Jo tot just havia tornat a la colla per la Mercè del 1994, i la meva presència en aquest castell l'any 1995 va ser testimonial, un dels tants que anava en un dels darrers cordons de la soca, una soca immensa que teniem aleshores ja que la colla va viure aquells anys una entrada immensa de gent. Des de què havia tornat a la colla, tot i que jo creia que no tardaria gaire en pujar als castells (jo que sempre havia pujat) no hem van donar gaire joc i vaig haver de créixer a poc a poc, començant de tap, per tot seguit ja fer de crossa, primer als castells de set i poc després ja als castells de vuit.

Comença l'any 1996, amb canvi de cap de colla i de tècnica en general, i ben aviat em volen provar com a crossa del folre. Fins aquell moment les crosses que pujaven al folre eren més aviat gent del tronc que no pujava en aquell castell ja que, en principi, tenien més estabilitat que no pas les crosses que puguessin pujar d'abaix. Podríem dir que jo seria dels primers que venia de baix, que havia fet de crossa a les pinyes, però és clar que també tenia experiència a l'hora de pujar als castells, em trobava en un punt intermig.

La primera prova no va ser gens positiva, els nervis em van traïr, i la "moto" no va parar en cap moment, però la tècnica em va donar confiança i vaig seguir fent proves, i la "moto" va anar desapareixent. Arriba l'actuació de l'aniversari i el castell objectiu de l'actuació és el dos de vuit amb folre, i jo hi debuto com a crossa en el folre, amb l'Eloi Abad com a segon i l'Òscar Romero com a contrafort. El resultat del castell no és bo, primer fem un intent desmuntat, el castell es repeteix i queda en intent. Per la meva part, el debut no va ser dolent ja que vaig estar tranquil en tot moment i vaig fer la feina el millor possible.

Després d'aquesta actuació la colla intensificaria els assaigs del dos de vuit amb folre, i arribem amb el treball de l'assaig molt a l'actuació de la Mercè, i el castell de sortida és el dos de vuit amb folre. Pujar en un folre a la Plaça de Sant Jaume és molt difícil de descriure, és el dia que costa més arribar fins al nucli del castell degut a la quantitat de gent que hi ha a la soca, és veu una gentada des de dalt (és impressionant veure la plaça plena gom a gom). Tot això no em va destorbar, i el castell va pujar a la primera molt bé, el vam carregar amb molta solvència i a la descarregada sols vam haver de treballar el just (el segon venia força cap a mi) per a que les complicacions del castell no augmentessin.

I aquest castell es convertiria en el meu primer com a crossa al folre descarregat, després en vindrien uns quants més de forma ininterrompuda, excepte en un dos de vuit amb folre que vaig pujar de lateral de fora, fins que l'any 2003 deixaria la posició de crossa al folre per la posició de segon.

Us deixo amb el vídeo del castell.

Dos de vuit amb folre carregat

Tres de vuit

Quatre de vuit carregat

Tarragona

Vilanova i la Geltrú

Can Jorba, Portal de l'Àngel (Barcelona)

Sant Boi de Llobregat

Vigília Aniversari, Passeig del Born (Barcelona)

http://www.youtube.com/watch?v=CbkiKxK6bFQ

Aniversari, Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

Però el vídeo d'aquesta emissió no el vaig poder penjar degut a què quan es va emetre jo hi era al poble on la meva mare té una casa, a la Pobla de Lillet, però tot i que ho vaig gravar en vídeo, la cinta va quedar allà. Aquest dilluns hi vaig tornar i me la vaig endur, per tot seguit poder penjar el vídeo a internet.

Que el disfruteu!!

L'any va començar amb relleu al capdavant de la colla, el Josep Dávila substituia al Toni Caus com a cap de colla, i va ser un any molt irregular, amb un gran quatre de vuit, però amb problemes tant amb el dos de set com el tres de vuit, amb les següents estadístiques fins a la Mercè: sis quatre de vuit descarregats, però cap tres de vuit ni dos de set ni tant sols carregats.

Però arriba la Mercè, l'actuació que la colla se la planteja a fer els millors castells possibles, i des de la tècnica de la colla es creu factible descarregar el quatre de nou amb folre, i acompanyar-lo del dos de vuit amb folre i del tres de vuit.

D'aquests assaigs del castell, tot i sense tanta gent com en les proves de l'any anterior, es treuen conclusions positives tot i alguna prova que no va acabar anar del tot bé. En un d'aquests assaigs la Televisió de Catalunya hi està present de cara a emetre una notícia en el Telenotícies Comarques, com podeu veure en el següent vídeo.

Arriba el dia de la veritat, 24 de setembre de 1999, la colla entra amb el pilar de quatre caminant per carrer Ciutat (o més conegut com el carrer dels nervis), per a continuació aixecar el pilar de cinc al balcó (més aviat rebentabalcons), i ja si tothom preparat i concentrat de cara a l'intent de quatre de nou amb folre. Es prepara la soca, es tanca, i com a agulla hi entra el cap de colla degut a una baixa de l'assaig anterior en aquesta posició, pugen els segons, no ho veuen bé i cap avall. Es torna a muntar, són les 13h en punt, pugen els segons, hi pujo jo com a crossa, resta del folre, terços, quarts, ho veuen bé, i el castell tira amunt. El castell poc a poc es va enfilant, ni hi han problemes, al folre es treballa molt bé, de forma molt còmoda, a la soca no se sent res, puja la canalla i carrega el castell enmig de la cridòria de la Plaça de Sant Jaume plena a vessar. A continuació es comença a descarregar, de forma molt solvent, amb els components del folre que ens anem animant ja que veiem l'èxit a prop, i encara que la majoria estem molt bé hi ha una rengla que pateix força, baixen quints, quarts, el castell està descarregat, els segons exultants i el folre entusiasmat cau per aquests motius. Un cop a terra, crits, abraçades, petons...; ho havíem aconseguit, per primera vegada la colla descarregava un castell de nou, i a més a més, ho feia a la Plaça de Sant Jaume, en un any molt complicat, en què les coses no acabaven de sortir del tot, l'any del 30è aniversari de la colla. És un d'aquests dies que un se'n recordarà tota la vida, ja que les emocions viscudes en un dia com aquest no es poden oblidar.

A continuació, la colla carregava el dos de vuit amb folre i descarregava el tres de vuit. En el cas del segon, era el primer descarregat de l'any, i pel que fa al primer, aquestes cosses rares que fa la nostra colla de tant en tant, carregar el dos de vuit amb folre, sense ni tan sols haver carregat el dos de set.

A continuació, podeu veure el vídeo del castell gravat de la retransmissió que va fer el canal 33 de la Televisió de Catalunya, amb els comentaris de l'Agustí Forné.

Amb aquesta trajectòria, la colla arriba a l'any 1998 amb un nou equip tècnic comandat pel Toni Caus. L'any no és del tot regular, i des de principi de temporada hi ha problemes amb el dos de set i amb el tres de vuit, però per la Mercè es descarrega el dos de vuit amb folre, que feia dos anys que no es descarregava. Però en canvi, l'any està sent fabulòs pel que fa als registres del quatre de vuit, i això fa que l'equip tècnic consideri factible pujar el quatre un pis més, o sigui fer-lo de nou, i per tant el primer castell de nou de la colla.

Amb aquesta intenció la colla es posa mans a la feina i es fa una planificació exhaustiva dels assaigs i de les proves necessàries per portar el castell a plaça, i amb un lema clar: "Un dia: 22/11/1998, una colla: Castellers de Barcelona, un castell: 4d9 amb folre.

D'aquests assaigs la colla hi col·loca en dues ocasions sisens al castell i en una ocasió es fa el quatre de vuit amb folre sencer. D'aquests assaigs la Televisió de Catalunya en fa una notícia al Telenotícies Comarques (la podeu veure en el següent vídeo) uns dies abans de l'actuació de la diada dels Minyons de Terrassa, actuació que era la triada per intentar el castells.

Com a anècdota, dues setmanes abans, la colla sols pot carregar el quatre de vuit en una actuació a Reus, però en canvi tot seguit descarrega el primer tres de vuit de la temporada.

Però a més del dos de vuit amb folre, aquell any també es va assolir una altra castell, i va ser la catedral dels castells, o sigui, el cinc de vuit.

Per la Mercè, després de descarregar el primer dos de vuit amb folre de la història de la colla, el següent castell triat era el cinc de vuit. El cinc va pujar molt bé, amb bona mida, quan s'anava a col·loacador l'aixecadora del dos, aquesta es va fer enrere, però l'enxaneta no se'n va adonar i va fer l'aleta al tres, però al no veure l'aixecadora del dos es va desconcertar i es va despenjar tot el pom de dalt, però la resta del castell es va mantenir ferm demostrant que el castell pujava molt bé.

No va ser fins a la diada dels Castellers de Cornellà, que la colla el va tornar a portar a plaça, i una vegada més, després de descarregar el dos de vuit amb folre.

En aquesta ocasió el castell no va pujar tant bé, molt tremolós en tots els pisos, però en aquesta ocasió la canalla puja decidida i corona el castell, amb un gran tremolor, sobretot a l'estructura del tres i molt descuadrat de mides. Tot just després de coronar el dos el castell es trenca, i amb ell es trenca el braç d'un dels segons, l'Albert Regola. Però la colla havia tornat a fer història, tot i que la celebració no va ser molt gran degut a la mala caiguda del castell.

En aquest, jo anava de tap a la torre, i anys més tard el descarregava parant-lo al pis de baixos.

A continuació podeu veure el vídeo, grabat pel company de la colla en Xavi Prat.

Enmig d'aquests dos quatre de vuit descarregats, la colla n'havia aconseguit carregar dos: un el 1984 a Igualada, i un segon a Terrassa el 1987 ja després de l'escissió dels components procedents de Santa Coloma de Gramanet.

Per tant, després de carregar el "carro gros" l'any 1987, l'any 1988 s'encarava amb un objectiu clar, descarregar de nou el quatre de vuit i aquest dia va ser el 24 de setembre de 1988 a la Plaça de Sant de Jaume, en motiu de les Festes de la Mercè. En aquest castell, al contrari que l'any abans en el carregat, no vaig ser protagonista directe ja que no hi vaig pujar, però si en canvi (d'aixecador i d'enxaneta) els germans Arcos: el Manolito i la Lala. Com ja sabeu, des del mes de novembre de l'any passat el Manolito està desaparegut, des de què va caure al mar des del vaixell el qual pilotava, per tant, aquest és un nou record cap a la seva persona i un agraïment a la seva germana, per la tasca duta a terme a la colla.

A continuació podeu reviure aquest moment històric amb el següent vídeo.

El cap de setmana del 8 i 9 de juliol del 2000, van ser les dates triades i la colla es va mobilitzar per fer el repte possible, juntament amb la col·laboració de la gent del CEC (Centre Excursionista de Catalunya).

Jo em vaig perdre aquesta fita, però aquí hi teniu la mostra de l'èxit assolit, el vídeo del tres de set aixecat per la colla al cim del Puigmal.

I ja des del principi de la temporada, gràcies al dos de set recuperat l'any abans, el primer objectiu és assolir el primer castell amb folre de la colla, en aquest cas el dos de vuit amb folre. El tronc del castell hi era i també la gent necessària per assolir un castell d'aquesta categoria.

Després de diferents assaigs, i una prova en forma de dos de set amb folre a Perpinya, la colla arriba a l'actuació de l'aniversari amb tota l'ambició per assolir aquest castell.

Per tant, el màxim objectiu de cara a l'any 1994, any en què la colla celebrava el seu 25è aniversari, era poder descarregar aquest castell, i finalment es va aconseguir, ja a finals de la temporada però de la millor manera possible.

Un servidor, després d'estar tres anys apartat dels castells, vaig tornar a la colla al setembre d'aquell mateix any, per la Mercè, actuació on la colla no va poder aconseguir el tres de vuit, ni tant sols es va poder carregar ja que va quedar en intent, castell que si que s'havia carregat en l'actuació commemorativa del 25è aniversari. La temporada estava sent profitosa ja que la colla havia consolidat el quatre de vuit, i després de vuit anys, tornava a descarregar el dos de set, castell que ja no es tornaria a perdre, però faltava descarregar el tres de vuit. A més a més, va ser un any en què l'entrada de gent nova a la colla va ser nombrosa, amb moltes camises a assaig i a plaça.

Amb molta confiança, la colla es va presentar el 6 de novembre de 1994 a la Plaça de l'Església de Cornellà de Llobregat, en la diada dels castellers locals. Després de descarregar el quatre de vuit, i el dos de set, era el torn del tres de vuit. El castell va pujar mogut, i amb els dosos col·locats va haver-hi una batzegada molt forta, el castell semblava ferit de mort, però el tronc el va saber parar, amb una gran defensa per part d'aquest i de la pinya, i amb una canalla molt decidida es va poder carregar, i tot seguit, enmig de l'eufòria de tota la colla que veia que un somni es complia, es descarrega el castell. El que vindria després seria unes grans mostres d'alegria, efusivitat, i emoció, causades no sols per ser el primer tres de vuit descarregat per la colla, sinó per com havia anat el castell, que fins i tot havia semblat que no es podia carregar.

Quan recordo aquell castell em fa posar la pell de gallina.

Per cert, en les dues actuacions següents, la colla el tornava a descarregar i consolidava aquesta construcció.

Doncs ara us ofereixo el vídeo d'aquest castell, on podreu observar com un servidor que hi anava d'aixecador, quan arriba a l'alçada de dossos fa una petita aturada indicant alguna cosa cap abaix... Sincerament no me'n recordo, però sembla ser que deia algú sobre que algú del castell no tenia els peus bens posats. Déu n'hi do, no??

En el cas d'aconseguir el castell, s'havien fet diferents promeses, tot i que totes eren amb el castell com a descarregat.

Tot i això, el Cinto va decidir complir la promesa, tot i que la colla s'havia quedat a mitges, i la mateixa tarda, la cap de colla fa d'executora de la promesa, o sigui, tallar-li la cueta (del cabell) a el Cinto, davant de l'expectació de molta gent de la colla. Com a mostra, teniu el vídeo.