Us ho explico:

1. ón jo vaig, 32' abans de que comenci una película no trobes ningú a la guixeta...així que agafes l'entrada i cap endins...
2. 32' abans de que comenci la película no hi ha ningú a qui atendre a la cafeteria així que tinc lloc on seure, treure'm la caçadora i demanar un bon café que em prenc tranquilament mentre rumio o llegeixo...
3. 32' abans de que comenci la película pots inclús entrar a la sala de projecció i - tot sol - relaxar-te escoltant la música d'ambient abans de sumergir-te en el que apareixerà a la gran pantalla...
   

Aquesta setmana estrenàven la darrera película de la Isabel Coïxet, i era molt temptador escollir-la: Pel Ben Kingsley - un actor que em sembla auténtic - , per la temàtica - ón dues persones d'edats molt diferents es senten atretes l'una per l'altre - , i per la directora de qui sempre he volgut conèixer una mica més i encara no he trobat la oportunitat... però era l'estrena (massa gent amb crispetes...) així que vaig decidir deixar-la per la setmana que bé.

Vaig anar a veure un altre: "ביקור התזמורת".

Us en transcric la sinopsi,

En cierta ocasión, no hace mucho, una pequeña banda de músicos integrada por policías egipcios viajó a Israel. Fueron a tocar en una ceremonia de inauguración pero, debido a la burocracia, la mala suerte, o a cualquier otro motivo, se quedaron perdidos en el aeropuerto. Trataron de arreglárselas por su cuenta, tan sólo para verse en una pequeña ciudad israelí desolada, casi olvidada, en algún lugar en pleno desierto.

Una banda perdida en una ciudad perdida. No hay muchos que recuerden esto. Tampoco fue tan importante.

Doncs aquesta introducció, tan senzilla com poc pretenciosa, fòu el detonant perquè l'escollís...

La película parla sobre les relacions entre les persones, però per damunt de tot sobre la soletat i de quina manera hi conviu amb ella cadascú: hi ha qui com la Dina es resigna a la vida que li ha tocat viure però veu l'arribada de l'orquestra com una manera d'escapar de la seva continua monotonía; o en Tawfiq que té l'orgull de ser el director de l'orquestra...i res més; o en Simon que amb la seva obertura incomplerta lluita per dirigir l'orquestra...algun dia.

"Do you like Chet Baker?"

No us decebrà, creiu-me. Descobrireu un director prometedor, una obra coral amb uns actors sorprenents i una música melancólica i sensual que us transportarà a les sorres del Negev on aquesta història 'poc important' podia haver passat...

Aneu a veure-la, sols o acompanyats.

7/10