hola soy maria jose guapa niñata un bombo .un vulcano en erupcion .
tengo 150 pechos ,1,65 estatura delgada ,cullito respingo,20 cm muy
dura una pedra. soy muy limpia ,me encanta desvigina un cullito
respingon y tragon

Maria Jose - Mi WEB

Telf. (+34) 671 367 101 - TERRASSA

Se han dicho muchas cosas acerca del hospital del torax de terrasa, fenómenos paranormales, rumores acerca de ritos satanicos, historias de suicidios, restos humanos profanados...... y eso es precisamente lo que se encontro el equipo de cuarto milenio en su visita a este misterioso lugar.

En aquella visita el equipo capto por primera vez en la historia de ese programa voces inquietantes de origen incierto. El equipo aquella vez capitaneado por Juanje Vallejo dijo que lo paso realmente mal.

Durante decadas el hospital fue el destino final de miles de victimas de enfermedades pulmonares. Alli se les dejaba solos y aislados, por el miedo que causaba en aquella epoca el contagio.

Era crrencia común que cuando alguien padecia una enfermedad pulmonar, esta era infecciosa, y por lo tanto contagiosa. Estos centros eran apartaderos mas que centros sanitarios, donde los enfermos esperaban que el mal evolucionase o que alguna de las rudimentarias terapias que se practicaran tuvieran algun efecto.

Todas las personas que traspasaban las puertas de aquel hospital tenian por cierto que sus posibilidades de salir de alli eran practicamente nulas. Los pacientes del hospital venian de toda España.

Fue inagurado por Franco en la decada de los 50 y llego a albergar a 1200 enfermos simultaneamente. Debido a que la mayoria de enfermos eran de cancer de pulmon y tuberculosis y estas eran enfermedades mortales en aquella epoca se le otorgo al Hospital el penoso galardon de centro sanitario con mas suicidios anuales.

Muchos de los enfermos tomaban la fatal decision de suicidarse durante su estancia en el hospital ya que se sentian abandonados a su suerte y en cierto modo era cierto ya que muchos de los familiares no podian costearse el viaje a cataluña y la mayoria no acudia por el temor de contagiarse. Lo mas triste de la historia es que muchos niños nada mas entrar en el hospital se suicidaban.

Los internos se lanzaban al vacio desde la novena planta cayendo en el jardin trasero apodado "la jungla" debido a los gritos que se solían oir cuando alguien se suicidaba. Cada salto era saludado por el resto de pacientes con frases tales como "ya ha caido otro" o "otro que se ha tirado". Los caidos seguian viviendo en los recuerdos de los supervivientes. Muchas veces en las salas comunes se notaban las faltas de compañeros pero nadie preguntaba nada ni hacia ningun comentario.

Comenzaron a circular historias de aparecidos, antiguos pacientes fallecidos que hacian visitas a sus compañeros. Nadie sabe si estas experiencias eran reales o producidas por la sugestion del clima que se vivía.

Pero a veces no eran los compañeros fallecidos los que se aparecian, sino personajes mas siniestros como la llamada enfermera de la muerte o el enfermo traslucido que se pasea por el jardin arrastrando los pies mientras llevaba un aparato de oxigeno.

Muchas veces debido a este ambiente de pesadilla algunos enfermos terminaban por enloquecer.

Sebastiá D´Arbó estuvo ingresado en este centro y padeció ese clima opresivo. Él no sólo nóto sensaciones subjetivas sino que tambien hizo referencia a perturbaciones de tipo electrico que afectaban al equipo del hospital. Por ejemplo los aparatos radiológicos quemaban frecuentemente las placas y no funcionaban correctamente.

Desde que se cerro el hospital comenzaron a aflorar testimonios de que en aquel lugar ocurrian cosas extrañas: se escuchaban pasos en pasillos vacíos, se veían sombras cruzar furtivamente las puertas descerrajadas...... El lugar se convitio en centro de peregrinación de los buscadores de lo insólito y allí se han obtenido cientos de psicofonías.

El equipo de Milenio 3 se adentro en el hospital y lo que menos se esperaba era que se obtuviera un mensaje ninguno de los presentes había pronunciado. Lo mas asombroso es que la primera grabación tenía que ver con uno de los participantes de las experiencias llevadas a cabo en aquel lugar. El equpio se encontraba en la novena planta del complejo, aquella que los enfermos elegian para arrojarse al vacio. Tras colocar los equipos de grabación , Miguel Ángel Segura preguntó:"¿Quieres decirle algo a alguno de nosotros?" y una voz inaudible para los presentes dejo grabado el mensaje: "A ti, Miguel".

La segunda grabanción obtenida se obtuvo en la capilla despues de una sesion de ouija (o güija no se como se escribe correctamente). Se colocaron las grabadoras y el fenomeno se repitió. La voz esta vez hacía una pregunta especialmente significativa teniendo en cuenta la historia del lugar: "¿Puedo inmolarme?"

En estos momentos el hospital no esta totalmente abierto, a la espera de las obras de acondicionamiento de aquel lugar. Ahora mismo solo se encuentra en uso una parte que la productora cinematografica Filmax ha utilizado para rodar algunas peliculas y otra ala en la que se encuentra La Pineda la residencia de discapacitados psiquicos profundos.

Actualmente hay firmado un acuerdo para la construccion de un parque audiovisual en el Hospital.

Los lugares en los que mas actividad ha sido encontrada por los investigadores Miguel Ángel Segura, Francisco Recio y María José Pérez, han sido la capilla, donde se han podido medir variaciones inexplicables y repentinas de humedad y temperatura. El otro lugar es la novena planta.

Allí ademas de obtenerse numerosas psicofonias, tambien han ocurrido fenomenos tales como que las baterias de los equipos electricos se agoten repentinamente y al abandonar el lugar las baterias recuperan su carga.

Los miembros de los equipos cinematográficos también han sido testigos de estos sucesos.

Ademas de el equipo de Cuarto Milenio ha habido mucha gente que ha tomado la investigacion por su mano para obtener pruebas de lo insólito allí. Óscar León contaba la historia de un pequeño almacen en el que se guardaban fetos humanos conservados en formol y en el que se solian escuchar pasos estando vacío.

Ademas mucha gente ha obtenido interesantes fotos en el hospital del torax.

Voy a dejar unas fotos del hospital sacadas de mundoparapsicologico. Una es del SEAMP y las otras son del archivo de Miguel Ángel Segura.

¿Podeis ver una cara o un cuerpo en la foto?

Foto en el interior del hospital

La capilla del Hospital

Tambien dejo los videos del programa de cuarto milenio del hospital

Si los propietarios de las fotos o videos tienen algun problema en que las haya puesto por favor me lo comunique y las quitare.

Toda la informacion aqui puesta es toda sacada como he dicho al principio de los programas milenio 3, cuarto milenio y del libro hospitales del terror. Este articulo esta redactado con la unica intencion de entretener al que lo lea y por supesto dar a conocer esta increible histora.

Por favor opinad sobre el tema.

Avui us recomano que jugeu una estoneta al "Joc de la ciutat" per internet i gaudiu de la memòria històrica de la nostra ciutat. Només cal que feu click aquí.

Els premis estan convocats per la Diputació de Barcelona amb suport de l'Ajuntament.

Els objectius dels Premis a les Millors Iniciatives Empresarials són premiar la creació i desenvolupament de noves activitats empresarials sorgides de l'àmbit local mitjançant la sensibilització i exemplificació que representa l'atorgament d'una distinció a les millors iniciatives, estimular el desenvolupament endogen dels municipis de l'àmbit territorial de la Diputació de Barcelona fomentant la creació de noves empreses vinculades al seu entorn local, d'una manera especial distingir les iniciatives empresarials que aportin una major creació i qualitat d'ocupació, més respectuoses amb el medi ambient, més innovadores i amb els millors sistemes de gestió de la qualitat i, finalment, reconèixer la labor de suport i assessorament a l'activitat empresarial duta a terme pels ens locals.

Els premis es divideixen en 6 categories:

• Premi a la millor iniciativa empresarial. Dotat amb 15.000 euros.
• Premi a la millor iniciativa empresarial promoguda per dones. Dotat amb 12.000 euros.
• Premi a la iniciativa empresarial més innovadora. Dotat amb 9.000 euros.
• Premi a la iniciativa empresarial amb major responsabilitat social en les condicions de treball. Dotat amb 9.000 euros.
• Premi a la iniciativa empresarial amb el millor sistema de gestió de la qualitat. Dotat amb 9.000 euros.
• Premi a la iniciativa empresarial amb major respecte pel medi ambient. Dotat amb 9.000 euros

Més informació: Guanyadors dels premis

L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va presidir ahir, 1 de juliol, la reunió de constitució del Comitè estratègic del Pla de la Innovació de Terrassa, un òrgan de treball que té per finalitat fer el seguiment i la validació de les iniciatives d'aquest projecte, coordinar els lideratges locals i aportar noves idees.

El Pla de la Innovació de Terrassa és una iniciativa conjunta entre l'Ajuntament de Terrassa i ACC1Ó que té per finalitat millorar el sistema i les capacitats d'innovació de Terrassa i de la seva àrea d'influència per tal d'estimular el seu creixement econòmic i la competitivitat.

Més informació al web de l'Ajuntament de Terrassa

Així un dels actes de la Festa Major va ser la benedicció a Ullastrell de l’estació elevadora i de la sala de màquines, a més d’una reunió entre les autoritats amb els dirigents de la Mina a Can Boada del Pi, lloc on es rebien les aigües en uns dipòsits de reserva que encara podem veure avui en dia.

Us reprodueixo una de les pàgines del programa amb la programació dels cinemes La Rambla i Recreo on destaco l’estreno de “Luz de Gas”.

En aquelles dates la ciutat tenia 80 carrers i 7 places i estava dividida en 3 districtes, amb 11.057 habitants. Alguns dels carrers d’aquell plano eren: Església, Rutlla, Sant Domènec, Cisterna, Major, la Riba, Torre, Auxili (Viveret), carretera de Montcada, Sant Sebastià, Rubí, Egara (Llúria), Comerma, darrera Col·legi, Vinyals, del Nord, Sant Pere, Gavatxons, Cervantes (només amb dues cases prop de l’Estació, Montserrat, Pantano, Indústria i Riera del Palau.

Les places eren: Major, Creu, Estació, de Montserrat (Raval), Saragossa, Teatre (Maragall) i la de la Fontvella. Les principals fàbriques tèxtils eren: l’Auxiliar Tarrasense (Vapor Gran), Segret, Companyia, Amat, Armengol, Quel (Freixa fills), la Carraca (J. Freixa), Vapor Tarrasense (Sala i Badrinas) i Busquet i Vinyals.

La fotografia correspon a una vista des de les antigues presons del passeig i podem apreciar el nucli de Sant Pere ben diferenciat i les cases del "Sot del Pi" de les que en parlaré en un proper article.

]]> http://cimal.wordpress.com/?p=413 Mon, 23 Jun 2008 09:07:01 +0000 Club Cimal http://cimal.wordpress.com/?p=413 Aquest cop, el capítol és una mica més llarg...

Si no s’hagués produït aquest fet, la ciutat no hauria pogut créixer i avui estaríem parlant d’una altra ciutat molt més petita. Aquestes imatges han estat extretes del programa de la Festa Major del mateix any.

Us recomano que no us perdeu el text del document: “fecha lapidaria que quedara inalterablemente cincelada enlos anales áureos de la ciudad” i també l’agraïment al Governador “camarada Correa”.

"Ultraje a la bandera al descolgar la enseña española del balcón del Ayuntamiento de Terrassa (Barcelona) durante la Fiesta Mayor de 2002"

Poso la foto d'una crema de bandera espanyola per ilustrar, el Franki ha estat jutjat per esquinçar una bandera, no per cremar-la.

Cremen vuit senyeres a l'ajuntament de Reus 18-6-2007

No sembla que hi hagin gaires diferències entre un fet i l'altre, tots dos passen a Catalunya, a la plaça del ajuntament i el que no entenc es com el primer es delicte i el segon no. Si algú m'ho pot explicar...

In this third videoclip, at the beginning there is an approach to Barcelona through the motorway and we see in a blue board BARCELONA. I love this shooting because it brings to memory what you feel a place through the motorway! These boards are very enchanting.

I imagine that maybe we are supposed to think that this is the motorway between the airport (l'aeroport de EL PRAT) and Barcelona. But for anyone living in Barcelona or nearby one cannot watch this film by asking oneself: where was this shooting? (this is agravated if you followed the shootings!)

So I wonder where that motorway shooting was ... and I think I know!

It was in motroway C58 betwwen Sabadell and Barcelona. C58 can be seen at the top of the blue board. On the right there is a white board where you can read: MONTCADA, RIPOLLET CERDANYOLA. And in the videoclip we see a mountain! I think I know that mountain! It is avery ugly mountain between Barcelona and Cerdanyola. It is a very sad mountain because it is like broken because of changes made by humans. A kind of industrial mountain without much vegetation. I think that is the mountain we see. Cerdanyola is a city with a river next to the UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA, so a Universitary City I imagine. I know well this village. Ripollet and Cerdanyola are together. Montcada has a lot of railway stations even if not a big city.

In the above google map one can see how Woody Allen plays with location ...

Look where the airport is , Barcelona is and where the location in C58 is. Vicky and Cristina are entering Barcelona through the north part of Barcelona!

I imagine this kind of things happen very oft but few times one can know that if you do not know the place of location!

This is the videoclip with the motorway blue board:

The second videoclip I mention is at

http://www.commeaucinema.com/bandes-annonces=84890-video-11778.html

And the first video is:

Més informació al Terrassa.net

Pablo Artal impartirà un curs en el marc del Màster de Fotònica que organitzen conjuntament la UPC, la UAB , la UB i l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) entre el 18 i el 21 de juny.

Físic i professor de la Universitat de Múrcia és una de les grans eminències mundials en l'àmbit de l'Òptica visual. Els seus treballs d'investigació es centren en la recerca de solucions de correcció òptica per a les persones amb disfuncions visuals. Artal és pioner en l'exploració de l'ull humà amb noves tecnologies i ha obert nous camins per millorar la salut visual.

Director del Laboratori d'Òptica de la Universitat de Múrcia (LOUM) i un dels més innovadors investigadors en el camp de l'Òptica Visual a tot el món, és el creador del Simulador Visual d'Òptica Adaptativa, un prototipus que prediu i simula la visió de manera no invasiva. L'expert treballa ja en les solucions visuals del futur: les superulleres, sistemes adaptatius optoelectrònics.

Amb més de 100 publicacions i 2.200 citacions en revistes de referència internacional, és l'únic editor espanyol a la revista d'òptica mes prestigiosa del món: The Journal of the Optical Society of America, i membre de les principals associacions científiques de Física.

Més informació a: Terrassa.net

Per cert, vull incloure un anunci d'una llevadora aparegut en un diari anomenat Acció (d'ERC) aparegut el 12 de maig de 1934, i és que en aquells anys les llevadores fins i tot feien anuncis! (fixeu-vos amb el nom antic del carrer de l'esglèsia).

No tinc més dades del que va passar amb la clínica, però és evident que va acabar tancant i potser hi va tenir a veure que aquest doctor no va tenir fills o que ningú volgués continuar el negoci. Algú en sap alguna cosa del que va passar en realitat?

Congrés CGIV 2008 

El nom més antic que es coneix és el de carrer del Seller (el 1343 es parla de la casa de "in vico vocato d'en Seller). Altres noms van ser d'en Janer i d'en Bodies fins a portar el d'avui: d'en Jaume Cantarer (nom que ja apareix el 1388 en una casa que diu que estava situada "in hospicio d'en Cantarer). En aquest carrer s’hi van instal·lar molts oficis, tals com manyans, fusters, corders i teixidors. De fet, en la darrera casa de l'esquerra de la foto, a sobre del portal hi havia l'escut dels teixidors amb data de 1575; casa que va ser enrunada l'any 1944 (la foto és del anys 30, de l’Arxiu Tobella).

L’antiga casa Aymerich la podem apreciar en aquest gravat d’en mateu Avellaneda, que ens mostra la mansió senyorial al segle XIV i ens podem fer una idea de la valuosa pèrdua d’un edifici tant important. En l'anterior post del Mesón de los Arcos, podrem trobar un comentari d'en Rafael on ens dona un enlla per poder veure l'abans i l'ara d'aquest indret.

Fotos: El grup SciCom durant la visita - Fotos: M. Baidal/R.Toran

Per això des de BlocTDI us hem preparat un programa per golafres:

• L'ADENC ens proposa un curs d'agricultura ecològica per saber ben bé què estem menjant
• Joan Vicent Cantó, fotògraf de Lleida ens ensenyarà les seves fotografies més llamineres
• Crispetes TDI ens proposa veure la pel·lícula "Cuina la teva vida", un documental que explica com la cuina pot assimilar la filosofia ZEN
• I coneixerem els plats tipics del país del sol naixent de la mà d'un parell de viatgers del Bages

A més a més, parlarem de la festa de la cirera de sta coloma de cervello, de les jornades gastronomiques de l'ampolla, dels cursos i tallers sobre el formatge de terrassa i de molt més!

Primera part:

Segona part:

La Càtedra UNESCO "Salut Visual i Desenvolupament" treballa per tal que els col·lectius més desfavorits tinguin accés a una atenció visual digna a traves de la investigació, la docència i els projectes de cooperació per al desenvolupament.

Blog de salut visual i desenvolupament

Enmig d’un bosc, l’Hospital del Tòrax s’eleva imponent davant dels ulls dels qui gosen visitar-lo, o que han tingut la desgràcia d’estar internats en ell. Un edifici que sembla més una casa del terror.

L’Hospital observa l’arribada de la gent amb certa fredor. Una sensació d’angoixa però també de fascinació i curiositat, recorre a tot el qui s’acosta. Allí havia mort moltíssima gent.

El 1991, quasi 40 anys després, l’Hospital es va tancar. Fins llavors, el Tòrax havia aconseguit el trist record de ser el centre sanitari a on es produïen més suïcidis. Des de l’última planta de l’edifici es podia veure el pati del sanatori, allí era a on malalts, familiars i treballadors es llançaven al buit perquè no podien suportar aquella angustia que els produïa el veure el panorama de l’interior de l’Hospital. Els crits dels que se suïcidaven, sumats a la vegetació de grans dimensions van fer que al jardí se l’anomenés La Jungla.

Els parapsicòlegs coincideixen en que en els llocs a on hi ha hagut molt patiment, sempre quelcom hi roman. Alguns que asseguren haver-hi estat comenten que els esperits d’aquells que no van ser ben tractats a la vida, és com si demanessin ajuda. Segons comenta una persona vinculada professionalment al centre, que ens ha demanat l’anonimat, i a qui anomenarem Pere, allí dins “és com si anessis acompanyat tota l’estona”, “hi ha canvis de corrent d’aire, ara fred, ara calent”. El Pere ha explicat que el mòbil allí dins fa coses rares, s’apaga, s’encén... A més, “les bateries de les càmeres duren molt pocs segons, i quan es canvia per una de nova, també s’esgota al cap de res”. Ens ha assegurat també, que un dia estava per allí a l’entrada i un noi li va fer un cop de colze, ell va mirar davant a uns metres, i va veure mig cos d’una nena petita, d’uns 9 anys. 

Actualment són desenes i desenes les persones que s’acosten a l’interior, sobretot el cap de setmana, ja sigui perquè els fascina el que han sentit a dir i ho volen comprovar ells mateixos, o per pura diversió. Aquest interès també té una part fosca, i és que es fan rituals satànics en el recinte. L’Església és el lloc preferit pels adoradors del dimoni. Al terra de l’altar hi ha una creu satànica.

Hi ha tanta fascinació i misteri que la productora Filmax va decidir comprar dues plantes i les ha habilitat com a plató cinematogràfic. Pel·lícules com Frágiles, Los Sin Nombre o Ouija s’han rodat a les instal·lacions del sanatori. Fins i tot, a la capella s’han arribat a rodar pel·lícules pornogràfiques. Tots aquests rodatges no han estat fàcil ja que l’edifici provoca anomalies en tots els aparells electrònics.

Segons ens ha comentat el Pere, es diu que “es vol convertir l’Hospital amb un Hotel”. Això sí, segurament el que passi la nit allà viurà fets més reals que a la nit de Halloween a Port Aventura.

                                  Fet per Cristina Sierra i Gemma Casanovas

En el text que acompanya l’homenatge es destaca:

“La trajectòria com a cineasta amateur d’en Pere Font va començar l’any 1944 i ja l’any 45 va presentar al Concurs Nacional de Cinema Amateur set pel·lícules, tot i no guanyar cap premi. En el concurs del 1946 ja va aconseguir una medalla d’argent per el film “una de miedo”. El 47 amb “la quimera del celuloide” ja va guanyar la medalla l’or entre altres premis. L’any 48 obté el màxim guardó nacional per la pel·lícula “desengaño”, conjuntament amb 9 premis més. Aquest film obté l’any 49 el segon premi en el concurs internacional d’Itàlia”.

La primera sessió: Com augmentar les vendes i no morir en l’intent?, tindrà lloc el 25 de juny de 16 a 20 hores.

La segona sessió: Com integrar la responsabilitat social al sistema de gestió de l’empresa, tindrà lloc el 26 de juny de 16 a 20 hores.

Ponents: el taller i les sessions estaran impartides de forma eminentment pràctica, per consultors de solvència contrastada en cadascuna de les àrees de coneixement descrites.

Lloc d’impartició: a la seu de Foment de Terrassa, SA (Crta. Martorell, 95 - Terrassa)

Materials: es distribuirà entre els assistents material de suport convenientment editat i ajustat als continguts impartits.

Drets d’inscripció: assistència gratuïta. Places limitades.

Pre-inscripcions: Foment de Terrassa, SA. (Crta. Martorell, 95). Fina Coll, tel. 93 789 11 11 o e-mail: viver@terrassa.cat.