Sobra dir (faltaria més) que no tots els espanyols són uns bàrbars, ni tant sols en matèria  lingüística, però tenir-hi alguna prova documental de tant en tant reconforta una mica. Bàsicament perquè aquestes no sovintegen, i les contràries sí.

No se si tindré temps aquests dies, però si en tingués m'agradaria escriure un post dedicant-hi unes quantes línies a les fal·làcies que sostenen la línia argumental d'aquest nou manifest, les quals, sincerament, són per caure i no tornar a aixecar-se. Ja veurem... Si trobo un forat, ho veureu per aquí penjat en uns dies.

Per cert (acabo), el bloc d'en Jordi Martí és molt i molt recomanable.

Tot i així, cal agrair a aquesta docta i extraordinària intervenció que posi l’accent sobre la més que previsible intranscendència de la reforma. En primer lloc perquè encara ha de passar pel Senat, qui ja podria refer o edulcorar l’esmena. I després quedaria el seu retorn a l’Assemblea, on novament s’hauria de ratificar. Un sender costerut i pedregós que, com ens diu Juan Pedro Quiñonero, té molts números per esdevenir una depuració “que pudiera oscilar entre el retiro puro y simple del reconocimiento constitucional de las lenguas regionales, o la proposición de un texto calculadamente ambiguo que restituya a la lengua francesa su primacía política absoluta y determinante.”
És a dir, que tot plegat, net de pols i palla, serveixi per a torcar-s’hi el ses i poder així seguir amb més o menys coartades en la ruta ja familiar de l’extermini lingüístic.

Massa vegades, en aquest bloc, m'he compromès a seguir un tema que després he deixar abandonat. . És el cas de dues taules rodones en què vaig participar i de les quals deia que n'informaria amb més detall. L'una, en el marc del Fòrum Social de Barcelona, sobre la situació al país Basc. L'altra, en el marc del Congrés sobre Convivència que es va fer a Lleida, sobre els Mitjans de Comunicació. 

Perquè, almenys, quedi constància d'allò que hi vaig dir, he decidit incorporar-ho a la secció de pàgines d'aquest bloc. Ho podeu trobar aquí i aquí. Si més no, que serveixi per conèixer una mica més què en penso dels temes que s'hi van debatre. Potser algun dia, amb més temps, faci una referència més detallada a la resta d'intervencions.

Aquesta realitat pluricultural i pluriètnica ens planteja una sèrie de preguntes bastant noves per a la nostra societat. Com gestionar una societat tan diversa? Sobre quins valors? Quins elements de vida política, social hem de modificar? Com anar gestionant la cohesió social al temps que reconeixem la diversitat?

El multiculturalisme va suposar el reconeixement de la diferència, la no discriminació i la igualtat de drets. Amb el temps un nou concepte ha anat obrint-se pas, l’interculturalisme que naix amb la intenció d’emplenar les limitacions manifestes en el multiculturalisme.

L’interculturalisme, a l’igual que el seu predecessor, reconeix la diversitat cultural, ètnica i religiosa. Aposta per la no discriminació, per la igualtat de drets i tractament. Però posa l’èmfasi més que en la diferència, en el que hi ha en comú en eixa pluralitat. En la interacció i en les interrelacions entre les parts per a aconseguir la unitat des de la diversitat.

L’interculturalisme no pot quedar-se sols en allò ètnic o cultural, açò no es pot separar d’un enfocament en allò social, econòmic, polític i jurídic, dit d’una altra manera ha de tenir en compte les relacions laborals, socials, cíviques, polítiques i de gènere. Contemplar aquestes variables passa per dur a terme una bona gestió en totes les seues dimensions amb recursos suficients ja que estem parlant dels distints àmbits de la vida de les persones però també passa per la pertinença i la participació política a tots els nivells de la nostra societat.

Erein et joan (títol en basc, seria sembro i me'n vaig).

Je connais la plus belle des chansons
Elle relie l'univers à nos maisons
Elle chante chaque terre chaque pays
dans ces mots que les temps leur ont appris
Elle cherche, elle court
Elle vient, elle va
Et repart chaque foisÈ quand'elli si spenghjenu quallà
Un lume una altra voce ò un amà
Chi lu mondu più povaru ne va
Si pesa pè risponde a dignità
Elle cherche, elle court
Elle vient, elle va
Elle dit : Je sais, je sais
je sais, je sais, je sais
je sème et je m'en vais

Sumenu è mi ne vò
je sème et je m (en vais
Que semii e que me'n vòi
hadañ a ran hag ez an
Erein eta joan

Un core d'una speme chì risona
Di pace t'aghju scrittu una canzona
Elle dit mon pays a besoin du tien
Je te teconnaîtais sur nos chemins
Elle cherche, elle court
Elle vient, elle va
Et repart chaque fois

Cunosce i tesori è pò l'amori à l'abbandonu
Elle dit le monde est beau, le monde est grand s'il additionne
Elle cherche, elle court
Elle vient, elle va
Elle dit : Je sais, je sais
je sais, je sais, je sais
je sème et je m'en vais
Sumenu è mi ne vò
je sème et je m (en vais
Que semii e que me'n vòi
hadañ a ran hag ez an
Erein eta joan
Que semii e que me'n vòi
hadañ a ran hag ez an
Erein eta joan
Sumenu è mi ne vò
demà jo sembraré
Sumenu è mi ne vò
demà jo sembraré
Que semii e que me'n vòi
hadañ a ran hag ez an
Erein eta joan

Aquest Sant Jordi, el diari lleidatà Segre ha obsequiat els seus lectors amb un cd contenint la tipografia ILERDA, creada per Enric Crous-Vidal en el seu exili francès l'any 1945 –inspirada en la silueta de la Seu Vella de Lleida, segons els entesos–, juntament amb un vídeo sobre el personatge i els elements gràfics –d'entre aquells que va crear– que el grup mediàtic ha incorporat a les seves produccions. Acompanyat d'una biografia que n'ha escrit Esther Solé i Martí per a Edicions de la Clamor: "Enric Crous-Vidal. Enfant terrible 1908-1987". Una agradable sorpresa per als qui desconeixem més del que seria raonable el nostre passat immediat. 

Enric Crous-Vidal –l'any passat, l'editorial Mediterrània en va publicar les Memòries– va néixer a Lleida fa cent anys i va participar en l'eclosió de les avantguardes del primer terç del segle XX, juntament amb els també artistes lleidatans Leandre Cristòfol –el més present a Lleida durant la meva adolescència, perquè no va haver d'exiliar-se, i cap als anys 60 ja tornava a ser reconegut a la ciutat, on exposava amb certa regularitat i era professor a l'escola de Cercle de Belles Arts: el meu germà Llorenç l'hi va tenir de professor–, Antoni G. Lamolla i José Viola. La història personal d'aquest "pintor gràfic i pictogràfic", com ell mateix preferia ser definit –en lloc de "grafista"–, segons explica Daniel Giralt-Miracle al pròleg del llibre d'Esther Solè, és apassionant i anàloga a la de tants altres catalans republicans que van haver de fugir després de la victòria i l'ocupació dels militarots feixistes.

Impulsor de la revista "Art" i el primer Cineclub de Lleida, als inicis dels anys 30 del segle passat, durant els primers mesos de la guerra espanyola va participar en la salvaguarda del patrimoni com a delegat del Servei de Protecció del Patrimoni Artístic de la Generalitat, per incorporar-se després al front. Participant de la resistència francesa contra el nazisme, com a falsificador de documents, després de la segona guerra mundial es va quedar a França on va esdevenir un creador de renom internacional. D'ell en diu el mateix Daniel Giralt-Miracle al pròleg esmentat:

...artista integral, que treballà en els camps de la publicitat, el cartellisme i el disseny d'alfabets, però també en el de la creació de revistes, en la salvaguarda del nostre patrimoni i sobretot en la teorització del que arreu del món avui es coneix com una "graphie latine", molt més vibrant, sensible i musical que les rígides propostes constructivistes que venien del món germànic.

Malgrat que les seves teories, formulades als tractats Doctrine et action, Richesse de la graphie latine, Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques, etc., van viure uns moments d'eufòria i també van patir un decandiment, són indiscutiblement la base de la renaixença que en l'era digital viu la tipografia en el nostre país (...). Per això, entenc que cal reivindcar que el punt de partida d'aquest moviment que defensa la importància i el valor intrínsec de la tipografia és ell, que a més és el creador d'alfabets català de major projecció internacional.

L''estiu i la tardor de lany 2000 l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) i el Museu Jaume Morera de Lleida li van dedicar l'exposició "Enric Crous-Vidal: de la publicitat a la tipografia".

Mentre escric aquest article, sento com a música de fons un cd que acabo de rebre del Lligallo de Fablans de l'Aragonés: "Á Ixena 2. Cantando en aragonés". Una altra joia trobada en aquest cas gràcies a internet, i una bona ocasió –vora la diada de Sant Jordi– per compartir les nostres llengües veïnes, ambdues minoritzades a l'Aragó, a les quals els genocides culturals i lingüístics espanyolistes que governen la comunitat autònoma aragonesa –presidida per aquest paradigna de l'auotoodi que és el catalanoparlant Marcel·lí Iglesias–, segueixen negant fins i tot el dret a ser nomenades com a tals al seu Estatut d'autonomia. Mentre ajornen, un dia sí i l'altre també, el compliment del deure –establert pel mateix Estatut– d'aprovar una llei de llengües que ajudi al seu desenvolupament i digna supervivència.

[ from Peter K. Austin, Linguistics Department, SOAS]

A series of five documentaries on languages is scheduled to air on OBE (Original Black Entertainment) TV in the UK starting on 13th April 2008. OBE TV is a freeview 24 hour Channel on Sky Digital Channel 204 with a primary target audience from the African, Caribbean and other ethnic communities in the UK and Ireland, Europe, North Africa and beyond. OBE TV reaches over 7.8 million satellite subscribers in the UK and Ireland alone.

The documentary series is called World – Speaking in Tongues and the episodes are.....

Episode 1: Let There Be Words
In this episode, a wide array of experts will define what language is. We will go back to early prehistoric time and attempt to trace the possible origins of language. Various theories of language origin will be presented and what distinguishes human communication from all other forms of animal communication will also be discussed.

Episode 2: Constant Change
Early migration, the introduction of agriculture, and genes will be some factors that will be discussed and debated. A look at how language is transferred from mother to child and from one population to the next and the internal and the external factors that contribute to language change will also be examined. How languages splinter off into dialects and how dialects then can become new languages will also be considered.

Episode 3: Mother Tongues
Just 0.1% of the world’s population speaks about a quarter of the world’s languages. Why is this? We journey across the world to find out how many languages are spoken in each region and what characteristic the languages of that region share. We also look at the historical backgrounds of some key languages.

Episode 4: Civilization to Colonization
We look at the emergence and development of various writing systems from around the world. What role did European colonization and the development of writing play in the proliferation of certain languages?

Episode 5: Birth and Death
It is believed that in just one hundred years, more than 50% of all the world’s languages will be extinct. But as languages are lost, new ones naturally emerge. Others are constructed by diligent scholars. In this episode, we look at the phenomenon of artificial languages like Esperanto. We also look at the future of languages and predict which ones will emerge as the important languages of the future.

There will be a pre-recorded discussion programme entitled Truth of the Matter to be broadcast on 13th April 2008 which will range over the topics covered in the five documentaries. I have been invited by the presenter Adwoa Agyemang to be part of the discussion panel, along with my colleague from the SOAS Language Centre Anil Biltoo. It is to be hoped that OBE TV makes the documentaries available for showing elsewhere in the world, such as on SBS in Australia which showed the Danish documentary In Languages We Live: Voices of the World on Friday 4th April 2008.

És un conjunt de documentals que expliquen el procés d'extinció de les llengües del món en cinc capítols:

- Capítol 1: Que hi hagi les paraules
- Capítol 2: Canvi constant
- Capítol 3: Llengües maternes
- Capítol 4: Civilització i col·lonització
- Capítol 5: Naixement i mort

Sembla molt interessant, i seria fantàstic poder-ho veure per aquest racó de món algun dia.

Kalaallit Nunaat (Greenland)

La població total és de 56.384. Llengües nacionals o oficials: inuktitut greenlandès, danès. Afiliació amb Dinamarca, autogovern des de 1979. Taxa d'alfabetització: 93%. El nombre de llengües llistat per Grenlàndia és de dos: danès i inuktitut grenlandès. Totes dues són llengües vives.

Inuktitut grenlandès
[kal] 47.800 parlants a Grenlàndia (1995 Krauss). Aquesta xifra inclou 3.000 parlants de grenlandès est, 44.000 de grenlandès oest, i 800 de nord grenlandès. La població total en tots els països és de 54.800. Unes 80 comunitats per sobre de 10 persones. About 80 communities of populations over 10. També es parla a Dinamarca. Només alternatius: Greenlandic, Kalaallisut. Dialectes: West Greenlandic, East Greenlandic, "Polar Eskimo" (North Greenlandic, Thule Inuit). Els dialectes s'acosten a ser llengües diferents (M. Krauss 1995). Classificació: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

No he pogut trobar el mapa de Grenlàndia, potser no en tenen...

Veus de la tundra i la taiga

El projecte NWO anomenat "Veus de la tundra i la taiga" va començar el maig de 2002 i es va allargar fins el juny de 2005. Dividit en subprojectes duts a terme per diferents equips en diferents territories de la Federació Russa, aquest projecte ha contribuït a l'enfortiment i la revitalització de diverses minories indígenes del nord de Rússia, incloent-hi els Nenets, Nivkh, Yukagir, Khanty, Mansi i altres. El projecte forma part d'un programa general de recerca amb el mateix nom.

Informe final

Descripció breu de les línies generals:

El tema del programa de recerca "Veus de la tundra i la taiga" és l'estudi de les llengües i cultures amenaçades de la Federació Russa, que cal descriure ràpidament abans que desapareguin. Aquesta recerca es duu a terme des de l'experiència que dóna la feina prècia en la tecnologia per la reconstrucció d'antigues gravacions de so trobades en arxius de Sant Petersburg ha fet possible de comparar les llengües que actualment es parlen en aquelles àrees amb les que es parlaven fa mig segle. Aquestes gravacions consisteixen en parla espontània, cançons tradicionals, llegendes... narrades el llengües siberianes, entre d'altres.

En el projecte NWO vam aplicar les tècniques desenvolupades anteriorment a algunes de les minories lingüístiques i culturals de Rússia que estan en perill d'extinció:els Nivkh i Orok a Sakhalin, i les llengües Yukagir i Tungus a Yakutia. L'objectiu és establir una llibreria fonètica i de vídeo d'històries, folklore, cançons i tradicions orals dels pobles de Sakhalin i Yakutia. Per tal d'aconseguir-ho es comparen els arxius antics amb els nous, i aquests últims s'afegeixen a l'arxiu material de Sant Petersburg, part del qual es pot trobar a Internet i/o en CD-ROM.

La parla espontània i els textos preparats que es recullen són valuosos per la etnolingüística i també per l'antropologia, el folklore, i l'anàlisi etnomusicològica. Per aquest propòsit, les dades són (vídeo)enregistrades, i analitzades des del punt de vista de la construcció i l'ús de la llengua. Els textos, un cop descrits, es publiquen en revistes científiques i llibres amb il·lustracions, en CD-ROM i Internet. Aquestes anàlisis, per tant, resten a disposició d'investigadors en els camps de la fonètica, la lingüística, l'antropologia, la història, l'etnomusicologia i el folklore. Per aquest propòsit els nous centres estan equipats amb ordinadors, programari, gravadores de veu i llibres.

La recerca i documentació es duu a terme amb una cooperació propera amb els estudiosos locals. A Yuzhno-Sakhalinsk i Yakutsk els investigadors d'allà participen en l'arxivament de gravacions de so i en les expedicions per a realitzar el treball de camp. Es formen a la Universitat de Sant Petersburg i els especialistes d'aquesta universitat els visiten per tal d'establir nous centres per l'estudi i l'ensenyança de les llengües locals i els temes que s'hi relacionen.

Veus de Buryatia

El juliol de 2005, Tjeerd de Graaf va presentar l'informe final del projecte dut a terme juntament amb col·laboradors russos en el marc de treball del projecte “Veus de la tundra i la taiga”. El grup de recerca va rebre moltes reaccions positives, tant de científics com de professors, estudiants, parlants nadius i autoritats locals. Això s'aplica en particular a Buryatia, una de les repúbliques federals de Rússia a Sibèria, on Tjeer de Graaf i el seu company de Buryat Ljubov Radnajeva van visitar diversos centres el juny i juliol de 2005. Durant seminaris per a la formació de professorat, van comunicar els resultats dels seus projectes, així com l'ús de les noves tecnologies en l'ensenyament de llengües. Centífics i professors de Buryatia estan preparats i a punt per continuar realitzant projectes similars. Una proposta per aquest projecte ha estat preparada i enviada a l'INTAS, organització de la Unió Europea.

D'acord amb les últimes dades de la UNESCO, la llengua Buryat és considerada una llengua amenaçada, i registrada al Llibre Vermell de la UNESCO de llengües amenaçades. Mentrestant, molts dels seus parlants demostren el seu desig que els seus fills emprin la llengua nadiua. Els recursos educatius moderns (com ara l'aprenentatge assistit per ordinador, o el materia multimèdia) són pràcticament inexistents per ensenyar el la llengua Buryat. Cal dir, però, que existeixen condicionaments favorables perquè aquests materials es desenvolupin. LA recerca conjunta mencionada anteriorment permetria que aquest projecte es dugués a terme.

Si teniu més boles de neu per a mi (també conegudes com informació, enllaços, recursos...) no dubteu d'escriure'm unes ratlles!

Alaska Native Language Center

Missió i objectiu

L'Alaska Native Language Center va ser establer l'any 1972 per la legislació estatal com a centre de recerca i documentació per a les vint llengües nadiues d'Alaska. És internacionalment conegut com el centre més important als Estats Units per l'estudi de les llengües Eskimo i Athabascan. El ANLC publica les seves recerques el col·leccions, diccionaris, gramàtiques i documents de recerca. El centre té un arxiu documental amb més de 10.000 ítems, pràcticament tot el que s'ha publicat sobre les llengües nadiues d'Alaska, incloent còpies de la documentació lingüística més antiga, així com informació sobre llengües que estan relacionades amb les d'Alaska. Els membres del grup de recerca proveeixen de materials els professors bilingües i d'altres professionals de la llengua en tot l'estat, assisteixen els investigadors socials i d'altres que treballin amb llengües nadiues, i ofereixen serveis de consulta i formació a professors, districtes escolats i agències estatals relacionades amb l'educació bilingüe. El grup de recerca de l'ANLC també participa en l'ensenyament en el programe de llengües nadiues d'Alaska, que ofereix titulacions en yup'ik centrali i eskimo inupiaq a la Universitat de Fairbanks, a Alaska. El centre també lluita per fer créixer la consciència pública sobre la gravetat de la desaparició de llengües arreu del món, i particularment en el nord. De les vint llengües nadiues d'Alaska, només dues (el yup'ik siberià en dos pobles a l'illa de St. Lawrence, i el yup'ik en disset poblats al sud-oest d'Alaska) són parlats per infants com a primera llengua, i cadascun dels vint té un inestimable valor per la humanitat i és mereixedor de la preservació. Per això, l'ANLC continua documentant, cultivant i promovent aquestes llengües, per així contribuir al seu futur i en el patrimoni de tots els habitants d'Alaska.

Llengües nadiues d'Alaska

 

Aleut | Alutiiq | Iñupiaq | Central Yup'ik | Siberian Yupik | Tsimshian | Haida | lingit | Eyak | Ahtna | Dena'ina | Deg Hit'an | Holikachuk | Upper Kuskokwim | Koyukon | Tanana | Tanacross | Upper Tanana | Gwich'in | Hän

Classes and Degree Programs

Hi ha vint llengües nadiues diferents a Alaska: Aleut, Alutiiq (també anomenat Aleut o Sugpiaq), Central Yup'ik Eskimo, St. Lawrence Island Eskimo, Inupiaq Eskimo, Tsimshian, Haida, Tlingit and Eyak i onze llengües d'Athabascan. Aquestes llengües tot just comencen a ser reconegudes com a l'herència de valor incalculable que sens dubte són.

Des de l'aprovació a Alaska de la Llei per l'Educació Bilingüe de 1972 hi ha hagut una demanda de professors que puguin parlar i ensenyar aquestes llengües a les escoles a tot l'estat, allí on hi hagi nens que parlin aquestes llengües. Per això hi ha oportunitats professionals per a tots aquells amb habilitats en els sectors de l'educació, la recerca, la cultura i el desenvolupament polític.

El Central Yup'ik Eskimo és parlat per un major nombre de persones, seguit per l' Inupiaq. S'ofereix currículum educatiu en aquestes dues llengües. També s'ofereixen regularment cursos de Kutchin (Gwich'in) Athabascan. Per totes les altres llengües, s'ofereix instrucció individual o en grups reduïts en temes concrets. Per això s'han impartit sovint classes, seminaris i tallers de Tlingit, Haida, St. Lawrence Island Eskimo, Aleut i Koyukon, així com Eskimo comparat i Athabascan comparat.

La Universitat de Faribanks és l'única que ofereix aquests itineraris, amb la col·laboració del personal i el fons documental del ANLC.

Programes universitaris oferts: Minor in Alaska Native Languages, B.A. or Minor in Iñupiaq or Yup'ik Eskimo, A.A.S. or Certificate in Native Language Education, M.A. in Applied Linguistics.

Poder fer un cop d'ull al directori de personal i a les publicacions. Allà també hi tenen una interessant pàgina de "recursos" que serà motiu de posteriors entrades.

L'enllaç entre les llengües siberianes i les dels nadius americans. Un inici.

John Roach
per National Geographic News
26 de març, 2008

Una llengua en perill d'extinció a la remota Sibèria central comparteix una llengua materna amb una dotzena de llengües d'Amèrica del Nord parlades milers de quilòmetres més enllà, confirmen les noves recerques. La troballa permetria als lingüistes de sospesar com Amèrica va començar a ser poblada, d'acord amb Edward Vajda, director del Centre pels Estudis de l'àsia Oriental i Occidental de la Universitat de Belingham.

Des de 1923 els investigadors han suggerit que existeix una connexió entre les llengües asiàtiques i nordamericanes, però aquest és el primer cop que aquesta connexió s'ha demostrat a partir d'estàndards, afirma Vajda, que ha estudiat aquesta relació durant més de quinze anys. Investigadors anteriors havien recopilat llistes de paraules semblants, però els seus mètodes no eren científics. Aquestes semblances, diu Vajda, poden ser considerades casualitats tot i que representin una evidència genuïna. Així que Vajda va desenvolupar un altre mètode. “He establert un sistema sencer de vocabulari similar i també paral·lels gramaticals, bàsicament sobre l'estructuració dels prefixes verbals”, diu.

Llengua en perill d'extinció

La seva recerca enllaça la família lingüística del Vell Món del Yeniseic a la Sibèria Central amb la família Na-Dene de llengües a l'Amèrica del Nord. La família Yenisec inclou les llengües ja extingides Yugh, Kott, Assan, Arin, i Pumpokol. Ket és l'única llengua que encara sobreviu, amb menys de 200 parlants, la majoria d'ells amb més de 50 anys, segons Vajda. “En un parell de generacions el Ket probablement s'haurà extingit”, afirma. (Notícies relacionades: "Languages Racing to Extinction in 5 Global 'Hotspots'" [September 18, 2007].)
La família Na-Dene inclou llengües que es parlen pel grup de tribus Athasbaskan als EUA i Canadà, així com per la gent Tlingit i Eyak. L'última parlant d'Eyak va morir el gener passat.

Vajda va presentar els seus resultats el febrer, en una trobada de lingüistes al Centre de Llengües Nadiues d'Alaska, a Fairbanks.

Establint la connexió

Vajda va establir que l'enllaç entre la família Yeniseic i Na-Dene a partir de l'observació del sisteme de prefixació verbal. Aquests prefixes no existeixen en cap altra llengua del nord d'Àsia. “Tan sols les llengües Na-Dene tenen un sistema de prefixes verbals molt semblant al Yeniseic”, afirma. A partir d'aquí Vajda ha trobat algunes dotzenes de cognats, paraules que pertanyen a diferents llengües però que son semblants des d'un punt de vista fonètic i semàntic. Aquests resultats encaixen amb els treballs anteriors de Merritt Ruhlen, un antropòleg de la Universitat de Stanford a Califòrnia; qui, segons Vajda, va descobrir els primers cognats del Yeniseic i els Na-Dene. Vajda també assenyala que aquests cognats tenen correspondència fonètica. “He connectat sistemàticament les estructures de les llengües Yeniseic amb les estructures del Na-Dene modern” - diu Vajda - “les meves comparacions no mostren tan sols semblances formals, si no que també mostro que hi ha un sistema al darrera”.

Johanna Nichols és una lingüista a la universitat de Califòrnia a Berkeley, que va assistir a la torbada on Vajda va presentar la seva recerca. Amb l'excepció de la família Eskimo-Aleut que s'estén al llarg de l'estret de Bering i les Illes Aleutianes, aquesta és la primera demostració exitosa que existeix una connexió entre una llengua de l'Antic i el Nou món”, diu Nichols.

Llengua originària

Vajda afirma que la seva recerca situa la lingüística al mateix escenari que l'arqueologia, l'antropologia i la genètica pel que fa als estudis sobre la història dels éssers humans al Nord d'Àsia i Nord Amèrica. Ni el Ket modern ni el Na-Dene representen la llengua originària. Per exemple, probablement alguns sons de del Na-Dene són més propers al tronc comú que els del Yeniseic. Algunes altres paraules en Yeniseic, però, són probablement més antigues.

A partir de les evidències arqueològiques de les migracions humanes a través de l'estret de Bering, la connexió lingüística es podria remuntar a, com a mínim, 10.000 anys enrera. Si això és cert, segons Vajda es tractaria de l'enllaç lingüístic més antic demostrat fins avui dia. Encara falta, però, molta recerca sobre quan es van originar aquestes llengües i com van integrar-se ne diverses cultures abans que això s'accepti, afirma Nichols. “No crec que hi hagi cap raó per assumir que aquesta connexió es remunti a fa 10.000 anys. Segurament es deu tractar d'un episodi tardà en una història de l'assentament més llarg i més complex”, diu ella.

Sent jo mateixa filòloga, estic fascinada per aquest descobriment. Són molt bones notícies, enhorabona pels investigadors! A veure si troballes com aquesta contribueixen a fomentar i expandir l'ús i conservació d'aquestes llengües ignorades.

Pel que fa al territori dels Innu, l'any 1869 era una província britànica independent del Canadà. Aquell mateix any, mitjançant unes eleccions, es va decidir que, tot i que el govern canadenc mantindria el contro sobre els impostos i la política econòmica, Newfoundland es mantindria sota domini britànic. L'any 1907 Newfoundland i Labrador adquiriren l'estatus de dominion, una mena de província autònoma. Tot i així, l'any 1933 el govern de Newfoundland va caure, i durant la Segona Guerra Mundial el Canadà es va encarregar de la seva defensa. A partir d'aquests fets, l'estatus d'aquest territori va quedar en entredit. L'any 1948, amb un marge molt estret, la majoria de ciutadans van votar en un referèndum i van esdevenir part de la confederació canadenca; així, el 31 de març de l'any següent Newfoundland i Labrador va esdevenir la desena i darrera província canadenca.

Geogràficament, la província està formada per l'illa de Newfoundland i la part continental de Labrador, a la costa atlàntica del Canadà. El nom de “Newfoundland” prové de l'anglès “New found land”, una traducció del llatí “Terra Nova”; el de Labrador prové del portuguès “lavrador”, un títol que significa “terratinent” que ostentava l'explorador portuguès de la regió, João Fernandes Lavrador.

A l'octubre de 2007 s'estimava que la població total de la província era de 507.475 persones. Quant a la seva composició lingüística, Newfoundland té els seus propis dialectes de l'anglès, en francè si també l'islandès. El dialecte anglès de Labrador té molts trets en comú amb el de Newfoundland. A més a més, Labrador té les seves pròpies varietats dialectals d'Innu-aimun i Inuktitut.

El cens del 2006 comptabilitzava un total de 505.469 persones, de les quals 499.830 responien així quan se'ls demanava per la llengua materna:

La pàgina web del govern de Newfoundland i Labrador també ofereix força informació, on hi destaca un apartat sobre els aborígens del Labrador. Tot això, però, en propers capítols :)

La regió metropolitana de Barcelona (RMB) està formada per set comarques: Barcelonès,Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme, Garraf i Alt Penedès. El criteri per a dir que aquestes comarques conformen una regió és econòmic, a través de mesurar el desplaçament de treballadors i de relacions entre empreses en un territori.

Per a l'anàlisi més detallat de la RMB es sol parlar de tres zones: la ciutat central, amb la seva pròpia dinàmica, la primera corona, que es correspon amb l'Àrea metropolitana de Barcelona. Aquests municipis pertanyen en la seva majoria a la comarca del Barcelonès i del Baix Llobregat, i també al sud de les dues comarques del Vallès. Barcelona i gran part de la primera corona metropolitana van rebre uns grans fluxes de població obrera provinent del camp de la resta d'Espanya i van créixer de forma desmesurada durant dues dècades. Per ser més precisos, Barcelona va començar a deslocalitzar la seva activitat industrial als municipis de la primera corona metropolitana que van començar a rebre població industrial. Això és el que explica que hi hagi un gran nombre de castellanoparlants a Barcelona i la primera corona metropolitana.

En canvi, la majoria de poblacions de la segona corona (que inclou la resta de municipis i comarques) van romandre inalterades durant el periode migratori (tret de ciutats amb una dinàmica pròpia com Terrassa, Sabadell o Mataró), fins que una classe mitjana-alta va abandonar progressivament Barcelona i la primera corona i es va situar en poblacions fins aleshores inaccessibles (en efecte, el model d'infrastructures de transport privat impulsat per CiU i va tenir molt a veure). Des d'un punt de vista social, en aquestes poblacions l'impacte de l'onada migratòria dels seixanta va ser menor i a la vegada la migració que van rebre era de classes mitjanes i altes.

En plan hipòtesi, si volem analitzar les pautes lingüístiques a la RMB jo tindria en compte l'impacte dels fluxos migratoris en les ciutats per a classificar-les en grans grups. A grans trets tindriem tres lògiques: Barcelona ciutat, primera cornoa i segona corona. Però hi ha ciutats de la primera corona que responen a una lògica de la segona i viceversa. Per filar més prim, classificaria per pautes de fluxos migratoris... És important aclarir aquests punts donat que la futura organització territorial de Catalunya crearà la vegueria de Barcelona que inclourà, casualment, les set comarques que conformen la RMB.

Curiosament, aquest mapa no coincideix amb el mapa que la mateixa web ofereix amb la distribució en el mapa dels dialectes Innu:

No sé si és perquè són comunitats separades, o perquè en algunes zones ja no s'hi parla... De fet, continua sent Canadà. Caldrà llegir més coses, per exemple aquest article que tenen en la seva web on expliquen com han creat un mapa amb Google Earth amb la situació de les diferents comunitats.

Aquí teniu part del què he trobat fins ara:

Alaska
Els EUA tenen 293,027,571 habitants, entre els quals hi ha 1.900.000 d'indis nadius americans, inuits o aleuts, tot i que no tots ells parlen les llengües indígenes (cens de 1990). Els idiomes reconeguts oficials (a part de l'anglès, que ho és “de facto”, són eh hawaià (a Hawaii) i l'espanyol (a Nou Mèxic). El nombre de llengües comptabilitzades en aquest territori és de 238. D'aquestes, 162 encara estan vives, 3 només tenen parlants com a segona llengua i han perdut tots els parlants materns, i 73 han mort. Totes les llengües inuit i aleut encara estan vives.

Aleut
[ale] 300 als EUA (1995 M. Krauss). En tot el món hi ha 490 parlants. Ètnicament, s'han recomptat 2.000 aleuts (1995 M. Krauss). Les grans varietats registrades són l'aleut oest a l'illa Atka (Cadena d'Aleut), l'aleut est a l'est de les Pribilofs, les illes aleutianes, i l'a península d'Alaska. També es parla a Rússia (Àsia). Els dialectes de l'aleut oest són Atkan, Atka, Attuan, Unangany, Unangan; i els de l'aleut est són Unalaskan i Pribilof Aleut. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Aleut.

Inupiatun del nord d'Alaska
[esi] Població ètnica: 8,000, a Norton Sound i Point Hope, Alaska. També es parla al Canada. Noms alternatius: Inupiat, "Eskimo". Dialectes: North Slope Inupiatun (Point Barrow Inupiatun), West Arctic Inupiatun, Point Hope Inupiatun, Anaktuvik Pass Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Inupiatun del nord-oest d'Alaska
[esk] 4,000 (1978 SIL). Parlants de totes les llengües inuit: 75,000 d'un grup ètnic de 91,000 persones (1995 M. Krauss). Població ètnica: 8,000 (1978 SIL). Es parla a Alaska, Kobuk River, Noatak River, Seward Peninsula, i a l'estret de Bering. Noms alternatius: Northwest Alaska Inupiat, Inupiatun, "Eskimo". Dialectes: Northern Malimiut Inupiatun, Southern Malimiut Inupiatun, Kobuk River Inupiatun, Coastal Inupiatun, Kotzebue Sound Inupiatun, Seward Peninsula Inupiatun, King Island Inupiatun (Bering Strait Inupiatun). Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Yupik, central
[esu] 10,000 (1995 M. Krauss). Població ètnica: 21,000 (1995 M. Krauss). Nunivak Island, Alaska coast des de la badia de Bristol fins a Unalakleet a Norton Sound i terra endins al llarg dels rius Nushagak, Kuskokwim, i Yukon. Noms alternatius: Central Alaskan Yupik. Dialectes: Kuskokwim Yupik (Bethel Yupik). Hi ha 3 dialectes, força diferents entre ells. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan.

Yupik, siberià central
[ess] 1,050 parlants als USA (1995 Krauss). Població en tots els països: 1,350. Població ètnica: 1,050 a USA (1995 Krauss). Distribuïts a l'illa de St. Lawrence, Alaska; als pobles Gambell i Savonga, Alaska. També es parla a Rússia (Asia). Noms alternatius: Esquimal de l'illa St. Lawrence Island, Yupik de l'estret de Bering Strait. Dialectes: Chaplino. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Siberian

Yupik, golf del Pacífic
[ems] 400 parlants (1995 M. Krauss). Població ètnica: 3,000 (1995 M. Krauss). Parlat a la península d'Alaska, l'illa Kodiak Island (dialecte de Koniag), i en vint poblats al llarg de la cosa d'Alaska des de la cala de Cook fins a la cala de Prince William (dialecte de Chugach). Noms alternatius: Alutiiq, Sugpiak "Eskimo", Sugpiaq "Eskimo", Chugach "Eskimo", Koniag-Chugach, Suk, Sugcestun, Aleut, Pacific Yupik, South Alaska "Eskimo". Dialectes: Chugach, Koniag. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan

Canadà

A Canadà hi ha 32,507,874 d'habitants, entre els quals hi ha 32.000 individus de l'ètnia inuit (1993): 146,285 d'ells són de primera llengua inuit (1981 census). Les llengües oficials del Canadà són l'anglès i el francès. L'índex d'alfabetització és del 96% al 99%. S'hi han llistat 89 llengües, de les quals 4 ja estan extingides.

Inuktitut, Canada de l'Est
[ike] 14,000 parlants(cens del 1991, L. Kaplan). Població ètnica: 17,500 (cens del 1991, L. Kaplan). Oestd e la badia de Hudson i a l'est èr l'illa de Baffin, el Quebec iá península de Labrador. Noms alternatius: Eastern Canadian "Eskimo", "Eastern Arctic Eskimo", Inuit. Dialectes: "Baffinland Eskimo", "Labrador Eskimo", "Quebec Eskimo". Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Inuktitut, Canadà de l'Oest
[ikt] 4,000 (cens del 1981). Tots els parlants de primera llengua inuit sumen 18,840 (cens del 1981). Població ètnic: 7,500 (cens del 1981). Parlat a la part central de l'àrtic canadenc, a l'oest cap al delta Mackenzie i l'àrea costanera, incloent Tuktoyaktuk a la costa àrtica i a la costa al nord d'Inuvik (però no a Inuvik i Aklavik, i l'àrea costanera). Noms alternatius: Inuvialuktun. Dialectes: Copper Inuktitut ("Copper Eskimo", Copper Inuit), "Caribou Eskimo" (Keewatin), Netsilik, Siglit. El dialecte Caribou necessitaria de ser investigar més detingudament. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.Inupiatun, North Alaskan.

Inupiatun, nord d'Alaska
[esi] Regió del delta Mackenzie inclosos Aklavik and Inuvik, a Alaska, EUA. Noms alternatius: North Alaskan Inupiat, Inupiat, Inupiaq, "Eskimo". Dialectes: West Arctic Inupiatun (Mackenzie Inupiatun, Mackenzie Delta Inupiatun), North Slope Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Aquó podeu veure els fantàstics mapes de l' Ethnologue per a fer-vos una idea més clara de la situació:

En la categoria de llengua, el meu nominat de la setmana és el blog Fortografies, on fa molt més temps que s'entretenen a publicar imatges com les de la nostra secció "Ho haveu vist??!!!". Un dels meus preferits és "Hail Hiter", que ja demostra que l'autor té tanta cultura com criteri. Ja he dit que els grafittis (o, més ben dit, les pintades) m'agraden, oi?

Un per a tots els moderns que es tatuen paraules boniques en xinès. Per triar i remenar! En aquesta pàgina podreu buscar l'ideograma de qualsevol paraula que us agradi.

I per acabar, un dels còmics online que segueixo (s'accepten suggeriments!) i que tothom que jugui o hagi jugat a rol hauria de llegir i apreciar: Order of the Stick. Si no l'heu llegit passareu una estona posant-vos al dia, però paga la pena!

• Per jugar una mica amb les llengües via Internet, els de Linguamon  proposen el Pintallengües, una mena de Pictionary o Dicciopinta multilingüe: tries una de les paraules i una llengua més o menys exòtica de les que et proposen, fas el dibuix amb el ratolí, i envies a qui vulguis un missatge. L'altra persona rebrà un missatge de correu electrònic convidant-la a endevinar la paraula dibuixada i l'idioma en què està. Una manera de passar l'estona com qualsevol altra, o potser de despertar la curiositat per les llengües d'algun grup d'alumnes, o convidar-los a fer anar Internet...

Bon cap de setmana! (Si llegiu això a temps, és clar)

Arran d’una conversa recent vaig refermar la meva percepció d’una situació paradoxal. A diferència de tants conflictes i litigis oblidats del món (Nagorno-Karabaj, Colòmbia, Birmània, Argèlia i etc.), de l’àrabo-israelià gairebé qualsevol persona amb un mínim d’interès per l’actualitat se sent amb esma per formular-ne un judici o donar-ne una opinió i, si més no, pot afirmar-se que és aquell del qual se’n reben més informacions regulars (no entrarem a discutir-ne la qualitat). Però aquest fet no acostuma a coincidir amb una idea mitjanament acurada de la societat israeliana i, per tant, dels contorns d’aquest problema. La noció més pregonada es correspondria amb la d’una societat homogènia i que de manera molt unitària recolza les polítiques i orientacions del seu estat. Però aquest concepció està completament allunyada de la veritable naturalesa d’un país tan excepcional en la seva configuració i tan divers en la seva composició com Israel.

No pretenen aquestes línies discutir assumptes d’una complexitat tan gran i dissuasòria com són els orígens del conflicte o els arguments de cadascuna de les posicions (que en tot cas són moltes més de dues) i els fets en què es fonamenten. Tracten simplement d’introduir la idea d’una societat formada per molts fragments i sensibilitats i amb un encaix extremadament enrevessat.

Per prou conegudes circumstàncies històriques, durant el segle XX el territori actual d’Israel va rebre successives onades immigratòries que es sobreposaren a la població autòctona de Palestina, àrab en part molt important, antics súbdits de l’imperi otomà i sota règim de protectorat britànic després, però també de jueus que mai havien format part de la diàspora. ¿Però qui són aquest immigrants jueus que arriben primer a l’escalf de la encara minoritària ideologia sionista i, ja després de l’holocaust, com a remei al desarrelament que provoca la destrucció de les seves comunitats a Europa, empentats per la seva precària situació en les democràcies populars de l’òrbita soviètica o per la seva posterior desintegració, fugint de les dictadures sud-americanes o de la creixent inseguretat que senten en els estats àrabs o senzillament engrescats per les favorables condicions de retorn i les garanties que els ofereix la seva nova ciutadania? De fet, aquesta pregunta ens portaria a un problema previ en absolut menyspreable ¿Què és ser jueu? ¿Una condició religiosa, ètnica, cultural, nacional? ¿Una barreja de tots o alguns d’aquest elements? ¿Una resta més que no pas una suma, com deia Musil dels austrohongaresos?

La resposta es troba en la pluralitat aclaparadora d’identitats particulars que han confluït en el gresol israelià. Els seus membres poden venir de les comunitats que primer s’instal•laren a la Península Ibèrica i després de l’expulsió s’estengueren pels dominis otomans i altres ciutats de França, Itàlia i Holanda, anomenats sefardites; els ashkenazis o jueus germànics i orientals supervivents de la Shoah i vinguts dels shtetls o ciutats de Rússia, Polònia, Hongria, Lituània, Romania, Ucrania i etc., qui també arribaren després dels 60 en periòdiques fornades; els mizrahis, o jueus amb arrel en països musulamans com el Iemen, Siria, Iraq, Iran o el Marroc (i que sovint refusen que els encabeixin en un mateix sac), jueus nord o sud-americans de tota mena i fins i tot alguns grups escadussers com els falashes o Beta Israel d’Etiòpia, els gruzim de Geòrgia, els darrers residus del criptojudaisme de Mallorca o Portugal i altres comunitats de fantasmagòrica filiació amb les tribus perdudes de l’antigor com els Bnei Menashe indis. En total s’identifiquen fins a 71 divisions ètniques en el judaisme, la majoria presents a Israel en major o menor mesura. A més a més, cada procedència suposa un grau diferent d’assimilació: d’aquells jueus qui abans del nazisme no tenien ni de bon tros aquesta condició per sobre de la d’ésser alemanys, italians o txecs (per exemple) a aquells per qui el judaisme havia estat sempre el seu tret fonamental d’identificació. I, és clar, també diferents mentalitats religioses: de l’ultraortodòxia, el hassidisme o el caraïsme als corrents liberals i reformistes o directament laics. I cadascún d’aquests respectius grups i subgrups amb les seves particulars tradicions, ritus, modes de relació i codis de valors.

Lingüísticament les coses tampoc són senzilles: malgrat l’extraordinària adopció i aceptació de l’hebreu com a llengua comú, encara avui queden moltes persones a Israel per a les quals és una segona llengua o una llengua apresa en edat adulta. I la disparitat d’accents possibles així ho delata. A això cal afegir el pes d’altres idiomes lentament minoritzats però encara conreats en determinats àmbits: aquells considerats propis, como el jiddisch o el ladí, altres vigents per la continuitat del seu ús entre qui els han tingut com a llengues mare -el rús i el romanès principalment- o la plètora de llengues semites o africanes portades per diversos contingents d’emigrants.
Per si no fos prou, el ventall d’opcions polítiques i ideològiques també és inusualment ample. A l’actual Knesset o parlament nacional hi tenen representació 12 partits polítics, sense comptar els religiosos radicals per qui l’estat secular d’Israel és una mena d’heretgia que es neguen a reconèixer.

En darrer terme, existeixen també subtils distincions entre aquells ja nascuts dins d’Israel -els sabres, “figues de moro”- o fora d’ell, entre els qui arribaren abans, durant o després de la guerra d’Independència, entre els qui són fills de les granges col•lectives Kibbutzim o colons dels assentaments o etc. i etc.
I si hom creu que, per alguna mena de fraternitat primària, una superposició d’estrats tan complexa no ha generat infinitat de divergències i tensions s’equivoca de mig a mig. Els prejudicis, els sentiments de discriminació d’alguns grups, les discusions sobre la separació efectiva o no del poder civil i el religiós, les acusacions a l’Estat de voler uniformar aquesta societat segons el model ashkenazi majoritari o de relegar les opinions que discrepen amb el sionisme oficial han estat a l’ordre del dia.
I tot això sense tenir en compte l'omnipresent i virulent debat sobre les polítiques que cal seguir en el conflicte amb els palestins i països veïns o deixant de banda els àrabs amb ciutadania israeliana que sumen la gens menyspreable quantitat d’un milió cent mil habitants (aproximadament 1/7 part del total de la població).

De manera que la propera vegada que es tingui la temptació d’associar l’Estat d’Israel a alguna mena de realitat compacta es farà millor de tenir en consideració aquestes circumstàncies i d’evitar les sempre traïdores generalitzacions. En pocs casos funcionen amb una lògica tan deficitària com en parlar d’aquest gòlem de mil fangs distints, d’aquest fet polisèmic anomenat Israel.

Un parell de fotografies més de la mateixa botiga a directe.cat.

De tota manera aquest petit descàrrec previ no influeix en allò que avui voldria comentar. Fa uns dies el músic alguerès Claudio Sanna oferia una entrevista a Vilaweb on introduïa una idea que jo mateix fa temps que tracto d’estendre. El motiu de la xerrada era la presentació a Barcelona del seu nou disc i, sobretot, l’èxit sobtat d’un dels seus temes: Santa mare llengua. Amb admirable concisió i sornegueria, hi explica la situació de l’alguerès i hi presenta la seva “hipòtesi irònica”: Ryanair podria salvar el català de l’Alguer.
Es tracta d’una manera d' expressar que l’increment dels contactes gràcies als vols directes i econòmics entre Catalunya i la vila sarda poden generar un efecte revulsiu en la motivació dels joves algueresos per a recuperar un idioma que s’havia convertit en una cosa de pobres i bastaixos; vulgar, folklòrica, bruta com la ronya. El descobriment de les complicitats que el coneixement del català els ofereix fa que ja no suposi només una eina obsoleta per a parlar amb els avis, sinó també la contrasenya per a fer contactes i ampliar horitzons, estimular el comerç i el turisme o, encara més elemental i important, establir amistats i engalipar les xicotes gironines que aterren a l’illa

Tots els qui som a aquesta banda de la trinxera en la lluita per la diversitat lingüística ens hem ensinistrat en el refús de les raons purament utilitàries, però això no implica que no en traguem profit quan es pugui. L’alta lliçó de Santa Mare llengua és que cal ser inquiet, inventiu i aprofitar sense repòs les noves portes. Així que tots els planys que es vulguin per la manca de diners i recolzaments institucionals i totes les cerimònies mortuorio-filològiques que calguin, però dediquem sobretot els nostres recursos i energies a fer del domini d’una llengua, en aquest cas el català, una qüestió joiosa, excitant i envejable, a multiplicar les potències que gràcies a ella se’ns posen a l’abast i l’excel•lència de les alternatives que ens possibilita.
Per a poder lamentar millor la seva dissort és difícil que hom s’engresqui a formar part d’aquesta comunitat. Per a engruixir les files dels qui frueixin d’una festa selecta hi ha haurà galtades.