laicitat « WordPress.com Tag Feed

Principios constitucionales y laicidad, en el Ateneo de Madrid

Joan-Francesc Pont i Clemente — Tue, 17 Jun 2008 21:36:53 +0000

Buena velada ateneísta junto a Paco del Barrio y Javier Otaola, con muchos amigos y otros asistentes, en el salón noble o de plenos de la docta casa. El enlace conduce al power-point de mi presentación:

ateneo-de-madrid-principios-constitucionales-y-laicidad-1762008

Otros fines

joffrevillanueva — Tue, 10 Jun 2008 11:56:27 +0000

Hi ha xifres que evoquen conceptes. Com el 69, el 101, el 1984... en sortirien un munt! Un altre nombre màgic és el 0,7%. Perquè se suposava, ja fa anys, que dedicant un 0,7% dels PIB dels països desenvolupats a països que no ho estan tant, es compensaria una desigualtat absolutament injusta que genera pobresa, fam, malalties, repressió... De fet, tothom recorda les famoses acampades a favor d'aquesta xifra l'any 1994, molta gent hi va participar (jo també!) per reclamar a les institucions que prenguessin mesures. Mai hem arribat a aquella xifra i les desigualtats han crescut, o sigui que si reféssim el càlcul, suposo que amb un 0,7% no n'hi hauria prou.

Però vaja, no volia parlar d'aquest 0,7%, sinó d'un altre. El de l'IRPF. Estem en plena declaració de la Renda, i gràcies a una brillant negociació, l'Església Catòlica ha aconseguit que la famosa casella que serveix perquè l'estat recapti diners per a una confessió religiosa, passi d'un 0,52% a un 0,7%. Poca conya, és un 34% d'increment! I això que estem en època de vaques flaques i es demana contenció salarial! Salta a la vista que el seu regne no és d'aquest món...

L'únic punt positiu de tot plegat és que hi ha un subproducte, que és allò de “otros fines”, que també augmentarà un 0,7%. Haurien de desaparèixer una casella i l'altra, consti. L'església s'hauria de sostenir amb les quotes dels fidels i el suport públic a projectes socials l'hauria de decidir el Congrés en el marc de la discussió dels Pressupostos Generals, igual que passa amb els calers que es dediquen a carreteres, escoles i demés. Així és com funciona la hisenda pública en condicions normals.

Però mentrestant, veurem com el model es perpetua i s'exté. Sembla que aviat podrem marcar la casella de l'Església Catòlica, la de les esglésies protestants, la de “otros fines” i si hi ha acord, una de musulmans. Total, que la cosa acabarà sent un patchwork fiscal de tres parells, i enlloc de resoldre una autèntica antiqualla la multiplicarem com a bons multicultis.

I tornant al subproducte, mentres no s'arregla el sistema, podrien posar-li un nom més afortunat, no? “Otros fines” és penós, sembla que hi hagi una casella important que et portarà al cel i una altra que et portarà a una ONG! L'any 2005, a Catalunya un 56,7% dels contribuents(prop de 2 milions) van marcar la casella “Otros fines”, per un 45,2% a tot l'Estat. La previsió de recaptació a Catalunya enguany per aquest concepte és d'uns 62,5 milions d'euros. En canvi, a les províncies de Catalunya, la quantitat de gent que va marcar la casella de l'Església Catòlica va ser d'un 20% a Barcelona, un 23% a Girona, un 28% a Tarragona i un 31% a Lleida. Davant d'aquests percentatges, qui és el principal i qui és “l'altre”?

Què ha de ser prioritari pels poders públics, el benestar de les persones o la seva relació amb el més enllà? Qualsevol expressió real d'una espiritualitat íntima requereix distància del poder, de les riqueses materials, de les litúrgies que redueixen l'experiència religiosa, empobrint-la a base de conduir-la a la simple repetició d'uns ritus i unes formes. Comença a ser cada cop més injustificable i escandalós que es segueixin mantenint els privilegis d'uns pocs, que prefereixen l'aliança entre el tron i l'altar i que a la resta ens toqui recollir les molletes de les seves conquestes.

Lectors i lectores, no us deixeu enredar, marqueu la casella de “Otros fines”. Us interessa.

Breakfast at Avinyó 44

Joan-Francesc Pont i Clemente — Fri, 06 Jun 2008 13:32:13 +0000

nota-associacio-electes-laics-mlp

A les 11:30, esmorzar a la biblioteca de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, organitzat pel Moviment Laic i Progressista. Fan d'amfitrions Joffre Villanueva i Fabián Mohedano i els comensals i contertulis especials són set parlamentaris en actiu. S'havia convidat a totes les forces polítiques, però hi assisteixen només membres dels partits de l'esquerra de l'hemicicle. El debat s'allarga més del previst i posa de manifest una unitat més que satisfactòria sobre els grans temes de la laïcitat. La proposta de bastir una Associacio Catalana d'Electes Laics es esperançadora. Caldrà seguir i donar suport al procès.

Principios constitucionales y laicidad

Joan-Francesc Pont i Clemente — Wed, 28 May 2008 15:11:44 +0000

laicidad17-6-08-pdf

El 17 de junio de 2008, a las 19:30 horas, foro sobre Principios constitucionales y laicidad en el Ateneo de Madrid con las intervenciones de JAVIER OTAOLA y de JOAN-FRANCESC PONT, bajo la batuta de FRANCISCO JAVIER DEL BARRIO. El enlace conduce a la invitación-programa del acto.

El Mediterráneo: construir el diálogo desde la ciencia

Joan-Francesc Pont i Clemente — Sat, 24 May 2008 21:25:10 +0000

El Mediterráneo: construir el diálogo...

El 1 de abril de 2008 se celebró en Santiago de Compostela la sesión de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras sobre el nuevo contexto económico-financiero en la actividad cultural y científica mediterránea. No pude asistir entonces, pero quedó abierta la posibilidad de presentar comunicaciones para su publicación en los Anales del Curso 2007-08. Hoy, a las 10:00 he pronunciado una conferencia en Niza sobre este tema y, sobre las reflexiones efectuadas en francés, he construido el texto en castellano al que conduce el enlace anterior y que he remitido a la Academia.

Dimarts, 6 de maig de 2008

Joan-Francesc Pont i Clemente — Tue, 06 May 2008 08:13:01 +0000

Presentació del llibre de Joan Carles Marset, Ateísmo y laicidad, Catarata, Madrid, 2008, a la quarta planta de l'Ateneu Barcelonés. Ramon Alcoberro fa un recorregut per les arrels filosòfiques de l'ateisme i Joan Carles Marset vincula l'opció de l'humanisme lliurepensador amb el combat per la laïcitat. La meva intervenció destaca el caràcter progressiu -diríem anglosaxó- del llibre de Marset, construit i revisat al ritme de l'evolució intelectual de l'autor. Crec que sortim de la vetllada amb la convicció de que a aquest país li cal una "Llei de 1905" de separació de les esglèsies i de l'Estat.

Espe + Rouco= Ius vitae necisque

joffrevillanueva — Mon, 28 Apr 2008 18:07:05 +0000

A partir d'ara, si tens un problema greu, però greu de veritat, de vida o mort, i ets a Madrid, el Rouco Varela t'enviarà un senyor per decidir sobre el teu destí. Potser no el coneixeràs, de fet potser no has ni nascut, però ell sabrà millor que tu el que et convé. Néixer o no, morir o no, patir o no. Algú farà d'intèrpret amb el més enllà per tu i triarà, segons uns criteris sobre els quals no hi tens cap capacitat de decisió, el teu trànsit entre la vida i la mort.

Quina vergonya, quin oprobi, quina humiliació, quina capacitat de degradar la dignitat de les persones, la voluntat de control d'alguns no coneix límits. Són enemics de la llibertat, encara que alguns alcin una bandera pretesament liberal cosida amb els fils de la ignorància i la misèria moral.

Quina poca decència...

Divina sequera

joffrevillanueva — Tue, 15 Apr 2008 10:54:37 +0000

El Conseller Francesc Baltasar ha admès a Catalunya Ràdio que va demanar a la Moreneta que faci ploure i s'acabi la sequera. Està bé, té la mateixa eficàcia que la dansa de la pluja però ens demostra que quan tot trontolla fins i tot un agnòstic s'aferra als ritus coneguts. Ja sabem que un pas (espiritual, en aquest cas) en fals pot subvertir l'ordre del món, desequilibrar el cosmos i provocar tot tipus de calamitats. És normal, doncs, que el Conseller es curi en salut. Que no sigui perquè no ho hem intentat, que ningú pensi que hem escatimat recursos per un excés de pensament racional. Ara sí que es pot dir que s'han esgotat totes les vies de diàleg, fins i tot amb el més enllà!

També demostra que Montserrat és Montserrat, y a ti te encontré en la calle. Que la Transversal Montserratina segueix en plena forma (amb en Baltasar redimint-se davant l'exorcista Toni Bassas) com una Moreneta Connection, una mena de Spectra en versió nacionalcatòlica (recordeu què deia en Torres i Bages, Catalunya serà nostra... o no serà).

Total, que al darrere d'aquest episodi ha saltat com una molla el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, en Lluís Martínez Sistach, proposant una pregària "Per la pluja, que ha de portar l'aigua que la nostra societat necessita: que Déu, provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que baixi del cel cap a nosaltres". Si el sentís l'Asterix! L'Arquebisbe demanant que el cel ens caigui damunt del cap! Tot plegat un pèl delirant. Ja se sap que la set és un dels pitjors patiments, però invocant la gràcia divina no anirem enlloc.

Potser seria millor adoptar els mètodes xinesos, que sembla que utilitzen sovint l'artilleria per fer ploure i també per impedir que plogui. Diuen que tenen tot un sistema per garantir que les proves dels Jocs Olímpics no quedin remullades. Desconec si això de tractar els núvols a canonades entra en contradicció amb la Pax Olímpica, però no em consta que el COI hagi dit res. Tampoc ha dit res de tractar a plantofades als Tibetans, o sigui que...

El cert és que aquesta qüestió de la sequera està despertant una onada d'irracionalitat absolutament desproporcionada. Ja hi ha conflictes camp – ciutat, govern – oposició, Generalitat – Moncloa, Ter – Ebre, i fins i tot algun galleto dins d'Iniciativa per Catalunya, cosa poc habitual. I els arguments de tipus científic, territorial, ideològic i tècnic es barregen amb una confusió absoluta, impedint que ens fem una opinió pròpia del què està passant i de quines solucions hi ha. Però ara, a més, hi podrem afegir el conflicte diví, que ens proposa nous mètodes. Transvasament? Restriccions? Dessalinització? Pregària?

Ara, gràcies a en Baltasar i en Cistach, podrem tornar a treure els sants en processó! Llàstima que hagi passat la setmana santa, perquè per la tele fèien Ben Hur, que és una peli que fa venir set i ens ajudaria a valorar el que tenim i a recordar-nos qui pot fer ploure i qui només ho pot demanar... si es converteix.

Publicat a El Triangle el 14 d'abril de 2008

Apostatar tranquil·lament

joffrevillanueva — Wed, 02 Apr 2008 17:44:04 +0000

De bon matí, a Ràdio4, amb el Toni Marín, parlant de l'apostasia. De convidats, en Francesc Romeu (capellà i periodista) i jo mateix. Considerant l'hora i el tema, he agraït enormement el sentit comú i el sentit de l'humor d'en Francesc Romeu. No ens coneixíem, però m'he trobat molt a gust i hem coincidit en tot.Al final, el Toni ens ha fet opinar sobre la religió oficial. Hem parlat una mica del Barça.

Església anticatalana

Jordi Serrano Blanquer — Fri, 01 Feb 2008 12:48:11 +0000

L'esquerra catalana ha menystingut el poder l'església catòlica en la vida del nostre país. Fins i tot una bona part de l'esquerra marxista, quan existia, afirmava que no entenia perquè la classe obrera conscienciada i organitzada era anticlerical. Potser ara tots aquests milhomes començaran a entendre aquells pobres obrers organitzats que potser no havien pogut estudiar però eren molt més lúcids que els intel·lectuals dels anys 60 i els d'ara. Què sabien aquells obrers, que no sabem ara? (Max Aub, a La gallina ciega). Ara es torna a veure amb claredat que només l'església pot nuclear una potent dreta ajuntant des de Duran i Lleida fins al racista Anglada, passant per Sirera. Tot això ja estava escrit: El gran refús. El que fou home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer, Carles Cardó, ja ho va escriure a inicis dels anys 40 i tot i que no es va publicar fins 1994, el seu testimoni llegit aquests dies fa estremir: "D'ací vingué que entre el poble, sovint entre la clerecia, el nom de catòlic signifiqués menys una confessió religiosa que un partidisme polític, i per cert un de particularment i justament antipàtic al seny cristià de la gent: el d'una extrema dreta violent". L'esquerra ha estat menys valenta que Cardó a l'hora de judicar el paper de l'església catalana en la Guerra Civil, tothom hi ha volgut passar de puntetes: "Les repercussions sacrílegues que tingué en la zona republicana cauen, doncs, en gran part sobre la consciència dels promotors del fratricidi col·lectiu, entre els quals es trobaven alguns jerarques eclesiàstics". Apunta als bisbes de Barcelona, Girona i Lleida. Alhora la jerarquia eclesiàstica manté un potent esperit anticatalà propagat per la COPE, on el bisbe Carreras n'és encara avui un dels seus responsables. Igual com abans: "La gent començava a preguntar-se si ésser català era compatible amb ésser catòlic". Al final resulta que Cardó -com uns anys abans Joan Maragall- sabia perquè existia un ambient anticlerical entre les classes populars catalanes, mentre els tertulians encara avui no ho saben: "Les turbes no cremaren les esglésies sinó després que aquells sacerdots hagueren cremat l'Església".

Per un Estat aconfessional i laic

Josep Antoni Moreno — Fri, 01 Feb 2008 00:17:19 +0000

Avui (31 de gener) ha estat un dia estrany. Per una banda, em trobo amb la declaració de la Conferència Espiscopal Espanyola fent política, tal qual partit polític, però assenyalan amb la mà dreta al PP i, per tant, sense presentar-se "directament" a les eleccions del proper 9 de març. I per un altra, fa unes poques hores participava a una taula rodona convocada per la parroquia de Sant Ignaci de Loiola de Lleida, que tenen com a objectiu atendre les necessitats individuals de persones amb problemàtica d'exclusió social i promoure la seva integració social, on els partits em presentat les nostres propostes de política social. I encara que no és gens habitual trobar-se amb aquest tipus d'iniciatives, el que voldria destacar és la sintonia que he trobat per part del públic que ha assistit, sobretot, pel fet que nosaltres no canviem drets per vots i, per tant, hem defensat en tot moment, les nostres solucions per la cohesió social amb més despesa pública. Així, temes com la integració dels immigrants, la lluita contra la probresa o el dret a les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos (Interrupció Voluntaria de l'Embaràs) han estat defensats amb contundència.

Volia destacar-ho avui, quan ens trobem amb unes declaracions de la jeràrquia esclesiàstica més conservadora, que fa necessari recordar, més que mai, figures com la d’Alfonso Comín, que des de la fe cristiana va defensar la legitimitat de l’opció política d’esquerres, i va convertir la seva fe en pedagogia antidogmàtica. Avui necessitem més que mai aquesta pedagogia del cristianisme progressista. Davant uns bisbes fonamentalistes que deixen molt clar que votar Rajoy és votar Rouco Varela. Que votar CiU i Duran és votar a favor de l’Església catalana més conservadora (l’única diferència amb l’Espanyola és que parlen català, però pensen el mateix sobre el paper de les dones a la societat, l’avortament, els matrimonis homosexuals, l’eutanàsia o l’escola).

Finalment, avui, crec ha quedat molt clar el que ens separa entre els partits, i en definitiva on és cadascú. No pot quedar el menor dubte que amb els vots que rebem a ICV-EUiA evitarem que Duran condicioni el Govern de l’Estat, donat que Duran representa el NO als matrimonis homosexuals, el NO a l’avortament, el NO a la separació Estat-Església, el NO a la redistribució de la riquesa, el NO a més despesa social.

Avui, més que mai, necessitem el suport de qui vol un Estat laic, així com la dels cristians progressistes, decebuts amb la feblesa de Zapatero davant la Conferència Episcopal.

Cal posar fi als privilegis i luxes de la jerarquia de l'Església catòlica per avançar cap a un Estat laic.

El pessebre, una tradició catalana

Jordi Serrano Blanquer — Fri, 04 Jan 2008 13:27:05 +0000

Una de les dèries d'aquests dies es tota la gent que creu que el pessebre és un element essencial de la cultura catalana i s'escandalitza quan algunes escoles pretenen ser fidels a un ensenyament laic i intenten, per fi, respectar totes les creences religioses i filosòfiques. Diuen que el pessebre és una gran pedra angular de la tradició catalana. El pessebre, tan nostrat, i que tanta pressió fan alguns pares nacionalistes i catòlics perquè es facin per Nadal a les escoles públiques, en realitat va arribar per primera vegada a Espanya al segle XVIII quan el rei Carles III el porta de la tradició de Nàpols. És a dir el nét de Felip V, el que va liquidar l'estat català i imposa el decret de Nova Planta, és qui ens va portar el pessebre! Per tant, els nacionalistes catalans si fossin una mica conseqüents lluitarien en contra dels pessebre com a símbol d'una infàmia que es gesta l'any 1714. El progressista Ajuntament de Barcelona continua, un any més, fent un pessebre a la plaça Sant Jaume com en els pitjors anys del franquisme. No seria hora de plantejar-se un canvi Us imagineu l'Ajuntament republicà de 1931 organitzant pessebres No deixa de ser inquietant que l'espònsor del pessebre sigui Endesa, una empresa molt estimada a Catalunya perquè intenta fer la croada altra volta sobre la base de deixar-nos sense corrent elèctric i per tant obligar-nos, tant si com no, a desenvolupar la nostra latent i adormida espiritualitat. Proposo que Endesa continuï esponsoritzant el pessebre però a partir de l'any vinent ho encarregui, per exemple a la parròquia del Pi i es posi en la plaça del mateix nom. Sinó i per ser políticament correcte ja veig que el proper pas de l'Ajuntament serà fer obligatori als funcionaris el compliment del Ramadà. Una tradició a Catalunya és una cosa que dura més de tres setmanes. Ja va escriure fa molt de temps Eric Hobsbawm que la tradició sempre és una invenció. Pi i Margall ho explicava dient que calia reclamar la tradició però passada pel tamís de la raó. En aquestes festes dels solstici d'hivern, Visca l'Almax i el Vichy Catalán.

Cultura religiosa

Jordi Serrano Blanquer — Fri, 21 Dec 2007 08:42:54 +0000

Escolto una tertúlia de la ràdio sobre la cultura religiosa, resulta que tot de gent que no s'apropa a una església des de fa dècades, tot d'una, quan ve Nadal, els agafa una mena d'enyorança malaltissa del que no han tingut mai. La gent gran, atacada pel síndrome d'Estocolm, creu que té cultura religiosa i diuen que els joves no en tenen. A més pensen que això és un problema. Anem a pams. Algú pot creure que a les escoles franquistes s'estudiava cultura religiosa. És més, algú creu que a l'escola franquista s'adquiria cultura No, abans el que hi havia era adoctrinament religiós i prou. Anem a veure un bocí d'un manual de l'època: «Las mujeres íberas llevaban sobre la cabeza un aro de hierro que servía para echar sobre él un velo con el que a menudo se cubrían la cara. La misma Dama de Elche aparece con la cabeza y el cuello pudorosamente cubierto de paños. Parece que las primitivas mujeres españolas estaban nada más que esperando que se levantara la primera Iglesia de Cristo, preparadas ya con sus tocas para asistir a la primera misa...».
Quan es parla de cultura religiosa, en realitat de què es parla De tenir coneixements d'història sagrada La pregunta que ens podem fer és: la religió és cultura Una persona que no sigui religio sa, li falta cultura Anem més enllà, es pot educar en la religió Crec sincerament que no, la religió no és una matèria científica que es pugui ensenyar, creus o no creus. Alguns més lights, no més laics, diuen que cal història de les religions, com si es pogués explicar història a Catalunya o Espanya sense explicar la inquisició, la lluita de l'església catòlica contra els drets humans, contra la democràcia, contra la llibertat, contra el sufragi universal, contra els drets de les dones, contra la regulació del treball infantil, etc.
Els lliurepensadors potser el que hem de començar a exigir és que a l'escola es proposi la lectura als pares de L'Anticrist: maledicció sobre el cristianisme de Friedrich Nietzsche a veure si així se'ls obre la ment a altres possibilitats filosòfiques que mai havien tingut en compte i així entendran més a llurs fills.

13 d'octubre de 2003: creació de la Lliga per la Laïcitat

Joan-Francesc Pont i Clemente — Mon, 13 Oct 2003 10:15:05 +0000

Manifest en pdf

El 13 d'octubre de 2003 amb motiu de l'aniversari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, es celebra un acte commemoratiu. Vicenç Molina presenta el llibre Laicidad y derecho al espacio público. Seguidament el president, Joan-Francesc Pont, presenta la Lliga per la laïcitat i defensa la laïcitat com un dels valors centrals, constitutius, essencials, d'una societat democràtica que permet, precisament, garantir que la Ciutat sigui de tots perquè no pot ser apropiada per ningú. La laïcitat mereix ser defensada constantment de tots aquells que pretenen imposar-se sobre els quatre valors superiors del nostre sistema polític: la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme. Dona a continuació la paraula als representants de les 11 entitats fundadores de la Lliga:

Cooperacció, representat pel seu President Tono Albareda
Unió General de Treballadors UGT, representat pel seu Secretari General Josep M. Alvarez
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica FMRP, representat pel seu President Joan Coma
Comissió Obrera Nacional de Catalunya CONC, representat pel seu Secretari General Joan Coscubiela
Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya FAPAC, representat pel seu President Raimon Guilera
Unió Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya USTEC-STE's, representat pel seu portaveu Carles Martínez
Gran Lògia de Catalunya i Balears, representat pel seu President Genís Morillas
Gran Orient de Catalunya, representat pel seu President Gabriel Plana
Ateus de Catalunya, representat pel seu President Albert Riba
Confederació General del Treball CGT representat pel seu Secretari General Joan Carles del Val.
Moviment Laic i Progressista, format per Esplais Catalans, Escola Lliure El Sol, Associació de Casals de Joves de Catalunya, Entorn, Fundació Terra i Fundació Ferrer i Guàrdia i representat pel seu Secretari General, Joffre Villanueva.