un disc... estic recuperant C'était ici, d'Yann Tiersen. Una recopilació de directes impagables d'un dels meus músics preferits. Pels qui no el conegueu - mal fet! - es tracta d'un bretó que toca el piano, el violí, l'acordió,... i tot bé. Un bon partit, sens dubte!

una pel·lícula... aquest cap de setmana toca repetir Amélie, per localitzar les escenes on hi surt París per anar preparant l'excursió de la setmana que ve.

una activitat... demà commemoren al Parc de l'Estació del Nord el 60è aniversari de la Naqba, l'ocupació de Palestina. El programa és el següent:

10:30h Presentació de l’acte a càrrec de les entitats organitzadores (escenari)
11h Actuació de Pallassos Sense Fronteres (escenari)
12:30h Conta contes Palestins (carpa)
13:30h Tallers: - Cuina palestina
- Petit taller de dansa palestina ‘Dabke’
14:30h Dinar palestí a una zona habilitada (carpa)
16h Performance sobre territoris ocupats (escenari)
17h Taula rodona amb les organitzacions i moviments socials que participin de la jornada. Espai obert i interactiu amb el públic general (carpa)
19h Música amb ‘GADJO’ (escenari)
20h Concert del grup ‘Cesc Freixas i la banda’
22h Cloenda de l’acte.

un llibre... estic enganxada (i per desgràcia ja no en queden gaire pàgines...) a Istanbul, ciutat i records, del premi nobel turc Orhan Pamuk. És la meva manera de mantenir una mica el contacte amb Turquia. D'il·lusions també es viu, i jo en sóc experta a més a més.

Mitjançant la ironia, Wallace narra el que li suceeix dins d’un creuer. Ho analitza tot: els passatgers, la tripulació, la decoració, etc. Cada mínim detall és de gran interès per ell. Cada cas està explicat amb gran quantiat d’informació.

Un creuer no té res a veure amb el que Wallace comenta en el seu llibre. Si confia realment en què les seves paraules són certes, és perquè ell mateix s’ha buscat que la seva diversió al creuer sigui tan negativa i nul•la. És un llibre capaç de convèncer, fins i tot, al qui ja han realitzat un creuer, de que no val la pena fer-ne cap, i que són un total avorriment. El que diu només és cert si un està disposat a que així sigui, i a marginar-se de la societat dins del vaixell.

No és un llibre digne de ser publicat. En algunes coses té raó; realment la decoració d’aquests llocs és espantosa. Els fotògrafs agobien massa, la tripulació acaba resultant empalagosa, però la diversió a bord, realment, és excepcional. És com viure en un petit món on cadascú té el que li ve de gust. Obviament, algú que realitza un creuer pot opinar com Wallace després d’haver estat com a mínim un mes en el creuer, però si només hi ha estat una setmana, no pot acabar així. Wallace no pot treure la il•lusió a la gent que mai ha realitzat un creuer i que no sap el què és, però que es deixen influenciar per tot el que escolten i llegeixen. Pot considerar-se un acte de manipulació, ja que tot està narrat com una història certa i no com una novel•la que simplement es llegeix i després queda a la prestatgeria. Tot el contrari; fa que el lector cregui firmement en el que diu, tot i no sent cert.

Fa dies que no veig cap pel·lícula. M'estic llegint "La Sang dels innocents de la Julia Navarro. Començava una mica avorrit, però ara ja s'anima i no tinc temps per fer gaire cosa més.

Com anècdota, avui he trucat per anar a veure una caseta en un poble de Tarragona i... en la agència gairebé em diuen que no cal que hi vagi: una que no valia gaire, l'altra que si no anava a comprar no calia que fes el viatge, que com a molt podien ensenyar-me una i sense animar-me... Increïble! No deien que tenien ganes de vendre?                      

M'agrada com està escrit. És molt interessant observar des d'una altra perspectiva (sí, sí... ja ho dic en l'encapçalament del blog!). I Bruno, que així s'anomena el protagonista, ens dóna una altra perspectiva dels fets que viu.

"Y hasta aquí puedo leer" com deien en aquell famós concurs televisiu. Si en teniu interès, llegiu-lo. A mi m'ha agradat molt. Us emocionarà, segur!

April Fool's Day, Love Songs, Keith Haring, la Mostra d'Identitat Digital de Mallorca, escalada a Peramola, literatura, l'agenda cultural TDI... No pots perdre-te'l!

Mira'l a qualsevol de les televisions de la TDI, al canal de youtube de MolaTV i en breu, des d'aquest mateix bloc.

Títol: La niebla

Escriptor: Stephen King
Editorial: Debolsillo
Pàgines: 315
ISBN: 84-9759-368-5
Idioma: Castellà
Traductor: Antonio Samons.

Al viatge de fi de curs d'aquest any vaig fer una bona troballa en forma de llibres de Stephen King en una biblioteca del profund País Basc. I dic troballa perquè aquests llibres ja els havia demanat a les biblioteques locals i a La casa del libro per Internet sense èxit.

Una d'aquestes troballes és una recopilació de tres contes que porta per títol La niebla i que vaig acabar ahir a la nit.

El conte que dóna títol al llibre té una extensió de 202 pàgines però segueix sent més un conte llarg que una novel·la curta, llàstima del final obert, tot i que King reconeix que és un final Hitchcock no m'agraden els finals oberts, si has tingut imaginació suficient per fer que vingui una misteriosa boira-xucla-gent, dóna'm un final coherent si us plau!

L'estil King regna en els tres contes, cosa que els fa summament entretinguts i enganxosos, però amb 27 llibres que ja he llegit d'aquest escriptor poques coses em sorprenen d'ell, és un escriptor que escriu perquè li agrada i en sap:

I've said it before, and I'll say it again. When you find something at which you have talent, you do that thing (what ever it is) until your fingers bleed or your eyes pop out of your head.

I malgrat moltes vegades se l'ha criticat per un pobre estil literari, ell ho reconeix al prefaci de Everything's Eventual...

I am the literary equivalent of a Big Mac and Fries.-

...i a a vegades no m'importa sacrificar una mica de qualitat literària si a canvi d'això les pàgines passen una rere l'altre i em fan perdre la noció del temps com ho aconsegueix El Mestre.

Possiblement el que més m'ha agradat d'aquesta recopilació és el parangó que estableix a l'introducció entre una novel·la i un conte en la qual hi estic completament d'acord:

Un cuento corto es algo por completo distinto: podría compararse con un beso dado apresuradamente en la oscuridad a una desconocida. Una cosa así no tiene nada que ver, claro está, ni con una relación amorosa ni con un matrimonio; pero hay besos maravillosos, y su propia brevedad explica su atractivo.

La meva nota? Per un viatge llarg és ideal.

Ja sabeu quin llibre regalareu o us comprareu, per què no, el dia de Sant Jordi? Entre la múltiple i variadíssima oferta d'obres literàries que es presenten cada Diada, una que té l'èxit assegurat és, sens dubte,  "El juego del ángel" del mediàtic i arxiconegut arreu del món, Carlos Ruiz Zafón. L'escriptor barceloní és l'autor de "L'ombra del vent" la novel·la ambientada a Barcelona dels anys 40, distribuïda a més de 50 països i amb més de 10 milions d'exemplars venuts. Dic que serà un bestseller perquè surt amb una tirada d'1 milió d'exemplars i més de 50.000 llibres reservats! Alguns diuen que el fenomen Zafón és el "Harry Potter" de la indústria editorial espanyola. Ahh! Si us en queden ganes de més, sapigueu que aquestes dues novel·les són la primera i la segona respectivament d'una tetralogia de l'autor...  Demà 17 d'abril surt a la venda, que no se us escapi!

M@rt@

Autor: Joan Agut
Editorial: Proa

Resum:El llibre explica les dues possibles històries d'un jove poeta que ha de prendre la decisió de deixar la Barcelona dels anys 50 per anar-se'n a Berlin amb una beca per escriure una opera. A la primera part del llibre, el noi torna d'alemanya ja jubilat, després de 40 anys. A la segona el noi rebutja la beca i es queda a Barcelona.

Un relat melancòlic que dona la raó a la meva teoria que qualsevol decisió és, per definició, un error. L'error de deixar enrere totes les altres possibilitats.

La lectura és amena i sense alts i baixos. Els personatges de la primera part reapareixen a la segona, com si el destí de les persones estigués entrellaçat. Val la pena deixar-se agombolar per la narrativa ben tramada de Joan Agut.

No us confongueu amb l'espectacle que Comediants va presentar al Forum del 2004

Ah... sí, que em vaig per les branques.

A veure. Vull fer propaganda d'un llibre de poesia, un llibre especial. És especial per diversos motius. Un és que l'autor és amic meu. Sí, ja m'ho penso que això no és dir gaire cosa tenint en compte que no ens coneixem vosaltres i jo. Haureu de fer un primer "acte de fe". Un altre motiu és que l'autor (ja us he dit que és amic meu?) va guanyar el Premio García Lorca 2006 de Poesia de la Universidad de Granada amb un escrit anterior a aquest. I un altre motiu, també de pes, és que és una altra manera d'entendre el món de l'educació social més enllà dels textos acadèmics que ens parlen de socialització, marginació i exclusió social, etc., termes que, cada vegada més, em semblen una cuirasa políticament correcta (us he dit que m'emprenya el llenguatge políticament correcte? no? doncs ja ho sabeu...).

En resum, si us agrada la poesia en castellà, llegiu-lo.

El llibret es diu "Alas de insecto" i el seu autor l'amic Ventura Camacho. He posat un enllaç al seu bloc.

P.D.: Ventu, me debes una de bravas para cuando vuelvas a Barcelona ;-)

I va ser igual d’insubstancialment com li vaig demanar per la seva dona –jo no la coneixia, només sabia que s’havia casat feia sis o set anys, a Roma, amb una companya de feina– amb la pregunta tòpica i banal que es fa en aquests casos i en aquesta edat [els 40]:

- I tu, ja t’has separat o encara resisteixes?

Mentre la pronunciava vaig sentir una capa de glaç que ens cobria. Abans que l’Emilio contestés, abans i tot de dir aquelles quatre paraules que ara ja no podia retirar.

- La Lucia es va morir.

A ulls clucs, Gianrico Carofiglio. Edicions 62, El Balancí.

Manies que tinc:

- Els CDs han d'estar sempre ben col·locats dintre la capsa, de manera que quan l'obres, trobes el CD amb el nom del l'àlbum i artista en horitzontal. Em fan angúnia, m'inquieten quan estan posats de qualsevol manera, mig torts .

- Posar els nom als llibres i al data en què els he comprat o me'ls han regalat. Aquesta està a la frontera entre el que és un costum, i el q és una mania...

- Com l'Irene, els llençols han d'arribar ben amunt del llit, que em tapin fins a les orelles. Pels peus, han de quedar agafats entre el matalàs i el somnier. M'agrada que el llençol m'arropi per dalt i, per baix, m'agrada poder posar les puntes dels dits dels peus entre el llençol, ben tibant, i el matalàs... Mmmmmh!

Per exemple, quan vaig a hotels, el primer que faig és córrer a recollir els peus del llençol i les mantes sota el matalàs. Si no, no és el mateix i sento com tot es desordena.

- Fer dibuixets mentre parlo per telèfon o, tot sovint, quan tinc una conversa en què he d'estar concentrat

Si us agrada el mundillo aquest de la cuina i la gastronomia i sou de Barcelona o de la seva àrea metropolitana, Plat combinat és un programa de televisió im-pres-cin-di-ble per a vosaltres. I no ho dic perquè l'emeteixi una televisió local, de les quals en sóc alguna cosa més que un gran fan. Ho dic perquè aquest programa emès per Barcelona TV i produit per Garoka TV és una gran guia de la ciutat, els seus restaurants i les seves botigues. També és altres coses, com un divulgador de bibliografia gastronòmica i socialitzador de receptes de locals de la ciutat. Però des del meu modest punt de vista crec que destaca per la descoberta de restaurants pocs coneguts i botigues molt, molt interessants...

Per exemple, és a Plat Combinat on jo vaig descobrir Know food, la llibreria de Gràcia especialitzada en gastronomia que aquest mes descobreixen a Descobrir Cuina, valgui la redundància. Per cert, molt recomenable la llibreria... Però també m'han descobert restaurants de cuina tradicional i popular catalana (ja em pensava que havien desaparegut del Cap i casal!!!) o d'altres amb propostes interessants.

"De tal burro, tal patà"

La meva amigueta Maribel fa servir aquesta expressió quan vol dir que una acció concorda amb el carácter de la persona que l'ha feta. Encara que és una dita connotada negativament (a mi m'ho sembla, si més no), m'ha vingut al cap quan he pensat en aquest post sobre el llibre que van treure al carrer a finals de 2007 els autors del programa. Ho dic perquè trobo que és la versió impresa del programa, feta amb el mateix esperit i amb les mateixes voluntat divulgativa i actitud desenfadada. No té totes les seccions del programa, però crec que sí que en té tres de les mes destacables: les receptes lligades a pel·licules de cinema (un puntasso, com hagués dit fa quinze anys quan era adolescent), els restaurants i, sobretot, la meva preferida: les botigues.

No és una novetat editorial, però crec que mai és tard per destacar-lo. Tampoc sóc original fent-ho. Deliciosa Martha, Cocere o Cuina amb Compte ja ho van fer en el seu moment. No deu ser casualitat que tants gastroblocaires.cat el recomenem, no?

(Lo siento por la calidad de la imagen, pero no he encontrado ninguna imagen por internet y he tenido que hacerla yo >.<)

El libro trata de una chica que su padre murió hace unas semanas en su trabajo por un supuesto suicidio, pero un día mientras estaba en su despacho se le presenta el fantasma de su padre y lo comenta que en verdad lo asesinaron y esta chica hace todo lo posible para que los asesinos vayan a hacerle una visita a su padre.

A mi, personalmente, el libro no me ha matado, es un libro del montón, que te lo puedes leer en un par de días ya que es cortito (198 páginas) y puede servir para pasar el rato entre el final de un libro y escoger otro. Lo recomiendo, pero no esperéis encontrar nada del otro mundo.

Y comentar que la siguiente lectura que tenga en mente es el libro de Soy Leyenda, que seún me han comentado está muy bien, y a ver si consigo que me dure hasta la salida del nuevo Harry Potter, sino tendré que coger algún que otro como éste para pasar el rato xD

fitxa tècnica:

Títol:13-M: Multitudes on-line.
Autor: Víctor F. Sampedro Blanco (ed.).
Editorial: Libros de la Catarata
Lloc i data de publicació: Fuencarral (Madrid), 2005
ISBN: 84-8319-213-6

Joan Garí (Borriana, 1965) ha explicado hoy que la novela está ambientada en los últimos años de la política valenciana, inspirándose en algunas situaciones y personas reales, como en el caso del protagonista de la novela. Aún así, ha advertido que “no son retratos. De personajes reales he creado personajes de ficción”.

Garí ha defendido que el trabajo de un escritor es hacer “una crítica” de la realidad en qué vive, aun cuando últimamente esto no esté bien visto.

La novela describe el último año de la vida del consejero de Cultura en qué vuelve a dotar de importancia el paisaje de su infancia -”que su partido ha destruido”- o ve con otros ojos algunas de las acciones de su partido.

El autor ha destacado que la ciudad de València se presenta como otra de las protagonistas de la novela y ha reivindicado que se trata de un lugar “muy literario” y que “da mucho juego”.

Joan Garí, profesor d’instituto de profesión, ha cultivado diferentes géneros literarios, desde la poesía al ensayo. Su primera novela, “Dónde duermen las estrellas”, ganó el Premio Ciutat de València.

Font Europa Press 

(Entrevista publicada al BiB el dijous 29 de novembre de 2007)

“La meva visió de l’Espanyol no és gens insòlita, la majoria de pericos són com jo”

“Quan em preguntin per què ser perico diré ‘té, llegeix això!’”

 “Explicar una filiació esportiva no és racional, ni la nostra ni la de ningú”

En Manel Lucas, conegut sobretot per les seves imitacions de Lluís Llach i Franco al Polònia de TV3, per la seva excel·lent tasca com a coconductor del Minoria Absoluta de Rac1 i per la seva opinió que publica a El Periódico, és perico. I ho ha volgut explicar a tothom al seu llibre: “Sóc perico, i què!”. 140 pàgines de delit blanc i blau que expliquen, a propis i estranys, què significa ser perico a Catalunya i desmunta uns quants tòpics que alguns s’entesten a fer-nos sentir massa sovint. Una autèntica injecció d’orgull pel perico i un repàs a l’aficionat –sobretot culé- que pensa que ser de l’Espanyol comporta tantes altres coses com ser del Madrid o “poc català”. Una delícia de lectura per a tots els pericos que estimen l’Espanyol sense anar més enllà.

Per què aquest llibre?
La idea sorgeix a partir de l’Ernest Folch, que per cert és un culé de pedra picada. M’encarrega un llibre que doni a conèixer la visió del que és ser de l’Espanyol per una persona que és catalana, fins i tot catalanista. En realitat aquest és un dels perfils més comuns a l’Espanyol però molta gent ho desconeix. El llibre vol ajudar a mostrar com és la majoria de l’afició blanc i blava i què vol dir ser de l’Espanyol i prou, sense altres elements.

Sense connotacions polítiques.
La meva visió de l’Espanyol no és gens insòlita, i de fet la majoria de pericos que conec són com jo. De l’Espanyol, sense cap altra connotació. En algunes cases som de l’Espanyol i en d’altres del Barça, i no hi ha més explicacions més enllà d’això.

Suposo que és gairebé una cosa que surt de dins...
Fa molts anys que sóc perico. De fet, des de que vaig néixer. i com tots moltes vegades he hagut d’explicar les coses a la gent. Amb el llibre me n’he adonat que hi ha moltes coses que volia dir. A partir d’ara quan em preguntin sobre el fet de ser de l’Espanyol podré dir: “té, llegeix això!”.

Com s’explica una cosa tan especial com ser perico?
Explicar una filiació esportiva no és racional, ni la nostra ni la de ningú. He intentat explicar l’univers perico sobre el que gira el debat intern, quins són els nostres mites, la relació amb el Barça, la massa social de l’Espanyol, la personalitat del club, el seu nom, la presència dels grups d’extrema dreta, la suposada relació amb el franquisme…

Parlant del nom, és el punt on menys et mulles… És massa controvertit?
No, és que jo mateix tinc dues visions. Sóc conscient que dir-se Espanyol a la Catalunya actual és un problema que quan es va batejar al club no existia i no tenia les connotacions que te avui, tot i que els pericos no associem Espanyol a cap altra cosa quan parlem de futbol. Però per l’altra entenc el pes de la tradició i la importància d’un nom.

El llibre ajuda molt a entendre l’Espanyol, però… el pot llegir un culé?
Sí, i per això al llibre es parla del Barça, potser una mica massa. Es fan comparacions, com quan dic que el seu Laudrup és el nostre Lauridsen, i ho he fet per explicar aquests sentiments, que a vegades són molt complicats d’entendre.

Però a un perico també li aportarà coses…
Un perico pot veure’s-hi reflectit i veure en paper coses amb les que coincideix i que pensa. D’altres que no pensin com jo veuran una altra visió que existeix dintre de l’Espanyol i que crec que és majoritària.

A part de comparacions amb el Barça, també en fas força amb la religió o la política… L’Espanyol és tan important com aquests temes?
No! L’Espanyol ho és molt més que ser de qualsevol religió! (Rialles) En alguns punts sí que es toquen aquests elements, perquè ser de l’Espanyol comporta un Corpus, uns mites propis, uns sobreentesos a l’hora de parlar entre pericos…

Potser la gent té com a referència l’humor que fas amb el Polònia i el Minoria, però el llibre, tot i alguns tocs d’humor, és força seriós…
Acostumo a alternar les dues fórmules, però depèn molt de coses tan arbitràries com l’estat d’ànim a l’hora d’escriure. Al llibre s’hi expliquen coses que fa molt temps que penso i potser per això és més seriós. No tenia una estructura gaire clara abans d’escriure’l, a part dels capítols i dels temes que volia tractar, que van ser el guió que vaig seguir.

El llibre és realment una injecció de moral. Dius que els pericos hem de deixar el victimisme i lluitar de forma positiva. El llibre sembla fet per això.
El llibre sorgeix de la proposta que em fa l’Ernest Folch i no tenia aquesta finalitat, però sí que penso que hem de deixar de dir que els mitjans no parlen de nosaltres i fer que ho facin, encara que sigui per obligació a partir de victòries i fites.

Com la d’aquest dissabte…
Aquest dissabte el favorit és el Barça però guanyarà l’Espanyol!

Quina sensació poder-los passar a la classificació!
A mi em fa molta més gràcia la sensació d’estar molt bé sense comparar-nos amb ningú. Preferiria guanyar tres partits més seguits encara que quedessin setmanes pel derbi. Em satisfà molt més la sensació de guanyar, o que et marquin al començament del partit i estar tranquil perquè tens confiança en poder remuntar.

Et tornem els agraïments que ens dones al llibre. Gràcies per explicar al món què és ser perico!
Agraït a vosaltres i a tots aquells que, en la mesura que sigui, m’han ajudat a fer aquest llibre.

A més a més, es realitzaran seminaris, xerrades, jocs, presentacions, conferències per a professionals i d'altres tipus d'activitats. Per a consultar el programa cliqueu aquí. Els visitants rebran però, una guia informativa al entrar al Saló.

El preu de l'entrada és de 2 euros, però tenen entrada gratuïta els menors de 12 anys, la gent gran, o presentant el carnet universitari, el carnet jove, el carnet +25 i el carnet super 3.

Per a més informació, dirigiu-vos a la Web de SLB

El dispositivo, que se acaba de poner a la venta, puede guardar unos 200 libros almacenados a una memoria flash, y tiene una autonomía de unas 30 horas con una batería que se puede cargar en unas dos horas. El precio es de 399 dólares, y las descargas de libros oscilarán entre los 2 y los 10 dólares. El catálogo que se ofrecerá puede llegar a una cifra de 88.000 títulos, y por lo que se ve en este artículo de la revista norteamericana los escáneres de la empresa de Bezos sacan humo digitalizando los libros a un coste para Amazon de 200 dólares cada uno.

Todavía no sabemos cuál será el sistema operativo y los archivos que utilizará el Kindle. Los primeros rumores apuntan a un modelo cerrado y propietario, y por lo tanto alejado de los estándar abiertos. Esperaremos pues...

Des que va morir el passat 16 de setembre em vaig proposar tornar-lo a llegir perquè em va agradar i fa molt que el vaig llegir per primera vegada. No crec que el més interessant sigui l'argument perquè crec que, en aquest cas, només és l'excusa per escriure un llibre amb una increïble riquesa de vocabulari, generòs amb frases fetes i un humor sarcàstic molt divertit.

En Bernat, en el seu afany per conèixer millor el món dels ocells, ell i la seva família patiran situacions força divertides, algunes de les quals han passat de debò però a amics i familiar propers i es molt fàcil sentir-s'hi identificat.

Encara que aquest llibre està pensat més aviat pels joves com un llibre divertit per enganxar-los a la lectura de qualitat, sé de primera mà que els hi ha agradat tot tipus de public de diverses edats. Si encara no us he convençut només em queda dir que només val onze miserables euros.

Ja el tenim aquí. Finalment, el "llibre de nadal personalitzat" ja està en venda. L'ha escrit la Berta García i vaig treballar en les il·lustracions els mes d'agost passat. Val a dir que és un llibre ben especial, diferent a la resta. D'una banda, no es ven a les llibreries, sinó que cal encarregar-lo per internet, a través de la pàgina del Corte Inglés. De l'altra, és un llibre únic perquè converteix en protagonista la persona a qui es regala. Per això cal omplir un formulari en web on quedi clar a qui va dirigit, enviar una foto de la persona i especificar qui el regala.

Així que si ja estàs pensant en fer la carta als Reis, al Tió, a Sant Nicolau o al Pare Noel, escriu molt bé el teu nom perquè pugui encarregar el teu llibre. En poc temps, el rebrà allà on sigui, a l'Orient, a casa o a l'Àrtic, i després te'l durà a tu quan sigui l'hora. Ah!, i si vols fer-hi una ullada, pots visitar la web i passar-ne les pàgines virtualment. Quines coses que té la informàtica, oi?

En les seves obres, Camilleri omple el text amb un lèxic molt ric ple de dialectalismes, d'aquesta manera fa un retrat ben viu de la societat siciliana.

Ara li toca el torn a Privo di titolo, 2005 (Sense títol, 2007). Una novel·la històrica. El 24 d'abril de 1921 un jove feixista mor i un socialista és pres acusat de l'assassinat del jove. A partir d'aquí s'inventen un “màrtir feixista” sicilià que serà recordat cada any. Algunes veus diuen que aquesta obra no és de les millors i que si abans no has llegit res de Camilleri no comencis per aquesta obra. Per mi és la segona. I sincerament, si aquesta novel·la no és tan bona com les altres i em té completament enganxada a les seves pàgines, no vull saber què em passarà amb la resta de llibres de l'autor sicilià.

H

Tal i com s'exposa en aquesta obra, es tracta d'un fenomen força freqüent al món empresarial. La gran majoria de gent passa molta estona dintre la seva caixa i, la multiplicació de caixes és la principal font de problemes que impedeix un millor rendiment laboral, i això afecta directament als líders, equips de treball, la comunicació, la responsabilitat, la confiança, la motivació i el compromís dintre l'empresa.

És per això que és molt important (vital) que els treballadors surtin de la seva caixa per parar de veure el món des d'una visió deformada (des de la seva caixa) per poder-ho veure objectivament i evitar així molts conflictes dintre les empreses.

Aquest és un llibre de l'editorial Empresa Activa que em va agradar especialment (tots els que m'he llegit d'aquesta editorial m'han agradat ) i que el recomano a totes aquelles persones que teingui problemes amb algun colega. A les empreses de capital humà (com la meva: Emagister) on és molt important la cohesió dels diferents grups i les relacions entre els treballadors, s'ha d'evitar tot tipus de frec a frec entre el personal per poder millorar el rendiment.

Tot i que aquesta obra està dirigida a empreses, us he de dir que serveix tant per les relacions a la feina com amb les relacions socials de qualsevol mena: personal, professional, familiar... És una gran ajuda per solucionar tot tipus de conflictes entre persones adultes. A més a més, és un llibre molt curt, d'unes 200 pàgines, que es llegeix ràpid i és entenedor i amena. Potser ara no el necessiteu, però us recomano una lectura perquè no se sap mai quan et pot ajudar o perquè segur que coneixeu algú que li podria servir. T'asseguro que seran un parell d'horetes i 12€ molt ben invertits! ;-)