Ara bé, el que no sé si és normal, paranormal o senzillament mala llet és que “El juego del ángel”, un llibre escrit per un autor català, editat per una editorial catalana (Planeta) i que fa la posada de llarg durant Sant Jordi, el patró de Catalunya, no tingui una edició catalana.

Són d’aquelles coses surrealistes que passen en un país anormal, coses que a més a més, dificulten la política d’adquisicions de les nostres biblioteques perquè clar, davant la pressió dels nostres lectors haurem d’adquirir quant abans millor centenars d’exemplars d’aquesta obra, però el mercat –que suposadament es basa en la demanda- només ens facilita de moment la versió original castellana. Fins el dia 29 de maig no podrem disposar de la corresponent traducció. Les biblioteques que s’ho puguin permetre podran comprar exemplars en castellà i, més tard, en català. I vet aquí, doncs, com les biblioteques –que si a Catalunya han tingut algun paper és precisament és de la difusió de la cultura catalana- quedem captives de decisions “polítiques” de les grans editorials. I dic “polítiques” perquè no hi ha cap motiu ni tècnic ni econòmic que justifiqui aquesta decisió ja que sabem que l’edició en català vendrà amb escreix els exemplars que es publiquin.

Em pensava que ja havia passat a la història allò de què les traduccions catalanes sortien molt més tard i eren més cares. Ara només portem una mica més de 30 dies de retard -suposo que hauria d'estar content-.

El més curiós, és que fa poc el Gremi d’Editors de Catalunya publicà un informe on es recull que només el 18’80% dels enquestat estava llegint un llibre en català, mentre que el 77’20% ho feia en castellà. A partir d’aquí ja tenim la polèmica servida i els laments per la mala situació de la cultura en català i tots a córrer cap el Palau Marc –seu de la Conselleria de Cultura- a demanar campanyes i suport al llibre en català. S’ha preguntat mai el Gremi quina part de responsabilitat tenen els seus membres si els llibres que més es llegeixen, i que ells decideixen com i quan es publiquen, no estan disponibles en català de forma immediat i poden ser més cars?. És més, amb aquestes obres que tiren tants exemplars s’han plantejat que fins i tot podrien guanyar un pèl menys i vendre’ls més barats per fer, també, país?. Això mai, no fos que se’ls acusés de “discriminar” el castellà. I naturalment, en tot cas que ho pagui el Govern.

Fixeu-vos també quan tinguem l’edició en català, si la trobeu fàcilment a la llibreria. He fet aquesta observació amb la darrera obra del Follet i només entrar a les grans llibreries veus piles i piles d’exemplars en castellà i normalment, en una segona fila més amagada, trobes, per fi, l’edició catalana. I això tampoc es justifica per cap estadística, el mateix estudi del Gremi d’Editors diu que el 93’9% dels enquestat poden llegir sense dificultat un llibre en català.

Què passa, doncs? Que pel que es veu queda malament que un client pregunti si un llibre el tenen en castellà i en canvi resulta la cosa més normal del món que un client hagi de preguntar si aquella obra la tenen en català.

Aprofito per dir, per si havia algun dubte, que el llibre el llegiré en castellà perquè sempre que puc trio la versió original –si l’entenc vaja- però em repateja que una política comercial determinada m’impedeixi d’adquirir un llibre en català en les mateixes condicions que una obra en castellà. Més si parlem d’un autor català i d’una editorial catalana.

A banda, com deia, de saber quin usos cultural fan els nostres usuaris potencials podem veure quina presència hi tenen les biblioteques. Si hi surts, ja es bona notícia, si no, malament comencem.

El Baromètre ens informa per exemple 8'2% dels llibres que estan llegint les persones consultades provenen de biblioteques, tal i com es pot veure a la imatge següent.

Pel que respecta a la música i videojocs, l'índex de material aportat des de les biblioteques és molt menor, només un 0'5% pels videojocs i un 0'3% pel que respecta a la música.

Finalment, fins a quin punt les biblioteques són llocs de referència per a la connexió a Internet?. Segons el baròmetre només un 0'4% dels enquestats utilitzaren aquesta via.