He de dir d'entrada que tinc pocs elements de judici per poder comparar aquest llibre amb altres biografies o estudis sobre Mercè Rodoreda, perquè no n'he llegit cap més. Dit això, crec que puc afirmar sense equivocar-me que un dels encerts d'aquesta novel·la-assaig, com l'anomena l'autora d'altra banda, és defugir el judici i centrar-se en l'exposició dels fets; de tots els fets, fins i tot d'aquells que podrien fer de Mercè Rodoreda un personatge antipàtic i incòmode. Tanmateix ho fa sense furgar massa en aspectes de la vida de l'escriptora que poc aporten a conèixer el procés de creació d'un obra que l'ha convertida en un referent de la literatura catalana contemporània, a més de la renovadora de la novel·la catalana al segle passat.

L'autora recorre a la nombrosa bibliografia que s'ha publicat sobre Mercè Rodoreda per elaborar el seu text, però també i sobretot a l'obra rodorediana, a les cartes que va escriure i que va rebre, i als testimonis de les persones que la van conèixer directament o indirectament a través de Joan Prat-Armand Obiols. Amb aquest material basteix un llibre a mig camí entre la biografia a l'ús, l'assaig literari i la novel·la, sense evitar la reflexió personal amb la introducció de la primera persona que és Ibarz mateixa qui parla de la seva experiència d'aproximació a Mercè Rodoreda, amb el qual podem aproximar-nos a les etapes del procés creador de l'escriptora i com hi influí la seva experiència vital (l'exili, el contacte amb els corrents literaris i artístics europeus posteriors a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial), el paper que va tenir Joan Prat en la seva vida i en la seva obra, el poc interès que va mostrar l'establishment cultural català de l'època per la seva obra, etc. Curiosament, un dels obstacles que va haver de superar Rodoreda i que sembla que influí en la freda recepció de la seva obra per part dels intel·lectuals, va ser el que anomenaven la seva «vida de dona», que no era altra cosa que la vida d'una dona que havia decidit ser mestressa i guia de la seva vida, potser en la línia d'aquella dona nova de què ens parlen a la introducció de Confessions i quaderns íntims,

[...] la dona nova que apareix en el primer terç de segle i que comença a veure reconeguts els seus drets bàsics durant el període republicà (dret de vot, major accessibilitat al món laboral, equiparació legal, dret d'avortament...) [...]¹

i que algunes portaren més enllà, com Leveroni i Rodoreda, portant la nova independència fins a l'àmbit amorós i vivint les seves vides com creien que les havien de viure, no com els deien que les havien de viure.

És, sens dubte, un bon llibre per apropar-se a la vida i a l'obra de Mercè Rodoreda i entendre-la en el context en què aparegué.

1. Rosa Leveroni. Confessions i quaderns íntims. Edició preparada, prologada i anotada per Enric Pujol i Abraham Mohino Balet. València: Eliseu Climent, 1997. 244 p. ISBN 84-7502-537-4. p. 11.

• El llibre:
  • Mercè Ibarz. Rodoreda. Exili i desig. Tr. Tina Vallès. Barcelona: Empùries, 2008. 258 p. ISBN 978-84-9787-292-8.
• Enllaços relacionats:
  • «Presentació de Rodoreda. Exili i desig».

Imma Monsó va ser la primera en parlar, primer del llibre, del qual va dir que tenia un to sobri, elegant, el mateix de la narrativa de Mercè Ibarz; després de la seva experiència com a lectora de l'obra de Mercè Rodoreda: va reconèixer no haver-la llegit en la seva època de lectora voraç, influïda pel prejudici que La plaça del Diamant era una obra cursi, però que quan va llegir-la es va adonar que no ho era ni de bon tros, sinó una novel·la d'atmosfera inquietant, sinistra i trista.

Jordi Cornudella va parlar sobretot dels prejudicis que han marcat la recepció i la lectura de l'obra de Mercè Rodoreda, el que ell anomena molt gràficament la «crosta»: la capa de prejudicis i de lectures «canòniques» de l'obra, d'una part de l'obra de Mercè Rodoreda, molt sovint basades en factors extraliteraris, que molt de mica en mica, en els darrers anys, els lectors actuals estan aconseguint eliminar, en part gràcies a obres com el llibre de Mercè Ibarz. Un llibre que conjuga la màxima reserva respecte de les qüestions íntimes de la vida de l'autora, però sense obviar tot allò que té a veure amb el procés creatiu i el bastiment de l'obra de Rodoreda.

A continuació els tres autors van iniciar un petit debat, en el qual van sortit altres aspectes de l'obra rodorediana, com el fet que els temes que tracta són els temes que tractava la literatura europea de la seva època (Cornudella), igual que l'estil corresponia al de la literatura de la seva època (puntualització d'Ibarz); l'aïllament de l'escriptora a l'exili; o el fet que li imposessin creu i ratlla, en paraules d'Ibarz, la Guerra Civil i l'exili que la van allunyar del món que coneixia, però la creu i ratlla que ella mateixa es va imposar, rebutjant tot el que havia escrit abans de la guerra i, més tard, rebutjant el que havia escrit a l'exili.

La presentació va acabar amb la lectura que va fer la Tina Vallès de «Flor negra» i la que féu Mercè Ibarz de «Viatge al poble de vidre». Curiosament la participació del públic començà amb una pregunta sobre la vida privada de Mercè Rodoreda, tot i la voluntat expressa de defugir d'aquesta mena de detalls si no tenien a veure amb el procés creatiu. Per sort, la cosa no anà més enllà i es parlà de la relació de Julio Cortázar amb Mercè Rodoreda, o més ben dit, amb Joan Prat.

Abans d'acabar he de dir que encara vaig tenir temps de parlar una mica amb la Tina Vallès, autora de la traducció al català del llibre, sobre la presentació, sobre la miqueta de llibre que ja he llegit i sobre  el fet que ja ens coneixíem —encara que, mal m'està el dir-ho, ella ho recordava millor que no jo. Serveixi de disculpa que quan ets darrere del taulell d'una biblioteca, et passen per davant tantes persones que no les recordes totes. Al Copilot de la Tina sí que no el coneixia i avui n'he tingut la oportunitat.

El llibre:

• Mercè Ibarz. Rodoreda. Exili i desig. Tr. Tina Vallès. Barcelona: Empúries, 2008. 258 p. ISBN 978-84-9787-292-8.

Enllaços relacionats:

• Mercè Ibarz: a Lletra i a l'AELC
• Imma Monsó: a Lletra i a l'AELC
• Jordi Cornudella
• Mercè Rodoreda: a Lletra i a l'AELC
• Rodoreda. Exili i desig a Empúries
• A Un que passava: sobre l'Any Rodoreda i sobre Mercè Rodoreda