Fins aquí…

hem arribat els catalans,

ens en anem,

no cal que s’aixequin ,

sabem on és la porta….

 

 

 

 

 

Compte enrere per a Rodolfo Chikilicuatre. El representant de Televisió Espanyola en Eurovisió ha partit aquest matí de Madrid rumb Belgrad per a participar en el certamen europeu de la cançó. I ho ha fet ple d'optimisme: “Duc tant temps cantant el Chiki Chiki… Anem a intentar donar el millor de nosaltres mateixos, intentar cantar bé o, almenys, cantar”, ha dit divertit Rodolfo poc després de facturar el seu escàs equipatge. “La Luciana –la seva inseparable guitarra- no la vaig facturar. Amb aquesta segur que guanyem. Però la meva maleta és molt petita, duc una muda de recanvi i poc”més , ha explicat Chikilicuatre. El cantant, que ha rebut el suport de desenes de seguidors abans de partir, ha comentat també que no duu amulets i que anit no va dormir, però no pels nervis: “No he dormit. Vaig estar ahir en les festes de San Isidro gaudint… Així som els rockers”. Només queda una setmana per a que Chikiliquatre concurse a eurovisió i esperem que tinga molta sort.

Ho explica Carles Castro en la mesurada La Vanguardia d'avui: "las obsesiones del subconsciente han traicionado al procesador de textos, ya que la ponencia repite hasta el absurdo no sólo los conceptos de rigor ( "España" o "Nación española"), sino incluso párrafos íntegros que se ocupan de recordar a cada paso que España es una "sola nación" de "ciudadanos libres e iguales". La resta de l'article fa referència a les picabaralles de San Gil per defensar la seva primacia sobre qualsevol text doctrinal autonòmic del PP, i com Rajoy, ja prou atravessat d'uns i altres combrega amb tot plegat i inclou íntegrament la visió nacionalista que Mayor Oreja, Aznar i San Gil han defensat sempre. Sempre fins a fer-la posició hegemònica dins el PP.

En tot això, en quin país viu aquesta señora Camacho que es fa corresponsable del text?  Qualsevol cosa s'hi pot posar en joc: l'oprobi, el menyspreu d'un país, dels seus conciutadans? De quina perspecució al castellà parla aquesta señora que amb la seva presència dóna validesa catalana al document? Podria qualsevol de nosaltres defensar qualsevol mena de text a canvi d'una cadira, menjar al plat i diners al compte corrent? Quins són els límits de la nostra dignitat? Per últim, on viu la señora Camacho?

La banda terrorista ETA ha reaparegut amb un nou atemptat. L'organització ha volgut provocar una matança a la caserna de la Guàrdia Civil de la localitat alabesa de Legutiano amb una furgoneta bomba. L'explosió, que ha ensorrat una part de l'edifici, ha matat un agent de la Guàrdia Civil i ha provocat quatre ferits, també agents. Un d'ells, que està amb pronòstic reservat, ha pogut ser rescatat amb vida després de quedar atrapat sota la runa durant gairebé dues hores. Segons unes primeres estimacions, la furgoneta bomba podria portar uns 300 quilos d'explosius. ETA, que no ha avisat de l'atemptat, ha fet, d'aquesta manera, la seva presentació en la nova legislatura del president Zapatero al capdavant del govern espanyol.

Bé en aquest cas no es pot fer res perquè les bandes terroristes ataquen quan menys t'ho esperes  i no pots fer res per parar-ho.

Els espanyols són els mestres de la polèmica caïnita, de l'ús de Catalunya com a boc expiatori, de la inflamació nacional. Però quan no interessem, quan la joguina ja no serveix per cremar un Tripartit, apuntalar un govern Aznar o erosionar un govern espanyol en mans de ZP, simplement ens llencen i ens arraconen. En això s'ha convertit el problema català: en un plat de segona categoria. Ara el que interessa són les trifulgues del finançament; les tensions internes entre conservadors i carlistes al PP; el nou pla hidrològic nacional, la crisi immobiliària.

Espanya esgota per centralista, mentidera, explotadora i antiliberal. Per a gota, la del mentider ZP, el que va pactar amb Mas l'Estatut(et) i ha arrambat amb tots els vots dels socialistes catalans: el que interessa són les persones, no els territoris. I nosaltres, com sempre, a respondre amb el somriure, la gracieta, la ironia i la desunió. La independència de Catalunya només pot prendre's per un cop de mà: omplir-li les bosses als catalans, continuar comptant el dèficit que ens esquilma i aprofitar una pensada que abans arribarà d'Euskadi que no pas d'aquí per fúmer el camp. Ja no els aguanto més.

Diu que els arguments per aturar el Pla són contradictoris amb els que justifiquen el transvasament a Barcelona

Rambla ha sosté que els arguments utilitzats pel govern espanyol per derogar el transvasament de l'Ebre al País Valencià, previst en el PHN, són contradictoris amb els esgrimits pel mateix govern alhora de justificar el transvasament a Barcelona. També ha insistit que el govern no presenta pas cap recurs contra aquest projecte, és a dir, contra el decret-llei que el valida, ans l'incorpora com a prova fonamental en el recurs contra la derogació del PHN.

OPINIÓ DEL BLOC: Després de avorrir-nos repetint i repetint lo del transvasament, ara ens venen en açò. Si no saben diferenciar entre un transvasament per a fer camps de golf i per al terra mítica que volien fer ací a València i el de Catalunya, és el seu problema. El mini transvasament a Catalunya es fa perquè a la gent li fa falta l'aigua per a beure i no per malgastar-la com faria el president "Nosferatum" amb els camps de golf els vaixells i la fòrmula 1. Estem cansats de sentir sempre el mateix. Que calle el govern valencià que falta li fa perquè no tenen motius per parlar.

El secretari general del pp, Àngel Acebes, ha anunciat que deixarà el càrrec al setzè congrés estatal que farà el pp a València el 19 i 20 de juny.Va ser ministre espanyol d'Administracions Públiques entre 1999 i 2000, de Justícia (2000-02) i d'Interior (2002-04). Mitjançant un comunicat d'allò més breu, diu que ja li ho ha notificat a Mariano Rajoy, a qui diu que li agraeix la confiança que li ha donat des del 2004, quan va fer-se càrrec de la secretaria general del partit, just després de la derrota electoral del 2004.

APOCALYPTO , film de Mel Gibson , ens dóna una particular visió de la decadència de l’Imperi Maia, a les portes de la colonització d’un altre Imperi, l’Espanyol.

La decadència de l’Imperi Espanyol, va concloure amb una patada al cul similar.

I ara estem immersos, en una altra decadència menor, dins de l’Espanya postimperialista, la decadència del futbol espanyol.

És evident, almenys per la meva part, que des del subcampionat de l’Eurocopa de França de 1984, la selecció espanyola, tot i comptar amb excel·lents grups de jugadors, no ha recollit mai els èxits esportius esperats, i el fracàs una i altra vegada, és la seva dissort.

L’acudit fàcil ja és prou conegut, a Espanya se li acaben els campionats en quarts de final, i de vegades fins i tot només en vuitens de final , com és cas de l’últim campionat d'Alemania/Holanda….el del famós: A POR ELLOS, OEEEEEE, A POR ELLOS OEEEEEEEE !! , que ens menjarem als gavatxos... i van venir els gavatxos i se’ls van menjar, capitanejats per Zinedine Zidane, el vell.

I la pregunta, sempre és la mateixa, si la Lliga Espanyola és de les tres millors del món, al costat de la italiana i anglesa : ¿ Com és possible que la seva selecció, no guanyi títols o pitjor encara, no arribi ni a les finals, ni tan sols a les semifinals ?

Al meu entendre és obvi, no existeix esperit d’equip nacional i sense esperit, no s’aconsegueix res, bo, perdó, s’aconsegueixen quarts de final i amb molta sort un subcampionat europeu cada quaranta anys.

Esperem que a Don Luís Aragonés, no li passi com els pobres esclaus en l’Imperi Maia, que ens descriu Mel Gibson a APOCALYPTO, on ens ensenya que els sacerdots i nobles maies , per desviar l’atenció del populatxo, davant de les misèries , sequeres , fams, malalties i decadència del seu Imperi, en celebracions de rituals religiosos, els treien el cor en viu i en directe, a continuació els tallaven el cap, i se l’oferien als seus Déus, per aplacar la seva ira, esperant així, el final de les calamitats, els mals auguris i que els seus camps tornessin a donar aliments, i els rierols, aigua cristal·lina.

Hauran de rodar molts caps, perquè la selecció espanyola, guanyi algun dia, un campionat internacional de futbol.

Al mestre Don Luís , li recomano la crema d’afaitar La Toja, que porta sals minerals, hidrata i prepara la pell per a l’afaitada de cutis, així quan li passin per la fulla del Philomatic , es morirà …..però amb gustirrinin .

En una curiosa iniciativa, una neboda del president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela, protagonitza la portada de la revista "Interviú", i ho fa despullada. Assegura que és la millor manera de fer arribar a tot Espanya les seves queixes, i és que segons explica, malgrat la defensa aferrissada que fa el seu oncle de la institució familiar, la seva, de família, la tracta amb menyspreu.

"És la millor manera que les meves queixes arribin a tot Espanya. Sé que alguns em criticaran; m'és igual. Em despullo per despullar així la hipocresia del meu oncle, que no es cansa d'alabar la família i després desprecia i abandona la seva." És la manera com Magdalena Rouco Hernández, neboda d'Antonio María Rouco Varela, president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Madrid, justifica la seva decisió de despullar-se per a la revista "Interviú", que la treu en portada en l'edició d'aquesta setmana, segons publica "El Periódico". La filla del germà gran de l'arquebisbe, José Eugenio, mort fa set anys, vol denunciar d'aquesta manera l'actitud del seu oncle. Segons assegura, malgrat que sempre havien tingut una relació excel·lent, no va assistir al funeral del seu germà i des de llavors no ha volgut saber res més ni d'ella ni de la seva mare. La drogoaddicció i condemna per robatori del seu germà, assegura Magdalena, té molt a veure amb l'allunyament de Rouco Varela. Havera posat la foto de la neboda però no le trobada.

Todo, resumido en un dibujo:

Podéis encontrar camisetas con esa y otras imágenes sobre el mismo asunto en http://mundorenfe.shirtcity.com/ ... estoy a nada de comprarme una xDD

1 de maig: Si voleu veure com està el pati dels treballadors podeu clicar aquí; i si voleu conéixer la història d'aquest dia podeu consultar aquí

"Cada vez más españoles utilizan los medios sociales en Internet. En este país, el 70% de los internautas lee blogs al menos una vez al mes. Además, el 41,4% ha escrito en uno. Las redes sociales, el sistema Rss o la descarga de archivos podcast son actividades cada vez más populares entre los internautas de todo el mundo. Y esto no tiene visos de cambiar, según el último estudio internacional de Universal McCann.

La compañía, que ha analizado el comportamiento de los usuarios de Internet en 29 países, asegura que este mercado de la web 2.0 (caracterizada por la participación) seguirá en aumento. Un mercado avivado, sobre todo, por el uso de las redes sociales. Un tipo de comunidades online que ha aumentado en España desde 2006. Ese año, el 37,3% de los internautas formaban parte de alguna red social. En 2008 son el 44,6% y las utiliza al menos una vez a la semana, según el estudio".

Visitar la notícia a El País.

Podeu accedir a l'estudi publicat per Universal McCann en pdf.

A l'apartat de Consideració final diu:

"Després del augment de l’any 2005, en aquest 2006 s’ha tornat a recuperar la tendència que havíem observat a partir de l’any 2001, declivis de la incidència al voltat del 6-7%. Malgrat això, els principals indicadors epidemiològics de la malaltia (incidència total, incidència de bacil.lífers) continuen essent elevats, sobretot quan es comparen amb els dels països de l’Europa Occidental. Per tant es fa indispensable recolzar les activitats de prevenció i control, principalment en els col·lectius més afectats i en els barris amb major endèmia, a través del PPCTB.

En el districte de Ciutat Vella la incidència continua essent elevada, tant en població autòctona com en immigrants. Per tant, els dispositius de recerca activa de casos, instauració de TDO i ECC s’han de mantenir i millorar1. El sistema MDO com a font de detecció de casos ha demostrat una vegada més ser el de major importància, la qual cosa ens porta a afirmar l’elevat grau d’implicació i compromís dels clínics amb la TB.
D’altra banda, la incidència de bacilífers és un altre indicador que no té un comportament adequat, reflectint en aquest cas retards diagnòstics de la malaltia que s’haurien d’intentar reduir.

Finalment, s’hauria de millorar l’ECC, sobre tot en aquells casos de pacients que declaren que viuen sols principalment en col·lectius de risc. La figura dels agents de salut, que permeten millorar la accessibilitat del sistema sanitari en els pacients immigrants s’hauria de consolidar, doncs en aquest grup la malaltia tindrà cada vegada més rellevància."

També podeu consultar:

• Alcaide Megías J, Altet Gómez MN, de Souza Galvao ML, Jiménez Fuentes MA, Milà Auge C, Solsona Peiró J. Active Tuberculosis Case Finding Among Immigrants in Barcelona. Archivos de Bronconeumologia, 2004 10;40(10):453-458
  
• Documents al catàleg del CRAI amb la matèria "Tuberculosi"
  

• WHO Report 2008 on Global TB Control
• GlobalHelthReporting.org: Spain
• Globalhealthfacts.org: Spain Highlights
  • New TB Cases in 2006

"Estados Unidos va a vigilar a España. Cree que el Gobierno español no está haciendo lo suficiente contra el intercambio de archivos por Internet, algo que los estadounidenses consideran, sin matices, piratería. Por eso han incluido a España en su "lista de vigilancia", formada por 36 países en los que no se protege los derechos intelectuales".

L'informe indica, per exemple, que "The increased availability of broadband Internet connections around the world has made the Internet an extremely efficient vehicle for disseminating pirated products. Internet piracy is a significant concern in a number of countries, including Canada, China, Sweden, Spain, and
Russia, among others. In addition, unauthorized retransmission of live sports telecasts over the Internet is reportedly becoming an increasing problem internationally, particularly in China".

A més a més, afegeix directament que: "Spain will be added to the Watch List in 2008. The United States is concerned by the Spanish government’s inadequate efforts to address the growing problem of Internet piracy, described by U.S. copyright industries as one of the worst in Europe. There is also a widespread
misperception in Spain that peer-to-peer file sharing is legal. While Spanish law enforcement authorities have taken some positive measures against pirate Internet websites, prosecutors have failed to pursue IPR cases, judges have failed to impose deterrent-level sentences against IPR infringers, and right holders do not have access to important legal tools needed to bring meaningful civil infringement suits. The United States will continue to work closely with Spain to address these IPR enforcement issues during the next year".

Podeu consultar la pàgina de l'Oficina del Representant dels EUA pel Comerç (USTR) i consultar també l'informe en pdf.

Veure la notícia a El País.

Som tant burros, som tant ases, som tant masoquistes….som uns caganers catalans autòctons , enganxats al cul d’Espanya.

Els papers de Salamanca, són importants per recuperar el patrimoni i la dignitat moral com a Poble vençut per les armes franquistes, però són més valuosos pels hereus legals d’aquests documents, els seus legítims propietaris, les persones, entitats i institucions.

Les seleccions esportives catalanes són una reclamació justa i necessària per la normalització del país , però més necessari és dotar d’una bona xarxa d’instal·lacions esportives i promocionar de forma real i no simplement per omplir pressupostos i memòries justificatives d’obres de govern, s’ha de vertebrar una societat catalana on poder practicar l’esport , sigui un fet, no un projecte, un pressupost, una fotografia en una Memòria institucional.

La negociació eterna pel finançament a Madrid, sigui quin sigui el seu color polític, és una batalla a priori , perduda. Sempre ens acabaran donant pel sac. No tindrem mai la clau de la caixa forta. És una quimera.

Aquí , el que realment importa a Catalunya, és i només és, la Reclamació, la única reclamació a la pràctica, important i decisiva per la subsistència de Catalunya com a Poble , la Reforma de la Constitució Espanyola.

Carod ,en una de les seves megalòmanes intervencions en una entrevista a TV-3 amb l’Albert Om - tant preuades per les productores dels mitjans , pels seus elevats índexs d’audiència televisiva - va dir , que l´únic que depenia estrictament dels catalans, era la de definir-nos " Què volem ser i a On volem a anar ", i que aquesta decisió no depenia de ningú i de res més, ja que era una decisió pròpia i lliure com a individus.

Això que diu en Josep Lluís, és una Carotada, i com a discurs polític li va quedar maco, però com deia en Pujol, això és un discurs fatu, de foc d’encenalls, un cop va acabar de dir la frase, allò va quedar allà a dalt molt bonic en l’execució del vers , però res més, enseguida s’apagà, com l’estel de llum d’un coet de fires.

Els catalans a Catalunya, no podem decidir res, no ens deixen decidir res, ni la nostra autodeterminació, ni tant sols el nostre Estatut, ni que sigui aprovat per un 92 % del Parlament de Catalunya, representació màxima dels catalans ,on els seus membres foren escollits, de forma directe, per sufragi universal, pacífic, lliure i democràticament, la representació sagrada i inviolable de la sobirania d’un Poble, de la seva voluntat, de la seva veu, del seu esperit.

No som independents ni per decidir el nom del nostre gos, depenem d’Espanya, perquè és Espanya , la que ens obre i tanca l’aixeta de la botella d’oxigen , la que en permet que respirem , i quan respirarem, som dependents a la força , depenem de Madrid per subsistir, pràcticament es podria arribar a afirmar, que Catalunya és un país minusvàlid, que necessita ajuda de tercers, … i potser , hauríem de demanar les ajudes per la Llei de la Dependència que ha engegat el govern Zapatero , encara que jo, personalment , sol·licitaria la independència per Catalunya, i millor encara, la proclamaria, així de forma lliure i per la cara, encara que em tallin de cop l’oxigen, encara que ben pensat, un cop ja morts… de què ens serveix la independència ??…i el melic … de que coi ens serveix mirant-se tant el nostre coi de melic català ???

Catalunya, la nació més “gran depenent “ d’Europa…. Entrarem a l’U.C.I. ??

Primera reflexió. Ja té collons que el partit es jugue a Madrid, obligant-nos als valencians a viatjar 3 hores cap a Madrid, dimecres, mentres que els del Getafe es poden plantar al Calderón en 10 minuts en Metro. Però la cosa ratlla allò subrrealista si passant el viaducte de Bunyol, la gran Magdalena Álvarez decidix fer-nos la vida un poc més complicada i re-asfaltar l'autovia deixant només un carril disponible un dia que es preveuen milers de desplaçaments addicionals... Una demostració del centralisme que no veu més enllà de l'M-30, i que alguns volen plantejar com a garant de la igualtat de tots els ciutadans de l'estat.

Segona reflexió. Quin poder identitari té el València!! Tindrà molts defectes, i jo els conec i critique habitualment, però és el club valencià amb més aficionats i presència territorial a totes les comarques del nostre país. Això es notava a Madrid. Creuar-te amb valencianistes saludant-nos com si ens coneguerem de tota la vida. Sentir l'olor a pòlvora al Parc de San Isidre, o vore una marea humana taronja (aii el taronja!) i amb les senyeres al vent. L'emoció de sentir 20.000 valencianistes cantant a la terra que mai es rendix i mai es doblega. Negar el poder del VCF com a instrument vertebrador i identitari d'una societat complexa com la nostra, és no vore la realitat....

Tercera reflexió. ...i qui pense que amb això vull dir que el VCF és un club predominantment nacionalista valencià, s'enganya de totes totes. Si alguna cosa queda clara es que els valencians viuen amb normalitat la seua espanyolitat i valencianitat alhora. Una identitat dual, que es fa present tant a les enquestes com a les tertúlies de café, i com no, al camp de futbol. Però també queda clar que n'hi ha una escletxa per aprofitar: la gent se n'adona cada vegada més del centralisme, i la trampa que amaga la idea d'Espanya que ens venen des de Madrid. Tot i que d'això ja hem parlat prou les últimes setmanes. Cal resaltar el fet de que queda un espai per aprofitar, i que el valencianisme polític pot omplir amb el seu projecte.

Quarta reflexió. Quina cagada la del rei! Ara, molts pensaran un poc abans de definir-se com a "juancarlistas". He de dir que a l'estadi n'eren pocs els que sabien el que havia dit el rei. De totes maneres, per al rei, va dedicada esta pancarta del Bloc Jove de la Ciutat de València que s'ha pogut vore a la manifestació republicana de hui al Cap i Casal.

I l'última reflexió.... Rita Barberá és un animal polític! Una icona per a milers de persones. Vore-la eixint de l'estadi amb el cotxe oficial, la finestra baixada i els braços per fora celebrant amb l'afició la recent victòria fou la personificació del populisme. I no ho dic en sentit necessariament negatiu. Ahi està i suma y sigue. Per alguna cosa serà. Però sospite que té molt a vore la seua personalitat propera davant la llunyania social i la manca d'alternatives en altres projectes polítics a la nostra Ciutat.

Però bé... tornant al tema que ens ocupa. Poc més que dir, Amunt València!

En la meva ronda habitual pels blogs, m'he trobat aquestes entrades. Quin fart de riure!!!!

No us ho perdeu!!!

1. Catalunya 2020
2. Espanya 2020

És brillant!!!

Un dels titulars que ens ha deixat la configuració del nou govern de Zapatero ha sigut l'eixida de Caldera amb la misió de crear un nou think tank per al socialisme espanyol fusionant les diferents fundacions amb les que compta el PSOE: la Fundación Pablo Iglesias d'Alfonso Guerra, la Jaime Vera dedicada a la formació de quadres polítics, la Ramón Rubial/Españoles en el Mundo que s'ocupa de l'emigració, la Fundación Sistema sobre ciències socials, i la de Solidaridad Internacional centrada en la cooperació. La Fundación Alternativas, vinculada d'una manera més indirecta al PSOE i amb lligams amb altres sectors de l'esquerra espanyola, potser no formaria part del procés.

La unificació d'estes organitzacions permetrà al PSOE comptar amb un think tank potent, que puga sostindre ideològicament el discurs del socialisme del S. XXI, més enllà del personalisme de Zapatero sobre qui començarà a plantejar-se el tema de la possible successió per a les eleccions de 2012.

Este procés és paregut al que va viure l'entorn ideològic del PP en 2002 amb la creació de la Fundación FAES. Des d'eixe moment, esta fundació s'ha convertit en un autèntic motor ideològic per als "liberal-conservadors", tal i com els agrada definir-se. Potser hauriem de pensar en l'existència d'este instrument com una de les causes que ha permés al PP sobreviure al 14-M de 2004.

Tal i com comentavem fa un temps, el valencianisme polític representat pel Bloc haurà de plantejar-se la necessitat de crear un instrument similar, dins de les possibilitats del Bloc. Recordem, però, que altres partits com ara ERC o ICV, que poden ser més comparables a la situació del Bloc, compten amb els seus propis think tanks.

Esperem que siga un tema que arribe a la Conferència Nacional del 14 de Juny. Si el seu lema és : Arrelar i créixer, de segur que es veurà amb bon ulls un mecanisme per facilitar l'arrelament i consistència del ara feble i oscil·lant arbre del valencianisme polític.

no defenso pas l'europa que ens intenten vendre des de que un grup de paisos es van ajuntar per poder repartir-se les ajudes americanes del pla Marshall, ni que espanya esta fracturada, ni els partits regionalistes-nacionalistes... es nomes una petita observacio.

potser estudiare una mica mes el tema, encara que no hi poso la ma al foc

Els socialistes espanyols, per demostrar com li agraeixen a la seva sucursal catalana els serveis prestats, a banda de deixar a lloc Magdalena Álvarez, na Maleni, li posen un pis a treball a l'alcalde Corbacho. Es dóna així per inaugurada una tradició tan poc fructífera com intrascendent de ministres catalano-andalusos de notable projecció pública i dubtosa capacitat política. És la marca de la casa del socialisme català fet a cop de mobilitzar l'immigrant etern i de formar-lo en les seves diputacions i ajuntaments.

Amb una mica de sort, quan toqui el torn de parar la mà i negociar el nou finançament, caldrà estrènyer-se novament els pantalons, deixar-li un mocador a en Castells, i veure com els membres del govern català posen cara de nen estomacat. I així haurem de dir: perquè el PSOE ho vol i el PSC i Esquerra ho permeten. És clar que, aquell dia, potser a l'esquerra independentista que pretenia transformar els socialistes i cobrar el lloguer, ja no hi quedi ningú per apagar la llum. I això no ho salva ni el tàndem Carandell-Carretero.

En el Dia de la República que no va ser sinó només esdevenir.

Potser no només, tal com resava el seu eslògan, "solidaridaZ, igualdaZ i sensibilidaZ" s'escriguin amb Z de Zapatero, sinó també Zolitud. L'ecocomunista Joan Herrera pretenia atenuar l'efecte de les imatges dient que el president havia quedat aïllat en la reunió perquè "no sap anglès", un argument de poca validesa per a qualsevol que sàpiga que entendre mínimament l'anglès, avui dia, se li exigeix al més ignot dels mileuristes i el president ha tingut quatre llargs anys per aprendre'l. Tampoc van ser feliços les explicacions de la vicepresidenta De la Vega, primer argumentant que l'"hola, hola, felicidades" en castellà de Bush podia considerar-se una trobada informal, i després dient que Zapatero s'havia quedat a la taula a causa del fet que es trobava malament, però que el més important era que el president "és un líder benvolgut i admirat per tothom" (sic).
Pretendre que quatre anys d'erràtica política exterior no deixin petjada només cap en el més il.lús dels pensaments. Anomenar públicament perdedora Angela Merkel quan encara no se sabien els resultats de les eleccions alemanyes va ser un acte amateur, insospitat pel president de Govern de la vuitena economia del món. No posar-se dempeus al pas de la bandera americana durant un acte del 12 d'octubre és atendible en un adolescent antiglobalització, però no en qui per aquell temps era cap de l'oposició. Dur endavant una política de legalitzacions massives d'immigrants il.legals sense consultar als seus socis de la UE, generant queixes al més alt nivell comunitari i un indubtable efecte trucada, no va fer més que posar Espanya en una situació incòmoda. Tot això sense aprofundir en l'intent de venda a Veneçuela d'armes amb tecnologia americana patentada, la forma de retirar les tropes de l'Iraq i la crida que la resta dels països ho fessin o la insistència que Turquia entri a la Unió Europea enfront de l'escepticisme de la resta dels líders europeus.
La foto de Bucarest ha deixat clar a Zapatero i als seus votants que no és el mateix un míting, amb banderes vermelles i figurants somrients, que una cimera de l'OTAN, i que no tot és tan fàcil on no arriben El País, Público, la Cadena Ser o la propaganda subvencionada d'Almodóvar, Bosé o Concha Velasco, amb o sense celles.

Jimenez Losantos exagera quan diu que Espanya està quedant aïllada perquè Espanya és molt mes que Rodríguez Zapatero, però és evident que si la foto de les Açores no va ser una bona idea, aquesta imatge de la Zolitud inquieta i preocupa a les portes d'una crisi d'abast global que necessitarà d'aliances i simpaties per poder sortir-hi amb les menors ferides possibles.

L'estratègia és més que evident, a estes altures de la pel·lícula qui no ho veu és perquè no vol. Tal vegada no és una estratègia dissenyada i conscient. No crec que hi haja una mà negra darrere que menege els fils i active els mecanismes un per un i en el moment adient, no és això. Però si observem els resultats ens adonarem de que tant fa si és així com si no ho és. L'espanyolisme  avança i amenaça amb fer escac i mat (i quan dic espanyolisme em refersic al de sempre, el que coneixem,  no hi ha altre, i si hi ha no està representat dins de cap dels dos principals partits de l'Estat).

Tot va començar amb l'era Aznar. Les dos legislatures populars havien fet resorgir entre els sectors dretans (i també en altres) de la societat espanyola el nacionalisme espanyol que fins llavors havia romàs silenciat per un fervor democràtic que  relacionava l'espanyolitat amb el franquisme. Amb Aznar molts espanyolistes van poder eixir per fi de l'armari i també es van crear de nous. Però l'espanyolisme no va ser l'únic nacionalisme que va revifar en aquella Espanya popular, no sé molt bé si per reacció o per convicció, altres nacionalismes van créixer i van fer-se més forts (pensem per exemple en l'augment de vots d'ERC a les eleccions estatals de 2004). Per tant, és ací on comença l'etapa que vull analitzar.

Amb Zapatero la història és ben coneguda (o no?). Zapatero era (i és) aquell que deien "bambi", bon xic i del Barça. Ens va traure d'aquella guerra ilegal i va parlar-nos de l'Espanya federal que junt a Pasqual Maragall havia planificat, "Nación de naciones" deia. Es va embarcar en una seguida de polítiques noves, renovadores, fresques; amb el seu "talante" va seduir a tort i dret (bé, la veritat és que més a tort que a dret) i va provocar la histèria en les fileres de la tribuna popular. "Aprobaré la reforma de estatut que salga del Parlament de Catalunya" deia; "el diálogo es un instrumento necesario para la paz" assegurava. I a mesura que passava la legislatura, la dreta espanyola es feia més dreta i més espanyola, deien que Zapatero volia trencar Espanya, ells saben que no (i tu?). Quin és el resultat? el resultat és que tota bona estratègia no es descobreix fins al final, per tant deduisc que l'estratègia no ha estat lo suficientment bona com per a passar desapercebuda als meus ulls (i als teus?). Zapatero ha creat una Espanya que mola, on els gais es casen, a la gent li regalen 400€ per la cara, hi ha lleis de dependència i educació per a la ciutadania, i ha dit: "aquí teneis, ésta es la nueva España, una España socialista, una España progresista, una España de la que merece la pena formar parte", però que passa amb els qui no els agrada esta Espanya? Doncs res! perquè tenen l'altra, la del PP.

I el lio està servit, arriben les eleccions estatals de nou, les de 2008, i toca fer balanç, la gent es pensa el seu vot o tal vegada ja el té decidit. L'Espanya federal, la "Nación de naciones" no hi és, Navarra ha estat entregada en safata de plata al PP per part del PSOE "para que no gobiernen los nacionalistas", però no passa res, perquè molts nacionalistes votaran a Zapatero, ell ho sap (i tu? sabies que ell ja ho sabia?), és fàcil davant l'Espanya del PP (la de sempre) està l'Espanya de Zapatero (la de sempre però que "mola más"), i els resultats electorals no es fan esperar... qui ha guanyat? El PSOE? El bipartidisme? No, ha guanyat Espanya (la de sempre) i l'espanyolisme (el de sempre, eixe que entrega Navarra a la dreta per "sentido de Estado", eixe que col·loca a Bono de president del Congrés, eixe que fa que un partit purament nacionalista espanyol però camuflat amb només sis mesos de vida tinga una diputada) i eixa Espanya (la de sempre) i eixe espanyolisme (el de sempre) guanyen amb vots de gent no espanyolista, amb vots de valencianistes, per exemple. Perquè si fem balanç des d'una òptica nacional no espanyola açò és una desfeta, els partits que tenen una idea distinta d'Espanya o una idea i un projecte propi per a un determinat territori de l'Estat baixen o es mantenen amb dificultats. El PSOE guanya a les tres províncies basques, el PP creix allà on semblava que era impossible créixer més i l'espanyolisme guanya terreny.

On queda ara l'Espanya federal? la "Nación de naciones"? Al mateix lloc on quedava abans, al norés. Perquè l'Espanya federal no vindrà de mans dels de sempre, ni amb l'espanyolisme de sempre, perquè eixa idea, eixa concepció només té cabuda dins d'aquells partits que ells anomenen "los nacionalistas" però que en realitat són menys nacionalistes que ells. Així i tot la partida encara està jugant-se, d'ací poc eleccions a Euskadi, ja s'ho faran els mitjans de comunicació per a que tinguem a Patxi López fins i tot dins del caldo (o penses que van a desaprofitar esta oportunitat històrica de fer fóra al PNB?) i a Catalunya el PP ja fa moviments per a llevar-se de sobre l'espectre de l'anticatalanisme i disputar-li els vots de dretes a CiU. I tot perquè? perquè ens hem deixat enganyar per un "talante" que serà tot lo "talante" que vullgues però que no deixa de ser un "talante" espanyolista. Quins avanços, com a nacions sense estat, hem aconseguit baix eixe paraigüeZ? En què a millorat la situació? i tu m'ho preguntes? en res, perquè Espanya ara tal vegada mola més, però no deixa de ser Espanya (la de sempre i més forta que mai).

Si vos interessa el tema, recomane que llegiu el següent post d'Ignasi Bellido:

http://ignasibellido.blogspot.com/2008/04/59-segundos.html

Doncs bé, hi ha una web molt útil, www.nomasnumeros900.com que es dedica a publicitar els equivalents dels números 900. És a dir, per a un número 901 o 902 donat, et diu quin és l'equivalent normal al que pots trucar sense que et costi més. Ho acabo de provar amb el telèfon d'atenció al client d'Endesa i m'ha funcionat.

Malauradament, per a demanar hora a un ambulatori públic català hem de trucar a un 902, concretament al 902.111.444, i d'aquest no surt l'equivalent. Que una administració pública faci diners a costelles del contribuent per a proveïr un servei bàsic com és aquest em sembla directament immoral. I si no és il·legal, hauria de ser-ho.

Salut i sort,
Ivan.

En Zapatero al seu torn, ha agafat el micro, ha improvisat quatre rèpliques i ha passat l'estona. Tot molt bé, molt agraïts de tenir-lo de president un altre cop i ha tornat el brau sa i estalvi al seu tancat. El mentider Zapatero, el de la frustració i la traïció, ha donat llargues sobre el finançament, ha torejat les rodalies, ha dit que si estem la mar de bé el que passa que no ho sabem, que de decebuts a Catalunya no n'hi ha i pràcticament ens ha fet plorar sobre els migrats pressupostos de l'estat. I Ridao, des de la barrera, a somriure. Què més podria fer el pobre noi.

A Esquerra li toca ara tornar a la realitat, admetre que és un partit incapaç d'estar a l'altura de les expectatives polítiques que ell mateix ha generat i, si vol, pot passar a convertir-se en una força com ICV: verda, progressista, simpàtica i absolutament irrellevant a l'hora de dur a terme cap dels plantejaments amb els quals tant s'omple la boca. En definitiva, res del que a mi m'interessa. Si fins i tot en Ridao em sembla un inútil és que veritablement existeixen decebuts a Catalunya (jo en sóc un) i, el que és pitjor, gairebé vint anys de vot a Erc no ha servit per res. En funció de com acabi el congrés d'aquest d'aquest estiu els engegaré i entraré, utilitzant l'eufemisme, en l'edat política adulta.