Ara s’obre una nova etapa d’Esquerra en què caldrà sumar, dins i fora del partit. I per fer-ho tenim la recepta, que no ens hem cansat d’explicar durant la campanya: rigor, treball, responsabilitat. Fent els canvis que calguin, els ajustos que convinguin i l’impuls que necessitem.

Els resultats de dissabte són una foto de la diversitat existent a Esquerra. Que aquesta diversitat sigui una oportunitat per créixer depèn tant de la generositat dels candidats escollits com de la responsabilitat dels que no ho han estat. I això vol dir projecte i equip, acordant la ponència estratègica i el full de ruta i configurant un equip el màxim de cohesionat possible. La nova direcció haurà de ser diversa, plural però amb un alt sentit del treball en equip i la lleialtat entre els seus membres. I aquesta diversitat no s’ha d’expressar en forma de quotes matemàtiques, sinó en idees i les persones més preparades.

Aquest és el repte. Ara és l’hora de fer feina, d’esmolar l’eina que es diu Esquerra Republicana. I ho hem de fer entre tots i totes.

Actualització 10/06/08 08:43

Us enllaços alguns blocs que fan un bon anàlisi dels resultats de dissabte:

Bloc de Jordi Aranda: "De dissabte en dissabte"

Bloc d'Antoni Garcia: "El dissabte vinent cal que torni a guanyar Esquerra"

Bloc de Josep Huguet: "Seny i responsabilitat"

Bloc de Saül Gordillo: "Algú farà de Hillary a Esquerra? O tots volen ser Obama?"

(tot sovint, ens aturem a fer reflexions sense pensar que potser cal deixar pas a les paraules dels altres. Ací en deixe unes que compartisc plenament. Demà, després de moltes setmanes de campanya, donaré el meu suport, personal i intransferible, però altament contagiós, a Gent d'Esquerra, o als Joans, com vosaltres vulgueu.)

..

La Paraula és vostra (article publicat als Blocs dels Joans)

Sembla que va ser ahir però ja fa dos mesos llargs que vam començar aquesta intensa campanya per a la Presidència i la Secretaria general d’Esquerra. I ha plogut molt, mai més ben dit. Però en el que a nosaltres es refereix, mai es podrà dir que hagi estat una pluja que hagi pogut erosionar les sigles ni les persones que han liderat el partit de Macià i Companys en tots aquests anys.

Vam ser els primers en formalitzar els dos noms que liderarien l’equip. També els primers en presentar un programa gradualista i realista. Ambiciós. Calendaritzat. Amb objectius tangibles i concrets com la proposta d’una candidatura unitària del catalanisme a Europa el 2009 o la necessitat de condicionar les aliances polítiques el 2010 a la reivindicació del concert econòmic. Hem fet un programa per portar a la pràctica allò pel que vam decidir presentar-nos: perquè Esquerra torni a liderar el debat i marqui l’agenda en els reptes immediats i a mitjà termini que com a país se’ns plantegen.

Ja des d’un primer moment, amb els companys de l’equip de candidatura ens vam proposar que la nostra fos una campanya que evités qualsevol gest que de portes enfora pogués ser aprofitat per aquells que no són precisament amics d’Esquerra. Aquells que faran el possible per tornar a la Catalunya en blanc i negre. La Catalunya de les dues voreres enfrontades de la plaça Sant Jaume que tants anys van dividir el país en dos blocs.

Davant la crítica fàcil, sempre hem respòs amb la proposta. Davant la desqualificació, el silenci responsable. Front al mal rotllo i l’estómac, la rèplica ha estat la mà estesa i la bona voluntat. Així ho hem mantingut tot aquest temps. Perquè ens ho creiem. Perquè hem dit des del primer dia que no pararíem fins aconseguir de nou la unitat del partit. I perquè tot allò que es digui en contra d’alguna candidatura, al final, acaba repercutint contra el partit. Perquè Esquerra som tots. I totes.

En aquests més de 60 dies hem fet allò que sempre hem fet des que militem a Esquerra: trepitjar territori i parlar amb la nostra gent. Pràcticament cada tarda de tot aquest temps hem visitat una comarca on ens hem reunit amb els i les militants d’arreu dels Països Catalans. I, sobretot, hem escoltat. Dèiem al començament de tot aquest procés que el capital d’Esquerra és la seva gent. Precisament per aquest motiu vam batejar la candidatura amb el nom de Gent d’Esquerra. I és a ells a qui ens devem. Per això hem centrat els nostres esforços en estar el més propers possibles a la militància per copsar en primera persona què volen per al futur del partit, per al futur del país.

Però a més d’això hem continuat, com no podia ser d’una altra manera, amb les nostres responsabilitats parlamentàries. Hem estat en primera línia en temes de vital importància com el finançament o la necessitat de blindar i millorar el model d’escola catalana.

Ara ja està tot dit. Els homes i les dones d’Esquerra Republicana tenen demà la possibilitat d’escollir qui volen que passi al capdavant del partit els propers quatre anys. Però ni dues persones ni les 18 que s’escolliran en el 25è Congrés per integrar-se a l’Executiva nacional serien res sense aquesta força transformadora i dinàmica que representen els 10.000 homes i dones que prenen part en el partit, que es comprometen amb Catalunya i els Països Catalans. Nosaltres ja hem parlat. Ara us toca a vosaltres.

Un sincer i sentit: gràcies de tot cor.

Joan Puigcercós i Boixassa i Joan Ridao i Martín

Sembla que va ser ahir però ja fa dos mesos llargs que vam començar aquesta intensa campanya per a la Presidència i la Secretaria general d'Esquerra. I ha plogut molt, mai més ben dit. Però en el que a nosaltres es refereix, mai es podrà dir que hagi estat una pluja que hagi pogut erosionar les sigles ni les persones que han liderat el partit de Macià i Companys en tots aquests anys.

Vam ser els primers en formalitzar els dos noms que liderarien l'equip. També els primers en presentar un programa gradualista i realista. Ambiciós. Calendaritzat. Amb objectius tangibles i concrets com la proposta d'una candidatura unitària del catalanisme a Europa el 2009 o la necessitat de condicionar les aliances polítiques el 2010 a la reivindicació del concert econòmic. Hem fet un programa per portar a la pràctica allò pel que vam decidir presentar-nos: perquè Esquerra torni a liderar el debat i marqui l'agenda en els reptes immediats i a mitjà termini que com a país se'ns plantegen.

Ja des d'un primer moment, amb els companys de l'equip de candidatura ens vam proposar que la nostra fos una campanya que evités qualsevol gest que de portes enfora pogués ser aprofitat per aquells que no són precisament amics d'Esquerra. Aquells que faran el possible per tornar a la Catalunya en blanc i negre. La Catalunya de les dues voreres enfrontades de la plaça Sant Jaume que tants anys van dividir el país en dos blocs.

Davant la crítica fàcil, sempre hem respòs amb la proposta. Davant la desqualificació, el silenci responsable. Front al mal rotllo i l'estómac, la rèplica ha estat la mà estesa i la bona voluntat. Així ho hem mantingut tot aquest temps. Perquè ens ho creiem. Perquè hem dit des del primer dia que no pararíem fins aconseguir de nou la unitat del partit. I perquè tot allò que es digui en contra d'alguna candidatura, al final, acaba repercutint contra el partit. Perquè Esquerra som tots. I totes.

En aquests més de 60 dies hem fet allò que sempre hem fet des que militem a Esquerra: trepitjar territori i parlar amb la nostra gent. Pràcticament cada tarda de tot aquest temps hem visitat una comarca on ens hem reunit amb els i les militants d'arreu dels Països Catalans. I, sobretot, hem escoltat. Dèiem al començament de tot aquest procés que el capital d'Esquerra és la seva gent. Precisament per aquest motiu vam batejar la candidatura amb el nom de Gent d'Esquerra. I és a ells a qui ens devem. Per això hem centrat els nostres esforços en estar el més propers possibles a la militància per copsar en primera persona què volen per al futur del partit, per al futur del país.

Però a més d'això hem continuat, com no podia ser d'una altra manera, amb les nostres responsabilitats parlamentàries. Hem estat en primera línia en temes de vital importància com el finançament o la necessitat de blindar i millorar el model d'escola catalana.

Ara ja està tot dit. Els homes i les dones d'Esquerra Republicana tenen demà la possibilitat d'escollir qui volen que passi al capdavant del partit els propers quatre anys. Però ni dues persones ni les 18 que s'escolliran en el 25è Congrés per integrar-se a l'Executiva nacional serien res sense aquesta força transformadora i dinàmica que representen els 10.000 homes i dones que prenen part en el partit, que es comprometen amb Catalunya i els Països Catalans. Nosaltres ja hem parlat. Ara us toca a vosaltres.

Un sincer i sentit: gràcies de tot cor.

Més de 2.300 militants i simpatitzants d'Esquerra hem omplert La Farga de l'Hospitalet de Llobregat en l'acte central de Gent d'Esquerra. La majoria tranquil·la s'ha expressat avui en un acte que ha estat possible gràcies a tots els companys i companyes que avui i ahir han estat al recinte muntat les taules i l'escenari i també als qui des del territori han donat suport a l'acte, convertint-lo en la gentada d'Esquerra.

L'acte ha estat auster i alhora emotiu, amb un missatge positiu i constructiu en tot moment. Han parlat moltes persones, com a mostra del què som la gent d'Esquerra: més de 100 alcaldes (amb la Laura Vilagrà i en Paco Gas al capdavant), la majoria de diputats i senadors (amb l'Anna Simó i l'Esperança Marí parlant en nom de tots noslatres), la militància implicada en la societat civil (que ha pres la paraula a través d'en Camil Ros, en Jordi Presas i la Sònia Llinàs), la immensa majoria de quadres territorials (amb 9 de 12 presidents regionals, amb les paraules de l'Agustí Cerdà), la gent d'Esquerra al govern (amb en Josep Huguet acompanyat de la Carme Capdevila i en Jordi Ausàs) i el jovent independentista, les JERC, amb les paraules d'en Gerard Coca i l'Anna Peña.

Hi ha dues intervencions que, al no ser ni de Puigcercós ni de Ridao, és possible que no surtin als mitjans, però que estaven carregades de contingut i de compromís, i que val la pena remarcar. Una ha estat la d'en Josep Huguet, que ha afirmat que "Esquerra ha d'estar al govern per construir l'estat i a la societat per construir la nació", però el millor, sens dubte, ha estat quan ha dit que "hi ha qui ens vol fer veure que la lluita per la independència són els 100 metres llisos, que es guanyen individualment i amb molta sort; però la realitat és que és una marató, plena d'obstacles i que es juga amb equips que fan els relleus".

L'altra intervenció que voldria destacar és la d'en Gerard Coca, portaveu nacional de les JERC. Acompanyat de la la majoria de la direcció política del jovent independentista, ha expressat el suport a la candidatura i ha dit que "sense polítiques per a joves no hi haurà independència", i ha afirmat que "no hi ha receptes màgiques, sinó treball i esforç per aconseguir els nostres objectius".

El moment més emotiu ha estat quan hem demanat a Joan Puigcercós que pugés a l'escenari. Com que m'ha tocat presentar l'acte acompanyat de la regidora de rubí Arés Tubau, he pogut veure com tota La Farga es posa dempeus i ovacionava en Joan. Si algú en tenia algun dubte, és el nou líder de l'independentisme, i té un lideratge fet a base d'esforç, feina i treball: tots els que l'hem aplaudit l'hem tingut al costat treballant per la independència en algun moment dels seus 21 anys de militància a Esquerra.

Avui hem fet un gran pas perquè el nostre projecte i el nostre equip encapçalin la nova Esquerra a partir del proper juny. Però queda molta feina a fer i no ens podem adormir: el proper 7 de juny hem de portar el màxim nombre de militància a les urnes i el 14 al congrés convençuda de la nostra proposta. Podem fer-ho i ho farem. Com ha dit en Joan Ridao: "sort, feina i vots!".

Si encara no us heu decidit, us podeu apuntar enviant un correu a info@gentdesquerra.cat o trucant al 664078647.

Us penge el primer dels videos que Gent d'Esquerra ha editat per tal d'explicar les seues propostes per a Esquerra. He intentat fer una previsualització però l'editora no m'ho permet, de manera que podreu trobar el video en aquest link.

Foto: Museu d'Història de Catalunya. Diumenge 11 de maig, a la Presentació de la candidatura amb una vintena de militants d'Esquerra. Foto extreta del Flickr de Joan Ridao

Les altres opcions per liderar Esquerra queden lluny del suport de Joan Puigcercós: Carod-Rovira es situa a vuit punts per sota, Ernest Benach a dotze punts de diferència, Carretero a vint-i-vuit i Bertran a trenta-tres punts de diferència. Com diu l’article del diari que explica l’enquesta, aquest resultat és després de llegir a l’enquestat totes les opcions. A la pregunta directa, sense definir les opcions, Puigcercós també guanya.

Si a aquesta enquesta hi sumem els més de 2.000 avals que la candidatura de Gent d’Esquerra ha aconseguit, podem dir amb tranquilitat que el nostre projecte cada vegada és més ben acollit, entre la militància i l’electorat.

Però no hem de ser ni autocomplaents ni anar refiats. D’aquí al 7 i el 14 de juny queda molta feina a fer, convèncer molta gent, i visualitzar que el projecte i l’equip de Gent d’Esquerra és el més preparat. Amb joc net, en positiu i fomentant el debat. Així aconseguirem el màxim suport.

Sempre hi he tingut una debilitat, pel País Valencià i la seva gent. En la meva etapa de portaveu nacional a les JERC sempre vaig procurar que l’organització actués amb mentalitat nacional (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) i, malgrat que tots (i jo el primer) som víctimes de les fronteres imposades pels Decrets de Nova Planta, crec que en aquesta qüestió vam estar a l’alçada. Avui, gràcies a l’esforç de la militància de les JERPV encapçalades per l’Anna Peña, aquesta és una de les federacions territorials amb més presència del jovent independentista.

Però tornem a dissabte passat. Una bona colla de militants (jo diria una vuitantena) van rebre’ns a l’Octubre, aquella joia de cultura i pensament al centre de València, on va tenir lloc el dinar i la reunió després. Molts temes van sortir a debat: la necessitat d’enfortir el partit, de descentralitzar-lo, de dotar de més autonomia les federacions del País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord; les repercussions de l’acció al govern del Principat a la resta de la nació, etc. I una preocupació: que no torni la C al logo d’Esquerra, que va dificultar durant anys el treball del partit a les comarques del sud, oferint carnassa als qui ens acusaven de paracaigudistes.

I un finalment, ens van traslladar un prec que assumim i compartim: sabent que els diferents territoris de la nació tenen ritmes també diferents, que no deixem ningú pel camí. I no ho farem. I per això volem un partit verdaderament nacional, que tingui tot el país al cap a l’hora de prendre decisions. Perquè aquesta és la millor manera de construir els Països Catalans.

Queden dues setmanes per finalitzar la recollida de signatures. Si encara no ho heu fet, descarregueu-vos el full de signatures per Joan Puigcercós a la presidència i per Joan Ridao a la secretaria general. Quan els tingueu plens aviseu-nos a info@gentdesquerra.cat i us els passarem a recollir. Bona campanya!

Volem que sigui un espai obert a totes i tots per afrontar  el debat que té Esquerra davant, i ho fem posant sobre la taula les nostres propostes polítiques i la nostra garantia: els candidats a la presidènca i la secretaria general d'Esquerra, en Joan Puigcercós i en Joan Ridao.

Seguirem fent bullir el debat a la xarxa d'aquí fins al 7 de juny. De moment, si voleu, podeu afegir-vos al grup del Facebook de suport a Gent d'Esquerra.

A la web de Gent d’Esquerra podeu descarregar-vos els formularis per signar per Joan Ridao com a candidat a la secretaria general i per Joan Puigcercós com a candidat a la presidència d’ERC. Jo signaré per tots dos, i avui m’agradaria compartir les raons que em porten a signar per Joan Ridao:

- Vull un secretari general amb experiència dins el partit però que aporti renovació. Joan Ridao té experiència a Esquerra (va ser militant de les JERC, regidor, conseller comarcal i diputat al Parlament i ara és diputat al Congrés), però mai ha format part d’allò que se’n diu “l’aparell”, és a dir, mai ha portat la maquinària interna. Un nou model de partit passa per algú que no ha estat ni secretari d’organització, ni d’imatge i comunicació ni de política municipal al capdavant del partit.

- Vull un secretari general que aporti rigor i capacitat de treball. De tots i totes és coneguda el rigor i autoexigència de Joan Ridao a l’hora de treballar, només cal recordar la gran feina que va fer negociant l’estatut al Parlament de Catalunya i el nivell dels debats a Madrid. I tots l’hem pogut veure en campanya, un nou Joan Ridao que aportava rigor a un partit titllat sovint d’erràtic i impulsiu. I en Joan té una gran capacitat de treball: he pogut comprovar-ho aquest any i escaig al Parlament de Catalunya.

- Vull un secretari general que, a part de fer rutllar la maquinària interna (en Joan és la millor garantia, amb un cap ordenat sense idees de bomber) pugui negociar políticament amb altres partits. De tots els candidats a la secretaria general, és l’únic que pot asseure’s en una taula amb José Montilla o Artur Mas i negociar de tu a tu. No m’imagino cap dels altres candidats fent-ho. I a més, en això, té currículum: va tombar la 3a hora de castellà, va resistir les pressions del PSC per votar a favor del túnel de l’AVE per l’Eixample de Barcelona, ha aturat les bases de la Llei d’Educació...

- Vull un secretari general, finalment, que es cregui la seva responsabilitat i no l’exerceixi des del ressentiment de qui ha perdut un càrrec al partit o al govern. Idees sanes i actitud responsable, neta, dialogant i coherent.

- Vull un secretari general amb capacitat de diàleg per tal que, després del 7 de juny, pugui pactar amb les diferents candidatures perdedores una executiva nacional unitària on totes les sensibilitats hi estiguin representades amb les persones més preparades. I només en Joan Ridao pot fer això.

Si esteu d’acord amb mi, cliqueu aquí i recolliu signatures per poder-nos presentar al Congrés. Quan tingueu el full ple, envieu un correu a info@gentdesquerra.cat i us ho passarem a buscar.

Joan Puigcercós anunciava ahir al diari El Punt que proposarà una candidatura unitària del catalanisme a les eleccions europees de l’any 2009, fent d’aquesta idea una de les propostes més interessants de Gent d’Esquerra de cara al congrés d’ERC al proper juny. Hi ha 10 raons per creure en aquesta proposta:

1. Ens permet defensar junts a Europa allò en què hi ha un consens a dins del país: català a Europa, reconeixement de la diversitat, paper de les institucions catalanes en la política comunitària i aprofundiment democràtic.
2. És l’inici d’un camí cap a un nou consens polític basat en l’exercici del dret a decidir com a objectiu i en el concert econòmic com a camí. Les últimes propostes del PSC en finançament i la idea de la Casa Gran del Catalanisme demostren que hi ha un acostament a les posicions de l’esquerra independentista.
3. Espanya ens imposa una circumscripció electoral única a les eleccions europees, per tal de disminuir el pes polític dels partits catalans, gallecs i bascos. Una candidatura unitària catalana permet salvar de facto l’obstacle que PSOE i PP ens han posat.
4. Pot recollir suports des de CiU fins al PSC i ICV, passant per ERC i el conjunt de l’independentisme. Per primera vegada des del 30 de setembre, la unitat pot tornar a ser realitat.
5. L’estatut del 30 de setembre no va ser votat per la ciutadania, sinó que en el referèndum es va votar l’estatut retallat. Amb aquesta candidatura, un programa comú dels partits que van donar suport a l’estatut del Parlament podrà ser votat per la ciutadania.
6. Demostrem una nova manera de fer política. Al país, debat intern i contraposició de propostes. A Europa, tots junts en defensa dels interessos de la ciutadania catalana.
7. Recuperem la Solidaritat Catalana de 1907, que va ser vencedora de les eleccions amb un 67% dels vots, per un moment en què Europa s’està refundant amb el nou tractat europeu.
8. Acumulem en una nova candidatura el 80% dels vots emesos en les eleccions europees del 2004.
9. Noves propostes d’actuació política nascudes dins de l’esquerra federalista (el partit demòcrata de Maragall, Ciutadans pel Canvi, moviments socials...) podrien tenir-hi un lloc preeminent.
10. Permet consolidar un consens necessari per afrontar, el 2010 el concert ecònomic i, el 2014, l’exercici del dret a decidir.