Aigua

Darrerament miro la mar i la sento una eternitat transparent de xocolata, dolç sabor de festa...

damunt la mar, aquell núvol de caramels de colors arriba amb el teu somriure i una cançó... cançó suau i delicada, però segura i decidida que a l’hora és alegre, i abraça... música de colors

i és sensual resguard de floretes i campanes de Nadal amb un llaç color vermell passió

i ens fa sentir be de participar en l’harmonia d’una sintonia que juga a volar com els ocells...

tot fent boniques giravoltes... en aquell record... en aquell moment... d’aquesta vida...

Aire

Darrerament miro al cel i l’ imagino de un color blau, és un bonic blau cel de vida...

infinit i incommensurable al abast dels àngels, que ens canten i ens somriuen contents...

i encara em sento gaudint de la teva companyia, tant prop meu...

i encara respiro la teva calor que brinca contenta, per tot arreu...

i miro el record que pinta de colors aquest segon de matinada, d’aquest dia dolç, encara...

perquè hores enrere en aquest tresor secret que hem compartit, còmplice Campaneta...

ha estat un sentiment que ens acaricia i ens acompanya com una música de colors

¿ No son los recuerdos amados riquezas

de antepasados que viviendo en tinieblas

surgen como aquella evocación presente

del corazón, como del pequeño baúl abandonado?

¿ No son las vivencias guardadas tesoros

que cuando necesitamos o estamos solos tomamos

para respirar ese aire fresco en el sol naciente

que nos alentara  años más tarde  renovado ?

¿ No son las golondrinas notarios gráciles

que  la naturaleza nos envía puntuales

cual flecha apurada , ardua y consciente

y que en cada lustro aparece más cercano ?

solsament per un instant,

tant curt com un segon…

i a l’ hora tant llarg…  com una eternitat.

Aquest instant de goig que m’has regalat…

instant desitjat i esperat,

he sentit de l’ abraçada que flueix…

sincera… espontània i alegre que neix,

entre dos cossos que s’ han abraçat…

els dos sols, com amagats

sota un salt d’aigua infinit de sensacions...

He tocat el cel...

solsament per  un instant,

tant curt com un segon…

i a l’ hora tant llarg…  com una eternitat.

M’ ha fet sentir ple i viu… 

correspost i acompanyat

com al mar desapareix un riu…

preludi d’ una cançó

que torna com un secret…

compartida i estimada

que el teu cos i tu m’heu donat…

fins que he tocar el cel...

solsament per  un instant,

tant curt com un segon…

i a l’ hora tant llarg…  com una eternitat.