1. El projecte final

2. Madrigal a Madrid

3. Avui l’Anna ens fa 25 anys

4. La tercera de Mahler a l'Auditori

1. El projecte final

Doncs bastant difícil descriure aquí el que va significar per mi l’experiència de treballar amb aquells músics durant tres assajos i un concert... Als assajos, un ambient de treball molt agradable i, sorprenentment, tranquil·litat. Al concert, detalls que no havia donat temps d'aclarir, però també coses maques diferents als assajos.

O sigui que una s'adona que el projecte final de carrera realment no és final de res, sinó principi de l'etapa d'aprenentatge de veritat, més aviat una mesura d'a on es pot arribar i a on encara no. I resulta molt recomfortant saber-ho, la veritat. Tant de bo tingui l’oportunitat de tornar a treballar-hi en una altra ocasió! Gràcies a tots els components de l'orquestra, a Joan Morera per tota la dedicació, i també a tots els que van assistir de públic al concert, de debò que vaig agrair el suport moral en un moment tan important. Merci!

2. Madrigal a Madrid

I resulta que ni estrenada la llicenciatura em trobo a les 8,30 del matí del dia següent a l'estació de Sants per pujar a l'AVE que ens havia de portar a mi i a tots els Madrigaleros a Madrid, per al concert de l'Auditorio Nacional. Molt cansament que vam aconseguir superar per un bon resultat, trobo, especialment els motets de Bach i el Penderecki.

Alguns Madrigaleros després del concert

(no hubo manera de hacer la foto oficial)

Posterior sopar i vuelta per Madrid la nuit, per desembocar en un diumenge de maletes i bocata de calamares, tirats al Retiro (que para eso lo hicieron... no?)

3. Avui l’Anna ens fa 25 anys

Bé, no els feia el dia que li vam cantar, però em sembla que tampoc li va importar gaire. Molt gran la festa, i sobretot no té preu el moment Wimoweh que vam muntar amb la colla de Martorelles, a 4 veus i davant de mig cor Madrigal, crec que passarà a la història! Encantada de conèixer-vos a tots. Per molts anys i moltes celebracions com aquesta. :-)

4. La tercera de Mahler a l'Auditori

Bimm-bamm, bimm-bamm, i una altra fantàstica setmana amb Eiji Oue, que encara amb faringitis (i per mi que un trancazo gairebé com el que gasto jo ara), va aconseguir estar tan fresc i brillant com sempre. Quin tros d'obra! Un primer moviment impactant (difícil de mantenir! El divendres i el diumenge, molt ben aconseguit, trobo), un segon més lleuger, i quan arribem al tercer s'obren les portes de l'amfiteatre i arriba de lluny el so "antistress" de la trompetista Mireia Farrés (que algú faci un monument a aquesta noia). Al quart la protagonista és la musicalitat de la mezzosoprano Nathalie Stutzmann, al cinquè sonen les campanes (les dels nens i les nostres i les de veritat, totes alhora) i al sisè ja s'esfondra l'Auditori amb aquell final tan impactant dels dos timpani a l'unisó. I tot això tres dies seguits!

I així que he enganxat un trancazo que no hi ha qui em tregui del llit... A poc més i avui he de sortir al mig del concert, de l'atac de tos que m'ha agafat (ja li he demanat perdó a l'Eusebio perquè ha sigut just en un dels seus fantàstics solos :-S). O sigui que a descansar... per poder reprendre els infinits papeleos que sempre es deixen pendents. "Cuando tenga tiempo... Cuando entregue la parte escrita... Cuando acabe la carrera..." Pues eso.