Manolo Chinato (més conegut com "Manolillo" Chinato) és un poeta espanyol, nascut el 31 de decembre del 1952 a Puerto de Béjar, Salamanca. El vaig descobrir per casualitat, sense saber-ho, fa uns quants anys em vaig comprar un cd un poc peculiar dels Extremoduro, pensant que seria un disc que havien tret canviant-se un poc el nom. El disc era d'uns tal Extrechinato y Tú, i es titulava Poesía Básica.

(Extrechinato y Tú. Fito Cabrales, Robe Iniesta, Manolo Chinato i Iñaki Uoho)

Finalment, Extrechinato y Tú i el disc Poesía Básica resultà ser un homenatge portat a mans d'alguns components d'Extremoduro (Robe Iniesta i Iñaki Uoho) y de Alfredo "Fito" Cabrales (en aquell moment cantant de Platero y Tú, i actualment líder dels Fito & Fitipaldis) a un poeta i amic seu, el ja nomenat Manolo Chinato. En el seu moment, el disc no em va agradar molt, i el vaig deixar un poc de banda, però fa cosa dos o tres anys, vaig repescar el disc disc que tenia perdut per casa, i el vaig escoltar de nou. I em va impressionar, sobretot, pel fet de sentir combinades les veus de dos cantants que per a mi ja estaven consolidats com a ídols (Robe i Fito) mesclades amb la veu profunda d'un vell recitant poesia, la veu de Manolo.

Així podem dir que Manolo Chinato ha assolit el seu èxit gràcies a aquest disc d'homenatge i a les diverses col·laboracions i composicions que fa per a algunes cançons de Extremoduro, de Fito & Fitipaldis, i de Marea (els tres grups que més idolatre del rock espanyol). I així és que, inconscientment, i sense adonar-me'n, els versos de Manolo anaven, poc a poc, marcant-me i influenciant-me cada vegada més.

I avui, no sé ben bé perquè, he sentit la necessitat d'escriure i de retre-li el meu petit homenatge a aquest ramader que té el car a cavall entre Extremadura i Salamanca, i la millor manera que he trobat de fer-ho ha sigut dedicar-li unes quantes línies en el blog. Així, i sense més dilacion, us deixe amb tres de les cançons de Poesía Básica. I, com no, us anime també a escoltar totes les cançons del disc i llegir alguns versos del Manolo Chinato.

[Us deixe també una entrevista que li fan fer a El mundo en 2001, quan el disc va sortir al mercat, fent clic aquí.]

Extrechinato y Tú - Juguete de amor

[audio="http://www.goear.com/files/sst2/01daba7fece8b25820463aacb1899952.mp3"]

Extrechinato y Tú - Viento (déjame ir contigo)

[audio="http://www.goear.com/files/sst3/9fdea418dbba0fbda43d334a6a6d730a.mp3"]

Extrechinato y Tú - Eterno viajero

[audio="http://www.goear.com/files/sst3/953d8a27e4e5e64933fe6ceaf03a38a9.mp3""]

(Portada del disc. L'home del cavall és Manolo)

Dijous passat aquesta notícia era portada de gran part de la premsa americana, mentre que ací cap dels diaris de gran tirada nacional (llevat d'un) ho va mencionar ni tal sols a les pàgines interiors. Solament el diari Público es va fer ressò de la notícia i la va publicar a primera plana. La resta dels diaris, en canvi, mostraven una foto a tot color del torero José Tomás mentre remarcaven la seva "gesta" a la plaça de Las Ventas.

Com ja he dit, vergonya...

[Portada d'El País i de Público de dijous passat]

Ara pareix que sí: el canvi és possible.

A la seva pàgina ens mostren una animació web on recullen totes aquestes dades i algunes altres.

[Aquest projecte es publica des de 2001, i les dades es van actualitzant segons els informes creats per Nacions Unides i altres fundacions totalment fiables]

P.D.: He trobat l'animació al YouTube i us la deixe aqui:

Com cada any, durant quatre caps de setmana seguits ens tocarà aguantar la invasió del poble. Centenars de macarres, d'aquestos que es dediquen i viuen de ferlamà i tocar els ous molestar la resta del personal per simple plaer, d'aquells que presumeixen d'haver-li obert el cap a qualsevol que (segons ells) "els va mirar malament" (i clar, això és un fet que ells no poden permetre), ocuparan el poble cada vesprada i cada nit de dissabte i diumenge.

Els festejos taurins en si no em fan nosa, de fet els veig com una oportunitat de reunir la gent del poble, ja que durant aquests la gran majoria dels joves (i no tant joves) es concentra als voltants del recinte taurí. El que no m'agrada, el que deteste d'aquestos dies (i que fa que els festejos taurins no hem siguen del tot simpàtics), és el fet de no poder passejar tranquil, el fet d'anar sempre amb la por al cos. Por a que algun d'aquests macarres amb samarreta de tirants, gorra, i cadenes d'or penjades al coll, algun d'aquests milhomes que no fan més que buscar brega, et suque alguna galtada i la prenga amb tu simplement perquè sí, perquè s'avorreix, perquè ha de demostrar a la resta que ell és el més fort i que ell castiga tots aquells que no li mostren el respecte que creu que mereix, i el pitjor de tot és que (no sempre, però pot passar) la pren amb tu perquè has tingut la mala sort de passar pel seu davant en aquell precís instant.

He d'apuntar, d'altra banda, que no tots aquells que van pel carrer amb samarreta de tirants, gorra i or són d'aquest tipus de milhomes que viuen i presumeixen de les bregues que tenen (ho dic per experiència, perquè en conec més d'un, i com en totes les tribus urbanes, també hi ha bona gent que no té males intencions dintre d'aquesta). Però aquells que sofreixen aquesta conseqüència que tot festeig taurí porta amb si (la invasió de la que he estat parlant-vos), saben tant be com jo que els bous al carrer són una concentració esplèndida del primer tipus de macarres que he descrit, dels que busquen brega fins que la troben.

I açò és una realitat que em molesta, que no m'agrada, i que simplement per açò he decidit denunciar-la ací.

En fi, fugiré tant com puga d'aquest tipus de gent, i per tant, crec que no m'acostaré molt al recinte taurí durant aquest mes. Sé que no tindre més remei que estar per allí alguna nit que altra (més que res per no deixar de banda els amics i per no automarginar-me) ja que segur que hi trobaré gent (amics i coneguts) que fa temps que no veig. Ara, això si, com ja he dit, estaré "alguna nit que altra", però procuraré no passar ninguna vesprada allí: crec que amb 5 o 6 nits ja en tindré prou.

[A Xàtiva, Felip V, qui va calar foc la cuitat sencera, s'acostuma a representar cap per avall, en senyal de rebuig]

Fa 301 anys, el 25 d'abril de 1707, va tenir lloc la Batalla d'Almansa, en la que Felip V va vèncer l'arxiduc Carles d'Àustria. Aquesta batalla, que fou simplement una més de les de la Guerra de Successió, comportà l'ocupació del Regne de València per part de la Corona de Castella, així com la pèrdua dels furs per l'impossició dels Decrets de Nova Planta.

Aquest post no està escrit simplement amb la intenció de commemorar aquesta dada, no. Alhora de fer memòria, també vull fer una petita crítica. La veritat és que no sé ben bé perquè s'ha pres aquesta decisió, però aquest any tant la manifestació com el concert que es celebren al voltant d'aquesta dada en commemoració han tingut lloc a Alacant. No ho sé perquè, però ha sigut una putada de les grans. M'haguera agradat anar-hi, però el fet de ser a Alacant m'ha tirat cap enrere (he de remarcar que la proximitat del ViñaRock així com les obligacions estudiantils també han influït prou, però si hagués sigut a València hauria sigut més provable que hagués anat). I si m'ha tirat cap enrere a mi que soc de València, no vull ni pensar quanta gent de Castelló es va quedar ahir a casa. Per la mateixa regla de tres, i per evitar discriminacions, allò normal ara és pensar que l'any vinent tant la mani com el concert seran a Castelló, i supose que gran part dels alacantins també es quedaran a casa. No vull ser centrista ni discriminar, però crec que el millor és continuar com ha sigut fins ara, celebrant-se a València, ja que, a pesar de ser la capital, està situada al mig del país. (Teniu en compte que aquesta reflexió i la sentència final l'he feta sense saber com va anar la mani d'ahir ni tampoc com de multitudinària fou l'assistència, però la raó i la lògica m'han portat a pensar que aquesta fou inferior a la que normalment solen obtenir les manis a València).

(Us deixe el link d'un text que Guillem Ferrando va esciure l'any passat per commemorar el 25 d'abril i que ja vaig publicar al fotolog. El podeu llegir clicant ací)

En nom de tot el govern de la República espanyola, saluda al poble una veu, la del seu president, rendida per l'emoció i impulsada per l'entusiasme davant l'espectacle sense igual d'una reacció quasi impossible d'imitar que aquesta nació ha donat al món resolent el problema de la seua revolució latent i canvi indispensable de la seua estructuració, al mig d'un ordre meravellós i per voluntat i via perfectament legals. El Govern tot, en nom del qual parle, està compenetrat pel seu amor al país i disposat a resoldre els ideals nacionals i ofereix que prompte, molt prompte, tan prompte com les circumstàncies ho permeten, dictarà el model de la seua estructuració política. Però mentrestant, El Govern realitzarà un programa de justícia social i de reforma administrativa de supressió d'injustícia, depuració de responsabilitats i restabliment de la llei. Donarà amb tot això la satisfacció que el poble anhela... L'acte del diumenge de ser admirable i perfecte, ha tingut complement grandiós amb el requeriment que ahir va fer l'opinió al règim monàrquic perquè desaparega e la implantació al dia d'avui de la República per un acte de voluntat sobirana, d'iniciativa del país, sense el menor trastorn, completant aquella empresa de tal manera que el món sencer sentirà i admirarà la conducta d'Espanya, ja posada en altres mans amb un ordre exemplar, que ha de completar la seua eficàcia.

Assistiu al govern amb la vostra confiança, vigileu-lo en els seus actes i, si incorrem en responsabilitat, exigiu-les; i amb el nostre amor i amb la nostra consciència prometem omplir totes les vostres aspiracions. Si açò és així, no vos reclamem el vostre aplaudiment, sinó la vostra confiança, per a la satisfacció de la consciència de tots nosaltres. La nostra autoritat només pot existir amb el vostre suport, seguir units sense rebomboris als carrers i respecteu el dret de tots; però vigileu, perquè sou la guàrdia nacional del Govern que acompanya al poble. Procureu que en la vostra conducta no hi haja mai la menor protesta que servisca de pretext per a una reacció contrària i, si ella sorgira, quede ofegada.

La normalitat al país és completa, i ens hem possessionat sense el menor incident. El primer acte del Govern ha sigut la concessió d'una àmplia i generosa amnistia.

Estem tots segurs que Espanya gaudeix d'un complet amor en totes les regions, que servirà per a fer una Espanya gran, sense que cap poble se senta oprimit, i regne entre tots ells la confraternitat.

Amb el cor enlaire vos dic que El Govern de la República no pot donar a tots la felicitat, perquè això no està en els seus mans, però sí el compliment del deure, el restabliment de la llei i la conducta inspirada en el bé de la pàtria. Visca Espanya i visca la República!

]]> http://tittytwister.wordpress.com/?p=253 Sat, 05 Apr 2008 12:11:33 +0000 Mailo http://tittytwister.wordpress.com/?p=253

.

Explica a les generacions futures que era bo per l'economia. Quan ells no puguen cultivar la terra, respirar l'aire i beure l'aigua.

Encara que solament siga amb un simple i senzill post, sempre va bé fer memòria i recordar, per evitar que caiguen en l'oblit, aquells que van dedicar la seva vida a lluitar per un món millor.

-"I have a dream" (Traducció al castellà del seu mític discurs)

Bipartidisme, no hi ha res més a dir. Encara que podria ser pitjor...

[Marina, t'agafe el gràfic]

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa

i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercé Marçal

[Us deixe una pintada que he vist penjada en internet, així us entreteniu un poc mentre "reflexioneu"]

-Nuestros sueños no caben en sus urnas.

-Ná, to es cuestión de doblarlos bien...

Solament sé que se m'ha regirat l'estomac (crec que és la primera vegada que senc compassió per un polític), en el mateix moment en que he vist aquestes imatges i aquesta cara de desolació que ho diu tot.

Avui que estava jo tant feliç, ja que per fi he acabat els exàmens trimestrals d'aquest trimestre, i arribe a casa i em trobe amb açò.

[Us deixe el linck d'un post d'un basc, un guionista d'El Hormiguero, en el que ho diu tot]

Ja tocava parlar d'altres opcions polítiques (sobretot les de l'esquerra), i no potenciar i promocionar tant el bipartidisme.

El PP ens mostra una vegada més la seva verdadera millor cara mostrant com d'hipòcrites i de fillsdeputa són. Aquest fet és exemple més que mostra com són de coherents, i com (a banda de les declaracions que ells mateixos han fet i fan) a l'hora d'actuar fan el que els dona la gana, sense parar-se a pensar-se dues vegades si allò comporta alguna contradicció amb els que ells diuen són els seus ideals.

En aquest cas, l'afectat principal de l'ultim fet irracional dels populars ha sigut el mític cantautor franco-espanyol Manu Chao, i cap persona millor que ell mateix per explicar-vos què és el que ha passat. Així, us deixe amb el comunicat íntegre que aquest músic ha fet public:

Fue una muy desagradable sorpresa el descubrir hace un par de días que el Partido Popular utilizó de manera totalmente ilegal y sin ningun permiso previo la cancion La Trampa, escrita por mí e interpretada en buena amistad con Tonino Carotone. Con el agravante de hacerlo para un vídeo partidista, electoralista y denigrante para terceros. Es de notoriedad pública que no tengo ninguna simpatía por el Partido Popular. Tampoco ellos nunca se cortaron en respaldar varias criticas a mi forma de ser o a mi trabajo. Entonces, lo que yo trato ahora de entender es porque el Partido Popular se toma la licencia divina de utilizar la obra de gente que no le gusta. Y desde luego, por qué en su gran cruzada por una "normalidad" rancia, absurda e incomprensible, el Partido Popular se permite utilizar la música e interpretación de artistas que nunca se definieron como normales. ¿Será que artistas "normales" según los criterios del PP no existen? Puede ser que sí, puede ser que no; no lo sé ni me importa, porque al fin y al cabo todo acabaría en un debate estéril y sin futuro. Pero hoy en concreto estoy bien seguro de que esa persona idealizada e irreal que ellos sueñan no soy yo. Y ya que estamos, desde estas líneas hago un llamamiento a que vayamos tod@s a votar el domingo por cualquier partido que no sea el Partido Popular y evitar así lo peor que nos pueda pasar a tod@s estos próximos cinco años.

Siempre atento y feliz día (...dentro de lo que cabe...), Manu Chao

En aquest comunicat s'expressa d'una forma molt clara i concisa el que moltes persones d'aquest país sentim i pensem envers els polítics populars: perplexitat davant dels seus actes hipòcrites i de la feblesa, el poc pes, i la poca importància que els donen als seus ideals. Però personalment el que més odie és la ràbia i la desesperació que em provoca el comportament apàtic dels seus votants davant de fets com aquestos. Pareix que no vulguen veure com es riuen d'ells i se n'aprofiten aquells als quals consideren els seus líders.

Encara que pensant-ho bé, ells (els votants del PP, pobres) segur que no en tenen noticia d'aquestes cagades, ja que segurament deixaran que els enganyen, estafen i manipulen s'informaran amb el telenotícies de Canal9 i els diaris El Mundo, La Razón i l'ABC.

Aquest any, a les campanyes audiovisuals (als spots) dels dos principals països de l'Estat no trobarem cap alternativa política ni cap proposta. Ha quedat clar que el que s'ha de vendre als spots és la marca, i no un producte concret. S'ha de fer el que fa Nike o Adidas, enunciar la marca (que en aquests casos la marca és "PSOE", o be "PP"), i no enunciar alguna proposta concreta (per ficar un exemple, el PP podria anunciar als spots la decisió de canviar el nom al "matrimoni homosexual, però no ho fa, es dedica a anunciar la marca).

Ara bé, hi ha moltes maneres d'anunciar la marca. La marca es pot anunciar com ho està fent el PSOE; promocionant-se a ells mateix, o bé com ho està fent el PP; desprestigiant, atacant i criticant durament el seu principal rival (com ja us vaig mostrar fa poc). Tot s'ha de dir, personalment crec que la campanya audiovisual del PP està molt ben aconseguida i treballada, però la veig excessiva, massa radical i bèstia, i poc moral.

Una campanya política d'aquests nivells deu mostrar un mínim de respecte cap a l'adversari, i promocionar-se a u mateix mostrant el plaer, l'orgull i la il·lusió que els suposa als ciutadans poder votar el teu partit (com encertadament està fent el PSOE), i no promocionar-se amb l'única finalitat de desprestigiar al rival (mostrant falta de respecte, com està fent el PP) ja que d'aquesta manera, indirectament estàs ensenyant la poca il·lusió que els teus votants demostren a l'hora d'anar a les urnes i de votar-te. El simple fet de no mostrar cap il·lusió als spots és el que ens fa veure que aquesta no existeix.

Us preguntareu potser que perquè i com he arribat a la concloure que aquestos que us he explicat abans són els objectius de les dues campanyes del PP i del PSOE. Simplement s'ha de fer una ullada als primers spots que varen veure la llum durant aquesta campanya, i d'aquestos es poden extreure fàcilment aquestes senzilles conclusions.

Ara bé, després d'un atac com el del PP, sempre queda temps per a contraatacar, i el PSOE s'ha vist obligat a canviar la seva estratègia inicial i a portar a terme la mateixa estratègia de desprestigi del PP per fer front als atacs. Dissortadament els socialistes s'han hagut de rebaixar al nivell dels populars, potser perquè de no ser així aquests últims no hagueren comprés el contraatac socialista (als tontets els has de dir les coses clares i senzilles perquè si els ho expliques d'una manera més astuta i intel·ligent possiblement no entenguen res).

...

Us deixe alguns exemples:

- Un spot qualsevol del PSOE:

- Un spot qualsevol del PP: (diferent al de l'altre dia)

- I el contraatac al que s'ha vist obligat a fer el PSOE:

____________

Enllaços d'interès:

-Canal socialista al YouTube.

-Canal popular al YouTube.

Brutal. El que es pot aconseguir amb el Pinnacle...

Primer debat electoral que enfronta els dos grans candidats a la presidència del govern des de fa quinze anys. I la trista realitat és aquesta:

[Vinyeta de Manel Fontdevilla, fes clic a sobre per ampliar-la]

Que trist...

Com a fumador "prou habitual" de canuts que soc (caps de setmana normalment, per què negar-ho a aquestes altures?), el post en qüestió m'ha semblat molt interessant, i m'he sentit obligat fer-ne una referència ací. Així, recomane a tot aquell que critique el consum de brossa i després alce el colze cada dos per tres que li faça una ulladeta (i a la resta del personal també els ho recomane).

Clicant ací podreu accedir al post del que us parle.

No obstant això, Epicuro reconeix que açò no és tant senzill, ja que hi ha coses que poden produir un plaer immediat, però que a la llarga, poden produir un dolor major. I el mateix passa en el camp contrari, com per exemple, prepara un examen de matemàtiques la vesprada del diumenge pot suposar un dolor o sacrifici, però que és necessari per a arribar a un plaer o benestar major i de més durada (la satisfacció d'aprovar, o de poder estudiar la carrera que vull, per exemple). En aquestos casos, que és el que deguem escollir? Epicuro ho tenia bastant clar: s'ha d'escollir sempre aquelles accions que ens reporten un plaer major i de més durada i que ens eviten la major quantitat possible de dolor.

El secret de la felicitat rau, aleshores, en el savi càlcul de les conseqüències que es succeeixen de les nostres accions, de cara a evitar la major quantitat possible de dolor i arribar a adquirir el plaer més prolongat.

S'ha de remarcar que per a Epicuro tant important per a la felicitat era el arribar a obtenir el plaer com evitar el dolor. De ací que, segons ell, "ni banquets ni festes constants donen felicitat", si no van acompanyades de la prudència, que no és altra cosa que el savi càlcul del que abans hem parlat.

- - - -

[Extret d'un dels textos de "Lecturas para estrenarse en ética", d'editorial Diálogo]

2. -Perquè m'agrada escoltar tots els meus CD's durant una nit.

3. -Perquè m'agrada escoltar el mateix CD durant tota una nit.

4. -Perquè sé modular, seccionar i calcular tot allò que tinc davant.

5. -Perquè puc veure espai on tu solament veus vuit.

6. -Per no tirar el compàs semi-professional de la comunió.

7. -Perquè soc masoquista.

8. -Perquè m'agraden els projectes de futur de llarg plaç.

9. -Perquè "vida pròpia" és un concepte que se m'escapa.

10. -Perquè no sabia on em ficava.

11. -Perquè son jove i inexpert.

12. -Perquè em van les preguntes de 5 punts i 4 folis.

13. -Perquè m'agrada això de tenir 4 o5 hores d'examen i que encara em falte temps.

14. -Perquè veig en 3D i en dièdric allò que altres ni veuen.

15. -Perquè mon pare em vol a casa.

16. -Perquè vaig néixer pobre.

17. -Perquè bé, estigueren els troians, després els espartans... i ara estem nosaltres.

18. -Perquè necessitava saber quant d'alcohol puc beure.

19. -Perquè el Red Bull crea addicció.

20. -Perquè la enginyeria és un gran germà que sempre et rodeja.

21. -Perquè... perquè... per què? per quèeeeee??? Això em pregunte jo a totes hores.

22. -Una vegada vaig llegir que podies passar 72 hores sense dormir... necessitava comprovar-ho.

23. -Perquè m'encanta sopar quan veig amanéixer.

24. -Perquè estaré estudiant-la com a poc 10 anys.

25. -Perquè on tu solament veus un paper amb lletres jo veig un llenguatge de signes, de programació, incògnites que despejar...

26. -Perquè m'encanta ser universitari i solament en aquesta carrera ho puc ser fins als 40.

27. -Perquè m'agrada rebentar-me el cap amb coses que ni tan sols sé si tenen solució.

28. -Perquè m'encanta passar hores i hores ratllant a 45 graus i després veure el mateix 4 de sempre estampat en la meva làmina.

29. -Perquè em vaig donat un cp al cap i vaig veure que tantes estreles que vaig pensar que tenia visió espacial.

30. -Perquè dur ulleres de pasta és de moderns i programar durant 3 hores també contribueix.

31. -Perquè un diagrama de fluïts val més que mil paraules.

32. -Perquè dubtava entre açò o la legió, i em donen por les cabres.

33. -Perquè volia inventar una paranoia a la que ni els psicòlegs podessin trobar solució.

34. -Perquè d'alguna cosa he de morir, i com no fume...

35. -Perquè sé calcular el centre de gravetat i l'eix de gir de qualsevol cosa que estiga al meu voltant.

36. -Perquè m'encantes les preguntes d'idees felices.

37. -Per a tenir alguna cosa que contar als meus nets.

38. -Perquè no tenia vida social abans d'entrar, ja tenia guanyat l'haver de perdre-la.

39. -Perquè vull quedar-me cec per a ser pensionista.

40. -Perquè m'agrada que els professors em pregunten als exàmens com resoldre coses perquè ell no tenen ni puta idea de com fer-ho.

41. -Perquè em van dir que havia de fer-ho per a ser algú en la vida.

42. -Perquè no hi ha res com la calor del flexo.

43. -Perquè vull tenir amics al psiquiàtric.

44. -Perquè no tenia altra cosa que fer.

45. -Perquè si Chuck Norris va poder, jo també puc.

46. -Perquè m'encanta creure que allò que estudie és el més difícil i el que més mola.

47. -Perquè m'agrada veure que solament un 1% d'allò que estudie s'aplica al món laboral.

48. -Perquè tenir novia, amics i treure's una enginyeria és un sistema incompatible.

49. -Perquè sempre he vulgut saber utilitzar totes les funcions de la meva calculadora.

50. -Perquè no m'agrada anar a la platja en estiu i m'he de buscar una excusa.

51. -Perquè m'agrada ficar cara d' "ostia claro!" quan no tinc ni idea.

52. -Perquè m'encanta treballar com si estiguera en la NASA i cobrar com si treballara en McDonald's.

53. -Perquè m'agrada viure els malsons, no somiar-los.

54. -Perquè m'agrada la tècnica d'assaig i error, i error, i error, i error...

-

I per a acabar, dos de collita pròpia.

55. -Per a donar-li algun sentit a la meva part friki.

56. -Per què no?

________________________
[vist en: menéame]