Auch empfindsame und sensible Menschen, in solchen Arbeitsformen summieren aber diese Menschen überhaupt nicht. Denn diese müssen die, wollen neue Wege finden, sie gründlich Durchdenken, überdenken, und manchmal nachdenken. Wer genau diese Menschen waren bisher völlig fehl am Platz. Nicht nur der Arbeitswelt soll es begann schon im frühen Bildungssystem. Denn auch als Kind funktionieren sie nicht anders, besonders ihren sozialen Klassenverbänden fallen sie als sensible, oder sogar als Menschen auf die immer übertreiben, bei ihnen kommt das Erlebte durchlebte viel näher an. Als bei Menschen die teilweise völlig abgeschirmt sind. Diese Kinder scheitern zu schon sehr schnell auch in unserem Bildungssystem, die mehr nicht der Norm entspricht und vielleicht manchmal sogar etwas sensibler reagiert auf manche Dinge, der gehört wie irgend die nicht in das Konzept der Bildungsbehörde und der Schulpsychologie.

Aber sehen wir doch einmal genau die hoch Sensibilität als eine Chance und ein Geschenk. Ist es nicht gut wenn man Menschen in einer Gesellschaft hat in bestimmten Bereichen sehr sensibel sind, ein sehr hohes Einzelvermögen besitzen, in anderen Blickwinkeln denken, anders empfing, vielleicht sogar auch manchmal etwas kreativer sind. Nicht diese Menschen auch eine Chance und ein Geschenk? mit Sicherheit der Menschen ein Geschenk wie alle anderen. Denn es ist ein Geschenk an Menschen sein, auch das Anderssein des sensibel sein ist natürlich nicht schlechtes. Bloß für unser Umfeld passt sich nichts und findet, geht es irgendwie gar nicht, das hängt eben leider auch damit zusammen das wir in einer Gesellschaft leben, und nur Leistung zählt, Unwirtschaftlichkeit an Maßstab ist. Genau diese Menschen können aber in einer Gesellschaft die Wärme bringen, Mitmenschlichkeit Gemeinschaftssinn. Sensible Menschen sind wichtig, genau für eine immer kälter werdende Gesellschaft.

Mir selber ist das Thema: "Sensibilität und Hochbegabung nichts Fremdes". Viele legasthene und dyskalkule Menschen gehören zu den Hochbegabten, da unsere Wahrnehmung eine völlig andere ist, sind wir in vielen Bereichen sehr unterschiedlich sensibel - genau aus diesem Grunde unterstellt man uns oft ,das wir nicht so belastbar sind wie die Allgemeinheit.

Dies trifft natürlich nur zum Teil zu: „ wenn wir intellektuelle nicht ausgelasteten sind wir es, arbeiten wir in unseren Berufungen sind wir sogar extrem belastbar“, - sogar belastbarer als so manch anderer, und kommen sogar zu erstaunlichen Ergebnissen.

Steckt man uns aber in irgendeiner Schublade, in die wir schlüpfen müssen oder sogar in ein Beruf wie ich es selber erlebte mehrfach, sind wir natürlich nicht ausgelastet, desinteressiert, unkonzentriert, werden für phlegmatisch und depressiv - genauso geht es auch vielen Hochbegabten in unserer Gesellschaft.

Man muss ganz klar dazu sagen: „so geht es den größten Teil, die in irgendeiner Form, die mit einer Hochbegabung leben“.

Unsere ganze Persönlichkeit, hängt von unserer hochsensiblen, 360° offenen Wahrnehmung ab, unsere hohe Sensibilität ist natürlich vorbei jeden sehr unterschiedlich.

Weil uns auf das Umfeld nicht versteht, sind viele von uns depressiv, sie haben sich von ihren Umfeld abgeschottet, und sind Außenseiter geworden.

Früher habe ich nicht wirklich verstanden warum ich immer so sensibel bin, das konnten viele nicht in mein Umfeld einordnen - streitig mehr und mehr mich mit dem Thema Hochbegabung und Legasthenie auseinander setze, wird es immer klarer. Unsere Gesellschaft hat natürlich mit sensiblen Menschen und andersbegabten ein sehr großes Problem. Durch unsere tiefgründiges Denken, unser vielschichtiges Innenleben in unseren Seelen, und empfindsamen Körper- und Raumwahrnehmungen - meint nicht selten unserer Umwelt, dass wir eher untauglich sind für unsere Gesellschaft. Dies hat natürlich fatale Auswirkungen für alle Betroffenen sowie unserer Gesellschaft.

Unsere rational tickende Gesellschaft, die es natürlich am liebsten mag, dass Menschen wie Maschinen funktionieren, ist dies natürlich hinderlich, einen Regen und unabhängigen Geist zu treffen. Denn in unserer Gesellschaft braucht man Duckmäuler, die sich einfach schön anpassen wie eine Maschine. Dies funktioniert aber mit uns nicht, wir sind eben freie Geister, besitzen einen hohen Gerechtigkeitssinn, können manchmal exzentrisch seinen, oder besitzen die Empathie für unsere Mitmenschen.

Mein Fazit ist: wir brauchen eindeutig eine Gesellschaft, die es einfach akzeptiert das es auch andere Menschen gibt, die anderes sensibel sind - dafür aber ganz spezielle Begabungen und Fähigkeiten haben. Diese muss natürlich unsere Gesellschaft ganz speziell fördern, man darf diese Menschen nicht an den Rand dieser Gesellschaft drängen und sie zu Außenseitern machen. Denn unsere Gesellschaft braucht Sensibilität andere und vielschichtige Sichtweisen, Kreativität und Innovation, Pionierarbeit, und Risikobereitschaft sowie natürlich menschliches Mitgefühlen. Würden wir diese Menschen ganz gezielt fördern und integrieren entsprechend ihrer Begabungen, hätten wir mit Sicherheit einen ganz großen Mehrwert, in vielen Bereichen.

Avui parlarem d'una altra funció que la majoria de càmeres compactes i jo diria que ben bé totes les reflex disposen i que segurament no fem servir per què no sabem exactament per a què serveix, es tracta de la 'sensibilitat'. Ja ho deia jo, vaig treient el mocador? No la teva sensibilitat, que per molt que vulgui no podré ensenyar-te res en aquest taller, sinó la del sensor, el nostre Mr Xip.

Taller de fotografia (12) La sensibilitat

La sensibilitat és una propietat heretada de les càmeres analògiques, les que anaven amb pel·lícula. Es tracta d'una propietat de les pel·lícules de carret que tenia a veure amb la quantitat de llum necessària per que captessin la lluminositat de la fotografia. La fotografia digital usa també aquest concepte, però òbviament no té res a veure amb la pel·lícula. És el sensor, el qual per mecanismes tècnics que no entrarem.. Sí, només faltava això, una classe de física... pot variar la seva capacitat per captar la lluminositat. Aquesta capacitat se'n diu 'sensibilitat'.
Mireu, continuaré amb el símil de l'altre dia, recordeu el de l'aixeta que havia d'omplir un recipient? Si, és de les poques coses que he entès... Doncs, recordem que el raig d'aigua que cau és d'alguna manera 'l'apertura del diafragma', el temps que està oberta l'aixeta la 'velocitat' i el nivell del recipient indicat pot ser 'la quantitat de llum necessària per captar la fotografia'.

Bé, la 'sensibilitat' és un paràmetre que permet fer més estret o més ample el recipient, és fàcil entendre que si el recipient és més estret tardarà molt menys en omplir-se fins el nivell indicat. Això és el que fa la 'sensibilitat', a valors més alts més estret és el recipient i per tant menys estona haurem de tenir l'obturador obert per aconseguir la mateixa quantitat de llum. Dit d'una altra manera, a valors més alts de la 'sensibilitat' valors més alts de 'velocitat' per aconseguir la mateixa exposició.

I quins valors son aquests, què volen dir? Bona pregunta. Hem dit que la fotografia digital agafava aquesta funció de l'analògica i per tant continuarem fent servir la mateixa convenció. Els valors clàssics i en diria normals quan anaves a comprar una carret eren números de l'estil de 25, 50, 100, 200, 400.... Aquests números son norma internacional ISO, d'aquesta manera es podia homogeneïtzar la fabricació de pel·lícules de diferents fabricants. Ara a les digitals emulem aquests valors, essent el ISO 100 el que se sol utilitzar de base i simplement ens ho hem de prendre com una referència, el que hem d'entendre és que una fotografia a ISO 200 capta la mateixa llum que una a ISO 100 amb el doble de llum, o el que és el mateix, la ISO 200 només necessita la meitat de llum que una de ISO 100. Hi ha compactes que no tenen la possibilitat de variar el valor ISO, en aquest cas és Mr Xip que el sol establir entre 50 i 150.

Ai que m'ho veig venir... I aquella escala que relacionava els valors d'apertura i velocitat, no quedarà modificada?

Excel.lent ! Sí senyor, l'escala queda totalment modificada depenent del valor ISO. En l'esquema de dalt si a ISO 100 havíem d'utilitzar els valors f/22 i 1/4 (cosa que la feia impossible de tirar si no era amb trípode) ara amb ISO 800 els valors que fan falta son simplement f22 i 1/250 !!! No continuïs, això és un xollo, vols dir que augmentant el valor de la sensibilitat sempre necessitaré una velocitat més ràpida, adéu a les fotos mogudes !!! Bé, tens raó però no vagis tant de pressa. Per acabar d'entendre aquest concepte fixeu-vos que a igualtat d'apertura i velocitat una foto a ISO 400 sortirà sobre-exposada, comparada amb una de ISO 100. La sensibilitat per tant, amb l'apertura i la velocitat, és també un paràmetre que ens controlarà la lluminositat de la fotografia.

Però la modificació dels valors de la sensibilitat té les seves aplicacions i les seves conseqüències... Habitualment farem les fotos a ISO 100 o ISO 200 i augmentarem els valors ISO en condicions de llum escassa on la velocitat que ens proposa la càmera és difícil d'acceptar-la si no disposem d'un trípode.

Però això té un preu, i és que normalment al obligar al sensor a captar fotografies amb valors ISO alts va en detriment de la qualitat de la fotografia i moltes càmeres digitals disposen de sensors que no saben resoldre aquestes situacions provocant 'soroll', una mena de granulat, de punts 'blancs o de colors' a la fotografia. Especialment si el fons és negre, cosa normal en les situacions que estem treballant, no veurem el color uniforme sinó com veieu a l'esquema amb aquest efecte granul.lat que és molest i que pot arruïnar totalment la fotografia.

Aleshores què proposes? Doncs que estudieu la vostra càmera i feu proves, jo diria que bàsicament de nit o de situacions de molt poca llum, amb diferents valors de sensibilitat i veieu on està el límit que acceptaríeu.

En el següent recull de fotografies podeu veure les situacions on he fet servir valors alts de sensibilitat:

1. Interiors. Odio el flash. Provoca una llum blanca que sembla de pel·lícules de terror, prefereixo augmentar el valor ISO, modificar el 'balanç de blancs' per controlar el color i demanar a la gent que s'estigui quieta.... Intento obrir al màxim el diafragma i veig quina velocitat em dona amb ISO alta, si la velocitat està al voltant de 1/30 disparo...
2. Fotografies nocturnes. No recomano utilitzar el flash per la simple raó de que en el cas de la foto la llum no arriba tant lluny. Aquests colors tan rics son possibles únicament, i sense trípode clar, amb una velocitat ISO molt alta.
3. Els monjos a Lhasa ja estaven quiets pobres meus, però la foto no reflecteix la llum escassíssima que hi havia (a diferència del cas 1), per tant vaig obrir al màxim el diafragma (ho podeu comprovar per la petita profunditat de camp) i posar el valor màxim de sensibilitat. El resultat no està malament.
4. Tornem a una foto d'interior. Aquell, dia a l'Òpera de Budapest la quantitat de flash que disparaven era continuo, voldria veure aquelles fotos ! No, sense flash és el millor. Un altre cop valors alts de sensibilitat.

A diferència de la fotografia analògica no he trobat diferències apreciables amb ISO baixes de 25 o 50. Aparentment la qualitat ha de ser superior però a la pràctica ni es nota. Com que aquests paràmetres provoquen velocitats baixes només faria servir valors ISO baixos en fotografies amb trípode, de dia, de paisatges, on m'interessés una bona definició.

Trobo que avui m'ha agradat.. Bé, ho celebro. Les pràctiques per aquesta setmana haurien de ser amb llapis i paper. Sí, intenteu fer una la mateixa fotografia amb ISOs diferents i a igualtat de valor 'f' d'apertura apunteu els valors que us van sortint de velocitat. Avui us regalo un magnific reportatge de les millors fotos de natura del 2007, que m'ha posat les dents llargues del que em queda encara per arribar a fer bones fotos: http://memberpictures.aol.com/aolvisions/naturesbest/2007winners

Què passeu bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de 'Taller de Fotografia'