esquerra-i-les-jerc « WordPress.com Tag Feed

Una mica més forts, una mica més grans, una mica més lliures

valencianna — Sun, 21 Oct 2007 22:57:37 +0000

Ahir, la gent d'Esquerra teniem un repte important. Sota el títol "Construïm una nació, sobirana, cohesionada i moderna", es convocava la conferència nacional d'Esquerra al Palau de Congressos de Catalunya, amb la voluntat de teixir una estretègia que ens conduesca a poder exercir el nostre Dret de decidir. A hores d'ara, crec que tota la gent d'Esquerra hem de tenir la sensació i satisfacció d'haver assolir el repte.

No ho dic, únicament perquè s'aprovara una ponència amb més del 80% dels vots, i amb la solidesa que això li atorga, sinó per la magnífica participació de la militància tant en nombre com en el debat seriós i assenyat que allà s'hi va trobar. Trobe que Esquerra ha sortit molt reforçada d'aquesta conferència i preparada per afrontar unes eleccions espanyoles on ens tocarà treballar de valent a tots. La voluntat de crèixer tots plegats i avançar va ser la tònica general del debat, tot i que vaig trobar que una de les ponències alternatives, mirava més enrere que endavant i així poc camí és fa.

Crec que ara mateix, a Esquerra som més forts i una mica més grans. Des de la pluralitat cap un únic objectiu. Cal refermar el nostre paper al govern de Catalunya i seguir creant espais de sobirania; hi ha feina feta però en queda moltíssima per fer. El Bernat Joan en un moment del debat va dir que "Qui és poruc no és d'Esquerra". És aquesta precissament la nostra millor força, que 2800 militants engeguen un debat complex però seré, profund però responsable sobre el nostre futur immediat.

Mentre escoltavvem amb el Jordi, i l'Oriol el parlament del President d'Esquerra, envoltats per tots els nostres companys, vaig tenir la sensació que en aquella sala, on haviem validat la ponència i els centenars d'esmenes incloses pels companys d'arreu del territori, haviem fet d'Esquerra una eina més forta i més gran, i la nostra un pel més lliure. Ara tenim camí i mapa per correr.

A propòsit de Maragall

Mentre estàvem a la conferència va saltar la notícia de la malalta del President Maragall (encara que ja no ho siga, es manté el costum d'anomenar-los aixi). Tot i que el post no ve al cas, no puc deixar de reconèixer la valentia de Maragall de fer públic que està malalt d'Alzheimer. Després de llegir la premsa avui, no em queda cap dubte que contruibuirà a la divulgació dels efectes de la malaltia. La resta, no podem quedar impassibles davant les decenes de milers d'afectats per la malaltia i acabaria incorrent en el pitjor dels efectes de la malalta: l'oblit

Una mica de política valenciana

Ahir, un dia ben carregadet, es van produir a València dos actes polítics que escenifiquen els canvis i el petit terratrèmol que pateix la política valenciana. D'un costat, míting del PSOE, on Maria Teresa Fernández de la Vega (àlies la Vice) desembarcava a València,circumscripció de la qual serà cap de llista les Generals. De la nova gestora del PSPV sense comentaris. Només amb dir que torna Lerma ja hi ha prou...

De l'altra costat es feia el congrés Fundacional d'un nou partit (o no ja que de moment no abandona EU): Iniciativa per Poble Valencià. Dues consideracions ràpides: el partit està apadrinat per Jaume Bosch, membre d'ICV, que va fer les mítiques declaracions on deia que Esquerra era una ingerència intolerable del Principat al País Valencià. Benvingut al meravellós món de les ingerències senyor Bosch, o llavors té dues vares de medir davant partits valencians. L'altra un esment a un article signat per Vicent Grau, un dels percusors d'iniciativa que presenta el partit a la societat

"Mitjançant aquesta nova organització, no sols volem defensar els drets que tenim com a poble diferenciat, sinó que la identitat, en un món global, és, i ha de ser, un element transversal de la nostra acció política. Optem per un Estat confederal que respectant el dret a l’autodeterminació faça inútil qualsevol separatisme"

No res nou, un altre partit ESPANYOL a casa nostra

Bloc tancat per Acampada Jove

valencianna — Thu, 10 Jul 2008 08:21:59 +0000

Com cada any, aquest bloc romandrà tancat durant un dies per què d'ací un parell d'hores ja estaré en l'autobús que em porta a l'Acampada Jove 2008, on continuarà particpant en l'equip d'organització com ho faig des de fa quatre anys. No hi haurà actualitzacions però si que es podrà continuar participant en aquest espai

Salut i bona acampada a tothom !

Ja arriba l'Acampada Jove !

valencianna — Sun, 06 Jul 2008 14:40:01 +0000

Ha faltat Gonzalo Anaya

valencianna — Wed, 11 Jun 2008 16:26:27 +0000

Mor a València el pedagog, catedràtic de Filosofia i militant d'Esquerra Gonzalo Anaya

Avui ha faltat a València a l'edat de 93 anys l'insigne mestre republicà, pedagog i catedràtic de Filosofia Gonzalo Anaya i Santos. Nascut a Burgos l'any 1914, va ser mestre durant la 2a República i professor emèrit de la Universitat de València des de 1985 fins a 2002, entitat que li va atorgar la seua Medalla en reconeixement a les seues aportacions pedagògiques i reflexions sobre l'ensenyament, sempre lligades al compromís amb la ciutadania, amb la racionalitat front a la superstició i a l'emancipació humana.

Anaya era militant d'ERPV des de 2003, únic partit al qual va estar afiliat en la seua vida d'acord amb les seues sòlides conviccions republicanes i esquerranes. Va encapçalar la candidatura per València d'Esquerra al Senat en les passades eleccions generals de 2008 i en les anteriors de 2004. Agustí Cerdà, president d'Esquerra-PV, ha comentat que "se n'ha anat un home bo, un home que creia fermament en l'educació com a font de llibertat de les persones i que defensava aferrissadament l'escola pública i la laïcitat. Anaya ha sigut un exemple de savi a l'antiga usança, un home savi que posà tot el seu coneixement i el seu cabal intel·lectual al servei de l'educació de les classes desafavorides i que plantà cara als qui pretenen inculcar dogmes i qüestions de fe en l'ensenyament públic. Per al nostre partit ha estat un honor compartir tantes estones i xarrades amb el mestre Gonzalo Anaya i haver aprés tant d'ell".

El cos d'Anaya es troba al tanatori municipal de València i el soterrar serà aquest divendres a les 9:30 del matí al Cementeri General de València.

La Paraula és vostra

valencianna — Fri, 06 Jun 2008 20:58:31 +0000

(tot sovint, ens aturem a fer reflexions sense pensar que potser cal deixar pas a les paraules dels altres. Ací en deixe unes que compartisc plenament. Demà, després de moltes setmanes de campanya, donaré el meu suport, personal i intransferible, però altament contagiós, a Gent d'Esquerra, o als Joans, com vosaltres vulgueu.)

La Paraula és vostra (article publicat als Blocs dels Joans)

Sembla que va ser ahir però ja fa dos mesos llargs que vam començar aquesta intensa campanya per a la Presidència i la Secretaria general d’Esquerra. I ha plogut molt, mai més ben dit. Però en el que a nosaltres es refereix, mai es podrà dir que hagi estat una pluja que hagi pogut erosionar les sigles ni les persones que han liderat el partit de Macià i Companys en tots aquests anys.

Vam ser els primers en formalitzar els dos noms que liderarien l’equip. També els primers en presentar un programa gradualista i realista. Ambiciós. Calendaritzat. Amb objectius tangibles i concrets com la proposta d’una candidatura unitària del catalanisme a Europa el 2009 o la necessitat de condicionar les aliances polítiques el 2010 a la reivindicació del concert econòmic. Hem fet un programa per portar a la pràctica allò pel que vam decidir presentar-nos: perquè Esquerra torni a liderar el debat i marqui l’agenda en els reptes immediats i a mitjà termini que com a país se’ns plantegen.

Ja des d’un primer moment, amb els companys de l’equip de candidatura ens vam proposar que la nostra fos una campanya que evités qualsevol gest que de portes enfora pogués ser aprofitat per aquells que no són precisament amics d’Esquerra. Aquells que faran el possible per tornar a la Catalunya en blanc i negre. La Catalunya de les dues voreres enfrontades de la plaça Sant Jaume que tants anys van dividir el país en dos blocs.

Davant la crítica fàcil, sempre hem respòs amb la proposta. Davant la desqualificació, el silenci responsable. Front al mal rotllo i l’estómac, la rèplica ha estat la mà estesa i la bona voluntat. Així ho hem mantingut tot aquest temps. Perquè ens ho creiem. Perquè hem dit des del primer dia que no pararíem fins aconseguir de nou la unitat del partit. I perquè tot allò que es digui en contra d’alguna candidatura, al final, acaba repercutint contra el partit. Perquè Esquerra som tots. I totes.

En aquests més de 60 dies hem fet allò que sempre hem fet des que militem a Esquerra: trepitjar territori i parlar amb la nostra gent. Pràcticament cada tarda de tot aquest temps hem visitat una comarca on ens hem reunit amb els i les militants d’arreu dels Països Catalans. I, sobretot, hem escoltat. Dèiem al començament de tot aquest procés que el capital d’Esquerra és la seva gent. Precisament per aquest motiu vam batejar la candidatura amb el nom de Gent d’Esquerra. I és a ells a qui ens devem. Per això hem centrat els nostres esforços en estar el més propers possibles a la militància per copsar en primera persona què volen per al futur del partit, per al futur del país.

Però a més d’això hem continuat, com no podia ser d’una altra manera, amb les nostres responsabilitats parlamentàries. Hem estat en primera línia en temes de vital importància com el finançament o la necessitat de blindar i millorar el model d’escola catalana.

Ara ja està tot dit. Els homes i les dones d’Esquerra Republicana tenen demà la possibilitat d’escollir qui volen que passi al capdavant del partit els propers quatre anys. Però ni dues persones ni les 18 que s’escolliran en el 25è Congrés per integrar-se a l’Executiva nacional serien res sense aquesta força transformadora i dinàmica que representen els 10.000 homes i dones que prenen part en el partit, que es comprometen amb Catalunya i els Països Catalans. Nosaltres ja hem parlat. Ara us toca a vosaltres.

Un sincer i sentit: gràcies de tot cor.

Joan Puigcercós i Boixassa i Joan Ridao i Martín

Jo també sóc Gent d'Esquerra (I)

valencianna — Tue, 20 May 2008 08:45:30 +0000

Candidatura Gent d'Esquerra 01 from Gent d'Esquerra on Vimeo.

Us penge el primer dels videos que Gent d'Esquerra ha editat per tal d'explicar les seues propostes per a Esquerra. He intentat fer una previsualització però l'editora no m'ho permet, de manera que podreu trobar el video en aquest link.

Foto: Museu d'Història de Catalunya. Diumenge 11 de maig, a la Presentació de la candidatura amb una vintena de militants d'Esquerra. Foto extreta del Flickr de Joan Ridao

Més que un 25 d'abril

valencianna — Mon, 28 Apr 2008 20:43:46 +0000

Els dies previs a una diada del 25 d'abril sempre estan caracteritzats per la disbauxa i un volum de feina extra al que ja tenim normalment. Aquesta diada, a més, coincidia al matí amb la celebració del Consell Nacional d'Esquerra a Amposta. Així doncs la ruta estava fixada: València-Amposta-Alacant-València, tot un repte en una setmana de confluència de feina política i acadèmica. En arribar a Amposta, al Consell Nacional va ratificar la Ponència Estratègica per al proper Congrés Nacional d'Esquerra amb un amplíssim suport. Val a dir que al darrere de la ratificació, hi havia un bri d'il.lusió de que es ratificara la primera ponència política de la qual en sóc redactora. Un nou repte al que encara li queda tot el recorregut de incloure el màxim d'aportacions del conjunt dels meus companys per tal de dotar-nos d'una eina potent per als propers quatre anys independentment de qui forme part de la propera direcció d'Esquerra.

Qualsevol que faça una ullada a la premsa li pot semblar com a mínim imprudent parlar d'il.lusió dins de tot el procés congressual d'Esquerra. Crec sincerament que s'equivoca. Estem en un punt on la vivesa d'Esquerra dóna lloc al debat entre un munt d'idees però sempre amb la voluntat d'enfortir-nos de cara al futur. A la política, diria que no hi ha res perfecte, sinó que és una lluita constant per cometre les inevitables errades noves fruit d'anar endavant i deixar al calaix les antigues. No dubte que la il·lusió encara és molt present i és motor del projecte d'Esquerra i ens serveix de benzina per cobrir les noves etapes que tenim per davant.

D'Amposta a Alacant baixant per l'AP7 és fàcil de veure les mancances d'un país, els models de construcció, de l'impacte de l'AVE que travessa una vegada i una altra en zig zag el territori i trenca la comarca de l'Horta en mil pedaços. En posar els peus en Alacant m'assabente de l'avaria del Tren Jaume I. Pel dia i l'hora pot semblar un boicot, però jo mateixa he patit la caiguda de la catenària més d'una vegada a Xàtiva i el retard insofrible que bloqueja un corredor mediterrani alimentat d'entrebancs i la poca voluntat de fer-lo crèixer.

Apunt per iniciar la marxa és el moment de retrobar-me amb els companys de les JERC que han vingut d'arreu per celebrar la diada amb nosaltres i prèviament han celebrat el seu consell Nacional a la Ciutat d'Alacant. Amb ells, i amb el lema "per la independència" baixem pels carrers d'Alacant, una ciutat que ja feia molts anys que no rebien una alenada d'aire fresc en la seua batalla per la recuperació nacional. Al davant nostre i acompanyant al bloc d'Esquerra, el secretari general, Joan Puigcercós, un dels nous diputats "valencians" del Congrés, en Joan Ridao, i l'Agustí, l'Uriel, i el Joan Carretero, acompanyats de la Rut Carandell i el Jaume Renyer. La precampanya és present també a Alacant i fa goig de veure que és parada de les rutes que els porten a tots plegats d'una punta a d'altra del país.

I gent, molta gent. Milers de persones incapaces de perdre el somriure malgrat la pressió de la ultradreta governant i la que patrulla pels carrers, malgrat la censura d'una de les nostres televisions públiques i la girada de cul davant la memòria històrica i la dignitat. València? Alacant? Tant hi fa, 301 anys són massa i contra pronòstic les forces no s'esgoten sinó que es carreguen dia a dia consolidant a poc a poc, però amb fermesa, l'independentisme al País Valencià.

Al concert, moment per a la distensió i per xarrar amb els companys de les JERC, encara que algún afirma erròniament haver-se jubilat, que any rere any, cada 25 d'abril, passe el que passe hi són. Un bon moment per entre un burret i l'altre, contagiar-nos de vivències i projectes que ens fan crèixer i també temps d'estrenar la primera samarreta que editen les JERPV. Pot semblat una fita senzilla i amb molt poca importància, però per nosaltres és un passet més cap a la normalitat. A les 6.30, tot just quan pose el peu a casa, a València de nou, sona el mòbil. M'havia descuidat de desconnectar el despertador del dia anterior.

ps: pareu compte a la foto. Mireu on queda la Plaça Espanya al senyal. Serà premonitori?

Parada per avançar

valencianna — Tue, 01 Apr 2008 19:31:08 +0000

Dir que Esquerra està en crisi a hores d'ara no és mereixedor d'un premi Pulitzer precissament. Portades i portades de premsa dedicades al mateix, i és que contra l'independentisme sempre falten mans. M'agradaria però, que el terme Crisi s'entenera a la manera grega del concepte, com una cojuntura de canvis en una realitat organitzada i que conduesquen irremeiablement a l'evolució. Aquests dies s'acumulen especialment als mitjans digital reflexions dignes de formar part de l'apocalipsi que ens deixa a tots a punt de torrar-nos a les portes de l'infern, en el millor dels casos.

Res més lluny de la realitat. Un procés congresual és complex no es enganyem però també moment de fer una parada en la voràgine diària i del calendari electoral, per endreçar casa nostra. I és només això, casa nostra. La d'una eina clau per al creixement de l'independentisme als Països Catalans, i on de ben segur que es produirà un debat profund però espere que de totes respectuós.

Fa dies que veig els mals resultats electorals a les eleccions generals de fa gairebé un mes, usats com una arma a llençar contra el del costat. No siguem ingenus. Cadascú a la seua escala, pel que ha fet, o ha deixat de fer, és corresponsable d'una derrota col.lectiva, i ara és, el pitjor moment dels possible per descarregar un cabàs de pedres contra el sostrat de la que continua essent la casa de tots.

Ens venen dos mesos i escaig de molta feina, de molta reflexió des del primer a l'últim militant, en un procés que a molts ens furtarà de ben segur alguna nit de son. Ho assumirem encantats. Esquerra ho mereix.

(crec haver dit abans que res em farà perdre el somriure, per tant riuré amb cada gag del polònia)

Levante, el mercantil (sobretot), valenciano

valencianna — Sun, 23 Mar 2008 16:20:26 +0000

Diumenge de matí, un bon moment per devorar tota la premsa dominical, i tots els seus corresponents suplements. No és una novetat dir que el panorama de la premsa escrita al País Valencià és bastant deprimint i l'elecció es fa més difícil. Avui diumenge, el Levante conegut també per "el mercantil valenciano" entra a casa. A la portada, les notícies de sempre, i amb l'assassinat d'una dona a Xixona, el País Valencià ja te el tristíssim honor de ser la primera en mort per violència masclista. Un fet més dolorós d'assumir quan els jutjats de violència de gènere no estan dotats pressupostàriament de manera suficient per atendre els casos que els arriben.

M'ature en una notícia publicada a la secció "Comunidad Valenciana". El titular resa que Carod-Rovira dota amb 675000 euros deu entitats culturals valencianes. Fins ací, cap novetat, és una notícia recorrent. Però aquesta vegada la notícia va un pas enllà i afirma que l'executiu català diferencia el català i el valencià perquè la subvenció atorgada a la Federació Escola Valenciana (responsable de les trobades d'escoles en valencià) està atorgada per a la "Promoció del valencià en l'àmbit educatiu i de prestigi social", i acte seguit destaca que un "conegut defensor de la unitat de la llengua com és Carod-Rovira, diferencia les dues llengües"

L'animalada encara és més grossa quan a l'encapaçalament de la notícia es veu que el redactat inicial prové del "Diari de Girona", un indret on el seccessionisme lingüístic no és precissament l'esport nacional. Supose que els redactors d'un i altre diari, que pertanyen al mateix grup mediàtic "Prensa Ibérica" han oblidat ja l'episodi amb les traduccions de la Constitució Europea, on el govern de la Generalitat ja va assumir la denominació "valencià" i la seua corresponent traducció com a pròpia. De fet Escola Valenciana és tant poc sospitosa precissament de ser seccessionista que aquest any per primera vegada hi haurà una "trobada" a la Ciutat de Barcelona (una magnífica idea) i any rere any, grups d'arreu dels Països Catalans, participen en els concerts que l'entitat organitza amb motiu de la Gira, on s'organitzen un bon grapat de concerts per tal de promocionar grups que canten en català.

Respecte a la línia del diari en qüestió, cap novetat al front. de fet en el que va d'any aquesta és la quarta notícia que es publica sobre Esquerra al Levante. L'anterior a aquesta va ser una meravellosa "esquela política" que amb una alegria poc continguda explicava que Esquerra havia perdut el "diputat valencià" (els altres 4 no importen es veu). L'anterior a aquesta, una notícia d'E2000 on publicitava el rebentó d'un acte d'Esquerra a Silla. L'anterior la manifestació il.legal convocada a la porta de l'STEPV per grups de l'ultradreta espanyolista, per tal de boicotejar la presentació del llibre "el més calent al front de Madrid" amb la presència d'Agustí Cerdà, Joan Tardà i Jordi Ramon.

Com sempre, amb la ferma voluntat d'associar Esquerra amb conflicte i posar pals a les rodes en la normalització d'un partit que amb PP i PSOE serà l'únic que representarà els valencians a Madrid. Si creuen que així ho aconseguiran ho porten clar.

solstici electoral

valencianna — Thu, 13 Mar 2008 23:21:29 +0000

A aquestes hores parlar de la davallada d'Esquerra sembla que ja siga una cosa del passat, però els problemes amb el servidor de l'antic bloc, i el fet que em costara fer-me a la idea que calia començar a fer les maletes cap ací em fa retardar l'anàlisi fins ara. Fa una estoneta estava veient el Polònia on feien un gag sobre l'spot electoral d'Esquerra que deia "falten 30 segons menys perquè Puigcercós siga el nou president d'Esquerra". No sé sap a hores d'ara com acabarà tot plegat però sí que és un reflex que sense dubte el 9 de març suposarà un canvi per a Esquerra tal i com la coneixem ara. Cap on?això ja quedarà per al congrés que es convocarà al juny.

Abans de tot això caldrà fer una petita anàlisi dels resultats electorals que ja han suggerit ,fins i tot als més graciosos algun acudit sobre Esquerra, que val a dir també que està ben trobat. La pèrdua de 280.000 vots no és cap bon resultat. També és cert que tota la pèrdua de vot no està relacionada amb la política que Esquerra ha fet o ha deixat de fer durant els darrers quatre anys. La polarització de la campanya en dos pols i la por al PP, ha provocat una pujada de l'anomenat vot útil (o vot del mal menor millor dit) que ha anat a parar al PSC. Vull creure que aquest votant que ens va fer confiança a les eleccions del 2004 i ara ha votat PSC per por a allò de "si tu no hi vas ells tornen" (que s'ha de reconèixer que és un gran slogan) no correspon al votant "mosquejat" amb el pacte del Govern d'Entesa amb el PSC (em tem però, que hi ha més d'un i de dos que responen a aquesta descripció).

Un de les bones notícies dels mals resultats (sí, hi ha) és que es confirma que Esquerra fa frontera electoral amb altres partits d'esquerres. Un bon senyal en el sentit que ens deixa camp per a còrrer i per mirar de convèncer aquesta gent que la millor manera d'aplicar polítiques d'esquerres serà amb un estat propi i anar avançant cap a la posició d'esquerra majoritària que ens permeta de trencar un empat crònic al qual ens portaria de pet un pacte amb CIU (us sona euskadi?). La mala notícia és que ens fa més permeables a aquestes onades de por que acaben per fer passar un bon nombre de vots pretesament independentistes a engrosar les fileres del PSOE. També és cert que en el moment que Esquerra va assolir aquells 8 diputats del 14 de març de 2004, tenien moltissimes vots "prestats" en tant que en aquell moment de linxament sense pal.liatius contra Esquerra el "si tu no vas ells tornen" apel.lava al vot independentista.

Dibuixades les causes exògenes a Esquerra és innegable que hi ha molta part del vot perdut d'Esquerra que ha quedat en l'abstenció. En aquest punt sí que la tasca feta i no feta esdevé responsable de no haver mogut als votants fins a les urnes. Potser no hem trasmés la necessitat de participar en unes eleccions què "no són nostres" en tant que eleccions espanyoles. Curiós argument quan totes i cadascuna de les conteses electorals que es celebren estan convocades per un organisme espanyol i no precissament per la Unesco. I és cert que no tothom ha acceptat el pacte del Govern d'Entesa amb el PSC i alguns dubtes que hem mostrat durant el que portem de legislatura.

Siga quina siga la causa, el procés d'autocrítica, enmig de tothom que guanya la nit electoral, ha començat des de l'endemà i els primers moviments es succeixen amb al dimissió de Joan Puigcercós de la Conselleria de Governació per dedicar-se de ple al partit. Passe el que passe al mes de juny al Congrés d'Esquerra, és ben clar que estem davant un canvi de solstici, ara que venen falles, o bé d'etapa per fer-ho més senzill. Un nou salt perquè Esquerra esdevinga percusora de la majoria social que ens portarà a la independència dels Països Catalans.

Reus, Simat, Pego, Sagunt, Benidorm, València, Gandia...

valencianna — Sat, 01 Mar 2008 15:54:37 +0000

Ja feia alguns dies que no actualitzava aquest bloc. Queden molt poquets dies per a les Eleccions Generals i el volum de feina és considerable. L'altre dia parlava de la política de proximitat, i aquesta setmana val a dir que he fet un curs pràctic que no m'ha fet res més que confirmar el que vaig escriure en la última blocada. Dissabte passat em vaig acostar a Reus (Baix Camp), a la III Calçotada independentista de les JERC. Val a dir que he estat els 3 anys i hi he estat com a casa i ja és una referència en el calendari de l'organització. Aquest any a més, ha coincidit amb l'acte central de les JERC per a la campanya electoral i hi vaig intervenir a l'acte polític com a cap de llista de les JERPV per València. Primer míting fora de les Comarques valencianes, però com sempre, com a casa.

Diumenge de matí, amb el temps justet per descansar, cap a Simat de la Valldigna a la Safor, on vam fer una passejada pel monestir de Santa Maria de la Valldigna i un acte polític a la Casa de la Cultura,acompanyats de la Marina Llansana, portaveu d'Esquerra i diputada al Parlament de Catalunya. El monestir val a dir que està considerat pel nou Estatut Valencià segons l'article 57 com a "temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del poble valencià" (el que no deixa clar sí que indistintament de la confesió de cadascun dels valencians). No té res a veure aquest misticisme, però, en què l'acte estiguera cobert per la televisió pública dels valencians, Canal 9 (podreu trobar el video ací) sinó que és compliment de la junta electoral que ens atorga 1 minut d'informació per a tota la campanya. No els hem tornat a veure...continua el boicot.

Dilluns, cap a la Marina. De camí mostres de l'agressió bestial que pateix el territori a la Marina, amb l'esperança que l'aprovació de la llei del sól ature la barbàrie. La necessitat del certificat de suficiència hídrica i l'obligació de la reserva del 30% del sól per a VPO ha tret les ganes o la intenció d'especular a moltes desenes d'especuladors. A Pego, primer acte d'una secció local nascuda la vespra de la nit de Nadal del 2007. Comencen fort, i apostant per un nou model de poble, que entre Carlos Pasqual (a la pressó descanse) i el tripartit (urbanització de la Penya-roja dixit) han posar al límit.Al centre cívic del Port de Sagunt, dimarts, havia alguna cosa diferent. Molta gent a l'acte disposats a no deixar-se prendre's el pél pel vot útil. Com es pot votar a algú perquè no mane un altre, sabent que ni farà el que tu necessites ni com tu necessites. Comença a entreveure's que es trenca la paret i que els prejudicis cap a l'independentisme cauen. En aquella sala hi havia un bon grapat de gent castellanoparlant que desacomplexadament feien un pas cap endavant.

El final de la setmana ha sigut bastant mogudet. Dijous, ens van impedir de fer l'acte polític previst a Silla per a la campanya electoral. Uns individus, membre d'e2000 van colapsar l'entrada increpant els assistents i van impedir que l'acte es desenvolupara amb total normalitat. El més greu de tot plegat és que en l'aldarull hi havia el regidor que la formació feixista té al poble. De tota manera fan tard, la batalla per la normalitat d'Esquerra al País Valencià està guanyada i ho veiem cada dia en actes, i passejades pels mercats.

ps: el bloc el tinc una mica penjat, ho reconec. El twitter sí que va al dia

Bloc de campanya (II): activitat frenètica i parada sobtada

valencianna — Mon, 18 Feb 2008 18:28:42 +0000

oleguer fora del Regne de València

Per recolçar (sic) al terroristes de Juana

Per estar a favor dels Països Catalans

Per atacar i promoure el boicot a l'empresa valencia Kelme (Sic)

Diumenge a mitja tarda, i jo en pijama. Avui havia d'estar amb els meus companys a Albalat al Camp de Morvedre, en la segona edició del dia de l'arbre, però un refredat incipient m'ha retingut a casa. Tot i així la primera meitat del cap de setmana ha sigut trepidant. Divendres vaig acudir a Simat de la Valldigna a la presentació del Joan Serra, com a candidat a l'alcaldia per Esquerra

La sala d'actes de la casa de la cultura va quedar petita per a l'estima de la gent cap a la gent d'Esquerra. El Joan ja va ser regidor de Simat, per una agrupació anomenada Arc Iris, i ara, junt a la Maria Mogort, regidora de Simat en l'actualitat, encapçalara una llista jove i implicada en els problemes clau de la comarca, la línia d'alta tensió, l'especulació o els problemes pels quals passa el sector de la taronja en els últims anys. La rebuda de la gent a Simat, fa que siguem molt i molt optimistes de cara al maig. Cada vegada creix l'adhesió arreu a un projecte independentista, republicà i profundament d'Esquerres, però fet per persones per a les persones.

Mentre escric aquestes ratlles, ha començat el partit entre el València i el Barça, el dia que fa un any, estava a Barcelona en la manifestació de la Plataforma del Dret a Decidir, que avui a iniciat una campanya de recollida de signatures, que el seny em fa esperar que siga conjunta amb la Plataforma Sobirania i Progrés que ja ha assolit els 10.000 signants. En saltar a la gespa, l'Oleguer ha sigut escridassat per alguns energúmens, supose que els mateixos que han distribuit pamflets plens de mentides (foto) en l'entrada al camp. Com a barcelonista em fa vergonya i ràbia, però com a ciutadana de la Ciutat de València, infinitament més. Des d'aquí tot el suport a l'Oleguer, en aquests dies de linxament, des de València, des de l'altra València, encantada d'acollir-lo al seu esguard.

ps: En Cesk Freixas estrena bloc. Sort i endavant

Bloc de campanya (I) comencem fort: l'evolució imparable

valencianna — Fri, 08 Feb 2008 11:26:11 +0000

Avui, el dia següent que el butlletí oficial de l'Estat (espanyol) publicara les candidatures que concorreran a les eleccions generals és un bon dia per iniciar un bloc de campanya. Esquerra com és evident concorrerà a les eleccions al Congrés i al Senat a les 8 circumscripcions dels Països Catalans, tot i que a les illes ho farà dintre d'Unitat per la Illes.

Ja fa dies que anem de bòlit, l'arribada del llibre "el més calent al front de Madrid" ha fet que ja hagem arribat a pobles i comarques amb el relat de 4 anys de feina al congrés per una nació completa i més justa. Ara arriba el torn de la presentació de la candidatura d'Esquerra del País Valencià de la qual tinc la sort de formar-hi part, amb la voluntat de seguir avançant en la consolidació de l'independentisme al País Valencià. Serà demà mateix a les 7 de la vesprada al Palau de l'Exposició de València.

Abans però, a Sueca nova presentació de "el més calent" amb la participació d'Agustí Cerdà, president d'Esquerra-País Valencià i Vicent Amanç Viel, regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Sueca.

El més calent... al front de València

valencianna — Sun, 27 Jan 2008 21:27:09 +0000

Independentment del seu color polític, els sorolls quotidians de les seus d'un partit polític són més o menys comuns; telèfons, impressores, algun renec de tant en tant, més telèfons. A la seu d'Esquerra de València, de tant en tant però, afegiem el soroll de les rodes d'una maleta, la de l'Agustí que anava o venia dels seus viatges a l'ou de la serp, el cau del llop o simplement digue'm-li Madrid. Dels 4 anys a Madrid hi ha hagut batalles ideològiques enceses en flama, i batalletes que després han plenat d'anecdotari el nostre treball, però sobretot de munició per al treball de camp, de la gent del territori, en la lluita sense treva a l'hora del tallat

De tot plegat, n'ha ixit, per tossuderia probablement, "el més calent...al front de Madrid" (ed. Meteora) d'autoria col.lectiva entre tots els integrants del grup Parlamentari d'Esquerra a Madrid durant la legislatura. Del "blancanieves i los siete enanitos" (la imatge de Joan Puigcercòs com a Blancaneus i el tardà com a nan no te preu) a plantar cara amb el "mireme a los ojos, yo no me siento espanyol". El bienni progressista i el bienni negre protagonitzat per un bambi "soso" allunyat de dels vicis del PSOE d'anys ençà, a acabar essent la versió del Felipisme 2.0.

Ahir més d'un centenar de persones ens vam trobar a la seu de l'STEPV-Intersindical Valenciana a la presentació del "més calent..." on hi participaven l'Agustí Cerdà, el Jordi Ramon i el Joan Tardà, acompanyats del Joan Barres, cap de llista d'Esquerra al Congrés per València i de Gonzalo Anaya, que amb 93 anys ni hi ha blaver que l'ature com tampoc ningú ha pogut aturar la seua tasca com a pedagog des dels seus profunds valors republicans. A fora, més del de sempre, una colla d'individus de la ultradreta espanyolista amb alèrgia a la lletra impressa i a la pluralitat d'idees. Davant això, només hi ha un camí, feina i més feina per seguir construint la majoria social.

De vesprada, vaig fer cap a Faura, al Camp de Morvedre, on es presentava la primera secció local de les Valls fruit de la tasca d'Esquerra del Camp de Morvedre. Al triplet de diputats del matí, s'afegia el Domènec Garcia, company de les JERPV i nou president de la secció local d'Esquerra de Faura. Amb la sala plena, com al matí, amb més d'una seixantena d'assistents, i amb gent d'empeus, com també al mati, iniciàvem una nova aventura després de les municipals on la candidatura d'Esquerra va quedar molt a prop d'assolir la representació a l'ajuntament. Als companys de Faura vull desitjar-los tota la sort. A Faura va nèixer la primera "línia" en valencià (educació completament en valencià), no és sorprenent doncs que siga punta de llança en la consolidació magmàtica i sense retorn (com la va qualificar Joan Tardà) de l'independentisme a casa nostra.

781 dies per seguir endavant

valencianna — Mon, 21 Jan 2008 12:18:57 +0000

Dissabte de matí, la militància de les JERPV ens trobàvem a la seu d'Esquerra de València per celebrar el nostre congrés territorial. Després de 2 anys d'una feina continua i molt intensa, era moment per fer una petita parada i fonda i fer balanç per tal d'afrontar amb majors garanties els anys de feina que ara comencen. Aquests dos anys han suposat la consolidació de la feina del jovent independentista valencià que a poc a poc, i no sense entrebancs ha acabat prenent posicions als pobles i ciutats valencians.

Tot i això, després del congrés, de l'elecció del nou equip que tinc la sort d'encapçalar de nou, amb el suport dels meus companys, afrontem amb més força si cap una nova etapa en l'organització amb la ferma voluntat de consolidar el creixement dels últims dos anys i redoblar més si cap el volum d'activitat de l'organització.

Sempre m'han dit que encapçalar una organització independentista des de la Ciutat de València era excessivament complicat per l'acció de la ultradreta i el tsunami "popular", a banda d'improperis diversos com que la gent que treballem per la independència també del País Valencià som "paracaigudistes catalans" o els "veïns invasors" de l'imaginari col.lectiu blaver.

Enfront tot això, només homes i dones entestats en què un altre País Valencià, uns altres Països Catalans són possibles, si seguim treballant fermanent en allò que creiem sense mirar enrere i als costats per veure què diran. La única força i tanmateix la més forta és la nostra pròpia gent capaç d'alçar-se i espolsar-se a cada caiguda per seguir avançant. I ja se sap, "vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent" que deia l'Ovidi.

Ara el primer repte seran les eleccions a les Corts Espanyoles. És cert que són les d'un altre país, però també és cert que tret de les europees, és l'ocasió d'incidir junts, catalans, valencians i illencs en recuperar el que fa més de tres-cents anys ens van prendre, i fins que no siguem independents fòrum necessari per a treballar pels ciutadans dels Països Catalans. D'aquesta manera, quedeu avisats els que encara ara llegiu aquest bloc, que prompte esdevindrà de nou un bloc de campanya.

Passeu, passeu i veureu el piset (novetats al voltant d'Esquerra)

valencianna — Sat, 19 Jan 2008 00:34:19 +0000

Nova web nacional :

Aquest dies d'escalfament de motors per iniciar la precampanya electoral (si és que mai s'ha acabat), Esquerra ha estrenat nova web nacional. Amb el nou espai, es trenca una nova barrera comunicativa ja que per primera vegada s'inclou el video i l'audio a l'espai web, una eina clau en els temps que corren per a la comunicació politica d'un partit. A més també s'integra la blogosfera d'Esquerra tot i que encara només afegeix les actualitzacions dels blocs allotjats a Esquerra i no els d'altres plataformes com blogger o bloc.cat

La nova web però destaca un aspecte al meu parer més important com són les noticies del territori. La gran força d'esquerra, sense tenir lobbies de poder ni gran empreses, no deixa de ser la seua gent que des de cada realitat municipal, comarcal, territorial o nacional continuen dia a dia treballant per construir una majoria social que ens porte a la independència. És per això que té una importància especial l'actualització de les noticies del territori amb la publicació dels titulars a mesura que s'actualitzen les webs territorials.

El més calent...al front de Madrid

El proper dia 26 de gener a les 12 hores a la seu de l'STEPV-Intersindical Valenciana hi haurà la primera presentació al País Valencià de "el més calent...al front de Madrid", el llibre sorgit de les vivències dels 10 diputats que han passat pel grup parlamentari d'Esquerra al Congrés dels Diputats durant aquesta legislatura que ja acabat. De ben segur una bona manera de conèixer de primera mà, 4 anys de tasca independentista al cau del llop (altrament conegut com Madrid)

Hi intervendran

Agustí Cerdà: president d'Esquerra PV i president del grup parlamentari

Joan Tardà: portaveu d'Esquerra al Congrés

Jordi Ramon: diputat d'Esquerra

Video: Fraga tacat de sang (Tardà Dixit)

l'excepció republicana: arriben els reis mags !

valencianna — Sat, 05 Jan 2008 00:41:38 +0000

La propera matinada, després del que potser serà el darrer àpat familiar dels nadals, mentre cadascú de nosaltres estiguem protegits per nòrdics i mantetes, uns individus maldestres assaltaran consentidament casa nostra per deixar-nos un regal, o dos, o tres, o vint-i-tres (s'ha de competir per tot avui dia), condicionats per la nostra benevolència anual.

Ens despertarem en el nostre últim dia alliberats del despertador, i mig a les palpentes, no per la foscor, sinó per el retorn sobtat a la realitat, ens entrebancarem amb l'arbre de nadal, que ja ressec de tants dies sotmés a la calefacció es desintegra cada vegada que algú passa pel seu costat, i acabarem estesos al sofà enlluernats pels papers de coloraines.

Tot i ser coneixedors de la realitat de tot plegat, som incapaços de dissimular les cares d'il.lusió davant les cares dels més petits, astorats de la capacitat de precissió dels que són encara els seus herois, i de veure petites il.lusions acomplertes per uns instants.

El més grans, també ens il.lusionem amb grans reptes col.lectius, que renovem any rere any, just després d'engolir l'últim raïm. És per això mateix, perquè els somnis col.lectius de llibertat, igualtat i justícia socials s'acabaran per complir, que els únics reis maldestres que deixem entrar a les nostres vides han de ser mags.

Bona nit de reis a tothom!

Per això vull la independència

valencianna — Tue, 11 Dec 2007 22:38:31 +0000

Del nord, del Sud, de terra endins, de mar enllà, nascut ací, i a qualsevol altre lloc, joves i majors, homes i dones tots junts cap a la independència. Per un País Lliure d'homes i dones lliures.

Visiteu el video aqui: VIDEO

www.per-aixo-vull-la-independència.cat

La Ribera...Guerrillera!

valencianna — Fri, 07 Dec 2007 15:33:28 +0000

Dia post-constitució, pont i una mica de descans abans de començar a estudiar de valent per als exàmens. Ahir, cap a Sueca a la Paella Anti-constitucional que ja montem des de fa dos anys. Cada paella a Sueca, s'acaba convertint en un pas més de les JERPV a la comarca. De fet, al Gener de 2005 va ser l'inici de tot plegat quan ni tant sols militava a la JERC, per començar la feina que ens ha dut on som ara. Ahir, era doncs moment de recordar d'on venim per no perdre mai la referència d'on hem d'anar.

Els valencians ja ho tenim això de fer la feina sempre al voltant de la taula, i sospite que és un costum molt extés entre catalans i catalanes (calçotades, paelles, costellades etc etc etc). Ahir a Sueca n'èrem un bon grapat, més d'una setantena al voltant d'una paella anticonstitucional, que té els mateixos ingredients que uns paella normal i un grapat més de mala llet i il.lusió per seguir treballant, una mica més de compromís, i cada any una mica menys d'anhel a mesura que ens anem acostant a la llibertat.

Havent dinat, cap a la seu d'Esquerra de la Ribera per tal de renovar les direccions de les JERPV de Sueca i la Ribera per tal de donar un salt endavant. Aquest ja no el farem amb aquelles primeres persones com el Miquel o la Mireia, o el Josep que van iniciar el camí, que prompte abandonaran les JERC (coses de l'edat) però mai deixaran de ser còmplices d'allò que fem. Era moment també per agrair que l'Empar i el Jordi, estigueren allà per fer-nos costat, una com a militant de les JERPV que des de la direcció de les JERC continua mirant de reüll el País Valencià continuament per continuar avançant, i l'altre perquè sempre que cal tornar a casa està disposat a fer un pols a Renfe i la Maleni i tenir una mica de cura de nosaltres.

Des d'aquest bloc, vull felicitar a la Laia Castelló nova portaveu de les JERPV de Sueca, i a Josep Magraner nou coordinador de la Ribera per la seua elecció. Aquests dos propers anys tindran el repte de consolidar la nostra feina en la comarca i seguir el nostre procés d'implantació. Saben però que em trobaran per tot allò que calga, per devorar kilòmetres pels arrossars, i per somiar plegats que tot és possible.

foto: Paisatge de la Ribera

Trenquem Espanya

valencianna — Wed, 05 Dec 2007 13:23:07 +0000

Trenquem Espanya

Les JERC insten a trencar Espanya en motiu del dia de la constitució espanyola

3.12.2007 Països Catalans

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) organitzen diversos actes arreu dels Països Catalans per protestar contra la constitució espanyola. Les JERC consideren que la constitució espanyola és anacrònica perquè el jovent no l'ha votat, perquè està feta sota la tutela del franquisme, perquè faculta l'exèrcit espanyol a actuar per garantir la unitat territorial de l'Estat espanyol i perquè ens endossa una monarquia que no és democràtica. D'aquesta manera, el jovent independentista sortirà al carrer el proper dijous 6 de desembre sota el lema "Trenquem Espanya, independència ja!" per reclamar la República independent dels Països Catalans.Gerard Coca, portaveu nacional de les JERC, afirma que la Constitució Espanyola "cada dia es veu superada per la voluntat de la gent a exercir el dret a decidir, tal com van expressar dissabte passat 700.000 catalans a Barcelona"

Arreu dels Països Catalans hi ha diversos actes convocats per les JERC:

Dijous 6 de desembre:

Lleida (Segrià) - Plaça de la Paeria a les 12 hores
Manifestació unitària.

Sueca (Ribera Baixa) - Casal Jaume I a les 14 hores
II Paella Independentista.

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) - Davant la Farga a les 16.30 hores
Paradeta "Estalvia't el Rei". Posteriorment, marxa fins a la plaça de l'Ajuntament i lectura del manifest.

Barcelona - Plaça de la Mercè a les 19 hores
Concentració amb la participació de representants de les plataformes sobiranistes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. Tot seguit, concert amb Living i Gerard Sesé.

Divendres 7 de desembre:

Tordera (Maresme) - Plaça de l'Amistat a les 23 hores
Concert anticonstitucional amb els grups Esbatec, The Corkscrew i Skafam.

Llucmajor (Mallorca) - Ronda Migjorn (Pub Odeón) a les 23 hores
Concert gratuït amb els grups Malakagna i Black Apples

Després de l'explosió

valencianna — Fri, 30 Nov 2007 13:11:54 +0000

Fa una mica més de 24 hores, que algú va decidir que una opció política democràtica mereixia patir un atemptat. O pitjor encara, que els veïns d'un immoble del barri d'Arrancapins de la Ciutat de València patiren un atemptat. A les 7.40 de mati d'un dia de novembre, la deflagració va fer alçar a tots els veïns, afectant també 3 cotxes aparcats al carrer de l'Erudit Orellana,10. El més greu: a l'explosiu hi havia un bon grapat de cargols i peces de metall. Anàven a fer mal.

Encara la sensació és una mica estranya en veure les imatges de la porta d'un immoble on hi vas quasi cada dia a la premsa i a la televisió. També deu ser la falta de costum, de l'atenció dels mitjans davant aquests atemptats. De fet, no és la primera vegada que la seu d'Esquerra és objectiu d'aquesta mena d'individus. Dic individus i no persones perquè algú que posa un bomba (parlem claret i deixem-nos d'eufemismes) en un portal a les 7.40 del matí, quan els xiquets van a una de les dues escoles que hi ha a pocs metres del casal , o els pares atrafegats van a la feina, o qualsevol dels nostres veins baixa a comprar el pa o el diari, sap que pot causar víctimes mortals.

No em puc estar de dir allò que es diu sempre. Vull agrair el suport, a tots aquells col.lectius, partits i sindicats que han fet arribar al seua solidaritat a Esquerra i les JERC i també el de cadascuna de les persones que s'han adreçat al meu correu electrònic, a través de Racó Català, i que han posat a prova la resistència de la bateria del meu mòbil per fer-me saber que hi eren pel que fóra. M'agradaria que tinguen present tots ells, que seran el motor per seguir endavant (no hi ha hagut cap parada a la nostra màquina pel que ha passat)Aquells qui ens coneixeu podeu estalviar-vos el que diré ara, perquè ho sabeu massa bé. A la resta, la gent d'Esquerra i de les JERC no entenem d'amenaces, coaccions i atemptats terroristes com un motiu per deixar de treballar. Des de les nostres fermes (i avui més que mai) conviccions democràtiques i republicanes seguirem donant compliment al nostre compromís amb els valencians i les valencianes i la resta de ciutadans dels Països Catalans. Vicent Andrés Estellés (i per als més joves Obrint Pas), deia "no podran res davant un poble unit ,alegre i combatiu". La gent d'Esquerra no som un poble, ni ho hem de ser, però si que tenim una responsabilitat amb aquest i no ens desdirem.

enllaços relacionats:

Pere Aragonès: La violència política ni a València ni enlloc

Aner Sertutxa: El terrorismo invisible

Esquerra: ultres fan esclatar un artefacte explosiu a la seu d'Esquerra a València

Josep-Amilcar Albert: El feixisme que no para

Jordi-manyes: fan esclatar un artefacte explosiu a la seu d'Esquerra i les JERPV

Adam Deosdad: Suport als companys del País Valencià

Jofre Bombí: Atemptat a les JERPV

Josep Vicent Monjo: Repulsa per l'atemptat contra la seu d'Esquerra a València

Dones amb tots els drets

valencianna — Sun, 25 Nov 2007 20:40:55 +0000

Dones amb tots els drets

Països Catalans, lliures de violència masclista

El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, reivindiquem les transformacions socials i culturals que han de permetre la ruptura amb el paradigma patriarcal, perpetuador de discriminacions per raó de sexe, i el dret de les dones a ser i sentir-nos diferents, sense que això impliqui menysvaloració de la diferència, desigualtats en les oportunitats i violències físiques o psicològiques envers nosaltres.

Aquest 2007 reclamem que la tramitació al Parlament de Catalunya del projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista tingui la màxima urgència, per tal que aviat sigui una realitat i es doni així resposta a les demandes de les dones i del moviment feminista en aquest àmbit, i que es converteixi en un referent en tot el conjunt dels Països Catalans i a la resta d’Europa.

El paper d’Esquerra al Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat clau en l’aprovació per part de l’executiu d’aquest projecte de llei. La mesura, que posa les dones al centre i ens converteix explícitament en subjectes de drets i no només en objectes de protecció, gaudeix d’un ampli consens polític i social, perquè s’hi han incorporat les aportacions de les dones, dels grups de dones i del conjunt de la ciutadania, a través d'un procés participatiu que ha comptat amb la implicació de més de 300 entitats.

La llei defineix clarament l’origen de les violències, el masclisme, i posa a l’abast les eines per combatre-les i portar a terme un canvi social per eradicar-les. L'objectiu de la llei és visualitzar les discriminacions que patim les dones i reconèixer tots els nostres drets, inclòs el dret a viure sense cap tipus de violència. El nou text, el primer que s'elabora a Catalunya per regular les actuacions en aquest àmbit, és del tot pioner i innovador perquè defineix totes les formes de violència masclista, inclosa la violència econòmica, i incideix de manera particular en tots els aspectes de prevenció, detecció precoç de la violència masclista, atenció, recuperació i sensibilització.
Des d’Esquerra ens congratulem que el text impulsat des de l’Institut Català de les Dones hagi arribat amb un ampli consens al Parlament i reclamem la màxima urgència en la seva aprovació definitiva.

Al País Valencià reclamem una aplicació real de les lleis que regulen aquest àmbit i que les dones tinguin accés als serveis de manera àgil i segura, sense necessitat de posar una denúncia prèviament sinó a partir d’una acció coordinada i reconeixent tots els tipus de violències exercides contra les dones.
A les Illes Balears, el nou govern, en què hi ha present Esquerra, té la voluntat de donar un impuls important a les polítiques de dones a l’arxipèlag. L’Acord per a l’Estabilitat Política i el Futur Sostenible de les Illes Balears, signat per tots els partits que governen, inclou dos compromisos bàsics en relació amb aquesta matèria: reconvertir l’actual llei de la dona aprovada pel PP —una llei buida de contingut— en una autèntica llei per a la igualtat, i impulsar el Consell de Participació de la Dona, un consell que ja és una reivindicació antiga dels partits d’esquerres, els sindicats i moltes associacions de dones d’aquestes illes.

L’Institut Balear de la Dona està treballant per establir un protocol d’atenció a dones en situació de violència masclista per actuar de manera ràpida i efectiva en aquests casos, reforçar els mecanismes de protecció de les víctimes i evitar els processos de doble o triple victimització. És una mesura urgent i especialment necessària a les Illes, on es registra un nombre molt alt de denúncies de casos de violència masclista.

Esquerra incidirà perquè tots aquests compromisos es facin realitat i perquè el conjunt de les polítiques tinguin en compte la visió i les necessitats de les dones de les Balears.

El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, el desembre de 1999, en el marc de la 54a Assemblea General de les Nacions Unides. Aquest dia, que recorda l’assassinat de les germanes Mirabal en mans de la dictadura del general Trujillo, a la República Dominicana, s’ha convertit en una jornada de lluita i de denúncia de les violències contra les dones. Des d’Esquerra ens afegim a aquesta commemoració i fem sentir el nostre clam:

Dones amb tots els drets. Països Catalans, lliures de violència masclista!

Països Catalans, 25 de novembre de 2007

foto: Acció a Sevilla per denunciar la violència masclista

La tendresa de seguir lluitant (21é congrés nacional de les JERC)

valencianna — Tue, 13 Nov 2007 00:45:54 +0000

Foto de la nova direcció de les JERC, de la qual tinc la sort de ser-ne part

Avui he estat incapaç de matinar per anar a la facultat. Ho sé. no és gaire pedagògic fer pública una campana universitària però també és cert que de vegades el cos demana petits capritxos. I és que aquest cap de setmana l'he passat a Mataró a la comarca de El Maresme al 21é Congrés Nacional de les JERC on les JERC hem escollit una nova direcció per als propers dos anys.

De dissertacions polítiques en farem moltes durant els propers dies, al voltant d'una ponència que dotarà d'eines potents la nostra organització. És per això que trobe que és moment de canalitzar i compartir els sentiments d'aquells qui fem política perquè sí, perquè volem. No sóc capaç de concebre la política d'una manera freda i distant, encara que potser siga més fàcil de fer. Vull ser capaç d'enrabiar-me, i entristir-me, però també de somiar, i de fer-ho amb els meus companys.

De tornada cap de València en un Euromed, que no necessitava un bus espanyol per moure, i que miraculosament va arribar a València només deu minuts tard (el només es relatiu, i em portarà a Barcelona el proper 1 de desembre amb els meus companys a manifestar-me per la incompetència espanyola i l'asfíxia financera), la majoria dels militants de les JERPV que hi anavem vam ser absolutament incapaços d'aclucar l'ull. Ens bullia el cap sobremanera de projectes a fer a la nostra tornada a casa, de planificar reunions i de veure com podem fer partíceps a més i més joves d'allò que acabàvem de viure. També va ser moment per a la distensió, l'anècdota i l'encreuament d'SMS.

Després de tot plegat, vull felicitar al Gerard Coca, nou portaveu de les JERC per la seua elecció com també a la resta de la nova permanent (Al Dani Mallén, David Pujol, Marc Planas, Gemma Lago, Núria Gavarró, Josep Culí, Pol Pagès, Marc Puig, Jordi Bella, Roger Civit, i Marc Candela) que de ben segur faran una gran tasca al capdavant d'una organització dia a dia més gran però sobretot més forta. Sé què m'he descuidat una persona en aquesta breu relació, però mereix un punt a part. L'Empar Crespo, a qui recorde haver enredat per què deixara de ser simpatitzant de les JERPV en un tren de rodalies amb l'Àngels camí d'una escola de formació d'Esquerra ja fa alguns anys, i que és a hores d'ara (i la única que ho podrà dir per sempre), la primera dona valenciana en la permanent de les JERC. A ella una abraçada ben forta, amb la seguretat que durant els propers dos anys, almenys, seguirem aprenent que és això de fer política, però de ben segur que creixerem en la batalla de ser persones.No vull acabar aquest post, sense agrair als companys de les JERPV l'esforç d'acudir al congrés, i als que s'han quedat a terres valencianes la feina diària.Al Pere Aragonès per tota la feina feta al capdavant de les JERC, i per creure, trepitjant cada vegada que ha calgut terres valencianes, que tot és possible. Al Joan Almacellas, per ser incansable, per la feina sigilosa, domèstica però clau, per dotar-nos de pic i pala per continuar l'obra. A la Georgina Oliva, per portar tant i tant bé un congrés amb mig miler d'inscrits, tot i que al costat dels lleons a què s'afronta a Madrid, li deviem semblar bestioletes adorables, i sobretot a tota la militància de les JERC amb què hem topetat aquest cap de setmana, per cada paraula d'alè necessària per seguir fent passes endavant

A tots ells, als millors frikis del món (ells ja saben perquè ho dic), gràcies.

Viure sense por

valencianna — Thu, 08 Nov 2007 02:11:31 +0000

Només demane que ens deixen fer. No crec exigir-li massa a la vida quan em limite a només això. Demane que s'acaben les persecucions, les amenaces, i la coacció. No tenim perquè haver de suportar que cada vegada que ens volem expressar lliurement davant els valencians, com qualsevol opció democràtica, vinguen "en comandeta" a rebentar els actes.

No us enganyeu, no és por. No puc tenir por absolutament de cap persona que utilitze la violència per sentir-se per sobre de mi. No puc tenir por de ningú qui enlloc de explicar-se fa callar als altres. No puc tenir por dels crits enlloc dels arguments, de la repressió enlloc de la paraula, de la vergonya de no tenir res propi a defensar i de treballar des de l'antitot i la contra.

No toleraré que ningú em faça sentir aliena al centre de la meua ciutat. No donaré treva a la batalla per cada xamfrà de llibertat. No hi haurà espai per recriminar-me qui sóc i què faig a València. S'ha acabat a coacció de perseguir independentistes. Ho som avui i demà i demà passat, i no callarem en fer i dir allò que pensem, i allò que volem per a la nostra terra. No gosaré tampoc repartir carnets de bon valencià, com m'estime la meua terra és meu i prou.

No es tracta tampoc de ser invencible, és un gest prepotent que no em puc permetre. Hi ha bons moments i altres de molt més durs i l'aventura és convertir tot plegat en una drecera cap a un indret més just i més lliure. Gràcies a l'Agustí i al Xavier per traçar un trosset més de camí aquesta vesprada a l'Octubre. No només al Xavier Vendrell se li hauran de disculpar les molèsties. Ens sap greu, però els valencians d'Esquerra demanem el mateix, que se'ns disculpen les molèsties, perquè no deixem ni deixarem de caminar. Malgrat tot.