Article publicat a ElRipollès.info [22/07/2008]

L'acte va servir per presentar la tasca del CST, especialment una de les seves potes: l'Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines (OSGC), per primera vegada a la comarca. En aquest sentit es van mostrar algunes de les dades de l'Informe de sostenibilitat, amb especial èmfasi als indicadors del Ripollès. Destaca per exemple que abans de la crisi del sector immobiliari s'havien construït 476 nous habitatges anuals per tan sols 40 nous habitants de mitjana. Per altra banda el Ripollès es tracta d'una comarca absolutament forestal -88% de la superfície- i amb el repte de gestionar un 35% del seu sòl protegit. A nivell de residus la recollida selectiva se situa al voltant del 15,7% mentre que un element positiu ha estat la reducció de consum d'aigua per habitant i dia de 226 a 172 litres entre 2002 i 2005. En canvi, en el mateix temps el consum elèctric per habitant ha augmentat un 25%. També es va mostrar el futur geovisor, un aplicatiu virtual per visualitzar tots els indicadors que formen part de l'informe així com els diversos elements de transformació terrritorial.

Com a document de base per a aquest geovisor l'associació Arç va presentar un document on es detallaven les principals transformacions territorials del Ripollès tant a nivell d'infraestructures, usos residencials, extractius i les eines de planejament per gestionar aquests canvis. Van destacar la conversió en autovia de la C-17 i el futur túnel de Toses no només pels impactes directes a nivell ambiental i paisatgístic sinó pels derivats en la mobilitat de pas i el mercat immobiliari.

En el debat posterior, un dels elements d'acord va ser la necessitat d'articular un espai comú de debat i acció per part de la societat civil organitzada -organitzacions en defensa del territori, excursionistes, pagesos...-, tècnics i professionals relacionats amb la gestió del territori, persones vinculades a la recerca i emprenedors amb activitats lligades a la nova cultura del territori. Aquest espai podria acabar esdevenint un cercle per a la sostenibilitat tal i com ha succeït en comarques veïnes com la Garrotxa.

L'Associació Arç va realitzar aquest diumenge 6 de juliol la seva festa de retorn al passeig del Mestre Guich de Ripoll. Més de tres-centes persones van passar-hi al llarg de la tarda per gaudir d'activitats com l'Espai Mainada, una mostra de cultura popular i, finalment, el concert de Mantornà. El pagès Pep Riera va 'apadrinar' el retorn de l'Arç amb un discurs en el que va emfasitzar la necessitat de bastir col·lectius de base en la defensa del territori, la cultura i la llengua i cap a una societat més justa.

Article publicat a ElRipollès.info [07/07/2008]

Veure galeria de fotos de la festa de retorn de l'associació Arç.

A primera hora de la tarda, el tret de sortida de les activitats el va donar l'Espai Mainada amb animació infantil, la construcció del trencaclosques gegant dels Països Catalans i un campionat de bitlles catalanes. Així mateix, diverses entitats com Obrim els Ulls, el Jardí Botànic de Gombrèn, els Diables de Ripoll i la mateixa Associació Arç van participar en la Fira d'Entitats. També es van plantar els gegants de Villallonga de Ter i Camprodon i el drac Lluert de Ripoll.

L'activitat central d'aquesta tarda festiva va ser la mostra de cultura popular. En primer lloc va actuar l'Esbart de Ribes Eudald Coma que, abans de marxar cap a Praga, va mostrar cinc danses tradicionals del Ripollès i d'altres punts dels Països Catalans com el País Valencià. Entre cançó i cançó, els gegants de Vilallonga i Camprodon i els diables de Ripoll van ballar acompanyats pels grallers de Campdevànol. Posteriorment, va ser el torn de l'espectacularitat i la força de la colla bastonera Quico Sabaté de Sant Celoni (el Baix Montseny). Els celonins van combinar balls tradicionals amb cançons revolucionàries com el Cant dels Maulets o la Bella Ciao. Paral·lelament grans i petits van poder gaudir de xocolata desfeta i de coca.

Finalment, la festa de retorn de l'Arç es va tancar amb un parlament del "padrí" Pep Riera, excoordinador nacional de la Unió de Pagesos i membre de l'Assemblea Pagesa. Riera va destacar la necessitat que arreu de les comarques sorgeixin moviments de base i va encoratjar a la societat del Ripollès a organitzar-se en la defensa del territori, la cultura i la llengua i avançar cap a una societat més justa. Des de l'associació Arç es va recordar els seus origens a la dècada dels 90 i es va explicar el significat del nom de l'associació, un arbust espinós propi del clima mediterrani. Finalment, música amb Mantornà amb cançons tradicionals i d'altres punts del país com Mallorca i el Baix Vinalopó.

Amb aquest titular obrim edició a ElRipollès.info amb una experiència nova, tant pel mitjà com per un servidor, una videoentrevista a l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà. La idea és utilitzar de manera regular aquest gènere i per tant continuar marcant la referència en el món digital d'aquesta comarca 'deprimida' que és com ens va anomenar -encara que l'alcaldessa no li agradi- la Generalitat. Hem penjat el document al servidor de vídeos Vimeo fet que ens ha permès oferir una qualitat excel·lent. Talment com si visualitzéssim un DVD. En les primeres dotze hores hem tingut unes 235 visualitzacions cosa que, en el context 'deprimit' del Ripollès, està prou bé. Així mateix ha estat una bona feina d'equip... i tant! Tot i que, digueu-me 1.0, jo prefereixo (encara) el boli i la llibreta!

L'entrevista arriba just un any després de les eleccions municipals i serveix per fer balanç d'aquest primer quart de mandat i abordar els principals temes de futur.

La crisi al Ripollès

En el primer bloc de l'entrevista es tracta la situació econòmica de la comarca especialment, en un context de desacceleració o crisi econòmica. Tot i això Jordà no accepta 'que ni el Govern ni ningú digui que el Ripollès és una comarca deprimida'. Així mateix, tot i que afirma que es mantindran vigilants per mitigar els efectes de la crisi, recorda que, en el sector de la construcció 'és una gran sort que a Ripoll no s'hagin construït gaires segons residències'. A nivell econòmic un altre punt calent és la situació de Comforsa sobre la qual afirma que 'les inversions es duran a terme' tot i admetre que 'no sap quan es produiran'.

Teresa Jordà per molts anys?

En l'entrevista Teresa Jordà no aclareix els seus plans de futur. En aquest sentit afirma 'no tenir ni remota idea si es tracta de la darrera legislatura al capdavant del consistori' però considera que mentre 'tingui il·lusió i m'hi vulguin' tindrà força i capacitat per acabar el projecte iniciat. Tanmateix també es mostra clara i rotunda: 'El dia que em senti apoltronada crec que seré prou capaç per dir que marxo'. Respecte al primer any de legislatura l'alcaldessa de Ripoll admet que ha estat 'de sembrar' però que 'la collita es preveu molt bona'. En aquest sentit fa referència a grans projectes com la Biblioteca, el Museu, la Lira, el passeig Ragull, la vianalització del Barri Vell, el polígon de la Barricona... Per altra banda admet que, de moment, no hi ha acord entre els promotors de l'operació urbanística a la Devesa del Pla (420 habitatges) i la Generalitat per tal que la zona sigui una Àrea Residencial Estratègica (ARE) (més informació aquí). En l'antiga Preparación Jordà considera que 's'hi hauran d'encabir nous equipaments centrals de la vila' i, respecte el nombre de pisos, entén que són 'molts' però que serà una 'bona manera de satisfer el creixement de Ripoll'. Tanmateix, recorda la necessitat de gestionar molt adequadament aquesta operació: 'si es gestiona bé serà un gran èxit, si no, quasi un drama.

'Amb la C-26 tinc la percepció que s'han malgastat diners públics' L'alcaldessa de Ripoll no entén que el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial s'hagin posat d'acord per arranjar de manera definitiva la C-26 entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. En aquest sentit té la percepció 'que es gasten diners públics tres vegades en una mateixa obra'. D'altra banda, lamenta que en la situació del tren Barcelona - Ripoll - Puigcerdà la manca de massa crítica provoca 'que no se'ns faci cas'. En aquest sentit assenyala que 'un tren que queda parat a Ripoll no és notícia enlloc mentre que si passa a Barcelona o Mataró és portada a TV3'.

Amb aquest titular obrim edició a ElRipollès.info amb una experiència nova, tant pel mitjà com per un servidor, una videoentrevista a l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà. La idea és utilitzar de manera regular aquest gènere i per tant continuar marcant la referència en el món digital d'aquesta comarca 'deprimida' que és com ens va anomenar -encara que l'alcaldessa no li agradi- la Generalitat. Hem penjat el document al servidor de vídeos Vimeo fet que ens ha permès oferir una qualitat excel·lent. Talment com si visualitzéssim un DVD. En les primeres dotze hores hem tingut unes 235 visualitzacions cosa que, en el context 'deprimit' del Ripollès, està prou bé.

L'entrevista arriba just un any després de les eleccions municipals i serveix per fer balanç d'aquest primer quart de mandat i abordar els principals temes de futur.

La crisi al Ripollès

En el primer bloc de l'entrevista es tracta la situació econòmica de la comarca especialment, en un context de desacceleració o crisi econòmica. Tot i això Jordà no accepta 'que ni el Govern ni ningú digui que el Ripollès és una comarca deprimida'. Així mateix, tot i que afirma que es mantindran vigilants per mitigar els efectes de la crisi, recorda que, en el sector de la construcció 'és una gran sort que a Ripoll no s'hagin construït gaires segons residències'. A nivell econòmic un altre punt calent és la situació de Comforsa sobre la qual afirma que 'les inversions es duran a terme' tot i admetre que 'no sap quan es produiran'.

Teresa Jordà per molts anys?

En l'entrevista Teresa Jordà no aclareix els seus plans de futur. En aquest sentit afirma 'no tenir ni remota idea si es tracta de la darrera legislatura al capdavant del consistori' però considera que mentre 'tingui il·lusió i m'hi vulguin' tindrà força i capacitat per acabar el projecte iniciat. Tanmateix també es mostra clara i rotunda: 'El dia que em senti apoltronada crec que seré prou capaç per dir que marxo'. Respecte al primer any de legislatura l'alcaldessa de Ripoll admet que ha estat 'de sembrar' però que 'la collita es preveu molt bona'. En aquest sentit fa referència a grans projectes com la Biblioteca, el Museu, la Lira, el passeig Ragull, la vianalització del Barri Vell, el polígon de la Barricona...   Per altra banda admet que, de moment, no hi ha acord entre els promotors de l'operació urbanística a la Devesa del Pla (420 habitatges) i la Generalitat per tal que la zona sigui una Àrea Residencial Estratègica (ARE) (més informació aquí). En l'antiga Preparación Jordà considera que 's'hi hauran d'encabir nous equipaments centrals de la vila' i, respecte el nombre de pisos, entén que són 'molts' però que serà una 'bona manera de satisfer el creixement de Ripoll'. Tanmateix, recorda la necessitat de gestionar molt adequadament aquesta operació: 'si es gestiona bé serà un gran èxit, si no, quasi un drama.

'Amb la C-26 tinc la percepció que s'han malgastat diners públics' L'alcaldessa de Ripoll no entén que el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial s'hagin posat d'acord per arranjar de manera definitiva la C-26 entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. En aquest sentit té la percepció 'que es gasten diners públics tres vegades en una mateixa obra'. D'altra banda, lamenta que en la situació del tren Barcelona - Ripoll - Puigcerdà la manca de massa crítica provoca 'que no se'ns faci cas'. En aquest sentit assenyala que 'un tren que queda parat a Ripoll no és notícia enlloc mentre que si passa a Barcelona o Mataró és portada a TV3'.

Precipitació acumulada al mes de maig a cinc observatoris del Ripollès (descarregar gràfic alta resolució). Infografia: Arnau Urgell/ElRipollès.info

La percepció qualitativa que plovia quasi cada dia -per exemple a Ripoll va ploure tretze dies consecutius a partir de sant Pere Regalat- s'ha confirmat quantitativament en cloure el mes amb registres molt superiors a la mitjana. Concretament a l'observatori de Molló s'han recollit 319 litres per metre quadrat -quasi el triple de la mitjana-; a Núria 301,8 (per 125 de mitjana); a Ulldeter i Sant Pau al voltant de 240 litres -el doble de la mitjana- i a Planoles 247 litres. En tots els casos ha estat el maig més plujós segons el registre de dades automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que arriba a l'any 1997 en el cas de Molló i Sant Pau, el 1999 a Núria i el 2003 a Ulldeter.

Precipitació del mes de maig en el període 1997 - 2008 (descarregar gràfic alta resolució). Infografia: Arnau Urgell/ElRipollès.info

Article publicat a ElRipollès.info [01.06.2008]

Pluja quasi cada dia

A banda de la quantitat total de pluja també destaca el nombre de dies amb precipitacions. A UlldeTer el ple ha estat total amb 31 dies de pluja, als altres observatoris destaca Núria amb 25 dies, Planoles amb 23 i Sant Pau de Segúries amb 21. En el cas de Molló només es disposa de dades diàries entre el 15 i el 31 de maig, en aquest període ha plogut 15 dels 17 dies. El dia amb major precipitació va ser el diumege 25 de maig -per exemple 92 litres a Molló i 84 a Núria-.

Precipitació diària al llarg del maig de 2008 (descarregar gràfic alta resolució). Infografia: Arnau Urgell/ElRipollès.info

Veure per creure. Ahir el president i els vicepresidents del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, Pere Prat i Ponç Feliu respectivament, van comparèixer a la Comissió de Medi Ambient i Habitatge del Parlament de Catalunya. Pels responsables del Consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals riberencs- van fer una valoració de l'estat del riu Ter que van qualificar com a 'deplorable'. Fins aquí res a destacar -si ja donem per fet la situació del riu més enllà del Pasteral- però el vertader escàndol és que els diputats de la comissió de Medi Ambient es van mostrar 'sorpresos' i van afirmar 'desconèixer' que almenys un 75% del cabal del Ter s'extreu per a l'abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona (i per l'àrea de Girona i la Costa Brava). També es van preocupar per la imatge d'un riu que sovint no té prou força per desembocar al mar (veure foto), fins i tot en dies, que en el seu pas pel Ripollès supera els 150 metres cúbics per segon.

Des del Consorci es va sol·licitar al Parlament que o bé faci complir la Llei de 1959 -obliga a deixar un mínim de 3 metres cúbics per segon per sota del Pasteral- o, en tot cas que es promogui una nova Llei que reguli la disminució progressiva de l'extracció d'aigües del Ter. Des del Consorci afirmen que els diputats van prendre nota, amén.  

Més informació: especial 'I tu de què rius'.

Article publicat a ElRipollès.info [29.05.2008]

El Ritort a Molló. Foto: Josep Coma

La crescuda dels rius el passat diumenge 25 va suposar assolir un cabal de fins a 172,10 litres per segon, més de 150 litres més que el dia anterior (25,97). Tot i això, aquestes xifres no han permès que el cabal més avall del Pasteral es recuperi per sobre dels límits legals -la Llei de 1959 obliga a deixar 3 metres cúbics- ja que a Girona el diumenge passaven 1,51 metres cúbics i a Torroella tan sols 1,10. El record històric negatiu va ser el passat dia 7 amb tan sols 0,47 metres cúbics a Girona.

Evolució dels cabals la darrera setmana a Sant Joan i Ripoll. Font: ACA.

Notícia publicada a ElRipollès.info [27.05.2008]

El Ter a Camprodon. Foto: Josep Coma

A Sant Joan de les Abadesses per la seva banda el cabal va superar els 41,87 metres cúbics -el dia abans havia estat de 7,77-. Ahir de fet, encara va ser major 42,26 mentre que a Ripoll va disminuir lleugerament fins als 162,42. El fet que ahir no plogués -després de tretze dies consecutius- provocarà de ben segur que avui els cabals disminueixin (veure galeria fotogràfica del Ter al seu pas per Sant Joan de les Abadesses).

El Freser a Ribes.

El Freser a Ripoll.

El Merdàs a Campdevànol.

Més informació: consulta de cabals al portal de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Veure galeries fotogràfiques (25/05/08): el Ter i el Freser; el Ter i el Ritort.

Nadal ha volgut justificar les esllavissades per "haver-nos trobat amb un material molt trinxat" i l'intent de "tenir els talussos al màxim de verticals per reduir l'impacte ambiental de l'obra". Ara bé, ha considerat que en cap cas es deu a una manca de previsió. Finalment, ha afegit que també es millorarà el ferm de la variant de Camprodon -entre l'oficina de turisme i el giratori de Can Pascal-, d'aquesta manera la C-38 "deixarà de ser en la seva totalitat una carretera amb unes condicions precàries".

Notícies relacionades:

Una esllavissada talla durant 45 minuts la C-38 entre Camprodon i Molló [19/04/2008]
La C-38 restarà tallada indefinidament entre Camprodon i el pont de Beget [16/05/2008]

La crònica, és un gènere periodístic que convida a la ironia, al comentari jocós, al sarcasme... El problema sorgeix quan se supera la ratlla del mal gust i aquest es combina amb ignorància. És el cas del veterà periodista d'El Periódico Arturo San Agustín que, en una crònica de l'esmorzar institucional del dia de Sant Jordi, parla de l'alcalde d'Ogassa Ramon Tubert com 'un pacífico ciudadano, tocado con el gorro catalán y propietario de un bigote como el de Hitler, causaba cierto desasosiego'.

Article publicat a ElRipollès.info [25.04.2008]

Certament, el primer que podia haver fet el periodista era esbrinar qui era el 'pacífico ciudadano i saber si es tractava d'una performance folklòrica o la d'una persona que amb tota la dignitat, a banda d'ocupar un càrrec electe, llueix una peça de vestir típica tant quan baixa a la capital com quan dirigeix el trànsit al seu poble. Així mateix, San Agustín en la línia més rància del nacionalisme -sí, nacionalisme- espanyol aprofita la mínima anècdota per relacionar allò 'català' amb règims feixistes, totalitaris i excloents. Segurament, una vegada més, demostren que els excloents són ells amb tot el que no controla el seu aparell polticomediàtic. Per cert senyor San Agustín, el de la barretina porta bastants anys d'alcalde -en dues etapes- per tant, abans de llençar la pedra miri les hemeroteques. O, fins i tot, només calia veure el teletip d'Europa Press que ho explicava.

Podeu llegir l'article sencer aquí.

Missatge al bloc de Xevi Bardolet.

Perfil d'Arturo San Agustín.

Solució. Farem que el carrer sigui recte, sense aquest cul d’ampolla i, a més, la capella continuarà de peus. Com? Fàcil! Moure’m de lloc l’edificació. Ara, en la nova ubicació s’haurà d’especificar on era realment la capelleta abans. Tot un detall.

El Ripollès.info ha tingut accés al document de compromisos entre els quals destaquen la creació d'ordenances municipals conjuntes d'ordenació del paisatge, l'elaboració d'un manual de bones pràctiques de recuperació de patrimoni rural, realització de materials didàctics, incorporació de criteris paisatgístics en totes les obres públiques o la identificació i recuperació de la xarxa tradicional de camins.

En una reunió celebrada a l'Ajuntament de Camprodon el passat dia 4 de febrer, amb representants de tots els ajuntaments de la Mancomunitat (Camprodon, Llanars Molló, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter) es va decidirun pla participatiu per a la Carta de Paisatge. El pla aprovat intenta ser el màxim d'efectiu, concentrant totes les reunions en el període anterior a Setmana Santa.

Al llarg d'aquestes darreres setmanes s'han realitzat sessions temàtiques amb diversos sectors -la darrera serà el proper dia 29-. A banda, el dia 28 es presentaran els resultats als arquitectes de la comarca i finalment, el 14 de març es realitzarà la sessió de validació. Posteriorment, i si hi ha acord, s'hauria de fixar la data per a la signatura de la Carta.  

Més informació:

Compromisos Carta del paisatge de la Vall de Camprodon

Sessió oberta de participació (Mancomunitat de la Vall de Camprodon)

Què és una carta del paisatge (Observatori del paisatge)

Característiques d'una ARE

El Decret llei que regula les ARE determina unes característiques a tenir en compte en el seu desenvolupament. En aquest sentit s'han de situar en 'nuclis amb capacitat vertebradora' és a dir, a partir de trames urbanes ja existents. Altrament, existirà un mínim de densitat (50 hab/ha) i d'habitatges protegits (50%), a banda, es podrà arribar a cedir fins un 15% de l'aprofitament per a equipaments. També es tenen en compte aspectes com l'eficiència energètica, l'estalvi en el consum d'aigua, les energies renovables i els sistemes de gestió de residus. Per altra banda, el desenvolupament d'aquests sectors es realitzarà a través de consorcis formats per l'Institut Català del Sòl, els mateixos ajuntaments i la participació privada o de cooperatives.

Una proposta del PSC

Recentment el PSC de Ripoll va proposar que Ripoll fos una de les ciutats escollides i que l'espai fos la Devesa del Pla. Ahir al vespre Enric Pérez, portaveu dels socialistes al consistori ripollès i tinent d'alcalde, va afirmar desconèixer si Ripoll seria un dels municipis escollits. Tanmateix esperava que la resolució fos favorable i reconeixia que des de Política Territorial s'havia treballat a partir de la seva proposta i que s'havien iniciat contactes amb la promotora. Per altra banda, el regidor d'Urbanisme Eudald Casas (ERC) va declarar el passat dia 12 que 'si Política Territorial feia alguna proposta l'estudiarien, però que de moment el conveni amb la propietat està firmat'.

Demà divendres 15 de febrer, els consellers de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar presentaran les localitzacions de les 40 àrees residencials estratègiques que es tiraran endavant arreu del Principat. D'aquesta manera s'espera que demà al migdia es defineixi si a la Devesa del Pla -als terrenys de la Preparación Textil- s'inclou en aquesta actuació emmarcada en el Pacte Nacional de l'Habitatge i que ha de permetre desenvolupar una política d'habitatge protegit.

Recentment el PSC de Ripoll va proposar que Ripoll fos una de les ciutats escollides i que l'espai fos la Devesa del Pla. Des d'ElRipollès.info ens hem posat en contacte amb Enric Pérez, portaveu dels socialistes al consistori ripollès i tinent d'alcalde, i ha afirmat desconèixer la qüestió. Tanmateix espera que la resolució sigui favorable i reconeix que des de Política Territorial s'ha treballat a partir de la seva proposta i que s'havien iniciat contactes amb la promotora. Per altra banda, el regidor d'Urbanisme Eudald Casas (ERC) va declarar el passat dia 12 que 'si Política Territorial feia alguna proposta l'estudiarien, però que de moment el conveni amb la propietat està firmat'.

Quan l'alcalde aixeca la comporta

Josep Morer va ser alcalde de Molló entre 1999 i 2003. En aquest temps a banda de la seva feina al consistori era l'encarregat de la central hidroelèctrica de titularitat municipal però adjudicada a l'empresa Salvador Serra SA. D'aquesta manera, i segons ha pogut saber ElRipollès.info, l'alcalde aixecava i baixava la comporta sense uns criteris gaires 'clars'. Aquest fet provocava que de manera reiterada la riera de Fabert i el riu Ritort quedessin secs, i afectava una zona que els serveis territorials de Medi Natural havien alertat que era de gran importància per la gran riquesa de truites.

La denúncia d'AEMS l'any 2000 es va resoldre el 17 de desembre de 2002 amb un 'expedient d'extinció per caducitat de la concessió d'aigües superficials'. Abans però, l'intent negociador de l'ACA es va saldar amb fracassos per la manca de voluntat de Josep Morer d'arribar a un acord. D'aquesta manera, es va abocar al municipi a una via judicial quan un acord hagués permès tenir una certa producció elèctrica i compatibilitzar-ho amb el manteniment dels hàbitats fluvials. Els tribunals, tant el 2006 com el 2008 han donat la raó a l'ACA i d'aquesta manera Molló es queda sense central.

Veure galeria de fotos de les instal·lacions escolars buides. Fotografies: Arnau Urgell/ElRipollès.info

Canvis 'substancials' en el POUM

Jordi Munell, portaveu de CiU, considera que el POUM ha patit canvis 'substancials' des de la seva fase d'exposició pública. En aquest sentit ha assenyalat entre altres qüestions les modificacions dels informes d'inundabilitat, ambiental i la presentació de l'estudi de mobilitat; així com els convenis urbanístics en els terrenys de la Preparación Textil i Filpur, la futura ubicació del nou CAP i l'ús de l'actual. CiU lamenta que tots aquests temes es tractin d'esquenes a la ciutadania, ja ni van ser objecte en el seu moment dels processos participatius del POUM ni tan sols estan penjat a internet. 'Fins i tot -fent referència a la Preparación- l'Ajuntament ha negat la documentació a vilatans que s'han acostat fins al consistori a demanar-la'.   Per tot plegat, Munell considera necessari obrir un nou període d'exposició pública -encara que sigui curt- per tal que la ciutadania pugui incidir en aquestes qüestions. Així mateix ha recordat que recentment el PSC ha fet una proposta per la Preparación que modificaria molt el conveni. 'Nosaltres recollim el guant dels socialistes i demanem que al debat hi pugui participar tothom'. Respecte els terrenys de la Preparación -en el qual un conveni entre Ajuntament i propietaris preveu construir 420 habitatges, fet que no estava inclòs en el primer Pla- Munell entén 'que ni part de l'equip de govern no estan satisfets amb la proposta que hi ha sobre la taula'.   Segons ha explicat el portaveu convergent, la Llei d'urbanisme preveu aquesta possibilitat sempre i que les modificacions siguin 'substancials'. 'Malgrat que es tracta d'un concepte molt subjectiu, des de CiU entenem que és el cas de Ripoll' ha afegit Munell.  

Esquerra ho descarta i contraataca

Des de ElRipollès.info ens hem posat en contacte amb Eudald Cases, regidor d'Urbanisme de Ripoll. El regidor republicà ha descartat totalment la proposta de CiU. En aquest sentit considera que els informes generen tan sols 'retocs menors' i que els convenis urbanístics han estat a exposició pública. Així mateix, recorda que el conveni de la Filpur -empresa situada en l'illa formada pels carrers Doctor Ragué, del Nord i Mn. Cinto Verdaguer- ja va ser firmat per CiU l'any 2002. 'En aquell moment els convergents no ho van vincular a l'aprovació del POUM i ni tant sols van preveure el 10% de cessions i el 30% d'habitatges protegits' ha afirmat Casas. Així mateix afegeix que amb molt bona voluntat han aconseguit reconduir el conveni per tal que s'adeqüés a llei. Aquesta operació suposarà segons Eudald Casas la construcció de 65 nous habitatges.

Respecte a la proposta socialista per la Preparación, Casas considera que ara la pilota està al teulat de la Generalitat. 'Nosaltres tenim un conveni firmat, si des de Política Territorial se'ns fan una contraproposta l'estudiarem' ha afegit.

Bona part dels centres educatius de la comarca no faran classes aquest dijous. Foto: Arnau Urgell/ElRipollès.info

En general, a comarques com la Garrotxa o el Ripollès es preveu que la vaga tingui una incidència entre el 80 i el 90%, especialment a l'educació primària. El Decret de serveis mínims obliga a que una persona de l'equip directiu estigui a l'escola en horari escolar. Tanmateix, el director en cas que consideri que el personal que resta al centre no és suficient per garantir la seguretat dels alumnes té potestat per ordenar-ne el seu tancament.

Mobilitzacions

La vaga del dia 14 està convocada per tots els sindicats: la USTEC i les seccions d'ensenyament de la CGT, CCOO i UGT. També els estudiants es mobilitzaran arreu del Principat convocats pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP) entre altres. Així mateix, a nivell polític, tant ICV com EUiA i les CUP s'han mostrat radicalment en contra de la Llei. ERC en canvi no ho ha volgut valorar ja que afirma que no disposa de prou elements de judici. A les comarques gironines les mobilitzacions se centralitzaran a Girona amb una manifestació a la plaça de Jaume I a les 12 hores. Des d'allà els mestres i estudiants es dirigiran fins a la plaça Lleó seu de Serveis Territorials d'Educació. També hi ha marxes convocades a Barcelona, Lleida, Tortosa, Reus i Tarragona. 

Protesta de mestres a Vic en motiu de la visita del conseller Maragall. Foto: Marc Riera/ACN.

La LEC, un pas cap a la privatització de l'educació?

Malgrat que l'articulat de la Llei d'educació de Catalunya (LEC) es va redactar a finals de novembre no s'ha fet públic. Ni tan sols els altres dos partits del govern (ERC i ICV-EUiA) hi han pogut accedir. L'únic document al qual han accedit sindicats i partits són les Bases de la Llei. Segons els sindicats la LEC permetrà avançar cap a la privatització de l'educació pública, a partir de la gestió privada dels centres públics talment com el model sanitari, en el qual diversos CAP i altres equipaments els gestionen consorcis privats.

Xavier Diez, portaveu de l'USTEC a les comarques gironines recorda que malgrat ser una llei pretesament 'de país' té traduccions literals de la Llei aprovada per Tony Blair l'any 1998 i que ha servit per desmantellar l'educació pública a Anglaterra. A banda de la gestió a partir de 'fundacions sense ànim de lucre', que en països com Anglaterra ha permès l'entrada de sectes religioses als centres públics -en alguns casos s'ha tret Darwin del currículum- altres aspectes que es recullen en les bases de la LEC són segons Diez la figura del director - gestor. Aquest càrrec, seria l'encarregat de buscar el finançament extern, fet que podria permetre l'entrada d'empreses privades en serveis com els menjadors, la seguretat, les activitats extraescolars...

La voluntat economicista de la nova llei es demostra segons el representant d'USTEC consultat per ElRipollès.info amb la nomenclatura ja que es parla de clients (i no de famílies), de capital humà (i no d'alumnes) i de recursos humans (no de docents). Així mateix, Diez explica que s'externalitzarà a empreses privades l'avaluació o inspecció que realitzaran 'rànquings de qualitat' tal i com succeïx al Regne Unit. D'aquesta manera, segons Xavier Diez hi haurà escoles de primera, segona i tercera; diferències que cada vegada s'eixamplaran més. Aquests criteris economicistes, poden afectar especialment a les escoles rurals ja que malgrat ser socialment 'la joia de la corona' són econòmicament les menys rendibles. Per Xavier Diez, la LEC reforçarà la concentració de serveis cap als municipis grans, i aquest fet explica que la mobilització a comarques com el Ripollès sigui tant important.

Més informació:

Comunicat de les CUP de suport als sindicats de mestres i estudiants

Especial LEC Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Especial LEC Departament d'Educació Federació d'Ensenyament de CCOO

Federació d'Ensenyament de la CGT

USTEC

Per altra banda, la CUP demana que s'inicii un procés participatiu en l'elaboració del Pla d'ordenació urbanística municipal. 'Definir el model de poble ha de passar per una participació real no pas complir l'expedient' ha declarat Villanueva a ElRipollès.info. L'alcalde santjoaní va valorar positivament la proposta però va recordar que tal i com s'estipula en la Llei d'urbanisme, el desenvolupament d'instruments de participació és un mandat obligatori.

Cal recordar que la formació independentista va quedar fora del consistori malgrat superar el 5% dels vots en les passades eleccions municipals.

Nadal firmant al llibre d'honor de Sant Joan de les Abadesses

Article publicat a ElRipollès.info (31/01/2008)

En canvi Nadal, no ha fet cap referència a la C-26 que en el seu tram entre Collabós i Ripoll presenta un estat lamentable. A priori, i tal com van anunciar diversos càrrecs electes del PSC la setmana passada entre febrer i març se'n realitzaran obres de millora.

Nadal si que ha parlat de la Colònia Llaudet -curiosament on la C-26 té una de les zones més castigades- i ha afirmat que ja es treballa en la redacció del Pla parcial per impulsar de nou aquest enclavament com a nucli industrial de la comarca. Així mateix, i de manera independent, busquen un nou inquil·lí per la fàbrica nova de Llaudet. Nadal en canvi, no s'ha volgut mullar si es tractarà d'un projecte d'àmbit comarcal o local: 'el caràcter d'un polígon no el marca una denominació sinó una mida, i la mida anirà en funció de l'impuls que hi donin els municipis de la comarca'.

El Ripollès avança amb ZP

Si Nadal destacava la tasca dels governs Maragall i Montilla la cap de llista del PSC per a les eleccions del Congrés espanyol Montse Palma ha destacat 'el gran impuls que ha viscut el Ripollès gràcies a Rodríguez Zapatero'. Concretament ha fet referència al projecte de desdoblament de la C-17 i la variant est de Ripoll -tot i que es tracta d'obres de la Generalitat- i el projecte previst pel 2013 del 'reclamat túnel de Toses'. Palma ha recordat que en la legislatura 2004-2008, el govern espanyol ha licitat més de 2.000 milions d´euros en infraestructures en el conjunt de la demarcació. 'Això demostra la gran gestió del govern Zapatero amb les comarques gironines', ha afirmat la candidata.

Puigcercós i Bassagaña escolten a l'alcalde d'Ogassa Ramon Tubert. Foto: ACN

El decret que està preparant el Departament de Governació preveu tres trams de dotació: un per a municipis de fins a 100 habitants -sou anual de 10.136 euros-, un per a municipis entre 101 i 500 habitants -12.162 euros anuals-, i el tercer per a municipis de fins a 2.000 -17.162 euros. Els alcaldes que es beneficiaran d'aquesta proposta són els de Campelles, Gombrèn, Llanars, les Lloses, Ogassa, Molló, Pardines, Planoles, Queralbs, Sant Pau de Segúries, Setcases, Toses, Vallfogona de Ripollès i Vilallonga de Ter.  

Escolta a Joan Puigcercós (48''): l'objectiu és que els alcaldes o regidors de municipis petits tinguin 'millors condicions de treball' (ACN).

Aquest sistema haurà de servir segons el Departament per ajudar a satisfer l'import de les retribucions fixades pel ple de l'entitat local corresponent. En aquest sentit afirmen que 'no té la intenció de professionalitzar la tasca; més aviat, tracta de dignificar l'activitat política i de possibilitar que l'accés a aquesta responsabilitat estigui oberta a tothom'.

El desplegament d'aquesta iniciativa està relacionat amb la Carta europea de l'autonomia local, que va entrar en vigor l'1 de setembre de 1988, i que concreta que la representació local ha d'assegurar el lliure exercici del seu mandat, i ha de permetre una compensació econòmica congruent amb l'esforç i la dedicació que se'n deriva. A més, l'Estatut de Catalunya parla de la protecció de les entitats locals més dèbils i reclama l'adopció de procediments de compensació financera o mesures equivalents.

Opina sobre aquesta qüestió al Fòrum pobles de Sant Joan de les Abadesses.

Roqué i Nadal no estan d'acord amb l'ús del Palmàs?

Article publicat a ElRipollès.info (31/01/2008)

La història del Palmàs

El Palmàs és un edifici amb història. I és que va ser la casa natal de Jaume Nuné i Roca, santjoaní cèlebre per guanyar el concurs internacional de composició de l'himne de Mèxic. Precisament, en els jardins d'aquest edifici hi ha instal·lat un monument per commemorar l'agermanament amb la població mexicana de San Luís de Potosí, on va néixer l'autor de la música de l'himne.

L'anterior equip de govern va iniciar el projecte per instal·lar-hi la biblioteca. De fet, es va acabar la primera fase d'adequació de la façana i del pati. Posteriorment, el canvi en l'equip de govern va paralitzar les obres ja que en el programa del PSC s'hi va incloure la seva conversió en casal d'avis. Aquest fet va suposar segons l'anterior alcaldessa Elisabet Regué la pèrdua d'una subvenció de 600.000 euros de la Generalitat i la Diputació. En declaracions a ElRipollès.info ha afirmat: "ens diuen que l'Ajuntament està arruïnat, però el problema l'han creat ells en demanar crèdits per tornar subvencions que havíem aconseguit".

La diferència entre els documents de Joaquim Nadal i Ramon Roqué ha provocat avui que, encara que anecdòticament, l'ús del Palmàs hagi estat de nou motiu de controvèrsia.

Joaquim Nadal i Ramon Roqué firmen el conveni. Foto: Arnau Urgell/ElRipollès.info

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha firmat a Sant Joan de les Abadesses el conveni per a la reforma integral de la Vila Vella. Aquesta actuació, amb un total de 3,14 milions d'euros està inclosa en la darrera convocatòria de la Llei de Barris. Un instrument legislatiu que Nadal ha qualificat de "radicalment municipalista" i que arribarà enguany als 1.000 milions d'euros invertits en un centenar de municipis. En el cas de Sant Joan Nadal considera que servirà per "polir un diamant en brut" ja que el patrimoni, la història i les potencialitats del centre de la població són molt importants.

Corresponsabilització i multiplicació

La Llei de barris es basa en dos principis. Per una banda la corresponsabilització ja que el pressupost s'aporta a parts iguals (1,5 milions d'euros) pel DPTOP i per l'Ajuntament i també amb la participació veïnal per a l'execució dels projectes. D'altra banda, aquesta llei "radicalment municipalista" esdevé una "bola de neu" segons Nadal ja que permet un efecte multiplicador amb la participació d'altres departaments -programes de salut, treball, habitatge...- i dels privats. En aquest sentit considera que "no és una operació de maquillatge sinó de renovació global".

Actuacions en quatre eixos

L'alcalde Ramon Roqué ha explicat els principals eixos del projecte que es desenvoluparà els propers quatre anys. Per una banda equipaments com el casal d'avis al Palmàs o el projecte Terra de Comtes al Palau de l'Abadia. En segon lloc els elements de caràcter urbanístic, com l'arranjament de places i carrers o la creació del Parc de la muralla. Finalment, els projectes de desenvolupament econòmic i cohesió social així com la rehabilitació d'edificis.

Nadal firma en el llibre d'honor de Sant Joan amb presència de l'equip de govern.

Roqué també ha volgut destacar el paper dels anteriors alcaldes que van impulsar un Pla especial per a la Vila Vella (Gerard Costa i Josep Bassagaña) mentre que amb Elisabet Regué al capdavant del consistori es va optar a la convocatòria finalment concedida. Tanmateix, l'actual alcalde no ha fet referència a la seva posició en el ple extraordinari en el qual es va aprovar el projecte. En aquell moment va considerar que s'actuava amb "masses presses" i que si no es concedia l'ajut es "llençarien a les escombraries els dos milions de pessetes de l'estudi".

Escolta a Ramon Roqué (16''): assegura que amb les millores de la Vila Vella aquest barri serà un dels més emblemàtics del país (ACN).

Concretament s'avança un any en el calendari previst per sis projectes, en dos anys quatre actuacions més, i una actuació fins a quatre anys. Així, s'avança al 2010 l'estació depuradora d'aigües residuals i col·lectors de Planoles, prevista pel 2014. Així mateix, pel 2008 s'avança la millora dels serveis de transport públic entre Ripoll-Olot-Girona, i les millores al nucli antic i centre històric de Sant Joan de les Abadesses (previst pel 2010). També es reprograma pel 2009 l'adeqüació del CEIP Pirineu a Campdevànol, i l'extensió addicional de cobertura de banda ampla rural a la comarca.

En infraestructures viàries, s'avança el condicionament Campdevànol-Xoriguera (GI-401) pel 2009-2010, la variant est de Ripoll (C-17) pel 2010-2012, el condicionament GI-400 de Toses a Alp pel 2008-2010, i el condicionament N-152 al Túnel de Toses pel 2009-2013. Així mateix, també es programa pel 2009-2010 el polígon industrial Colònia Llaudet de Sant Pau de Segúries.

Consulta el Pla d'iniciatives de dinamització comarcal aprovat pel Govern.

Notícies relacionades (El Ripollès.info): Els detalls del Pla Marshall a la catalana // El govern aprovarà avui a Tortosa un pla per a les comarques 'deprimides' com el Ripollès