La part més visible per als usuaris és la interfície del catàleg a la que accedireu des de 'Totes les opcions del catàleg', a la part superior esquerra del nostre web. El contingut del catàleg no varia, però sí, i força, la manera de consultar, recuperar, organitzar les cerques. I també millora molt la gestió de totes les operacions relacionades amb el préstec de documents. I més possibilitats que anireu descobrint...

Al personal de les biblioteques ens suposa un esforç la implementació del programari i les adaptacions que implica, i a vosaltres, usuaris, us pot semblar cansat això de "ara que ja coneixia el vell sistema haig d'aprendre'n un altre!". Us comprenem perfectament, però quan els canvis són per millorar l'eficàcia en la gestió i en el servei que es dona -i aquest és el cas- nosaltres els donem per benvinguts. I, no ho dubteu, estem a la vostra disposició (PaB, telèfon, taulell, mail...) per tractar de resoldre tots els vostres dubtes al respecte.

Més info: Inauguració de Millennium: Nou catàleg de les biblioteques del CRAI de la UB

Aquests canvis s'estan realitzant de forma esglaonada a totes les biblioteques universitàries de Catalunya, i permetrà una gestió molt més eficaç dels recursos informatius de les nostres biblioteques.

Visiteu la notícia publicada al web del CRAI, titulada Inauguració de Millennium, per conèixer les noves característiques.

No cal dir que des de les biblioteques us animen a consultar, manegar i descobrir aquesta nova eina i, si ho creieu oportú, fer-nos arribar els vostres comentaris sobre el que us ha semblat.

• Actes de la CILAJ
• Articles, ponències i comunicacions
• Criteris lingüístics
• Guies pràctiques
• Material de difusió
• Memòries
• Vocabularis i diccionaris

Aquí podreu trobar materials que us seran útils, com ara els Criteris per a la fixació de denominacions d'assignatures o les Eines útils del Word en la revisió de textos.

• Des del 10 de juny fins a l'1 de juliol (ambdós inclosos) no es podran fer reserves de préstecs.
• Des del 16 de juny fins a l'1 de juliol (ambdós inclosos) no es podran demanar préstecs d'altres biblioteques de la UB.
• Des del 27 de juny fins a l'1 de juliol (ambdós inclosos) NO funcionarà el servei de préstec ni les renovacions en línia via web.

Preguem disculpeu les molèsties que us puguin causar aquestes incidències i si teniu cap problema, si us plau, poseu-vos en contacte amb la biblioteca.

Això, és clar, comporta certs inconvenients, i alguns dels serveis que us oferim es veuran afectats, com ara el préstec. D'aquesta forma, per facilitar la transició del vell "VTLS" (l'actual sistema) al nou "Millenium", s'han establert durant el mes de juny tota una sèrie de restriccions i canvis en aquest servei:

· Del 10 de juny fins l'1 de juliol (ambdós inclosos) no es poden
fer reserves de préstec

· Del 16 de juny fins l'1 de juliol (ambdós inclosos) no es poden
demanar préstecs a altres biblioteques de la UB

· Del 27 de juny fins l'1 de juliol (ambdós inclosos) no funcionarà
el servei de préstec ni les renovacions via web

Si tot va bé, el dia 2 de juliol s'obrirà el servei de préstec amb "Millennium".

Us continuarem informant puntualment de qualsevol novetat que es produeixi relacionat amb el canvi de sistema.

Moltes gràcies per la vostra comprensió i disculpeu els inconvenients.

Com cada any, ja teniu aquí els exàmens i també com cada any la biblioteca amplia el seu horari durant aquest període. Així, vam començar a obrir de 8′30h a 20′30h els passat dissabte i ho farem durant tots els dissabtes d'aquest mes:

7, 14, 21 i 28 de juny

Altres biblioteques de la UB també amplien els seus horaris. Consulteu tota la informació sobre els horaris especials.
També us volem recordar que durant aquest període d'exàmens, el personal de la biblioteca us pot requerir la vostra identificació com a membres de la UB i que, en cas de no ser-ho, us pot restringir l'accés a la biblioteca.
Que tingueu un bon estudi!

- partnership attivate per l'operazione (Grana Padano, Cavit, Boscolo Etoile, Conserve Italia; Consorzio S. Daniele, Frantoi Artigiani d'Italia e SIMEST) e struttura finanziaria di tutto il progetto

- respiro del progetto: dopo i 3600 metri quadri del CBD a Pechino sono previste altre tre realizzazioni, ma anche punti in franchising, shop-in-the-shop e cash&carry

-servizi per i fornitori non ancora presenti in Cina (autorizzazioni, etichette e logistica)

PS: frequento poco il mondo della distribuzione e non ho potuto fare a meno di notare che tra i circa 200 partecipanti la percentuale di donne era intorno al 7%

Se facea a fi o zi de luni 28 aprilie. Dupa ceva anunturi date strang 3 oameni sa mergem sa petrecem 1 Mai in delta. Zis si facut. Si iata cum ne strangem eu, Irina (EcoTur), Nisha (UT) si o prietena a Nishei.

Ziua 1 - 28 Aprilie

Ora 4:30 se da trezirea. Ma intalnesc dimineata cu Irina si pornim amandoi catre gara Obor. Discutii in masina “cam multe” (deh inca dormeam pe noi). Ajungem la gara si ne intalnim cu Nisha si prietena ei. Planuim cum sa petrecem unu mai in Delta Dunarii mai exact la Sf. Gheorghe. Ne suim in tren si ne asezam la locurile noastre. Povestim ce povestim si rupti de oboseala dupa o noapte nedormita bagam somn. Ne mai trezim din cand in cand si in apropiere de Medgidia vedem ca vremea n-avea sa se intrepte absolut deloc. “Mama ce vreme nasoala o sa ne plictisim de moarte in delta” zise Irina. La care eu mai in gluma mai in serios ii spun “ba am putea sa ajungem in Tulcea sa vedem cum e vremea si daca e tot asa ne suim in tren venim acasa si maine dimineata plecam in Crai”. Atat a trebuit sa spun ca tot drumu Irina se gandea cum sa ajunga mai repede in crai (ea nefiind niciodata acolo). “Ba uite ce naspa e bla bla bla”. Iata ca ajungem si in Tulcea unde observam ca vremea chiar nu se arata promitatoare. Nisha si prietena ei se hotarasc sa se duca in delta eu si Irina chititi sa plecam in crai.

Si iata cum aveam noi de balaurit vro 4 ore prin Tulcea. Dar nu-i nimic, Irina avea un prieten prin oras asa ca baiatul ne-a aratat orasiul Tulcea. Ne-a dus la monumentul de acolo unde am tras cateva poze, am mancat ceva langa statuie si am pornit cu pasi vioi spre gara. Ne oprim la un internet café sa verificam vremea in piatra craiului si observam ca e destul de ok sa ne aventuram. Si iata-ne plecati din Tulcea cu destinatia Bucuresti. Ajungem rupti de oboseala la 23:05 in Bucuresti mergem fiecare la casile noastre si ne schimbam echipamentul din cel de mare in cel de munte.

Ziua 2 - 29 Aprilie

Ora 6:30 ma intalnesc iar cu Irina si luam directia Gara de nord. Ajungem cu 20 min. inainte sa plece trenul dar la casa de bilete era coada. “Aualeu pierdem trenu”. Un baiat din fata noastra intreaba “ Aveti tren acum?” “Da in 20 min. pleaca” “Hai treceti in fata mea” merci merci. Cumparam bilete si fugim la tren. In acceleratu ala o agitatie de nedescris. In compartimentele de alaturi erau niste copilasi de clasa 1-a se duceau cu invatatoare in excursie. Normal ca pana la Busteni ne-au facut capul calendar, dar noi obositi nici n-am bagat de seama. Dupa 2 ore de dormit prin tren ajungem in Brasov. Luam 23 barat si ne indreptam spre autogara.

Ajungem acolo la 10:45 si observam ca masina nu-i. Pe panoul ala scria ca masina pleaca la 13:05. Aualeu ce ne facem? Langa noi o gasca de 5 muntomani care aveau aceeasi directie – Zarnesti – una din fetele care era in gasca se duce la casa si intreaba de masina. Aflam cu bucurie ca mai pleaca o rata spre zarnesti la 11:15 asa ca ne asezam linistiti si asteptam sa vina rata. Ingurgitam ceva, apare si masina si urcam in rata. Pe drum discutam ce discutam si iata ca in 40 min. deja suntem in Zarnersti. Coboram din masina si mergem sa luam cate ceva de la un magazin local. Norii ce planau deasupra orasului aratau ca va fi o zi cam ploioasa dar nu-I nimic suntem fericiti. Incepem interminabilul drum spre fantana lui Botorog cand se pune deja pe ploaie si grindina…..opa deja lucrurile arata nasol! In scurt timp se opreste si ploaia. Ajungem la Fantana lui Botorog unde ne aprovizionam cu apa de izvor. Urcam in pas voinicesc spre Curmatura si dupa 1 ora si ceva ajungem la cabana. Mancam ceva, cumparam o harta si pornim spre “La table”.

Frigul isi face simtita prezenta asa ca marim usor usor pasul. Ratacim de cateva ori traseul din lipsa marcajelor dar intr-un final ajungem la Table. Ne orientam cu ajutorul hartii si a busolei si gasim traseul spre “Refugiul Grind”. Dupa o jumatate de ora de mers pe 4 marcaje drumul se bifurca si intram pe o poteca ce avea doar 2 marcaje printre care si triunghiul albastru ce ducea in Saua Funduri. Urmarim triunghiul pana ce ajungem intr-un final si la refugiul nostru mult iubit. Rupti de oboseala intram in refugiu si observam ca cineva lasase intentionat acolo niste paine cu cartofi feliata. Perfect! Mancam si noi cateva felii, ne schimbam de hainele ude si decidem sa urcam putin in creasta. Dupa 10 min. de urcus ajungem in creasta unde vremea parea sa fie ok. Facem cateva poze, decidem sa mergem si noi pe primul varf din creasta, pozam soarele in asfintit printre nori si coboram la refugiu. Cum sa facem un ceai cald cand n-ai lemne uscate si nici primus? Nu-i nimic. Am decis ca sa iau la mine aprinzatoarele de foc tip disc ce se folosesc la aprinderea focului. Ard timp de 10 minute fara probleme. Iau din refugiu de acolo o lumanarica mica arunc restu de ceara din ea si pun inauntru un arzator pun 2 pietre pe care sa pun cana, iau discu il pun intre pietre pe podeaua refugiului il aprind si pun cana peste. Si iata cum in 10 min. aveam o cana calda de ceai fara prea mai probleme.

Savuram ceaiul fierbinte si mai facem unul. Bem si al 2-lea ceai, mancam ceva, luam toate hainele pe noi pt ca presimteam o seara friguroasa, luam o gura de whisky sa ne incalzim, ne bagam in sacii de dormit si da-i somn pana dimineata. Dar lucrurile nu se termina aici! Cum Irina avea un sac prea bun de dormit I se face frig asa ca scot folia mea de supravietuire si se inveleste in ea. Nu stiu cat cald sau frig i-a tinut stiu doar ca ne-am trezit a 2-a zi pe la 9:45.

Ziua 3 – 30 Aprilie

Ne trezim la 9:45 cu frigu in oase. Facem iar o cana de ceai la primusul nostru improvizat, strangem rucsacii mancam ceva si la 10:45 ridicam ancora. Lasam in refugiu cateva lipii in semn de recunostinta pt painea gasita si plecam. Ajungem in creasta facem iar cateva poze si ne indreptam usor usor spre Valea Urzicii. Incepem o coborare destul de dificila printre stanci, gheata si zapada dar dupa 1 ora trecem de portiunea dificila. Din fericire am gasit ceva urme lasate de altii prbabil cu vro 2 saptamani in urma sau poate chiar mai mult. Ideea era ca urmele inca se vedeau si asta ne-a ajutat foarte mult la gasirea traseului. Trecem de portiunea de stancaraie si dam de grohotis, “dragostea” oricarui muntoman.

Dupa nenumarate alunecari pe grohotis derapaje si toate cele scapam si de acest chin. Continuam drumul urmarind marcajele si urmele si in dreapta dam de o pestera. “hai sa o vizitam”. Lasam rucsacii undeva la intrare, aprindem frontalele si incepem explorarea. Pestera este inchisa accesului larg in vederea conservarii da noi ca romanii “hai si noi sa vedem”. Pestera este destul de lunga dar la un moment dat se ingusteaza voarte mult si nu iti mai permite inaintarea in conditii sigure asa ca decidem sa ne intoarcem. Luam rucsacii in spinare si pornim iar la drum. Dupa nenumarate urcusuri si coborasuri, diferente de nivel si toate cele ajungem la bifurcatia ce ne arata drumul catre refugiul Spirlea. “Refugiul Spirlea 1 ora”.

Facem o pauza de 10 min. si pornim. Dupa iar nenumarate urcusuri si coborasuri, ratari ale traseului si pierderi ale marcajului din vedere ajungem intr-un final si la refugiu. Intram inauntru si observam ca sineva lasase acolo o sticla de vin, niste lumanari, zahar, sare si niste benzina. Perfect ins eara asta chefuim cu vin! Vremea parea destul de buna, soarele isi face aparitia asa ca punem la uscat hainele ude. Dupa ce mancam incepe ploaia asa ca strangem tot si fugim in refugiu. Dupa 2 min. incepe si grindina dar in scurt timp se opreste. Iesim iar din refugiu si ne asezam la masa si iata ca apare o gasca de 6 oameni.

Gasca asta era defapt din Vampir Tur aka Monom. Erau intr-o aplicatie si au decis sa mearga pana la refugiu Spirlea in nu stiu ce competitie bla bla. Ne bagam cu ei in vorba si aflam ca mai trebuiau sa vina vro 25 de oameni. Din fericire nu aveau de gand sa stea pe acolo. Au stat cam o ora pana s-au strans toti si au plecat. Timpul se scurgea lent asa ca am decis sa strangem niste lemne sa facem focul. Il aprindem imediat si scoatem carnaciorii afumati si tragem de-un frigarui. Si normal dupa carnaciori afumati merge si un ceai cald nu?

Asa ca incingem canile si bem un ceai fierbinte. Savuram niste biscuiti si ne punem la povesti. Povestim ce povestim, se lasa seara si ne ducem sa mai aducem niste lemne. Frigul se lasa usor dar sigur dar pt noi nu era problema doar stateam langa foc nu? Ramanem fara lemne asa ca decidem ca e timpul sa ne retragem la culcare. In seara asta din fericire a fost destul de cald in refugiu si am reusit sa furam si noi cateva ore de somn bune.

Ziua 4 – 1 Mai

Ne trezim dimineata la ora 8:00 si ne pregatim sa plecam spre plaiul foii. Mancam ceva bem niste apa si ne pregatim sa plecam. La 9:15 deja ridicam ancora si fugim spre plaiul foii. Ajungem la “cabana” acolo era plin de pantofari. Ne schimbam de haine si pornim in pas grabit. Pe drum iart incepem sa povestim, ne oprim la un izvor unde bem apa si pornim iar la drum. Dupa 1 ora de mers pe interminabilul drum trece un nene cu o dacie papuc si Irina ii face usor cu mana iar nenea culmea chiar opreste. Ne urcam ii multumim si ne lasa exact in centrul orasului. Vrem sa ii dam 5 lei dar nenea pleaca repede cu masina. Ceasul era 11:40 asa ca plecam spre gara in ideea sa luam un tren mai repede spre Brasov.

Ajungem in gara si vedem ca e un tren la 13:10. Deja ne faceam planuri cum sa luam un tren mai repede din brasov catre bucuresti deoarece noi aveam bilete de intoarcere la Acceleratul de 17:05. Ne hotaram sa mergem putin prin Zarnesti sa cautam un magazin de unde sa luam ceva. Cumpara Irina un mar cand observ pe partea cealalta doi turisti bine echipati pe care ii salut si ii intreb daca nu cumva vin din centrul orasului unde era rata, la care ei “Salut speek english?” da da spicuim si engleza. Ne bagam cu ei in vorba si ne spun ca vor sa ajunga in Brasov. Bun pai si noi vrem sa ajungem asa ca hai cu noi. Si iata cum ne-am imprietenit cu 2 muntomani straini. In gara am aflat ca erau din Bulgaria si ca venisera de 6 zile in tara noastra si mai aveau de gand sa stea inca vro 7. Vroiau sa ajunga in Sinaia asa ca i-am ajutat cu placere sa ia trenu din Brasov spre Sinaia.

Pe drum facem schimb de experiente si aflam ca oamenii nu erau simplii turisti ci erau alpinisti ce venisera la noi in tara sa faca ceva trasee de cocot. Mai schimbam ceva vorbe cu ei si iata ca ajungem in Brasov. In gara ii ajutam sa isi cumpere bilete dar intre timp le recomandam sa se duca in Busteni pt ca e mai frumos decat in Sinaia (nu stiu daca am procedat corect recomandandu-le zona aia dar oricum am incercat si eu). In trenul spre Bucuresti iar schimbam vorbe le oferim din mancarea noastra pt ca noi oricum aveam sa ajungem acas si sa mancam cat vrem. Ei nu mai aveau decat 200 ron cu care vroiau sa mai stea 7 zile asa ca…..Le oferim si niste ciocolata de casa si ne imprietenim cu ei. Am facut schimb de adrese de e-mail sa mai pastram legatura. Pe tip il chema Petrika un fel de Petre in romana si pe ea Alisa daca nu ma insel. Ajungem in Busteni le uram drum bun si noi ne continuam drumul spre casa. Mai bagam cate o ora de somn fiecare si aproape de Ploiesti Incepem sa povestim de tipii pe care tocmai i-am intalnit. Ajungem in bucuresti, luam metrosul si ajungem fiecare la casa lui.

In concluzie a fost o tura super reusita desi n-am apucat sa povestesc absolut tot prin ce am trecut. Suntem bucurosi (atat eu cat si Irina) ca am intalnit acesti doi muntomani din Bulgaria

In rest sa ne auzim cu bine,

Cosmin (aka Cincineru’)

Where are they now?

Green TD's and Senators before the Election: Sargent, Gormley and Boyle

Many expressed their disappointment that they had elected John Gormley to stop the incinerator yet now as Minister for Environment it appeared he is not using his powers to halt the planned mass-burn Incinerator.

Speaking at the Oral Hearing Rory Hearne, member of Combined Residents Against the Incinerator and the People Before Profit Alliance (Dublin South East) said:
"John Gormley must act now to stop the incinerator. The EPA Hearing has revealed the mass-burn incinerator will release dangerous dioxins across the city, affect traffic and will compromise the ability to reach recycling and waste reduction targets. The Minister could issue a Ministerial Order to order Dublin City Council to abandon its plans for the incinerator. This would result in DCC being sued by the private company who is planned to run the incinerator, Covanta, however the local community believes that would be a small price to pay to protect the health and environment of the community and for John Gormley to honour his pre-election promises."

Click below to read Rory Hearne's submission to EPA, Gresham Hotel April 22nd 2008

Rory Hearne submission to EPA, Gresham Hotel April 22nd 2008:

From the outset, I have been involved in CRAI for a number of years and I live in the Dublin 8 area. I campaigned against the incinerator in the recent elections for the People Before Profit Alliance. The campaign has taken an important step in explaining that this is a Dublin incinerator not just a Poolbeg Incinerator. It will affect people across the city in terms of the dioxins released, the increased waste charges required to keep the private operators in profitability, and the increase in traffic.

The incinerator is going to be a PPP. Lessons have to be learned from the Ringsend sewage treatment plant PPP. There are considerable odour problems in the local area from the plant and it is said that it is running over capacity. There have been rows between the private operator and Dublin City Council (DCC) over who should pay to get the odour problem addressed. Both partners refused to take responsibility. The lesson to be learned is that at least with the sewage plant we know there are problems because you smell it. If similar problems emerged during the operation of the incinerator for example with the filters which are supposed to remove toxic material from the flue gas who will know about it? We won't be able to smell it. DCC will not want to pay for extra costs to get better filters or whatever and you can be sure the private operator certainly will not want to reduce their profits to pay for extra costs to protect people's health. The basic problem is from an environmental health perspective is that we cannot trust either DCC or the private partners to operate the incinerator to the guidelines that will guarantee the protection of the health of the citizens of Dublin.
The EPA should also investigate the record of the planned private operator Covanta Energy. Why was Covanta bankrupt in 2004? Why was it also removed as the contractor of Tampa Bay Water's troubled desalination plant? Why has Covanta been accused by environmentalists (in the New York Public Interest Research Group) in the US of leaking poisonous dioxins from its incinerators?
(see http://www.nypirg.org/enviro/waste/incineration.html).

It is disappointing that Minister for the Environment John Gormley has not expanded on his recent statements that incineration is no longer government policy and clearly defined what will replace incineration. Minister Gormley, stated in 2006 referring to Dick Roche's attendance at pro-incineration conference in Dublin: "The Minister's attendance is yet another demonstration of the enthusiasm with which this Government promotes incineration over more sustainable waste management solutions…This is a gathering of many of the key promoters of incineration in Ireland…The incineration sector know that they can rely on ever increasing volumes of waste for as long as this government is in power and refuses to seriously address waste prevention and minimization". So now is your chance Minister Gormley to make the necessary statements so that the EPA can rule in favour of recyling and waste reduction rather than the mass-burn incinerator as being proposed.

If this were made it would be a matter of considerable influence on the outcome of this oral hearing. Recently issued figures for predicted waste disposal in the Country appear to show that, if alternative modern technologies are adopted, the total available national supply of residual waste for incineration would be of the order of 400,000 tonnes. We are asking the Minister to confirm this figure and state what proposals are before him to introduce these technologies. Clearly if this figure is correct the required capacity of the proposed Dublin incinerator has been seriously overstated and, therefore, if the policy is implemented it would lead to the incinerator becoming redundant. The EPA must look into these figures.
In particular from a sustainability perspective it is very clear that if this incinerator goes ahead it will be a major set back for recycling and reduction waste strategies because all the waste coming from Dublin (and perhaps beyond) will have to be directed into the incinerator to facilitate the incinerator to run at full capacity to ensure the private operators gain their financial return.
The incinerator will have the requirement to burn 600,000 tonnes of waste or else the private operator will start looking for compensation from DCC. This, I have no doubt will mean that DCC's stated commitment to recycling and reducing waste will be compromised by their financial necessity to provide a waste stream to the private operator of the incinerator. This logic flies in the face of a genuinely sustainable waste management policy for Dublin City.

According to the U.S EPA, incineration of municipal solid waste & medical waste are major sources of dioxin. So-called "modern" incinerators in fact release significant amounts of acid gases, harmful volatile organic compounds, and toxic dust. The American Public Health Association has expressed serious concern over the health effects of incinerator emissions and has strongly recommended intensive recycling. Dr Anthony Staines has pointed out that has not been an adequate assessment of the potential health impact on the population of Dublin if any accident were to happen with the incinerator.
The transport and management of the highly toxic Fly Ash is reportedly outside the remit of the EPA in adjudicating over the granting of this license. I would appeal to the EPA to look at this issue in the interests of the health of the people of Dublin. If it is not included the EPA, Environmental Protection Agency must question its ability to safe guard the environment and health of the Irish people.
It should be noted that even if the licence is granted to Dublin City Council local and people from across Dublin will continue to oppose the incinerator.

CRAI submitted 3000 letters of objection to the An Bord Pleanala Hearing in October 2006 but despite this An Bord Pleanala granted planning permission to Dublin City Council (DCC) to build the incinerator. Now we have another oral hearing and I really hope the people are listened to this time

Where: Outside the Gresham Hotel, O Connell St

When: 9.30am This morning Monday April 14th 2008

Frances Corr of CRAI speaking at the protest said:

“The proposed mass-burn Dublin Incinerator is a flawed, dangerous, extravagant and a totally unsuitable solution to the waste management of the Dublin region. The site is completely unsuitable. We will show at this EPA Oral Hearing that the EPA must refuse this licence in order to achieve sustainable development. The proposed incinerator will require guaranteeing a waste stream and tip fee contract which mitigates against recycling, reuse and reduce principles.

The Draft EPA licence stated that all waste should be pre-treated to remove the waste that should be recycled and in fact DCC is objecting to this, and other, conditions. This demonstrates that DCC want a mass burn incinerator that will treat 600,000 metric tons of waste in order to make it economical for the private partners Covanta/Dong.”

Furthermore, CRAI is asking Minister Gormley to expand on his recent statements that incineration is no longer government policy and clearly define what will replace incineration. If this were known the campaign believes it would be a matter of considerable influence on the outcome of this oral hearing,

Recently issued figures for predicted waste disposal in the Country appear to show that, if alternative modern technologies are adopted, the total available national supply of residual waste for incineration would be of the order of 627,000 tonnes. We are asking the Minister to confirm this figure and state what proposals are before him to introduce these technologies.

Clearly if this figure is correct the required capacity of the proposed Dublin incinerator has been seriously overstated and, therefore, if the policy is implemented it would lead to the incinerator becoming redundant.

For information contact:

Frances Corr:0877715825

May Kane:0876994279

Rory Hearne: 0861523542

Vamos a soñar un poco, imagina qué Crai quieres, y haznos llegar

Tenemos un nuevo espacio para la Biblioteca, el Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación de Arquitectura en el antiguo Pabellón de Deportes de la ETSA (CRAI de Arquitectura). Los autores del proyecto seleccionado en el concurso celebrado en la Escuela son los profesores José Morales Sánchez Sánchez y Jose Luis Bezos Alonso y los alumnos Miriam Tocino Sánchez y Alberto Germán.

Desde ahora debemos ir pensando que CRAI queremos, que servicios se necesitan en la Escuela, cómo vá a funcionar...

These stocks are down in price and up in volume by:

CRAI +1,410%
PUW +1,136%
MTN +461%
FNM +445%
BZC +376%
VE +345%
SMTS +325%
FOE +319%
JCOM +312%
BBL +281%
HOS +268%
XLB +253%
XME +248%
IDXX +244%
ARO +244%
VAR +234%
ICE +214%
MTL +205%
FRO +180%
CIEN +179%
VCLK +169%
MEOH +164%
BUCY +163%
CF +162%
COIN +51%
TTGT +48%
AIMC +34%
LNCR +16%

El CRAI acaba d'estrenar una nova eina: el ReCercador. Es tracta d'un cercador global dels recursos electrònics subscrits per la biblioteca.
Amb aquesta nova eina podreu cercar simultàniament a les bases de dades i revistes electròniques des d'un sol lloc, tot i que tambè podreu accedir a un recurs en concret.
Trobareu una informació més àmplia i detallada a la corresponent notícia del CRAI.
Una característica interessant d'aquest cercador és la possibilitat de personalitzar-lo, a través de l'opció El meu espai. A través de les dades d'identificació institucional, és a dir, el codi i contrasenya que utilitzeu per accedir al vostre espai personal, podreu adaptar aquest espai amb les vostres preferències: recursos preferits, alertes, guardar referències, etc.
Esperem que us sigui d'utilitat i si necessiteu alguna mena d'ajut, ja sabeu on trobar-nos.

No és, però, d'aquests blogs que volia parlar. Aquesta petita introducció era la versió llarga del que podria haver resumit així: «fa dies, els companys del Bloc de Lletres recomanaren un llibre, em va cridar l'atenció i me l'he llegit». El llibre en qüestió és The Bookaholics' Guide to Book Blogs, de Rebecca Gillieron i Catheryn Kilgarriff, una guia sobre blogs que parlen de llibres i literatura. No crec que calgui especificar quines raons m'impulsaren a llegir el llibre, ja que em semblen prou òbvies.

«Una guia sobre blogs que parlen de llibres i literatura» és una frase que resumeix i simplifica massa el contingut del llibre. Les seves autores provenen del món de l'edició; totes dues treballen a l'editorial Marion Boyars de Londres, fundada per la mare de Kilgarrif, que la dirigeix des que Boyars va morir. En els darrers anys, el desenvolupament de la xarxa d'Internet ha provocat canvis importants en la indústria del llibre. L'aparició i el desenvolupament de la blogosfera, estretament lligada al desenvolupament d'Internet i de noves eines de gestió del coneixement i de la informació, ha fet que moltes persones s'hagin llançat a publicar les seves idees i impressions sobre qualsevol tema, gairebé sempre sense filtres ni censura, i entre aquests temes hi ocupa un lloc important el món dels llibres i la literatura. Fins ara, argumenten les autores, els editors vivien isolats dels lectors: ara, gràcies als blogs, els editors poden saber com es reben els llibres que publiquen, què pensen els bloguers dels llibres, del món editorial, etc. I aquest és el motiu que les ha portat a endinsar-se en el món dels blogs que parlen de llibres i de literatura; aquest i saber de primera mà quina mena de persones escriuen sobre aquest tema als seus blogs i perquè ho fan. La primera gran conclusió que extreuen d'aquesta revisió de blogs temàtics i que presenten ja a la introducció és que aquests bloguers escriuen sobre

the world of books, authors and publishers because they love books and want to spread the word that they have found a great book. [...] All these people have a deep love of —if not obsession with— books, which is where the bookaholics of the title of this book came from. [p. 12-16]

A part de la introducció, el llibre consta de dotze capítols escrits per una o altra de les autores, o a dues mans en algun cas, sobre els diversos tipus de bloguers que parlen de llibres que han revisat per a l'elaboració del llibre i ofereixen breus caracteritzacions de cadascun d'aquests grups, sovint recorrent a les paraules dels bloguers mateixos. Així els dos primers capítols («Jumping on the Bandwagon» i «Alter egos or inflated egos? Why do people blog?») estan dedicats a les persones que escriuen sobre llibres i que no formen part de cap grup (podríem anomenar-los bloguers individuals?) i als motius pels quals hi ha persones que es llancen a l'aventura d'escriure un blog. Persones a les quals només mou l'amor pels llibres i la literatura, sense afany de lucre, que només volen compartir amb qui sigui que els llegeixi impressions sobre els llibres que han llegit.

Why do people blog about books? Because they want people to enjoy the same literature that they enjoy. Because they want to talk about this literature that they enjoy. Because they want this literature to receive the atention it deserves, and the mainstraim publishing world may not be giving it due credit. [...] At the risk of making sweeping generalisations, it seems fair to say that altruism is the name of the game here. [p. 30]

A continuació vénen una sèrie de capítols dedicats a diferents tipus de bloguers classificats per la seva pertinença a determinats grups i que tindrien motius altres que el mer altruisme i les ganes de compartir impressions a l'hora d'escriure sobre llibres i literatura: llibreries i llibreters, editors, grups de fans d'un determinat autor o gènere, els blogs de l'establishment literari (molt breu, restringit a un parell de persones), escriptors, grups literaris (majoritàriament grups que s'oposen a la imposició de determinats tipus de literatura que fan els grans grups editorials) i bloguers que publiquen. De mica en mica, però, es va ampliant el camp que tracten les dues autores i introdueixen altres aspectes, com ara la llibertat d'expressió a Internet (de fet, el títol del capítol promet més del que hi ha, ja que en realitat parlen de l'abast de l'accés a Internet, de la possibilitat mitjançant els comentaris dels blogs que qualsevol informació sigui contestada, de la veritat dels continguts que es difonen i de la independència dels bloguers respecte de les grans companyies que operen a Internet, com ara Google) o l'enfrontament entre els suplements de llibres dels diaris i Internet i la seve possible convivència i complementarietat. El capítol que tanca el llibre, si bé encara menciona els blogs, se centra en els canvis que la revolució de la xarxa ha provocat en la venda (i edició) de llibres. També hi ha referències a la confrontació entre premsa i blogs, que tanta lletra ha provocat arreu (aquí, sobretot, centrada en la lluita entre periodisme i blogs), o al menyspreu que algunes patums de la crítica literària oficial senten i expressen envers els blogs.

El llibre és interessant, malgrat que es limiti al món anglosaxó i alguns dels fets que expliquen sonin una mica estranys; estranys en el sentit que aquí no s'han produït o perquè n'hi ha hagut d'altres. Aquesta limitació lingüisticogeogràfica provoca també que molts dels escriptors i grups literaris esmentats no siguin gaire coneguts per aquests verals —excepte pel que fa a escriptors consagrats, per entendre'ns. Tanmateix, és un bon estat de la qüestió pel que fa als blogs que parlen de llibres i literatura, ja que moltes de les característiques comunes que descobreixen les autores en aquest tipus de blogs són força universals. Un aspecte negatiu és, però, que en alguns capítols els blogs pràcticament desapareguin; en altres, per contra, les citacions de blogs són tan extenses que ocupen més pàgines que el capítol en si: el capítol dedicat als blogs literaris i els escriptors, de les vint-i-vuit pàgines que té, gairebé dinou corresponen a citacions de blogs. Si les citacions aporten informació rellevant, benvingudes siguin; malauradament, en algun cas no aporten gaire a la caracterització dels blogs o dels bloguers. Però són aspectes menors en el conjunt del llibre que no n'afecten el total.

Per acabar, una altra citació, aquesta pertanyent a un dels apartats de l'últim capítol del llibre («Bookselling and the Net revolution: the Future»):

This is one of the reasons for compiling this book – we are pretty sure that one day in the not too distant future, many of the blogs in this book will no longer be in existence, and some may just be frozen in time, as their owner has moved onto fresh pastures. [p. 242]

El llibre:

• Rebecca Gillieron; Catheryn Kilgarriff. The Bookaholics' Guide to Book Blogs. London ; New York: Marion Boyars Publ., 2007. 254 p. ISBN 978-0-7145-3151-9.

Technorati Tags: llibres — 'Rebecca Gillieron — Catheryn Kilgarriff — The Bookaholics' Guide to Book Blogs

A Notícies del CRAI podem llegir: "[...] la Universitat de Barcelona (UB) posa en marxa un projecte ambiciós per difondre, fer públic i preservar el seu ric patrimoni bibliogràfic allotjat principalment a la Biblioteca de Reserva del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació però també a d'altres biblioteques del CRAI de la UB amb importants col·leccions de llibres antics i rars, com són les de Dret i Medicina. [+]".

Portal de la Universitat de Barcelona. Fons de Reserva a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Una mostra del què podeu trobar i visualitzar fent una cerca al Buscador de la BVMC per 'Medicina':
6. Ciencias aplicadas. Medicina. Técnica. 61. Medicina. Triem, per exemple:

Los anticonceptivos en la Antigüedad Clásica, de José María Blázquez Martínez, per saber més d'aquests medicaments que han anat canviant les vides de les dones -i dels homes!- al llarg de la història.

Del fons digitalitzat per la UB, sota la Matèria 'Medicina', de moment, només trobem:

Antidotarium cum commento Stephani Arnoldi / Salernitanus, Nicolas. -- Ed. facsímil. Universitat de Barcelona. Fons de Reserva.
Original: Barcinone [Barcelona] : Petrus Posa, 17 agost, 1490.

Però el fons anirà creixent! Us recomanem entusiàsticament que aprofiteu les vacances per descobrir les meravelles digitalitzades fins ara a la BVMC, no us decebrà!

Notícia a La Vanguardia Digital (13/12/2007)
Ja al 2005 s'en parlava, a la tele i a Youtube: Libros electrónicos en Cuatro (noviembre 2005)

Portal sobre el CRAI de Arquitectura

Categoria:Arquitectura

Ora io dico, già la pubblicità è difficile da sopportare quando in continuazione ti interrompono i tuoi programmi e film preferiti e ora ci si mette pure questa che è al limite della sopportazione?? Ma dico, quelli che l'hanno creata, non l'hanno guardata prima di trasmetterla???

Guarda la pubblicità:

Se anche tu come noi non riesci più a sopportarla, aderisci al comitato: "Mai più una spesa alla Crai!", anche perchè io non faccio fatica visto che nel mio paese non c'è!

Revenind... Am dat, in urma cu aproximativ o luna, peste reclama de mai jos. Va stric eu surpriza: e reclama la lichiorul "Crai". Cred ca am vazut atunci doar primele 10 secunde , din cauza ca se incarca foarte greu. Am vazut-o din nou, insa, recent si atunci m-a lovit.

M-am gandit, initial, ce as putea sa reprosez spotului in cauza (asa cum orice minte analitica ar face), din punct de vedere creativ, din punctul de vedere al mesajelor, al executiei. La prima vedere, mai nimic. Dupa care stau si ma gandesc in ce hal de betivi am ajuns, de otetari si spirtari nenorociti, astfel incat sa facem un asemenea spot: fa-o pe nevasta-ta sa se arunce de la balcon, astfel incat tu sa ramai cu bautura! Si nici macar nu ramai "happily ever after", dupa cum bine stim, nevasta se intoarce cu o bucata din aripa masinii pe care a cazut infipta in c*r. Dupa care urmeaza replica fabuloasa: "Da' ce mami, a fost cutremur?".

Sloganul, insa, mi se pare ca revolutioneaza intreaga lume a advertising-ului. Ii da la temelie rau de tot, nu asa... "Mai bine cumpara doua". Nu stiu daca ati stat vreodata sa va ganditi, dar, cu exceptia spoturilor pentru promotii (gen cumperi un vibrator si primesti doua), spoturile publicitare incearca sa te faca sa cumperi UN produs. Sunt (pardon, erau) asa de limitate, incat nu pot (pardon, puteau) sa gandeasca in perspecitva: "Hei, daca tot consum 30 de secunde din viata astuia, de ce sa nu-i spun eu sa mearga acum la cel mai apropiat chiosc de ziare si sa cumpere doua numere din Cancan?". Imaginati-va cum ar suna vocea lui Buzdugan spunand: "Ai auzit Cancan-ul de maine? Bla...bla...bla... Mergi acum la chioscul de ziare si cumpara doua!". Prin urmare, poate nu te imbeti dintr-o singura sticla de Crai, asa ca "mai bine cumpara doua". Sau poate una se sparge cand te impiedici pe scari din cauza ca prima te-a ametit deja, asa ca "mai bine cumpara doua". M-a fermecat de-a dreptul! Marketing-ul nu va mai fi niciodata la fel!

Totusi, stau si ma gandesc la o eventuala continuare a acestui spot, dupa modelul "Unirea". Sa zicem ca o buna perioada de timp Costel (sa-l numim asa pe eroul masculin al spot-ului) cumpara doua sticle de Crai si traieste fericit cu nevasta lui. Dar, intr-o zi, Costel nu are bani decat pentru o sticla. Pe principiul "mai bine o sticla de Crai, decat niciuna", Costel cumpara sticla si merge acasa. Ajunge in fata usii, face semnul crucii si intra. Ma rog, aici intervin detalii ori, dupa preferinta, expozitiunea creativa. Ideea e ca s-ar ajunge in aceeasi situatie: nevasta lui Costel ajunge sa adoarma pe canapea cu sticla de Crai in fund. Costel, insetat, da sa faca din nou schema cu cutremurul. Dar, surpriza, toate portelanurile erau sparte de la primul episod al povestii si, cum banii familiei s-au dus pe bautura, nu au cumparat altele. Ce-ar face Costel acum?

CE-AR FACE COSTEL ACUM?

http://picasaweb.google.com/paul.diac.87/BucegiSiCrai2007
:D
Numai bine.