És un secret ben guardat, poc conegut, però al nord i al Sud de l'Ametlla de mar, poc abans d'arribar al Delta de l'Ebre, hi ha el millor conjunt de cales solitàries, quasi verges, paradisíaques de la costa de Tarragona i, potser del Mediterrani espanyol. Cales com Xelin, Santes Creus, Olivaret, Vidre i moltes altres, es poden trobar seguint la carretera costanera que hi arriba des de l'Ametlla. Per passar uns dies hi ha molts hotels i bons càmpings, amb bungalows. Nosaltres hem estat a l'hotel del port i al S'Alguer. Molt bé i molt familiars. Per dinar i sopar bon peix qualsevol restaurant és bo, però ens agrada el que està a la plaça, dins del poble.

Es un secreto bien guardado, poco conocido, pero al norte y al Sur de la Ametlla de mar, poco antes de llegar al Delta del Ebro, encontrareis el mejor conjunto de calas solitarias, casi vírgenes, paradisíacas de la costa de Tarragona y, quizás del Mediterráneo español. Calas como Xelin, Santas Cruces, Olivaret, Vidrio y otras muchas, se pueden encontrar siguiendo la carretera costera que llega desde la Ametlla. Para pasar unos días hay muchos hoteles y buenos càmpings, con bungalows. Nosotros hemos dormido en el hotel del puerto y en el S'Alguer. Muy buenos y muy familiares. Para comer y cenar buena pescado cualquier restaurante es bueno, pero nos gusta el que está en la plaza, dentro del pueblo.

It is a secret. But in the Ametlla town, a little bit before coming to the Delta of the Ebro, you will find the best solitary beaches the most virgins and paradisiac beaches of the coast of Tarragona and, probably of the Spanish Mediterranean sea. Beaches like Xelin, Holy Crosses, Olivaret, Glass and others. They can be found following the coast road that comes from the Ametlla. To spend some days there are many hotels and good càmpings, with bungalows. We have slept in the hotel of the port and in the S'Alguer. Very good and very familiar. To eat good fish any restaurant is good, but we like that who is in the main square, inside the village.

L'Ametlla de mar és un poblet mariner amb molt d'encant. Situat a mig camí entre Tarragona i el Delta de l'Ebre, ben comunicat al peu de la N-340 i la AP7, encara no està destrossat pel turisme de mases. Fundat encara no fa dos segles, els seus carrers blancs i el seu port pesquer, molt important, són bellíssims. Però encara gaudireu més de les cales, les amagades i poc conegudes platges que, al Sud i al Nord, rodejen el poble. Des de Calafat a la Punta de l'Àliga. Xelin, Santes Creus, Olivaret... noms que són petits racons de Mediterrània verge i paradisíaca. Teniu molts bons hotels a l'amella: el del port, el de S'Alguer, o càmpings molt moderns en un entorn natural envejable. I també bons restaurants on degustar especialitats marineres. Us recomano el que hi ha a la plaça. Per xupar-se els dits. No deixeu de visitar un dia l'Ametlla i resseguir la seva costa. De veritat que al·lucinareu!.

La Ametlla de mar es un pueblecito marinero con mucho de encanto. Situado a medio camino entre Tarragona y el Delta del Ebro, bien comunicado, al pie de la N-340 y la AP7, todavía no está destrozado por el turismo de masas. Fundado todavía no hace dos siglos, sus calles blancas y su puerto pesquero, muy importante, son bellísimos. Pero todavía disfrutaréis más de las calas, las escondidas y poco conocidas playas que, al Sur y al Norte, rodean el pueblo. Desde Calafat a la Punta del Aguila. Playas como Xelin, Santas Cruces, Olivaret... nombres que son pequeños rincones de Mediterráneo virgen y paradisíaco. Tenéis muchos buenos hoteles: el del puerto, el de l'Alguer, o càmpings muy modernos en un entorno natural envidiable. Y también buenos restaurantes dónde degustar especialidades marineras. Os recomiendo el que hay en la plaza. Para chuparse los dedos. No dejáis de visitar un día la Ametlla y seguir su costa. De verdad que alucinareis.

The Ametlla is a beautiful seaworthy town. Placed between Tarragona and the Delta of the Ebro, it's very well communicated, by N-340 and the AP7 autoroute. It's not destroyed by the tourism of masses. Founded  not two centuries ago, you enjoy their white streets and the fishing harbour. But will enjoy more the beachesthat surrounded the village. You have many good hotels: that of the port, that of l'Alguer, or càmpings very modern in a natural enviable environment. And also good restaurants where to taste seaworthy specialities. I recommend to you the one that exists in the main town square.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre és una destinació que no pot faltar si viatgeu amb infants. Els camps d'arròs, les aus, les llacunes, el centre d'interpretació, el paisatge, el riu... tot sembla posat allà per gaudir-ne. Porteu uns bons prismàtics i ganes de veure moltes coses. Podeu complementar-ho amb un passeig en barca o una visita a Tortosa.

El Parque Natural del Delta del Ebro es un destino que no puede faltar si viajáis con niños. Los campos de arroz, las aves, las lagunas, el centro de interpretación, el paisaje, el río... todo parece estar allí para  disfrutarlo. Traéros unos buenos prismáticos y ganas de ver muchas cosas. Podéis complementarlo con un paseo en barca por la desembocadura del Ebro o una visita a Tortosa.

The Nature reserve of the Delta of the Ebro is a destination that cannot be absent if you travels with children. The fields of rice, the birds, the lagoons, the center of interpretation, the landscape, the river ... everything seems to be there to enjoy it. You have to brought good prismatic. You it can complement the visit with a walk in boat for the Ebro's river or a visit Tortosa.

El poble de Deltebre està situat prop de la desembocadura de l'Ebre. És un centre d'excursions fantàstic per conèixer el delta d'aquest riu. Es pot anar a Riumar, a l'illa de Buda, al parc natural, o bé fer una volta en barca pel final del riu, una experiència no gaire cara i molt agradable i divertida, sobretot pels infants. És un paisatge molt diferent, amb els camps d'arròs i les aus, i tan pla. Podeu dormir a Vilafranca del Delta o a Tortosa a l'hotel Corona Tortosa. Per menjar hi ha desenes restaurants que faran els famosos arrossos o el peix fresc.

Deltebre está situado en la desembocadura del Ebro. És un centro de excursiones fantástico. Vale la pena conocer el delta del rio. Podeis ir a Riumar, a la isla de Buda, al parque natural, o en barca por el rio, una experiència no cara y si agradable y divertida, sobretodo para los niños. Es un paisaje diferente, campos de arroz y aves, todo plano. 

Deltebre is placed in the Ebro river. It's a fantastic center of excursions. You can knowing the delta of the river from Deltebre. Go to Riumar, to Buda's island, to the nature reserve, or in boat for the river, a not expensive experiència and if agreeable and enterteining, overcoat for the children. It is a different landscape, fields of rice and birds. 

Hoy podría ser el día de los inocentes, pero no lo es. Los comunistas de Iniciativa, los sandías que salieron a la calle junto a los socialistas una y mil veces a protestar contra el PHN, han aprobado ayer junto al PSOE el trasvase del Ebro.

Aquí, lo que decía el verde Joan Herrera poco antes de las elecciones. ¿Cómo se sentirán hoy los 180.000 ingenuos que votaron hace poco mas de dos meses a estos pijo-progres, quienes decían ser los portadores de "políticas justas, lógicas y valientes"?

Via Vilaweb.

Aquesta setmana a Bloc.tdi hem preparat un programa dedicat a posar-te en safata activitats culturals que pots fer durant els mesos de més calor.

Música, viatges solidaris, cursos i tallers i exposicions són els protagonistes dels mesos de juny i de juliol.

Aquí podeu veure la primera part del programa:

La segona part:

I la tercera:

Del País Basc estant, on he anat a recollir opinions per a un llibre que intento escriure, m'arriba la decisió dels governs català i espanyol de no construir finalment la canonada que havia de portar –o no– aigua de l'Ebre a Barcelona. Decisió encertada, que –amb una altra mentalitat menys "urbana" i més coneixedora de com es comporta el temps al nostre país– probablement no hauria calgut prendre, perquè mai no s'hauria d'haver plantejat l'obra prevista. No m'agrada donar-me-les de profeta, perquè no en sóc ni comparteixo una certa visió del periodisme que sovint he titllat de "periodisme ficció": la d'aquells que sempre estan preveient el futur de forma unidireccional, com si aquest fos previsible sense dubtes raonables de cap a on aniran els esdeveniments. Però, en aquest cas, em semblava tan clar que no n'hi havia per tant que, el 8 d'abril, vaig escriure aquest article al bloc: "Tant soroll per no res". Doncs, això: si en tot aquest afer hagués imperat el seny pagès i no la por urbanita –sobretot la induïda per uns polítics que temien, no només que la població de l'àrea barcelonina es quedés sense aigua, sinó que haguessin de reduir-ne el consum els hotels i els negocis turístics en un moment de recessió en altres sectors de l'economia–, s'hauria pogut evitar tot aquest vodevil. Com deia en aquella ocasió, el problema del canvi climàtic i d'abastament d'aigua a una societat que cada vegada en consumeix més és molt més profund que no un episodi com aquest. I cal abordar-lo fent els deures de debò i no deixant-se emportar per un catastrofisme eixelebrat que només ha fet que dividir la nostra societat i augmentar la falta de confiança en els qui gestionen els interessos públics.

 Fotografia de Manel Zaera

La  Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja ho té tot a punt per a la manifestació que demà recorrerà Amposta, per expressar al carrer quin és el rebuig del territori al transvasament urgent a Barcelona. «Les nostres previsions és que hi haurà molta gent, i som molt optimistes», va remarcar ahir un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello. De fet, durant les últimes hores la PDE no ha deixat de rebre adhesions i mostres de suport importants, com la del sindicat Unió de Pagesos o la de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. El moviment social pretén que la manifestació d'Amposta siga un èxit per forçar el govern a retirar el projecte de la interconnexió de xarxes, però sobretot per reclamar un canvi d'actitud als polítics del territori.

Les nostres propostes inclouen la Setmana Cultural del Campus de la UPC de Terrassa, les Festes de Primavera de Palafrugell, la projecció de "Still Life", i el certamen de curtmetratges Ocular'08.

A més a més, visitem alguns dels blocs de la TDI que més ens han cridat l'atenció aquesta setmana!

Podeu veure aquí el programa, en tres parts:

La setmana vinent tornem amb un especial Cineclubs!

Avui he estat parlant amb un dels regants del Delta, un d'aquests als que la Generalitat comprarà els drets d'aigua. M'ha explicat que els regants es queixen perquè van curts d'aigua. I que l'aigua que fan servir per regar és reciclada del Delta, no directament del riu.

Si a ells els fa falta més aigua de la que tenen, i al Delta li fa falta més abocament d'aigua i sediments per a mantenir-se, ja m'explicareu si haurà o no impacte ecològic.

Però el que més m'extranya és que ningú (que jo sàpiga) hagi posat el crit al cel sobre la greu manca de previsió del Govern. Jo no sé quins diaris llegeixen l'Honorable Sr. Baltasar o el Molt Honorable Sr. Montilla, però això de la sequera ja fa temps que dura. Dura des de fa tant, que l'expressió castellana la pertinaz sequía ja ha avorrit el personal. Però aquí hem trigat fins el darrer moment en moure'ns per abastir d'aigua l'àrea més densament poblada del país, on viu més del 70% de la població catalana, i on es genera encara la major part d'activitat econòmica.

Més enllà de les decisions concretes que prenguin a partir d'ara, i de la manera d'explicar-les, m'agradaria que algú digués (confessés, més aviat) on han tingut el cap tots aquests anys que porten al Govern i quin pensament tenien. És que sinó em veig venir que això serà la cançó de l'estiu durant uns quants anys.

I diguin el que diguin, la mala música no ens portarà l'aigua que necessitem.

Salut i sort,
Ivan.

D'un temps ençà –potser podríem dir que des del primer tripartit–, la política catalana és plena de sorolls que no deixen lloc al debat serè sobre els problemes que ens afecten. En vivim ara el darrer episodi, provocat pel descens de l'aigua als embassaments a causa de la manca de pluges de l'actual temporada, i els problemes que pot portar dins d'uns mesos per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Estic convençut que, al capdavall, tot acabarà en un soroll més que s'esvairà quan –a mitjans de maig– el nivell dels pantans retorni a situacions més o menys acceptables que evitin actuacions dràstiques com les propostes que han provocat la batussa. Com cantava Raimon, al nostre país l'aigua no sap ploure, però tard o d'hora –poc o molt, plugims o torrentades– acaba plovent. Això no vol dir que no calgui fer res –el canvi climàtic, segons tots els indicis, va de debò a mitjà i llarg temini– sinó que no s'ha de fer d'aquesta manera.

El conseller Francesc Baltasar és una anguila política. El conec des que, a finals dels anys 70 del segle passat, érem delegats sindicals a "Grupo Mundo": ell a "Mundo Diario" i jo a "TeleExpres", dos diaris que ja no deuen dir res a la gent jove d'avui. Llavors ja era el que els més a l'esquerra que ell en dèiem un "psuquero". Terme que, amb tots els meus respectes per als qui van deixar la pell millitant al "Partit", volia dir que havies de vigilar perquè a la primera de canvi te la fotia, i una decisió assembleària de seguir la vaga es podia convertir –fruit dels seus dots dialèctics– en un retorn a la feina al cap d'uns minuts.

Per mi la batussa aquesta de l'aigua té una de les seves raons en l'actitud amb què l'ha abordat el conseller Baltasar –i, amb ell, el Govern de la Generalitat–, amb silencis, negacions, mitges veritats, jocs semàntics... Servint en safata a l'oposició els arguments més banals per fer-ne un bon safareig. I, sobretot, obviant el debat de fons sobre el problema a mitjà i llarg termini. Un debat que sembla no interessar ni els uns ni els altres, perquè tots plegats només governen i fan oposició amb la perspectiva del dia a dia.

Mentrestant, hauran quedat pel camí més nafres en els enfrontaments entre els territoris, perquè això de l'aigua desperta els instints més irracionals de la gent. Com que he treballat amb pagesos divuit anys, dirigint la revista "La Terra" de la Unió de Pagesos de Catalunya, sé el que em dic. Vaig viure directament el debat sobre el projecte de transvasament de l'Ebre i, abans, el del pantà de Rialb. Sempre tindré present la conversa amb un tècnic de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que em va fer reflexionar: "No entenc per què us oposeu tant al transvasament i, en canvi, no dieu res dels permisos continuats de captació d'aigua de l'Ebre que la Confederació aprova cada dos per tres per a regar grans extensions de l'Aragó", em va dir mostrant-me un mapa amb les noves zones autoritzades per al reg.

Hi he tornat a pensar aquests dies. ¿Com és que es fan tants escarafalls per l'aigua del Segre i, en canvi, no hem sentit a Catalunya –o no ha estat publicitada–  cap veu d'alarma pel megaprojecte de ciutat de lleure i joc Gran Scala que es projecta als Monegres? ¿D'on treuran l'aigua els impulsors d'aquest meganegoci, per garantir-la als milers de treballadors i usuaris de les instal·lacions projectades? Només des de la Franja se n'han sentit crides en contra. ¿És que l'extracció continuada d'aigua de l'Ebre per garantir-la per als negocis a l'Aragó és menys perjudicial per al riu que transvasar-la al sud, cap al País Valencià, amb objectius semblants?

El debat sobre l'aigua és d'una gran transcendència i com a tal ha de ser abordat. El seu control ha generat, genera, i generarà encara més en el futur, enfrontaments entre els humans perquè és un bé escàs i vital per a l'espècie. Parlar d'una nova cultura de l'aigua no és una trivialitat, sinó una exigència, que no es pot abordar a atzagaiades segons les circumstàncies de cada moment, ni amb fórmules dogmàtiques que, sovint, oculten la impotència real per resoldre els problemes que ens afecten.

Quan, arran dels esdeveniments d'aquests dies, hem sabut que a la vora de Barcelona s'han fet malbé milers d'hectòmetres cúbics d'aigua, de forma continuada i malgrat les denúncies dels veïns, per la desídia dels seus administradors, amb pèrdues que es podien haver evitat fent les obres corresponents quan calia, he recordat també com, massa vegades, s'ha atribuït als pagesos la responsabilitat de malgastar-la. I com, a les comunitats de regants, se'ls han imposat dràstiques mesures de reducció del consum en èpoques de més necessitat d'aigua per als conreus, o se'ls ha obligat –justament– a fer obres en canals i sèquies per evitar-hi pèrdues. Mentrestant, se n'escolava a dojo en el subministrament a la gran ciutat. ¿És això la nova cultura de l'aigua?

Si el soroll d'aquests dies no serveix per plantejar-nos a fons no només d'on treiem l'aigua, sinó què en fem d'ella i com l'administrem, amb la perspectiva de temps de majors carències –que no són precisament els d'avui sinó els que vindran–, les baralles d'ara seran, una vegada més, inútils i contràries a l'interès de la gent d'aquest país. I és que ens governen uns polítics que no veuen més enllà del curt termini i prenen les decisions amb un ull posat en les enquestes d'opinió i un altre en els resultats electorals.

Aquests dies, les portades de la premsa del Principat sobretot, van ben plenes de titulars relacionats amb la severa sequera que patim arreu dels Països Catalans. El projecte del Conseller Baltasar de transvassar aigua del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona ha acabat per encendre totes les alarmes dels moviments socials de la zona i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, perquè de nou s'albira la confrontació entre territoris.

La confrontació Barcelona-Lleida només està provocada (qui sap si premeditadament) per aquells qui no tenen un model de país clar. Perquè a més no es tracta només de Barcelona i Lleida sinó que els problemes hídrics afecten al conjunt de les conques internes del Principat de Catalunya, és a dir a uns 5,5 milions de persones. I és més que evident que l'aigua del Segre no pot solucionar el problema a més de suposar una hipoteca bestial per a les terres de lleida. A més, per molt que es promoga com una captació temporal no podem ser aliens a l'impacte que suposa per al ciutadans de les comarques afectades.
.
La política transvassista al segle XXI no és vàlida, perquè hom acaba depenent com a solució de la mateixa causa del problema que et provoca l'escasetat. Si no plou d'una manera tant continuada i acusada, no plou enlloc. Sinó una visita a la desembocadura del Riu Segura (amb arribades puntuals d'aigua del Tajo) aniria bé per veure com està a zona. El cas del Roine és encara més clar. Allunya del Principat les tensions internes per la gestió de l'aigua però estem parlant de més de 700km de canonades, i a més el punt d'inici està situat en una de les zones de més pressió urbanística de l'Estat Francès que evidentment s'alçarà en armes. I per cert, abans de fer la proposta algú ha preguntat als francesos?

Al final de la correguda tot bé de la manca històrica d'un projecte hídric clar que no es pot fixar amb un sol govern de torn, sinó que ha d'estar basat en un pacte entre totes les forces politiques del Principat en un principi, però seria molt més interessant que es fera extensiu als Països Catalans, sobretot entre Pais Valencià i Catalunya ja que pateixen problemes hídrics semblants a seu territori. El cas de les Illes és diferent ja que van començar abans amb una poltica hídrica més clara amb les dessaladores. Sense una aplicació efectiva d'una nova cultura d'aigua, responsable i per a tothom, acabem essent víctimes del trencament de la cohesió nacional.

Quan es va aturar el transvassament de l'Ebre, els valencians vam patir una pressió brutal perquè ens havíem oposat a un projecte "que daria vida a la comunidad", i ens convertia en insolidaris i lladres en la nostra casa. Tot i això ens vam plantar i vam acompanyar els companys de les Terres de l'Ebre en el seu camí i en les darreres etapes de la Marxa per l'Ebre, i ho tornariem a fer, igual que ens vam plantar de nou amb el transvassament del Xúquer al Vinalopó. Ara és responsabilitat de tots fixar una nova cultura de l'aigua que acabe amb l'encabronament entre comarques del mateix país i faça canviar allò de "agua para todos" per l'aigua per a sempre. Molts experts ja han dit que els grans guerres del segle XXI seran per al possessió de l'aigua. No ens despistem.

En aquestes setmanes d'elaboració de programes electorals i del gir al centre dels dos grans partits per tal de guanyar un espai clau en l'electorat, els carrers de València viuen una batalla paral.lela entre els dos grans partits. Quan us parle de la "guerra del agua", entenc que no us és aliena i que es va iniciar durant el govern del PP amb el plàcit de CIU amb el projecte de transvassament de l'Ebre.

Doncs bé, en aquestes setmanes de pre-campanya hi ha un "round" en aquest combat i el que és més preocupant, a costa dels diners de tots. Metros, façanes, pilars publicitaris, cabines de telèfon etc, han aparegut amb cartells amb el lema "más claro agua" Aquesta cartells signats primer per la fundació agua y progreso (que casualment sempre convida dirigents populars), han afegit ja directament i sense complexos el logotip de la Generalitat Valenciana, i ja descaradament el finançament públic. En els cartells es poden veure fins a 20 gots d'aigua per mostrar gràficament l'aigua que pretesament el "perd" tirant-la al mar a la desembocadura del riu Ebre. Això si, ni rastre dels projectes especulatius on ha d'anar a parar suposadament pel bé dels valencians tota aquesta aigua.

És si més no curiós l'esquizofrènia del Partit Popular en aquest cas. Per un costat el Partit Popular de la Comunidad Valenciana aboca esforços i diners que no són seus per fer una defensa acèrrima del transvassament de l'Ebre cap als seus interessos especulatius. I per l'altra el PP d'Aragó es nega en rodó a que s'incloga el transvassament de nou en el programa electoral del PP. I el pitjor de tot, ningú hi veu cap incoherència.

El Partit socialista, però tampoc es queda curt. L'altra dia de camí cap a casa al centre de València una façana en rehabilitació lluïa una lona de grandíssimes dimensions amb un cant alegòric amb nom de fundació  (com a mínim no usen noms d'organismes públics per a campanyes partidistes tot i que en el cas del finançament la diferència ves a saber on està) a la desalació de l'aigua. Una oportunitat perduda.

Què passaria si enlloc d'invertir tot aquest finançament en publicitat creauada la destinaren des de les seues respectives administracions a la modernització de regadius i de canalitzacions d'aigua que tenen pèrdues properes al 40%? I si posaren en marxa el pla integral de protecció del Xúquer que té bastants més problemes que el seu transvassament (que per cert el PSOE es nega a retirar)?. La resposta és clara, es deixarien de tirar pedres a la teulada i per una vegada es treballaria per la gent. En tot cas una cosa esta clara. Ens neguen i ens negarem a hipotecar un tros de la nostra terra, de les terres de l'ebre, en favor de 4 especuladors.

Foto:Un dels anuncis que es publiquen a València (foto extreta del bloc de Xavi Sarrià)

Video: Spot de la campanya. Demane disculpes públicament a la gent de les terres de l'ebre per la gran bajanada.

Entre els aspectes criticats dels pressupostos hi ha el fet que es contempli com inversió la descontaminació de l'embassament de Flix, cosa que considera la Cambra que hauria de quedar fora de les inversions. D'altra banda, es queixa l'ens que les partides pressupostàries per a la variant de la N-340 -en la línia de les declaracions de l'alcalde de l'Aldea- i de l'autovia de l'interior, són molt petites, i que no permetran grans avenços en els projectes.

Més a: El Punt, CanalTE, Ebredigital, Diari de Tarragona, Avui.

Més informació al web d'Esquerra.

Un govern suposadament amic ha estat capaç de desmobilitzar la població, venent el final de tots els perills sobre l'Ebre. I un conjunt de petites actuacions contribueixen a obrir portes a la venda de l'aigua.

Manolo Tomàs posa un exemple que està en ment de molta gent. El Xerta-Sénia. Segons diu, en tres anys es posarà sobre la taula el tram Ulldecona-Sagunt, el qual serà la sortida al problema de rendibilitat del Xerta-Sénia, per excedents d'aigua i problemes econòmics. El canal Aldea-Camarles i el Segarra-Garrigues també són exemples que comenta Manolo Tomàs.

Com diu, el moviment està dividit. El nucli central de la PDE però, està intacte. I la relació amb el món científic també. En canvi, els polítics han canviat. En aquest sentit, qui escriu això vol destacar que els científics, els mateixos idolatrats mentres governava el PP, continuen alertant dels problemes de la política d'aigües actual. La incoherència doncs, és evident. Cal estar alerta, escoltar els arguments de la PDE i no refiar-se d'eslògans polítics i de les arengues populistes que destaquen la derogació del transvasament i no van més enllà. Divideix i venceràs.

Un govern suposadament amic ha estat capaç de desmobilitzar la població, venent el final de tots els perills sobre l'Ebre. I un conjunt de petites actuacions contribueixen a obrir portes a la venda de l'aigua.

Manolo Tomàs posa un exemple que està en ment de molta gent. El Xerta-Sénia. Segons diu, en tres anys es posarà sobre la taula el tram Ulldecona-Sagunt, el qual serà la sortida al problema de rendibilitat del Xerta-Sénia, per excedents d'aigua i problemes econòmics. El canal Aldea-Camarles i el Segarra-Garrigues també són exemples que comenta Manolo Tomàs.

Com diu, el moviment està dividit. El nucli central de la PDE però, està intacte. I la relació amb el món científic també. En canvi, els polítics han canviat. En aquest sentit, qui escriu això vol destacar que els científics, els mateixos idolatrats mentres governava el PP, continuen alertant dels problemes de la política d'aigües actual. La incoherència doncs, és evident. Cal estar alerta, escoltar els arguments de la PDE i no refiar-se d'eslògans polítics i de les arengues populistes que destaquen la derogació del transvasament i no van més enllà. Divideix i venceràs.

Ens complau informar-vos de que el Parlament Català reunit en sessió plenaria del dia 28 de setembre ha votat per majoria la ratificiació del cabals mediambientals pel tram final de l'Ebre aprovats per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. Una tramitació que teniem planificada per a tres mesos , s'ha fet en una setmana.

Agraïm a tota la gent que ha treballat fermament per a aconseguir aquest objectiu que ens ajuda moltissim en el nostre objectiu d'aconseguir un Ebre viu i unes Terres de l'Ebre amb millors condicions per a ser tingudes en compte per altres administracions.Especialment agrïr a la gent que aquest estiu ha treballat , moltes vegades en solitari, per recollir les signatures per a avalar la resolució. La gent que ha signat i ha confiat en lo que li demanavem la PDE. La gent que ens ha facilitat la tramitació parlamentaria ,especialment en el President del Parlament sr. Ernest Benach . Les forces polítiques del govern català que han votat i han fet possible l'aprovació de la resolució : PSC, ERC, ICV. I fer un agraïment especial a la membre de la PDE que a més és parlamentaria la sra Marta Cid per la seva perseverància i determinació en tot el procès.

Aquest resolució no esgota el procès que hem endegat, sino que li dona legitimitat i fortaleza. Encara manquen les resolucions dels Ajuntaments i Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre que ,repetim,ens agradaria molt que siguessin votades per unanimitat . D'aconseguir tot això, lluitarem per a que tant la Confederación Hidrografica del Ebro com el Ministerio de Medio Ambiente reconegui aquest cabal i sigui determinant en el Pla Hidrologic de l'Ebre que s'està redactant. Amb la qual cosa , creïem que els perills mes greus per al futur del "nostre" Riu i el nostre Territori quedarien salvaguardats per a algunes generacions.

Un esforç que, com sempre, farem al caliu i el suport de la gent de les Terres de l'Ebre.

Moltes gràcies. La Lluita continua.

Ens complau informar-vos de que el Parlament Català reunit en sessió plenaria del dia 28 de setembre ha votat per majoria la ratificiació del cabals mediambientals pel tram final de l'Ebre aprovats per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. Una tramitació que teniem planificada per a tres mesos , s'ha fet en una setmana.

Agraïm a tota la gent que ha treballat fermament per a aconseguir aquest objectiu que ens ajuda moltissim en el nostre objectiu d'aconseguir un Ebre viu i unes Terres de l'Ebre amb millors condicions per a ser tingudes en compte per altres administracions.Especialment agrïr a la gent que aquest estiu ha treballat , moltes vegades en solitari, per recollir les signatures per a avalar la resolució. La gent que ha signat i ha confiat en lo que li demanavem la PDE. La gent que ens ha facilitat la tramitació parlamentaria ,especialment en el President del Parlament sr. Ernest Benach . Les forces polítiques del govern català que han votat i han fet possible l'aprovació de la resolució : PSC, ERC, ICV. I fer un agraïment especial a la membre de la PDE que a més és parlamentaria la sra Marta Cid per la seva perseverància i determinació en tot el procès.

Aquest resolució no esgota el procès que hem endegat, sino que li dona legitimitat i fortaleza. Encara manquen les resolucions dels Ajuntaments i Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre que ,repetim,ens agradaria molt que siguessin votades per unanimitat . D'aconseguir tot això, lluitarem per a que tant la Confederación Hidrografica del Ebro com el Ministerio de Medio Ambiente reconegui aquest cabal i sigui determinant en el Pla Hidrologic de l'Ebre que s'està redactant. Amb la qual cosa , creïem que els perills mes greus per al futur del "nostre" Riu i el nostre Territori quedarien salvaguardats per a algunes generacions.

Un esforç que, com sempre, farem al caliu i el suport de la gent de les Terres de l'Ebre.

Moltes gràcies. La Lluita continua.

Via Vilaweb.