La imatge és extreta del bloc del Pere Aragonès, i publicada inicialment al darrer número de l'Esquerra Nacional, la revista que edita Esquerra cada setmana. Ve al pel de la designació de nou de Magdalena Álvarez com a mínistra de Foment. S'ha destacat la reacció d'Esquerra que la qualifica d'insult. No m'estranya, una vegada més s'ha perpetuat l'asfíxia en qüestió de mobilitat dels Països Catalans. Però la manca de voluntat de connectar com cal els Països Catalans ha estat una constant de tot el segle XX i XXI.

El naixement de la pròpia AP-7 digue'm-ne que és si més no curiós. El govern franquista no tenia cap voluntat de connectar Catalunya i el País Valencià, i va haver de ser el FMI qui ho posara com a condició per a arribar a acords econòmics en els primers anys d'obertura del règim. Això sí, el govern espanyol va fixar una condició sinéquanon per iniciar la infraestructura. Arribaven a la nostra vida els Peatges. Després; renovació rere renovació de la concessió. fins a l'espoli final. Així, penalitzats cadascun dels nostres productes perd competivitat en arribar a Europa. Només entre Alacant i Perpinyà ja s'han de pagar 54€ (i has de tornar pel mateix lloc). Per als ciutadans corrents, suposa un nou hàndicap de comunicació i coneixença entre els habitants d'arreu del nostre país.

Si decidírem viatjar en tren, les perpectives no són millors. Durant anys i panys s'han negat i es negaran les inversions necessàries en infraestructures ferroviàries que ens afecten en tres nivell clars. Pel que fa a les comunicacions de proximitat que són les que afecten a un gruix més important de gent i més sovint, les rodalies adoleixen d'un bon grapat de mancances. No només a l'eix metropolità de Barcelona. En el cas de València, de les 5 línies de rodalies amb què compten actualment només 3 estan electrificades, i les 5 compten amb freqüències de pas de mig hora en hora punta, fet que no les fa gens competitives com a alternativa al cotxe, que alliberaria els saturats accesos a la ciutat com la V-30 que pateix de col.lapse crònic. Menció a part, que als trams existents de via única en la xarxa de rodalies com el que hi ha entre els municipis de Cullera i Xeraco, en l'eix València-Gandia.

Pel que fa a la comunicació ferroviària de mitjana distància és potser el gran oblidat de la comunicació ferroviària. En el cas del País Valencià a més de la manca d'un teixit ben estructurat de comunicació entre ciutats importants del territori, el cas més flagrant és la manca de comunicacions estratègiques com la línia Gandia-Dénia, clau per a la connexió entre València i Alacant ja que, ara per ara, obliga a passar per territori de Castella la Manxa per arribar d'una ciutat a l'altra. Un altre dels objectius basat en unir les ciutats més importants per evitar la saturació de vies i evitar un major impacte amb el territori, topa de ple amb l'estat de línies com la Vic-Puigcerdà amb aturades constants o la que uneix El Camp de Tarragona i Lleida amb tres trens diaris en cada direcció (sempre i quan no vulgues pagar els preus del TGV)

Finalment l'àmbit de les grans distàncies mostres d'una manera més clara l'asfíxia premeditada en la comunicació entre territoris dels Països Catalans. No només es tracta de les continues fallades en el serveis dels anomenats Euromed (que no són veritablement trens d'alta velocitat), sinó de la pròpia concepció del corredor ferroviari mediterrani. Entre Castelló i Tarragona encara ara hi ha un tram de via única i ample ibèric que es converteix en un veritable coll d'ampolla. A més les infraestructures d'alta velocitat radial, concebudes des de Madrid no preveuen la comunicació entre València i Barcelona. Sense el tram entre Castelló i Tarragona i la ruta en ferrocarrils d' alta velocitat entre les ciutats de València i Barcelona és València-Albacete-Madrid-Saragossa-Lleida-Tarragona-Barcelona. Només per a intrèpids.

I què s'espera d'aquesta legislatura? El mateix que l'anterior, i de l'anterior, i de l'anterior i del final de la dictadura. L'asfíxia pressupostària per a les infraestructures aprovades políticament a les institucions pertinents. Aquí hi ha la trampa del superàvit, aprovar però no executar, i així, fins al no a l'investidura de Zapatero. Ara bé, cap problema en rebre el 80% de les aportacions de l'Estat que ara sí, venen (i no tornen) dels Països Catalans. Encara no entenc perquè els agents econòmics dels Països Catalans no aposten per la independència. Ah sí, és cert, una vegada més l'excessiva dependència dels mercats espanyols.

Aquests dies a València i Burjassot, s'han convocat actes de record a Guillem Agulló, assassinat fa tot just 15 per militants de l'extrema dreta un cap de setmana a Montanejos, a l'Alt Millars. Els fets em queden una mica lluny, i amb sis anys que tenia quan va passar no tinc records sobre la matança. Tot i això, 15 anys després la mort del Guillem continua ben present en tots aquells qui treballem per la llibertat dels Països Catalans, i que la força dels fets ens ha convertit en antifeixistes sense triar-ho. Cada any, al País Valencià hi ha 600 agressions vinculades amb els feixistes, algunes de les quals m'han tocat de molt a prop i han alterat una vegada i una altra el batec d'aquells qui volem un altre país per a casa nostra.

Fa pocs mesos, una altra "baralla" com els agrada titllar a la premsa aquestes agressions va acabar amb la vida d'un jove antifeixista madrileny, el Carlos. Un relat esgarrifosament manipulat de la mort d'un innocent. Una vegada més, amagar la realitat per no trobar-hi solucions, mentre altres opcions són criminalitzades fins a l'extrem per enfrontar-les a la normalitat que malgrat ells ja han assolit.

Aquells qui van matar al Guillem, avui estan al carrer entre nosaltres. Continuen al mateix lloc i fins i tot gossen presentar-se a unes eleccions amb les mans tacades de sang. A nosaltres ens queda el deure de no oblidar, pel Guillem i perquè ningú menys haja de patir el dolor de la intolerància.

Us deixe l'enllaç a un altre article sobre els 15 anys de la mort del Guillem

Si per casualitat algú llegeix el twitter que acabe d'iniciar, haurà comprovat que efectivament aquest no és un post amb un petit diccionari dels nous formats de comunicació a internet. Hauré de demanar disculpes per les expectatives no resoltes (queda pendent per al proper post evidentment),però he trobat una foto que m'ha fet canviar els plans sobtadament.

Camps i Garcia-Gasco, Garcia-Gasco i Camps, dos homes i un sol destí?. En les darreres setmanes els bisbes i arquebisbes com la resta de partits polítics (o altaveus de partits polítics) han iniciat la campanya electoral, clamant al cel (mai millor dit) contra els qui "negocien" amb terroristes o defensen els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos amb la reivindicació d'un avortament lliure i gratuit.

Té certa gràcia, quan ells mateixos van fer costat a les negociacions entre el govern d'Aznar i ETA, que ara utilitzen les creences de la societat per a fer la "mitinada de diumenge" en favor d'una força política concreta (diuen que no, però és que la resta de candidatures són sospitoses d'haver caigut en un pecat com a mínim de la encíclica).

I encara és més gloriós exigir el dret a la vida en contra de l'avortament quan blasmen de l'us de preservatius que podrien evitar milions de morts per la sida arreu del món. I davant tot això "besamans" i a genollons trobem la candidatura en ple del Partit Popular disposada a competir amb "monseñor" a demostrar un major ultraespanyolisme retrògrad. Doncs ara per ara no sé qui guanya. Coses de tenir la mateixa meta, uns recuperar el govern i els altres no perdre la cordura...dic el concordat.

El passat dia 30 a Madrid hi havia convocada una trobada de famílies catòliques. Fins aquí res paranormal en el dia del senyor. L'entrada en acció de personatges com Rouco Varela, Agustín Garcia-Gasco, i Kiko Argüello (el dels Kikos..si si) van acabar per convertir la trobada en un aquelarre ultra amb la participació estelar de Benet XVI (àlies Ratzinguer Z). Les reminiscències d'altres èpoques no eren poques i els tics més bé els mateixos. Per a mostra un botó. L'actual Cardenal de València, Agustín Garcia-Gasco, ha fet desaparèixer l'accent de Gascó, no fóra cas que se'l titllara de rojo i separatista per tenir un cognom català. Us sona un tal Serrano i Sunyer (que no súñer, sic)?

La mateixa setmana en el bisbe de Tenerife havia assolit l'estat de "glòria" després de dir que els joves provoquen els abusos sexuals que pateixen, i quan hom pensava que no es podia anar més enllà, la jerarquia catòlica ens ha demostrat una vegada més la seua capacitat "eterna" de superar-se i pujar uns quants punt més el seu nivell de "burrera".

El porprat Garcia Gascó, sense tallar-se ni un pél, va pontificar sobre la dissolució de la democràcia en dir que l'aprovació de lleis com la del matrimoni homosexual, la de l'avortament o l'assignatura d'educació per a la ciutadania no compleixen la constitució (sic) i condueixen a la dissolució de la democràcia. És de sainet que un individu que forma part de d'una jerarquia eclesiàstica que es basa en sufragi censitari entre fumata i fumata done lliçons de democràcia a la resta.

Què hi ha més democràtic que estimar lliurement amb qui formaràs la teua família més enllà de convencionalismes eclesiàstics derivats de la histèria de deixar de ser espina dorsal d'un estat teòricament laïc?. En una cosa si que estic d'acord. La família importa, com a núcli de solidaritat i afecte més proper a cadascú de nosaltres, indistintament de si està formada per un pare i una mare, un pare, una mare, o dos pares o dos mares. Això tant hi fa. També és d'agrair el gest dels col.lectius de cristians de base que s'han plantat davant l'aquelarre de l'altre dia a Madrid. No mereixen ser equiparats amb els "grans demòcrates" que impedeixen exercir el dret d'apostasia (com passa a València) als seus adeptes. Sort que a servidora li van deixar escollir lliurement, i amb coneixement de casa si volia ser part de l'esglèsia catòlica. M'he estalviat un munt de papers i alguna visita al jutjat.

Nous servei d'aquest bloc: He afegit l'Snap Shot a aquest bloc. Si passeu el ratolí per damunt dels links us mostrarà una previsualització de la pàgina, i un llistat d'enllaços RSS en el cas dels blocs a més de la possibilitat de subscriure-us (podrieu triar entre les dues opcions amb les icones de dalt a l'esquerra de la finestreta). A més en el cas que els links siguen a videos del youtube es podran visualitzar a la mateixa finestreta per fer-ho més àgil.

A més he afegit un nou apartat dels enllaços al trackback d'aquest bloc amb el títol el teu bloc i la teua blocosfera. Allà trobareu les webs de tots els recursos que he anat afegint al bloc i alguns agregadors i rànquings. Si passeu el ratoli per damunt a més de la captura de l'Snap Shots trobareu una breu descripció del contingut de cada recurs

la seua postura a madrid tant hi fa

El PSOE ha caigut una vegada més aquesta legislatura en el seu propi parany i en el que li para el PP. De nou la postura del "què diran" passa per damunt dels compromisos i s'acosta a la del PP, en la seua cursa particular per veure qui és més nacionalista espanyol. En la cursa de "a veure qui és més "xulo"", no guanyarà ni el PSOE ni el PP, sinó de nou s'imposarà la dignitat dels catalans que plenaran el Palau Sant Jordi.

El dia que Piqué ha plegat del PP per deixar pas a Sirera al capdavant del PP de Catalunya, ha sortit el sol com qualsevol altre. Tanmateix dos episodis ens han fer retrocedir en el capítol de llibertats (en especial de l'expressió) fins als temps en què Sirera no havia nascut i el seu partit no existia i formava part d'un règim dictatorial de primera magnitud.

Després de l'episodi de les caricatures de Mahoma, ara és la revista satírica El Jueves la que pateix d'una manera directa la censura. Una vegada més, és la Casa Real la causant d'un nou episodi de retallada de les llibertats. Si no va tenir prou amb la fi del Persones Humanes, la retirada del Set de Nit (els dos programes de TV3) i la censura del assassinat del Mitrofan (en pau descanse en el cel dels ossos i la mel), ara el fiscal i el jutge han demanat la retirada de tots els exemplars de la revista, i fins i tot la clausura de la seua pàgina web, per la portada que hi ha a l'inici d'aquest post.

El dia que comencen a riure's d'ells mateixos (un esport saníssim) haurem avançat algun pas que altre cap a la plena normalitat. Ja hi ha prou de sense fer res ja que la Casa Reial, mai demana la retirada de res però les coses es tanquen sense explicació, es continue violentant una vegada i una altra la llibertat de premsa i expressió. On està el problema? Una parella que a més té dues criatures ben criades (a costa de tots) dubte que es dedique a la meditació trascendental, per tant, on està l'obcenitat? En l'electoralisme de la mesura de Zapatero?.

Les reaccions no s'han fet esperar, i sembla que quan arribe la Guàrdia Civil a requisar els exemplars de la revista farà tard, perquè segons informen els mitjans ja porten bon camí d'exhaurir-se. Una vegada més la raó es revolta a la bogeria de l'Audiència Nacional, que deu estar a punt de rebre, si no ho ha fet ja un exemplar de la seua "estimadíssima" Constitució Espanyola enviada per les JERC, on sembla que han oblidat l'article 20 que es refereix a la llibertat de premsa.

El cas "seleccions": continua la bogeria.

Per si l'onada contra la llibertat d'expressió no havia abastat nivells màxims, avui s'ha conegut la sentència contra a Plataforma Pro-seleccions Catalanes per l'emissió de l'anunci en què uns xiquets no deixen jugar un que vesteix la samarreta de la selecció. La demanda interposada per Ciutadans (uns altres guardians de les llibertat democràtiques), esgrimeix que es crea un greu perjudici als nens de l'anunci. Esperem que denuncien a la Federación Española de fútbol per la destrucció continua de nens.

Tinc la sort de no haver de patir en excés aquesta emisora, de fet m'he assabentat de les "brillants" declaracions a través d'un altre mitjà "neutre" i "gens tendencios" com és e-noticies. Aquests dies, estic examinant-me dels exàmens fials de 3º curs de periodisme de la Universitat de València, i val a dir que aquestes hores ja m'han referenciat totes i cadascuna de les pràctiques del senyor losantos en l'ABC del que no s'ha de fer.

S'entesta en vincular independentisme amb violència, per por a que seguim com fins ara, creixent en número i en normalitat d'un discurs que treballa per la pau de tots i cadascun dels pobles del món. I ell? també cerca la pau amb discursos guerracivilistes i que estan lluny d'aturar l'odi entre les persones? Em sap greu per ell. Però la gent que anem amb les mans esteses a parlar amb tothom, però amb les idees clares, tenim les de guanyar, enfront de l'odi i la violència que propugna. Almenys que condemne demà mateix l'incendi a la seu d'Esquerra de Sant Vicenç dels Horts i demostre que és un demòcrata (almenys li donaré el benefici del dubte).

Després de ruptura de la Treva d'ETA de fa uns dies, i la fi del procés de pau (almenys per la part que toca al govern Espanyol), són dies tristos que trenquen una mica el somni de la pau anhelada per a Euskal Herria.

Enmig de la tristesa, però, una mica d'humor : Escolteu aquest àudio

Entenc que calia rebaixar la crispació amb que s'ha tractat tot el procés de pau, però...el Rajoy, no voleu dir que s'ha relaxat una mica massa en els seus plantejaments?

en fi: relliscada que plenarà moltes hores de televisió de ben segur.

Extret de la pàgina web d'ACPV

ACPV desconvoca la concentració al Mondúver, donada la negativa de la Justícia a permetre la Generalitat Valenciana l'accés al repetidor

24/04/2007

El jutjat del contenciós-administratiu número 2 de València no ha concedit a la Generalitat Valenciana l’autorització d’entrada en el centre reemissor de TV, propietat d’ACPV, situat al cim del Mondúver, a la localitat de Xeresa (Safor) i que permet l’emissió de TV3 a les comarques centrals del País Valencià.
Tal com explica la jutgessa a la interlocutòria, el propòsit d’execució forçosa de la mesura provisional de cessament de les emissions de TV3 al País Valencià “resulta una mesura desproporcionada per a l’objectiu que persegueix...”, “ja que si es dictara resolució sancionadora, després que s’haja tramitat l’expedient i que es resolga, acordant el tancament de les emissions, aquest tancament podria portar-se a terme en qualsevol moment”.

A més, la interlocutòria deixa ben clar que no hi ha cap dany per a l’interés públic, més bé al contrari ja que, “si s’efectuara el tancament de les instal·lacions” i per tant la no emissió de TV3 al nostre territori “es veurien afectats drets fonamentals i llibertats públiques protegits en l’article 20 de la Constitució Espanyola”.

És important recordar, com també ho fa la jutgessa, que les emissions de TV3 al País Valencià no són “emissions d’una televisió clandestina, ni l’explotació d’una televisió no autoritzada sinó la retransmissió de les emissions d’una televisió pública autonòmica”.

ACPV havia convocat una concentració per demà al Mondúver, que ja ha sigut desconvocada. Per tant i a l’espera que arriben les interlocutòries dels jutjats de Castelló i Alacant , les instal·lacions d’ACPV al Mondúver continuaran obertes i es seguirà garantint les emissions de TV3 al nostre país.

Avui mentre faig un paró de feina per dinar, m'arriba un correu electrònic. A dintre una portada del diari espanyol El Mundo. Normalment són notícies que van contra qualsevol codi deontològic dels que s'ensenyen a la facultat. Aquesta, però, és l'evidència de la deriva de la línia editorial del diari de Pedro Jota. Ens remuntem al 31 de maig del 1990 i un diari costa 75 pesetes, la meitat que ara.

A la capçalera una cita de Santa teresa "si no hem perdonat, fem sentència contra nosaltres, que no mereixem perdó". I a la fotografia una figura humana cadavèrica, lligada al llit. Recorda massa a les fotografies publicades publicades fa unes setmanes del de Juana, però només les fotografies, perquè el contingut es radicalment diferent de qualsevol noticia de El Mundo. Aquesta vegada, demanen clemència de l'Estat per un pes de GRAPO i considera tortura que estiga lligat a un llit i siga obligat a menjar a través d'una sonda...curiós veritat?

Tanmateix i tornant al present, estem immersos en una espiral de colpisme. La dreta colpista i espanyola no té cap mena de complexe en qüestionar-ho les lleis saltant-se la separació de poders sistemàticament i demanant no sé sap bé bé què, però quelcom molt semblant a la perpetuació de la cadena perpètua a l'Estat Espanyol. I el PSOE, doncs a veure-les venir, amb la batalla ideològica quasibé perduda i a remolc del que diguen els zaplanes i acebes entre cullerada i cullerada d'àcid bòric, i de teories de la conspiració tant enrevesades i maquiavèliques com les seues ments.

Respecte a la portada del mundo, doncs tant de bo tornessin a la informació i no a la demagògia els negocis i les mentides, mentre el PP fa política i no pressió sobre els jutges, amb l'Estatut català encara en el punt de mira. Potser seria un bon inici que fugiren tots dos de les fronteres difuses entre mentida i veritat, entre demagògia i justícia, entre objectivitat i manipulació, entre poder politic i judicial, entre dignitat i mediocritat, en definitiva.