Article publicat a L'Accent 134 [juliol de 2008]

A partir d'aquest moment s'iniciarà la verificació de les signatures i cap al mes d'octubre es preveu que es pugui iniciar el tràmit parlamentari. Soldevila no vol descartar cap opció "fins i tot que s'aprovi" tot i que considera que el més important és haver aconseguit que es generés un debat social important. Tanmateix, afirma que retirarien la ILP si se'n rebaixés el contingut especialment respecte a la contaminació d'explotacions transgèniques cap a ecològiques o convencionals.

La proposició de Llei es basa en quatre punts: la declaració del Principat com a zona lliure de transgènics, la prohibició immediata dels cultius modificats genèticament, l'etiquetatge clar dels productes alimentaris i una moratòria al desenvolupament de productes transgènics. Actualment ja hi ha uns 35 municipis dels Països Catalans que s'han declarat lliures de transgènics així com el conjunt de les illes Balears i Pitiüses i les comarques de l'Alt i el Baix Penedès.

Més info: http://www.somloquesembrem.org/

Notícies complementàries (L'Accent 120): La veritable dependència dels Països Catalans // "Decidir sobirania és decidir creixement"

Notícies relacionades: Els mites de l'energia nuclear (Sostenible)

Article publicat a L’Accent 120

Darrerament, el consens científic, polític i social de l'existència d'un canvi climàtic d'origen antròpic ha "donat ales" al lobby per intentar tornar a impulsar aquesta font escudant-se en la manca d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Amb aquest escenari Marcel Coderch, de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN) assenyala alguns dels 'mites nuclears'. Per exemple aquell que considera que existeix una moratòria política per no construir noves instal·lacions quan en realitat es van deixar de tirar endavant per problemes econòmics; la gran quantitat d'emissions que es generen en l'extracció i el transport d'urani o el fet que les reserves del mineral són molt limitades. D'altra banda, i a diferència del que es comenta, la solució per a l'emmagatzematge dels residus no arriba.

Més informació:

http://www.crisisenergetica.org/

La introducció d'energia a un sistema és imprescindible per mantenir-ne la seva complexitat. Aquest principi de la termodinàmica s'entén fàcilment en el cas d'una societat: per tal que tot el sistema productiu funcioni es consumeix una gran quantitat d'energia de diverses fonts (fòssils, nuclear, hidràulica, solar, biomassa...) i a partir de diversos vectors (electricitat, combustibles líquids i gasosos, llenya...). En el cas dels Països Catalans, el 75% de l'energia és importada mentre que la utilització de fonts no renovables assoleix el 98% de l'energia primària. Amb aquestes xifres, és evident la dependència del nostre país; tant per la necessitat d'importar aquestes matèries com per la seva localització en regions de gran inestabilitat geopolítica i per tractar-se de recursos que s'exhauriran a curt o mitjà termini.

Article publicat a L'Accent 120 // Infografia: Arnau Urgell/L'ACCENT (modificat de Marc Belunzes, Llicència CC)

El sistema energètic dels Països Catalans

El model de desenvolupament dels Països Catalans es reflecteix en les estadístiques energètiques. En aquest sentit si el 1990 l'energia primària suposava 16,1 milions de tones de petroli equivalent, el 2005 la xifra era de 26,4. És especialment significativa la dada referent al País Valencià que si entre 1980 i 1990 havia crescut 1,5 milions de tones, entre 1990 i 2005 l'increment fou de 5,7. D'aquesta manera, actualment és la regió del país amb una major utilització d'energia primària (en el cas d'una central tèrmica, correspon al flux de gas que hi entra, mentre que l'energia neta és l'electricitat que en resulta).

Les estadístiques oficials dels governs del Principat, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra ens dibuixen un escenari energètic dominat pel petroli (el 49% de l'energia primària dels Països Catalans) i en menor proporció pel gas natural (21%) i la nuclear (17,2%). Un element a destacar és el fet que el carbó encara representa el 9% -s'ha de tenir en compte que és la font fòssil menys eficient-; aquest element s'explica pel sistema insular de les Illes Balears i Pitiüses que sense gas natural crema carbó a la central tèrmica d'es Murterar (Alcúdia) i suposa el 31% de l'energia primària. A banda del carbó, els ports d'Eivissa, Maó, Palma i Alcúdia reben vaixells carregats de petroli per tal que les centrals generin electricitat.

Aquest model energètic té data de caducitat; Jaume Matas va aconseguir aprovar un dels seus projectes estrella, la interconnexió elèctrica i de gas de les Illes amb la Península. Per una banda es construirà un gasoducte que unirà Ontinyent, Oliva, Sant Antoni de Portmany (Eivissa) i Palma. Per una altra, una línia d'alta tensió (300 MW) unirà Tarragona i Palma, i també una de 100 MW Mallorca i Eivissa i aquesta darrera illa amb Formentera (50 MW). Cal tenir en compte, que Mallorca i Menorca ja estan interconnectades actualment. Entitats com el GOB aproven el projecte d'interconnexió gasística, pel fet que permetrà una diversificació de les fonts i millorar substancialment l'eficiència i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle respecte el carbó però critiquen durament l'elèctrica. En paraules de Margalida Ramis, membre de l'entitat en defensa del territori "es perdrà la noció de límit inherent en un sistema insular". A banda, servirà per "maquillar" les dades d'emissions de diòxid de carboni ja que l'electricitat importada suposarà externalitzar-les allà on es produeixi l'electricitat. En aquest sentit, les Illes Balears i Pitiüses van assolir l'any 2002 -darrer any amb estimacions- el 58% més de CO2 emès que l'any 1990. A priori, l'objectiu espanyol en el context del Protocol de Kyoto -les comunitats autònomes no tenen compromisos específics- era d'un augment del 15% respecte l'any base (1990). Tanmateix, ha renegociat aquest objectiu a l'alça i finalment s'ha compromès a un increment del 37% (comprarà els drets d'emissió corresponent al 20%). A banda de les Illes, el País Valencià és la comunitat de l'Estat espanyol que l'any 2002 presentava unes pitjors xifres -resultat del model desenvolupista- amb un augment del 62%.

Els Centres Integrats de Mercaderies (CIM)
Les ciutats han incrementat progressivament el seu abast real molt més enllà del seu municipi. En aquest sentit si primerament els centres logístics es concentraven a l´entorn de Barcelona: el Parc Logístic de la Zona Franca (40 ha), la Zona d´Activitats Logístiques (ZAL) del Port (66 ha) i el Centre Integrat de Mercaderies (CIM) Vallès inaugurat el 1997; cada vegada amplien més el seu abast territorial. D´aquesta manera, l´empresa pública CIMALSA -que depèn de la Generalitat de Catalunya- ha posat en marxa un "ambiciós pla" per augmentar la capacitat logística del conjunt del Principat. En aquest sentit s´han planificat nous centres logístics al Segrià (en funcionament des de 2003), al Camp de Tarragona, a l´Empordà, la Selva, el Penedès i les Terres de l´Ebre.

La implantació d´aquest tipus d´instal·lacions ha generat protestes (veure requadre) tant pels impactes paisatgístics, la gran ocupació de sòl, el tràfic que genera així com pel model econòmic que representa. En aquest sentit la marca CIM -acrònim de Centre Integrat de Mercaderies- ha quedat afectada socialment. Aquesta podria ser una de les raons que l´empresa pública logística hagi impulsat una nova denominació -els LOGIS- per a infraestructures com les del Penedès. Segons CIMALSA mentre que una CIM és un punt d´intercanvi entre transport de llarga i curta distància -les mercaderies hi estan un màxim de 24 hores- en el cas dels LOGIS la rotació és molt més lenta.

País Valencià: una gran plataforma logística
El passat mes d´octubre Mario Flores, conseller d´Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana, va presentar un pla per aconseguir esdevenir "la gran plataforma logística del Mediterrani Occidental". Es tracta d´una xarxa de set nodes: l´Horta - el Camp de Morverdre, l´Alacantí, la Plana, el Baix Maestrat, l´Alt Vinalopó, la Costera i la Plana d´Utiel.
Aquestes ubicacions han estat estudiades segons Flores per "aconseguir una completa cobertura de tal manera que tot el sector productiu estigui connectat a menys d´una hora d´una estació multimodal de transport".

EL LLIBRE: Flandes, un model?

L´economista liberal Ramon Tremosa presentarà aquesta mateixa setmana el seu darrer llibre Catalunya serà logística o no serà, en la qual considera que el futur del Principat passa per una aposta pel sector de l´intercanvi de mercaderies tal com ha realitzat Flandes. Per Tremosa aquesta nació centreeuropea ha entès que la prosperitat entra pels ports i aeroports i ha configurat la major plataforma logística d´Europa i el clúster automobilístic més important del món. Algunes de les mesures que proposa passen per desplaçar l´aeroport del Prat cap al mar i alliberar les actuals instal·lacions com a plataforma de mercaderies. Així mateix considera "necessàries" infraestructures com el túnel de Tremp per tal que el Pallars Jussà pugui desenvolupar-se com una gran comarca logística. En contraposició a aquest model absolutament desenvolupista Àlex Casademunt, geògraf i president del Centre per a la Sostenibilitat Territorial de Catalunya (CSTC) reflexionava recentment: "a mi el que més em preocupa, (...) és el procés de banalització i destrucció que sol comportar concebre monotemàticament un territori com a terra de pas, d´enllaç, o intercanvi. Com es pot fer això sense acabar de trinxar del tot el nostre petit territori? Potser encara no en tenim prou amb la destrossa al Vallès, ara el Penedès i Osona, el Camp de Tarragona i si, com ara propugnen alguns experts i polítics cal desplaçar els centres logístics cap a terres de l´interior, doncs bé, potser haurem de fer, de la resta del territori, un parc temàtic per als turistes." No calen més comentaris.

Front comú contra el CIM al Penedès

Bel Zaballa · Vilafranca del Penedès

El Penedès continua lluitant per evitar la construcció del CIM. Fa un any, la Generalitat va presentar el projecte oficial d´un Centre Integral de Mercaderies al Baix Penedès, el més gran del Principat, però s´ha trobat amb el rebuig de la societat i institucions locals. Ara cinc alcaldes de municipis afectats han signat un manifest a favor de la seva retirada definitiva.

El nou projecte (Logis Penedès) redueix la superfície de 220 hectàrees a 186, però augmenta l´alçada de les naus, que passa de 15 a 25 metres. El CIM s´ubicaria entre els municipis de l´Arboç, Banyeres i Sant Llorenç del Penedès i generaria un trànsit de 10.000 vehicles de transport pesat cada dia.

La plataforma No fem el CIM, nascuda el 2003, lidera el moviment contrari al polígon. El portaveu i president de la plataforma, Jose M. Holgado, es queixa que el Logis s´ha imposat sense consultar-ho als afectats. A més, el CIM "promociona el transport per carretera, que afavoreix la contaminació, i requerirà la construcció de noves infraestructures viàries". També cal tenir en compte la dificultat d´eliminar els residus que es generarien.

El principal argument dels partidaris del CIM és que es generaran més de 3.500 llocs de treball. Es tracta, però, de feines poc qualificades i remuneracions baixes. Aquest augment suposaria una urbanització desmesurada de la comarca i convertiria els nuclis penedesencs en ciutats dormitoris.

Ara s´ha presentat un nou avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (on s´inclou el Baix Penedès), que qualifica de "zona de potencial estratègic" la ubicació del Logis. Resta obert un període de tres mesos per fer al·legacions: "esperarem el nou projecte i els esdeveniments dels propers mesos", conclou Jose M. Holgado.

Més informació: No Fem el CIM