Des de fa uns dies estem penjant aquests nous cartells per tot el barri. Des del 2004 ja ho feiem amb el tema de la recollida dels excrements, però degut a les queixes dels veïns, hem decidit informar de que existeix un telèfon per que els serveis municipals s'emportin els mobles vells, i també que cal que fiquem les escombreries dins dels contenidors corresponents i no fora, o a un altre contenidor, o a les papereres. Són coses que no costen res i milloren el barri i la recollida selectiva.

Si us plau, col·laboreu a mantenir net el nostre barri.

Depuis lundi 1 septembre, une nouvelle norme européenne qui vise à harmoniser le taux de pesticides dans les aliments entre les pays de l’Union Européenne est entrée en vigueur. Résultat : la limite autorisée augmente pour la plupart des pesticides concernées. Certains produits verront leur taux augmenter jusque 1000 fois. Les réactions à cette décision ne se sont pas faites attendre du côté des organisations non gouvernementales (ONG) qui crient au scandale sanitaire. Ces dernières redoutent de voir grimper de manière exponentielle les taux de résidus de pesticides contenus dans les fruits et légumes. Le plus concernés est le fénoxycarbe, un insecticide utilisé notamment dans le traitement des agrumes est considéré comme cancérigène et perturbateurs endocrinien possible. Il passe de 0,0500 mg/kg autorisé à 2 mg/kg. Selon une analyse menée par Global 2000 et Greenpeace, les aliments qui pourraient désormais poser des risques pour notre santé, particulièrement chez les enfants, sont les pommes, les poires, les raisins, les tomates et les poivrons. Et le biochimiste Helmut Burtscher prévient : « Pour un enfant pesant 16,5 kilos, la dose de pesticide dangereuse pour la santé est dépassée après la consommation de 20 grammes de raisin (soit 5 à 7 grains), 40 grammes de pomme ou 50 grammes de prunes ».

Les ONG dénoncent le nouvelle réglementation sur les pesticides (suite)

« La Commission européenne nous entraîne vers une contamination toujours plus importante de pesticides dans les aliments. Les enfants devraient pouvoir manger autant de fruits et de légumes qu’ils le souhaitent et ce sans risque», alerte Ulrike Kallee, experte en produits chimiques pour Greenpeace. La commission n’est pas d’accord avec les critiques des ONG, qu’elle juge imprécises, mais se tient néanmoins prête à examiner « toute étude qui lui sera soumise s’il s’avère que l’une d’elle contient de nouvelles preuves scientifiques» à déclarée Nathalie Charbonneau, la porte-parole de la Commission européenne. Eléonore Gratiet-Taicher

http://sante.nouvelobs.com/Site/Act...

L'Ajuntament de Sort ha aprovat inicialment, en sessió plenària de 21 de juliol de 2008, l'Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) relatiu al document de Pla especial urbanístic (PEU) per a la instal·lació d'una planta de transferència de residus municipals, conjuntament amb el referit Pla (Expedient U-9/06).
Cosa que es fa pública en compliment del que es disposa a l'article 115.c) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, per tal que els interessats puguin examinar els referits documents a les oficines municipals durant el termini de 45 dies i presentar les al·legacions que considerin oportunes.

Sort, 22 de juliol del 2008
L'Alcalde, Agustí López i Pla

Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA, núm. 107, 31/07/2008 (enllaç)

El Ayuntamiento de Sort, tras tres años de espera, todavía no ha recibido los permisos para llevar a cabo el traslado de residuos del antiguo vertedero de la localidad al nuevo emplazado en el municipio de Eroles. Según afirma Agustí López, Alcalde de Sort, «la burocracia es excesivamente difícil». Asimismo, López aseguró que la Comissió Territorial d'Urbanisme ha puesto continuas trabas en el proceso, y sentenció que «en este país es cada vez más complicado realizar cualquier tipo de obra, sobretodo si es totalmente legal».
Hace medio siglo, la comarca del Pallars Sobirà disponía de decenas de vertederos municipales incontrolados. En el año 1988 el Consell Comarcal decidió implicarse en el asunto y construyó un único y reglamentario vertedero para todos los municipios de la comarca.
A partir del año 2000 la Agencia Catalana de Residuos ordenó instalar un vertedero conjunto para el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Alta Ribagorça y Aran. Se decidió que el vertedero debía situarse en el municipio de Eroles, en el Pallars Jussà.
En el 2001 el Consell Comarcal del Sobirà cerró el vertedero de Sort y dio comienzo a un proyecto para trasladar los residuos acumulados en su territorio hasta el nuevo basurero.
El plan consistía en crear una planta de transferencia de residuos en la que una potente máquina prensaría la basura para convertirla en manejables paquetes de residuos que varios camiones se encargarían de transportar hasta el Jussà.
Tras tres años de trámites y habiendo ya empezado las obras se prevé que, en setiembre, la Comissió Territorial d'Urbanisme apruebe el proyecto una vez recibido los ambientales.

Crònica d'A.G.S. des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dimarts 29 de juliol del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dimarts 10 de juny del 2008 (enllaç)

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà tiene previsto clausurar una veintena de vertederos incontrolados de la comarca durante el mes y medio próximo. Se trata de vertederos de materiales de la construcción y trastos viejos dispersos por los diferentes núcleos de la comarca. Los vertederos en los que se actuará en esta primera fase se encuentran repartidos entre un total de 8 municipios diferentes.
Esta actuación que realizará la Agència de Residus en colaboración con el Consell Comarcal del Pallars Sobirà y los Ayuntamientos se encargará de clausurar los vertederos, retirar los acombros y acondicionar el espacio para dejarlo en condiciones. Una vez se hayan retirado los escombros y los objetos voluminosos que hay abandonados en estos puntos se cubrirá la zona con tierra vegetal y en algunos casos puntuales se procederá a sembrar hierba. En todos los puntos se colocará un cartel informativo que se trata de un vertedero clausurado para que la gente lo respete y no se vuelva a convertir en un punto abandonado de basura.
En esta primera fase del proyecto se clausurarán unos 16 vertederos y se prevé que en una fase posterior se actúe en otros 12 ya detectados en diferentes puntos de la comarca.
Esta actuación se trata de la continuidad del Pla de Millora Ambiental del Pallars Sobirà. Durante el desarrollo de este proyecto desde el ente comarcal ya se clausuraron una docena de puntos, básicamente, con materiales de la construcción.
Cabe destacar que en la comarca del Sobirà no hay ningún vertedero autorizado para depositar los materiales de la construcción y se tiene que trasladar hasta la comarca vecina, hecho que provoca que por obras de poca envergadura muchos opten por evitar el viaje hasta el Jussà y abandonen los escombros. Este aspecto se solucionará en un tiempo ya que se ha concedido la licencia para construir un vertedero de escombros de la construcción en el municipio de Sort.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 20 de maig del 2008 (enllaç)

Le problème, c'est que malgré toute l'estime qu'elle démontre pour l'ancien Lider Maximo, en faisant état de sa clairvoyance, il faut mentionner que l'ami Fidel n'a pas pensé à cela dans un éclair de génie, pas plus que Bush n'a lui-même pondu l'idée de subventionner la production d'éthanol de maïs. Ici, aussi tôt que le 22 juin 2006, Nathalie Elgrably, entre autres chroniqueuse au Journal de Montréal, disait déjà que l'utilisation du maïs pour faire de l'éthanol, au lieu d'en faire des aliments, représentait une solution douteuse. Mais elle non plus, comme Fidel Castro, on ne l'a pas écoutée.

Par contre, madame Roy écrit que "Pour une des rares fois, les organismes environnementaux ont admis avoir fait une erreur." J'aimerais bien qu'elle donne des noms! Elle est sûrement plus au fait de l'actualité que je ne le suis, mais je n'ai ni lu, ni entendu une nouvelle disant que quelque organisme que ce soit, et encore moins les Al Gore et David Suzuki de ce monde, n'aient avoué quoi que ce soit. Au contraire! On s'est dépéché à remplacer, à l'éthanol de maïs, l'étiquette "biocarburant" par une autre, "agrocarburant", question de culpabiliser un peu plus les agriculteurs, et à réserver désormais l'étiquette "bio" pour d'autres plantes, comme le panic érigé, ou encore d'autres végétaux, comme les résidus de coupe de bois. Ils ont ensuite vilipendé les gouvernements qui ont osé suivre la direction dans laquelle les environnementalistes eux-mêmes ont pointé! Et comme il a fallu beaucoup de temps aux gouvernements à se mettre en marche, il faudra donc s'attendre à ce qu'ils mettent plusieurs années à réaliser la bourde qu'ils ont commis, et à faire marche arrière.

Virginie Roy traite ensuite de l'autre erreur de l'ancien Lider Maximo, celle des ampoules fluorescentes. Car s'il est vrai qu'elles consomment moins d'énergie, ces ampoules nous pénalisent de deux façons; d'abord, elles contiennent du mercure, ce qui les classe comme des déchets dangereux, sans compter qu'elles requièrent d'énormes précautions si l'on a le malheur d'en briser une, et ensuite, l'économie d'énergie réalisée par le fait qu'elles développent moins de chaleur que les ampoules incandescentes sera consommée en chauffage supplémentaire, en hiver, puisque la chaleur développée par les ampoules incandescentes permettaient de réduire l'effort du système de chauffage, ce qui se traduira par davantage de pollution, et de gaz à effet de serre, dans le cas d'un chauffage au gaz, ou au mazout.

Madame Roy souhaite ardemment la naissance d'un prochain Einstein qui viendra sauver notre planète. Pour le bénéfice de son information, ce prochain génie est probablement déjà dans un laboratoire, en train de réaliser des expériences, en collaboration avec d'autres génies. Et qu'est-ce qui leur permettra d'avancer plus rapidement dans leurs recherches? Vous l'avez deviné; la hausse continuelle du prix du pétrole! Si le prix de l'or noir continue d'augmenter, les pressions se feront plus fortes - et les budgets plus volumineux - sur les chercheurs, afin qu'ils trouvent des solutions de remplacement, qui nous permettront de réduire notre dépendance au pétrole. À terme, le pétrole deviendra une source d'énergie marginale, comme l'est devenu le charbon, il y a des décennies.

Bref, je dois me rendre à l'évidence; Virginie Roy avance dans la bonne direction, et plus vite que je ne le croyais possible. Tant mieux pour elle,... et pour nous!

Les possibilitats amb què es treballa d’entrada són quatre: a) fixar algun tipus d’impost que en gravi el consum, com ha fet Irlanda; b) retornar al consumidor el cost de la bossa de plàstic que no s’endugui, com és el cas dels supermercats del grup català Bon Preu; c) prohibir-ne la distribució gratuïta i, per tant, fer pagar al consumidor el cost de la bossa de plàstic que agafi (mesura anunciada per Londres), i d) prohibir totalment la distribució de bosses de plàstic a tots els comerços (el cas de la Xina).

Cal recordar que les bosses de plàstic suposen aproximadament el 2% dels residus municipals que es produeixen a Catalunya. Segons un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya al final de 2006, l’estimació de consum a Catalunya és de 10 milions de bosses setmanals. Entre els seus impactes destaca el consum de recursos i d’energia, i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i suposen un impacte visual en el medi ambient i un perill per a la fauna quan s’abandonen incontroladament. D’altra banda, han esdevingut símbol del consum indiscriminat.

+ informació

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà, con la voluntad de minimizar la cantidad de residuos que se producen en la comarca y maximizar el volumen de residuos reciclados, está desarrollando un proyecto de compostaje comunitario. Se trata de una iniciativa que además de representar un ahorro económico de recogida, transporte y tratamiento de los residuos también evita otros costes asociados como el consumo energético o de recursos. Se trata de un sistema alternativo al de la recogida convencional de la materia orgánica. En el Pallars Sobirà hay unas 150 familias que lo realizan en sus domicilios de forma particular y en siete núcleos de la comarca se realiza de forma comunitaria. Además, hay grandes productores de la comarca que se han unido a esta iniciativa. La gestión de la fracción orgánica se realiza in situ y una vez tratada se retorna al medio a través de abono y sin necesidad de pasar por un vertedero. Los primeros resultados de esta prueba piloto ya se han experimentado en poblaciones como Escós o Pujalt donde los vecinos ya han podido aprovechar el abono resultante.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 18 de març del 2008 (enllaç)

El Ayuntamiento de Sort ha concedido la licencia de actividades para la construcción de un vertedero de escombros de la construcción en la carretera de Montardit de Dalt, LV-5222. Una instalación que solucionará de manera definitiva un problema existente en la comarca para los constructores ya que al no haber ninguna instalación de estas características se han visto obligados a trasladarlos hasta la comarca vecina, con el sobrecoste que este hecho provoca. El gasto del traslado ha llevado a la proliferación de vertederos incontrolados en la comarca que, con el Pla de Millora Ambiental, el Consell Comarcal se ha encargado de ir clausurando.
Esta infraestructura se convertirá en la primera instalación comarcal de estas características y su construcción supondrá también la clausura y relleno controlado de una antigua pedrera de ofitas ubicada en el lugar donde se construirá ahora el vertedero de escombros. El promotor del proyecto es la empresa CERVOS SA y la gestión posterior del vertedero también será privada. Se trata de un proyecto ambicioso y la inversión aproximada para su construcción es de unos 400.000 euros. La capacidad de la nueva instalación será de unos 6.000 metros cúbicos de volumen y la vida útil de la instalación se prevé en unos 10 años, sujeto a posteriores ampliaciones si se cree oportuno. Durante este tiempo, además de dar salida a los materiales de la construcción de rechazo se devolverá la montaña a su estado original. Será importante también la mejora ambiental que se dará en la zona. Para alargar la vida útil del vertedero se prevé reciclar parte de los materiales que lleguen.
A esta instalación podrá ir a depositar los escombros cualquier particular o empresa y se les cobrará una tasa dependiendo del volumen de residuos que depositen. Se plantea la posibilidad que al existir una instalación de estas características en la comarca los Ayuntamientos, cuando concedan una licencia de obras, puedan cobrar una tasa para retirar los residuos, cuando éstos se hayan retirado se les retornará y si no se hace no se abonará. Esta iniciativa se podrá llevar a cabo cuando entre en funcionamiento el vertedero de escombros. Ahora, al no existir ninguna instalación de estas características, no se puede adoptar una medida así.
Al conceder las licencias, el Ayuntamiento de Sort ha lamentado la complejidad del trámite administrativo de la licencia ambiental ante las autoridades responsables, que se ha prolongado durante más de 2 años y medio, periodo durante el cual los constructores de la comarca han tenido que afrontar un gasto para trasladar los residuos hasta fuera del Sobirà.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 4 de març del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dimarts 4 de març del 2008 (enllaç)

Edicte sobre constitució del Consorci per a la gestió dels residus municipals a les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça

El Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en la seva sessió 9/2007, de 10 de desembre, per unaminitat dels 19 consellers presents que constitueixen la majoria absoluta legal a què fa referència l'article 47.3 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, ha acordat:
1r. Aprovar inicialment la creació i la constitució del Consorci per a la gestió dels residus municipals a les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, i aprovar inicialment els seus estatuts que consten a l'expedient, de conformitat amb el procediment de constitució que estableix l'article 313 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.
2n. Sotmetre a informació pública els estatuts aprovats en l'acord anterior, per un període de trenta dies hàbils a comptar de l'endemà de l'última de les publicacions de l'anunci en el Butlletí Oficial de la Província o en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, perquè es puguin examinar i, si escau, formular les reclamacions i al·legacions que es considerin pertinents, de conformitat amb el que es disposa a l'article 313, en relació amb el 160, del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals. Els estatuts s'entendran aprovats definitivament si en aquest termini no es formulen reclamacions ni al·legacions.

Sort, 18 de gener de 2008
Signat: Vicenç Mitjana Rabasa, President
PG-20522 (08.025.054)

Font: DOGC, núm. 5061, 01-02-2008 (enllaç)
Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Energia: producció nuclear i consum fòssil
Catalunya, així com la majoria de països europeus, és extremadament depenent de l'exterior a nivell energètic. Les conseqüències són diverses: feblesa estructural, utilització de recursos no renovables i un gran impacte ambiental. En aquest sentit tant sols es produeix un terç de l'energia que consumim, i d'aquesta quantitat un 85% és d'origen nuclear. La resta de producció energètica és bàsicament hidràulica i amb una petita porció d'altres renovables. De fet aquestes dues tipologies si tenim en compte el consum només van representar l'any 2005 el 2,4%; mentre que l'energia de procedència nuclear el 20% i la de combustibles fòssils (petroli i gas natural) 75%. Per tant, i malgrat els objectius que el Pla de l'energia marca en renovables (9,5% l'any 2015 en l'escenari optimista) actualment Catalunya consumeix energia fòssil i en produeix de nuclear.

Respecte a la possibilitat del seu tancament, Eduard Pallejà, secretari general del DMAH, considera que 'cal abordar-ho atenent a criteris de seguretat, d'antiguitat de cada instal·lació i del temps necessaris per substituir-ne la seva aportació al sistema elèctric'.

Un altre dels aspectes destacats és l'evolució dels residus sòlids urbans. Malgrat que entre 1998 i 2006 la generació de brossa ha passat de 3,0 milions de Tones a 4,3; en els darrers anys s'ha aconseguit estabilitzar el nombre de quilos diaris d'escombraries per càpita. En aquest sentit, tal com destaca Adriana Clivillé, portaveu de l'Agència Catalana de Residus, amb un model de consum com el que tenim, i amb una població que no para de créixer, 'és un gran èxit que en els darrers anys la xifra estigui estabilitzada en 1,64 Kg per habitant i dia'. Tanmateix, aquesta dada no comptabilitza la població flotant -especialment el turisme- fet que penalitza poblacions del litoral i l'alta muntanya.

En canvi, a nivell industrial per primera vegada s'ha reduït el volum total de residus industrials declarats fet que es pot relacionar amb la seva pèrdua de pes en el conjunt de l'economia. Indústria alimentària, química i metal·lúrgica continuen com els tres sectors més productors.

Un 30% de territori protegit
La darrera proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha protegit formalment un 30% del Principat. Tanmateix, l'Informe no especifica d'aquestes 960.000 ha -294.000 de les quals tenen protecció especial: parcs natural, parcs nacionals, paratges d'interès nacional...- quines tenen plans de gestió. En aquest sentit, una de les principals crítiques que s'ha realitzat al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) aprovat 25 anys ençà ha estat el seu desenvolupament lent i incomplet.

La gestió permet ordenar els fluxos de visitants que visiten els espais d'interès natural. En aquest sentit figures com els plans especials ha de servir segons Eduard Planejà per abordar la zonificació, assenyalar les àrees vulnerables a la freqüentació i implementar mesures i normatives per evitar-ne els efectes negatius sobre els ecosistemes. Quantitativament, en els parcs gestionats pel Departament els més visitats són Montserrat (2,2 milions), la Garrotxa (0,6 milions) i Cap de Creus i el Cadí (0,43 milions).

D'altra banda, l'anàlisi dels usos del sòl detecta dues tendències molt clares; l'augment espectacular de la superfície urbana i d'infraestructures (en dues dècades ha passat del 3,6 al 4,7%) així com la reducció de la superfície de conreus de secà bé per abandonament o per conversió a regadiu. Tanmateix, la realitat és encara més acusada ja que aquesta 'radiografia' és de l'any 2001 i per tant no integra el boom immobiliari del darrer lustre així com el desenvolupament d'eixos viaris i complexos logístics.

Respecte a l'increment de la superfície urbanitzada Pallejà admet que és una magnitud 'molt elevada' a causa d'una política 'insostenible' al llarg de dues dècades. Per tal de mitigar-ho afirma que 'l'actual govern ha desplegat un conjunt d'actuacions destinades a canviar aquest model' com els processos d'avaluació ambiental de plans i projectes. Un model que des del Departament entenen que provoca greus impactes ambientals: gran consum de sòl, fragmentació territorial, reducció de la biodiversitat, increment de la mobilitat i augment de les emissions de CO2 i d'altres gasos contaminants.

L'informe també mostra una interessant radiografia de les espècies vegetals al nostre país. Mentre les que ocupen més superfície són el pi blanc, el pi roig, l'alzina i la pinassa; les més altes són l'avet i el faig; les més gruixudes l'avet i el pi pinyer; finalment, les més velles són l'avet (90 anys de mitjana), el pi negre (80) i el faig (60).

D'altra banda, les dades sobre incendis assenyalen que el 2006 va ser el darrer any sense els temuts grans incendis forestals (GIF) -el 2007 tampoc se n'han produït- però també se n'extreu que cada cinc anys (1994, 1998 i 2003) la superfície afectada ha superat les 10.000 ha. Per tant, l'estadística (i la sequera) ens pot fer esperar un 2008 molt difícil. Tanmateix, un aspecte positiu és que el nombre de forests gestionades a partir de plans forestals continua creixent i ja ha assolit 2750 explotacions i 400.000 ha. Cal tenir en compte que la millor garantia per evitar incendis de gran magnitud és l'explotació forestal sostenible dels boscos.

En aquesta mateixa línia des del Departament consideren que la nova política forestal -basada en un nou organisme autònom- permetrà l'increment de la superfície gestionada que actualment ja suposa el 28% de la propietat privada.

Horitzó 2014: 1500 depuradores
Catalunya va ser en el seu moment pionera en el desenvolupament d'una política de sanejament que anés més enllà dels mínims que es marcaven a nivell europeu. 'L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha realitzat un gran esforç en els darrer anys' considera Pallejà; un esforç que quantitativament suposa que hi hagi 330 depuradores en servei -es cobreix el 90% de la població- i 150 més en construcció. Per tant, cada vegada les actuacions seran més de 'detall'. En aquest sentit per a l'any 2014, Pallejà anuncia que arreu del Principat les instal·lacions de sanejament arribaran a les 1500. Aquestes actuacions juntament amb les altres planificades per l'ACA, serviran segons el secretari general del Departament per 'garantir els abastaments i fomentar l'estalvi, la descontaminació d'aqüífers i la reutilització, l'ordenació del medi davant riscos d'inundacions i la conservació de lleres' entre altres aspectes.