Pancarta desplegada al concert de Betagarri de la Festa Major 2008 de Ripoll. Des del Ripollès: "Llibertat Franki!". Foto: Arnau Birba.

Maig Francès, possiblement no sigui el fet més important d’aquest any, però si el més mitificat, tot va començar com una gran revolta estudiantil (Sorbonne, Nanterre,,,) que va aconseguir ocupar durant dies tot el “barri Llatí” de París, els líders més importants entre molts foren, Daniel Cohn-Bendit (actual diputat verd alemany) i Alain Krivine (dirigent trotskista de la LCR). Realment l'important d’aquesta revolta va ser que per primera vegada es van unir les forces de la cultura, amb les del treball (sindicats), aconseguint una “Vaga General Total”, tan reivindicada i mitificada per l’esquerra. El Moviment Feminista Internacional, té en el 1968 un fort renaixement i enfortiment, arribant fins als nostres díes.

Primavera de Praga, sens dubte clau per entendre la història del moviment comunista internacional i de l’esquerra en general. El Partit comunista txec, al poder en aquells moments decideix obrir-se a la societat i crea el “Socialisme de Rostre Humà”, amb Alexander Dubcek al capdavant, a l'il·lusió d’aquells dies de la societat txeca, també se li va dir “Revolució de Vellut”. Va acabar amb la invasió dels carrers de Praga pels tancs soviètics el 21 d’agost, provocant centenars de morts i detinguts.

Matança de Tlatelolco, a Mèxic els estudiants prenen les universitats, i el govern hi envia l’exèrcit i les ocupa durant dos mesos, el dia 2 d’octubre el mateix exèrcit dispara en la plaça Tlatelolco en la ciutat de Mèxic, durant un miting estudiantil i provoca milers de morts, (avui en dia les dades són encara molt confuses).

Ofensiva del Tet, al Vietnam. A principis d’any la guerrilla vietnamita llença una ofensiva generalitzada per tot el país, que les forces ocupants dels EUA, es veuen incapaces d’aturar, provocant milers de morts, principalment en les files de la guerrilla. A partir d`aquest moment és veu que els americans poden perdre la guerra d’Indoxina, més coneguda com la del Vietnam.

L’Estiu de l’Amor, a San Francisco. Encara que va començar el 1967, és en el 1968, que el moviment hippie, arriba al seu punt àlgid. Aquest moviment va néixer com a protesta per la guerra del Vietnam, i bàsicament en un principi el van formar desertors de la guerra, que per no ser detinguts, cremaren els seus documents, i anaren a viure en comunes, tenint com a base el pacifisme, van predicar un fort canvi de vida, amb dos pilars molt importants, com eren les drogues (Timothy Leary, fou el gran shaman o gurú), i la música progressiva amb grups com: The Mama’s and the Papa’s, Grateful Dead o Jefferson Airplane entre d’altres.

Orgull Gai. Primer al Regne Unit i estenent-se ràpidament per tot el món, neixen els moviments d’alliberament homosexual, i es comencen a organitzar desfilades de l’Orgull Gai, inspirades en les lluites dels negres americans reivindicant els seus drets i el seu Orgull..

Assassinat de Martin Luther King. El 4 d’abril va ser mort a trets el gran líder dels drets civils de la minoria negra americana i del moviment pacifista, enfrontat en aquells anys amb els més violents dels “Black Panters” d’Angela Davis i Malcolm X.

Mentrestant a Catalunya i també a Espanya vivíem fortes mobilitzacions estudiantils, amb el posterior tancament governatiu de les facultats, varem conèixer els primers atemptats d’ETA, les CCOO anaven agafant cos i el cantautor Raimon oferia un concert multitudinari a La Universitat de Madrid.

Joan Miquel Ballesté

http://llibertatfranki.org/

Notícies de la victòria del Chelsa contra el Liverpool. The Guardian i BBC

Parlem de la llibertat de premsa, de Forges, de Marlango, de les Jornades Tecnològiques de Vallfogona, Prodig,.. i repassem, com cada setmana, l'agenda cultural de les comarques TDI.
Primera part:

Segona part:

Tercera part:

Carlos Fazio publica un article a La Jornada, el 30 de setembre de 2001, pocs dies després del destructor 11S, on fa un recorregut per algunes de les guerres dels Estats Units, i ens permet veure com ha anat evolucionant la manipulació, la censura i la limitació de la llibertat al país, i al món en general, arrel dels fets que ha anat visquent el país, i dels quals tothom, dintre i fora de la Gran Potència Mundial, se n'ha vist afectat.

Anoto a continuació el que he trobat de més rellevància:

- "Quan comença la guerra, la primera víctima és la veritat." Winston Churchill

- A la "guerra informativa de gran intensitat" en curs, s'anava a "mentir" a la premsa. S'imposarien "nous i estrictes límits" a la informació. Oficial de l'exèrcit americà declarant a The Washington Post

- "Podria haver circumstàncies en les quals seria necessari no oferir la veritat" als mitjans. Donald Rumsfeld.

- "Suposo que un mai diu mai." Resposta de Donald Rumsfeld a la pregunta de si podria el Pentàgon divulgar informació falsa.

- "De vegades la veritat és tan valiosa que hauria de ser acompanyada amb un guardaespatlles de mentides..." Winston Churchill

- Els governs menteixen, tergiverse les dades i calumnien a l'enemic.

- "Els mitjans són el suport dels interessos del poder." Noam Chomsky

- Si els mitjans fossin honestos, dirien: "mirin, aquests són els interessos que representem i amb aquesta perspectiva analitzem els fets. Aquestes són les nostres creences i els nostres compromisos."

- Woodrow Wilson va crear el Comitè d'Informació Pública, els objectius del qual van ser:

1. Mobilitzar l'agressivitat i l'odi de la població i dirigir-lo contra l'enemic per socavar i destruir la seva moral.

2. Dinamitzar i preservar l'esperit de lluita del propi país.

3. Desenvolupar i conservar l'amistat dels països aliats.

4. Fomentar l'amistat dels països neutrals i, en la mesura del possible, obtenir el seu recolzament i col·laboració durant la guerra. El mateix que està fent George W. Bush ara.

- "Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell intel·lectual a la capitat receptiva dels menys intel·ligents dels individus als qui es desitgi que vagi dirigida. D'aquesta manera, és menester que l'elevació mental sigui tant menor quant més gran la multitud que ha de conquistar." Hitler

- "La capacitat receptiva de les multitud és sumament limitada i la seva comprenssió escasa." Hitler

- Aquesta tècnica ha estat seguida per Bush, per a la construcció d'un enemic: Osama Bin Laden. És la mateixa que va seguri el seu pare, George Bush, durant la guerra del Golf, amb Hussein.

- La guerra psicològica utilitza una caracterització maníquia (negre/blanc, bo/dolent) per descriure a l'enemic.

- A la guerra de Secessió, la coincidència de la guerra de masses i els mitjans de masses va fer que els estats majors s'haguessin de plantejar com intervenir per tal que l'"opinió pública" -els ciutadans que financen la guerra- no sàpiga exactament el que passa en ella, per què no pessés en la seva conducció. Aquest abisme es va accentuar durant la Primera Guerra Mundial. La història mediàtica de la guerra va estar basada en la manipulació i el rentat de cervell.

- A la Segona Guerra Mundial, la guerra de la democràcia contra el totalitarisme nazi, i per tant la guerra de "la transparència i la veritat" contra "la propaganda" de Goebbels i el règim hitlerià, la societat tenia dret a saber exactament el que feien els seus soldats. Es va produir el Síndrome de Vietnam. Va ser la primera guerra rodada en directe. Els ciutadans van descobrir a un exèrcit cruel, injust. Van veure als seus soldats sacrificar i torturar civils, bombardejar aldees i utilitzar napalm contra la població. En bona part, a causa de la televisió, el país no va estar ja darrere dels seus soldats. La guerra es va perdre militarment i psicològicament. La noció de la "transparència" va entrar en crisis.

- La lliçó de Vietnam va ser viscuda com una vertadera catàstrofe mediàtica per l'exèrcit estadounidenc. Però el Pentàgon i la OTAN van treure'n ensenyances. Durant la guerra de les Mavines, el 1982, es van introduir modificacions. Es podia guanyar la batalla militar, però perdre la batalla mediàtica. La prioritat de Londres va ser controlar als mitjans de comunicació. Va ser la primera guerra sense imatges des de l'aparició de la fotografia.

- Durant l'obertura del mur de Berlín, Dan Rather, de la CBS, va repetir la frase: "estan vostès veient la història en marxa". El periodista passa a ser també testimoni del fet.

- Sorgeix una nova definició d'informació: informar és fer-nos assistir al fet. Jo no li informo ni bé ni malament. Vostè s'informa sol. És la seva responsabilitat.

- La guerra del Golf es va construir com a base en una sèrie increïble de manipulacions i falsetats.

- "És la suma de les Malvines, més Pekín, més Berlín, més Romania." Ignacio Ramonet

- A la censura clàssica per amputació (ocultar al públic occidental que Arabia Saudí és un règim autocràtic) se li va afegir que Irak tenia el quart exèrcit del món.

- Mike Digel és el millor manipulador de masses de EU, és l'home que va inventar a Ronald Reagan. Va muntar una sèrie d'imatges d'alt impacte que reproduïen el "salvatgisme" iraquí. Mai van existir; van ser filmades a Nou Mèxic.

- Al ciutadà cada vegada li és més difícil establir la frontera entre la veritat i la mentida.

- Quan la destrucció de les Torres Bessones, vam veure durant hores i dies les imatges dels avions estrellant-se una vegada i una altra contra el World Trade Center de Nova York. "Vostè veu la història fer-se front als seus ulls."

- El Pentàgon ja havia començat a fabricat al nou Satàn: Bin Laden. Es va intoxicar de la multitud, espectadora sileciosa. Se la va desinformar i manipular.

- "Amb Estats Units o amb el terrorisme." George W. Bush

- Reapareix la censura i els límits a la llibertat d'expressió.

Tot i que aquí finalitza el recull d'idees, podeu llegir l'article complet a:
http://mx.geocities.com/cencoalt/110901/mentira.htm

John Stuart Mill escriu a Sobre la llibertat aquest text que fa referència al problema dels límits de la llibertat personal tot afirmant que el límit de la meva llibertat acaba en la llibertat dels altres. En temes que no afecten a ningú més que a mí, la llibertat individual ha de ser absoluta, tant pel que fa al propi cos com pel que fa al pensament i les creences.

L'utilitarisme de Stuart Mill es distancia de l'utilitarisme cientificista de Bentham i James Mill en la propugnació d'una moral utilitarista. A diferència dels seus predecessors, Stuart Mill es distanciarà del positivisme, ja no postula un afany per calcular, mesurar i quantificar tots els àmbits i facetes de la vida humana.

Totes les llibertats són igual d'importants i haurien de ser inalienables. Algunes s'han aconseguit després de segles de lluita; altres encara estan per arribar; i una roman ignorada: la llibertat informàtica.

Quan utilitzem programari privatiu com Windows o la suit ofimàtica Microsoft Office no som lliures, sinó que som esclaus d'un tipus de programari que ens coarta unes llibertats tan mundanes com són les d'executar el programa per a qualsevol propòsit, veure com funciona i poder-lo adaptar a les pròpies necessitats, redistribuir-ne còpies i millorar-lo podent distribuir-lo de nou amb les millores realitzades per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.

Aquestes llibertats que es consideren tan essencials en altres àmbits de la vida són les que només el programari lliure ens ofereix en l'àmbit de la informàtica. I és pel fet que són unes llibertats tan simples, necessàries i exigibles que vull estendre l'ús del programari lliure: per obrir els ulls als que per desconeixement o mimetisme utilitzen un programari que els converteix en esclaus de les multinacionals del programari privatiu que amb tàctiques mancades d'ètica han imposat el seu model de programari que clarament atempta contra la llibertat de la societat d'estudiar i compartir.

És per estendre aquest moviment que demana la llibertat també en el programari que vaig fer-ne el treball de recerca de batxillerat, un treball que us podeu descarregar aquí i que consisteix en una introducció al programari lliure (què és, la seva història, evolució i desenvolupament) i un recull d'avantatges i mites d'aquest raonats perquè qualsevol lector; des del més novell al més coneixedor, aprengui i entengui la qüestió ètica, política i social del programari lliure, de fet...

Programari lliure: societat lliure. (Richard Stallman)

La Republíc es manifesta, la jacobina i la girondina; gran i lliure, es manifesta per la revolució, com en el 68, i per defensar l'essència dels drets humans, com ho va fer, pels segles dels segles, la primera republíc: per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Que a ningú se li oblidi, diu en Sarkozí, que la Republíc vetlarà per la llibertat dels pobles oprimits com el del Tíbet. Aleshores tots els amics que la Republíc té arreu del planeta s'exclamen i recorden...

- Quin honor poder ser part d'aquests defensors de l'egalité!, pensen, i encara fluixet, els immigrants dels suburbis de París que sobrevisqueren a les porrades del president quan feia de ministre.

- Quin goig d'haver participat de la fraternité!, comenten, admirats, els combatents algerians torturats per la policia francesa durant la Guerra d'Algèria.

- Quina sort d'haver estat alliberats per aquests portadors de la liberté!, celebren els miserables habitants de les ex-colònies de l'Àfrica negra.

Sempre hi ha qualcú que, torracollons, romp la foto dels grans moments. Qualcú, no en sabem el nom, insignificant i pesat, tímidament alça la veu i recorda que a França n'hi ha que, com els tibetants, tenen pocs drets: ni llengua oficial, ni autonomia, ni reconeixement de la nacionalitat. Au, calla!, brama la Republíc, amb veu de tro, que no veus que Marianne torna a aixecar la bandera? La Republíc no perd temps amb particularismes, el món la necessita. I fas cas, el nostre amic, d'allò que li ordena la Republíc, pensant per sí mateix que quan Marianne ha aixecat la bandera, uns quants pobles -el nostre el primer- han perdut la llibertat i milers d'innocents hi han perdut la vida.

Fa un parell de dies rebia, en mans del coordinador del meu curs -quelcom així com el màxim representant de l'autoritat del curs- el rebuig de la meva petició de fer un crèdit variable (per ampliar coneixement?o per estancar-lo?) de matemàtiques. Pot semblar absurda la meva reacció si s'analitza el cas molt per sobre: "una noia demana plaça per un crèdit i li neguen, punt i final". Però m'agradaria indagar una miqueta en els motius del rebuig. El coordinador en qüestió em va explicar que no hi havia cap problema de places en el credit, ans al contrari n'hi havia moltes de buides. Em va explicar però que ell mateix havia desestimat la opció que jo pogués accedir al crèdit perquè era una noia de lletres. Sí, tal com sona. Davant de la meva estupefacció va començar a donar una sèrie d'incoherents raonaments. Intentava fer una explicació matemàtica per demostrar que els meus coneixements com a noia de lletres eren insuficients per a fer tal crèdit. Paradoxalment, només va posar de manifest que no sabia quin era exactament el contingut del crèdit. Al cap i a la fi, una altra clara mostra d’aquesta marginació que comentàvem al principi i que anirem tractant al llarg del post.

Finalment, i després que li expliqués que el propi professor del crèdit m'havia dit que podia fer-lo sense cap problema, va desestimar el cas com "absurd". És a dir que era absurd -insensat, faltat de sentit, il·lògic, un disbarat...- que una noia de lletres fes un crèdit de matemàtiques, concretament d'àlgebra -disciplina que, curiosament, no està dins del contingut de CAP modalitat de batxillerat-.

Un cop em va passar l’enrabiada em vaig posar a reflexionar sobre el tema, i aquí arriba la meva indignació. A Espanya, podem dir que tenim un pèssim model educatiu. L'educació obligatòria acaba amb l'ESO, que més o menys aconsegueix que una gran part dels estudiants arribin als setze anys sense haver fet res, i amb un títol que, teòricament, representa que és la garantia d'uns coneixements mínims per anar sols per la societat, per entrar -activament- a la societat. Fora de les múltiples mancances d'aquest "Ensenyament Obligatori" m'agradaria seguir (un altre dia ja parlarem del sistema educatiu, i què és realment el coneixement mínim i necessari) una mica més endavant i arribar al Batxillerat. El Batillerat és una mena d'especialització general que dóna als alumnes un coneixement general, alhora que el comença a introduir en l'àmbit de la seva futura carrera (Sí, als setze anys, qualsevol estudiant té clara i decidida la seva futura carrera). Bé doncs, aquestes especialitzacions -són cinc o sis en total- les podríem dividir en dos grans grups: Ciències i lletres.

Aquí, per fi, arribem al nucli de la qüestió, el problema, l'etern conflicte que m'ha incitat a escriure aquest post; la separació sistemàtica de ciències i lletres. Sembla mentida que al s.XXI haguem de presenciar casos com el que explicava al començament d'aquest post. Sembla mentida que després de que hagi estat més que demostrat per diversos autors, personatges cèlebres, premis Nobels, genis on n'hi hagi... nosaltres, a dia d'avui, seguim reprimint un coneixement complet. La gent de ciències no tenen accés dins de la seva modalitat a assignatures tan bàsiques com ara l'economia o la història contemporània, i, de la mateixa manera, la gent de lletres no té accés a la matemàtica abstracta (matemàtica en estat pur, no la aplicada, que no és res més que sistematitzar processos) o a certs coneixements sobre física, química o biologia que es passen per alt durant l'eficient ESO.

Ja per últim, només voldria fer una petita reflexió sobre aquest brutal abisme que separa lletres i ciències. Sobre com això pot afectar molt més del que pugui semblar en un primer moment. Com això, en el fons, l'únic que fa és ralentitzar (potser endarrerir?) el progrés. El progrés en camps científics, en camps d'investigació antropològica, camps literaris, socials... el progrés en l'avanç cap a una societat més lliure, el progrés en el coneixement.

Titllat també de tenir un contingut inapropiat a Dailymotion i Youtube pels creients de la religion of peace dita així pels immigracionistes que, probablement, han estat tan babaus d'ajudar-los a dificultar-hi l'accès. 

Malgrat tot aquí està Fitna per veure'l, a desgrat dels qui tant malden per obstaculitzar-ho, lliure de censures:

[dailymotion id=x4vj81] 

És un film de combat, dur, sense concessions. Ja n'hi han més que prou, dia rere dia, a la majoria de mitjans. En calen més encara?

El film és criticable, com tot, pero això no justifica la histèrica censura que pateix juntament amb el seu autor Geert Wilders.

Les veritats ofenen.

És per això que s'ha desfermat aquesta histeria contra Fitna. 

Personalment no m'importa gens si algú és musulmà o no ho és.

Pero si m'importa, i molt, que es cregui amb dret a dir als europeus com hem de parlar, pensar i en sintesi viure.

Cal deixar ben clar que no permetrem que ho facin. Ni fent servir els immigracionistes que són, malauradament, massa babaus per adonar-se'n.  

Com fa Aref Ali Nayed, entrevistat a El Pais com portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos en proclamar que en Europa siempre han existido, en minoría, oscuras fuerzas demoniácas. En el pasado focalizaron su odio en nuestros hermanos y hermanas judíos con el trágico y horrible resultado de todos conocido. Esas mismas fuerzas ahora dirigen su odio vehemente contra el islam y los musulmanes. Rezo para que Europa tenga la sabiduría de evaluar correctamente a quién se enfrenta. Pueden cambiar el objetivo de su odio, pero son básicamente las mismas que protagonizaron el más negro capítulo de la historia de Europa. No debemos permitir que se escondan detrás de los llamamientos a la libertad de expresión, una libertad que todos defendemos.

Forces demoniaques? Es pot prendre seriosament, d'entrada, algú que diu collonades semblants?

Judeofòbia? A Europa se n'ha fet una molt seriosa autocrítica. N'han fet als països islamitzats? No sap que gairebé tots els jueus del Magreb van anar a viure a Israel tan aviat van poder, només proclamar-se la seva independència, després de patir segles de repressió pels musulmans a Marroc, Algeria i Tunisia? Estàn disposats a reconèixer Israel i a conviure-hi pacíficament? Quan canviï l'actitud dels musulmans envers Israel llavors podrà prendre's una mica més seriosament el que diu.

Encara que si algú ha de donar explicacions per judeofòbia a Europa són els immigracionistes més abrandats i les esquerres més entusiastes amb els musulmans. Són qui més hostilitat expressa envers els jueus. Imitant els seus herois islàmics.

Llibertat d'expressió? En donen exemple amenaçant tothom qui emet el film Fitna, pretenent censurar-lo?

A l'entrevista també repeteix, com es habitual, la xerrameca immigracionista sobre la culpabilitat europea. Hi burxa per justificar el tancament de tretze esglesies protestants a Algeria. Sembla no tenir present que si Algèria és un pais islamitzat es degut a l'invasió arabomusulmana que va patir al segle VII.  

Sembla no tenir present que l'islam ha estat, i és, agressivament colonialista i xenòfob. Com ara ho constatem a Europa, una altre vegada, ja que pateix les seves escomeses des de l'antigor. Com ho han constatat nombroses identitats etnoculturals al decurs dels darrers segles.

Un altre exemple, aquest portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos, d'islàmica hipocresia. Que en Geert Wilders descobreix en tota la seva sagnant cruesa. 

Segons Aref Ali Nayed en los últimos tiempos hay una fastidiosa tendencia a provocar repetidamente a los musulmanes. Al contrari, som els europeus que comencen a respondre a les seves provocacions. La paciència, de la que han abusat prou, se'ns esgota. Pot fer de victima tot el que vulgui. No li servirà de res. Cada vegada confòn, sortosament, a menys europeus.

DIMECRES, 12/03/2008 - 10:14h
Ciberprotestes per la llibertat d'expressió a la xarxa

Unesco i Reporters Sense Fronteres convoquen el Dia Internacional per la Llibertat d'Expressió a Internet

Hi ha seixanta-dues persones empresonades per fer ús de la llibertat d'expressió a internet, segons Reporters Sense Fronteres (RSF). És per això que aquesta organització, amb el suport de la UNESCO, ha convocat, avui, el Dia Internacional per la Llibertat d'Expressió a Internet i una manifestació a la xarxa amb l'eslògan 'Vint-i-quatre hores contra la censura', en contra dels països que censuren internet, que durarà fins demà a les onze.

Mentre duri la protesta els internautes poden fer-se un avatar, un personatge que els representi a la web de RSF, i dissenyar un bàner amb el missatge que triïn per tal de mostrar la seva oposició a la detenció de blocaires i internautes per fer ús de la llibertat d'expressió a internet. L'any passat, uns quaranta mil internautes ja van afegir-se a una protesta semblant.

A més, RSF ha publicat la llista dels països enemics d'internet, encapçalada per Bielorússia, amb Birmània en segon lloc i seguida per Xina, Cuba, Egipte, Iran, Corea del Nord, l'Aràbia Saudita, Síria, Tunísia, el Turkmenistan, l'Uzbequistan i el Vietnam. La llista inclou un informe de cada país amb el nombre de blocaires empresonats, els proveïdors públics i privats d'accés a internet, el preu d'accés a la xarxa en un cibercafè i el sou mitjà, entre moltes altres dades. RSF també ha actualitzat la 'Guia del ciberdissident', un document amb consells per als blocaires i internautes que vulguin evitar la censura al seu país.

Espero que la notícia no passi desapercebuda als mitjans en general, ja ho veurem.

Edito: També han organitzat una manifestació virtual. Apunteu-vos-hi!