Es va obrir un concurs on poder participar amb treballs d'imatge i paraula, i amb dos categories per edat: joves (fins 18 anys) i adults (a partir de 18 anys -en aquest barri la joventut no es perllonga fins els 40 ;- ). El resultat va ser una trentena de treballs presentats a concurs, dels quals es va fer una selecció guanyadora segons veredicte d'un jurat composat per company@s seus del Punt que no concursaven.

El dimecres dia 23 es va fer un petit pica-pica i es va comunicar i exposar el resultat dels treballs guanyadors, que encara continuen exposats al Punt. També es va fer una lectura pública de tots els treballs participants, descobrint les qualitats rapsodes de molts dels company@s als quals estem acostumats a veure en altres circumstàncies. A destacar especialment de la jornada, la radiofònica veu de la Carme Panadés, els carquinyoli de la Irene Ribas i el tàndem creatiu i col.laboratiu anomenat "Poesintura", format pels dibuixos de la Francina i els poemes del Dani Torralba, mereixedors del Primer premi compartit d'aquest any, juntament amb el Joan Andreu Mestres. Destacar també, la menció especial per la idea més original a l'animació del Mohamed Roukdi.

Podeu veure fotos i vídeos de l'entrega de premis en aquest mateix Bloc, així com les relacions dels treballs guanyadors. També pròximament enllaçarem la petita publicació amb els poemes, contes, animacions i resta d'experiments. Enhorabona a tot@s i fins el proper Sant Jordi...inxala ;)!

Hace días recibí un regalo muy especial por el día de Sant Jordi; y a pesar de que soy castellano de pura cepa, me hizo una tremenda ilusión. Un paquetón enorme con una carta, un libro: Juego de Tronos (^^); un peluche: ¡Anpanman!; y una imitación de pergamino con la leyenda de Sant Jordi escrita a mano en catalán que relato a continuación:

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc va començar a ser devastat per un ferotge i terrible monstre.

El monstre era l’estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia per menjar un animal per intentar calmar-lo.

Tot i que va semblar funcionar, ben aviat els animals es van acabar, va ser així com després d'una llarga discusió, els vilatans van decidir que cada día es sacrificaria una persona, com era difícil trobar algú que volgues sacrificar-se, van decidir que es faría un sorteig cada día. I així ho van fer. Va semblar que la fera quedà satisfeta, ja que va deixar de fer estralls en aquella terra.

Però vet aquí que un día la sort va fer que li toqués ser devorada a la filla del rei.
La jove princesa tenía el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars es van oferir per substituir-la. Però el rei, afligit i dolorit, va ser just i sever, la seva filla era com la de qualsevol altre. Si li havia tocat, hi havia d'anar.

Va ser així com la donzella es va dirigir a la cova, mentre tot el poble mirava desconsolat com la princesa es dirigia cap al sacrifici.
Però, de sobte, va apareixer un jove cavaller muntat sobre un preciós cavall blanc.
-Fugiu- va cridar la jove -si us quedeu aquí la bestia us devorarà!

Pero el jove se la va mirar i contestar:
-No patiu jove donzella. Sóc aquí per salvar-vos a vós i al vostre poble.

Pero tot just va acabar de dir això, el drac va aparèixer, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller.

Va començar una intensa lluita, fins que el cavaller va aconseguir clavar-li una estocada amb la seva llança just al cor, acabant amb la vida del drac.

De la sang que va començar a brollar de la ferida, va néixer rapidament un roser, amb les roses més vermelles i precioses que la princesa hagués vist mai.
El jove cavaller, apropant-se al roser, tallá una rosa i li oferí a la bella princesa.
Desprès va muntar el seu cavall i és va allunyar del poble que acabava de salvar.

Los que me conocen saben la larga tradición de 'entendederas' con el catalán que tengo, por lo que aunque los obsequios pueden parecer poca cosa pero hacía taaaanto tiempo que no recibía un regalo (Lo último fueron los CDs de la Ubuntu 7.10) que estuve dando saltitos de felicidad toda la tarde ^0^.

Novetat a l’AVUI

Va sortir al carrer el primer exemplar d’ATerrassa+, que forma part de l’AVUI. Era un dia força significatiu com per treure un diari català al carrer, ben segur que molta gent se’n recordarà del dia en què va sortir el número 1 d’aquest diari. Per altra banda vem veure que a l’avui.cat hi havia una ‘fotogaleria’ en què hi havia diverses fotografies del dia de Sant Jordi a Barcelona: parades, una parella,...

La Vanguardia online va optar perquè els lectors escriguessin un llibre

A lavanguardia.es van fer que la gent participés durant dos dies, en quelcom força interessant, que entre tots els lectors fessin un llibre anomenat El llibre ràpid de Sant Jordi. El Quim Monzó va començar una història i els lectors la van continuar amb escrits elaborats per ells. De fet, hi havia dues històries diferents, una en català i l’altre en castellà, per tant la història variava. A l’enunciat posava que l’equip de lavanguardia.es validaria els escrits i els ordenaria perquè la història tingués sentit. A més també es podia enviar les imatges que il·lustressin el llibre. Aquest diari digital també volia que els que ho desitgessin enviessin una rosa virtual per e-mail o per telèfon mòbil, i és que cada vegada avancem més cap a la tecnologia, esperem que això no hagués provocat que a algú li fes mandra donar-la en persona... Bromes a part, el que dèiem, doncs consistia en el dibuix d’una rosa i el missatge de “Feliç Sant Jordi 2008”. També hi havia l’opció de fent un clic a la fotografia, posar la imatge de fons d’escriptori. I per últim també volia donar el seu toc de romanticisme. Es tractava d’un concurs titulat “Petons a St. Jordi”, en què la gent podia enviar fotografies de petons d’enamorats fins el 29 d’abril. El guanyador obtindrà una estància per dues persones a un hotel de València.

Fotografies, postals i certamen literari a elperiódico.cat

La versió online de El Periodico de Catalunya també mostrava una ‘fotogaleria’, composta per 23 fotografies, de la Diada de St. Jordi. Aquest diari donava l’opció d’enviar una postal en què la creava el lector: escollia una imatge d’una rosa (de 6 que et donen predeterminades), seleccionava una cita, escrivia un missatge al destinatari i tenia l’opció d’adjuntar una fotografia personal. Llavors ho previsualitzava i introduïa la direcció de e-mail del destinatari. Aquest diari també va voler que els lectors que estiguessin registrats participessin en un certamen literari (exclusiu pel dia de Sant Jordi), en què podien escriure un “microrelat” del tema que volguessin amb un màxim de 400 espais. Els cinc millors se’ls regalava un telèfon mòbil. Això es podia veure a la portada de la secció ‘Fòrums’.

Foto d’EFE

Vilaweb va gravar vídeos d’escriptors que llegien una part de la seva obra

Del 15 al 22 d’abril van elaborar set vídeos, a la secció de vilaweb.tv on diferents escriptors com Najat El Hachmi, Isabel-Clara Simó i Ferran Torrent entre d’altres, llegien un fragment de la seva obra. A més, es va organitzar un concurs en què els lectors havien de respondre 15 preguntes d’un qüestionari en què s’havia de triar una de les tres respostes possibles. Les solucions les havien de cercar dins l’especial ‘Llibres per Sant Jordi 2008” i el premi era de 10 lots de llibres pel guanyador. A part, també recomanaven 12 llibres per la diada, tots ells en català. A més, al costat d’una fotografia de la portada informaven del seu preu, autor, editorial i fent un clic a “més informació” feia de link intern amb una pàgina que explicava de què tracta aquest. Algunes de les obres eren: El fil secret de la història, Només socis, De cara al mar, Desfent el nus del mocador, El canvi climàtic a casa nostra. En una altra pàgina, també se’n recomanaven tres considerats infantils o juvenils.

Gag a público.es

S’hi podia veure en el blog ‘No veo la gracia’, com el seu autor anònim (“Anómalo Invisible”) feia broma sobre els llibres i la política, i escrivia algunes línies i hi posava una fotografia. En aquesta li inseria text com si es tractés d’una vinyeta.

L’enquesta de lamalla.net contradeia el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres

Aquest diari digital va informar del resultat del Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres sobre quina és la llengua en què es llegeix i va plantejar una enquesta al seus lectors en què preguntava en quin idioma llegien. Aquesta contradiu al baròmetre, català (65.41%, en canvi, el baròmetre informava d’un 20%), castellà (30.99%, enfront del 77,9% de l) i altres (3.6%). Està clar però, que la majoria del públic que entra a lamalla.net és gent bastant catalana en general. A més també va plantejar un fòrum en què la gent podia opinar sobre el mateix tema, la pregunta era: “Quina és la teva primera opció a l’hora de comprar llibres?”. També tenia una secció anomenada ‘Calaix de lletres’ on el públic podia escriure poesia o prosa. Els més joves podien participar a la secció ‘el petit calaix’ i els adults a el ‘calaix dels grans’.

elpais.com parlava de tots els Premis Cervantes del 1976 fins avui

A la versió digital de El País s’hi podia veure una “fotogaleria” (integrada per sis fotografies) que mostrava una petita idea del que suposava el dia de Sant Jordi a Catalunya. Algunes de les imatges ja les havíem vist en altres llocs perquè, com indicava, eren de l’agència EFE, per exemple, una d’aquestes era la que apareixia al blog ‘No veo la gracia’ de publico.es comentat anteriorment.

A la secció ‘Día del libro’, s’hi podien veure recomanacions que van concloure després de preguntar a diferents lectors; ‘tus libros favoritos’ en què van destacar quinze llibres dels més venuts a Espanya l’any passat; ‘tus autores favoritos’ en què dels que van seleccionar, segons el mitjà, els “supervendes”, el lector podia votar com “a favor” o “en contra”; ‘microrrelatos’ en què el públic podia fer un petit relat (200 caràcters) escrit per ell; ‘premios cervantes’ consistia en una biografia del guanyador del Premi Cervantes d’aquest any, però també es podien veure de tots els altres escriptors, des del 1976 fins el 2008.

Foto d’elpais.es

20minutos.es va admirar a Carlos Ruiz Zafón

Aquesta també va oferir una galeria de cinc fotografies relacionades amb el dia de Sant Jordi i que també les havien tret de l’agència EFE. A 20minutos.tv s’hi podia veure un vídeo sobre la crònica de la Diada de Sant Jordi en què deia que el líder d’aquest Sant Jordi era Carlos Ruiz Zafón amb el llibre Juego del Angel. També vem entrar al blog del publicista Eduardo Madinaveitia, ‘Más que medios’, i vem veure que recomanava, elevava (excepte algun), diferents llibres que ha llegit.

Blog polèmic a e-notícies

Alguna de les notícies de l’e-notícies era força interessant i això va fer que se’n parlés en algun blog que veurem més endavant, com és el tema de canviar l’11 de setembre per Sant Jordi (i que ho va manifestar Ciutadans). A més, aquest noticiari digital tenia una tribuna de Joan Ferran, diputat del PSC en què relacionava el dia de Sant Jordi amb un dels plens que hi va haver anteriorment de la Diputació de Barcelona. En aquest article, feia una espècie de sàtira entre aquests dos esdeveniments, fet que va provocar que els comentaris fossin força crítics cap a la seva persona. Entre ells, podem destacar el del Ramon de Barcelona que escriu : “Ni 11 de setembre, ni 23 d'abril: l'autèntica festa nacional serà el dia que desaparegui el PSC”.

Poca importància per a El Mundo

Publicava un àlbum amb les imatges de les firmes dels llibres. No feia res extra o que busqués la participació, sinó que se centrava en informar sobre l’esdeveniment a través d’articles. És un diari que passa força desapercebut amb el tema de Sant Jordi.

Foto d’elmundo.es

Diari Qué donava èmfasi al ressò internacional que genera la diada

El diari gratuït va més enllà de la festa a Catalunya i en un article parlava que a Kensington, Washington, el dia 27 d’abril celebrarien el seu Sant Jordi particular, convertint un carrer en una Rambla de Barcelona. Una noia que se’n va anar a viure-hi va implantar fa quatre anys aquesta tradició dels llibres i les roses i a més, a la llibreria que té a Kensington, donava informació sobre la llegenda de Sant Jordi, ja que segons Elisenda Sola-Sole, “ per una part es una diada nacional perquè s’homenatja al patró de Catalunya i per l’altra, és el nostre dia dels enamorats”.

ADN va preguntar a l’usuari què faria

L’altre diari gratuït també feia una enquesta, en aquest cas, sobre què pensa fer l’usuari el dia de Sant Jordi, i és que el 50% assegurava que aniria a comprar llibres i roses. També hi havia una altra fotogaleria i a més, feien un article per anomenar al gran protagonista del dia, en Carlos Ruiz Zafón. Vem Trobar uns quants articles més, entre ells, un manual per escollir el llibre perfecte i una notícia sobre els petits lectors, quins llibres es recomanaven i quines aventures s’hi podien trobar.

“Fem Sant Jordi” a 3CAT24.CAT

La plataforma catalana va fer un especial Sant Jordi que comptava amb la participació de l’usuari. Quan vem accedir a la secció Fem Sant Jordi hi vem veure set apartats. El primer de tots, “Les vostres fotos de Sant Jordi”, que consistia en totes aquelles fotografies que havien enviat els lectors i s’havia fet una recopilació de les més impactants. A més, enllaçant amb aquest apartat, també es donava la possibilitat als nens d’enviar tots els dibuixos que havien fet amb motiu de la festa. Una de les propostes més divertides és “Digues-li que l’estimes en vídeo”, on centenars de persones van deixar el missatge per a la persona que estima, un missatge breu enregistrat des de la Plaça Catalunya de Barcelona. Una altra secció que també existia en altres mitjans era la possibilitat d’enviar la rosa virtual del 3cat24.cat a la persona que es volgués. “Fes Sant Jordi amb nosaltres” animava a totes les persones a participar en les activitats que hi havien preparades per aquest dia. La part més literària venia de la mà de de J.Llavina, on ens parlava dels llibres més interessants de la jornada. Per últim, també hi havia lloc per l’entrevista amb Ferran Torrent, que parlava sobre la situació delicada del català.

A la pàgina principal del 3cat24 hi ha lloc per una enquesta sobre el nou llibre de Carlos Ruiz Zafón. Més del 60% dels participants afirmaven que no es llegiran el llibre.

Concursos a tv3.cat

A la pàgina de la televisió catalana hi havia una secció especial sobre Sant Jordi 2008. El fons es trobava ambientat amb un sofà, llibres i una televisió d’època. Hi havia uns quants concursos en què la gent podia guanyar llibres relacionats amb TV3 i també tenia la possibilitat d’enviar, en comptes d’una flor per mail, una flor al mòbil de la persona que volgués. A més, s’incloïa la programació de la Diada.

Reivindicació de més llibres en català a Catalunya Ràdio

A més de la informació continuada sobre Sant Jordi i com transcorria el dia, es va decidir crear un fòrum on es reivindicaven la producció de més llibres en català. Un dels missatges era contrari al que es proposava. L’autor, que es fa dir MAGB, deia que hi ha molts inconvenients pels quals arribi el llibre en català i que a més, “s’ha de ser molt militant per llegir en català”. És l’únic comentari que es pot llegir, ja que només se’n va fer un.

Carrer dedicat al “Capitán trueno” a comradio.com

La proposta més divertida que ens va arribar des d’aquesta cadena i juntament amb El Periódico, és la creació d’un carrer dedicat al “Capitán trueno”. La recollida de firmes es va realitzar el dia 23 però encara es pot continuar amb la participació ciutadana.

Blogs interessants

Vem escollir tres blogs que ens van cridar l’atenció per diferents aspectes. El primer és un escrit en anglès que fa una repassada al significat de Sant Jordi. A més, s’hi podia veure fotos sobre les parades i també repassava altres tradicions catalanes, com les sardanes i les portes obertes del Palau de la Generalitat durant aquell dia.

Un altre blog, en aquest cas d’un argentí, que se centrava en el dia del llibre però a més, explicava que el dia 23 d’abril és també el dia de la cervesa.

L’últim blog és una de les peticions que ja s’havien fet en molts fòrums i era la possibilitat que el dia de Sant Jordi fos el dia de la Diada de Catalunya. Una petició que va comportar crítiques en els comentaris i, fins i tot, alguna discussió entre els participants.

Malgrat tot, les crítiques són comprensibles. Potser s'hauria de rebatejar la festa com el «Dia del Màrqueting Llibreter», perquè és evident que els triomfadors d'aquest dia són els escriptors que tenen al darrere una potent màquina publicitària.

No tenia intenció de parlar més de Sant Jordi, però aquests dies em ressonaven a les orelles les paraules sentides i llegides aquí i allà que posen en dubte la viabilitat de la festa, i les paraules que vaig llegir a l'Avui de dijous criticant aquesta dèria sembla que tan nostra, de trobar sempre un però a qualsevol cosa, i més si té èxit (Salvador Cot, «Quan convé matem aranyes», Avui [24 abril 2008], p. 4). I hi pensava sobretot per la reacció d'una bibliotecària argentina que he conegut aquest cap de setmana, que estava meravellada per la manera com celebrem el dia de Sant Jordi, amb una festa centrada, sobretot, en el llibre i que és capaç de moure tanta gent.

És un negoci? No més que altres «dies de» que celebrem o intenten que celebrem la resta de l'any i això no canviarà perquè donem un altre significat a la celebració. Potser no es llegiran tots els llibres que s'hauran venut aquest dia, o potser sí; això no depèn del Dia del Llibre. En tot cas, hi ha almenys un dia a l'any en què molta gent pensa a comprar un llibre per regalar i potser hi haurà qui se sentirà obligat a llegir el llibre que li han regalat i s'aficionarà a la lectura.

I ara podeu dir-me que sóc un il·lús, si voleu; ja sabeu on fer-ho.

Mediático, ca: Perteneciente o relativo a los medios de comunicación.

Doncs això, una mena de metallenguatge: els mitjans n'impulsen l'ús per parlar d'allò del que ens parlen ells. Una mena de peix que es mossega la cua. El terme assoleix les seves quotes més altes de popularitat durant les dates que acabem de passar: Sant Jordi.

Ja fa anys (calculo que prop d'una dècada) que parlem dels llibres mediàtics. Fins i tot es va arribar a un punt en que les classificacions dels més venuts no distingien entre els clàssics "ficció" i "no ficció", sinó que inscrivien "mediàtic" com a tercera categoria.

L'argument inicial? Llibres realitzats per gent que prové del món dels mitjans. O sigui, els llibres de monòlegs d'Andreu Buenafuente, els del programa Polònia o els del cuiner Isma Prados, per citar-ne alguns. Molta gent va agafar autèntica tírria a aquest tipus de llibres, dels que arriben a dubtar que puguin ser considerats com a tals. Si bé és cert que amb el poder de la televisió poden arribar més ràpidament a futurs lectors que els que vertaderament es dediquen a escriure, també s'han de plantejar altres interrogants.

Per exemple, hi ha unanimitat en considerar Buenafuente com un dels exemples més clars d'aquest tipus d'autors. Va estar molts anys a TV3, i ha superat amb èxit l'aparició a l'Espanya televisiva, a Antena 3 i ara a La Sexta. Té, per tant, una àmplia plataforma per fer publicitat dels seus llibres de monòlegs.

Pensem llavors en Carlos Ruiz Zafón. Escriptor més que consagrat en la literatura juvenil, va destacar brillantment amb L'ombra del vent, i ara ha arrasat amb El juego del ángel, el llibre més venut en un Sant Jordi. Escriptor mediàtic? En principi no. No surt massa a la televisió, si més no. Però qui li publica el llibre? L'Editorial Planeta.

Si hi ha una editorial mediàtica, aquesta és Planeta. Integrada al Grupo Planeta, que inclou la cadena de televisió Antena 3; les emissores radiofòniques Onda Cero i Europa FM; i els diaris Avui, La Razón i ADN.

No tinc res contra d'El juego del ángel ni de Ruiz Zafón. Em va encantar L'ombra del vent, i em compraré el nou llibre tan aviat com surti en català. Però és molt sorprenent que considerem clarament mediàtics a uns autors, i a altres no, tenint les plataformes de suport que tenen al darrere.

Dentro de la intensa campaña de promoción que le había preparado su editorial estaba la colaboración con el diario gratuito ADN, también de Planeta, en la reunión para elaborar la portada. Sólo dos días después, el 23 de abril, Día del Libro, estaba prevista como una intensa jornada de firma de ejemplares, con una aparición estelar en Los desayunos de TVE. Y aquí fue donde apareció mi ojo clínico, que descubrió que en sólo tres días Ruiz Zafón llevaba el mismo polo en dos de ellos. Aunque es una maldad, me parecía curioso y suficientemente relevante como para ponerlo en este blog. ¡Quién iba a imaginar que los escritores de éxito estaban cortos de armario!

Mentres en Cataluña dá comezo unha semana cheíña de libros co gallo do Sant Jordi, en Galicia temos un novo capítulo da misteriosa desaparición da colección de arte precolombina de Leonard Patterson que, sospeitosa de ser froito do saqueo de lugares arqueolóxicos americanos, andou a tumbos por Compostela e agora, seica, foise co vento. Non era este mal comezo para unha ficción de éxito, pero polo de agora só é crónica de sucesos nas páxinas dos xornais.

Sen saírmonos da arqueoloxía, prefiro un libro serio, rigoroso e poderosamente innovador. Trátase dun estudo da arqueóloga e feminista catalá Encarna Sanahuja Yll titulado La cotidianeidad en la prehistoria, publicado por Icaria. Sanahuja parte do cuestionamento dos lugares comúns que aferrollan o estudo científico da prehistoria e defende, pola contra, un novo enfoque. Ao seu ver aínda agora o grande problema de pasado é o presente, ou mellor dito, a teima por procurar na prehistoria a naturalización das formas de vida do noso presente, aplicando unha mirada que impide coñecelo tal como foi. E a seguir fai fincapé nas carencias. Subliña que os paradigmas de estudo dominantes lle prestaron moita atención á cultura material, ao estudo dos obxectos e dos alimentos, e ao desenvolvemento da capacidade de raciocinio (froito do noso paradigma cartesiano). Pero esquecéronse do estudo da vida. Esquecéronse os corpos, os corpos necesariamente sexuados que repararon os artefactos, procesaron os alimentos, coidaron do corpo propio e dos alleos, tiveron relacións afectivas, procrearon, e procuraron recoñecemento. Esquecéronse, logo, os labores asociados a dar e manter a vida.

Con datos empíricos Sanahuja explora as evidencias da diferenza sexual. Fala da importancia do parto naquelas sociedades. Demostra que nun xacemento no norte de Siria as pateoloxías óseas permite descubrir que naquel grupo os homes acostumaban a estar en posición de descanso mentres que as mulleres adoitaban estar de xeonllos para moer os cereais. Ou fala de como noutro xacemento no sudeste dos Balcáns aparecen evidencias da misoxinia na orde simbólica porque nun enterramento atopouse o cadáver do xefe co pene enfundado en ouro, pero, que se saiba, non apareceu aínda xefa ningunha con vulva enfundada no mesmo metal.

Con La cotidianeidad en la prehistoria Encarna Sanahuja propón un suxestivo cambio de perspectiva: converter a vida no eixe dos estudos científicos da prehistoria. E abre un reto que pode parecer utópico: estudar estas sociedades milenarias caso por caso a partir das evidencias e sen prexuízo ningún, e ver se nos fornecen modelos de relación alternativos aos actuais; modelos de organización social xa experimentados que sirvan para artellar novas maneiras de relacionarse no noso presente. Boa semana cheíña de libros e de vida, e boas lecturas.

Esta historia es muy importante para varios paises, entre ellos España, donde se celebra este día obsequiándose libros y rosas rojas.

Por otra parte el 22 y 23 de abril de 1.616 fueron días funestos para la literatura, pues mueren Miguel de Cervantes (22), Inca Garcilaso de la Vega y William Shakespeare (23).
La UNESCO, por esta extraña coincidencia (y además por el día de San Jorge y su especial forma de celebración), decide declarar en el año 1.995 el 23 de abril como "el día internacional del libro".

Recientemente la Embajada de España en Venezuela organizó eventos donde se realizaron presentaciones de libros, charlas, encuentros entre escritores venezolanos y españoles, ferias y demás (todo ello comprendido entre los días 17 y 23 de abril), con el fin de celebrar este mes tan importante para la literatura y conmemorar a "Sant Jordi" (San Jorge).

Yo pasé por la feria realizada el 23 de abril en la "Plaza Francia" y la mayor parte del tiempo estuve en el stand de la "Libreria Lectura", compartiendo una tarde amena entre rosas, libros de manualidades y arte.
Me pareció muy agradable la presentacion que hizo Bruno Galindo, que acompañado por el músico Xavier Losada nos recitó desde chistes hasta tragedias breves, algo que yo nunca había escuchado, pero que me encantó por lo novedoso que me resultaba. Dice así la reseña que tengo de uno de los panfletos del evento:

"Concierto SPOKENWORD
Como clausura del mes del libro Bruno Galindo nos deleitará, junto al músico venezolano Xavier Losada, con una poesía sonora experimental rica en entonaciones, texturas e inflexions de alto riesgo."

Pasada de las 5:00 p.m. Cesar Miguel Rondon junto a excelentes músicos, animaron la celebracion de la feria y se enfocaron en "la salsa" y entre canciones como "echale salsita" Cesar nos contó curiosidades sobre este género musical, sus comienzos y su reafirmación.
Estuve hasta poco mas de las 6:00 p.m., y la plaza continuaba llenándose. Me fui con una revista "El librero" y con varios títulos en mente que iré comprando poco a poco.

Definitivamente eventos como estos deberian realizarse con mayor frecuencia, pues estimulan la lectura y el entretenimiento sano.

Mientras paseábamos nos topamos con unos músicos callejeros que tocaban música étnica sobre bases electrónicas, fue todo un descubrimiento, nos gustó tanto que les compramos un CD. Ya colgaré un video de la actuación en próximos posts.

Passades les sis d'aquest dia assolellat, deixo la feina i marxo a passejar. Com és costum, el centre és ple de gent que impossibilita el pas. Les parades del bicing estan a vessar i hi passo estona abans no puc deixar la bici. Com diu Monzó, potser aquest és el dia menys indicat per comprar llibres. Ara bé, la tradició és la tradició i cal mantenir-la. Val a dir que els 600.000 llibres de Zafón venuts em fan trontollar tots els esquemes; però també és ben cert que sociològicament el meu pensament és tan marginal que el que per a la resta de gent és normal a mi només em provoca sorpresa.

A les 7.30 volo amb la moto per carrers atapeïts, cap el camp del Barça. Un bon partit, amb patiment, un penal fallat per part de l'equip contrari i amb la sensació, un cop acabat el partit tot i que abans d'hora, que perdrem l'eliminatòria amb dignitat. I és que darrerament, ben igual que les peres que canvien de color quan talles un tros, per fora faig ús d'un humor irònic però per dins estic carregat d'un pessimisme ben marcat. No sé si és cosa de país, d'ERC, del PSC, de la feina o de tot plegat.

Aqui estavem preparant les paradetes el dia avans per tal que el dia d St. Jordi tot estigues a punt.

A la zona residencial tambe es van adornar amb banderes algunes cases.

Per finalitzar el dia, varem tenir musica tipica catalana, i musica adient per el dia dels enamorats, a carrec de la Elizabetta Jie

Este año los escogidos fueron: Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedro (yo no lo conocía, pero debe de ser un clásico de la literatura fantástica en catalán), Pallassos i Monstres, de Albert Sánchez Piñol (si, el de La piel fría, el libro que más recomendé el año pasado) y para mí, Fresa y chocolate, un cómic de Aurélia Aurita ¡erótico! jijiji.

¡Y con su rosa! Gracias O por compartir conmigo esta tradición, y tu vida en general...

Demà comença el Mercat Medieval de Montblanc i fins diumenge podreu gaudir de paradetes d'artesania, espectacles i moltes altres activitats relacionades amb la llegenda de St. Jordi. M'ha passat la informació la Noemí que ella hi serà venent les seves joies com cada any (i amb algunes de meves també!!). A veure qui s'hi anima!!

La Diada de Sant Jordi

O bien, San Cristiano Ronaldo

La Diada de Sant Jordi de 2008 será recordada por ser la primera que reúne en Barcelona en un mismo día a miles de ciudadanos en busca de su rosa y su libro y a miles de seguidores del Manchester United.

20 millones de euros en libros. Entre el 8 y el 10% de la facturación anual. 400 puestos de venta de libros. 202 en Barcelona.

9.000 hinchas del Manchester. Decenas de miles de 'pintas' de cerveza. 200.000 euros de presupuesto para el despliegue de los Mossos d'Esquadra. Libros para el 59,4% de los catalanes que se declaran lectores (según un estudio de los editores). Aunque el 14,3% lo hace sólo ocasionalmente. En Catalunya se vendieron una media de 9,8 libros por habitante en 2007 y el 67,2% de ellos declararon haber leído 'algún libro' durante ese período. Vía.

Sant Jordi, el día de las rosas en Catalunya , las calles se ven invadidas de personajes muy diversos ya sea vendiendo o comprando rosas, floristas por un día que ya sea por devoción o por necesidad salen a la calle i sin ninguna vergüenza ofrecen flores a bajo precio a unos transeúntes que sin esa provocación nunca hubieran comprado una flor, muy al contrario de los mas profesionales, que a su manera cada uno, intenta ofrecer a sus clientes, mayoritariamente hombres para Sant Jordi, el mejor presente para su adorada dama o para las mujeres de su vida.

Se echa en falta, en concreto en la parte central de la rambla una gran exposición de los floristas de la ciudad, perpetuando su profesión en uno de los lugares mas emblemáticos de Barcelona como es la Rambla de las Flores y que como su nombre ya indica debería de ser el referente mas cuidado para los profesionales de BCN últimamente muy deteriorada por la falta de buenos floristas que no de profesionales de la venta de las flores, siendo uno de los grandes destinos turísticos de la ciudad deberíamos cuidar mas el trabajo de los grandes profesionales que dan prestigio a la ciudad convirtiendo de nuevo a BCN en un referente del arte floral en el mundo Las viejas floristas de la rambla llegaron a crear un estilo propio de referente mundial en el mundo del arte floral un ramo muy aparatoso que no cumplía ninguna de las reglas de la armonía natural pero que llego a ser un modelo ya clásico de nuestra cuidad el llamado Ramblero o centro floral de las Ramblas esperemos que esta tradición de regalar flores no se pierda nunca i siga creciendo la sensibilidad de BCN con las flores

Fotografia de Visualpanic.

Hoy es el Día Internacional del Libro, día que me gusta mucho.

Cuando estábamos en segundo medio y Lésmer Montecino era nuestro profesor jefe, nos incentivó para que celebráramos el Día del Libro a la catalana. ¿Cómo es esto?

En Cataluña hoy celebran a San Jorge (Sant Jordi). La leyenda cuenta que cuando el héroe mató al dragón, una rosa brotó de su sangre. Patrono de la región, le suman una connotación amorosa que es la que deriva en una linda tradición para este día.

Si un hombre da a una mujer, de preferencia su enamorada, una rosa, ella le da un libro. Esto se instauró harto antes de que dijeran que hoy era el Día Internacional del Libro y del Derecho de Autor. Se cree que la dinámica de la flor comenzó hace unos cuantos siglos... unos cinco. Luego, como se supone (pero en realidad no) que Shakespeare y Cervantes y Garcilaso de la Vega murieron todos hoy pero en 1616, decidieron hacer que la literatura fuera celebrada el 23 de abril. En España lo hacen desde 1930.

Bueno, cuando en el colegio hicimos el gran intercambio de libros... de un curso a otro, no regalamos exactamente rosas, sino distintas flores. Me gustó mucho la idea de regalar una historia, dedicada, a alguien que no conociéramos. En los libros viajan cosas valiosas, hay que considerarlo.

Ayer le dije a Rodrigo* que hoy era Sant Jordi y le comuniqué que lo íbamos a celebrar. Le expliqué que era algo que se hacía hace mucho tiempo y que era algo sencillo: "Si tú me das una flor, yo te doy un libro". No le hablé de rosas y el jamás se imagina rosas, pues sabe que no me agradan.

Pensó que haríamos el intercambio mutuo y se preocupó por no tener libro, pero le dije que era una tradición tan antigua que era machistoide y que a las mujeres nos gustan las flores y sus aromas, mientras que a los hombres les gustan los libros y sus letras. (También se practica a la inversa y con personas que uno quiere, pero me llamó la atención poner en práctica la idea original).

Como cuando la semana pasada le quise adelantar el evento no cachó mucho, lo más conveniente fue mantener la modalidad centenaria. Así fui por un libro que hace tiempo pensaba que sería para él, y él llegó a la sala de clases de Gestión de Medios Audiovisuales con unas pequeñas flores cortadas (vándalo... pero yo le di la opción, para que pudiéramos hacer el canje a pesar de no haberlo planificado con antelación) de alguna casa o jardín... quizás de la propia universidad.

Muy lindas, unas lilas y unas rojas. Las rojas eran cardenales, las lilas... le pregunté y me dijo: "Cómo voy a saber yo". Si me las estaba regalando... casi siempre averigua qué flores me da, pero como éstas eran de dudosa procedencia, no supo responderme.

Así que yo anoche le hice una nota con mis apreciaciones sobre lo que haríamos y sobre el libro que había escogido para él.

Hoy, antes de irme al trabajo (oh, qué grandota) junto a dos cafés moka intercambiamos y a la vez compartimos "un libro y una flor". Porque en los libros viajan cosas valiosas... y en las flores también. Haberlo hecho con él fue sinceramente muy lindo, por todo lo que ya hemos compartido entre flores y libros que nos hemos obsequiado. Por todo lo que viajó entre ese libro y esas florcitas y se quedó en nosotros, incluso los besos dichosos y agradecidos que nos dimos. Todo el amor y toda la vida que nos damos. Sé desde adentro que él lee con atención todo esto y comprende desde adentro también. Y como el otro día me dijo que "I love you" no valía, le digo que lo amo.

Puse las florcitas en otro libro que me había dado, días después del segundo aniversario de nuestro noviazgo. Feliç Diada de Sant Jordi, a mi amor y a los que leen también. :-)

*(Aviso: no era cierto que no estábamos juntos más, por si lo llegaron a pensar y por si lo siguen pensando... era una broma experimental. Lo sentimos si se preocuparon o se hicieron ilusiones o se alegraron. Nuestro amor sigue habitando el mundo, ja).

La imagen muestra a un lindo Rodrigo de 19 años.

One of Barcelona's best days? Easy. April 23rd, Saint George's day (

The main event this day is the exchange of gifts between sweethearts, loved ones and respected ones. Historically, men gave women roses, and women gave men a book to celebrate the occasion. In modern times, the mutual exchange of books is customary. Roses have been associated with this day since medieval times, but the giving of books is a more recent tradition. In 1923, a bookseller started to promote the holiday as a way to honour the nearly simultaneous deaths of Miguel Cervantes and William Shakespeare on April 23, 1616. Barcelona is the publishing capital in both Catalan and Spanish and this heady one-two punch of love and literacy was quickly adopted.

On Barcelona's most visited street, La Rambla, and all over Catalonia, thousands of stands of roses and makeshift bookstalls are hastily set up for the occasion. By the end of the day, some four million roses and 400,000 books would have been purchased in the name of love. You will be hard-pressed to find a woman without a rose in hand, and despite the fact that April 23rd is an official workday, nearly all of Barcelona manages to play hooky and wander.

In Barcelona, Saint George is everywhere, beginning on the facade of the Catalonian government building, the Generalitat, the Casa Amatller as well as on the corner of Els Quatre Gats café. Gaudí (Catalan world-wide known architect) dedicated an entire house, Casa Batlló, to the Sant Jordi theme.

The sardana, the national dance of Catalonia, will be performed throughout the day in the Plaça Sant Jaume. And many book stores and cafes host readings by noted authors (look out for 24-hour marathon readings of Cervantes' "Don Quixote"). And there will be a variety of street performers and musicians on hand to add a romantic ambience to nearly every public square and plaza.

Additionally, April 23rd is the only day of the year when the Palau de la Generalitat, Barcelona's principal government building, is open to the public. Inside this Gothic architectural masterpiece you'll see huge displays of roses created to honour Saint George.

Catalonia has exported this tradition of the book and the rose to the rest of the world. In 1995, the UNESCO adopted April 23rd as World Book and Copyright Day.

"Diada de Sant Jordi 2008" (this year) :

No es que haya sabido mucho que hacer con las flores pero me gustó mucho el color rojo!

Por la tarde fuimos a dar una vuelta por el barrio antiguo de Girona, a contemplar las paradas de flores y de libros.

Mi mamá Karina me regaló unos libros muy bonitos también y papá me compró la colección de Teo, que todavía no entiendo muy bien, pero cuando sea mayor ya los podré ver yo solita!

En la noche y ya en horario de México, llamamos a mi Guelo Jorge para felicitarlo por su santo y también a mi padrina Georgina.

Además, desde hace unos años el 23 de abril es el día internacional del libro.Podría ser una buena exportación que en todo el mundo se regalasen libros para el día de San Jordi.

De momento os dejo una única foto pero muy pronto pondré más. Feliz San Jordi y día del libro a tod@s

Camera Model: NIKON D70
Focal Length: 220.0mm (35mm equivalent: 330mm)
Exposure Time: 0.0166 s (1/60)
Aperture: f/11.0
ISO equiv: 200

.

También te puede interesar: Sant Jordi 2008 (más fotos) | St Jordi 2007 | Post aleatorio
Suscribirse: (¿Qué es todo esto?)