Całkowite zaćmienie Słońca, zapowiedziane przez astronomów na najbliższy piątek, będzie widoczne w kilku bardzo odległych od Europy regionach.

Jeśli ktoś akurat nie może się wybrać na północno-wschodni kraniec Kanady, na Grenlandię bądź na pustynię Gobi, będzie mógł obejrzeć zaćmienie Słońca na żywo w internecie.

Oczywiście wiele będzie zależało od aktualnej pogody. Całkowite zaćmienie ma potrwać tylko 2 minuty i 27 sekund. Meteorolodzy przewidują jednak, że na większości obszarów, na których to zjawisko będzie widoczne, pogoda najprawdopodobniej nie dopisze, co znacznie pogorszy widoczność.

Na następne całkowite zaćmienie Słońca trzeba będzie poczekać do 22 lipca 2009 roku; będzie ono najdłuższe w całym XXI wieku - potrwa 6 minut i 39 sekund, a oglądać będzie je można między innymi w Indiach, Nepalu, Bangladeszu, Bhutanie oraz w Chinach.

Font: Colleen Morgan

Per més informació, consulteu aquest enllaç i aquest altre.

Pochodzenie pierwszych Eskimosów poznaliśmy dzięki zamarźniętej kępce włosów sprzed czterech tysięcy lat, którą znaleziono w północno-zachodniej Grenlandii w latach 80. Naukowcy uzyskali z niej pierwsze kompletne mitochondrialne DNA prehistorycznych mieszkańców tej wyspy.

Dotychczasowe odkrycia archeologiczne wykazały, że pierwsi Eskimosi pojawili się około 4500 lat temu. Naukowcy wiążą ich z kulturą Saqqaq. Kojarzona z obecnymi mieszkańcami północnych krańców Ameryki kultura Thule pojawiła się zaś zaledwie tysiąc lat temu. Narzędzia obu kultur znacznie się od siebie różnią.

Zdaniem naukowców do zagłady pierwszych Eskimosów doprowadziło najpewniej pogorszenie się klimatu. Ich zniknięcie nakłada się bowiem na ochłodzenie sprzed 2800 lat.

Na podstawie National Geographic.

Kalaallit Nunaat (Greenland)

La població total és de 56.384. Llengües nacionals o oficials: inuktitut greenlandès, danès. Afiliació amb Dinamarca, autogovern des de 1979. Taxa d'alfabetització: 93%. El nombre de llengües llistat per Grenlàndia és de dos: danès i inuktitut grenlandès. Totes dues són llengües vives.

Inuktitut grenlandès
[kal] 47.800 parlants a Grenlàndia (1995 Krauss). Aquesta xifra inclou 3.000 parlants de grenlandès est, 44.000 de grenlandès oest, i 800 de nord grenlandès. La població total en tots els països és de 54.800. Unes 80 comunitats per sobre de 10 persones. About 80 communities of populations over 10. També es parla a Dinamarca. Només alternatius: Greenlandic, Kalaallisut. Dialectes: West Greenlandic, East Greenlandic, "Polar Eskimo" (North Greenlandic, Thule Inuit). Els dialectes s'acosten a ser llengües diferents (M. Krauss 1995). Classificació: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

No he pogut trobar el mapa de Grenlàndia, potser no en tenen...

View Larger Map

Nervis, molts nervis! O il·lusió camuflada de nervis...

Se m'ha posat la pell de gallina de l'emoció en llegir avui que el govern australià ha demanat oficialment perdó als aborígens pels mals causats sobre els seus pobles i cultures des de la colonització fins l'actualitat.

El que va passar fa 200 anys no té res de diferent del que van fer els anglesos a la resta de colònies o el que van fer les altres potències -Espanya entre elles- sobre els pobles colonitzats. No és que tingui un passi, ni que ho intenti justificar, però entrava dins la mentalitat de l'època.

(Sí, com ja he dit anteriorment, crec que Espanya també hauria de demanar perdó en comptes de celebrar "la Hispanitat".)

Però el que em xoca més del cas australià és que les barbaritats fan durar fins a finals dels 60s!!!

Foragitar els pobladors originals de les seves terres per tancar-les amb filferro espinós perquè terratinents es poguessin dedicar a la ramaderia extensiva, recloure els habitants autòctons a enclavaments designats i delimitats, considerar-los "part de la flora i la fauna del país [sic]", negar-los els drets humans (als anys 60!!!) o l'aberració de l'anomenada "generacions robades":

Fins a finals dels 60s es va dur a terme una política sistemàtica de separar centenars de milers de nens aborigens dels seus pares per dur-los a orfanats o entregar-los a famílies adoptants blanques amb la intenció de "reeducar-los". Aquesta gent han crescut traumatitzats!

Els resultats?

- 17 anys menys d'esperança de vida que els australians blancs

- Problemes socials seriosos: alcoholisme, atur, maltractaments, pobresa, analfabetisme, dependència de subsidis, etc

- Ostracisme, marginació social, discriminació i racisme

Per això trobo que el que ha fet el nou govern australià (liderat pel progressista Kevin Rudd) envers aquest 2,5% de la població és digne d'admiració i un primer pas més que necessari per tancar ferides i la reunificació nacional.

Dir clarament "ho sento" no serà el remei total, però és un pas molt important, perquè suposa reconèixer que s'ha actuat malament i restitueix la dignitat als agreujats.

Ara n'hi ha que demanen compensacions econòmiques com a següent pas. Però això comporta molts problemes: com valores una vida? Com valores anys i anys d'ofenses i mals tractes? Com valores actes d'erradicació sistemàtics i amb nocturnitat i traïdoria?

Of course, una possibilitat és no fer res més i, deixar que siguin els mateixos aborígens qui demandin el govern per compensacions un cop aquest ja ha reconegut que va actuar malament i tenen per tant base legal en què assentar les seves reclamacions.

Aquesta seria la via seguida als EUA amb els indis o els descendents d'esclaus. Però el campi qui pugui no ha millorat les condicions de vida dels indis, tot i haver rebut indemnitzacions milionàries i tenir drets especials a les seves reserves. Els negres sí que han millorat les seves condicions, però no gràcies a reconèixer-se que van ser esclavitzats, sinó a les lleis antiracisme i de discriminació positiva, que també han beneficiat a hispans i asiàtics.

Així doncs, crec que si el govern australià vol restituir el bé i la dignitat, ha de seguir actuant i prendre la iniciativa. Més que indemnitzar, crec que ha de dur a terme polítiques decidides i actives per dotar de dignitat, honor i igualtat d'oportunitats els seus habitants originals: en educació, en oportunitats socials, cultura, etc.

Països que han optat per aquesta via serien el Canadà amb els esquimals -i, segons com es miri, els quebequesos- o els danesos també amb els esquimals a Grenlàndia.

Però Austràlia faria bé de fixar-se en Nova Zelanda, em penso que el país del món amb millor qualitat de vida i on regna la pau social. També colonitzada per britànics, els seus aborígens, el maorís, están més ben integrats i la seva cultura ha estat adoptada per tothom com a cultura nacional: a les escoles s'aprenen les danses maorís  i la seva llengua, que també és cooficial del país juntament amb l'anglès. Els maorís, tot i que encara de mitjana més pobres, són i es poden sentir habitants de primera.

Mentre que a Nova Zelanda el "fet maorí" està reconegut i acceptat, a Austràlia els aborígens encara són "aquells ganduls borratxos que només causen problemes".

Tot i que als australians encara els queda molt de camí per recórrer, el d'ahir ha sigut un primer pas molt històric que ha de marcar una fita en la reconciliació nacional.