Link

Så spred ordet; det er nemlig her du finder de hotteste eSports-nyheder fra Danmark og omegn. Om det er trace's lagentur med Juliebabz til BIT, requims ditto med Trine eller om det er rigtigt at iFrag.dk blev lukket på grund af Phil's problemer i det hele taget at fatte noget af at drive et site LOL, så finder du det hele lige her.

Mit navn er Morten, hvilket i og for sig ikke er så interessant, for jeg tror ikke der er mere end en håndfuld mennesker på scenen der egentlig kender mig. Det eneste i behøver at vide er at jeg bor på månen, spiller poker som mit job og går i søvne når jeg drikker. Derudover er der vel kun at sige velkommen indenfor i mit bindegale univers!

Nach einem verspäteten Nachhol-Match gegen Fugitive-Tube konnte ich den Sieg für mich entscheiden und bin momentan mit 3 Siegen ungeschlagen in der EU-Ladder der MLG. Link

Auch in den CS-Manager-Ligen sieht es gut aus. Ich werde vermutlich den 3. oder 4. Platz in der unerwartet leichten 5. Division absolvieren und mir einen Relegationsplatz sichern. Und das schon bereits innerhalb von 3-4 Seasons. Das habe ich vorallem meinem Leistungsträger Meta-Knight zu verdanken.

Und auch nach einer längeren CS-Pause ging es im War wieder ab.

Us explicaré una mica cada etapa amb les seves fotos més representatives.

1a etapa

Un cop a la Boca sud del Túnel de Vielha ens vam haver d'abrigar perquè la temperatura era força baixa, bastant nerviosos vam començar trobant-nos amb uns primers 20km força durs, rierols que a la temperatura que estàvem intentavem passar sense mullar-nos i

pujades dures amb pedra solta i baixades per l'estil

on notava bastant el pes extra de la bici respecte els entrenaments, 1kg dels bidons i uns 10kg de portabultos i l'alforja, en total gairebé el doble del pes de la bici normal.

Ara bé, malgrat la duresa inicial el paisatge era fabulós.

Per sort, un cop vam arribar a Vilaller el terreny i la temperatura van millorar molt i vam començar l'ascenció al Coll de Serreres sense massa dificultat, però la ruta es va tornar a complicar al Camí de l'Aigua que ens va fer baixar de la bici bastantes vegades degut a la seva complexitud tècnica.

El tram més dificultós es va acabar ràpid i vam enfilar per asfalt fins al mirador de l'església on vam xerrar una estona amb un noi que ja ens havíem trobat una estona abans.

I d'aquí fins a Gotarta on ens vam allotjar a una casa particular que ens van tractar fantàstic.

El primer dia no va presentar masses complicacions i va quedar així:

Kilòmetres: 50,25
Temps pedalant: 5h44'13''
Velocitat mitja:8,75

2a etapa

Ens vaig despertar sense cap problema muscular i després de la primera baixada vam començar a enfilar.

Afortunadament les cames encara estaven fresques, però el segon coll del dia se'm va encallar bastant, la primera part del Coll de l'Oli va ser perfectament ciclable, però l'últim tros vaig haver de baixar bastant.

Ara bé, la vista s'ho va valdre.

La baixada va ser com l'últim tram de pujada, tan tècnica que vaig anar a peu la major part del descens.

Per sort era l'última dificultat del dia, aviat vam arribar a l'alberg de Cabdella i havíem superat una altra etapa sense cap gran entrebanc, va quedar així:

Kilòmetres: 45,49
Temps pedalant: 5h15'53'
Velocitat mitja: 8,64

En aquest alberg vam estar amb un grup de 4 nois d'Albacete que feien la Transpirinàica, ruta que travessa els Pirineus des de Blanes fins al País Basc, ells la feien en 16 dies. Això ja són coses de força major :D

3a etapa

Només aixecar-me del llit vaig notar que les cames ja no eren les del dia abans, possiblement perquè entrenaments de dos dies seguits n'he fet molts, però de 3 dies ja no tants, i tenint en compte que en aquesta etapa teníem el temut Coll del Triador que enfila 1100m fins a la cota 2100 al llarg de 12,5km ja m'esperava els problemes musculars que més tard apareixerien.

Poc després de sortir de l'alberg vam començar a enfilar, al km 3 ja tenia dos punts del quàdriceps esquerra dient-me què havien fet per merèixer això, i un altre punt del quàdriceps dret que començava a fer-se sentir.

Veient que encara em quedaven 9,5km de pujada ininterrompuda em vaig prendre un tubet de magnesi líquid per evitar les rampes i un gel de cafeïna, els problemes musculars es van alleujar i vaig seguir pujant, més amb el cap que amb les cames.

Per sort les cames van aguantar les dues hores i poc de pujada i el cim va arribar aviat.

Les vistes des de 2100m eren fantàstiques (també el vent).

Ara ens tocava planejar durant uns 20km superant un parell de colls sense massa importància, hauria estat més fàcil si no fos perquè se'm va acabar l'aigua al kilòmetre 16 i no hi havia cap font fins passades un parell d'hores, impressionant que bona que està l'aigua quan es té tanta set!

Des de dalt del Triador fins al final de l'etapa, a Espot, va ser bastant suau i va quedar de la següent manera:

Kilòmetres: 45,13
Temps pedalant: 5h19'43''
Velocitat mitja: 8,46

4a etapa

Si ja us he dit que poques vegades havia sortit 3 dies seguits en bici encara menys vegades he sortit 4 dies, així que m'esperava una etapa dura, però més que una etapa dura va ser un calvari de 20km.

Vaig començar molt més fresc del normal gaudint de paisatges com el del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici:

Tot seguit vam enfilar bastant per carretera, cosa que em va fer gaudir del ciclisme de carretera com no ho havia fet mai, pujar un port durant una hora sense cap cotxe et permet gaudir de la carretera com no es pot fer aquí al Bages on els cotxes et passen a dos pams mirante malament.

Però als voltants del km40 va començar el meu calvari, una pàjara que em deixaria KO durant 20km.

Arribant al seu moment àlgid al refugi de Montgarri, on estava tan cansat i marejat que vaig perdre l'equilibri i vaig mig caure, al aixecar la bici em vaig desequilibrar i vaig caure sobre seu (encara tinc els pinyons marcats al turmell), i finalment, quan la bici estava recte al pujar-hi no vaig calcular bé l'alçada i li vaig donar una puntada de peu al quadre fent-li saltar un suport del cable de transmissió...

Per sort poc després els dos gels de cafeïna, la barreta Powerbar i el Nestea (em sembla que hauria donat positiu en dopatge :-D) em van fer efecte i vaig aconseguir pujar fins al Pla de Beret bastant dignament:

Un cop al pàrking de l'estació d'esquí de Baqueira ja podíem dir que teníem els Pedals de Foc, només quedava baixar fins a Vielha, cosa que vam fer per una carretera quasi desèrtica a 45km/h amb una boira que feia el paisatge molt misteriós:

L'entrada a Vielha va ser màgica, i encara més ho va ser quan l'organització de Pedals de Foc ens va donar el maillot de finishers:

Al mirar el compte kilòmetres de l'últim dia vaig entendre el perquè de la pàjara, després de tres dies a unes 5h30' de mitjana en bici l'últim dia va ser el més dur:

Kilòmetres: 85,75
Temps pedalant: 7h21'01''
Velocitat mitja: 11,66

De manera que amb la suma de les 4 etapes queda així:

Kilòmetres: 226,62
Temps pedalant: 23h40'50''
Velocitat mitja: 9,37

I fins aquí la meva crònica de Pedals de Foc!

Teniu totes les fotos en mida original a aquest enllaç del meu Picasa.

Centauro

Decatlon

Pedala (www.pedala.com.br)

Abraços

a importancia do esporte, academia, alterosa esporte, alto esporte, auto esporte, automotivo, aventura, bahia esporte, band esporte, band esporte clube, basquete, bebidas, beleza, beneficios do esporte, brasil, brinquedos, cama, ceara esporte clube, centauro esporte, clobo esporte, computador, corinthians, criciuma esporte clube, cruzeiro esporte, cruzeiro esporte clube, dinheiro, doping no esporte, drogas no esporte, educação fisica, educação física, eletrodomesticos, eletronicos, entretenimento, esport, esporte, esporte 2007, esporte adaptado, esporte amador, esporte ao vivo, esporte aquatico, esporte brasil, esporte brasileiro, esporte center, esporte clube bahia, esporte clube banespa, esporte clube corinthians, esporte clube internacional, esporte clube juventude, esporte clube pinheiros, esporte clube vitoria, esporte clube vitória, esporte coletivo, esporte com, esporte de aventura, esporte do pan, esporte e lazer, esporte e saude, esporte e saúde, esporte enterativo, esporte escolar, esporte espetacular, esporte fabiano, esporte fino, esporte futebol, esporte gov, esporte interativo, esporte interativo com, esporte interativo com br, esporte lazer, esporte na escola, esporte na globo, esporte no brasil, esporte olimpico, esporte online, esporte pan, esporte radicais, esporte radical, esporte record, esporte remo, esporte sangrento, esporte tenis, esporte total, esporte tv, esporte tênis, esporte vela, esporte volei, esporte é, esportes radicais, eventos, ferramentas, fisiologia do esporte, fitness, flamengo, fortaleza esporte, fortaleza esporte clube, futebol, gazeta esporte, globo esporte, globo esporte com, globo esporte com br, globo esporte futebol, globo esporte pan, gobo esporte, goias esporte, goias esporte clube, goiás esporte clube, handebol, historia do esporte, história do esporte, importancia do esporte, importância do esporte, incentivo ao esporte, informatica, informática, jogo de esporte, jogos, jogos de esporte, jogos de esporte online, jogos esporte, joinville esporte clube, jornal de esporte, jornal do esporte, jornal dos esporte, lazer, lei de incentivo ao esporte, livros, loja de esporte, loja esporte, lojas de esporte, lojas esporte, londrina esporte clube, maquina do esporte, medicina do esporte, ministerio do esporte, ministro do esporte, ministério do esporte, moda, mp3, mulher no esporte, mulheres no esporte, musculação, museu do esporte, natal, noticias, noticias de esporte, noticias do esporte, nutrição, o esporte, o que é esporte, obesidade, origem do esporte, palmeiras, parana esporte, paraná esporte, perfumaria, pet shop, placar, praia, pro esporte, projeto esporte, psicologia do esporte, radicais, radio esporte, revista auto esporte, revista brasileira de medicina do esporte, saude, saúde, secretaria de esporte, secretaria de esporte e lazer, secretaria do esporte, site de esporte, site do globo esporte, super esporte, telefonia, tenis, terra esporte, tipos de esporte, traje esporte, traje esporte fino, tribuna no esporte, tudo sobre esporte, turismo, tv esporte interativo, tênis, uberlandia esporte, violencia no esporte, violência no esporte, volei, www auto esporte, www auto esporte com, www auto esporte com br, www esporte, www esporte com, www esporte com br, www esporte interativo, www esporte interativo com, www esporte interativo com br, www globo esporte, www globo esporte com, www globo esporte com br

Especificações técnicas: Link Externo

Ver mais fotos, vídeo...

Curiós. Aquesta ha sigut la resposta que m'ha sortit. I no deixa de sobtar-me, ja que el que més desitjo és que Espanya perdi. Potser és que un barman que vagi en contra de la majoria no està ben vist. Vés a saber. Jo que sempre que m'han preguntat on estan el toros i el flamenc he fet com aquell que davant la mateixa pregunta responia: sí, sí, segons vas baixant cap a la dreta.

Dons sí, avui és la gran final. I ja se que no m'agrada el futbol, però aquest partit no és de futbol. Aquest partit és polític entre el que volen que guanyi la roja i els que volen que perdi; i com que la política és la filla bastarda de la filosofia, el tema m'interessa bastant. La societat aquí a Catalunya està dividida, a Espanya no ho sé, no estaria malament que algú que es trobi per l'Espanya més profunda fes una crònica de com es viu la final (quina barra inútil). I dic el que he vist. Arreu on he estat aquest últims dies he vist favorables a la victoria i la derrota de la fúria espanyola.

I em fa por que guanyin. Pot ser insuportable durant els pròxims quatre anys. Els veig a venir: En un estat d'eufòria com aquest, en el que tots els medis d'informació espanyols donen la victòria segura per Espanya des que van golejar a Rússia, ens podem passar el propers dos anys, fins al proper mundial de futbol havent de suportar com recorden continuament la victoria creient-se invencibles. Guanyar contra una Itàlia en coma i una Rússia que compta amb ¿una? estrella de nova aparició no té gaire mèrit, però escolta tu, que és la fúria espànyola... puto catalan que ya estamos con las mismas de siempre. Ja m'ho veig a venir.

Tan de bo aquest nit puguem brindar per Alemanya. Que Espanya hagi arribat aquí ja és extraordinari, però si en una setmana ja he acabat fins al capdamunt imaginat quin futur ens espera si guanyen.

Et wé, et ce depuis Janvier 2008. Et c'est bien ultra chiant de devoir mettre des priorités sur certaines choses plus que d'autres. En gros, cela se résume à des events esport manqués, comme la www.lan79.com avec le Salon du numérique et du Poker dans les Deux-Sèvre, ensuite (ou en fait non, avant la lan79), j'ai également manqué la fameuse Gamers-Assembly ( GA2008 ) qui avait lieu au Palais des Congrès du Futuroscope. (Photo de cet event par ici), ainsi que d'autres événement de Jeux-vidéo.

Dans 10 jours, c'est l'Eletronic Sports World Cup 2008 France, plus précisément l'ESWC Masters of Paris, du 4 Juillet au 6 Juillet à Paris à Bercy (comme l'ESWC 2006). Manque de bol, je commence à bosser en Job étudiant dès le 1er Juillet, encore une semaine full. A moins de prendre la route à partir du vendredi soir et d'être de retour en Belgique pour le dimanche soir, lendemain, boulot oblige. (Heureusement, job informatique). Puis, c'est également une Coupe du monde des jeux-vidéo ( ESWC 2008 ) loupé fin Aout (merci les examens §§§). Sinon c'était départ Côte Ouest des USA, San-José, San Francisco, à moins de trouver une personne voulant passer mon/mes examens.

Bon, bha vivement début Septembre 2008, histoire d'avoir une année avec plus de temps à consacrer aux trucs plus fun. Ha et merde, je loupe également la Finale Belge ESWC 2008 à Anvers le 25 Juillet (Because, Vacance, Espagne). Bordel, go 2009.

Avui faig trenta anys. Recordo que de petit tenia ganes de tenir 20 anys perquè "els homes de vint anys ja són grans". I jo volia ser gran (i negre, ves per on, volia tenir la pell negra, la trobava més elegant).

I ara que he més que sobrepassat els 20 anys i ja sóc a la trentena, em segueixo veient igual de jove o més que mai. Com que de calv ja n'era als 25 anys, no es pot dir que comenci el declivi físic. :-D

De fet, em sento més jove que mai. A nivell físic, estic en més bona forma que mai: flexible, fort, resistent, guapo... Si comparem amb quan tenia 17 anys, estava escanyolit, sempre cansat i en zero forma física. Si comparem amb fa dos o tres anys, feia més panxa. Per tant, en el meu cas, l'edat em prova!

Quant a caràcter/ personalitat, també crec que estic millor que mai. Penso que en els últims anys he madurat bastant (si hagués de marcar un "des de", seria des de la mort de ma mare ara fa 4 anys i mig), he suavitzat certs trets del meu caràcter (sóc menys borde) i m'he fet més savi.

M'he obert a aprendre de tot i de tothom, ja sigui a nivell de coneixements intel.lectuals, habilitats socials, o temes de creixement personal. Crec que la mort de ma mare m'hi ha ajudat molt (et fa plantejar-te moltes coses i, o bé creixes o bé t'estavelles; l'elecció era fàcil, doncs), així com aprofundir en la meditació, reiki, etc.

Per altra banda, a nivell laboral també estic estupendo. Tinc una empresa que aquest any serà la bomba (bueno, si no em faig ric als trenta, serà als trenta-un o trenta-dos, però ja s'ensuma!) i on, el més important, m'ho passo de conya. Amb el Clay i la Meritxell, tot i venir de perfils, caràcters, edat i experiències molt diferents, hem aconseguit fer molta pinya i me'ls aprecio molt. No tot són flors i violes, però Totem és una experiència molt positiva, i no la canviaria per res.

Quan m'hi vaig llençar de cap m'ho vaig prendre com un aprenentatge. Sabia que al periodisme no m'hi volia dedicar, i vaig pensar que aprendria més muntant Totem que fent un MBA a Esade (la meva idea de llavors). I bé, resulta que a banda d'aprendre una barbaritat, m'he pogut comprar un piset i aconseguir una certa seguretat econòmica. Que igualment pateixes per si baixa la facturació, etc, però la vida està plena d'incerteses, fes-t'hi a la idea! L'únic que és segur és que res no és segur, per tant, si tu saps que vals, 'no problemo', sempre te'n sortiràs! I ara, al cap de 7 anys d'haver començat amb Totem, estem a punt de fer el "gran salt endavant", per parafrasejar a Mao.

Però no vull donar l'ideea equivocada. Totem me l'estimo i és com el meu fill, però no és la meva vida ni és jo. Jo sóc, sobretot, una persona equilibrada, feliç, en continu creixement i aprenentatge, que vol viure totes les seves potencialitats i que cada vegada és més jove.

És curiós, eh!, amb els anys, m'estic tornant cada vegada més jove i més savi.

El gran problema dels aniversaris, i un dels motius pel qual alguns anys no l'he volgut celebrar, són totes les idees preconcebudes al voltant de fer anys. Que si als trenta "t'has de començar a cuidar", que si compte la línia, que si "d'aquí no gaire, la pastilleta blava, eh, per poder funcionar" (felicitació d'anversari verídica), que si "i segueixes solter?" (pregunta típica en entorns de negocis), etc.

Però com t'ho diria?! Jo ja fa anys que em cuido i m'estimo! No ho he de començar a fer ara per por a envellir!

Perquè aquest és el gran tema darrere de "uuuh ja fas trenta anys!!!": fer trenta anys és com dir "ja no sóc jove", "ja em començo a fer vell". I no. L'envelliment és psicològic: s'envelleix qui deixa de voler viure cada dia amb ganes, qui perd la curiositat, qui deixa de voler aprendre, qui deixa de trobar estimulant el que l'envolta. I no és pas el meu cas, ans el contrari!

(Ni, per cert, el de la majoria d'amics)

Repeteixo: sóc feliç i cada cop em sento més jove i m'encanta més la meva vida. Quines fites em proposo pels propers anys? A banda de fer-me ric,

1- Aprendre moltíssim més: de mi mateix, dels meus amics, de la resta de gent, japonès, física, noves coses que ara no puc ni pensar, noves habilitats socials, esportives, etc... Aprendre de tot i de tothom!!!

2- Aprofundir en el meu creixement espiritual

3- Ser pare (tot i que no per d'immediat, en tinc moltes moltes ganes)

4- Ajudar els altres

5- Diria que en tinc ganes, però depèn del dia: tenir parella estable (o sigui, que sigui la mare dels meus fills, o no, ja veurem: potser primer sóc pare solter i després em caso? [Estem al s.XXI, les coses no tenen perquè seguir un ordre prefixat!])

6- Seguir millorant la meva forma física

Per acabar amb aquest balanç, una de les coses que (a banda de tot l'anterior) més m'enorgulleix són els meus amics. Tinc tants boníssims amics que no puc pensar en un millor amic. I demà, molts d'ells vindran a la meva festa d'aniversari. Per celebrar, tal com es mereix, que tots nosaltres som estupendíiissssims!!!"

No sé si aquestes persones o grups tenen a veure amb algún dels excandidats a la Presidència del Barça o bé amb persones de la primera Junta Directiva de Joan Laporta, que en van ser foragitats (Sandro Rossell). En qualsevol cas em molesta profundament que persones a les que vaig defensar en el seu moment, es dediquin a minar l'entorn blaugrana, empesos per no sé quines intencions. Si en Sandro creu que ell podria fer-ho molt millor de com ho ha fet el senyor Laporta -i jo comparteixo aquesta criteri-, s'havia d'haver postulat obertament al seu dia, i haver expressat la crítica contra les decisions de l'actual direcció en el moment i el lloc adequat. El problema de no fer-ho així és restar credibilitat a la seva opció, si és que és ell qui mou els fils d'aquesta tramoia.

També he de dir -i en aquest cas parlo directament del bufó de l'obra, no pas del director-, que la foto célebre amb els "boixos nois", com a mínim per a mi, no té perdó de Déu. Al marge que la persona amb qui es va deixar fotografiar fos un assassí condemnat -fet de per si gravíssim-, em va doldre que el personatge no es disculpés per la foto. Senyor Giralt, aviam si ho entén d'un punyetera vegada.  segurament vosté té raó en dir que no sabia qui era el personatge amb qui es fotografiava, que no sempre es coneix bé a totes les persones de qui un s'envolta, etc, etc, és cert, peró aquests arguments no poden amagar que la foto només és l'inici d'una cadena de despropòsits que el delaten com a persona. El delaten, en primer lloc. perquè assuminr que amb els "boixos nois" un s'hi pot fotografiar sense cap problema, és el mateix que assumir que aquests energumens poden ser bons socis i/o seguidors. No, senyor Giralt, no, no i no!! Qui s'envolta de merda n'acaba escampant la ferum per tot arreu. No malmeti una de les coses bones que el senyor Joan Laporta ha fet des que dirigeix el Club: expulsar-los del club. Aquesta xusma no ens fa cap falta, i si vosté es  troba a gust entre ells, per a mi serà tant xusma vosté com ells. En segon lloc, perque vosté estava obligat a disculpar-se davant dels socis i dels ciutadans que han estat victimes d'aquesta gentussa violenta (no recorda els incidents en la final de la lliga d'hòquei contra el Reus?), i no estava en condicions de carregar contra la Junta per haver fet ús de la seva ficada de pota. Si vosté els dóna munició com aquesta, la culpa és seva, no pas de la Junta. Aquesta només va fer allò que qualsevol faria: furgar en la seva ferida, perqué aquesta ferida és significativa de la seva manca d'escrupols. En tercer lloc -i aquí si que em va caure l'ànima als peus-, la seva insinuació que vosté no sap si el senyor Joan Laporta s'havia fotografiat mai amb un traficant d'armes. Miri, aixó és una idiotesa tan gran que no cal ni comentar-la.

Em fa la sensació que vostè ha aprofitat una situació d'emprenyada lògica per intentar beneficar-se'n, directament o indirecta. I com que no m'agrada la falsedat, tampoc m'agrada vosté ni aquells que, òbviament, s'amaguen darrere seu. Em dol, aixó si, que la meva ràbia i la meva impotència per la nefasta política esportiva d'aquests darrers dos anys quedi en no res per culpa d'un xitxarelo com vosté i tota la seva tropa. Apa siau, senyor Giralt, vagi a prendre vent! Tot just acabada la temporada, pensava que en Joan Laporta, en Txiqui Begiristain, en Frank Reijkaard i bona part de les "estrelles" del primer equip es mereixem una puntada de peu... ara, per culpa seva, n'hi afegeixo uns quants més a aquesta llarga llista: vostés i els que estan al darrere seu. Força Barça, i salutacions cordials al nou entrenador, Josep Guardiola, a qui desitjo tots els èxits possibles, personalment i col·lectiva.[polldaddy poll="714163"]

Ngày hôm nay, trang chủ của World Cyber Games Việt Nam đã công bố danh sách những game sẽ thi đấu năm nay bao gồm Fifa 2008, StarCraft: Brood War, Dota AllStars và đặc biệt là Counter Strike 1.6 - game FPS eSport số một hiện nay.

Sự kiện này đánh dấu cho một bước ngoặc mới của nền thể thao điện tử Việt Nam nói chung và cộng đồng FPS nói riêng khi lần dầu tiên, Counter Strike 1.6 xuất hiện tại một giải đấu quy mô như World Cyber Games Việt Nam. Những lý do được đưa ra trước đây bao gồm tính bạo lực của trò chơi, nhưng trên hết có lẽ là vì lý do kinh phí (dĩ nhiên, 1 team CS 1.6 5 người "ngốn" gấp 5 lần kinh phí cho 1 game thủ Fifa, StarCraft hay WarCraft III).

Năm 2008 chứng kiến sự đổ bộ của 3 game MMOFPS là Special Force, Cross Fire và Sudden Attack nên cái đớp "game bạo lực" của thể loại FPS phần nào đã bị xóa bỏ. Và đi cùng với nó là sự nỗ lực không ngừng để có được một cộng đồng rộng lớn và bền bỉ như cộng đồng Counter Strike 1.6 trong suốt 5 năm xây dựng và phát triển từ www.procsvn.com cho đến iGame.vn như hiện nay. Gần đây nhất, Counter Strike 1.6 cũng có tên trong danh sách những game thể thao điện tử thi đấu tại Asian Indoor Game III - Việt Nam 2009.

WCG là một giải đấu quốc tế, do đó sự thể hiện mình ở đấu trường quốc tế mới là quan trọng. Cho dù đại diện của Việt Nam là ai (99% là 1st.VN, team CS 1.6 đang thống trị nền Counter Strike nước nhà trong nhiều năm qua), tôi cũng mong họ có thể ghi tên Việt Nam vào bản đồ Counter Strike thế giới, điều mà cộng đồng này đã chờ đợi quá lâu.

Chúc mừng!

]]> http://marrugat.wordpress.com/?p=53 Fri, 06 Jun 2008 17:59:28 +0000 marru http://marrugat.wordpress.com/?p=53 Aquest any no podiem faltar a la cita de la cursa del Corte Inglés! Però per variar una mica, en comptes d'anar a desllomar-me i treure el fetge per la boca em vaig dedicar a capturar en fotos tot el que em semblava curiós.

Els participants:

Corre, corre! que comença!!!

Aquí no hi ha excuses per no participar, cadascú va al seu ritme:

A més és perfecte per anar-hi en família!

Vigila amb el gos!

Cap a Montjuïc:

La cursa (in)cívica...

Atacant per la dreta, avançament disputat.

Quina cara!

Davant del mercat de Sant Antoni

Ja gairebé sóm a Plaça Catalunya!

I el final!

Cap on va Catalunya? Cap a la mediocritat i la paralització si no aturem aquesta espiral. I per aturar-la, només cal que assumim el nostre compromís individual, que no ha de ser amb ningú més que amb la societat, amb la suma dels interessos dels qui viuen amb nosaltres i que actuen, no només en funció dels seus objectius particulars, sinó amb un sentit de responsabilitat col·lectiva.

Mònica Terribas. Avui 27.05.2008.

He llegit aquest article a l'Avui d'avui i m'ha fet pensar en la perplexitat que em genera la immensa capacitat que tenim a Catalunya per autolesionar-nos i autodestruir-nos. N'entenc ben poc de futbol i menys encara de cuina, però dos exemples clars del que ens està passant els podem trobar en aquests dos mons: per un costat resulta que un senyor que es diu Giralt ha aconseguit reunir el nombre de signatures necessàries per promoure una moció de censura contra Laporta, un president del Barça que malgrat errors i excentricitats ha guanyat dues lligues i una copa de campions en quatre temporades; per altra banda, em deixa encara més atònit la batalla desfermada per Santi Santamaria contra Ferran Adrià, de la que han participat altres chefs locals i que no ha aconseguit res més que desprestigiar i desacreditar la gastronomia catalana. I com aquests se'm podrien acudir altres exemples, sense anar més lluny no cal ser un expert en política per veure com els nostres polítics són incapaços d'acordar uns mínims nacionals en temes com el finançament, la immigració o la política d'aigua.

Tinc la impressió que ens passem tot el dia parlant de Madrid i culpant Espanya de tots els nostres mals i no som capaços d'adonar-nos de les nostres pròpies mancances. Amb gran gesticulació ens enfilem cap a vicioses espirals autodestructives que estan a la base de la crisi que pateix el país i que ja no sé si és de creixement, de capacitats, d'identitat, de lideratge o de tot alhora. I és que si no ens espavilem i comencem a reaccionar no serà ningú altre sinó nosaltres mateixos els que a través d'una lenta i còmoda decadència menarem el país cap a la mediocritat més persistent i la paràlisi més absoluta.

Gespielt wird auch dieses Jahr wieder im kalifornischen Anaheim. An der Westküste der USA treffen sich 2008 wieder die besten Starcraftler, Warcraftler, WOW'ler, um auf der diesjährigen BlizzCon mal wieder zu zeigen wie man die berühmten Blizzardgames richtig spielt. Die richtige Richtung findet MiBR immoment auch nicht: Nach 2 Spielwechseln konnte sich das Team um den brasilianischen cogu jetzt wieder auf das Spiel CSS einigen. Erst CS, dann CSS, CS, CSS: Das kann doch nicht gut sein! Um sein oder nicht sein ging es diese Woche auf den eStars 2008 Qualifiern. Das Ergebnis? Keine Deutschen Teilnehmer auf dem koreanischen Event, auf dem ein Team West und Team Ost gegeneinander antreten. Die Weltelite unter sich also in CS und WC3. Und die fehlende Deutsche Teilnahme ist eigentlich auch zu begrüßen, denn wir haben den Ost-West Konflikt ja nun schon seit gut 20 Jahren überstanden.

Mehr als 20.000€ konnte diese Woche auch mTw.dk auf den KODE5 Finals abräumen. 25.000€ um genau zu sein. Erst HellRaisers, dann SK und im Finale fnatic. Ein voller Erfolg für die Dänen und der größte für sie dieses Jahr. Auch wenn die KODE5 Finals nicht die vorrausgesagte Revolution im Offline-Event-Bereich waren.

Apropos dieses Jahr - Frank Pinter von n!faculty ist zum eSportler des Jahres gewählt worden. Egal ob faculty oder eSport-Bund - Dieser Frank hat sich durchgeboxt, so erhielt er den Preis auch von niemand gerringerem als Axel Schulz. Der weiß ja wie man sich durchboxt, nur mit dem Zurückboxen läufts nicht so ganz.

Zurück ins Business würden auch gern die Doppelnullen. Nach null Erfolg und null Glück in der Spielerverpflichtung legten sie sich diese Woche ein neues CSS-Team zu mit hauptsächlich bayerischen Spielern. Na dann Grüß Gott! Vielleicht hat das neue Team ja den restlichen Clan mit bayerischer Euphorie angesteckt und nicht an-gemacht. Das Wechselkarussell dreht sich auch diese Woche munter weiter, und es springen viele auf und ab – Wie auch der NoWAYouT-Spieler roebi. Für ihn schien es auch No way out mehr zu geben und so verließ er aus bislang ungeklärtem Grund das Team. Inaktivität oder anderer Clan bleibt hier abzuwarten. Werden Undeads nicht verstärkt im professionellen Bereich gesucht? Jedenfalls holt sich xTp den holländischen Nationalspieler SushiLicious als untote Verstärkung für das WC3 Lineup. Ne straight Line wird auch von wooSai gefahren – Nachdem rene das Team letzte Woche verließ rückt fai nach.
Zwar steht wooSai unverrückt auf Platz 1 der CS Amateur Series, doch wooSai keeps fighting. Jetzt besser gesagt: fai-ting.

På den første dag efter udgivelsen blev der solgt 609.000 kopier af spillet i Storbritannien, hvilket giver en vurderet indtægt på 48,5 millioner dollars, eller omkring 233 millioner kroner.

Den tidligere rekordholder var GTA:San Andreas, der solgte 501.000 kopier på 24 timer tilbage i oktober 2004. GTA IV har også allerede slået rekorder inden for salgstal på dag ét for spil til både PlayStation 3 og Xbox 360.

Der blev solgt næsten 200.000 kopier til PS3 på udgivelsesdagen, mod den tidligere rekordholder, Gran Turismo 5: Prologue, der kun solgte 80.000 på første dag. På Xbox'en slog GTA IV Halo 3, der solgte 266.000 på dag ét, mod GTA IV's 335.000.

Quan tens entre 16 i 23 anys, estas estudiant una carrera i no tens gaire temps, acceptes qualsevol cosa que et pugui reportar pasta ràpida, sense ser gaire conscient de les teves limitacions personals...

Aquí alguns exemples!

·Depenent en un videoclub porno: De fet no era exclusivament pornogràfic, hi havien algunes cintes ultradesfassades (en plan españolades del Alfredo Landa i tal) per dissimular una mica, peró el 99% de clients es decantaven per títols com "Fuí a por trabajo y me comieron lo de abajo", "Abierta hasta el amanecer", "Ensalada de pepino en el colegio femenino" o "En boca cerrada no entran moscas, pero entran pollas como roscas". El treball no era gaire dificil, però els clients em posaven constantment en evidencia demanant-me consell, i clar, com els hi explicava jo que a mi em tirava més el Rocco Sifredi que la Pamela Anderson?  

·Monitor d'esquí d'un nen coix:  Vale, en principi m'ho van vendre com una feina molt senzilla, tot i que jo ja vaig advertir que el meu sentit del equilibri era nul i que en la vida m'havia calçat uns esquís; però em van assegurar que en sabria més que un nano al que li faltava una cama i portava una pròtesi... doncs no! Al condemnat se li donava millor que a mi!!! Si em descuido es posa a fer salts artístics mentre jo no parava de caure i aixó que tan sols vàrem arrivar a caminar uns 10m per un camí planer! Que trist!.

·Depenent en un quiosc/tenda de Primitives i Quinielas:   El meu pare va tenir la meravellosa idea de montar aquest negoci i, de pas, obligar-me a mi a treballar-hi tot l'estiu per pur amor a la familia (es a dir a canvi de res). Jo ODIAVA  als clients d'una forma desmesurada, desitjava que no entrés ningú, els atenia amb despreci i desgana, m'inventava el preu dels productes i assegurava que la màquina de fotocòpies s'ens havia espatllat sobtadament. I ells per venjar-se em posaven davant de els situacions més compromeses:  Que si teniem un bloc de fulls blancs, quadriculats, amb 8 forats i el marge de color blau a l'esquerra; que si sabia de memòria els resultats del Valladolid-Betis per la quiniela, que si els podia fer 5.000 fotocòpies a doble cara... aaaaggghhh!

· Professor d'història en un institut marginal: Estava fent el CAP i oh sorpresa! Em va tocar fer les pràctiques en un institut on en la darrera década tan sols dues persones havien aprovat a la selectivitat! Jo havia d'exlicar el franquisme a uns 15 nanos de 16 anys, que venien un dia de cada 4, gairebé no sabien llegir, no tenien ni la més remota idea de situar Espanya en un mapa d'Europa, eren incapaços de dir-me la diferència entre democràcia i dictadura o monarquia i república i el nom de Franco no els hi deia res. El primer dia una mare ja em va dir: "Pues mi hijo estudia muxo que se ha sacao la licencia de armas a la primera!" El més increïble és que amb aquest panorama tots els nanos de la classe van sortir amb una idea aproximada de la Guerra Civil i el franquisme! Vaig donar un tema amb un trimestre, quan n'hauria d'haver fet uns 20, però com a mínim aquell el van entendre!

Espero que la feina d'arquòleg em duri, perqué com hagi de tornar a buscar-me la vida ho porto clar! 

Hi vam anar a les 9 perquè és quan hi ha menys gent, quan tornavem de la feina i també perquè, segons la seva tarifa, a partir de les 9 li és més barat (paga una quota fixa i un tant per cada vegada que visita les instal·lacions! :O ). La veritat és que me n'havien parlat molt bé d'aquests gimnassos, tot i que a mi m'interessa bàsicament la piscina per a practicar natació. Jo actualment estic abonat a l'Euròpolis perquè té una piscina de 25m, està al costat del meu pis actual i tinc una tarifa d'universitari molt competitiva.

M'agradaria fer un anàlisi comparatiu entre els gimnasos DIR i el meu (i els altres :D ) i exposar la meva experiència com a usuari habitual de la competència.

No tots els gimnassos DIR tenen piscina i menys de 50m, però he d'admetre que només per la piscina ja paga la pena inscriure's... sinó fos perquè està massa lluny de casa meva m'hi apuntava ja! ;-). En general les instal·lacions estan perfectament netes i ordenades, sales molt grans i molt modernes però anem pas per pas.

El Dir Diagonal està al mig del complex d'oci de Sarrià, en el mateix edifici que els Cinesa, gran quantitat de restaurants i fast-food i a tocar la diagonal. Llàstima que no tingui cap parada de metro ni ferrocarrils que el faci més accessible. Les instal·lacions són d'última generació, tot molt però que molt modern, màquines per abonar el cost diari d'utilització sense haver de fer cua perquè t'atenguin els dependents...

Sobre els socis del Dir s'ha de dir que el perfil mitjà es un home o dona jove d'uns 27 anys amb mitjà-alt poder adquisitiu i que té com a prioritat o si més no, com un punt important, la salut i l'estat físic, el "cuidar-se, estar en forma" de l'home del s.XXI. Pel meu gust hi ha massa "caxetes" i "pijos" que es passen més hores al gimnàs que a la biblioteca :D . Tot i això em sembla lògic perquè han creat tot un estil de vida, és molt més que un club de fitness, és un club social, tenen un Club Singles que organitza activitats enfocades a trobar parella, tenen el seu magazine, una línia de roba esportiva... va més enllà d'un lloc per fer esport!

Sobre les activitats dirigides i l'oferta lúdica s'ha de dir que és famós per ser pioner a Catalunya a l'hora d'impulsar activitats innovadores, lideren les últimes tendències mundials en fitness, wellness i nutrició. Des de les estacions cardiovasculars i musculars, fins a les últimes activitats dirigides; al seu moment amb l'spinngin (ara és un "commodity" a tots els gimnasos) i el Zumba actualment.

Després de veure-ho amb els meus propis ulls, ara veig clarament que el fenomen Dir és imparable en una ciutat com Barcelona, on la qualitat i moda van agafades de la mà. Des que Ramón Canela, Director general i fundador, va inugurar el primer gimnàs el 1979 han passat molt anys i ha obert fins a 13 instal·lacions (12 a BCN i 1 a St.Cugat que crea furor amb els meus companys de feina) convertint-se en líder del sector a Barcelona. Tot i l'èxit, Canela ha preferit concentrar el seu creixement a Barcelona renunciant a copiar el model de negoci i estratègies a altres ciutats com Madrid per por a ser menys perfeccionistes. Per acabar us deixo una relació dels punts forts i febles del DIR.

Punts Forts:

- Els socis gaudeixen gratuïtament tovalloles de dutxa i entrenament, gel de bany, shampoo i acondicionador! (oblida-te'n de carregar la tovallola humida tot el dia!)

- Tampoc han de pagar per utilitzar la bàscula (no cal carregar els estúpids 25 cèntims)

- Sala de Premsa gratuïta equipada amb Wi-Fi (també gratuït).

- Pàgina web força treballada i amb molta informació.

- Televisió pròpia: DIR TV

- Més de 3000 sessions dirigides diferents cada setmana: Aeròbic, Step, SpinDir, TBC, Ioga, Pilates, Tonificació, aqua Aeròbic... (segons la seva web, lògicament no m'he posat a comptar-les totes :D)

- Gran varietat de tarifes per a tot tipus de necessitats (també descomptes exclusius amb la targeta client!)

- Horaris molt amplis per poder gaudir de les instal·lacions des de les 7 del matí fins a les 11 de la nit.

- Et pots inscriure online!

Punts millorables:

- Poc personal d'atenció a l'usuari i poc qualificat; per inscriure's hi ha llargues cues perquè no tots poden dur a terme totes les gestions, cadascú s'encarrega només de la seva àrea.

- Poca informació i ocultació de les tarifes. A diferència d'altres centres, no tenen un pamflet genèric amb totes les tarifes i promocions. Són totalment individualitzades de manera que no pots comparar.

- Molta burocràcia degut a la gran varietat de tarifes que disposa el centre.

- Tarifes força més elevades respecte la competència: totes les comoditats i avantatges s'acaben monetaritzant a la quota mensual.

I tu, vas al Dir? Segur que tens alguna cosa a dir per complementar aquest post? Digues la teva i deixa un comentari! ;-)