No hace mucho que los viajes se organizaban en las agencias, con sus típicas ofertas para viajes de novios, o por grupos, que si elegías Salamanca te esperaban diez días en un autobús lleno de viejos y un guía-pastor con el letrerito “venga borregos, no os perdáis que es por aquí”.
Pero llegó la revolución. Ahora eliges cualquier punto del planeta, consultas cómo llegar, dónde es mejor hospedarte, si hay bares de copas cerca, compras entradas para museos o conciertos y hasta el tiempo que va a hacer cuando vayas. Y si no tienes claro el lugar, puedes dejarlo en manos de los vuelos baratos. “Pues eso, que iba a mirar mi correo y encontré un viaje baratísimo a Laponia y aquí estoy”, cuentas mientras un reno te mira con cara de “y éste ¿de dónde ha salido?”.
Las ofertas, hay que pillarlas al vuelo. El que me he pillado para San Sebastián a final de mes, ya cuesta 50 euros más que hace unas semanas. Y la hermana de una amiga consiguió uno ida-vuelta por 40 euros Madrid-Cádiz y, cuando su marido quiso cambiarlo para estar un par de días más con su hija recién nacida, le costaba 220 euros más. Ahí te quedas con la niña.
Con estas compañías, a las 10 de la mañana un vuelo a Londres vale 20 euros, a las una 100 y a las siete de la tarde el sacrificio de una virgen. ¡Hay que estar rápido¡ Y tener cuidado con las tasas, que al final lo barato sale caro, y con los programas de visita elaborados desde casa. No sería la primera vez que se escuchase “pero si el hotel tenía que estar aquí” mientras el horizonte sólo alberga un vertedero de basura.
Por mi parte, estoy aprovechando mis largos ratos de ocio en participar en todos los concursos que me encuentro por la red. Ya me he inscrito en viajes gratuitos para Nueva York y París, un fin de semana en Menorca, el festival Summer Case en Barcelona y acudir a Oktoberfest, la fiesta de la cerveza en Munich. Si me toca, me dejo el bigote a lo alemán para ponerme de espuma hasta las cejas, me baño dentro, que alegría.
Pero mi perdición sería Japón, que me he aficionado al blog de un chaval vasco que está por Tokyo y cuenta sus experiencias. Nada más viajar del avión, me pondría mi kimono y vámonos que nos vamos a tomar sake por lo bares nipones. Por ahora no he encontrado ningún concurso ni una oferta barata Cádiz-Japón, pero me da a mí en la nariz que está al salir. Ya me veo diciéndole a un ninja “pues ya ves, estaba escribiendo en el olepapa, vi el vuelo y tras 37 horas en un clickair, nada, aquí estoy”.

Hotel Sur Menorca is een perfect hotel voor gezinnen met kinderen. Het is een all inclusive hotel waardoor kinderen lekker kunnen eten en drinken. Het animatieprogramma is er grotendeels voor de kinderen (ook voor de ouders) en er is een miniclub waar kinderen van 2 tot 11 jaar de hele dag leuke dingen kunnen doen. Ook is er natuurlijk een zwembad met apart kinderbad.

Een vlucht naar Menorca duurt ongeveer 1 uur en 3 kwartier en je landt in de plaats Mahón. Het vliegveld van Mahón ligt 4,5 kilometer buiten de hoofdstrad van Menorca. Vanaf de luchthaven gaan bussen naar steden van Menorca. Vliegtickets zijn online te bestellen.

Menorca is een prachtig eiland van Spanje dat bij de Balearen eilanden hoort. Het eiland ligt naast het populaire eiland Mallorca. Menorca is heel anders met minder bruisende uitgaansgebieden, maar wel mooie natuur. Ook is Menorca een zeer geschikt eiland voor gezinnen met kinderen. Tevens duurt een vlucht naar Menorca niet lang.

Lo que es seguro es que serán un par de semanitas lejos de ordenadores, móviles y demás cacharros (espero sobrevivir :) ).

People have been living on the Balearic Islands since about 5,000 BC, possibly coming originally from mainland Spain, although the islands history are shrouded in myth and legend, some going back to the times of the ancient Greeks.

Modern day visitors come from all over the world to enjoy the club scene of lively Ibiza, the family resorts of Mallorca, the quiet of Menorca and the charm of unspoilt Formentera.

Si hi ha una platja de postal aquesta és Macarella, a Menorca. L'aigua és tan clara, tan blava, la sorra tan blanca que les barques semblen flotar en l'espai buit. Els pins arriben fins a flor d'aigua. tanqueu els ulls, penseu en una platja: és Macarella. Aneu en cotxe o bus fins a Cala Galdana. Allà, mirant al mar, agafeu a la vostra dreta un camí que surt just al final de la gran cala. Travessareu boscos olorosos i, en uns vint minuts, un parell llarg de kilómetres, sereu a Macarella. Podeu dinar al xiringuito de la platja. Si encara voleu veure quelcom més verge, camineu un xic més fins Macarelleta, la cala veïna. No penseu que somnieu, és real!. També és accesible des de Ciutadella, pel camí que va a Sant Joan de Missa, Turqueta i Arenal d'es Comte. Atenció: possible peatge per passar o aparcar.  http://www.menorcadigital.com/macarella.htm

Si hay una playa de postal esta es Macarella, en Menorca. El agua es tan clara, tan azul, la arena tan blanca que las barcas parecen flotar en el espacio vacío. Los pinos llegan hasta flor de agua. Cerráis los ojos, pensáis en una playa: es Macarella. Vais en coche hasta Cala Galdana. Allá, mirando al mar, cogéis a vuestra derecha un camino que sale justo al final de la gran cala. Atravesaréis bosques olorosos y, en unos veinte minutos, un par largo de kilómetres, estareis en Macarella. Podéis comer en el chiringuito de la playa. Si todavía quereis ver algo más virgen, andad un poco más hasta Macarelleta, la cala vecina. No penseis que soñáis, es real!. También es accesible desde Ciutadella, por el camino que va a Sant Joan de Misa, Turqueta y Arenal del Conde. Atención: posible peaje por pasar o aparcar. http://www.menorcadigital.com/macarella.htm

Ciutadella és una petita pàtria. Una ciutat de la que mai no voldries marxar. Se't fica dins l'ànima, et domina. Passejar per ses voltes al capvespre, pels volts de la catedral, pels carrers plens de palaus és tornar a un temps de somni, que mai no van existir. Baixar fins es born i fer un volt pel port, ja a la nit, i sopar arran d'aigua, per exemple al cafe Balear, o qualque d'altre, veient les barques gronxar-se i les llums ballar a la mediterrània. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la ciutat, n'hi molts. Aneu-hi, si no us espanta la gent, per Sant Joan. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols de Santa Clara, de la "pomada" fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d'aquesta reserva de la biosfera, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir, en el mateix centre de Ciutadella, feu cap a l'hotel Alfonso III. El de tota la vida: http://www.hotelalfons.com/   Ara bé, si preferiu apartament o hotel a peu de platja trieu, n'hi ha molts: http://www.illesbalears.es/   http://www.menorca.org/   http://www.visitmenorca.com/   

Ciutadella es una pequeña patria. Una ciudad de la que nunca querrías marchar. Se te mete dentro el alma, te domina. Pasear por ses Voltes al atardecer, por los alrededores de la catedral, por las calles llenas de palacios es volver a un tiempo de sueño, que nunca existió. Bajar hasta Es Born y dar una vuelta por el puerto, ya de noche, y cenar al lado del agua, por ejemplo en el cafe Balear, o en cualquier otro, viendo las barcas columpiarse y las luces bailar en la mar mediterránea. No hay placer más grande, creedme. Alojaos en cualquier pensión o hotel de dentro la ciudad, hay muchos. Id, si no os asusta la gente, por San Juan. Viviréis unas fiestas que se pierden en la noche de los tiempos. Disfrutaréis de los caracoles de Santa Clara, de la "pomada" fresca, del sonido del flautín, de los caballos. Y acabando con la ciudad, salid al campo de esta reserva de la biosfera, id a sus calas y playas, a las masías blancas, con las vallas, las vacas y su queso. Vividla. Para dormir, en el mismo centro de Ciudadela id al hotel Alfonso III. El de toda la vida: http://www.hotelalfons.com/    Si preferis los apartamentos u hoteles en una playa, tranquilos, hay muchos. http://www.illesbalears.es/     http://www.menorca.org/     http://www.visitmenorca.com/

Sánchez no ha cuajado una buena temporada en Barcelona

Éste hombre buscado por Chichi Creus, en su afán de catalanizar el equipo, no es otro que...

el también ex-blaugrana Víctor Sada. Según nos informa el diario El mundo deportivo junto a la página oficial de la ACB, el acuerdo entre jugador y club es total, y tan sólo faltaría acabar de negociar con el C.B Girona su cláusula para traérselo a Barcelona. Sada, surgido de la cantera blaugrana, ha promediado en sus 2 últimos años en Girona una media de 7 puntos, 4 rebotes y 4 asistencias por partido, viéndose incrementada su aportación en éste último año pasado con creces, llegando a ser titular en detrimento de McDonald.

Otro de los rumores que llevaban días inundando las notícias en las secciones de baloncesto era el futuro incierto de Marc Gasol. Pues bien, hoy se ha hecho oficial que finalmente jugará las 3 próximas temporadas en la NBA. Sus derechos los tiene Memphis Grizzlies, ex equipo de Pau Gasol y a día de hoy uno de los peores de la NBA, pero no se descarta que sea utilizado como moneda de cambio para futuros traspasos o  para obtene mejores posiciones en el próximo Draft, habrá que estar atentos.

Marc será el noveno español en jugar en la NBA

Para acabar una de rumores rápidos:

- Zoran Planinic, como se iba diciendo desde hace días, confirma que jugará las 2 próximas temporadas en el CSKA ruso, fichado con la difícil misión de hacer olvidar a Papaloukas.

- Las últimas declaraciones de Garbajosa acerca desu futuro lo alejan cada vez más de la NBA para volverse a enrolar en una aventura europea, eso sí lejos de España, sus destino más probables serían Rúsia o Grecia, dispuestos a desembolsar una enorme cantidad de dinero para pagar su ficha.

- Rafa Martínez, aún jugador del Ricoh Manresa, da por hecho su fichaje por Pamesa Valencia, del que dice que queda "muy poquito" para que se haga oficial.

- Según el portal ultimahora.es, Mario Stojic podría no aceptar la oferta de renovación ofrecida por el Vive Menorca por la actual crisis económica que sufre el club. Ésto abriría las puertas a uno de los jugadores más cotizados de la liga, y numerosos equipos, entre ellos el DKV, podrían lanzar sus redes sobre él.

- Andrea Pecile parece tener las horas contadas en Granada. A pesar del esfuerzo del club por retenerle,  la oferta de renovación realizada no es lo suficientemente buena, y el jugador, con ofertas mucho mejores venidas de Rúsia e Italia, podría cambiar de aires en breve.

De zon schijnt gemiddeld 315 dagen per jaar op Menorca. Heerlijk vakantie weer dus!

Een aantal plaatsen voor een mooie vakantie Menorca: Cala'n Bosch, Fornells, Punta Prima, San Luis of Son Bou. Veel plezier :-)

Avui hem anat a dinar amb dos col·legues cracs de la comunicació que feia temps que no vèiem: el Siscu Baiges, director del TotsxTots de COM Ràdio, i el Gabriel Pernau, freelance dels viatges en bicicleta. Ha faltat la Carme Luque, que ens ha posat l'excusa que a TV-3 l'havien assignat a un nou programa i que no podia marxar de Sant Joan Despí. De seguida hem pensat en La nit al Dia (la nova conductora!) però després hem deduït que era impossible, perquè el programa s'acomiada demà dels teleespectadors. Oh...

El cas és que, a proposta del Gabi, hem quedat en un restaurant suposadament estiuenc: Espai Menorca. El Gabi, recuperat de l'operació al menisc, hi ha arribat amb la seva inseparable Brompton, és clar. Els altres, com hem pogut...

Espai Menorca està al carrer Diputació, 215, als baixos de la Casa de Menorca, on es troben els membres de la comunitat illenca a Barcelona. És, per tant, un punt d'encontre infal·lible si es vol contactar amb autòctons menorquins. I si només pretens tastar-ne els menjars, també. El menú, a 9.90 euros, està prou bé, i hi fan sopars a la carta els dijous, divendres i dissabtes. Si allò primer ja dóna bon resultat, imagineu-vos la carta, no gaire extensa però suficient: entrants, amanides, carns, peixos... i les temptadores calderetes. De marisc i de llamàntol, falta la de llagosta, tot i que s'han d'encarregar amb antelació.

L'entrada al local, obert des del desembre passat, anuncia de ple el que s'hi trobarà, gastronomia menorquina de qualitat. A mà dreta, a la barra, tot un compendi de productes clàssics: coques, ensaïmades, sobrassada, formatge, ginet (per postres, en forma de sorbet)... Ara que s'acosta Sant Joan, s'hi poden encarregar coques. Ja a l'interior, taules mitjanes i alguna de comunitària, per als àpats ràpids. La decoració, inexistent, transmet senzillesa i simplicitat. Si se n'ha de criticar alguna cosa, seria el ressò de les converses. El dia que l'espai estigui insonoritzat ja serà la bomba. En qualsevol cas, heus aquí un restaurant més que indicat per rememorar velles estades a l'illa de la calma, i qui sap, potser per somiar-ne de noves...

[PS: Ja em perdonareu, però la cosa m'ha fet pensar en el penúltim viatge a Menorca. Sant Joan 2003, travessia en veler, Cala Macarella, voltant l'illa per mar amb un grup d'amics, ara cada cop més llunyans. Aquí en teniu una foto, publicada al seu dia a la premsa local i a adriatica.net, una web croata que, anys després, encara la manté visible. Estan ben bojos, aquests croats...]

La vida sigue y El canto del Loco afronta desde hoy mismo una nueva etapa en su fulgurante carrera sin su batería, Jandro Velázquez, que ha dejado el grupo aduciendo poderosas razones personales.

Jandro explicó en una escueta carta que agradecía "el cariño" de sus fans durante estos "nueve años", que "la responsabilidad de pertenecer" a un grupo de estas características "no es del todo compatible con una nueva vida" que le gustaría comenzar. Por eso, y "con mucha tristeza", no tenía más remedio que abandonar.

La sorpresiva marcha de uno de los cuatro chicos de oro del pop español no ha dejado indiferente a nadie, sobre todo estando tan reciente la ruptura de sus colegas de La Oreja de Van Gohg.

Para ello, y así lo han confirmado su discográfica, Sony-BMG, y su agencia de representación, Aire de Música, ECDL ha contratado a otro músico, ya que de forma inmediata se les presentan conciertos tan significativos los del 21 de junio en Madrid, el 28 en el Festival Rock in Río de Arganda del Rey y el 4 de julio en Barcelona.

Además, aún les queda pendiente un largo recorrido por todo el país con las siguientes fechas:

Junio: Santa Cruz de Tenerife (13), Gran Canaria (14), Lanzarote (17), Madrid (21), Orense (22), León (23), Granada (27) y Zamora (29).

Julio: Barcelona (4), Palma de Mallorca (6), Teruel (9), Gijón (11), Santander (12), Albacete (18), Ávila (19), Cádiz (24), Málaga (25) y Ciudad Real (26).

Agosto: La Bisbal, Girona (13); Salou, Tarragona (14); Alicante (16), Menorca (19), Vigo (23), Almería (26), Alcalá de Henares, Madrid (29); y Cuenca (31).

Septiembre: Logroño (5), Toledo (6), Badajoz (7), Oviedo (13), Melilla (16), Salamanca (18), Vitoria (19), Pamplona (20), Jaén (26) y Cartagena, Murcia (27).

Octubre: Lugo (11) y Santiago de Compostela (17).

A mi ex-jefe le han dado una puñalada trapera. Pretenden echarle por ser una persona inconformista que sólo quiere hacer bien su trabajo. Por supuesto los que quieren joderle son una panda de mediocres y parásitos. Le he mandado una carta de apoyo. No se cómo más ayudarle. Lo único que se me ocurre en este blog es dedicarle esta canción de franco battiato.

POBRE PATRIA

Mi pobre patria, aplastada por abusos del poder
de gente infame que no conoce el pudor,
se creen los dueños todopoderosos
y piensan que les pertenece todo
Los gobernantes, cuántos perfectos e inútiles bufones
en esta tierra que el dolor ha devastado
¿Acaso no sentís nada de pena
ante esos cuerpos tendidos sin vida?
No cambiará, no cambiará
no cambiará, quizá cambiará
Y cómo excusarlos, las hienas en estadios y aquéllas
de la prensa chapoteando en el fango como cerdos
Yo me avergüenzo un poco y me hace daño
ver a los hombres como animales
No cambiará, no cambiará
no cambiará, quizá cambiará
Esperamos que el mundo vuelva a cotas más normales,
que pueda contemplar con calma el cielo
que nunca más se hable de dictaduras,
porque quizá tendremos que ir tirando
mientras la primavera tarda aún en llegar.

 

 

http://mti-minas-baleares.blogspot.com/

We offer half day excursions, during the morning or the afternoon. Always in small groups, from two to six people, and directly from your hotel.

We visit  remote sites in  Menorca, such as caves, craggy and rocky places and panoramic views.

You can get in touch with us in http://www.puratierra.com/contact.php

OUR SUGGESTIONS

North Tour. Get to the northern most site on Menorca in Punta de Cavallería. Enjoy the colour contrast between the deep blue sea and the red soil in Cala Pregonda, and take a panoramic view of the island from Monte Toro.

Caves Tour. Take a tour and visit the famous cave of “Cova d’en Xoroi” in a cliff facing the sea. Then, discover other lesser known caves placed far inland

Stones Tour. Travel through the time in the prehistoric walled town of Son Catlar. Walk through the romantic gardens of the quarries “Pedreres de s’ Hostal” , and visit Punta Nati’s lighthouse

Favaritx Tour. Enjoy a panoramic view from Monte Toro, take a walk through the fisherman’s village of Binibequer Vell and get to the remote site of Cap de Favaritx’s lighthouse.

Beaches Tour. Take a promenade along Son Saura´s beach and Es Talayer in the south coast, then go to La Vall beach at the north coast, and you won´t believe you are in the same island!

Des de sempre havia estat un somni, gràcies a circunstàncies familiars, he pogut viatjar a NY varies vegades, i és una ciutat que mai s'acaba, sempre amaga una sorpresa darrera un xanfà. Des de sempre havia volgut viure almenys durant un temps en aquesta ciutat, i quan al desembre em van acceptar per entrar a formar part en aquesta empresa, ho vaig veure complert. Vaig arribar dia 1 de març. Havia trobat una habitació a través de craigslist, però he de reconeixer que va ser venir una mica a l'aventura, ja que no havia vist cap foto, ni sabia res del company amb qui anava a compartir el pis. El que més m'interessava era la zona on esteia, Upper West Side, un lloc molt agradable per viure, ja que estic a només dos carrers del Central Park, a 15 minuts caminant des de la feina i és una zona amb molta activitat però relativament calmada. Record quan vaig entrar per la porta, hi havia en Joseph, es company de pis  (un personatge del que en un altre moment xerraré), i tot duna em vaig donar comte de lo petit que era (vaig entendre per que em sortia tan bé de preu) però dins sa gravetat, sa meua habitació va ser acceptable. Internet, escritori, dues finestres que donen a la dècima avinguda,...

El dilluns 3 vaig comensar a treballar. Me va encantar les oficines de l'empresa, estan en un edifici molt conegut,  el "Film center" i vaig poder comprovar per primera vegada com es sentia dins una "gran empresa". Recordo la desilusió al veure que em tocava treballar en PC, va ser com un pual d'aigu freda. Ho he de reconeixer, soc un apassionat d'Apple, no ho puc evitar. Poc a poc em vaig anar familiaritzant amb els companys, i vaig comensar a treballar en projectes per clients de la mida d'Armani, Corona, USA network... per un "al·lotet" de Menorca, això no passa cada dia.

Después de quatre mesos em dono comta de lo molt que he après. Aquesta empresa està dedicada exclusívament al disseny web i multimedia, i personalment era un àmbit en que no estava massa familiaritzat. He descobert noves possibilitats, noves eines, noves formes de treballar,... i sempre els hi estaré agraït! El que em preocupa més és si ells han rebut tant de mi. Desque vaig comensar a estudiar, he estat entrentat en el disseny imprès, he treballat en estudis dedicats al disseny editorial, identitat corporativa,... de la manera que segons quins moments m'he sentit una mica descolocat. Esper que només siguin impresions meves i que estiguin contents amb la meva feina. Ja comentaré el que em diuen el dia que acabi.

El que mai olvidaré d'aquesta empresa i d'aquest estancia en general, són els companys, la gent que he conegut, i totes les situacions divertides que he viscut. Gent d'alemania, austria, bèlgica, Korea, Japó, EEUU,... Només per això recomano a qui sigui que si pot opti per viure una experiència així.

Ara arriba l'hora de tornar (dia 14 de juny), per una banda em fa molta ilusió, per tot el que vaig deixar allà, però no puc evitar sentir una certa pena per tot el que m'hauré de despedir d'aquí. Però Menorca a l'estiu és el millor lloc on un pot estar (i a l'ivern també).

Pd: aquestes primeres entrades són per posar al dia una mica la meva sitació, ja que fins que no torni a casa no comensaré a fer funcionar aquest bloc al 100 %.

Salut

Per segon any consecutiu, la Fundació Universitària Martí l'Humà i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG) van organitzar el passat divendres 23 de maig un seminari sobre paisatge i turisme. Per fer-ho, res millor que parlar-ne en un espai on s'experimenta dia a dia aquesta relació, l'explotació agroturística de Can Bruguer a Santa Eulàlia de Ronçana (el Vallès Oriental), una autèntica illa de mosaic forestal i agrari -i amb els cingles del Bertí de fons- en una comarca molt castigada per un desenvolupament urbanístic desordenat.

Article publicat a Sostenible [28.05.2008]

Precisament, la voluntat d'avançar en el desenvolupament local a partir de noves estratègies més sostenibles passen en aquest cas per iniciar el procés de redacció d'una carta del paisatge a partir de l'impuls de la Mancomunitat de la vall del Tenes, un ens format pels municipis de Bigues i Riells, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia.

En el seminari de Can Bruguer no només va teoritzar sobre la relació entre turisme i paisatge sinó que es fer un taller pràctic de desenvolupament d'un producte turístic per al cas de la finca del Bruguer. La feina es va dividir des dels enfocaments de l'oferta i els de demanda i posteriorment es van posar en comú. Hi van participat des d'estudiants de màster, a tècnics de turisme d'arreu del Principat a diversos agents de la Vall del Tenes implicats en la futura redacció de la carta del paisatge. A banda, com a exemple d'èxit, es va comptar amb l'experiència de Menorca, una illa que ha pres el paisatge com a element d'equilibri entre la competitivitat i la sostenibilitat.

El paisatge com a producte turístic
Sergi Marí, director de l'Observatori Socioambiental de Menorca, va explicar què suposa oferir el paisatge com a producte turístic: "l'oferta ja no és l'habitació de l'hotel sinó allò que el visitant veu des de la finestra d'aquesta habitació". Per Marí aquest "canvi de xip" passa per una "complexa estratègia de concertació entre agents públics i privats". En el cas del Principat, un element que entronca amb aquesta filosofia són les denominades cartes del paisatge, instruments voluntaris on tots els agents d'un territori supramunicipal -Berguedà, Vall de Camprodon, Vall del Tenes...- assumeixen uns compromisos per tirar endavant accions i polítiques de protecció i gestió d'aquest recurs.

Un producte turístic basat en el paisatge permet compatibilitzar la competitivitat amb la sostenibilitat D'altra banda, Marí va voler fer entendre als assistents al seminari que "els menorquins no són especialment ecologistes", però en canvi han sabut treballar l'element paisatge -"l'epidermis de la sostenibilitat"- com a atractiu turístic. Martí entén que un producte turístic basat en el paisatge permet compatibilitzar competitivitat -és per se una oferta diferenciada i única- amb sostenibilitat, ja que suposa preservar els valors ambientals, productius i identitaris d'un territori.

Tot i així, el professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Rafel López-Monné va voler alertar "de l'error de pensar des d'un municipi concret que el seu paisatge és únic" ja que hi haurà desenes de municipis i comarques que estaran duent a terme estratègies similars. També el paisatgista Martirià Figueres -autor de projectes com la restauració del volcà Croscat o el salt d'Espolla- va fer èmfasi en aquesta qüestió. Per Figueres és necessari pensar en profunditat en la manera d'ensenyar els elements -és a dir, ajudar a llegir paisatge- "ja que segurament allò que té un municipi el del costat també ho té". En aquest sentit, en el taller de creació de recursos turístics es va destacar com a conclusió la necessitat de saber diferenciar-se i de definir clarament el públic potencial per a cada oferta.

Per què Menorca pren el paisatge com a element clau per al desenvolupament turístic?
En el desenvolupament econòmic d'un territori res no és fruit de l'atzar. O sí. Però fruit d'un atzar configurat al llarg dels segles. En aquest sentit Menorca basa el seu producte turístic a partir del paisatge des de la declaració de l'illa com a Reserva de la Biosfera l'any 1994. Però això difícilment hagués succeït si, tal com afirma Sergi Marí, no s'hagués produït un "retard virtuós" en el desenvolupament turístic de l'illa. Un retard amb raons geoestratègiques, ja que el port de Maó -especialment sota el domini britànic- va esdevenir un focus comercial el segle XVIII. Això va ser el preludi d'una industrialització paral·lela a la del Principat i que va convertir l'illa, a diferència de Mallorca i Eivissa, en una societat amb unes classes socials urbanes desenvolupades: una burgesia nacional forta i una classe obrera organitzada. El fet de ser una illa amb tradició i dinamisme industrial provocà que a la dècada dels 60 no es veiessin obligats a desenvolupar grans operacions urbanístiques i turístiques. Posteriorment, quan va començar la denominada "balearització", el fet de trobar-se en un context democràtic, va disminuir l'impacte d'algunes de les operacions.

Així mateix, la creació del Grup Ornitològic Balear (GOB) de Menorca -compta amb 1.200 socis- va ser un element clau per la societat de l'illa que vincula identitat cultural i nacional amb defensa del territori. També té gran importància el paper dels científics i la seva implicació en els moviments socials, especialment a redós de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME). De fet, a partir d'unes jornades de l'IME amb presència de representants de l'UNESCO, es va iniciar el procés per declarar l'illa com a Reserva de la Biosfera.

Bo per a hotelers o per als ecologistes?
La declaració de Reserva de la Biosfera va deixar satisfet a tothom. Els hotelers entenien que seria una marca per atraure nous turistes mentre que els ecologistes ho percebien com una manera de posar "pals a les rodes" precisament a l'arribada de nous turistes. Segons Sergi Marí, "en una dècada un discurs va contaminar a l'altre" i van esdevenir normals situacions simbiòtiques impensables anys enrere com veure el GOB fent educació ambiental per a turistes en finques de les cadenes hoteleres.

Òbviament, no tot és perfecte i per exemple la Reserva ha hagut d'estar anys sense cap tipus d'organisme ni de pla de gestió. Curiosament la gestió que s'ha realitzat l'ha desenvolupat l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), organisme nascut a redós de l'IME i que, a priori, havia d'avaluar els resultats econòmics, socials i ecològics de la implementació de la figura de Reserva de la Biosfera per a l'illa.

Tot i les deficiències en la gestió s'han tirat endavant iniciatives interessants com la posada en valor de patrimoni rural -s'han identificat 11.000 km lineals de parets seques-, la delimitació d'un miler de jaciments arqueològics (en 700 km² d'illa) o la creació d'un contracte agrari vinculat a la Reserva de la Biosfera. Així mateix, a nivell polític tot aquest procés es va veure reforçat, segons Marí, amb la redacció del Pla territorial insular, que va permetre passar d'un escenari d'illes de protecció en un mar de sòl rural potencialment urbanitzable a una matriu agrària protegida amb illes aptes per a desenvolupaments urbanístics. A nivell quantitatiu, cal destacar que aixó va suposar eliminar la possibilitat de crear unes 50.000 places turístiques i passar d'un creixement del 20% en la darrera dècada a una previsió del 12%. Marí ho qualifica de "moderat, no pas de radical" tot i que assenyala que la simple contenció de l'oferta "ha suposat la fugida de capitals especulatius" fet que a la pràctica suposarà que el creixement encara sigui menor.

Sobre que tractara aquest bloc?

Principalment sobre disseny grafic pero tambe penso escriure sobre musica, art, gadgets,... A lo millor colque dia em posi sentimental i pugui acabar escrivint sobre alguna situacio personal, ja que penso que tot el que et passa a la vida queda reflectit en la teva feina.

Per que comenso ara el bloc?

Soc de Menorca, al 2001 vaig anar a viure a Barcelona per estudiar disseny grafic, sa veritat es que m'ho vaig passar molt be, vaig coneixer gent molt interessant de qui vaig apendre moltissim, i sobretot va ser una bona lliso de vida ja que arriba un punt en que crec que es necessari surtir de s'illa i veure una mica de mon.
El fet es que per una rao o s'altre, mai me vaig sentir del tot a gust a Barcelona, no imaginava el fet de comensar una vida alla, sempre ho veia com algo transitori. Ara fa poc mes d'un any vaig decidir tornar a viure a Menorca, amb tot el que aixo significava. Sabia que el meu futur professional com a dissenyador en una illa era i es complicat, pero vaig decidir correr el risc. Ser dissenyador grafic a un lloc tan petit te els seus pros i contres, per una banda vius en un ambient molt relaxat, que et permet concentrar-te mes en la teva feina, guanyes en nivell de vida, ... Per per altre banda surts una mica dels cercles urbans en que has estat visquent, es fa mes dificil trobar gent amb qui poder xerrar de tipografia, de noves tecnologies,... i aqui es on entra aquest bloc.

Ultimament m'he donat comta que em costa molt donar la meva opinio sobre un projecte grafic. Interiorment se m'agrada o no, si esta ben fet o no, pero me costa expresar el que penso. Per aixo he decidit obrir aquesta petita finestra, per intentar comentar projectes que es vagin presentant dins l'ambit grafic, projectes propis, families tipografiques,... aixi com poder debatir sobre tot aixo. D'aquesta manera adquirir un criteri i a la vegada crear un espai entretingut i didactic.

Esper que poc a poc tot vagi agafant forma. Estic preparant un redisseny de la meva pagina web que anira molt mes lligat a aquest bloc.

Salut a tothom, i molta sort.

;D

Si quieres ver más de carles gomila

Ana Rosa Sánchez Ceballos, directora general de Lagun Air, y el conseller insular de Turismo, Lázaro Criado, promocionaron en Valladolid y en Salamanca esta conexión veraniega.

Los dos destacaron que el vuelo pone a hora y cuarto un destino turístico de primer orden, hasta hace pocos años casi aprovechado en exclusiva por los extranjeros, pero que cada vez atrae a mayor número de viajeros nacionales.

Lagun Air estrenó en 2007 esta ruta y en los dos meses que permaneció operativa, julio y agosto, transportó a cerca de 7.000 pasajeros entre el aeropuerto de Mahón y las pistas de Valladolid, León y Salamanca, con una ocupación media del 72%.

El verano pasado estuve con unos amigos en la isla de Menorca (un lugar precioso, el mejor lugar para perderse). Cada uno de nosotros nos encargábamos de llevar cosas para el uso común, a mi, como no, me tocó la higiene personal. Para la ocasión preparé unos jabones variados y un champú de menta que fué el gran descubrimiento. A medida que todos pasábamos por la ducha se empezaba a respirar un aroma de menta en toda la casa que provocaba en todos un efecto la mar de relajante.

Recordando aquello, os dejo la receta de un saquito de menta para que lo disfruteis:

• 1 cucharada sopera de una mezcla de romero, menta y flor de sauco
• 1 cucharada sopera de harina de avena
• una bolsita de muselina
• 1 cordón

Poner la mezcla en la bolsita y atar fuertemente con el cordón. Colgar del grifo de la bañera en el momento del baño.