JG Ballard ( Xangai, 1930 ) és un novel·lista britànic conegut principalment per la controvertida Crash i la novel·la L'Imperi del sol; totes dues obres han estat adaptades al cinema.

Precisament Ballard ha publicat aquest mateix any la seva autobiografia Miracles of Life.
El suplement del The Sunday Times (Culture, 20 2008), publicava un extracte del llibre lligat a l'article: JG Ballard reminisces on his boyhood years in Miracles of Life.

Mondadori publicarà aquesta obra en castellà al setembre. El llibre relata les seves vivències durant la reclusió de la seva família a un camp del Xangai ocupat pels Japonesos durant la segona guerra mundial. Aquesta experiència ja va inspirar L'Imperi del sol.

Ediciones Minotauro està publicant tota l'obra de JG Ballard en la seva col·lecció Biblioteca de Autor.

• Si us sentiu ballardians, visiteu el web: http://www.ballardian.com/

• Article a El Pais: Profecía cumplida.

ZWEIG, Stefan. Carta de una desconocida. Barcelona: Acantilado, 2002 / Carta d'una desconeguda, Quaderns Crema, 1998.
En aquest meravellós llibre l’autor ens relata la història d’un amor impossible. És una carta amb la confessió d'un amor guardat en secret durant anys, amb el desig que el seu destinatari s'assabenti d'aquest sentiment un cop ella ja sigui morta.
A priori ens pot semblar una història d’amor més, però aquesta t’atrapa des d’un primer moment, la tensió no et permet interrompre la lectura i el més admirable és la capacitat de l'autor d’explicar amb tanta profunditat uns sentiments tant purs en unes poques pàgines.

[Disposem també del DVD de la pel·lícula Carta de una mujer desconocida, dirigida per Xu Jinglei]

TOLSTOI, Lev. Sonata a Kreutzer. Barcelona: Acantilado, 2003. / La Sonata a Kreutzer, Destino, 1985.
Una nit de primavera un tren travessa Rússia. En un dels cotxes s'inicia una enèrgica conversa sobre el paper de les dones en l'amor i el matrimoni. Pozdnyshev, el protagonista d’aquest llibre, explicarà als seus companys de viatge les turbulències del seu matrimoni i perquè va acabar assassinant la seva dona. Aquest fet serveix per poder fer tota mena de reflexions sobre la societat burgesa, l’amor, les dones, l’enamorament, la gelosia, la traïció, etc. Tolstoi aconsegueix amb aquest relat retratar molt clarament la hipocresia d'una societat que ell mateix va haver de patir.

[Podeu veure diferents adaptacions que s'han fet d'aquesta obra al cinema al Tolstoy Studies Journal]

ISHIGURO, Kazuo. El que resta del dia. Barcelona: Edicions 62, 1991/ Los Restos del día, Anagrama, 1990.
L’excusa de la història és el viatge que fa Stevens, el majordom d’una família de prestigi per recuperar l'antiga criada major de Darlington Hall. El viatge ens retorna als esdeveniments que van tenir lloc a la casa i que van precipitar la sortida de la majordoma i posteriorment el replantejament vital d'Stevens. Moments d’amor, soledat, odi, remordiments, etc. L'autor retrata magistralment el canvi d'una època i unes costums en el reduït marc de Darlington Hall.

[Disposem també del DVD de la versió cinematogràfica dirigida per James Ivory]

A partir de tres preguntes, R. Frías ens acosta a l'escriptor des del suplement Cultura|s de La Vanguardia (4 de juny):

"¿ Qué se encontraron los vaqueros y los mineros de Estados Unidos en 1882 cuando ese señor, ese escritor inglés que les visitava para impartir una conferencia se apeó de su carreta?
¿Era Oscar Wilde tan sólo un bon vivant que escribió algunas comedias de costumbres, un puñado de cuentos imaginativos y que disparaba frases ingeniosas en los momentos más inopinados?
¿Qué es lo que vemos en Wilde los escritores del siglo XXI?"

Hi surt també un article de Jordi Galves que ens assabenta de l'altra novetat recent de Wilde, El retrat de W.H. , en aquest cas en una traducció al català de Xavier Pàmies, que publica Adesiara.

Esperem tenir aquestes novetats aviat a la biblioteca. Fixeu-vos que justament tenim aquests dies a l'expositor de novetats dos llibres que no són precisament novetats editorials, però part d'aquests grans donatius que rebem de tant en tant:

A House of Pomegranates and other tales, d'Oscar Wilde (1949), i un altre, Son of Oscar Wide (1954) de Vyvyan Holland, el segon fill d'Oscar Wilde, una narració de la seva vida familiar marcada per ser el seu pare qui era.

WILSON, Edward O. Consilience: la unidad del conocimiento. Barcelona: Círculo de Lectores, 1999.

El profesor Edward O. Wilson, galardonado dos veces con el premio Pulitzer y pionero de la sociobiología, traspasa con este libro los límites del pensamiento convencional. El autor defiende que es posible y necesario superar la división entre las ciencias humanas, naturales y sociales. La unidad del conocimiento, la búsqueda de la confluencia -consilience, según el térmmino intraducible utilizado por el autor- de las distintas ramas del saber, se erige como objetivo fundamental para el futuro de la ciencia.
[Text de la contraportada]

BAUDELAIRE, Charles. Les Flors del mal : text de 1861 ; Charles Baudelaire ; presentació, traducció i notes de Jordi Llovet. Barcelona: Ed. 62, 2007.

Primera edició íntegra en català [Jordi Llovet, premi Ciutat de Barcelona de traducció en català per "Les flors del mal"], en el 150 aniversari de la primera edició del poemari més influent de l'era moderna.

La lectura de les flors del mal, clau de volta de la literatura universal i fonament de la poesia moderna, és una experiència absorbent i trasbalsadora. Cap altre llibre de versos no ha exercit una fascinació més gran ni una influència més decisiva en l'orientació històrica de la poesia. La nova sensibilitat i les ambivalències de l'home en la societat urbana dels temps moderns tenen en Les flors del mal el seu reflex més poderós.
[Text de la contraportada]

Gigante contra independiente. Jep Figueres

Cuando, a principios de 2007, se hizo efectivo el reparto del pastel 62 entre el propio Grup 62, el Grupo Planeta y Enciclopedia Catalana, muchas voces pronosticaron el apocalipsis editorial en catalán. Quienes miran con recelo la concentración editorial acusan al nuevo multigrupo de hacer imposible la competencia. En eso llevan razón. Al gigante 62 no se le gana por la fuerza, se le gana sólo no queriéndole ganar. Prueba de ello son las pequeñas editoriales –minúsculas incluso– que en los últimos años están proliferando en Catalunya. No hay ni una, naturalmente, que tenga la pretensión de jugar en la misma Liga que ninguno de los trece sellos que 62 tiene en catalán, pero no jugar en primera división no significa no jugar; ni no jugar bien.

Como es natural, aquello que se había acertado en llamar edición independiente, o de riesgo, ha desaparecido del campo visual de editoriales que, desde que han entrado en el conglomerado, deben poner los números por delante. Ahí es justamente donde se multiplican las posibilidades para editores sí verdaderamente independientes, que hacen de la edición más una profesión que un oficio, con poquísima ganancia, si la hay, combinando múltiples obligaciones laborales y con dosis inagotables de vocación y voluntarismo.

Pero existe también una especie de efecto reflejo geográfico; si los grandes grupos se sitúan en la capital, los editores independientes se reparten por el territorio. Las tierras de Tarragona cuentan ya desde hace una década con Cossetània, Arola y Mèdol. En Lleida, el decano de la edición es Pagès, con un millar de títulos desde 1990. Y en Girona está Vitel·la (consagrada a la edición de textos y estudios literarios), y acaba de nacer Accent Editorial, con un prometedor catálogo, dedicado a la literatura y al pensamiento, con traducciones de clásicos y originales en catalán. En Barcelona nacieron simultáneamente Adesiara, dedicada a la traducción de clásicos literarios, y Labreu, con una meritoria colección de poesía (Alabatre) que tiene la virtud, además, de pasearse constantemente por el territorio, organizando recitales, persiguiendo a los lectores.

Es denominador común de editoriales como Accent o Labreu, la concepción de la edición como una tarea cultural que va mucho más allá de producir libros. La organización de numerosos recitales y presentaciones convierte estas editoriales en mucho más que una editorial. Aunque en realidad, sean mucho menos. Su tarea es vital, y no les es necesario arrojar piedras contra el gigante. Le tienen la partida ganada de antemano.

Acceso:

• desde la Seu d'Urgell (descripción en Google Maps)
• desde Puigcerdà (descripción en Google Maps)

Aproximación Bony d'Envalira (cara NE):

No tiene ningún misterio. La cara NE, es justo la que no vemos desde el párquing de la estación de Grau Roig. En las siguientes imágenes vemos el recorrido que tenemos que seguir para llegar, primero al hombro norte del Bony d'Envalira (1h) y a continuación, rodear el Bony d'Envalira hasta la entrada del corredor (de 15 a 45 min, según el que queramos, y según las condiciones de nieve).

Corredores N clásicos:

Una vez en la cara NE, diferenciaremos muy claramente los dos corredores N clásicos. No hay mucho que explicar, son sencillos y no ofrecen muchas dificultades. Aptos para iniciación. En caso de tener experiencia, se pueden recorrer a pelo (que cada uno valore, eh? aquí no nos hacemos responsables).

• Primera ascensión: X.Aràs y F.Sala (izquierda) y Pau Pàmies (derecha), ambos en invierno de 1978.
• Desnivel: 200m
• Horario: 1h15 de aproximación, 1h30 de ascenso y descenso por el de la derecha.
• Material: algunas cintas y mosquetones
• Época recomendada: de diciembre a junio
• Dificultad: AD inf
• Descenso: 40min desde el pie de corredores y por el mismo itinerario de subida

Corredor dels Mussols:

Viniendo de la estación, está a continuación de los corredores N clásicos.

El trazado que habíamos encontrado en revistas Vertex, no coincide con el que hemos seguido nosotros, sin embargo, la descripción del itinerario SÍ coincide, con lo que pensamos que el error estaba en la impresión de la fotografía en la revista... (o no!) Sea el que sea, recorrimos el que marcamos en las imágenes inferiores.

• Primera ascensión: Xavier Borotau y A.Querol, 19/01/2002
• Desnivel: 250m, siendo 100m para la goulotte
  
• Horario: alrededor de 1h45 de aproximación, unas 2h de ascenso (hasta la cima)
• Material: dos cuerdas de 60m (cordada de tres), algunas expreses, anillos de cinta plana y cordinos. Nosotros usamos para asegurar algún paso y montar reuniones: las medidas pequeñas de un juego de Camalots (inferiores al número 1), algunos pitones, y algunos tascones. No nos hizo falta poner ningún tornillo de hielo, pero quizá, en función de las condiciones, podría ponerse alguno.
• Dificultad: D
  
• Descenso: 1h30 desde la cima, descenso por el corredor N clásico de la derecha, y de allí enlazar con el mismo itinerario de subida

• La via:
  L1: unos 60 m en 55º (pasos aislados de 65º)
  L2: 45m con salida en mixto de IV y 70º
  A continuación, 100m por la pala SE del Bony d'Envalira.

Corredor Raimon Florença:

Situado a la derecha del corredor dels Mussols. Información obtenida del núm 210 de Vértex (artículo de Pako Sänchez):

• Primera ascensión: Joan Prat, invierno de 1980
• Desnivel: 250m
• Horario:sin datos
• Material: "2 ó 3 tornillos de hielo, 4 ó 5 pitones, y juego de friends. Algún tascón puede ser útil"
• Dificultad: D sup, 50º-55º (màx 80º ó V+ en mixto)
• La via: "Evidente canal situada en el margen derecho del pilar central de la pared, con un tramo mixto de bloques encastados que, a primera vista, hace sospechar su dificultad. Difícilmente encontraremos la nieve suficientemente helada como para ascender mediante piolet-tracción con confianza."

Situación de corredores (foto ampliable)

1. Los corredores N clásicos, izquierda y derecha.
2. Corredor dels Mussols: en amarillo, el trazado que hicimos nosotros, que corresponde con la descripción. En azul, el trazado marcado en la fotografia de la revista Vèrtex (número 184), que creemos erróneo. La flecha indica la ascensión una vez acabada la goulotte.
3. La supuesta entrada al corredor Raimon Florença.

Extras:

• Reseña de la vía ferrata del Bony d'Envalira (en www.deandarporcasa.com)

• Africa (paret del Grau): L1, 5a (20m) - L2, 5b (20m) - L3, 5b (40m)

No colgaremos reseñas de la zona porque hay infinidad en internet y muy bien hechas. Destacamos las que incluimos a continuación:

Ressenyes de Coll de Nargó - http://colldenargo.blogspot.com/

PD: El fin de semana no acaba aquí... veremos qué ocurrió el domingo 30 en breve ;-)

RESSENYA XERRADA

Com ajudar els infants a resoldre relacions de conflicte amb els companys.- Per Dora Ortiz, psicòloga.
CEIP Brusi. 6 de març, 21.00 hores.

Els conflictes formen part de les relacions humanes. No els hem de defugir, ni intentar tapar-los o evadir-nos-en. Entre els nens n’hi ha sovint i, en principi, hem de deixar que els resolguin entre ells. Costa d’afrontar-los perquè normalment associem els conflictes amb violència, però si no s’aborden, sembla que tenen vida pròpia, i es pot arribar a estats de màxima tensió o d’abús de poder, i és llavors quan els adults hem d’intervenir.
Millor que els intentem resoldre quan la tensió hagi minvat, i sempre amb empatia, és a dir, intentant posar-nos en el lloc de l’altre, escoltant activament, demanant aclariments quan calgui. Si els pares tenim una posició dominant, a la llarga això es reflectirà en el nen.

Preguntem-los pel dia a dia i donem la nostra opinió perquè vagin provant; ajudem-los a posar nom a les emocions; premiem més que castiguem. I si hem de castigar, que tingui sempre a veure amb la malifeta (per exemple, si s’han negat durant deu minuts a apagar la tele, descomptem-los aquests temps el proper dia).
No generalitzem ni posem etiquetes. Cal saber trobar la gràcia que té cada fill per tal de fer-los sentir únics i valuosos.

Nos encontramos a primeros de marzo, con nieve nueva de tres días, pero que había desaparecido por acción del viento. Gracias a los guardas del refugi d'Ulldeter (Telf: 972 192 004), sabemos que en las canales queda la nieve dura anterior a la última nevada y poco más, pero que aún así, se podría subir por la canal estreta (ó canal central), la canal oriental, y quizá canal la occidental, todas ellas en la cara norte del Gra de Fajol Petit. Eso sí, con varios resaltes en roca viva. Es decir, que condiciones ideales, para seguir con la tónica habitual, no teníamos.

Nos presentamos de buena mañana en el párquing habitual para acceder al refugi d'Ulldeter , y no tenemos sitio para dejar el coche. Vemos que está lleno de montañeros. Entre ellos observamos alpinistas, escaladores y excursionistas (de a pie, y de raquetas). Nos da a pensar que no vamos a caber en las canales. Por suerte, nos equivocamos.

Llegamos en 20min al refugi d'Ulldeter y observamos las canales. Ciertamente, las más factibles son las que ya sabíamos. Así que, como teníamos previsto, nos dirigimos a la canal Estreta.

¿Qué encontramos? Condiciones a 08/03/2008:

Nieve: justita y dura
Resaltes en roca:

• 1er resalte: chapa en una placa de roca vertical para proteger el paso, y reunión tras el resalte (15m de cuerda -contamos en simple-). Algo de hielo en la parte superior del resalte.
• 2o resalte: reunión antes del resalte (la que sirve de reunión del primer resalte) y reunión tras el resalte. Nosotros usamos un Camalot del 0'3 para proteger justo al pie del resalte. Algo de hielo en la parte superior del resalte.
• 3er resalte: reunión antes del resalte (la que sirve de reunión del primer resalte) y reunión de fortuna tras el resalte. Nosotros usamos un tascón para proteger el paso en la roca, y un Camalot del 0'3 y anillas de cordino en la reunión superior. Algo de hielo en la parte superior del resalte.
• 4o resalte: 2 metros muy verticales de roca. Hay una reunión a pie de resalte. Nosotros salimos hacia la izquierda en terreno de nieve/roca. Protegemos un paso con el mismo Camalot de 0'3 de antes, y montamos reunión de fortuna a 12m distancia con anillas de cordino en bloques de roca. Tras eso, volvemos al centro del canal y seguimos por la nieve. Las dificultades y la verticalidad han desaparecido.

Actividad corta, pero nada desdeñable, y el tramo encajonado tiene un buen ambiente. En buenas condiciones es genial para iniciación.

• Más información: en la página de la FEEC tienen reseñas de esta zona: Reseñas Alpinisme Ulldeter

PD: Adelantarnos a la época normal de ascender canales tiene algunas ventajas: por una parte, no encuentras mucha gente en las canales (hemos estado solos todo el día), por otra, incrementas un poco la dificultad y pruebas nuevas situaciones.

El rol i la percepció de la dona en la literatura s'ha abordat des de diversos fronts: sexisme, misogínia, idealització, maternitat, adulteri, bellesa, creativitat, etc.

En concret sobre el tema de la misogínia, nosaltres us recomanem el llibre de l'Anna Caballé, Una breve historia de la misoginia, on l'autora compila els comentaris misògins sorgits de personatges històrics de relleu començant des de l’edat mitjana i fins a l’actualitat: Bécquer, Umbral, Quevedo, Ortega y Gasset, María Teresa León,Carmen Martín Gaite, Elvira Lindo, etc.

Sobre la bellesa i la lletjor, no podeu deixar de llegir dues obres del genial Umberto Eco, la recentment publicada Historia de la fealdad i la seva obra anterior, Historia de la belleza.

Apart de la tradició historico-literària, la presència i la rellevància que tenen avui els mitjans de comunicació en les nostres vides, els converteixen en el factor crític per a la creació d'una imatge estereotipada de la dona, sobretot entre la comunitat més jove.

Per afegir encara més poti-poti a aquesta entrada, per a aquells de vosaltres més interessats per la lingüística, hi ha un interessant debat a Gazophylacium sobre si Pompeu Fabra era o no misogin, amb exemples extrets del seu cèlebre Diccionari.

La condició de les dones en les societats islàmiques és una de les qüestions que més ha interessat i escandalitzat als homes i dones de les societats occidentals. Hi ha molts tòpics, prejudicis i buits en la percepció que tenim d'aquesta qüestió, i sovint ens arriben només aquells aspectes més polèmics; sens dubte, aquest desconeixement allunya tradicions i alimenta les crítiques i el rebuig. Aquest llibre se centra en examinar quina és i ha estat el lloc i la situació de les dones en les diferents tradicions islàmiques. L'estudi de Dolors Bramon presenta i reflexiona sobre aspectes molt diversos de les desigualtats entre homes i dones segons l'islam (desigualtats fisiològiques, socials i externes a islam però que hi tenen incidència) i mostra com influeixen i marquen la seva vida quotidiana. Inclou un glossari de termes i una extensa sobre l'islam i sobre la condició que hi tenen les dones. [Text de contraportada]

Maquiavelo, Nicolás. Epistolario privado: las cartas que nos desvelan el pensamiento y la personalidad de uno de los intelectuales más importantes del Renacimiento. Edición y traducción Juan Manuel Forte. Madrid : Esfera de los Libros, 2007.
Recull exhaustiu de la correspondència privada del florentí Nicolás Maquiavelo (1469-1527). L'il·lustre intel·lectual renaixentista (conegut sobretot per la seva obra El Príncep) va relacionar-se i intercanviar nombroses cartes amb els seus amics Francesco Vettori (ambaixador de Roma) i Francesco Guicciardini, historiador i polític. Aquesta edició les recull amb una nova traducció a càrrec de Juan Manuel Forte, professor en la Facultad de Filosofía de la Universidad Complutense de Madrid i expert en el personatge i en la seva època.

Khadra, Yasmina, Les Sirenes de Bagdad. Barcelona : Edicions 62, 2007.
Com pot un jove beduí acabar convertint-se en un fanàtic? Kafr Karam és poblet tranquil, perdut enmig del desert iraquià, que viu al marge de la història. De la guerra amb els nord-americans, que ha convertit Bagdad en un infern de sang i fetge, tan sols n’arriben ecos llunyans. Fins que un maleït dia la violència i l’estupor irrompen amb cruesa: "El meu pare va caure d’esquena, amb la seva miserable samarreta sobre la cara, la panxa descarnada, arrugada, grisenca com la d’un peix mort... i vaig veure allò que un fill digne i respectable, allò que un beduí autèntic no ha de veure mai de la vida...” ;
Amb un estil fluid i brillant i una magnífica habilitat per copsar la psicologia dels personatges, Yasmina Khadra explora d’una manera tràgicament convincent la realitat del món àrab actual i el conflicte i les relacions que oposen Orient i Occident. [Text de contraportada]

La convocatòria és per aquest divendres 25 de gener a les 19h., i serà a càrrec de Núria Jornet i Isabel Pérez, de DUODA, Centre de Recerca de les Dones de la Universitat de Barcelona.

Lisa SEE. Flor de Neu i el ventall secret. Traducció de Rosa Borràs. Edicions 62, 2006.
A la Xina del segle XIX les noies eren tancades i sotmeses a l'embenament dels peus per garantir-ne un matrimoni profitós. Recloses i totalment aïllades, ningú esperava d'elles que pensessin o tinguessin emocions. Però en un districte de la remota província de Hunan les dones van desenvolupar el seu propi codi secret per comunicar-se entre elles. El nushu o "escriptura de les dones" els permetia traçar missives als ventalls, brodar missatges als mocadors i escriure relats mitjançant els quals aconseguien compartir esperances, somnis i fites amb les seves laotongs, "ànimes bessones", amb les quals mantenien un vincle emocional que durava tota la vida.

Flor de Neu i el ventall secret recrea la història de l'Assutzena i Flor de Neu, dues dones que gràcies a aquest llenguatge mantingut en secret durant milers d'anys són capaces de trobar en l'amor i l'amistat el sentit de les seves vides. Amb precisió històrica i una gran càrrega lírica i emocional, aquesta novel·la aprofundeix en una de les relacions humanes més misterioses: l'amistat entre dones.

Lisa See és autora de Flower Net, The Interior i Dragon Bones, així com de l'aclamada On Gold Mountain, el relat de la història de la seva pròpia família, d'arrels xineses i americanes. Flor de Neu i el ventall secret ha estat un èxit de públic i crítica als Estats Units, i està en vies de publicació en més de vint països.
[Ressenya de llibres.cat]

L'editorial Funambulista presenta el llibre Els Maia de J. M. Eça de Queiroz a la La Central del Raval (dimarts 15 de gener, a les 19.30 hores).

La presentació serà a càrrec de la Dra. Elena Losada, professora titular de literatura portuguesa de la UB i membre de l'equip del Professor Carlos Reis per l'edició crítica de l'obra d'Eça de Queiroz; el Dr. Pere Comellas, professor de llengua portuguesa i traducció literària de la UB, i Manuel Lobo, traductor.

PER PRIMERA VEGADA TRADUÏDA AL CATALÀ L'OBRA CABDAL DE LA LITERATURA PORTUGUESA

Els Maia (1888) és una obra mestra de la literatura europea. Novel·la de maduresa, Eça ens hi narra la història de la decadència d’una gran família portuguesa a través de diverses generacions: des del vell Afonso da Maia fins al jove Carlos da Maia, representant del refinament de finals del segle XIX i veritable protagonista del relat.
Amb aquesta novel·la l’autor s’alliberà de les consignes realistes del moment per crear un estil molt personal, a la vegada líric i irònic, un estil deutor del segle XIX i presagi del XX. Estructurats magistralment, aquests “episodis de la vida romàntica” —com se’ns indica al subtítol— no són possibles d’entendre sense Stendhal ni els clàssics anglesos. La intel·ligència de la traça i la virulència de la sàtira, però, són les d’un escriptor progressista que somiava a fer entrar Portugal en la modernitat.
Pere Comellas comenta a l’epíleg: “Eça és un gran novel·lista, i Els Maia una gran novel·la perquè posa en dansa un món davant dels nostres ulls, un món que creix, es ramifica i es replega, s’accelera i es ralentitza, un món que parla i parla i parla mentre nosaltres ens el podem mirar còmodament fascinats des de la finestra del llibre. Eça és un gran novel·lista perquè, sense saber com, encara ara, més d’un segle després, ens continua fent feliços.” [Informació extreta de l'editor]

Gate2Home
Gate2Home és un emulador de teclat multilingüe que dóna accés instantani a teclats en 65 idiomes. S'inclouen teclats en les principals llengües de l'est i sud d'Àsia, així com en àrab, grec, hebreu i els alfabets llatí i ciríl·lic. Eina molt útil per a tenir a mà a biblioteques com la nostra, amb molts usuaris i ensenyaments multilingües.

History Channel (A&E Television Networks)
Ideat en un principi per a informar sobre programes de tv, però que ha arribat a ser un referent. Conté apartats addicionals com ara “This Day in History” o “World Timeline” que dona descripcions breus de fets històrics per anys, dècades o segles (500 a. C. al 2005). Altres seccions d'interès estan dedicades a llistes de discussió, recursos per a l'ensenyament, vídeos i clips multimèdia, mapes i jocs.

MDBG Chinese-English Dictionary
Aquest impressionant diccionari xinès-anglès, i eina d'aprenentatge de la llengua xinesa, forma part de la pàgina didàctica sobre la llengua xinesa Xuezhongwen.net.

Smithsonian Institution
Exemple d'espai web museístic, aquest lloc és un bon recurs tant pels visitants de l'Smithsonian com per a la resta de nosaltres que el visitem a distància. Conté exposicions virtuals, informació suplementària a les exposicions físiques del museu i una gran quantitat de recursos interactius.

Son of Citation Machine
Eina per a simplificar el procés de citar la bibliografia. A partir de la informació que entra l'usuari, produeix les citacions en els formats de citació bibliogràfica més populars, com el MLA, APA o Chicago.

WorldCat
Megacatàleg amb més de mil milions de registres pertanyents a 10.000 biblioteques de tot el món. Amb serveis afegits com la finestra de recerca Worldcat que els usuaris poden afegir als seus llocs web, i plug-ins per poder buscar des de la barra d'eines del navegador. Tant els bibliotecaris com els estudiants podem utilitzar aquesta eina per a localitzar recursos de tot tipus a biblioteques locals així com confirmar-ne l'existència a biblioteques d'arreu del món.

WordReference.com
A WordReference podeu trobar diccionaris de traducció per a castellà, francès, italià i portuguès. Les entrades de llengua anglesa s'originen a partir del WordNet "diccionari lèxic", desenvolupat a Princeton. El diccionari de castellà, es deriva del "Diccionario de la lengua española" d'Espasa Calpe.

Mireu-vos la llista corresponent al 2006, que compta també amb molts bons recursos web.

Cada cop hi ha més blogs dedicats als llibres, i molts d'aquests reben milers de visitants diàriament. En aquesta guia es plantegen qüestions importants, com ara la censura o la influència que poden tenir en un públic tan extens.

L'obra lírica de Lluís Urpinell, feta al seu ritme de creació, lenta però segura, és irrenunciablement experimental, irònica, juganera, vitalista, realista i inconformista.I el seu darrer llibre, Naips nous, no és cap excepció a la regla general.
Si Josep Palau i Fabre va qualificar el seu senzil anterior d'"atzucac i contraatzucac a la vegada" alhora perquè es tracta d'una represa de certs temes, per un costat. i la introducció d'elements inèdits fins ara, per l'altre.
A Naips nous trobem l'Urpinell gnòmic, aforístic, culturista, bromista de sempre, i transgressor, tot i que aquests temes, tècniques o postures s'han extremat a causa de l'inexorable pas del temps.Els sus aforismes s'han tornat més càustics, el seu culturalisme s'ha gairebé abarrocat, la seva ironia ha esdevingut més temible, els seus jocs de llengua voregen l'enigma i les seves transgressions s'acosten al límit.En definitiva, tot i l'elegància habitual,la poesia d'Urpinell s'ha tornat més implacable i molt sovint directament contra les cordes.
Els naips nous que ens ha repartit aquest poeta de Barcelona són cartes d'un jugador veterà i murri.Per exemple, com qui no vol la cosa fa un encertat de la nostra societat occidental en què "L'infant somia regals i afecte;/L'adult, diners i sexe" i, per acabar de dislocar-nos, la contrasta amb la cultura oriental, més humanitzada, més súbtil i més delicada.
El nou Urpinell és més un pensador que un moralista, un pensador a l'ombra del nihilisme acceptant de Cioran:"Déu , el genocida;/L'home, el deïcida".Un pensador que veu les coses tal com són i no es deixa enganyar pel famós "vel de maia". "Tot/és/Utopia;/tot/ha estat/Utopia/-per'xò/mai/no vindrà...".Un realista empedreït: "No en tenim mai cap./Ens tenen sempre/ens tenen sempre...".
Urpinell ha augmentat l'aposta però, com semprem val la pena jugar-hi.

• Entrevista a Vicent Alonso, al vilaweb.
• Crítica de Miquel Pairolí a Presència.
• Article d'opinió de Félix de Azúa a El Periódico (29/XI/2007).

Pierre, D. B. C. El Inglés macarrónico de Ludmila. Traducción de Javier Calvo. Barcelona: Destino, 2007.
De l'autor de la novel·la Vernon God Little, guardonada l'any 2003 amb el Booker Prize, ens arriba ara aquesta intrigant novel·la.
La protagonitzen uns bessons siamesos que han estat internats des del seu naixement en un refugi per a gent amb deformitats. Arribat un punt, ja complerts els seus 30 anys, el sistema sanitari britànic canviarà el curs de les seves vides, en prendre la decisió de desajuntar-los en una arriscada operació. Sobtadament, es trobaran immersos en una 'llibertat' que contrasta brutalment amb l'anterior vida conjunta d'internat, i que cadascun d'ells experimenta segons les possibilitats físiques i mentals que els han quedat desprès de la separació.
I mentrestant, enmig d'una guerra a una antiga república soviètica, en un racó miserable de fam i fred, Ludmila Ivanova Derev farà també la seva sortida al món, una sortida precipitada per la mort del seu abusador avi, el patriarca i únic manteniment de la seva família. Ludmila és veu empesa a anar-se'n de casa per guanyar-se el pa i mantenir la família. Durant la seva accidentada escapada acabarà apareguda a un lloc web que anuncia núvies russes a l'Oest, convertint-se en el punt de contacte del seu món amb l'aventura iniciàtica dels desorientats bessons anglesos.

• Entrevista a DBC Pierre a la BBC.

Mankell, Henning. Pyramiden. Stockholm : LL-förl., 2003.
En aquesta entrega de la sèrie policíaca, Mankell va endarrera en el temps i explica la vida de l'inspector Kurt Wallander abans de 1990, el temps entre 1969-1989 en que Wallander estava de policia a Malmö. En una de les cinc històries que s’inclouen, Wallander haurà de rescatar el seu pare d'una comissaria de policia al Caire enmig de la resolució d'un cas sobre un avió estavellat.
L'edició que presentem és una reimpressió de l'edició original en suec. L'obra es pot trobar traduïda al castellà per Tusquets i Planeta.

• Divertida entrada al Language Log sobre la dificultat de molts de nosaltres de recordar el nom d'aquest autor.

El Köhler és un material d'iniciació absoluta. Fins a l'exercici 23 no s'introdueix la clau de fa (els dos pentagrames estan en sol), i durant els 10 primers les dos mans es comporten de manera paral·lela, fent sempre les mateixes notes simultàniament. Ara mateix estic treballant els exercicis 17, 18 i 19: les dos mans segueixen els mateixos temps, però s'utilitzen dits diferents. La veritat és que l'exercici 17 m'està resultant un poc complicat: durant dos compassos les dos mans pugen i baixen en l'escala entre sol i re, però situant els punts d'inflexió en moments diferents. Puc tocar-ho "més o menys", però em resulta totalment impossible fer-ho mentre vaig llegint i no perdre'm.

Angelina em comentava ahir que amb el Köhler encara tindrem faena per a un parell de mesos més. Després ja passarem a altres materials d'exercicis i escales, com l'inevitable Czerny. Com ella diga. Per això és la professora.

Comprar libros de poesía es tan complicado como lo era comprar discos de música rara años atrás. Vas a una librería y no conocen el libro que buscas. En otra te dicen que acaban de vender el último ejemplar. Entre ir a un sitio y otro pierdes toda la tarde.

Finalmente encontre Helicòpter de Sílvie Rothkovic en la Catalonia. Mientras esperaba el tren de vuelta a casa leí esto:

CONTINUA AQUÍ

Bé, què podem dir. Estem molt contents de llegir-la, com aquesta altra ressenya bloguera d'Helicòpter.

Per la nostra banda, desitjaríem estar a tot arreu, però de moment, sempre podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a  labreuedicions [@] gmail [.] com i us enviarem qualsevol dels nostres llibres per correu.

Fent neteja de mails i coses, em trobo aquesta altra ressenya d' En/Doll, aquesta publicada a El Mundo, edició Illes Balears, que relata la increïble experiència del periodista davant les rimes i els versos d'en Pedrals i els ritmes endimoniats de Guillamino. En transcric uns paràgrafs. Recordin, benvolguts lectors i potencials clients de labreu edicions, que poden demanar el seu En/Doll a llibreries i botigues de discs, i si allà no el troben, no desesperin, posin-se en contacte amb nosaltres (labreuedicions @ gmail . com) i en uns dies, pam, podran molestar als seus veïns amb el seu En/Doll ressonant per l'edifici.

[...] Pero a esa misma hora actuaban en el salón de actos de Caixafórum Guillamino y Pedrals, un músico y un poeta que han fundido sus artes en un disco titulado En/doll. Josep Pedrals es un poeta muy conocido ya, cuya fama de audaz rapsoda le precede hace años. Me lo perdí en su actuación en la segunda y última Tertùlia@Deià, y el jueves no quería reincidir. Así que dejé a Bonet volando y me teletransporté al Gran Hotel, a un recital con música electrónica. Bueno, me dije, tratándose de Pedrals nada es imposible. El estruendo me indicó el camino. Entré en la sala y me quedé patidifuso. Me senté en la primera butaca que vi, en la última fila, como para asimilar la impresión.

Tres tipos cantaban hip hop en catalán en un escenario. Ahí estaba Josep Pedrals, el autor de Furgatori y Escola italiana, micro en mano, demostrando un dominio indudable del lenguaje corporal y musical. Puro espectáculo, y extasiante cuando salieron las dos chicas a hacer coros añadiendo una corografía de caderas. Poesía es ritmo, y el maestro de los recursos fonéticos, del juego verbal que es Pedrals, tiene mucho ganado a quienes intentan hacer hip hop sin más bagaje que su ilusión. Las canciones de En/doll tienen muchísima gracia, desde la propuesta para convertirnos en ranas en el retrete a la descripción de un Arca de Noé como una Babel intemporal. En la actuación Pedrals hizo un «solo» a base de nombres de dictadores del planeta realmente desternillante y técnicamente chapeau. Ya lo dijo hace no mucho Nadal Suau: el hip hop es la poesía de hoy. Si es un estilo musical que deja el protagonismo a los textos, al menos que los textos sean obra de buenos poetas. Pedrals abre un camino lógico en la poesía que cultiva: acerca este arte a nuestro siglo. Fernández Mallo puede brindar por ello.

ROMÁN PIÑA VALLS. Aquest endoll no és cap doi. 17 de juny 2007

Com ja sabran vostès, hem tingut l'honor de publicar el llibret de text que acompanya el cd d'En/Doll, així com  el llibre El Furgatori, de Josep Pedrals, en la nostra col·lecció de poesia Alabatre. Tot això i més que podran adquirir bo i contacant amb nosaltres a labreuedicions [@ ] gmail [.] com, o bé atabalant al seu llibreter de confiança.

Salut!

LLamp-Brochs. Don Cuan Tanorio : drama sengriento, aspelusnante aspesmódico y harroroso [...] , por un mencebo conacido en la República de las Letras. Manresa : Imp. del Comercio, 1896.
Obra extreta de la nostra col·lecció de fullets de teatre del segle XIX; es tracta d'una versió còmica del Tenorio, que amb altres representacions més serioses del Don Juan, es representaven típicament per Tots Sants.

Hem trobat informació sobre aquest i altres aspectes de la celebració de Tot Sants a la pàgina preparada per Carrutxa (Centre de Recerca i Difusió del Patrimoni Etnològic i la Memòria Històrica) i al portal Festes.org.

Les Biblioteques de la Diputació han preparat sobre aquest tema un recull de webs.

Vegeu que més tenim a la biblioteca sobre la festivitat de Tots Sants.

Llegiu-ho des de les pàgines de la revista de Lletres L'Illa, un butlletí gratuït que publica Edicions Bromera, al qual us podeu subscriure i rebre a casa vostra, o llegir-lo en línia des de la web de l'editorial. Aquest darrer número hi porta per exemple una entrevista amb John Banville (autor d’ El mar, Premi Man Booker) i amb l'autor valencià Joan Olivares, un petit dossier sobre la Fira de Frankfurt, i altres informacions sobre les novetats de Bromera.

La novel·la transcorre centrada en aquest habitatge i en les vides dels seus abundants i variats personatges : històries d'amor, d'homosexualitat, de corrupció, fonamentalisme, etc., temes que reflecteixen la diversitat social de la capital egípcia.

Imarat Yaqubian va ser publicat per primer cop a Egipte el 2002, convertint-se en un immediat èxit de vendes que fa fer famós el seu autor. S'ha convertit en la novel·la més llegida al món àrab en els darrers quatre anys, i l'autor més traduït d'Egipte. El 2006 es va adaptar al cinema i la pel·lícula està  protagonitzada pels actors més populars del cinema egipci (podeu veure'n el tràiler a YouTube).

L'autor del llibre, Alaa al Aswani compaginava l'escriptura amb la seva professió de dentista (va tenir consulta a l'edifici Iaqubian), i és col·laborador habitual de nombrosos mitjans de comunicació. Pel seu estil i per la temàtica que tracta, sovint és comparat amb el nobel Naguib Mahfouz. 

Darrerament ha publicat una altra novel·la, Chicago, que ja es pot trobar traduïda al francès, aviat sortirà en anglès, i s'està traduint a altres idiomes.