Publicado el martes 28 de septiembre de 2004 por Ximo Puig Ferrer

La política democrática és l´instrument d´igualació de la ciutadania. Des dels vells i nous valors que naixqueren en la revolució francesa s´ha anat dibuixant una societat en la que el poder resideix en les decissions de la majoria i no en els ámbits de la violencia, la força o la hegemonia económica.

És per això que la dreta més arrelada a la vida espanyola ha tingut un discurs permanent contra la política i orientador de l´apoliticisme com la millor manera d´allunyar la majoria dels ciutadans de la consciència política. Este tret ha estat molt rellevant a les nostres comarques on la experiencia republicana esdevingué un oasi de llibertat i el seu final traumàtic un antídot front la il·lusió d´un mòn diferent.

Hem d´aconseguir un nou segle de les llums, de la racionalitat, dels drets de ciutadania. La victoria dels socialistes en les darreres eleccions ha significat la resposta més contundent dels espanyols des de la dignitat contra la mentida i contra la manipulació. La dreta i els seus dirigents obnubilats d´arrogància i ostentadors d´un poder ofegador creien haver aconseguit una societat dócil, sense capacitat de reacció, sense capacitat crítica, sense comprimís cívic.

La gran lliçó dels ciutadans el 14-M posa de manifest de bell nou l´autoritat de la política que a la fi pot guanyar al determinisme dels diversos poders.

El compliment posterior d´una manera inmediata de les promeses electorals fonamentals han donat el plus de credibilitat necesari per fer pols el vell adagi propagat per la dreta de que “tots els polítics sòn iguals”.

Votar ha estat decisiu. El vot de cada ú ha fet possible una nova situació a Espanya i també -en este cas- al mòn.

Eixe és el camí a seguir. Els socialistas de Ports-Maestrat manifestem la nostra adhesió a les decisions del president Zapatero a favor de la pau.

En esta nova etapa de govern considerem fonamental apendre de les errades passades i cimentar el canvi en la credibilitat que dòna el compliment del programa electoral.

Entenem fonamental la proximitat entre el govern de la nació i els ciutadans com una manera permanent d´entendre l´acció de govern.

En eixe sentit, el recolzament als ajuntaments és el millor marc des d´on intervindre directament en la qualitat de vida dels ciutadans. Cal avançar en totes les fórmules que facen efectiu el principi de subsidiaretat alhora d´administrar competències i recursos tan per raons d´eficàcia com per l´aprofundiment democràtic.

El partit socialista defensa el municipalisme i també la cooperació entre ajuntaments per a la millora dels serveis i la defensa dels interesos territorials. Estimem necesari l´enfortiment de les mancomunitats comarcals per tal d´optimitzar el desenvolupament de les competències locals aixina com l´impuls de delegacions de competències de la Generalitat.

La necesaria redefinició municipalista i comarcalista de la Diputació.

Com ja hem manifestat en el darrer congrès nacional, cal obrir el debat sobre el futur de les diputacions. En qualsevol cas, la possició actual és insostenible.

El manteniment i desplegament de l´Estat del benestar no pot ser alié a una redefenició del sector públic. Les diputacions foren concebudes al segle XIX com una estructura de descentralització en el procés de modernització de l´estat inspirat en el jacobinisme. Tenien, doncs, una consideració de poder territorial però absolutament dirigit des de la centralitat.

Es reconeixia la necessitat de la descentralització administrativa però en cap cas es reconeixia el fet de la pluralitat o diversitat d´Espanya. És més, des de la provincialització es consolidava una relació provincia-govern central que pretenia indubtablement acabar amb els residus de la foralitat i fins i tot de la pròpia identitat.

L´establiment de l´estat de les autonomies esdevè, per tant, una reconsideració en tota regla del plantejament d´un estat centralista i posa en questió el paper d´institucions d´administració descentralitzada de les diputacions.

Més enllà del debat constitucional el que és evident a hores d´ara que no sembla raonable el manteniment sense més de les diputacions tot i tenint en compte el creiximent de tot el teixit institucional i la nova distribució comptetencial. Quan neixen les diputacions ni hi havien comunitats autónomes ni existia –ni tant sols s´imaginava- la Unió Europea. Este nou estatus institucional s´ha abordat des de l´augment de les administracions i, per tant, de les burocràcies. No vol dir que no hage augmentat – i molt- el paper de les institucions com a suministradores de serveis als ciutadans o de dinamització de la pròpia societat però sembla oportú pensar en una redefinició que pose per davant els objectius i no els instruments.

Els socialistes no podem defugir el debat de la eficiència en la cosa pública. Ben al contrari som els primers interessats en posar-lo a l´agenda política. Front a la possició neoliberal que aprofita les deficiències burocràtiques per qüestionar l´estat del benestar, els serveis públics, la igualtat a la fi, nosaltres hem de combatre la idea principal basada en els principis, no en els instruments que sòn manifestament millorables.

¿Com es poden garantir uns serveis públics de qualitat universals i que atenguen als valors d´igualtat que defensem?

No cap dubte que tots els recursos que es queden en el transport burocràtic, treuen capacitat de millorar allò fonamental.

En el cas valencià més a més i altres consideracions. És ben sabut que la provincialització ha estat presentada per la dreta com una debilitació de facte del propi autogovern. El “gobierno provincial” com s´han autotitulat els executius de dels diputacions els darrers temps vénen a confondre la concepció de l´estat de les autonomies i fins i tot la pròpia derivació de legitimat que en el cas dels ents provincials no atén al sufragi universal sinò a la representació dels electes municipals.

D´altra banda el nostre Estatut d´Autonomia situa la pròpia descentralització al si del país a través de les comarques tot i establint la obligació de legislar la seua constitució.

Passats 22 anys ni s´ha creat la llei de comarcalització ni s´ha clarificat el nou rol de les diputacions. De fet, els intents dels governs socialistes que impulsaren la llei de coordinació de diputacions es quedaren en impulsos benintencionats i ara, amb els governs del PP, en el més absolut oblit.

L´espérit dels textos legals, el principi de subsidiaretat arrelat al fonament de la raó democrática i les succesives resolucions dels congresos del partit socialista, contemplen un andamiatge institucional fonamentat en les ajuntaments i la Generalitat.

En estos moments una gran part dels recursos que administren les diputacions podrien ser gestionats directament pels ajuntaments eliminant processos administratius estérils en allò que fa referència a les actuacions de caire estrictament municipal i les mancomunitats de municipis podrien encarregar-se de l´ ámbit supramunicipal.

Som conscients de les dificultats d´una iniciativa d´estes característiques però els resultats d´estos anys ens parlen d´un augment incessant del creiximent del capítol de personal, dels costos de l´aparell polític i de les despeses de manteniment, així com d´un enfortiment institucional que contrasta amb la voluntat i desig autonómic del poble valencià.

Les administracions no poden ni deuen creíxer indefinidament. Es necesari tindre coratge cívic per plantejar les millors solucions per a la ciutadans no les possicions més cómodes o políticament correctes. El traspàs de recursos humans i financers als ajuntaments i mancomunitats dinamitzaria extraordinàriament el mòn local, les comarques, la realitat interior i també les árees metropolitanes.

La reformulació de les diputacions ha de passar pel principi de subordinació política als ajuntaments i a la pròpia Generalitat. No és equiparable el principi d´autonomia local al ens provincial malgrat estar assimilat a un ens local. Les seues funcions haurien d´esdevindre com a factoria de serveis als ajuntaments des de la perspeciva de les economies d´escala i com suport a les comarques tant administratiu i técnic com forum de representació intercomarcal.

Municipis participatius i units en defensa d´interesos comuns.

També valorem molt possitivament experiències de concertació intermunicipal com ara la Taula del Sénia que representa l´esforç per superar fronteras moltes vegades absolutament artificials.

Resulta incomprensible la opossició radical del PP valencià a sumar-se a un punt institucional de trobada de municipis de tres comunitats autónomes que volen impedir la marginació de tot un ample territori “massa lluny” dels centres de decissió.

De la mateixa manera col·laborarem en la potenciació d´acords entre pobles i ciutats per qüestions puntuals o més estables en la direcció de la sintonia front aquells que només busquen la confrontació.

Des dels ajuntaments impulsarem polítiques de participació i corresponsabilització. Els pressupostos participatius, els consells sectorials, els fòrums sòn eines valuoses que poden facilitar els nostres objectius.

No és només la bondat del fi sinò també el camí per arribar el que ens ha de preocupar. I aunque en moltes ocasiones ens puga semblar una certa pérdua de temps, el debat i la participació en la presa de decisions forneix de contingut i corresponsabilitat la solució adoptada.

En l´ámbit comarcal també cal crear al voltant les mancomunitats o les estructures que es desenvolupen espais de trobada de les opinions diverses que conviuen a la nostra societat tot i ajudant a conformar una societat civil potent, capaç d´enfortir tot l´associacionisme económic, social, cultural i esportiu.

Un partit modern i mobilitzat al servei dels ciutadans.

El partit té una gran responsabilitat perquè és la veu de milers de ciutadans de la nostra comarca a les institucions. Per això hem d´optimitzar el nostre funcionament i la dedicació dels nostres representants ha de ser sempre de sencera dispossició cap a la ciutadania i respondre a les actituts i valors del socialisme democràtic.

Les reunions periódiques entre càrrecs institucionals d´ajuntaments, Diputació, Corts Valencianes i Senat continuaran desenvolupant-se fixant un calendari adaptat a les necessitats dels pobles i cada sis mesos tindrà lloc una Convenció institucional per tal de millorar la coordinació i impulsar noves iniciatives.

El partit socialista només té un valuòs patrimoni: els seus militants. Cada militant ha de tindre el seu paper en la organització i la direcció política ha de posibilitar la inserció de militants i simpatitzants en el treball polític.

En este periode s´implantaran en la comarca totes les agrupacions sectorials actualment vigents a nivell nacional i també s´obriran espais d´encontre de militants, simpatitzants i persones progressistes per tal de mobilitzar el canvi 2007 a la Generalitat i la victòria als ajuntaments.

La formació és un element clau d´enriquiment cultural i polític de la nostra organització al temps que es una garantia per a la ciutadania en la ressolució dels afers públics. El partit organitzará cursos i seminaris en funció de les necessitats i les possibilitats i cada any desenvolupará la Escola de tardor del PSPVportsmaestrat com punt d´aprenentatge, reciclatge i intercanvi d´experiències.

L´actualització del projecte socialista a la comarca exigeix no perdre en cap moment el contacte amb les preocupacions de la societat i també avançar polítiques i estratègies que permiteixquen el progrès i la solidaritat en les condicions del segle XXI. Es tracta de repensar les propostes sense més apriorisme que la defensa dels valors que han representat el republicanisme d´esquerres i el socialisme.

Tanmateix cal ser valents i posar en qüestió tot allò que siga necesari per ser més útils al projecte socialista i a la ciutadania. Mantindre ortodoxies sense crítica es la millor manera d´anar envellint un partit.

Els socialistes de Ports-Maestrat hem d´aprofundir en el projecte de comarca i anar el·laborant i proposant iniciatives per a la millora del país.

Des d´eixa perspectiva el partit convocarà la Conferència anual del PSPV-PSOE Ports/Maestrat que es convertirá en un espai de debat i resposta a les qüestions cojunturals i de fons que puguen plantejar-se. S´establiran els mecanismes per garantir la participació dels militants i simpatitzants.

Ens sentim partíceps del PSPV-PSOE i ens comprometem a treballar intensament per aconseguir la victòria el 2007.

Volem un país equilibrat territorialment i just socialment. El periode de govern del PP ha estat definit entre altres atributs generals, per la desconsideració cap a les nostres comarques.

Un govern progresista ha de reorientar esta situació i treure de l´ombra política i pressupostària les nostres comarques.

 

            El passat divendres 18 d’abril, els socialistes de la comarca, acomiadaven a una de les persones més volgudes per la família progressistes i que més han marcat el destí de la població de Vallibona en els darrers 20 anys. El seu ex-alcalde, Wenceslao Fonollosa, va faltar a Vinaròs, als 83 anys de edat.

            Wenceslao Fonollosa, naixcut 6 d’octubre de 1925, va treballar a les carboneres de Vallibona durant els molts anys que aquesta població tenia aquesta potencialitat i va acabar la seua vida laboral com a ferroviari a la ciutat de Vinaròs des d’on va retornar al seu poble després de jubilat, sense poder dir que mai s’haguera acabat d’anar.

            Apart dels seus 8 anys de regidor i 8 més com a alcalde de Vallibona pel PSPV-PSOE, en diferents etapes de la democràcia, té en el seu haver un bon grapat de guardons i de reconeixements cívics que denosten la seua activa participació en la vida social i política de la seua població. La medalla d’or de Pena-Roja de Tastavins, població que uneix als homens i dones de Vallibona en la reconeguda rogativa, el nomenament de “Esquiroles de l’any” al 2001, atorgat per l’associació “Amics de Vallibona” son alguns dels homenatges que en vida va rebre el nostre benvolgut Wenceslao.

            Recentment, en febrer de 2007, el nostre company era reconegut com l’alcalde en exercici més vell de la Comunitat Valenciana, a un acte celebrat al Teatre Municipal de Morella, en el que va rebre el guardó de mans del Secretari General del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, que es va comprometre davant Wenceslao a acudir Vallibona com a primera visita oficial després de les eleccions, cosa que va complir el 2 de juliol de 2007, en un dinar multitudinari.

            Molta gent es va congregar al voltant de la familia de Wenceslao: el senador Joan Baptista Cardona, el diputat comarcal Jose Manuel Gisbert, els alcaldes de Vinaròs, Rossell i Pena-Roja, molt vinculats a la vida del company, la Corporació Municipal de Vallibona, presidida per Juan José Palomo, així com els alcaldes i regidors de la comarca, com Villores, Morella, Forcall, Cinctorres, i membres destactats de la Taula del Sènia, que es van apropar per donar la seua condolencia per la perdua d’aquesta persona.

            Des de l’agrupació local del PSPV-PSOE, ens volem sumar a les manifestacions de dol per la mort d’aquest company i fer l’oportú reconeixement davant la perdua que suposa la desaparició d’un dels actius més importants que ha tingut el partit a la comarca en els darrers anys.

            Vos deixem uns fragments dels moments de l’acte d’homenatge a Wenceslao Fonollosa a Morella, el 4 de febrer de 2007.

 

            Cinc intervencions, cinc moments per recordar a la Casa Ciurana de Morella.

             El cor del nostre Secretari General, Josep Bordás va aflorar en tot el seu esplendor traslladant-nos la seua visió personal del que ha segut la primera legislatura de Zapatero i els moments en que es van guanyar les anteriors eleccions generals.

             La passió de Amparo Marco va ser aplaudida amb força en un discurs vibrant en el que ens va parlar d’economia, infraestructures i tot el que es va deixar per fer el govern Aznar i que els socialistes han tornat a orientar en aquests darrers anys. 

            Francesc Colomer, fidel al seu estil calmat però ferm en demostrar les seues conviccions, no va dubtar en qualificar el moment polític que vivim a la província de Castelló com caciquil i denunciar les pràctiques immorals a la Diputació de Castelló per la manera de fer una gestió d’esquenes al poble i només destinada a donar satisfaccions personals i premis de consolació als membres del Partit Popular fent-los assessors.

             El Senador Cardona, sempre didàctic, ha tornat a recordar-nos que té que governar el partit que més vots i diputats tingue. La credibilitat d’unes candidatures avalades per la militància, ens dona el mèrit legitimadors per a concórrer a les eleccions sense deure clientelismes ni ser acreedors del dit del líder, com passa en altres partits.

             Ximo Puig, tancant l’acte, va recordar i agrair el compliment de les promeses del president cap a Morella, com la tornada del Castell. Ha recordat el tarannà del President cap als problemes dels ciutadans i la sensibilitat demostrada en moments molt dificils per al nostre poble, on va manifestar una gran sensibilitat.

             L’acte va concloure fent un sopar de germanor per als militants, on es va brindar per l’esperança en el nou èxit de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol en les eleccions del 9 de març. 

       Podeu fer fotos i videos de l'acte a les seccions de la nostra web-blog.

Article publicat per a onda cero 19-02-2008 

Estos días que la lluvia empieza a aparecer levemente para mojar el campo que tanto quería, se nos ha ido Joan. La semana que nos traerá la Madalena en el corazón del invierno y que abrirá una campaña electoral iniciada hace meses, empezó enlutada por la ausencia de un joven luchador por la supervivencia de un sector donde la crisis habita dolorosamente instalada.

Brusca modernizó el sindicato agrario como deseaba que desde las administraciones se incentivara la modernización pendiente de la agricultura, la ganadería y la pesca. Durante los últimos diez años el secretario general de la Unió de llauradors i ramaders se cansó de denunciar que más de 100.000 valencianos han abandonado el campo ante la indiferencia de una Generalitat siempre dispuesta a propiciar la siembra de actuaciones urbanísticas y ausente del combate por la puesta al día del sector primario.

La conciencia de que es posible una estrategia global para el desarrollo rural combinada con una agricultura productiva daba alas al joven benicarlando en una dialéctica de reivindicación y acuerdos para mandar mensajes claros a una población anclada en la desesperanza y también en viejos parámetros conservadores.

La clarividencia no abunda. Y en este sector, escogido para huir a otras latitudes laborables con más proyección, la presencia de una persona enraizada y moderna, preparada para impulsar el cambio pendiente era más necesaria que nunca. Lo más grave que le ha pasado al mundo rural ha sido la sangría de recursos humanos en una vorágine de despoblación que es el peor de los empobrecimientos.

En su penúltimo artículo en una revista semanal de Benicarló, “El Dissabte”, el líder sindical clamaba contra las acciones mafiosas de algunos agricultores galos que han atacado hace unos días a camiones españoles y lamentaba la ceguera de unos colegas incapaces de diagnosticar adecuadamente unos problemas comunes bien poco nacionalizables.

Esa mirada amplia, abierta, rigurosa en un mundo tan dado al victimismo y a los lugares comunes siempre me impresionó. Brusca quería un sector con mayor capacidad de decisión en el comercio, con más innovación, con mayores propuestas de industrialización agroalimentaria, con más profesionalización y una calidad de vida de los trabajadores del campo equiparable a cualquier otro ámbito económico.

Este martes continuamos mirando al cielo para ver si llueve. Un martes que hubiera podido hablarles de la Magdalena que nos viene o de la campaña que estrenará oficialidad. Hoy mirando al cielo quería abrir esta ventana que amablemente me ofrece Onda Cero para recordar la vigencia del compromiso de Joan Brusca con esta tierra, con su gente, con su cultura, con la fe en unos hombres y mujeres que tienen derecho al futuro.

Haría bien en llover esta mañana. Joan se lo merecía. Buena semana y buena suerte.

PARADOR NACIONAL

             El Parador Nacional es una obra de l’Estat a Morella, que suposarà un dels elements dinamitzadors per al sector turístic més importants de la nostra comarca, per a la que es destinaran 27 milions d’euros. Té un projecte de Tunel (872.790 €), ja adjudicat, i un altre del propi Parador, la redacció del projecte del qual suposa 451.484,90 €.

             Mentre el Partit Popular governava, es va prometre al 2001 que al 2004 estaria tot el Parador, però van arrivar a eixes eleccions havent ensenyat un simple dibuix que no estava registrat ni com avant projecte.

             Ha tingut que ser el govern de Jose Luís Rodríguez Zapatero el que ha tingut que posar els mitjans tècnics i polítics per a que sigue una realitat, millorant en molt les deficients propostes inicials sobre un Parador que te que ser un emblema per als morellans i la província de Castelló.

             A dia d’avui, la senyora Fabra pareix que no sap on es troba el projecte, ni quin es el seu tràmit administratiu. O si? Es troba damunt d’una taula de la Conselleria de Cultura esperant despertar del somni dels justos des de juny de 2006, que es quant l’ajuntament li va donar la llicència d’obres.

             Al dia que ens trobem no hi ha cap resposta i el projecte està empantanat a la Conselleria. I tenim que sentir a la senyora Fabra que el govern ha paralitzat el Parador. Però, acabem correctament les frases, senyora senadora. Si, el govern ho te paralitzat, però no el de Rodriguez Zapatero, sinó el govern autonòmic de Francesc Camps, i d’una manera incomprensible. Sentim molt no poder creure que una senadora de designació autonòmica no tingue coneixement d’això, i, si realment no ho sap, no entenem com acudeix a tan insigne forum a fer declaracions sobre assumptes dels que, a la vista està, ni coneix ni vol informar-se.

TRANSVASAMENT EBRE

             Volem recordar-li als nostres companys del Partit Popular que Mariano Rajoy i la gent que fa el seu programa electoral, ha llevat de forma taxativa el transvasament de l’Ebre en el mateix, i per tant, en el cas hipotètic de que Rajoy fos president, no es portarà a terme. Mai. I ha quedat molt claret en aquestes darreres setmanes.

              Vostés, no només no s’han enterat d’eixa qüestió, sinò que s’atreveixen a venir a la nostra terra a fer declaracions al respecte.

              Voran, la nostra comarca, la dels Ports, es la única de la Comunitat Valenciana que verteix el seu cabdal d’aigua a l’Ebre, mitjançant el Guadalope, un dels seus afluents més importants.

              Mentres governava el Partit Popular, el projecte de transvasament que tenia el govern de l’Estat contemplava que ni una gota d’aigua de la que nosaltres avocàvem a l’Ebre tornara cap a les nostres terres.

             Nosaltres preguntem: eixe es el transvasament que venen a defendre? El de llevar-nos l’aigua i no portar solucions al nostre territori?

             En els 4 anys de govern socialista el que s’ha fet a la nostra terra, es garantitzar el consum d’aigua amb els pous que a Morella, amb 30 l/s i a Forcall, amb 80 l/s, s’han explorat exitosament. Aigua per a sempre, recorden? Eixa es la política d’aigua solidaria que vam esperar de vostés durant 8 anys i que ara, amb Zapatero, obtenim per a les nostres sofrides explotacions. 

N-232

             Ens alegra molt que els candidats de la provincia vinguen a les poblacions a exposar les seues propostes. El que lamentem es que, després de tant de temps sense estar entre nosaltres, Andrea Fabra no s’hage preocupat de passar de Morella per comprobar l’estat de les obres de la N-232 en el tram de la Pobleta d’Alcolea. Es més, lamentem que abans de venir a parlar de la carretera no s’hage dignat, com a senadora que es per la nostra Comunitat, a preguntar ni tan sols per l’actual estat del projecte que desgraciadament, el Partit Popular va paralitzar durant els 8 anys de govern de Jose Maria Aznar.

             A dia d’avui tots els trams de la N-232 estan desbloquejats: la Pobleta està en obres i amb les maquines treballant, el tram de la Torreta-Pont de Taules te el projecte en licitació, i l’eternitzat per vostés Port de Querol ja te una solució mediambiental per a que la N-232 sigue una realitat completa al 2010, dins d’aquesta mateixa legislatura que anem a començar.

             Sap vosté algo de la N-232, senyora Fabra? Coneix per quines poblacions discorre? A jutjar per les seues paraules, ens permetrà que ho dubtem. I si es que sap alguna cosa, tindrem que pensar que es vosté molt malintencionada per a fer les afirmacions que han sortit publicades a la premsa. Es recorda vosté del 25 de novembre  de 1997? Sap qui governava? Nosaltres li ho direm, perque pareix que per a vostés no funciona la memoria: Jose María Aznar. I sap qui es el que enviaba al president del govern en afectuosa correspondencia missives per evitar que es feren a la nostra ciutat els accesos a la N-232, única obra executada en 8 anys al nostre terme? Carlos Fabra Carreras, per si li sona el nom.

             Reproduïm a continuació alguns paràgrafs d’aquesta increïble carta que, a dia d’avui encara ens posa als morellans els pels de punta:

             “Querido José María:

            ...Nunca jamás me había dirigido a la dirección del Partido para poner en su conocimiento un hecho que considero lamentable, e incluso bochornoso...

           Pero cual ha sido nuestra sorpresa que los 1.000 millones, a los que te hecho referencia anteriormente y que se consignan (en los Presupuestos generales del Estado de aquel año) bajo el apartado ‘Obras complementarias’, se han licitado y adjudicado, sorpresivamente, a Fomento de Construcciones y Contratas para financiar no un tramo de la N-232, sino una obra de aproximadamente 2 kilómetros de carretera para el acceso a la población de Morella.

            Quiero recordarte que el Alcalde de Morella, Joaquín Puig Ferrer, fue el anterior Director General de Presidencia de la Generalitat Valenciana, bajo el mandato de Joan Lerma, y actualmente es Portavoz del PSOE en la Diputación de Castellón.Esta adjudicación es fruto de los contactos, que durante este último año ha tenido Joaquín Puig con destacados directivos del Ministerio de Fomento, vinculados casi todos ellos a la anterior administración socialista...

            ... Es decir, todo ello se ha realizado don ‘nocturnidad y alevosía’, y fruto de un convenio que en su día firmó Joaquín Puig con el anterior Ministro de Obras Públicas, José Borrell, una vez perdidas por el Partido Socialista las elecciones generales de 1996 y sin consignación presupuestaria...

            ...Entenderás que me cuesta muchísimo poder asumir una decisión de este tipo, de muy difícil explicación...

            En el anexo adjunto te relaciono algunos de los funcionarios que tienen poder de decisión en eses Ministerio y su vinculación con la anterior administración socialista. También te adjunto la notificación de la licitación de las obras del acceso de Morella.

            Sin otro particular, y deseándote como siempre los mejores éxitos en la magnifica gestión que estás realizando al frente del Gobierno de España, recibe un cordial saludo, de tu buen amigo.” 

            L’actual President de la Diputació, Carlos Fabra, es el que va intentar que no es realitzaren les obres de la N-232 al seu pas per Morella. Ja sabem el que li importa al senyor Fabra Morella, i el que va fer per nosaltres, per no parlar de la incautació del Castell, tornat afortunadament pel president Zapatero. I ens es molt trist comprovar que gent molt pròxima a ell continua en eixa línia, prenent als morellans per ignorants i soltant discursos que tenen molt poc que veure amb la realitat que vivim cada vegada que visiten la nostra ciutat.

             Senyora Fabra, en la festa de la democràcia que vivim aquestos díes sempre es una alegria comptar amb la visita dels candidats, però per favor, la pròxima vegada que ho face, li preguem que ens estalvie a nosaltres la funció de fer-li recordatori o potser il·lustració dels temes dels que ha vingut a parlar. Es millor venir amb la lliçó apresa, o no dir res per això de que les mosques no entren a boca tancada. Vindrà molt més tranquil·la i segur, segur, que ens alegrarem tots de veure-la per la nostra ciutat molt més que el dissabte passat.

             La portavoz de Vivienda del grupo parlamentario socialista en Les Corts, María José Salvador, retó hoy a la Generalitat a “explicar a los jóvenes por qué boicotea las ayudas para la vivienda”.

              Salvador ratificó que el decreto estatal que regula la renta básica de emancipación de los jóvenes y que permite a éstos recibir una ayuda de 210 euros par poder alquilar una vivienda, “no vulnera ninguna competencia autonómica”.

               “Quien sí vulnera los derechos de los ciudadanos es la Generalitat al impedir que los jóvenes valencianos disfruten de las mismas ayudas que los del resto de España”, criticó.

              Así, calificó de “injusto e inmoral” que el Consell pida la derogación del decreto “máxime cuando no existe por parte del presidente de la Generalitat ninguna política de vivienda en positivo que permita a los jóvenes de esta comunitat puedan emanciaprase y acceder a una vivienda digna”.

             “Camps ha ejercido la dejadez en esta materia y ha gobernado de espaldas a la juventud”, recalcó Salvador quien  exigió a jefe del Consell que se “ponga las pilas, cumpla el convenio firmado con el Ministerio de Vivienda y reduzca la lista de los reyes godos en la que ha convertido el formulario de solicitudes”.

              Salvador adviritió que con esta inciativa la Generalitat “arremete contra los jóvenes valencianos”. 

             No negaré yo que la parcialidad  sea consustancial al ser humano, desde el momento en que pensamos, razonamos  y tenemos sentimientos de amor y odio. Ni negaré el hecho de que tal vez seamos lo políticos quienes más dificultades encontramos para acercarnos al inalcanzable ideal de la imparcialidad. Pero es bien cierto que hay una distancia abismal entre quienes, desde su marco ideológico adoptan una postura flexible, abierta, incluso falible y con sentido de impredicibilidad, y aquellos que permanentemente, desde sus certezas subjetivas,  buscan culpables externos  para justificar su acción o inacción.

              Que juzguen los lectores, a la vista de lo que el Partido Popular, tanto a nivel de Estado como de Comunidad Valenciana, utiliza como principal motivo, pues no puede calificarse de argumento, de su discurso: siempre hay un culpable, ya sea Zapatero, Fernández de la Vega o los socialistas de manera genérica. Los males, de existir, pues no siempre se reconocen, tienen su explicación en un agente perfectamente identificable, injusto, que no estima lo propio, que no respeta esencias patrias, ignora los imaginarios colectivos, y representa a intereses dañinos para el bien común.

             Es lo que en su obra “El abuso del mal” Richard J. Bernstein, califica como la apelación al mal como arma política para enmascar el debate, para reprimir la discusión y el  diálogo entre iguales. La retórica del bien y del mal, salvando las distancias con la que se derivó en el mundo tras el 11-S, está muy presente en la política española y en la valenciana, es el arma preferida los señores que dirigen el Partido Popular, también aquí en nuestra provincia. Cómo debatir sobre la idoneidad, rapidez y garantía de contar con agua suficiente con sondeos, mejorando infraestructuras, depurando y desalinizando,  si se presenta como única solución un trasvase, que por cierto no apoyaba la Unión Europea. Cómo convencer de que la sanidad valenciana está muy por debajo de la media española en inversión y en camas hospitalarias por habitante, a pesar de haber recibido esta última legislatura más de cien veces más que lo que recibió con el señor Aznar, si somos los mejores del mundo mundial.

             Cómo hablar serenamente de nuestra lengua, de su identidad, cuando se nos presenta a nuestros vecinos del norte como parte del eje del mal. Cómo ser justos con las aportaciones del gobierno central en inversiones en nuestra comunidad, cuando se niega la evidencia de un AVE que ya  cuenta con una plataforma que surca, no siempre acertadamente, campos y huerta valenciana, o cuando una señora vestida de rojo alcaldesa y un señor con maneras de beato patrimonializan el tubo catódico en las emisiones de canal 9. Cómo debatir sobre nuevos modelos de Diputación,  allí donde su presidente actúa cual soberano.

             Es el reflejo de una pretensión de superioridad, que esconde un sentimiento de inseguridad, traducida en el maniqueísmo de buenos y malos, generalizante y manipuladora de la realidad. Es, como el título del libro antes citado, el uso  y el abuso del mal, que pretende, a nivel nacional, acusar al gobierno de destruir la familia, a pesar de leyes tan “familiares” como las de igualdad, dependencia,  ayuda por nacimientos, etc. Es la búsqueda del mal en la aprobación de nuevos derechos que no hacen sino ampliar el horizonte de las libertades; es demonizar cuestiones que no se han atrevido ni se atreverían a modificar teniendo la responsabilidad del gobierno: interrupción del embarazo, estatus docente de la asignatura de religión, matrimonios homosexuales en el futuro, y ni siquiera el trasvase del Ebro.  Es, en fin y para colmo, denigrar una materia como educación para la ciudadanía. Claro que lo hacen desde el absoluto que comparten con sus aliados, parte de la jerarquía religiosa, que no con todo el conjunto de los creyentes, en defensa más de una feligresía sometida que de verdaderos ciudadanos, libres, iguales y portadores de derechos.

              Fieles a los principios de estrategia política que los think tanks americanos han proporcionado a George Bush a escala mundial, para sus campañas imperialistas (fracasos rotundos por cierto), tratan de activar  esquemas que albergan nuestras conciencias, ya sea el victimismo, el anticatalanismo o el peso de tantos años vividos bajo la siempre amenazante mirada de las sotanas.  Y lo hacen con un desprecio absoluto a la inteligencia, con desconsideración hacia la capacidad de juicio de los ciudadanos, desde el consuelo metafísico de sentirse poseedores de verdades absolutas.

             La pretensión de presentar a nuestra Comunidad o a nuestra provincia como el mejor de los  mundos posibles, de cargar todas las culpas al adversario político, identificándolo con el Mal, es una corrupción más, tanto como la del cohecho y la prevaricación, pues pretende anular principios tan básicos en política como el buen juicio, la diplomacia y el discernimiento, y, lo que es peor, pretende reprimir el pensamiento libre.  

La decisión judicial que zanja las dudas alentadas cuando no acusaciones gravísimas sobre el equipo facultativo de cuidados paliativos del hospital de Leganés, ha propiciado la visibilidad de un espacio de atención médica para limitar el dolor y para hacer posible una muerte digna. 

La primera reflexión tras la lectura de la sentencia es, sin duda, la mirada hacia los enfermos. ¿Cuántas personas habrán sufrido ante la inseguridad propiciada por las acusaciones falsas de la consejería de Sanidad de Madrid?

Cuando el camino hacia la muerte se vuelve penoso, irreversible y progresivamente degradante, el ser humano tiene derecho a no padecer más de lo estrictamente inevitable. Es así de sencillo y así de terrible no hacerlo posible por razones de contenido muy fundamentalista y muy poco humano.

La segunda reflexión tiene alcance político. ¿Cómo el consejero incitador de las insidias puede esquiar tranquilo ajeno al sufrimiento infligido? ¿Qué especial piel tiene el actual consejero Güemes cuando se burla de médicos y enfermos afirmando que el comportamiento de su departamento ha sido ejemplar?. La presidenta Aguirre anunció en su momento que si los tribunales no avalaban la tesis de su gobierno depondría en sus puestos a los médicos pero al día de hoy lo único que se constata que la cacería emprendida contra un equipo comprometido con la sanidad pública vuelve a ser gratis en la asunción de responsabilidades políticas.

Y la tercera reflexión mira hacia el futuro. Los responsables de los diferentes ámbitos de decisión en la sanidad deben dar garantías a los profesionales, apoyo y medios para potenciar las unidades contra el dolor que aún hoy entre nosotros están infradotadas.

Permitir el sufrimiento de los enfermos por extraños planteamientos pseudoreligiosos entra en una cosmovisión que me estremece. Ningún Dios -bondadoso por naturaleza- podría participar de una orgía de dolor físico cuando la inmensidad del desgarro es, ni más ni menos, el hálito  del final, la ruptura definitiva con los sentimientos, con el paisaje de los afectos que te han definido como ser.

Un mundo mejor es posible pero no sólo para los días de marketing electoral ni en la ansiada frontera del país de nunca jamás. La sociedad del bienestar se asienta en las pequeñas cosas que afectan a las personas siempre en tránsito hasta el infinito.

 Y la política al servicio de las personas no puede ser un manoseado eslogan sino el compromiso cotidiano con los pequeños pasos del progreso en la plasmación de los principios ilustrados de libertad, igualdad y fraternidad y solidaridad.

              ATB NOTICIAS EN VALENCIA.- La portavoz socialista de Vivienda y diputada autonómica por Castellón del PSPV, María José Salvador, exigió en un comunicado al Consell que cumpla el convenio con el Gobierno central respecto al Plan de Emancipación de Vivienda para poner en marcha "de una vez" las ventanillas únicas de vivienda comprometidas para la provincia de Castellón que deberían estar ubicadas, según el mismo acuerdo, en Segorbe, Morella y Castellón.
 

            Estas oficinas, además, están cofinanciadas por el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero, dijo. La diputada autonómica del PSPV denunció que el Gobierno valenciano "sólo ha habilitado como punto de información la Agencia Valenciana del Alquiler de Castellón, y no las oficinas comarcales de rehabilitación de Castellón, Morella y Segorbe como prevé el convenio".
 

            Salvador, reclamó al PP que "cumpla con su responsabilidad, deje de poner trabas, e informe a los jóvenes sobre el Plan Emancipación del Ministerio de la Vivienda".
 

            El 26 de diciembre de 2005, el convenio entre el Ministerio de la Vivienda y la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, para ejecutar el plan estatal de la vivienda 2005-2008, preveía que las 17 oficinas comarcales de rehabilitación de la Comunitat Valenciana y los servicios territoriales de Castellón, Valencia, y Alicante se habilitasen como ventanillas únicas de vivienda, para centralizar en dichos puntos la información al ciudadano sobre todas aquellas cuestiones concernientes al acceso a las ayudas para la vivienda", aclaró.
 

            Salvador recordó que el pasado 3 de diciembre, el Ministerio de la Vivienda y la Conselleria firmaron un nuevo convenio para la gestión conjunta del Plan de Apoyo a la Emancipación e Impulso del Alquiler. "En dicho convenio se prevé que las 17 oficinas comarcales de rehabilitación se mantengan como ventanillas únicas para la vivienda para informar también sobre la renta básica de emancipación",añadió.
 

            Según la diputada, "el Gobierno de España aporta 3'6 millones de euros para mantener dichas ventanillas únicas de vivienda y los jóvenes tengan más facilidades para acceder a la información sobre las ayudas previstas por el Ministerio de la Vivienda".
 

            En la provincia de Castellón son tres las ventanillas únicas de vivienda previstas en el convenio: las oficinas comarcales de rehabilitación de Morella, Segorbe y Castellón. "Sin embargo, el Consell ha dispuesto la Agencia Valenciana del Alquiler en Castellón como punto de información, al margen de lo previsto en el convenio, indicó Salvador, quien, no obstante,apuntó que dicha decisión "sería acertada si se tratase de un punto más de información y no sustituyese, como es el caso, a las tres ventanillas únicas de vivienda previstas para la provincia de Castellón".
 

            "Mientras tanto, el Consell, prefiere disponer únicamente tres puntos de información en toda la Comunidad Valenciana, dificultando a los jóvenes el acceso a la información, los cuales están proporcionalmente en la línea de los 19 habilitados por Esperanza Aguirre en la Comunidad de Madrid y que contrastan con las 90 oficinas habilitadas por la Generalitat de Cataluña, que sí evidencia el compromiso y la sensibilidad del gobierno autonómico catalán por la vivienda", matizó. 

              El diputado autonómico y secretario comarcal del PSPV-PSOE, Adolf Sanmartín, acusó ayer al PP valenciano de esconder u ocultar las transferencias del Ministerio de Trabajo con objeto de dar la imagen que el Gobierno no invierte en la Comunitat. Con este mismo objetivo aseguró que el PP ralentiza o retrasa premeditadamente la aplicación de la Ley de la Dependencia, no convocando el Consell Interterritorial de la Dependencia, lo que margina a los ayuntamientos y recortando las partidas presupuestarias a las que se debería hacer frente con el principio de corresponsabilidad financiera.  

             En este sentido recordó que los presupuestos del Estado contemplan 85 M € de inversión para la autonomía y que la Generalitat debería presupuestar la misma cantidad cuando tan sólo aparecen dos terceras partes. Para el diputado y secretario comarcal socialista “se aprovechan torticeramente de una ley para destinar dinero a otras necesidades ya cubiertas por la Generalitat, mientras que paralelamente se deja sin efecto la creación de nuevas plazas para dependientes o la contratación de cuidadores domiciliarios, por ejemplo”. 

             El proper 29 de desembre a les 20:00h, a la Casa Ciurana, per a totes les persones que puguen tenir interès, tindrà lloc la presentació del llibre “La Huella de Lerma”, en la que es comptarà amb la presencia del l’expresident de la Generalitat i actual màxim responsable de la gestora del PSPV-PSOE (òrgan de direcció del partit).

             Després tindrà lloc a la seu un sopar per poder celebrar entre els militants i simpatitzants un any nou que s’aventura d’allò més interessant i ple d’expectatives per al nostre partit.

             “La Huella de Lerma” es un llibre on es fa referencia a la trajectòria política de l’actual portaveu del PSOE al Senat i el seu pas per la Generalitat, amb nombrosos comentaris i entrevistes fetes per gent que va col·laborar amb ell en el seus 12 anys de President de la Generalitat Valenciana.

             La darrera visita a Morella de Joan Lerma, es va produir el 12 de novembre de 2006, amb ocasió d’una reunió de tota la Comarca del PSPV-PSOE Ports-Maestrat al Polisportiu.

              Tengo un primo matemático que me ha dicho que en la comarca de Els Ports podrían hacerse 131.054 mancomunidades. Y yo, que al principio lo he tomado a chufla, he podido constatar, calculadora en mano, que la combinatoria sucesiva de 17 elementos (pueblos) da asombrosamente ese resultado. No quiero imaginar qué se le pasará por la cabeza al señor Fabra sólo de pensar en el presupuesto del Plan de Obras y Servicios, a los que también tienen acceso las mancomunidades, si estos pueblos deciden seguir con su carrera abierta por constituir nuevas agrupaciones. Y no digamos, si el ejemplo cunde en todas y cada una de las comarcas de Castellón. Mi primo me ha dicho que en ese caso sólo el número, del que no sería capaz de comprender su magnitud, tampoco cabría escrito sobre el asfalto (mejorable) de nuestras carreteras provinciales.

             La autonomía municipal permite que los ayuntamientos puedan decidir agruparse; el principio de subsidiariedad, las ventajas de las economías de escala y la eficacia en la prestación de servicios, lo aconsejan en ciertos casos; pero hacerlo por cuestiones partidarias o cierto capricho, es irresponsabilidad. Ni siquiera la promesa de recibir ayudas extras es justificación suficiente para crear un ente artifical en el que lo de menos son las competencias a ejecutar.

             La nueva Mancomunidad de los Pueblos Pequeños (PP) de Els Ports ha aparecido en los medios a raíz de una astracanada propia de Muñoz Seca, al incluir en los estatutos que aprobó la comisión de Presidencia de la Diputación, municipios que ni estaban ni se les esperaba. Más allá del reconocido error, grave error el de suplantar la personalidad jurídica,  el nuevo ente surge como una agrupación de municipios, todos ellos del Partido Popular,  que manifiestan no querer abandonar la Mancomunidad de Els Ports, a la que también pertenecen. Cosa que sorprende. Y lo hacen con unos estatutos que fijan idénticos objetivos y competencias que los de la ya existente. ¡Más sorprendente todavía!. Mi primo matemático no tiene claro cómo encajar esto en la teoría de conjuntos, pues no son exactamente dos, sino uno en dos, o dos en uno, o no se sabe ya, y me dice que quizá sea más cuestión de metafísica que de matemática. Y yo, que sé que al presidente de la Diputación no le gusta la filosofía, pues en varios plenos ha tratado de ridiculizarla, llego ya hasta el paroxismo sorpresivo, pues le he oído decir que no sólo lo entiende, sino que lo apoya.

             El Partido Popular que, desde que gobierna, ha reducido drásticamente la aportación financiera a las mancomunidades, no las tiene en gran consideración en el borrador de ley de Régimen Local que está manejando y que ha creado una Diputación omnímoda, inventa, allí donde los resultados electorales no le han sido favorables, un organismo paralelo, sin importarle romper una trayectoria democrática de muchos años, ni la unidad funcional e histórica de una comarca. Y lo hace, si atendemos las palabras de los alcaldes mancomunados, con la promesa de generosas (y discrecionales) ayudas por parte de la Administración Provincial, lo que convierte a los responsables de ésta, les guste o no, en autores intelectuales de la gestación de la nueva criatura.

              Por fin se cierra el círculo, figura perfecta que aúna las disquisicones filosóficas con los teoremas matemáticos, y todo cobra sentido, en la pitagórica armonía celestial del Palacio de las Aulas, lejos del mundanal ruido de carencias estructurales y de servicios básicos de comarcas como la de Els Ports, mientras suena la voz del malogrado Titi, entonado “Libérate”, que mi primo, cansado de números y elucubraciones, confunde con un “Mancomúnate”.   

           Les crides a la unitat comarcal per part dels socialistes no van sortir efecte al Ple de Morella.

             Ahir el Grup Municipal Socialista de l’ajuntament de Morella presentava al Ple Ordinari una moció relativa a la creació de la nova mancomunitat de Pobles Menuts dels Ports.

             En aquest document, es feia una reflexió al voltant de la filosofia que va generar el naixement de la Mancomunitat dels Ports i dels problemes que actualment té per la falta d’atenció i d’ajudes per part de les diverses administracions.

             Es posava damunt la taula la evident contradicció en que Vicent Rambla, del Govern valencià, havia posat davant els seus companys del PP de Castelló, al declarar fa unes setmanes que amb la creació de la nova mancomunitat no es donava bona imatge, manifestant que “lo normal es que hi haguera una única veu en defensa dels interessos dels Ports” i apel·lant a la “responsabilitat de tots per a que s’aparque del debat polític aquestes qüestions que els ciutadans no entenen en el conflicte diari dels partits polítics”.

             Igualment la moció sol·licitava fer el reconeixement de la legitimitat de la Mancomunitat dels Ports com a ens que engloba els serveis dels pobles de la nostra Comarca, reconeixent el seu paper essencial en el progrés per l’atenció de les persones dels Ports i demanant als pobles dissidents que reflexionen en la seua incomprensible actitud.

             El portaveu del Grup Popular, Guillermo Sangüesa, va justificar el seu vot en la autonomia dels municipis en constituir-se en les entitats que estimen convenients, i  preguntant-se que algun motiu tindràn eixos municipis per a prendre la decisió de constituir la nova mancomunitat, el qual estarà prou justificat.

             Ernesto Blanch, que actuava de portaveu en el Ple, va contestar a Sangüesa que el únic motiu evident de la creació d’aquesta mancomunitat es que “el Partit Popular de la Comarca creu a peus junts les indicacions del President de la Diputació de Castelló, es mane el que es mane, i això evidencia una clara estratègia de deslegitimar els resultats electorals a la nostra comarca, on el Partit Popular va rebre una de les derrotes més importants de la província de Castelló”.

             Segons el regidor socialista, el Partit Popular té un problema de coherència evident “mentres a Espanya reclama unitat, a la nostra comarca no li importa fomentar segregacions i confrontacions”, va manifestar en el debat. També va aprofitar les deliberacions per retraure els continus insults  i desqualificacions que Carlos Fabra dirigeix amb habitualitat contra el alcalde de Morella, que amb aquesta ocasió ha segut calificat de “senyor feudal” i “dictador” amb els retalls de premsa que va ensenyar a l’auditori.

              La moció va ser aprovada per 7 vots del PSPV-PSOE front als 4 del Partit Popular, demanant-se per part de l’alcalde Ximo Puig, que paren els enfrontaments artificiosos i que ens atenguem a la racionalitat que Vicent Rambla demana i “que nosaltres, en aquest cas, subscrivim plenament”. Una vegada més, tenim que lamentar que el Partit Popular pose per damunt dels interessos de Morella i la comarca la voluntat dels dirigents del partit a Castelló.

La moció la podeu llegir a:

 Moció mancomunitat Ple ordinari 17 de desembre de 2007.

 

Fòrum d’alcaldes convocat pel portaveu del Grup Socialista de la Diputació, Francesc Colomer.

             Una gran representació de edils de la província de Castelló, entre ells, molts de la nostra comarca (Vallibona, Forcall, Villores, Portell, Morella i Cinctorres) van acudir a la reunió convocada pel Grup socialista de la Diputació de Castelló, repetint la positiva experiència iniciada al mes d’agost, en la qual es van donar cita tots els alcaldes i portaveus del PSPV-PSOE de la província per tal de que en ample dialeg amb el Grup de la Diputació es comuniquen les línies estratègiques a seguir i les inquietuds comunes als diversos pobles de la província, així com els interessos que volen ser defensats davant la institució provincial.

             Francesc Colomer, portaveu i Josep Manuel Gisbert, diputat comarcal dels Ports, entre altres, van exposar les línies en que havien redactat el manifest municipalista, en el qual, apart de condemnar les formes despòtiques, caciquils i autoritàries que dominen la Diputació de Castelló, van exposar un decàleg de cap a on deu anar el model socialista de diputació, baix el títol “Repensar la Diputació”.

             En aquest document, es demana que el tracte als municipis es face en un plànol d’igualtat, que la Diputació no s’excedeixque del que son les seues funcions, entre altres coses perquè a dia d’avui no arriba ni tan sols a garantir les que legalment li corresponen, basant sempre la seua actuació en el diàleg permanent i tenint en compte les prioritats dels ajuntaments. En eixe sentit, compartint opinió amb part del fòrum congregat es va demanar la realització d’un Pla Estratègic per a marcar amples objectius de funcionament de l’entitat i que ara, al no existir, dona molt de marge a l’autoritarisme i discriminació de molts dels pobles que no estan en l’òrbita política del President. El model alternatiu de Diputació serà així un dels elements a definir i explicar en els propers temps per part del Grup Socialista.

             Intervencions de diversos alcaldes, com el de Forcall, Santiago Pérez, el de Ribesalbes, o el portaveu de Sogorb Tomás Polo van permetre mantenir un diàleg prou fluid amb els diputats del grup per tal de determinar les greus carències que pateixen molts de municipis, especialment els menuts i d’interior, cada vegada més necessitats de finançament i de l’acció del principi de subsidiarietat que suposa la Diputació Provincial.

             Els comentaris fets entorn a la nova Mancomunitat que el Partit Popular vol crear als Ports, posant de manifest la prepotència i la persecució de tot allò que no controlen, dient que eixes actituds s’han convertit en el patró de comportament d’un estil de govern decadent i vetllat van ser repetits en bastants ocasions pels participants.

             Va ser important també la intervenció d’Alfred Boix, secretari d’Organització de la gestora del PSPV-PSOE, que acompanyat dels diputats Amparo Marco, Isabel Escudero i Ximo Puig, el qual va convocar als alcaldes de la província a fer tots els esforços possibles per a contribuir en la victòria del partit a les properes eleccions generals del mes de març on es presenten grans perspectives de progrés a la vista del gran desgast que està manifestant el Partit Popular a la nostra província. 

(Ex)Membre Comissió Nacional d’Etica PSPV-PSOE 

            La funció pública en general, i l’activitat del polític en particular, exigeix sacrificis i un absolut respecte a l`ètica cívica. La  tasca del responsable polític no és un medi de vida, sinó una filosofia de ser, que fa que aquests han de ser responsables de les seues actuacions, especialment escrupolosos amb la legalitat, honrats en la seua vida pública i privada.

             Això, que tots acceptem sobre el paper,  no queda clar que tots ho assumeixquen internament, ni tots els ciutadans, ni tots els polítics. Els primers, i dic que en certs casos, perquè quaranta anys de manca de democràcia han creat una cultura histórica que fa que alguns accepten que certs politics, però no tots, puguen exercir de manera arbitrària i en benefici propi el seu poder, que tinguen patent de corsari per a abusar, enriquir-se aprofitant la seua situació, afavorir els seus amics, perseguir els adversaris despiadament, etc. En eixe cas, quan l’egoisme, que no altra cosa, és més fort que el sentit comunitari en una part de la població, amb moltes dificultats la política, com a reflexe de la societat, pot ser exemple de moralitat.  I si alguns ciutadans ho accepten per  a certs politics, és natural que aquests ho practiquen, immunes a la corrupció.

             Però no sempre el que pareix normal, per habitual, és normatiu des del punt de vista ètic. Els regals als politics, siguen o no habituals, llancen una ombra de sospita, més en alguns casos, com he dit abans, que en altres. El que un polític, d’esquerres, encara no haja pagat unes obres que fa uns mesos es van fer en sa casa, fa sospitar contrafavors, s’especula en beneficis per a l’empresa que encara no ha passat les factures, etc. Que un president del govern, de dretes, que visitava les nostres platges, s’allotjara gratis total en un xalet de luxe privat, com a favor d’un excel·lent i malograt empresari, era, per a alguns, el més normal fins i tot, que no crec jo que fora el cas, si s’hagués fet amb contrapartides. I més casos que afecten a membres del partit d’aquest president: pisos de luxe en València, comprats a un constructor al preu de varis anys enrere, i reformats per a l’ocasió; pisos de cinc cents metres en el passeig de la Castellana de Madrid amb crèdit especial; velers,  cotxes de luxe, xalets  en la platja, cases per la província i en Madrid, terrenys, tot regalat o de dubtosa  procedència, ¿i qué?

              No, no tots som iguals… ni ho volem ser.  Perquè tenim, como a primera aspiració, el noble propósit de que la política siga regida per l’ètica, en el sentit negatiu de no corrupció i en el més possitiu de perseguir sense descans les virtuts cíviques i els valors que han inspirat la societat moderna. I perquè entenem també que els politics han de ser qui donen exemple d’honorabilitat.

             No som iguals ni en l’actuació ni a l’hora d’assumir responsabilitats. La dimissió del nostre secretari general s’ha fet sense existir imputacions, sense  proves fefaents de tracte de favor, ni proves de contrapartides, sense declaracions acusatòries de ningú implicat. S’ha fet des d’una decisió personal basada en principis i des de la responsabilitat, des de la convicció de que els errors, siguen propis o induïts, en política tenen un cost que cal assumir i que, en aquest cas, s’ha assumit de llarg, amb una generositat fins i tot exagerada, amb un gest tal vegada traumàtic en lo personal però de grandesa política.

             No som iguals tots, no, però pel bé de la democràcia caldria que ho forem. Caldria que aquells polítics que arroseguen un mantell de dubtes, fonamentats sobre la manca de transparència i el manifest interès personal de la seua actuació, i en el Partit Popular hi ha més d’un, feren, amb molts més motius, exemple del company Ignasi Pla.

              Per higiene democràtica, per a que, des de la tasca pedagògica que també correspon a tot responsable públic, es puga  ajudar a canviar la mentalitat d’aquells que confonen poder amb arbitrarietat i privilegi; per a abonar la terra on ha de germinar una acció política basada en la integritat moral, caldria que més d’un  repensara al voltant de la seua presència en la vida pública.

             Entre otras cuestiones se trató el tema de la nueva mancomunidad propugnada por los municipios gobernados por el PP, que fue calificada por todos los asistentes como un error que supone debilitar la comarca, pues la fuerza institucional que representan diecisiete municipios unidos en un ente comarcal es mucho mayor de la que se puede tener por separado en dos mancomunidades. No podemos permitirnos dispersar esfuerzos cuando nuestra comarca necesita un gran impulso para su desarrollo basado en el consenso y en la gobernanza entre las diferentes administraciones.

             También se acordó iniciar un período de mayor reivindicación sobre las necesidades en infraestructuras y servicios comarcales, entre los que destaca el pésimo estado de carreteras y el manifiestamente mejorable servicio médico de urgencias y de nuevas especialidades.

             Somos una comarca extensa, apartada de los centros administrativos, sanitarios y comerciales. Según Pep Gisbert, diputado por el partido judicial de Morella en la Diputación de Castellón, “el esfuerzo determinado por la distancia a los mismos se ve agravado por la insuficiencia en infraestructuras viarias, lo cual hace que nos sintamos ciudadanos de segunda, y desamparados ante nuestras seculares reivindicaciones”.

             La comarca no puede resignarse a la falta de voluntad política de la Diputación y la Generalitat en el desarrollo de las comarcas de interior.             Por último, los alcaldes y concejales socialistas de la comarca decidieron hacer una nota de reprobación a la actitud del Presidente de la Diputación de Castellón en su última visita a Vilafranca en la que acusó al alcalde de Morella de entorpecer proyectos para su propia localidad.

                        En este sentido los ediles manifiestan que resulta impropio de quien representa a una alta instancia como es una Diputación, impropio de quien debe ser alcalde de alcaldes, que vaya por las comarcas acusando, insultando y lanzando falsos testimonios sobre alcaldes.  El respeto entre instituciones y sus representantes es condición básica de democracia.

Diputat Provincial PSPV-PSOE

            Allò que intel.lectulalment resulta obvi, de vegades la realitat s'encarrega de contradir-ho. Així, la Diputació, administració local, ajuntament d'ajuntaments, quan la pràctica política del seu president és personalista i omnímoda, esdevé un poder acaparador que limita l'autonomia municipal.

              El Partit Popular, organització presidencialista on la unció del dit del líder assenyala als elegits, ha traslladat el seu model a les administracions provincials, atorgant, de pas, la quota de poder territorial als seus "barons", i deixant en un segon lloc als ajuntaments que, en aquesta conjuntura , han d'anar a suplicar la “gràcia” del cap provincial.

              Qué gran errada democràtica! Qui és resultat, en segona instància, d'unes eleccions municipals, es converteix en el director que atorga papers (i prebendes) de manera discrecional. I així no és d'estranyar que, com em deia un alcalde del PP, la Diputació és vista com la mare (i per a alguns madrastra, diria jo) dels ajuntaments; com si aquests foren menors d'edat i necessitaren tutela.

              És cert que la voluntat descentralitzadora, manifestada pel legislador tant en la Constitució com en les Bases de Règim Local, té encara un gran camí pel que fa a dotar els ajuntaments, primer esgraó de l'estructura territorial, dels mecanismes que els facen capaços d'afrontar satisfactòriament els reptes de les noves demandes ciutadanes. Però que les Diputacions gestionen al marge dels propis ajuntaments, com sovint passa en la nostra província, no sols és un contrasentit, sinò la prova de que alguns pateixen les interferències d'esquemes de govern d'altra època. I per molt que el poder els vinga, afortunadament, des de baix, l'exerceixen amb  la visió en picat que obtenen des de la seua talaia, i amb els tics autoritaris de qui ve d'un partit on les decisions del cap mai no són qüestionades.

              Rés més, o tant com això, és una Diputació on el president té un gabinet amb molt més personal que qualsevol ministre, on es pretenen centralitzar recursos del govern autònom, com si no hi hagués altra forma, més directa i sense duplicitats, de distribuir-los pel territori; on el color polític dels governs municipals és determinant a l'hora de signar convenis singulars per a la realització d'obres.  Eixa no és una diputació pròpia del segle XXI, no és la diputació que Castelló necessita. Eixa no és la diputació dels ajuntaments i dels ciutadans. No.

             La capacitat dels ens municipals per a reflectir el pols vital de la ciutadania i per a establir canals de participació, és raó suficient per a atorga'ls un paper protagonista en la vida democràtica. És des d'ells i amb ells com deu d'articular-se l'administració política supramunicipal, i no altra cosa és una Diputació. I perquè això no quede únicament en la lletra, sinò que impregne l'esperit i l'acció diària d'una institució provincial, cal canviar actituds i pràctiques polítiques.