La veritat és que el nivell de català del President Montilla continua sent deplorable. No crec que se'm pugui acusar ni de racista ni de xenòfob, és que simplement fa mal a l'orella sentir-lo parlar. Ei, alto, sempre i quan un no es faci a la idea que està mirant un episodi del programa Polònia de TV3. No m'atreviria a dir, a hores d'ara, si resulta més creïble el personatge de ficció o el de veritat. Ara us deixaré algunes de les perles que li he sentit pronunciar, i té mèrit, atès que només l'he escoltat uns 10 minutets. Aquí les teniu: llamarada, incursió (en lloc d'inclusió), aiudes, ioguer, obiectiu, quilometrus, contindre, aiuntaments. Després d'aguantar estoicament el recital del President Montilla, he tingut el goig de sentir la intervenció del representant d'Iniciativa, crec que era un tal Bosc. Ha fet una intervenció absolutament fantàstica. Ha rememorat el programa aquell del "Tengo una pregunta para Ústed" però en versió friki. La intervenció ha vingut a ser, més i menys, com aquest conversa -inventada, és clar- entre un bon comandament intermedi d'una empresa que interpel·lès a l'empresari sobre les qüestions que han discutit al darrer consell d'administració. El diàleg aniria així :

- Benvolgut patró... la política de residus que estem duent a terme és fantàstica, però triguem una mica més del previst en dur-la a terme... no li sembla?.- Pregunta el "mando".
- Li agraeixo la pregunta, amic. Efectivament és fantàstica. Potser triguem una mica més del previst, però hem fet molt més que la direcció anterior. I tot i les dificultats econòmiques que passem, encara ho farem millor.- Li respón el jefe.
- D'això n'estic segur. La direcció anterior era una porqueria, no es preocupava de res, i el medi ambient se'l passava per l'arc de triomf. Ho seguirem fent millor en el futur, oi?.- Replica l'ínclit.
- Li ho asseguro.- Promet el "jefe".

De fons se senten els assentiments, primer, i a continuació els aplaudiments de la resta de "mandos", mentre els treballadors de l'empresa resten, fora de la Sala de Juntes, amb cara de perplexitat, atònits i esmaperduts.

Ara opinaré sense fer-ne conya. No seria possible, per evitar la sensació de vergonya i de pati d'escola, estalviar-nos les interpel·lacions dels socis de govern. Ho dic més que res per la sensació de befa i escarni que suposa. No crec que la dignitat parlamentària tingui res a veure amb un espectacle d'autobombo. Em semblaria lògic que el President de la Generalitat, en tant que màxim representant del nostre govern, representés no només al seu partit, sinó al conjunt de les formacions polítiques que n'avalen la seva gestió. De cara a una possible confrontació d'idees sobre com va el país -digueu-ne com vulgueu: nació, autonomia o "corral de la pacheca"- em sembla més lògic que aquesta es faci entre els qui legítimament el lideren, i l'oposició que aspira a liderar-lo. Potser estic equivocat, no ho sé, però em sembla que quan governava Convergència i Unió, els diputats d'Unió no preguntaven al President Jordi Pujol. En el cas que estigui equivocat, que és possible, doncs hauria d'haver dit el mateix que dic ara. Si no ho vaig fer aleshores fou per una raó molt simple: abans no mirava aquests debats... ni estava aturat.

Després de l'espectacle d'en Bosc i en Montilla, he sentit el "gran" Albert/o Rivera. De la seva intervenció només en destacaria una cosa que m'ha semblat remarcable: ha intentat fer veure que bona part dels parlamentaris portaven als seus fills a escoles privades. El seu discurs no anava tant en el sentit de desemmascarar el fals discurs sobre les bondats de l'escola pública, quan els polítics els duen a la privada (perquè serà?), sinó que pretenia que s'equiparés a la resta de l'ensenyament -públic i privat- el model de menysteniment de la llengua catalana que s'imparteix a determinades escoles elitistes del país. Per això s'ha referit a l'escola alemanya o al liceu francès. Llàstima de l'objectiu de la perdigonada, perquè ni la pregunta era ben intencionada, ni el President ha acceptat el repte. Del discurset de l'amic "Riviera" què se'n pot dir? El de sempre.

Per acabar, i atès que després d'aquestes magnífiques intervencions el meu interès ha decaigut, he fet zàping i he passat al Canal Català, on l'amic Salvador Sostres tornava a intervenir al programa Catalunya Opina. Tot i que avui també hi havia el "padre" Apel·les, la crispació i l'espectacle no han estat a l'alçada dels darrers programes malgrat que, comparat amb el que he pogut veure al Parlament de Catalunya, era més entretingut. Com a punt i final, voldria fer una pregunta al President Montilla: si al país li cal "feina, feina i feina", què hi pintem els aturats? Agrairia resposta o... millor, oferta de feina!

Ja havia oblidat aquesta sensació: la del cuc a l'estòmac esperant el tret de sortida, la dels ànims dels desconeguts mentre corres per la ciutat, la de les cames que et demanen parar alhora que el cor no et deixa fer-ho...doncs aquest any ha estat això multiplicat per dos!
Encara no s'ha publicat el vídeo d'arribada, però tant bon punt el tingui l'afegiré a aquest post...has estat de película!

06:58: Ja era dempeus: vestir-me amb l'equipatge de la cursa, esmorçar un bol de kellog's i pasar una estoneta llegint la premsa.

08:45: Assegut a l'andana de Verdaguer i bevent un brevatge que 'revitaliza cuerpo y mente', arriba en Gerard i posem rumb a la cursa.

08:51: m'ha fet molta il·lussió trobar-nos al Ferran que també anava a còrrer!; em recordat plegats com eren aquells llargs matins en un poliesportiu del centre de Barcelona ara fa uns anyets quan anàvem a jugar a bàsket...el que no sabia es que ara estaba tant lluny d'aqui!

09:15: Ja haviem deixat la bossa al guardaroba i arrencàvem l'escalfament. Aquesta mena de cites també s'aprofiten per dur a terme reivindicacions de tot tipus, així que enguany molts corredors duïen al front una cinta amb el leitmotiv "SOS TIBET", en al·lussió als fets que estant tenint lloc en aquest país.

09:45: Acabem d'estirar i possem direcció a la sortida. El Sol ens respectava, però ja es veia que seria un matí caluros. Música ben alta, 15000 persones a la sortida, sense deixar de moure's: nerviosos, com si el que anèssin a viure fos realment un repte important...amb ganes de menjar-nos barcelona a base de gambades de gaudir de l'esport i de la ciutat!

09:55: Es dóna la sortida per als minusvàlids.

09:56: Explota el 'Higway To Hell' dels AC/DC per la megafonía i aconsegueix possar a la gent 'ready to run'.

09:59.00: Es fa el silenci i comença a sonar la única, la inimitable, aquella que provoca l'excitació més intensa i et fa sentir que res és impossible !

Em fet la cursa plegats en 55 minuts, cap meravella... però ens hem promès que l'any que be arribaríem abans! ;)

El millor ha estat compartir el moment. Son d'aquelles coses que ún fa amb carinyo i que espera recordar tota la vida!

... i l'any que be més!

"Risin' up, straight to the top
Have the guts, got the glory
Went the distance, now I'm not gonna stop
Just a man and his will to survive"

Survivor, Eye Of the Tiger. 1982

Actualitzat 14/04/2008 : Veieu-nos a l'arribada!! o descarregueu el vídeo!