Llegamos a cenar a las 22 horas, y el local se fue llenando progresivamente, hasta quedar totalmente lleno. A la hora de elegir, pedimos diferentes especialidades (ensaladas, pollo yakitori...) pero lo más demandado fue el sushi (makis y nigiris). Todo ello acompañado por cerveza (en mi caso, Sapporo). Acabé la cena con un riquísimo helado de judías rojas.

I així divendres vam acudir a la crida de la Cristina per continuar embastant els nostres plans de dominació mundial. I com que no es pot fer una dominació com cal amb l'estómac buit, la trobada va tenir lloc al ja famós Machiroku de Barcelona. Ups, el secret en orris! En fi, que després de fer una cerveseta en un bar mentre esperàvem que anessin arribant els convocats, vam anar cap al restaurant a omplir-nos el pap de bona conversa i de bona teca, regadeta amb vi, aigua i sake. Hi va haver algun intent de revolta dels bastonets japonesos —servidor de vostès va acabar, sense saber com, amb un bastonet i dos meitats de l'altre a la mà mentre intentava pescar un makisushi, la qual cosa l'ha fet reflexionar sobre el fet que possiblement encara no estigui manualment preparat per a emprendre una dominació mundial com la que ens proposem.

Fórem deu els assistents: quatre perpetradors habituals (La Frikitecaria, un filosofoenparo, un pornògraf emocional i un que passava) i sis simpatitzants (l'Anna, la bibliotecària Gamoia, la Glòria, l'etern aprenent Álex, en Palimp i el Vigo). Entre maki i teriyaki, converses i rialles, vam passar la nit fins que ens van fer fora. I alguns encara van seguir la festa fins més tard...

Fotografia: nigirisushi, per la Cristina de Frikitecaris.