Els conductors a primera hora del matí circulaven ahir per la N-II van haver de desviar-se a l'alçada de Sils perquè el Ministeri de Foment, sense previ avís, va tallar el tram de carretera per efectuar-hi unes obres de millora prèvies a l'inici del desdoblament d'aquesta via. Els vehicles eren desviats per la carretera GI-555 que connecta Mallorquines amb Sils, Hostalric i Riudarenes.

El trànsit però es va tallar la nit de dijous i fins passades les 9 del matí d'ahir no es va tornar a obrir. El Servei Català de Trànsit només tenia constància d'un tall de mitja hora que s'havia de produir ahir al matí. Els senyals de carretera tallada podien veure's ahir al matí venint de Girona a l'alçada de l'encreuament amb la GI-555 per anar a Mallorquines. Els rètols no informaven de res més. Malgrat que alguns operaris que treballaven a la via el dijous van explicar que estava prevista la instal·lació d'un pont, la carretera va quedar tallada per culpa d'unes obres de reasfaltatge. Es tracta d'uns treballs anunciats fa un parell de mesos pel Ministeri de Foment i que han agafat per sorpresa l'Ajuntament de Sils, que transmetrà una queixa formal si el fet es torna repetir. L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), va afirmar que no sabien res del tall de trànsit, que va comportar el pas de camions pesants i vehicles pel centre del poble ocasionant, sobretot a primera hora d'ahir el matí,"un caos circulatori" que els agents de Policia Municipal van haver de gestionar inesperadament. Des del Servei Català de Trànsit asseguren que el tall previst era només per ahir al matí durant mitja hora i que desconeixen el tall de trànsit de la nit de dijous. Aquesta manca d'informació, segons assegura Nogué, "no es pot repetir", i si això ocorre, l'Ajuntament es queixarà formalment al Ministeri. Els cartells que avisen dels talls encara són a la N-II; el consistori tem la possibilitat de noves restriccions de trànsit inesperades.

Font: DdG, 5 juliol 2008

Llegiu també:

• Ministra Álvarez i N-II
• Obres a la N-II
• Els morts de la Gi 555
• La rotonda de Mallorquines
  

Just quan acabi l'exàmen, agafaré el TGV en destinació Saragossa... i és que aquest estiu estaré treballant a Esapanya per l'Expo 2008!

Estaré a casa una veïna i amiga catalana que porta bastant de temps allà trebllant a l'Expo. M'ha comentat que hi ha molts catalans per allà l'Expo, tant visitants com treballadors. Espero per tannt sentir-me malgrat tot, una mica a prop de casa... He provat de viure 15 dies als Estats Units, 7 dies a Gran Bretanya però ara se'm proposa un nou repte: viure fins mitjan setambre a Espanya. I concretament a un territori, una CCAA, que sempre ha tingut víncles amb Catalunya, que té un president que és catalanopralnat de la Franja, però que, paradoxalment, mai ha sigut ofical a la Franja la llengua que ell parla. I arribo en un context on els sectors més espanyolistes (una plataforma anomenada "No hablamos catalán") té prevista un manifestació pel cap de setmana en contra de la imminent regularització del català a la Franja, al·legant que el que es parla allà no és català.

Em lliuraré doncs, de la ratxa que portem de Rodalies aquí a Bacelona: 3 setmanes d'avaries diverses i coses subvrealistes que han afectat diàriament la xarxa. Em trobaré en canvi amb un patètic servei d'autobusos que va fatal i no cumpleix l'horari, a més d'unes noves Rodalies pels voltants de Saragossa -caprici del Víctor Morlán- infrutilitzades...

Sempre però queden vincles amb la terra que els veuré al peu del canyó! Són els mitjans públics de la Generalitat fent un seguimant exhaustiu de la Exposició Internacional... que jo em pregunto si és imprescindible!

D'altra banda crec que no trobaré gaire diferència amb el lloc on visc habitualment: Badalona. També el castellà serà omnipresent (però amb la diferència que l'hauré de parlar!). Tantmateix trobaré que hom anima a la selecció espanyola i celebra l'Eurocopa. Amb un matís important en aquest punt: a Badalona se celebra que ha guanyat l'Eurocopa  un estat que ens expolia fiscalment, ens maltracta culturalment, ens presta una merda de serveis... En canvi allà estaran celebarnt la victòria de la seva  "nació"! Una nació que els patrocina el 75% de l'Expo, que els contrueix una xarxa de Rodalies per 200.00 persones l'any, que els fa  una xarxa de TGV parant a llocs insospitats, que manté un aeroport per 4 persones al mes, que els fa autovies, que els respecta...

Des d'aquest bloc us aniré explicant què em trobo per allà a Espanya... Us explicaré les meves sensacions, experiències...

I només puc acabar amb una farse:

Espanya ens escanya,

i l'Eurocopa guanya.

Aixó comporta una millora molt importat en la qualitat de vida de les persones que viven a urbanitzacions arreu de tot Catalunya.

L’Avantprojecte de Llei de millora d’urbanitzacions estableix diverses mesures, entre elles, l’ordenació urbanística de l’àrea residencial, la dotació de serveis i infraestructures, en col·laboració amb els ajuntaments i els parcel·listes. També contempla la reducció de la superfície de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys o, fins i tot, la reversió dels terrenys a la seva condició anterior de sòl no urbanitzable.

(Font: Generalitat de Catalunya. Cliqueu aquí per veure el text complert)

Avui finalitza el termini per sol·licitar l’esborrany de la Declaració de la Renda a l’Agència estatal de l’administració tributària (AEAT).

Des de petit em quedava perplex veient que tenies l’opció de fer-ho pràcticament tot en català. De fet fins i tot el disquet que s’utilitzava en el programa d’ajuda “PADRE” donava l’opció de fer-ho en català.

L’AEAT porta doncs molt bona política lingüística en relació al català, però també al “valencià” i gallec, malgrat ser un organisme autònom del Ministeri d’Economia espanyol.

Aquesta agència però, no té en compte en cap cas el basc! I és que, per sort de l’euskera i del País Basc, són les Diputacions forals provincials les que recapten integrament tots els impostos de les persones físiques i societats amb activitat fiscal al País Basc.

Vist amb perspectiva desitjaria enormement que el català TAMPOC fos present en la web de l’adminsitració tributària espanyola. Amb l’Estatut del 30 de novembre del 2006, avui la nostra llengua ja no seria present al web de l’agència tributària espanyola, i aquest fet seria sens dubte un signe de normalitat en la nostra capacitat financera. Lamentablemnat, amb l'Estaut retallat ens hem de conformar amb convenis i cooperació entre l'agència tributària de Catalunya i l'AEAT.

Futur d'AENA...

Però ja sabem que ZP és el “mag de l’economia”... I per fer front a la crisi econòmica (alentiment o com es vulgui dir) ha optat per privatitzar parcialment AENA -la societat pública que gestiona tots els aeroports espanyols i la navegació aèria a territori espanyol-. Aquesta proposta, és sens dubte convergent amb Europa, i es deixa de banda l’obsolet model de gestió espanyol centralitzat. I segons ZP s’aprofitarà la privatització parcial perquè entrin en la gestió aeroportuària les comunitats autònomes i ens locals. Caldrà veure com es desenvolupar el nou model.... (segell ZP...!) Però jo em pregunto: alguna empresa privada tindrà incentius per agafar un “pack” de 41 aeroports, entre ells només quatre de rendibles, segons dades d'AENA del 2006. (En l’apartat de no-rendibles cal destacar el pes de Huesca-Pireneos am quatre viatgers durant el maig!). Es pensa “vendre” a les empreses el “pack” sencer, o bé se les deixarà escollir quins aeroports prefereixen? I jo em pregunto, alguna empresa eficient voldrà participar en la gestió d’aeroports com el d’Alabacete o Badajoz amb menys de 2000 usuaris mensuals...? En tot cas sembla que el futur dels aeroports catalans està més que garantit: Barcelona i Girona tenen beneficis, mentre que Reus amb un nou model de gestió tindrà també un molt bon futur... el que passi a la resta de la xarxa a mi sincerament m’és ben igual... de fet, si Albacete i tots aquestes llocs volen estar comunicats ja tenen autobús...! No veig just que les infraestructures aeroportuàries rentables hagin de mantenir la resta, i més quan aquesta resta està fora del meu país!

Font: LA MAÑANA, divendres 13 de maig del 2008 (enllaç)

Avui arribo de Saragossa: he estat per tercer cop a Espanya, i per segon cop a la capital aragonesa.

Vaig arribar dimecres a la tarda. El primer que vaig veure arribant a l’estació de Saragossa-Delícies va ser una nova unitat de tren Civia en destinació Casetas. I és que el dimecres era el primer dia de Rodalies Saragossa. Hi viatjaven sinó em vaig descomptar unes deu persones, i això a una teòrica hora punta de la tarda... D’acord en que era el primer dia de funcionament, però les previsions no són pas massa optimistes: en tot un any es preveu que l’utilitzin entre 210.000 i 200.000 persones –menys de les que passen diàriament pel corredor del Garraf!- I jo hem pregunto: és necessari malgastar diners públics en fer una infraestructura d’aquestes característiques que podríem considerar inútil per la ciutat. No seria millor millorar la xarxa de busos (que per cert va bastant malament) o construir una sistema de tren-tram que uneixi els nuclis més densos? En fi, una mostra de política de cafè per a tothom, amb la particularitat que és un capritx (com tants d’altres) pagat en part pels catalans!

També vaig poder observar un altre fet: l’interès dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el tema de l’Expoagua... Vaig recórrer el perímetre de la Expo i va veure una unitat mòbil de TV3, un stand de producció (no sé pas com es diu tècnicament) -també de TV3- i una unitat mòbil de Catalunya Ràdio. No estic ara criticant la seva presència en aquest esdeveniment internacional dels mitjans públics catalans, però considero que igual que arriben a Saragossa podrien arribar a Perpinyà (amb més motiu, ja que és la Catalunya Nord) o a les estacions de Rodalies per tal d’informar dels problemes diaris. Però, es clar, aquí es va els llocs d’on els socialistes no en puguin sortir embrutats!

M’ha sorprès la gran presència de catalans: des de la parada d’autobús fins l’oficina de turisme, passant per treballadors de l’Expo. Em va fer molta il·lusió poder parlar la meva llengua a l’Oficina de Turisme de la Plaça del Pilar amb una noia que era de Barcelona però estudiava Dret a la Universitat de Sant Jordi.

Pel que fa als “manyos” hi havia una mica de tot. De fet he estat fent un mini-curset per tal de treballar a l’Expo... i allà he conegut gent. M’han comentat per exemple que a Sitges el castellà no es parla mentre que a Barcelona està en vies d’extinció! També m’han dit que a Catalunya no donàvem les mateixes oportunitats a tothom perquè ells, com a espanyols, no poden entrar com a funcionaris a la Generalitat sense el nivell C de català. No obstant també he de dir que alguns vénen a passar l’estiu a la Costa Daurada i senten una gran admiració per Catalunya. De fet he conegut gent que parla català amb els catalans perquè han estudiat a la UAB... Per cert no us preocupeu d’estudiar història, que mai entendreu el tema de la Corona Aragonesa (per nosaltres Confederació...). Tampoc parleu de l’aigua perquè, sembla ser, que no tenim capacitat per entendre com l’hem de gestionar (gràcies tripartit per la imatge que estens dels catalans i especialment tu Baltasar!).

Bé ha estat una experiència... si més no curiosa. A l’estiu espero poder fer d’ambaixador de Catalunya i atendre amb molt de gust –i en català- a tots els catalans que passin per l’Expo.

Estic a l’AVE, a l’alçada de Vilafranca del Penedès! Una mostra del ferrocarril elitista espanyol que dissuadeix a les masses populars la seva utilització malgrat que tant la infraestructura com el material mòbil hagi estat pagat amb diners públics... Paral·lel a la LAV passa la línia R4 de Rodalies que avui, segons he llegit a l’Avui, ha patit retards considerables per dues incidències a la xarxa. He de dir que el meu AVE però arribarà una mitja hora abans... Així va Catalunya... trist!

El futur de l’aeroport d’entrada sembla bastant esperançador. No obstant, degut al sistema de gestió centralitzada, no s’aprofitaran el màxim les capacitats de la infraestructura.

D’una banda a les comapnyies del grup Sky Team que actualment ofereixen vols transoceànics se les deixa en les antigues terminals (American Airlines, Continental, US Airways, Sinagpur Arlines...). Per contra a la T-SUD slots adjudicats a Iberia (i Clickair), Spanair i Vueling. És a dir a I tot això en un context en que el mercat de l’aviació entra en crisi i Iberia pretén (o pretenia) fer-se amb Spanair i la seva filial de baix cost amb Vueling (per mitjà fusió entre aquesta Clickair)...

Ens trobem en que la infraestructura aeroportuària corre el perill de convertir l’aeroport amb un autèntic aeroport de baix cost, amb la particularitat de ser de primer ordre a nivell d’infraestructures i tenir una xifra elevada de passatgers.

Crec que en el passat s’han comès errors, i no tots d’AENA i el Ministeri de Foment precisament. Les subvencions donades per part de la Generalitat a empreses com Ryaniar, Easy Jet, Thomson Fly, BMI Baby... han convertit els aeroports catalans en el paradís per les low cost. Amb aquestes companyies els catalans hem pogut conèixer Europa... però al oferir només vols punt a punt, sense possibilitat de transbordar, han fet que arribar a Barcelona es converteixi en una missió impossible pels viatgers d’altres continents. De fet amb la supressió definitiva dels vols d’Iberia cap a les capitals europees, institucions com la Fira de Barcelona han advertit de les dificultats en que es troben les empreses per arribar a Barcelona. Crec que aviat serà més fàcil agafar vols directes des d’Amèrica aviat –actualment n’hi ha 5 diaris als EEUU- que no pas fer escala a alguna capital Europea. I és aquí on rau el problema: per ser atractius per acollir un hub hem de disposar d’unes bones connexions amb els aeroports Europeus, perquè en els vols transcontinentals part important dels passatgers procedeixen d’altres aeroports (és a dir no fan punt a punt).

Perquè les companyies aèries es vulguin instal·lar a Barcelona, caldrà disposar en primer lloc de bons enllaços amb Europa de companyies tradicionals, no de baix cost. Només així aconseguirem convertir-nos en un autèntic hub. I per les companyies de baix cost poden disposar de bases a Girona, Reus o Lleida-Alguaire... sense perjudici que aquestes puguin tenir vols transoceànics (de fet Ryanair Atlàntic té la intenció d’unir Girona i Nova York a trenta euros mitjançant la filial Ryanair Atlantic).

Ara encara som a temps de salvar el Prat, mitjançant el restabliment de les companyies tradicionals per tal que puguin aportar fluxos de passatgers cap a Amèrica i Àsia des d’altres ciutats europees. I això sense oblidar un nou model de gestió mixt on la Generalitat hi tingui un pes determinant i el capital privat també tingui el seu espai, tal i com passa a Europa.

Font: LA MAÑANA, dimarts 10 de juny del 2008 (enllaç)

Quatre de cada deu polígons de les comarques de Lleida presenten deficiències en cobertura de telefonia mòbil i Internet, segons es desprèn de les dades publicades per la conselleria de Governació a través del cercador de cobertura de serveis de banda ampla i telefonia mòbil a les zones industrials de Catalunya, presentat pel conseller de Governació, Jordi Ausàs, aquesta setmana.
A Ponent i l'Alt Pirineu i Aran existeixen 162 polígons industrials, inclosos els privats i propietat de l'Incasòl. D'aquests, 67 presenten deficiències en serveis d'Internet amb ADSL, cobertura de telefonia mòbil i banda ampla, per ordre de nombre de polígons afectats.
El Segrià, amb 56 polígons repartits en 18 municipis, és la comarca que compta amb més zones industrials; seguida del Pla d'Urgell (32 de repartits en 11 municipis), la Segarra (amb 16 zones industrials en 6 municipis) i la Noguera (14 en 7 poblacions). Les bones comunicacions viàries permeten el desenvolupament de sòl industrial en aquestes zones. No obstant, no per estar al pla i en una situació estratègica disfruten de millor cobertura de serveis telecomunicacions que les comarques de l'Alt Pirineu i Aran. Per exemple, a l'Alt Urgell, tres dels sis polígons de què disposa presenten deficiències de banda ampla, però no de cobertura mòbil com és el cas del 45% dels polígons del Segrià. Els de Les i Vielha disposen de bona cobertura mòbil, al igual que els dels dos Pallars.
El conseller de Governació va explicar aquesta setmana que el seu departament ha detectat deficiències de serveis de telecomunicacions en 151 polígons de tot Catalunya, dels quals un 45% pertanyen a Lleida. Ausàs va fer aquestes declaracions en la presentació del cercador de cobertura de serveis de banda ampla i telefonia mòbil als polígons catalans, que «servirà de gran utilitat per al teixit empresarial, que podrà conèixer les prestacions i serveis de cada polígon, de cara a la presa de decisions d'inversió i implantació en un o altre polígon». Així mateix, va destacar que serà una eina per a la secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat per «definir i executar més eficaçment les polítiques per al desenvolupament d'infraestructures de telecomunicacions» en el marc del Pla Catalunya Connecta. El Govern té previst invertir fins a 110 milions d'euros fins a l'any 2010 en 2.000 actuacions com estudis radioelèctrics, construcció d'infraestructures i la instal·lació d'equips per poder estendre d'aquesta manera els serveis de comunicacions electròniques que «reforcin i ajudin al desenvolupament empresarial i industrial de Catalunya», va dir Ausàs.
De fet, la secretaria de Telecomunicacions ja ha posat en marxa el pla Connecta Polígons Industrials, que té com a principal objectiu dotar d'una bona cobertura de banda ampla i també telefonia mòbil el conjunt de polígons industrials de Catalunya.
«El problema és que a la gent ens costa acceptar que hi hagi una antena de telecomunicacions prop de les nostres coses i això dificulta l'extensió de la cobertura», va apuntar el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó.
Simó va assegurar que perquè les comarques de Lleida siguin competitives i així poder «evitar la fuga d'empreses a l'Aragó», entre altres coses, «hem de disposar de zones industrials amb bons serveis».
En un altre ordre de coses, el president de la Cambra, Joan Simó, va assenyalar que hi ha una important necessitat de crear més sòl industrial a les comarques de Ponent per «poder donar cabuda a aquelles empreses de l'àrea metropolitana de Barcelona que aviat hauran de buscar una altra ubicació, ja que l'àrea barcelonina s'ha quedat sense sòl industrial».

Crònica de L. Metaute des de Lleida
Font: SEGRE, dilluns 9 de juny del 2008 (enllaç)

Malgrat que Jordi Hereu podia ser una rennovació per Barcelona després dels anys grisos del senyor Joan Clos, sembla que aquest tampoc porta transperència a la ciutat de Barcelona.

M’explicaré: avui el matí he assistit en un acte organitzat per “Nexe.socialista” [http://www.nexesocialista.org/] a la UPF encapçalat per Hereu.

Al final de la seva conferència, hi havia un torn obert de preguntes,

Jo li he volgut fer una pregunta que sempre m’ha encuriosit: perquè el senyor Clos quan era  alcalde de Barcelona va acordar amb el Govern i el govern espanyol la construcció d’un nou túnel per Rodalies (passant pel carrer Provença) i l’adaptació de l’actual túnel de Rodalies del carrer Aragó a l’alta velocitat mentre que ara -seguint les exigències de Foment i la Maleni- ja no defensen aquest projecte (només per estalviar-se no més de vuit mesos  d’obres) encara que sigui hipotecant el futur de Rodalies?

Doncs bé, la seva  resposta ha estat molt ambigua! De fet, fins i tot m’ha negat l’acord arribat el gener de 2001 per construir un nou túnel de Rodalies per l’eixample. Per sort hi ha hemeroteques..

El proyecto permitirá comunicar el aeropuerto con la estación de Sants y aprovechar el actual túnel del ferrocarril de calle Aragó, para lo cual las vías se adaptarían al ancho internacional [AVE]. En paralelo, se abriría un nuevo túnel bajo las calles Mallorca y Provença para los trenes de Renfe [rodalies] (con estaciones en Provença/Rambla Catalunya y Meridiana).
Esta fórmula permitiría una amplia remodelación de Sants y resolver las carencias del servicio de cercanías introduciendo un esquema que garantizaría las comunicaciones directas y sin interrupciones entre el Maresme y el Garraf (que ahorra requieren transbordos por el estrangulamiento de vías en Sants).
La VANGUARDIA 23 DE SETEMBRE DE 2000.

No  obstant aquest projecte no va durar gaire temps malgrat que fos el millor per Barcelona. El dia 11 de juny de 2002 es canvià el projecte per poder tallar la cinta (teòricament) vuit mesos abans. I és que  amb l’anterior projecte fins que no estigués enllestit el túnel de rodalies no es podria adaptar el d’Aragó pel TAV.

Queden enrere doncs titulars com aquests: "Barcelona ganará tres estaciones: Passeig de Gràcia, Sagrera i Sagrada Família”. I això en un context on el túnel  de Rodalies del carrer Argó (per on passen les línies R2 i R10 a més de tots els trens de Mitjana Distància) està que “cau”, sense mecanismes de seguretat i amb expectatives de millora nul·les. De fet cal remuntar-nos al 1999 quan Foment va decidir ajornar la reforma de l’estació d’ADIF de Passeig de Gràcia “La reforma del Paseo de Gràcia estancada por el trazado del AVE” [El País, 10 de novembre de 1999].

Per què el túnel del carrer Aragó no és vàlid per un servei de Rodalies del segle XXI?

• Perquè el túnel de Passeig de Gràcia està obsolet i necessitaria un tancament temporal si es vol adaptar-lo a les necessitats d’un servei de Rodalies modern.

• Perquè l’actual túnel no té connexions suficientment bones amb el Metro i la resta del transport urbà de Barcelona. Té per tant una nul·la intermodalitat amb enllaços llargs.
• Perquè l’actual túnel és un perill nacional a nivell d’evacuació: només cal mirar la ratonera que és l’estació d’ADIF de passeig de Gràcia.
• El seu sistema de senyalització no està modernitzat: de fet pel túnel de Plaça Catalunya passen el doble de  circulacions per hora malgrat tenir similars característqiues.

Per què d’un nou túnel de Rodalies pels carrers Provença o Mallorca?

• Perquè el sistema de Rodalies de Barcelona està col·lapsat avui i necessita infraestructures dignes del segle XXI.
• Perquè el seu recorregut facilitaria la connexió amb moltes més línies de Metro i de Ferrocarrils de la Generalitat. A més la zona de la Sagrada Família disposaria d’accés al servei de proximitat.
• Perquè Rodalies podria prendre una estructura lògica i fer relacions costa-costa i interior-interior ajustant-se millor a la demanda dels clients.
• Perquè es podria dotar el túnel dels mecanismes de seguretat i senyalització més avançats (ERTMS) i la infraestructura podria ser millor (vies de formigó o catenària rígida) coses impensables amb el túnel actual. [però si als túnels urbans de Madrid, que ADIF si que ha anat reformant].

Per què el túnel del carrer Aragó és millor per la LAV que el projecte “Maleni”?

• Perquè així es garanteix una estació cèntrica al Passeig de Gràcia, molt útil pels usuraris de l’AVANT [trens regionals de velocitat alta que uniran les diverses capitals catalanes mitjançant ample UIC] que volen desplaçar-se de centre a centre.

Sobre el projecte Maleni:

• No preveu estació de la LAV al centre de Barcelona. [us agradaria tenir una autopista que travesses el vostre poble o barri, us molestés i a sobre no hi tinguéssiu accés?].
• No proposa cap solució per millorar Rodalies, el contrari que al projecte anterior on Rodalies era “primer”.
• A sobre "es vén la moto" a la gent que millorarà rodalies... però com? Ells diuen que trauran els regionals i quan passes els regionals, passaran més rodalies... Jo em pregunto: poden deixar sense tren Sils, Caldes de Malavella, Flaçà, Reus-Centre, Tarragona-Centre, Montblanc, Valls... i dir-los als clinets que viatgen a aquestes estacions que agafin els AVANT cap a Lleida, Perafort, Girona-centre o Vilafant? La resposta és òbvia: no!
• Creieu que Foment haurà comprat per RENFE-Mitjana Distància trens que siguin capaços de canviar d’ample [per adaptar-se a la via ibèrica] a Maçanet o Roda de Barà per tal de que es pugui arribar a les estacions que he citat abans... tinc la impressió personal que no...! I més si són per Catalunya...

Mentre aquí estem discutint coses lògiques a Madrid estrenaran dos túnels nous de trinca: un per Rodalies (passnat per la Puerta del Sol) i l’altre per l’AVE...I mentre els catalans aquí –a part haver de patir un pèssim i col·lapsat servei de Rodalies hem d’anar aguantant de tant en tant impertinències dels incompetents de Foment com ara: “Fomento recupera el  proyecto de construir un túnel submarino para el AVE en el puerto”... [el País gener de 2002]. A més cal recordar que també van dir [Foment i ADIF] que quan arribés l’AVE a Barcelona posarien més Rodalies a la línia R2 sud... la realitat però és molt més desoladora: els mateixos trens que abans que arribés l’AVE, que triguen oficialment deu minuts més i  a sobren contínuament acumulen demores...

Voldria doncs dir-li al Jordi Hereu que prou de demagògia i més mirar la realitat. Sinó ens trobarem que d’aquí deu anys ens estarem lamentant els mateixos problemes que ara...

I per últim us  voldria remarcar una cosa: els túnels de Rodalies Barcelona són com un embut... no pots fer-li passar més trens dels que hi ha... (un dia parlaré dels costos personals que a mi em comporta aquest tema!)

Font: SEGRE, dimecres 28 de maig del 2008 (enllaç)

Comarcas de Lleida: presupuesto total de 15.532.359 euros
El Pallars Sobirà - Mejora firme C-13, Sort-Esterri d'Àneu - 9.000.000 euros

Font: LA MAÑANA, dimecres 28 de maig del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE-PIRINEUS, dimarts 20 de maig del 2008 (enllaç)

Nadal ha volgut justificar les esllavissades per "haver-nos trobat amb un material molt trinxat" i l'intent de "tenir els talussos al màxim de verticals per reduir l'impacte ambiental de l'obra". Ara bé, ha considerat que en cap cas es deu a una manca de previsió. Finalment, ha afegit que també es millorarà el ferm de la variant de Camprodon -entre l'oficina de turisme i el giratori de Can Pascal-, d'aquesta manera la C-38 "deixarà de ser en la seva totalitat una carretera amb unes condicions precàries".

Notícies relacionades:

Una esllavissada talla durant 45 minuts la C-38 entre Camprodon i Molló [19/04/2008]
La C-38 restarà tallada indefinidament entre Camprodon i el pont de Beget [16/05/2008]

Les obres de millora de la pavimentació de la travessia urbana de la carretera C-13 al seu pas per Sort impedeixen que fins divendres els vehicles hi puguin circular.
Els treballs, que executa la direcció general de Carreteres de la Generalitat a través d'una empresa adjudicatària, van començar ahir i està previst que acabin demà.
L'asfalt d'aquest tram de la carretera es trobava en molt mal estat com a conseqüència de les obres per substituir l'antic col·lector d'aigua, que es van portar a terme fa aproximadament mig any.
Mentre durin les obres per reparar la calçada, els vehicles que circulin per la C-13 a la capital del Pallars Sobirà són desviats per un itinerari alternatiu, per l'Avinguda Verge de Montserrat.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE, dijous 15 de maig del 2008 (enllaç)

La Direcció General de Carreteres de la Generalitat efectuará esta semana las obras de acondicionamiento de la carretera C-13, en su paso por el interior de Sort. Se trata de una obra necesaria ya que los 500 metros de vía que pasan por el interior de esta localidad está llena de baches que molestan considerablemente a los conductores.
Estas obras las realizará una empresa adjudicataria y las obras consistirán en fresar y mejorar la pavimentación del tramo urbano conocido como el Terraplè.
Las obras durarán 3 días, miércoles, jueves y viernes, y precisarán cerrar la vía desde el día 14 de mayo al 16 de mayo. Por este motivo el tráfico se desviará por la Avinguda Generalitat y durante los días de obras estará prohibido estacionar en la Avinguda Comtes del Pallars.
Otra de las actuaciones que realizará la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, en el Pallars Sobirà es la mejora del Pont Vell d'Arcalís. El pasado día 10 de marzo aprobó el proyecto de rehabilitación del puente.
Esta actuación cuenta con un presupuesto de 411.000 euros y lo realizará el Institut Català del Sòl (INCASOL).

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 13 de maig del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dissabte 10 de maig del 2008 (enllaç)

La canalización del barranco de Montardit, en el municipio de Sort, es una obra de 1929. Desde entonces prácticamente no se había hecho ningún tipo de actuación y la cantidad de sedimentos acumulados durante los años eran considerables. El Departament de Medi Ambient y el Ayuntamiento de Sort decidieron hacer una actuación de recuperación del barranco para evitar posibles inundaciones en caso de crecidas. Esta actuación no se limitó a la recuperación y limpieza del barranco sino que también actuó en zonas próximas como el bosque o los caminos de alrededor.
Un grupo de unos 40 técnicos visitó ayer esta zona y calificaron el proyecto de multifuncional porque a su finalidad principal, de carácter hidrológico, se han añadido otros objetivos como los de aprovechamiento tradicional de la madera, la prevención de incendios o itinerarios de naturaleza. Para facilitar las tareas anteriormente citadas se ha adecuado el acceso al bosque.
Los técnicos que visitaron ayer la recuperación del barranco de Montardit catalogaron el proyecto como un buen ejemplo de aplicación de las últimas tendencias europeas de planificación forestal. Se trata de una canalización de un kilómetro de longitud aproximadamente de corrección hidrológica que protege los aprovechamientos agrícolas del lugar y a la carretera de crecidas torrenciales periódicas. Las actuaciones que se han hecho durante los dos últimos años han consistido en eliminar la vegetación de la canalización y se ha hecho un drenaje para facilitar la conducción del agua. También se ha acondicionado un punto que permite a los vecinos atravesar el río por un determinado punto y se ha hecho una limpieza a los bosques próximos.
La visita al barranco de Montardit era una actividad dentro de las Jornades Silvícoles que organiza el Consorci Forestal de Catalunya.

Crònica de Marta Lluvich des de Montardit
Font: LA MAÑANA, dissabte 10 de maig del 2008 (enllaç)

-1 Entitat adjudicadora: Agència Catalana de l'Aigua, empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

-2 Objecte: l'execució dels contractes que s'especifiquen als annexos i que pertanyen als expedients que s'hi esmenten.

-3 Tramitació, procediment i forma d'adjudicació
a) Tramitació: ordinària
b) Procediment: obert
c) Forma d'adjudicació: concurs

-4 Pressupost base de licitació: els que s'especifiquen als annexos per a cadascun dels expedients que s'hi esmenten.

-5 Garanties:
Definitiva: s'efectuarà una retenció d'acord amb allò especificat a l'apartat D dels plecs de clàusules administratives particulars de l'expedient detallat a l'annex 1 es sol·licitarà la constitució d'una garantia definitiva tal i com preveu l'apartat G del plec de clàusules administratives particulars per a l'expedient de l'annex 2.

-6 Obtenció de documentació i informació: els plecs de clàusules administratives particulars, els plecs de bases i el projecte constructiu de l'obra estaran a disposició de les persones interesades a consultar-los, els dies hàbils i en hores d'oficina de:
a) Entitat: Agència Catalana de l'Aigua
b) Domicili: c. Provença, 204-208, 4a planta
c) Localitat i codi postal: Barcelona 08036
d) Telèfon: 93.567.28.00
e) Fax: 93.567.27.84
f) Data límit d'adquisició de documents: durant el termini de presentació de proposicions
Els plecs es podran consultar a la web de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'adreça següent: http://www.mediambient.gencat.net/aca/

-7 Requisits específics del contractista:
S'exigirà l'acreditació de la solvència econòmica, financera i tècnica o professional pels mitjans que s'estableixen al plec de clàusules administratives particulars per a l'expedient de l'annex 1 i s'exigirà el certificat de classificació com a contractista d'obres que es detalla al plec de clàusules administratives particulars per a l'expedient de l'annex 2.

-8 Presentació d'ofertes:
a) Data límit de presentació: de 9.00 hores a 13.00 hores del dia 16 de juny de 2008 per als expedients de l'annex 1 i 2.
b) Documentació a presentar: la que s'exigeix als plecs que regulen la licitació.
c) Lloc de presentació: al Registre General de l'Agència Catalana de l'Aigua, carrer Provença 204-208. 08036 Barcelona
d) Termini durant el qual el licitador està obligat a mantenir la seva oferta: tres mesos comptats a partir de la data d'obertura de les proposicions.
e) Admissió de variants: no s'admetran.

-9 Obertura de les ofertes:
L'efectuarà la Mesa de Contractació, en acte públic, a l'adreça indicada en el punt 6 b), a les 11.00 hores del dia 26 de juny de 2008 per als expedients de l'annex 1 i 2.

-10 Criteris d'adjudicació: els que figuren als plecs de clàusules administratives particulars.

-11 Despeses d'anuncis: les despeses de l'anunci de licitació seran a càrrec dels adjudicataris dels contractes.

-12 Data de tramesa al DOUE per als expedients de l'annex 1 i 2: 22 d'abril de 2008.

Barcelona, 22 d'abril de 2008
Adolf Martínez Mas, Gerent

ANNEX 1

Clau: CT08001112
Objecte: direcció de les obres de les depuradores d'aigües residuals i col·lectors en alta d'Àreu, Altron, Saurí, Alins, Aubèrt, Esquí, Torrelameu, Algerri, Arròs, Sort, la Guàrdia de Tremp, la Pobleta de Bellver, la Portella (W) i la Portella
Termini d'execució: divuit (18) mesos
Pressupost: 306.573,25 euros, més IVA
Observacions: Aquesta actuació està cofinançada en un 80% pel Fons de Cohesió de la Unió Europea, en el marc del projecte 2003.ES.16C.PE.005

ANNEX 2
Clau: CT08001116
Objecte: estacions depuradores d'aigües residuals i col·lectors en alta d'Àreu, Altron, Saurí, Alins, Aubèrt, Esquí, Torrelameu, Algerri, Arròs, Sort, la Guàrdia de Tremp, la Pobleta de Bellver, la Portella (W) i la Portella
Termini d'execució: quinze (15) mesos
Pressupost total del contracte: 6.406.631,05 euros, més IVA
Pressupost total de les obres: 6.131.465,05 euros, més IVA
Pressupost total de l'explotació total durant el període de proves: 21.166,00 euros, més IVA
Pressupost d'explotació del primer any: 254.000,00 euros, més IVA
Classificació: grup,k,e, subgrup:8,1 i categoria: e,f
Observacions: Aquesta actuació està cofinançada en un 80% pel Fons de Cohesió de la Unió Europea, en el marc del projecte 2003.ES.16C.PE.005

(08.113.177)

Font: DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, núm. 5121, 29/04/2008 (enllaç)

ANNA PUIG. Girona
Les obres per construir un tercer carril en el tram gironí de l'autopista AP-7 començaran aquest mes de maig entre Maçanet de la Selva i Fornells, de 18,7 quilòmetres. La companyia Acesa ha adjudicat el projecte a l'empresa FCC Construcciones, per un import de 45,4 milions d'euros, i està previst que els treballs finalitzin a mitjan 2010. L'obra començarà amb l'ampliació dels ponts i els viaductes i a partir del setembre la feina es concentrarà a la calçada. La resta de trams fins a la Jonquera estan encara en fase de redacció però es preveu que estiguin enllestits aviat. Ampliar l'AP-7 suposarà una inversió de 300 milions a la demarcació de Girona.

El tram Maçanet-Fornells és el primer de les comarques gironines que es començarà a ampliar. La resta –Fornells-Vilademuls, Vilademuls-Figueres i Figueres-la Jonquera– es preveu que també comencin properament. Les obres que ara es començaran a executar no inclouen la construcció del nou enllaç de Fornells, que es tramita a part i que fins fa poc ha estat a exposició pública, juntament amb els altres dos enllaços nous.

Per construir el tercer carril entre Maçanet i Fornells s'utilitzaran els terrenys de servitud que hi ha a l'autopista i, per tant, no s'han hagut de fer expropiació a particulars. L'objectiu d'Acesa és fer seqüencialment les fases de treballs previs, construcció i asfaltatge, de manera que sempre quedin dos carrils de circulació per sentit i això permeti que no hi hagi afectacions importants en el trànsit. D'altra banda, Acesa ha acceptat la petició de l'Ajuntament de Sils d'instal·lar pantalles acústiques a les masies més properes a l'AP-7, als estanys i a l'altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l'impacte visual.

El Punt, dissabte, 26 d'abril de 2008

La imatge és extreta del bloc del Pere Aragonès, i publicada inicialment al darrer número de l'Esquerra Nacional, la revista que edita Esquerra cada setmana. Ve al pel de la designació de nou de Magdalena Álvarez com a mínistra de Foment. S'ha destacat la reacció d'Esquerra que la qualifica d'insult. No m'estranya, una vegada més s'ha perpetuat l'asfíxia en qüestió de mobilitat dels Països Catalans. Però la manca de voluntat de connectar com cal els Països Catalans ha estat una constant de tot el segle XX i XXI.

El naixement de la pròpia AP-7 digue'm-ne que és si més no curiós. El govern franquista no tenia cap voluntat de connectar Catalunya i el País Valencià, i va haver de ser el FMI qui ho posara com a condició per a arribar a acords econòmics en els primers anys d'obertura del règim. Això sí, el govern espanyol va fixar una condició sinéquanon per iniciar la infraestructura. Arribaven a la nostra vida els Peatges. Després; renovació rere renovació de la concessió. fins a l'espoli final. Així, penalitzats cadascun dels nostres productes perd competivitat en arribar a Europa. Només entre Alacant i Perpinyà ja s'han de pagar 54€ (i has de tornar pel mateix lloc). Per als ciutadans corrents, suposa un nou hàndicap de comunicació i coneixença entre els habitants d'arreu del nostre país.

Si decidírem viatjar en tren, les perpectives no són millors. Durant anys i panys s'han negat i es negaran les inversions necessàries en infraestructures ferroviàries que ens afecten en tres nivell clars. Pel que fa a les comunicacions de proximitat que són les que afecten a un gruix més important de gent i més sovint, les rodalies adoleixen d'un bon grapat de mancances. No només a l'eix metropolità de Barcelona. En el cas de València, de les 5 línies de rodalies amb què compten actualment només 3 estan electrificades, i les 5 compten amb freqüències de pas de mig hora en hora punta, fet que no les fa gens competitives com a alternativa al cotxe, que alliberaria els saturats accesos a la ciutat com la V-30 que pateix de col.lapse crònic. Menció a part, que als trams existents de via única en la xarxa de rodalies com el que hi ha entre els municipis de Cullera i Xeraco, en l'eix València-Gandia.

Pel que fa a la comunicació ferroviària de mitjana distància és potser el gran oblidat de la comunicació ferroviària. En el cas del País Valencià a més de la manca d'un teixit ben estructurat de comunicació entre ciutats importants del territori, el cas més flagrant és la manca de comunicacions estratègiques com la línia Gandia-Dénia, clau per a la connexió entre València i Alacant ja que, ara per ara, obliga a passar per territori de Castella la Manxa per arribar d'una ciutat a l'altra. Un altre dels objectius basat en unir les ciutats més importants per evitar la saturació de vies i evitar un major impacte amb el territori, topa de ple amb l'estat de línies com la Vic-Puigcerdà amb aturades constants o la que uneix El Camp de Tarragona i Lleida amb tres trens diaris en cada direcció (sempre i quan no vulgues pagar els preus del TGV)

Finalment l'àmbit de les grans distàncies mostres d'una manera més clara l'asfíxia premeditada en la comunicació entre territoris dels Països Catalans. No només es tracta de les continues fallades en el serveis dels anomenats Euromed (que no són veritablement trens d'alta velocitat), sinó de la pròpia concepció del corredor ferroviari mediterrani. Entre Castelló i Tarragona encara ara hi ha un tram de via única i ample ibèric que es converteix en un veritable coll d'ampolla. A més les infraestructures d'alta velocitat radial, concebudes des de Madrid no preveuen la comunicació entre València i Barcelona. Sense el tram entre Castelló i Tarragona i la ruta en ferrocarrils d' alta velocitat entre les ciutats de València i Barcelona és València-Albacete-Madrid-Saragossa-Lleida-Tarragona-Barcelona. Només per a intrèpids.

I què s'espera d'aquesta legislatura? El mateix que l'anterior, i de l'anterior, i de l'anterior i del final de la dictadura. L'asfíxia pressupostària per a les infraestructures aprovades políticament a les institucions pertinents. Aquí hi ha la trampa del superàvit, aprovar però no executar, i així, fins al no a l'investidura de Zapatero. Ara bé, cap problema en rebre el 80% de les aportacions de l'Estat que ara sí, venen (i no tornen) dels Països Catalans. Encara no entenc perquè els agents econòmics dels Països Catalans no aposten per la independència. Ah sí, és cert, una vegada més l'excessiva dependència dels mercats espanyols.

No deixa de cridar l'atenció que esta infraestructura haja estat oblidada durant tants i tants anys. Ni PP ni PSOE han declarat la connexió ferroviària entre les capitals de Catalunya i el País Valencià com una prioritat. Els dos grans partits espanyols han establert com a més prioritàries les connexions entre Madrid i Sevilla, o Madrid i Valladolidad, que l'articulació de la costa mediterrània.

Esperem, en tot cas, que esta informació siga confirmada els pròxims mesos. Seria, en tot cas, la primera gran estructura de comunicacions que trencaria el sistema radial dissenyat per l'Estat amb els seus diferents governs.  Ni PP ni PSOE, tot i el seu pseudodiscurs de l'Espanya plural, han apostat en cap moment per una visió diferent de l'Estat a la radial i Madrid com el seu centre.

El contingut de la moció és el següent:

"1. L’Ajuntament de Lleida manifesta la seva adhesió a la “Declaració del Segre” signada el 31 de març a la Diputació de Lleida per representats de totes les administracions locals de les Terres de Lleida.

2. L’Ajuntament de Lleida manifesta de nou el seu suport als principis continguts en el “Compromís per Lleida”, que de fet és el compromís per Catalunya, de forma especial, amb la necessitat de que el Govern de la Generalitat posi en marxa polítiques estructurals de l’aigua i polítiques d’equilibri territorial.

3. L’Ajuntament de Lleida manifesta el seu ferm compromís de ser solidaris en una conjuntura excepcional, com la que es pot plantejar en termes de la disponibilitat d’aigua de boca a l’àrea de Barcelona. Així, en cas de donar-se aquesta situació d’emergència recolzarà al Govern de la Generalitat en la seva obligació de garantir l’abastiment d’aigua de boca, utilitzant en aquesta conjuntura excepcional i d’una forma acotada en el temps, els recursos hídrics del conjunt de Catalunya, amb la màxima informació i amb el màxim diàleg possible amb el territori."

---

Què diu la Declaració del Segre? El text el trobaràs aquí. Però en tot cas, els acords són els següents:

1- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que escolti i tingui en compte l’opinió dels representants del territori abans de tirar endavant qualsevol projecte de transvasament.

2- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya que deixi sense efecte el punt de captació projectat actualment a la capçalera del riu Segre, d’acord amb l’informe tècnic encarregat per la Diputació de Lleida i que prengui en consideració altres alternatives per donar solució a l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona.

3- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi un Pacte Nacional de l’Aigua amb totes les institucions i els agents socials i econòmics afectats.

4- Instar a la Conselleria de Medi Ambient, d’acord amb l’oferiment del conseller Francesc Baltasar, en la reunió mantinguda amb data 31 de març de 2008 a la Diputació de Lleida, la constitució d’una Comissio de Seguiment integrada per representants del territori (amb representació de totes les comarques afectades), de la Diputació de Lleida, de la pròpia Conselleria i de la Universitat de Lleida.

5- Acordar que les conclusions de la Comissió siguin vinculants a l’hora d’adoptar qualsevol decisió.

--- 

Què és el Compromís per Lleida? És un decàleg, impulsat pels mateixos promotors del denominat Manifest de Vallbona (que el mes de maig del 2004 ja va demanar una gestió sostenible del canal Segarra-Garrigues), en què es reclama un gran pacte per fer les obres pendents i el foment dels sectors agroalimentaris i econòmics lleidatans. El document vol establir les bases per a un gran pacte de progrés de les comarques lleidatanes i fer reflexionar sobre la situació actual i el futur de les Terres de Ponent.

A sobre, si escoltes els noticiaris espanyols, et diuen el temps que farà a “las distintas regiones españolas” i aleshores esmenten Catalunya, per exemple. És a dir, que ens falten al respecte fins i tot constitucional (¿que no érem “nacionalidades”, excelsos periodistes de l’altiplà?). Les trifulgues al si d’Esquerra Republicana són un efecte de totes aquestes calamitats. ¿I et penses que a la Moncloa estan agraïts als catalans per haver-los conservat la poltrona? Doncs no senyora, perquè diuen que el socialisme català no seria el que és sense Zapatero: en saben molt de clavar el clau per la cabota, dit sigui amb tot el respecte.

Ja ho sé, que a Catalunya hi ha més catalanistes que mai, però alhora tenim a casa més espanyolistes que mai (deu ser que els indiferents van despertant-se). De tot plegat, ¿no en deu tenir la culpa aquesta sequera horrible? ¿No se’ns deu estar assecant allò que els clàssics en diuen ànima?

Isabel-Clara Simó
AVUI