“ Si a un porc, li pintes els llavis, continua essent un porc “ ...aquest refrany americà el va deixar anar el senador demòcrata Obama en un míting, dos dies després que la republicana Governadora Palin digues que : “ la única diferència entre un pitbull i la dona americana ... és el pintallavis “.

D’aquesta collonada , als Estats Units fa quatre seguits que en parlen, per sobre dels huracans, Geòrgia, Rússia, la crisi immobiliària, la crisi borsària, la crisi financera, la Recessió...

No fa falta dir , que Obama no pretenia fer-se abanderat de la misogínia, ja que si Palin no hagués dit la seva frase del pitbull dos dies abans, no hauria hagut cap escàndol.

Però el que realment em preocupa, és el radicalisme d'aquesta integrista religiosa , d’aquesta pitbull amb els llavis pintats, aquesta ultraconservadora americana, de l’ala més extrema de la dreta republicana americana, de la vella, interior i profunda Amèrica.

Aquesta dona pot arribar a ser presidenta dels EE.UU. I perquè això passi, només han de passar dues coses: primer que guanyin les eleccions els republicans amb el militar McCain al capdavant, i segon , que el vell i malalt McCain de 72 anys li agafi qualsevol rebrotada d’una malaltiat i si quedi , passant a millor vida.

Primer, que els republicans guanyin, és quasi segur, ja que Amèrica no elegirà un president negre – ni que sigui mig negre- , i segon , que la palmi el vell militar Mc Cain és més que probable, per la seva edat i pel seu llarg historial d’infermetats, entre elles un càncer de pell.

Llavors aquesta dona tindria el camí lliure per ser elegida presidenta del país més poderós del món , demagògia , radicalisme, populisme i un electorat amb electroencefalograma pla , no li en falten.

Ha confessat que només ha viatjat a Mèxic i al Canadà, però no es talla ni un moment en dir que declararia la guerra a Rússia si tornessin a atacar a Geòrgia.

El que Déu va crear... que Déu ho arregli...

I el senador Obama té raó, però jo hi afegiria : ... que si a una truja d’Alaska , li dones una bíblia i una pistola, aneu-vos pensant en menjar una hamburguesa amb gust de pintallavis.

Sandro Rossell, ex-directiu de Barça i Nike, ja va titular de forma molt encertada el seu llibre de memòries de bussines : “ Benvinguts al Món real “, realment un títol molt potent, tant per una obra com per un personatge “self-man” d’altura.

En aquest 2008 , la crisi immobiliària s’ha deixat veure en tot el seu esplendor, i no pas per culpa de l’accelerador de partícules del CERN, ni tampoc per cap gran BIG-BANG de l’Univers, si no pel GRAN PET ( que no bombolla ) LA GRAN LLUFA que ha fotut el sector del rajol.

Barris sencers d’esquelets de ciment i acer , edificis fantasmes inacabats per falta de tresoreria i ofegats per hipoteques extraatmosfèriques, per culpa de cràpules empresaris, afamats del diner ràpid i fàcil, dels bancs, de les caixes, de les grans corporacions i Administracions locals, Autonòmiques, Estatals i paraestatals ( de paràsits ).

De persistir el fenomen, aquestes estructures immobiliàries grises, fredes i majestuoses, romandran al nostre paisatge urbà com un gran cementiri d’elefants, on les osseres dels paquiderms s’erigeixen com espectacle dantesc i perplex del destí inevitable que espera a un dels animals més poderosos del planeta…. l’Homo Sapiens.

Durant més de vint anys , he viscut i sobreviscut dins aquest espès i complex hàbitat humà, sóc perfecte coneixedor de les seves llacunes culturals, prats de misèria personal , pastures de mediocritat , boscos frondosos d’enveges, camps de batalla de xafarderies i dentallades a l'esquena, deserts ètics  i el pitjor de tot , de sequeres salarials i jornades tant llargues com els dies polars àrtics.

És per això ,que des de la meva experiència , he elaborat aquest recull elemental dels animals, animalons, bèsties i insectes que habiten en aquest sub-món de l’espècie humana, en principi desenvolupada i amb signes d’intel·ligència .

Nomenclàtor bàsic d’oficina : ( per ordre jeràrquic )

Amo: Mamífer de l’espècie “a-mamón-mamonae” , quadrúpede , ja que acostuma a fotre les quatre potes cada dos per tres .Aquest animal està considerat com el rei de l’oficina i ocupa el lloc més alt en la jerarquia de l’hàbitat, i a l’igual que el seu homòleg a la jungla, el Lleó, no fot ni brot durant tota la jornada, jeu i menja tota l’estona ,i en  canvi no deixa menjar ni treballar a la resta de bèsties al seu càrrec. D’aspecte molt similar a un voltor, en algunes contrades també ha evolucionat cap al dromedari, i fins i tot altre, han estat capaços de transformar la seva  morfologia a la dels escarabats, ratpenats, sargantanes i escurçons. També són coneguts com “el jefe”, “el fantasma “ o el “xitxarel·lo”, i en alguns hàbitats específics està assenyalat com l’enemic de la resta d'animalons que hi habita, designant-lo com a “Xarli” per analogia ianqui a la Guerra del Vietnam.´

Fill de l’amo: trets idèntics als del seu progenitor, però amb un accentuada falta de signes latents d’intel·ligència mínima. El seu tret característic i principal, resideix en que és un Ser totalment inútil àrid i improductiu, és molest i irrita fins i tot a les bèsties més tranquil·les, la seva sola presència impregna de nauseabunda fortor els que el rodegen, degut a la seva pestilència d’efluvis ocasionats per la pèrdua constant de disposicions fecals cerebrals. També són coneguts com “ els principitos “ , “ las infantas “ o “els pequinesos “, aquest últim no fa referència als ciutadans de la capital de la Xina, sinó a la raça de cans.

Llepaculs : Mamífer mamador per excel·lència en l’hàbitat d’una oficina. Animalot de confiança de l’amo, informa a l’amo de tots els moviments i actes dels demés animalons de l’oficina, i no perd cap oportunitat per reafirmar el seu estatus. A causa de la seva perfecció mamadora i llepadora, ha desenvolupat genèticament a traves dels segles,  un apèndix superior al de la llengua d’un animal, i no només pot ser subtil i informativa amb l’Amo, sinó també destructiva i viperina amb la resta del bestiolari de l’oficina , tant a aquell que li faci nosa o sigui una amenaça al seu lloc. És un Animalot molt perillós, ja que els seus actes solen dinamitar l’oficina, i els seus actes vils i traïdors s’escampen com un càncer, i a l’igual que el xarampió, la seva misèria moral va infectant a tota cuca viva del l’hàbitat fins esclatar tot el pus , i així supurant el nèctar groguenc anihila fins la total expiracióde sers vius  a causa d’una septicèmia general. Té una aparença similar als gossos llepadors petits i petaners. També és molt conegut amb el nom de “pilota” o “ Dofins”

Caps de Secció: Insecte molt similar a les formigues o les abelles, ja que gràcies al seu esforç, treball constant, estudi, formació i experiència han anat trepant posicions al “ rusc “ de l’oficina , fins assolir un nivell de mandat mig i tenir al seu càrrec a petites bestioles. A mesura que passa el temps, la seva formació, coneixements i estudis queden minvats i obsolets, tenint que delegar cada cop més feina amb animalons subalterns per no saber realitzar aquella feina o encàrrec. Solen ser molt freds, obscurs i cerebrals, despietats i expeditius en la cleca al clatell o ganivets a l’esquena, ja que no permetran que res ni ningú els hi pugui fer perdre la seva jerarquia , guanyada amb suor i sang. A diferència del “Llepaculs “ manté una relació purament laboral amb “l ’Amo”, la mínima possible, ja que el detesta i enveja profundament. La seva morfologia sol tendir a un aspecte similar al del personatge de Golum del Senyor dels Anells .També coneguts com “ els cracs “ , “els elefants” o “ vaques sagrades “.

" Els Pringats " : l'etimologia del terme és  castellana.. És la bèstia més comuna dins l’hàbitat de l’oficina, simplement és el que penca i el que es menja tots els marrons de l’Amo, del Fill de l’amo del Llepaculs i del Cap de Secció. A nivell jeràrquic depèn del Cap de Secció. El seu aspecte està clarament definit com un burro, amb unes orelles molt llargues, i una gepa molt pronunciada pels cops que sol rebre dels seus superiors. Una altra característica destacada és la genuïna olor a cremat que desprèn aquesta bèstia, com si contínuament tingues un curtcircuit elèctric .Tenen una aparença similar a la Mula Francis. També són coneguts com “ els burros” com ja s’ha dit anteriorment, en referència clara a la seva morfologia.

“ Marujes “: l'etimologia del terme és  castellana. Bestioles de llengües viperines, quasi sempre del sexe femení. Es caracteritzen per xafardejar contínuament parlar de qüestions domèstiques, i desprès de criticar de totes les altres femelles “marujas “ de l’oficina , passen també a atacar els seus propis cònjuges, per acabar la conversa de tot el matí i ben felices, perquè aquell vespre per sopar ,prepararan un bon àpat als seus homes, en forma de lluç a la basca que van veure al programa de l’Arguiñano. La seva feina consisteix bàsicament, en treure-se-la del damunt , passar-la a qualsevol altra amb les excuses més inversemblants , repetitives i estúpides, amb coeficient intel·lectual de menys zero. D’aspecte semblant al mussol , poden degenerar a la vaca . També són conegudes com les “ xafarderes “

Friqui: Etimologia anglosaxona. Animaló estrany, no catalogat, composició desconeguda. Simplement no sé sap que fan , ni que són , ni d’on venen, ni cap on van. ( en fase d’estudi , impossible aportar més dades ). Altres noms “ expedients X “ ó “ ehh aquell ..cóm es diu ? “.

Informàtics: Animals cibernètics d'una altra galaxia. Entren i surten de l’hàbitat cada cop que es pengen.

Ah ! per cert jo sóc dels burros,  burro , mula i ase.

És evident , que el conflicte socio-polític-territorial entre l’Estat d’Israel i el Poble de Palestina, està més enrocat que les velles partides escaquistes d’en Karpov contra en Kasparov.

I el més preocupant, és que no s’endevina cap solució en un horitzó pròxim, i la situació s’anirà eternitzant pels segles dels segles bíblics.

Mentre això no s’arregli , jo proposaria al Poble de Palestina, que comenci un emigració massiva a Israel, fins a la mateixa capital estatal de Tel Aviv i que Jerusalem , es converteixi en la ciutat amb més palestins per centímetre quadrat.

Proposo doncs, un ÈXODE massiu del Poble Palestí a terres jueves.

Que cada ciutadà palestí, es converteixi en un mexicà “espalda mojada ”, en un cubà “balsero “, en un africà “patera”, que el Poble de Palestina envaeixi literalment tot el territori d’Israel , de nord a sud, d’est a oest, que cada ciutadà israelià pugui sentí l’alè d’un palestí al seu costat, veure la seva ombra i sentir la seva por i desesperació.

¿Què farà llavors l’Estat d’Israel ?.... tancar els palestins en camps d’immigrants il·legals ?.....o potser exterminar-los en càmeres de gas mostassa ?

Que comenci el Gran Èxode del Poble de Palestina !! Tots cap a Israel !!...pacífica i lliurement.

I que no pari fins que l’Estat d’Israel , desencalli el conflicte i es vegi forçat a negociar i trobar una solució definitiva, no pas Salomònica, però si justa per tots dos pobles , per poder  viure junts i  en pau, ara, demà i per sempre, que ho facin pels fills dels fills dels seus fills.

La Carretera, de l’escriptor nord-americà Cormac MCCARTHY, ens mostra un món de post guerra nuclear apocalíptic , enfonsat en un mar de cendres grises irrespirables, fred intens, pluja incessant , humitat penetrant , gel esquinçador, neu grisa, cel fosc, sol absent, tenebres interiors, desesperació, gana, desolació, arbres podrits, camps estèrils, mars negres, rius negres, terra negre, cadàvers en momificació, homes-monstres caçadors i menjadors d’homes. Un pare i un fill seguint la carretera cap al sud, una espurna de llum, una esperança i un final , que com tota metàfora de vida, les carreteres com els rius acaben al mar.

Avui, ara i aquí, les principals companyies energètiques espanyoles i mestresses de les centrals nuclears hispàniques : ENDESA i IBERDROLA, han començat una campanya publicitària massiva i agressiva, erigint-se com els salvadors del Planeta, els redemptors del Món: amb nens repel·lents recitant discursos escrits per altres no-nens ni tant innocents , nenes rosses mimades demanant que volen tenir fills per un món millor, sols grocs i flors grogues, rius blaus, cels blaus, mars blau-verds, muntanyes verdes, prats frondosos verds, camps rics parint tomàquets i enciams, ocellets cantant “La Vida es una Tómbola”, núvols blancs “ nuclears”, tot maco, preciós, encantador... i totes aquestes imatges ens les reguen amb una música simfònica de fons, d’esperança !, de vida ! d’il·lusió ! d’humanitat !.... de salvació !..... TRIOMFAL !!

Això si que són  tenir uns bons bemolls, per no dir ... uns bons collons .

Quan les elèctriques s’autoproclamen " Salvadores del Planeta ", és un signe inequívoc, que el dia dels genets del l’apocalipsi és pròxim. Per tant, ja podem , anar guardant plàstics, tendes i encerats, llumins, encenedors, espelmes, piles, llanternes, fogons, ganivets, carmanyoles i farmacioles , medicaments i cantimplores, mantes i sacs de dormir, mitjons gruixuts i calçotets de llana, guants, bufandes i barrets , gavardines i bons abrics, botes gruixudes , llaunes de tonyina, sardines, i préssec en almívar, i altres conserves i llegums , sucre, xocolata, avellanes , panses i figues seques, galetes, llet condensada i en pols, molta aigua, i sobretot molt de cafè, te, conyac i ginebra .... passarem gana i fred.. ...i ni TOTES les elèctriques espanyoles juntes... ens salvaran dels matins grisos , les nits fosques i tenebroses , que ens espera de forma irremediable en un present gris cendra no gaire llunyà, i no aquest futur de color blau cel i verd pistatxo que ens pinten les companyies elèctriques, i que ens ho volen fer tragar amb un embut, en forma d'anuncis televisius i campanyes publicitàries hipòcrites i indignants.

Existeixen els de ficció, com en Toni Soprano que és un mafiós simpàtic, cabronàs però entranyable, o com al Senyor Vito Corleone el mític " Il Padrino " mafiós amb classe i noblesa d'esperit. I també van existir els reals, com Lucky Luciano, un italo-americà emprenedor, intel·ligent, comerciant, empresari, hàbil, astut i calculador,o l'Al Capone , que va regnar a Chicago a base de violència i comptabilitats de somni .

En el nostre entorn, els" Padrins " estan en algunes poltrones de cuir i caoba , còmodament instal·lats com unes guineus en un galliner, espaterrats als despatxos directius ( presumptuosament esportius) dels clubs de futbol.

Quan a mitjans dels noranta, van sortir al mercat de l'oferta i la demanda els sucosos i multimilionaris contractes amb les audiovisuals, els clubs s'ho van vendre TOT , fins i tot i si calia , a les seves pròpies mares , i tot el que un club es pot VENDRE ( fins i tot publicitat en els w.c.), va ser llavors, quan els nostres " Padrins " autòctons, avantpassats dels actuals Malais i Malaies de la Costa del Sol van sortir a la palestra pública i mediàtica, donant-se cops de colze a les costelles, dentallades a les orelles i ficades de dits als ulls, tot per tal d'aconseguir una de les butaques de directiu de les entitats futbolístiques espanyoles.

Recordar-ho és una bajanada, però queda clar que avui en dia els clubs ja no són dels socis, pertanyen a grups audiovisuals, entitats financeres, bancs, caixes, potents grups societaris i econòmics.

I què ha passat amb l'antic soci, el del carnet .? ....doncs el soci paga.... com sempre, el soci consumeix, el soci puja audiències, quotes de mercat, d'opinió, d'audiència, de tirada d'exemplars, de quota d'oients. El soci contribueix a engreixar el "Malayo" de la Marbella de torn.

Arribats a aquest punt de mercantilització ,i gràcies al nostre esperit natural, per idolatrar la cultura del " pelotazo ", al defraudador, als diners ràpids i fàcils, als especuladors, els amiguismes ... no és d'estranyar que amb la mateixa facilitat que van venir els milions, en la mateixa progressió han desaparegut, i molts de clubs, com no podia ser de cap altra manera....han quedat arruïnats.

Ni en Mario Puzzo, creador del famós best seller " Il Padrino" , seria capaç d'elucubrar un guió com l'ocorregut en els nostres clubs de futbol .

Recorden la famosa melodia de la pel·lícula " Il Padrino" : "....és el teu cos un perfum embriagador.... ", a què fa olor el nostre futbol ? ....a Brummel no, els hi asseguro, aquesta me'l poso jo, que és barata però decent i la seva fragància és mil trilions de vegades millor de la que desprèn la fortor vomitiva i la pestilència putrefacta i nauseabunda de La Lliga dels Padrins, en antany...La Lliga de les Estrelles .

A Can Fanga, passa quelcom estrany, i no és precisament el canvi climàtic .

¿ Per què tots els jugadors brasilers acaben subjugats a l’ambient de la nit barcelonina?

¿ Per què ningú els hi ha explicat , que un “ Cuba Libre “ és una beguda alcohòlica, i no una proclama de llibertat revolucionària anti-sistema capitalista ?

¿Per què ningú els hi ha explicat, que les discoteques són llocs de vici i perdició , i no un gimnàs de la cadena DIR per posar-se en forma ?

¿Per què ningú els hi ha explicat , que les senyoretes que ensenyen les tetes al Camp Nou i que t’ensenyen idiomes al cotxe, no són bones cristianes anti-stress de jugadors estressats o voluntàries de la llengua per la normalització lingüística del català, sinó prostitutes que intenten guanyar-se la vida com tothom ?

¿Per què ningú els hi ha explicat que el condó , serveix per quelcom més que

per inflar-los d’aigua i llençar-los al carrer per jugar ?

¿Per què ningú els hi ha explicat, que la hepatitis, la sífilis i la gonorrea , no són el nom de senyores de la neteja del Santiago Bernabeu, sinó unes malalties terribles, que et poden deixar mesos i mesos fora de combat….com l’argentí “Pelusa “ Diego al 1982 ?

¿ Per què tots els brasilers del Barcelona acaben confosos a la nit, com els gats bruns que s’escapen del portal del seu jardí a les 12 de la nit ?

¿ Per què en comtes de subjugar a les discoteques i clubs de senyoretes, no es posen a jugar pel club que els hi paga xifres milionàries ?

¿ Els milionaris brasilers del Barça, es pensen que això és un puti-club, ?

¿ Què fa que els brasilers , se’ls hi encengui la llumeta de la titoleta i se’ls hi apagui el cervell ?

¿ Per què jugar al futbol professional, és incompatible amb un coeficient intel·lectual mínim ?

¿Per què quan un jugador fuma un porro a la NBA, li foten una sanció econòmica acollonant, i en canvi al club de Can Fanga es fumen porros als passadissos ?

¿ És tan difícil comportar-se com un professional , quan es cobra més de mil milions de les antigues pessetes per any, a banda d’altres emoluments també milionaris ?

¿ Per què la directiva del Barça no va acceptar una oferta del Milan super milionària pel Ronnie, quan sabien perfectament que era el moment de vendre’l ?

¿Per què el Barça haurà de malvendré el jugador brasiler per una tercera part del preu que li pagaven fa un parell d’anys ?

¿ Per què sempre som tan burros ?

¿ Per què als socis i afeccionats del Barça ens enganyen, ens enganyen i ens tornen a enganyar ….sempre ?

¿ Quan hi haurà una directiva com cal, allunyada d’interessos econòmics, polítics, empresarials, professionals i egocentrismes particulars ?

¿ Per què quan pensem en directius d’un club de futbol professional, sempre acabem pensant amb els Padrins del cinema , genialment interpretats per Al Pacino o Marlon Brando ?

¿ I els socis, afeccionats i seguidors del Barça…Quan deixarem de ser uns gripaus ingenus i creguts,….. i fuetejarem, expulsarem els indesitjables rectors del nostre club ,com Jesús va expulsar als fariseus del Temple del seu Pare?

¿Per què no ens erigim com els autèntics gestors del nostre estimat Barça , amb règim d’autogestió , al més pur estil cooperativista, sense comissionistes, interventors, aprofitats, fantasmes i aspirants a polítics ?

¿ Per què els directius de futbol professional han de buscar al diccionari , paraules com Noblesa, Integritat o Dignitat..

Saben que els hi dic, me’n vaig a mirar el partit d’en Gasol que m’he descarregat per l’ordinador i ja s’ho faran…

Allà a la NBA els dirigents són professionals i no uns mediocres fantasmes com els bacons d’aquí….

Així rebentin per una fartanera de botifarra amb seques…i que petin … i.. QUE N’APRENGUIN !!

APOCALYPTO , film de Mel Gibson , ens dóna una particular visió de la decadència de l’Imperi Maia, a les portes de la colonització d’un altre Imperi, l’Espanyol.

La decadència de l’Imperi Espanyol, va concloure amb una patada al cul similar.

I ara estem immersos, en una altra decadència menor, dins de l’Espanya postimperialista, la decadència del futbol espanyol.

És evident, almenys per la meva part, que des del subcampionat de l’Eurocopa de França de 1984, la selecció espanyola, tot i comptar amb excel·lents grups de jugadors, no ha recollit mai els èxits esportius esperats, i el fracàs una i altra vegada, és la seva dissort.

L’acudit fàcil ja és prou conegut, a Espanya se li acaben els campionats en quarts de final, i de vegades fins i tot només en vuitens de final , com és cas de l’últim campionat d'Alemania/Holanda….el del famós: A POR ELLOS, OEEEEEE, A POR ELLOS OEEEEEEEE !! , que ens menjarem als gavatxos... i van venir els gavatxos i se’ls van menjar, capitanejats per Zinedine Zidane, el vell.

I la pregunta, sempre és la mateixa, si la Lliga Espanyola és de les tres millors del món, al costat de la italiana i anglesa : ¿ Com és possible que la seva selecció, no guanyi títols o pitjor encara, no arribi ni a les finals, ni tan sols a les semifinals ?

Al meu entendre és obvi, no existeix esperit d’equip nacional i sense esperit, no s’aconsegueix res, bo, perdó, s’aconsegueixen quarts de final i amb molta sort un subcampionat europeu cada quaranta anys.

Esperem que a Don Luís Aragonés, no li passi com els pobres esclaus en l’Imperi Maia, que ens descriu Mel Gibson a APOCALYPTO, on ens ensenya que els sacerdots i nobles maies , per desviar l’atenció del populatxo, davant de les misèries , sequeres , fams, malalties i decadència del seu Imperi, en celebracions de rituals religiosos, els treien el cor en viu i en directe, a continuació els tallaven el cap, i se l’oferien als seus Déus, per aplacar la seva ira, esperant així, el final de les calamitats, els mals auguris i que els seus camps tornessin a donar aliments, i els rierols, aigua cristal·lina.

Hauran de rodar molts caps, perquè la selecció espanyola, guanyi algun dia, un campionat internacional de futbol.

Al mestre Don Luís , li recomano la crema d’afaitar La Toja, que porta sals minerals, hidrata i prepara la pell per a l’afaitada de cutis, així quan li passin per la fulla del Philomatic , es morirà …..però amb gustirrinin .

Voldria dir-vos amic, però no us he conegut,

voldria dir-vos compatriota però no tinc pàtria ,

voldria dir-vos padrí, però no tinc aquesta sort.

En el temps actuals, com el que ens toca viure a Catalunya , freds, secs, estèrils, tristos, bruts, indignes i miserables, en què la classe política i social, ens fa envermellir de còlera i d’impotència davant la injustícia permanent, jo em recordo de vos , mestre de mestres, Joan Capri.

Necessitem el seu tarannà , la seva visió i el seu esperit d’humor i bondat tranquil·la , davant i front, aquest esperpèntic constant que és la vida diària catalana, en mig d’aquesta esquizofrènia de voler ser, i no poder o no saber-ne ser, o pitjor encara no tenir ni punyetera idea d’on volem anar, què volem fer, i fins quan.

Des d'allà a dalt, en aquell cel de blau clar, us agrairia, que ens enviï una senyal, en forma de pluja de gripaus miops, tòtils, bords i pallussos, com els que ens manen , tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats Espanyol.

Descansi en pau, estimat Joan Capri.

Va ser un gran tennista, sembla una bona persona, però és un comentarista de televisió pèssim, plasta, pijo i insuportable.

Durant tot el partit no para de dir pollastrades per fer-se el graciós, quan no té gràcia ni borratxo de gaspatxo i Vodka.

Això si, conserva bons contactes amb els tennistes, ja que hi va competir fa pocs anys, les entrevistes que fa a peu de pista, el salven de no passar-lo per la guillotina.

Per tant, demano, és més , suplico agenollant-me davant els responsables d’esports de RTVE, que col·loquin a en Corretja com a entrevistador, però el treguin de comentarista , i per acompanyar al periodista encarregat de la transmissió, contractin un altre ex jugador amb més criteri, encara que sigui pijo, ja que és el que més abunda en la fauna tennística espanyola.

Vinga Àlex , Campió !!, fes-nos, fes-te aquest favor……

VAAAAAAAAAAAAMOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSS !!!!!!!

Girona, 23 d’abril , 7’35 del matí, cel clar , avui farà un bon dia de Sant Jordi, penjo l’estelada al balcó i canto el Virolai amb la ma al cor, ulls plorosos d’emoció i un crit al vent al pati de veïns ...Visca Catalunya !...

Alhora, la senyora colombiana del 3er-1ª, que estén la bugada al meu davant, em mira amb cara espantada, per tot seguit, també deixar anar un suau : “ visca ”... per si de cas , i no fos cas, que aquell beneit de veí català,  sigui del Departament d’Immigració.

Són les 7’45 del matí , surto de casa , baixo al carrer direcció a la feina, travesso el primer pas de vianants i de sobte:

“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”

I responc tot seguit, a les nou nenes de nou anys que m’envolten, esvoletegant al meu voltant , encerclant-me com lleones afamades de greix i euros de búfal gros...

“No maques , moltes gràcies “

Travesso la barriada , arribo al Centre , i de sobte una vegada més:

“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”

I responc als quinze xicots amb grans a la cara , que em foten tantes roses per la cara , que m’impedeixen fins i tot, el veure i el respirar...

“ No nois, moltes gràcies ... “

Arribo a la feina, i les companyes del despatx m’interroguen :

“ has comprat les roses , has comprat les roses , eh , eh eh ?? “...

I dins meu , penso :

Què carai hi fot un solter dels collons com jo, en mig de la Diada de Sant Jordi...?

I acabo cridant :

VISCA EL DRAC QUE VA MATAR A SANT JORDI !!

Què digueu ? Cóm ? ... ah que va ser al revés ?......

Me catxis, quina mala sort !!

Que NO... home, que NO !, que aquesta fórmula es peta per tots costats, i en qualsevol fulla de càlcul Excel.

Que per més que el Montilla ,i tot el govern Tripartit, diguin que iran d'acord amb CIU al Congrés de Madrid per poder impulsar el desplegament del Nou Estatut, jo no m'ho empasso, perquè no és possible, i ara ho demostraré científicament.

Aquesta fórmula , és errònia : Tripartit + CIU = Pacte per Estatut a Madrid

Cal modificar-la per la següent:

{((PSOE-GUERRA-) + ( PSC-MARAGALLISTES)) + ( I.C. - COMUNISTES TORREOUS ) + (ERC-CARRETERO-PUIGCERCÓS-URIEL-RADICALS))+((UDC)+(CDC/2)) }

= OLLA DE GRILLS AMB ALGUNA POSSIBILITAT DE PACTE A MADRID.

Mira que és fàcil, i això que sóc de Lletres Mixtes.

M’ha arribat a la meva bústia de correu , un comunicat firmat per un tal “Anònim” , que a continuació els hi trasllado.

En resum , es denuncia la hipotètica estratègia organitzada de les companyies d’assegurances, en utilitzar mitjans químics escampats amb avionetes , per destruir els núvols de tempesta, amb l’objectiu d’evitar que plogui, i en conseqüència, impedir que es produeixin calamarsades i pedregades, tot plegat, per evitar també, tenir que pagar indemnitzacions a milers de pagesos i propietaris de les finques agrícoles de la Catalunya Central...Realitat o Ficció... ?.... Coses més rares han passat..

" TOTHOM QUI SENTI ALGUNA PREOCUPACIÓ PER LA SEQUERA QUE PATIM QUE LLEGEIXI I QUE FACI ARRIBAR AQUEST COMUNICAT A TOTHOM, SI US PLAU! SI ÉS QUE US HO VOLEU CREURE CAL DESTAPAR L’EXISTÈNCIA DE LES AVIONETES ANTI-PLUJA!

LA SEQUERA QUE ESTEM PATINT A CATALUNYA POC TÉ A VEURE AMB EL CANVI CLIMÀTIC!

Només patim una greu sequera a Catalunya quan a la resta de la península continua plovent, casual oi?

El canvi climàtic està afectant a tot el món i també al clima de la península ibèrica i de França, però el que vivim a Catalunya no és fruit del canvi climàtic !!!!

AVIONETES QUE SURTEN A DISPERSAR LA PLUJA A LES COMARQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL

JA ES HORA QUE ES DESTAPI LA POLÍTICA DE DISPERSAR LA PLUJA, TOT TIRANT SULFUR DE PLATA, TAN SOLS PER A QUÈ LES COMPANYIES ASSEGURADORES DE CALAMARSA I PEDREGADES PUGUIN CURAR-SE LA BUTXACA.

Qui vulgui pensar que VEIEM OVNIS que pensi el que vulgui però ja tenim proves fotogràfiques en que es veu clarament que cada vegada que el cel amenaça pluja unes misterioses avionetes surten i passen per entremig dels núvols, al cap de pocs minuts el cel s’ha dispersat en dos i s’obra una clariana que impedeix que es produeixi la pluja i torna a sortir el Sol.

Aquest fenomen es produeix a les comarques del Solsonès, la Segarra, l'Anoia entre d’altres comarques de la província de Lleida. Estem davant de la política que hi havia darrera dels incendis provocats del 94 i del 98 a les mateixes comarques.

Finalment la Generalitat va culpar FECSA-ENDESA pel mal estat de les línies elèctriques però tots els que varem viure els incendis i ens va tocar de molt a prop sabem i no oblidarem que per cada foc provocat per una línia d’alta tensió 15 focus eren provocats manualment pels piròmans pagats per algun peix gros que mai s’ha destapat.

En quinze anys ens han exterminat els nostres boscos i ara no permetrem que aquestes avionetes continuïn sortint a dispersar els núvols, estem disposats a tot per aturar aquest atemptat ecològic que només està patint Catalunya i no sabem qui hi ha al darrera.

S’està parlant d’organitzar Antiaeris i la impotència que sentim es de no disposar de tancs militars per fer baixar aquestes avionetes que volen a pocs metres d’altura. Aquest passat divendres a Solsona es va fer la primera conferència sobre aquestes avionetes en que van assistir més de 300 persones que totes afirmaven haver vist alguna vegada com a mínim aquestes avionetes tirant sulfur de Plata o algun altre producte químic per evitar la pluja. També es va donar constància que aquestes avionetes ja van començar a sortir l’any 98 però ara ha anat a més. A

Calaf ( comarca de l'Anoia) hi ha un dels dipòsits de cotxes nous a l’aire lliure més importants de la província de Barcelona i estan cansats de veure com cada vegada que el cel amenaça tempesta passa l’avioneta i evita que caigui una sola gota d’aigua, evidentment al darrera hi han les companyies asseguradores d’aquestes multinacionals de cotxes contra pedregades igualment com passa a la província de Lleida amb la fruita.

Tots el pagesos i gent propera estem indignats amb aquesta situació perquè el govern segur que té constància d’aquesta activitat però evidentment no en parlarà i a sobre està tirant endavant d’amagat el transvasament del Segre tot i la no autorització per part del Govern Espanyol, inclús ja es coneix l’empresa que té adjudicades les obres per al transvasament. A mesura que anem avançant sobre el tema anirem informant perquè ja en podeu estar segurs que de l’existència d’aquestes avionetes no en sortirà mai res als mitjans de comunicació!!!!

Però som molts els que les veiem! i no veiem OVNIS encara que alguns ens tractaran de bojos i que tenim al·lucinacions!!! CAL QUE ENS UNIM PER ATURAR AQUESTA POLÍTICA TERRORISTA PER PART D’AQUESTES COMPANYIES ASSEGURADORES! (TESTIMONI ANÒNIM) “

Palamós, potser una dels pobles mariners amb més encant del Mediterrani Català, està a l'U.C.I.

El diagnòstic és molt greu, i sense esperances de vida.

La causa de la malaltia mortal de la vila empordanesa, rau en un virus injectat a les seves entranyes al segle XX, concretament als anys setanta ( 1970 ) , aquesta pandèmia se la coneix pel seu nom científic com :

" Especulació immobiliària de fills de puta assassins del paisatge natural "

Aquest virus mortal , en un primer moment va comptar amb l'amor del conciutadans del poble, ja que donava per fer cagar molts de culs.

Al cap d'uns anys però, els seus habitants se'n van adonar , i com la resta del seus veïns de Calonge, Sant Antoni de Mar, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar o Blanes, que s'havien vengut al diable per quatre duros de plata , però que el mal ja estava fet, i no hi havia absolutament res a fer.

Però no havent-hi prou amb el crim ecològic, els governs i veïns de Palamós, per acabar de xuclar fins la darrera gota del nèctar de gran la mamella del turisme , li han robat tot l'encant que tenia, i ara, és un vila marinera totalment desnaturalitzada , sense cap tipus de personalitat, tant vulgar com un Carrefour de carretera.

Els meus ulls, han presenciat en primera fila, l'assassinat més vil i covard contra la vila més bella, patrimoni cultural i humà de la Mediterrània Catalana...la meva estimada vila empordanesa de Palamós... Sóc tant responsable, com tots els turistes que hem alimentat aquest monstre...tots som còmplices silenciosos.

Estic en blanc, i el blanc em tempta.

¿ Ja te’n tornes a riure de mi ?.... so miserable marcomplejines i titiritero ,Open-Office de merda baixat d’una mula geperuda.

Si.. ¿Què passa...? no sé què escriure..i vull escriure .

¿Què dius...? que me’n vagi a escriure a les portes dels urinaris públics....¿ que en aquell entorn de purins , la meva literatura estarà al seu hàbitat perfecte ? ....

! Que graciós ets...! Open-Office dels pebrots, mira com ric.... ja – ja – ja .

Oh !! mira Open-Office allà al fons... a l’entrada del router, mira, mira , mira, està entrant una nova versió del Word, baixat directament del torrent, mira que maco !... Oh és preciós... nou......això és un processador de texts com Deu mana...!!... i no com tu so caca de vaca d’Open.

Oh ! Oh !... mira, mira...Open-Office de merda, mira on va la fletxeta del mouse, panell de control, eliminar programes, Open-Office, desinstal·lar ....

¿Què dius Open-Office... que no ho faci...que no te’n fotaràs més de mi...que seràs un bon programa i no te’n riuràs més del teu amo..., que repetiràs mil vegades que ets una merda...?...

Umhhhh !! No sé, No sé....Mira, com ara et tinc atrapat pels ous, et donaré una nova oportunitat.... Aprofita-la , o et reciclaré tan ràpid , que no podràs dir... ni “piu-piu”...

M’agrada jugar a Deu..em sento tan Omnipotent i Totpoderós...

Amb el dit enlaire , com els Cèsars , et perdona la existència Open-Office....., val, val, para ja !...para de llepar-me ! coi de gos petaner , llepador i pilota !!

Però fins i tot els Deus com jo , necessiten descansar, i per tant , després de set minuts de creació caca-literària, me’n vaig a jeure al sofà, espaterrat al divan d’en Freud ...a psicoanalitzar-me

]]> http://alforest.wordpress.com/?p=183 Tue, 08 Apr 2008 19:50:22 +0000 alforest http://alforest.wordpress.com/2008/04/08/on-es-el-fill-del-rei-ali/

Encara i amb risc de patir un infart:

proclamaria un " Visca el Rei " ,

un "Alá Madrí "

i un místic ... "Visca San José Maria Escrivá de Balaguer "

M'abonaria al Círculo de Lectores, convidaria a berenar casa meva, tota una tarda de diumenge , a les pesades mestresses de Testimonis de Jehová,juntament amb els als nens anglosaxons dels collons de Mormons, acompanyaria a la missa de diumenge a la meva àvia, em compraria una samarreta d'en Guti del Realísimo, seria el primer de la cua el primer dia de rebaixes al Corte Inglés, aniria amb la meva mare a trepitjar-me totes les botigues de roba femenina un dissabte a la tarda, m'empassaria amb la meva cunyada tots els tele-culebrons veneçolans de la tve-1, i fins i tot , faria de www.saveacebes.com la meva pàgina principal d'Internet.

Tot això i més ,

per fer possible,

un combat impossible,

Alí vs Tyson

La categoria reina de la boxa, està de rebaixes "out let ". Els pesos pesants s'han quedat sense reis, de campions autèntics, amb carisma i virtuosisme pugilístic.

Evander Holyfield i Lenox Lewis, han estat els dos últims grans campions mundials des de la caiguda de Tyson.

Els que els han seguit, al meu entendre, són d'una qualitat pèssima.La crisi de la factoria americana és la culpable.

Han deixat de produir, els grans virtuosos d'aquest esport, els boxejadors negres de més de 100 Kg.

De tot aquest negre panorama en la categoria reina de la boxa, s'han aprofitat els campions de l'Europa de l'Est, principalment russos, per colar-se on no haurien d'haver entrat i s'han coronat reis, en absència d'un campió autèntic.

Un autentic Rei, encara per forjar-se, tal espasa Excalibur, renaixerà, i llavors, com Ricard Cor de Lleó, reclamarà la corona que per justícia li correspon, la Corona Mundial Unificada dels pesos pesants de Boxa, sacsejant a plantofada neta, els fatxendes usurpadors que avui se senten al seu tron.

El meu Ser republicà , no em predicarà, si crido des d'aquí :

!!! VISCA EL REI ALÍ!!!!

Quan el President Maragall, davant de tot el Parlament català, i en directe per televisió a tot Catalunya, li va etzibar a tota la cara al convergent Mas, que el seu problema s’anomenava 3%, a casa vam dir: ” aquest home, s’ha begut l’enteniment “, i no, perquè li faltés raó, sinó per dir-ho oficialment, en el Parlament, i sense proves admissibles en dret.

Ara, ho entenc tot.

Quan em vaig assabentar de la notícia que Maragall estava malalt d’Alzheimer, em vaig entristir moltíssim, soc català i Maragall ha estat i és, President de Catalunya, per tant , el meu President.

És una malaltia terrible, per a un geni irrepetible.

Maragall , encara que mai va ser sant de la meva devoció, sempre l’he admirat, pel seu caràcter genuí , la seva visió política, el seu optimisme desbordant, aquella alegria que entusiasma a tot un Poble, i que l’empeny a anar a endavant, malgrat les dificultats i els mals moments.

Aquesta malaltia, apagarà un dels cervells amb més cor de la política.

Com vostè diu, és un malalt privilegiat, perquè tot el món el coneix pel carrer, i quan l’Alzheimer avanci… si el trobem desemparat , sol i perdut, sempre trobarà un català, li donarem la nostra mà i junts, arribarem a casa…… i fins que arribi aquell dia, compti amb tots nosaltres per ajudar-lo en la seva lluita contra aquest monstre cruel.

Us apreciem , us estimem i respectem.

Jo us saludo, President Maragall !!

Visca Maragall i Visca Catalunya !!

( És evident , però precís recordar, que aquest és un bloc personal, i com a tal, el titular del mateix, tendeix a opinar sobre allò que necessita explicar i en el moment que vol i desitja fer-ho.)

Ja ho hauran notat de seguida, efectivament, sóc una mica freacky, val, d'acord, mooolt freacky.

I aquells lectors, aquells que tinguin la paciència de llegir algun que un altre dels meus posts, s'adonaran també, que estic una mica agitat, tal com un San Francisco dins d'una coctelera.... Oui,ce la vie!!

Però dins de la meva semi assenyada agitació , afino més que alguns que es pensen més assenyats, seriosos i il·lustrats. No m'excusaré per aquesta falta d'humilitat, ja que no dic , i seria un imbècil de fer-ho així, que jo sigui més llest que ningú ,al contrari , però la meva condició de tossut amb cargols afluixats, em despulla de molts condicionats socials i morals, que vestit amb ells, seria impossible veure les coses amb la mateixa claredat, que t'ofereix la visió pura, sense filtres preestablerts.

Vingui al que anàvem, és evident i és de calaix, sóc un solteró del colló.

Tinc més de quaranta anys, els compleixo en els albors del mes d'agost, Lleó zodiacal, però Cabra en el sistema astral xinès ( ara s'entén ) . Estic carregat de manies i neures de solter, no tolero que ningú em toqui les MEVES coses del MEU lloc, que ningú no alteri la MEVA decoració del loft que tinc pel MEU cau. No suporto que ningú em digui com em vesteixo, com em pentino, la meva marca de colònia ( la Brummel, molt bona! ), què menjo , què bec, què llegeixo, què penso, què escolto, què miro, a qui insulto, a qui estimo, a qui desitjo, què somnio, quins anhels tinc , sóc corcó empedreït amb neures i manies del solter , les del llop solitari que no sap viure si no és sol, massa gran per viure en societat familiar amb altres llops, i menys amb llobatons per alimentar.

I cada dia que passa, encara hi estic més convençut , i m'allunyo més i més de la manada per conèixer.

Per què ? Ho intentaré raonar:

La meva fe en l'ésser humà, és limitada.

I si la meva fe en el gènere humà, és de per si , ja molt feble, la meva fe pel gènere femení, és encara el doble de minvant.

Efectivament, comparteixo l'extensa idea, que les dones són més intel·ligents, tenen que ser-ho per força, amb tanta neurona psico-emocional viatjant al lliure albir d'una mística orgànica desconeguda per la meva pobra ment, i per no parlar del seu univers paral·lel, un forat negre en el coneixement dels mascles, com és, el discórrer del pensament femení, aquest gran desconegut, però realment :

Què pensen les dones ? I el que és més important, el Com, el què i el Per Què i cap a on, i quantes preguntes més...

I els homes per contra, tan simples, i jo el més simples dels goril·les esquenes de sofà-llit.

El nostre instint animal, ens empeny a aparellar-nos, a fornicar, a reproduir-nos, a niar, a buscar cau, a viure en manada .

Però quina Llei Natural, ens obliga a haver d'aguantar la família de la parella ?, bastant de feina amb aguantar a la bestiola, que a sobre... Hem de suportar a tota la prole, ascendència i descendència ?.

I ara, és quan vaig , i em trec l'espasa de matador.

Vinga a la feina, torero !!!

Doncs bé, em poso a torejar la vaqueta, al toro, al bou i a tota la cavalleria del Séptim del Coronel Custer, a pit descobert, amb dos ous, ben grans i inflats.

Anem-hi, som hi doncs, endavant, mascle testosterònic que sóc un mascle ibèric ( és que si no m'animo jo sol ... ! )

Deixem-nos de convencions socials, tradicionals, morals i merdes de tres el quart amb pa i tomàquet.

Per què es casen les dones ? .....doncs i jo que sé !! ..... ja he dit que no les entenc.

Per què es casen els homes ? .. AHHHH AMICS MEUS...AIXÒ SI QUE HO SÉ!!!!

Els homes ens casem per les següents raons :

1r - per follar.

2n- perquè ens cuidin .

3r - per no sentir-nos sols.

4º- N'existeix una quarta ?

És molt trist, però és així, s'hi fixin que les tres opcions són: INDIVIDUALISTES, HEDONISTES, i HORRIBLEMENT EGOISTES...... TOTES PER A LA SATISFACCIÓ PERSONAL MASCULINA.

Pensem que la nostra dona es casa amb nosaltres per al mateix, per a follar-reproduir, perquè se les cuidin i per no sentir-se soles en un món de llops famolencs.

És una decisió de l'animal pur que som .... Algú ha dit alguna cosa d'AMOR ? Què ? Com ? On ? Quan ? Enamorament ? Felicitat ?..... Esperin que buscaré els kleenex i el la botella de conyac.

L'amor és un procés químic , indubtablement una alteració de l'organisme humà .

Però anem-hi, s'està acabant la cursa de braus, arriba el moment decisiu, el de la sort final, i me'n vaig a la barrera per entrar a matar, que soni la trompeta. Va per vostès. !!

A tall d'exemple, una historieta :

Posem per cas una parelleta de joves de l'extra-radi de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, per dir-ne alguna, els protagonistes de la telenovel·la: La Jessy & Isma .

20 anyets els dos, els dos lolailos, pirceajats, tatuats, amants del tunning xumbero amb xoriço, amb el cervell d'una oliva, amb la formaci