Ahir vaig anar a pesar-me. I hi tornem... Ara en 16 d'index de masa corporal. Hauré de pesar-me en alguna altra farmàcia.

Gran disgust que he pillat. Després he pensat que és l'excusa perfecta per agarrar-me una baixa. Si cal...

El pitjor és que és veritat. no és cap escusa i hauria d'agarrar-me una baixa, però vull acabar el curs, que ja em val!

*

I Sonja... s'enrecordarà Angel de Sonja. Crec que no... Sonja, a qui crec vaig veure a L'Escala, però no puc estar segura... com m'agradaria retrobar-la o saber d'ella...

Realment, m'ha donat per retrobar gent. M'agrada saber com estan, si els va bé...

I no vaig anar a sentir jazz a l'octubre... ni a cap lloc. Feina, feina i feina... Algún dia hauré ordenat els armaris i els papers de la prestatgeria.

Aquest matí tres correus del nodo 50 i un messatge particular. Molts embolics i moltes ganes de marejar la perdiu. Algú/na es pensa coses que no són. Que li hem de fer... I d'excursió a la fàbrica de Danone, on ens han explicat la historia de la primera fàbrica de iogourt d'Espanya, inicialment el laboratori cassolà de N' Isaac Carasso, fundador després de la fàbrica Danone. El seu fill major es diu Daniel, li deien Dan, i per això pensaren en "Dan-one" com a nom comercial del seu producte. Que curiós!

*

I mentre prenc el café, i espere, estic pensant en com entrarà l'aigua al cole, pel badall que ha tornat a obrir-se al sostre. Clar no en té encara un pam d'ample i per tant, segons l'arquitecte que ha vingut a veure la cosa, no hem de preocupar-nos.

Però jo, sense preocupar-me massa, es cert, no puc deixar de pensar en com estarà el dilluns el cole. Quina irresponsabilitat!   I més val que no haurà un lleuger tremolor de terra, que si no... això tampoc li preocupa a ningú.

Jo vull terminar el curs, es cert, i per això no m'agarre una baixa ja. Però pot ser encara canvie d'opinió.

N' estic molt quemada.

     Fotografia de Walter de Maria, tomada en su lihgtninfield . El vaig coneixer gràcies al meu fill, quan estudiava Història de l'Art de 1er.

Ah, l'art contemporani...! Al respecte vaig descobrir coses molt interessants... i aquests artfacts.net. De la Fira de Vic ja en parlaré un altre dia. Ah, també molt interessant un article sobre una actriu i el teatre romà de Mèrida i el seu renaixement cultural.

I espere ... i replegue coses d'ací i d'allà i arregle armaris. Ja falta poc.

*

Este text és molt més interessant que els altres, segur. Vaig a donar-te la solució, la solució que busques a tots els dubtes. “I tu què sabràs dels meus dubtes?” pensaràs. Ai, que encara els sabré…arrisca’t i llig-me. Però abans et contaré una historieta que m’han explicat, que si no sobrarà espai i és probable que l’ocupe un altre i t’explique tonteries. Per cert, la història no té res a veure amb el títol, només servia perquè començares a llegir-me. La història va d’un xic d’Onda que se’n va anar a estudiar a 400 quilòmetres i pico al nord. Quasi a França. Per què tan lluny? Perquè volia estudiar una carrera que li interessava, li interessava tant que es va arriscar a allunyar-se de caseta.

El personatge en qüestió va haver d’engolir saliva i començar a xarrar amb gent que no coneixia. A fer amistats, i de les bones, perquè no podia tornar a casa fàcilment, implicava més de 4 hores en tren. Així que ell havia de quedar-se mesos allí sense baixar al seu poble de província. Li fotia molt de pal. “Si és que no ve al poble quasi mai” comenta el seu germà, i és veritat, normal que no baixe, ara coneix gent d’arreu de l’estat espanyol, més gent de la província de Castelló; mallorquins, andorrans, catalans, bascos, francesos, xilens, colombians i argentins.

La cuina és un tema apart, el xic aquell no tenia nocions de cuina, però res de res, eh? De ve-ri-tat. Diuen per ahí, que l’estiu abans va aprendre a fer algunes coses bàsiques. Fregir, bollir pasta i saber el que es fica en una amanida. Era tan gos que hi havia dies que arribava a casa i no tenia ganes de cuinar i què feia? Beure aigua. Aigua, aigua i més aigua per llevar-se la fam. El nostre protagonista va perdre set quilos en el seu primer any! Quin animal! “Però ara sap cuinar, fica la ràdio, obri la nevera i comença a juntar aliments i no ho fa malament”, diu convençut un company de pis, i és que ara ja ha tornat al seu pes ideal.

A més l’onder va decidir fer esport, i quin va elegir? Rugbi, no futbol americà, que van amb armadura de plàstic quasi medieval, no, rugbi, que només van amb l’uniforme de l’equip. Diuen que es va lesionar diverses vegades. “Però li va valer la pena” comenta algun company d’equip entrevistat. Perquè gràcies a este esport, eixe valencià ha viatjat a A Coruña, Barcelona, Saragossa, Madrid, França (Perpinyà, Montpellier i Beauvais), i a Romania (Budapest). A més, la universitat li ha pagat els viatges, s’ha saltat classes i pràctiques i, el més important, ha tingut un justificant que els professors no poden negar-li.

Merda, amb la historieta que t’estava explicant ja no em queda espai per dir-te com acaba ni per donar-te la solució que busques. Volies una reflexió que et solucionara la vida? No, no, a mi no em carregues el mort. Inventa-te-la tu mateix. Només faltaria això, que sense pagar-me este text jo et donara solucions i et fera la vida més fàcil.

I açó es el text que eixirà a la revista de l'I.E.S. Serrà d'Espadà, l'institut del poble, el pròxim juny. Em van demanar que escriguera un text explicant el que feia a Girona: la vida universitària, els companys, els esports que practicava i tot això.

He intentat fer un text entretengut de llegir, sense fer grans revelacions ni grans respostes a la vida. Millor una cosa que es llegira entre línies. He pensat que ho llegeixen gent d' E.S.O. i Batxillerat, que son difícils d'atraure a un text escrit. No volen parrafades filosòfiques, ni paraules estranyes que no estan dins del seu vocabulari d'expressions. No se si al baixar el nivell d'escriptura m'ha quedat un text per a gent més xicoteta del que és el possible lector. Això ja m'ho direu vosaltres. Si voleu criticar, critiqueu, que és això el que vull.

I si, el títol es una frase surrealista. Per què? Per atraure a lectors, sabent al públic al qual que m'expose, escrivint una paranoia de text tinc moltes possibilitats de ser llegit. No? A més, el títol m'agrada.

• Aspardenyà: Quan alguna persona diu un castellanisme brutal.
• Tirar-se de cabussó: Llançar-se de cap a la piscina!
• Cagerà: Doncs, això...
• Oratge: El temps.
• Galtà: Una bufetada.
• Flid: Matamosques d'esprai.
• Torcar: Netejar algun liquid vesat.
• Llandero: Fontaner
• Abellir: Venir en gana.
• Cullerot: El renacuajo de tota la vida.
• Pissaví: Libelula.
• Soriero: Cotilla.
• Carlota: Pastanaga o safanoria.
• Aliacrà: Escorpí de camp, el arxiconegut Buthus occitanus.
• Noatros: Esta es una altra accepció del nosaltres, que s'hem va oblidar a l'anterior post. Diano i Carmen deien natros, però crec que el noatros es mes de la zona, com havia dit, el natros jo el considere mes lleidatà.

Be, ara, possiblement estiga un altre temps sense escriure mes post d'este tipus, tot i que no vull dir que es l'últim, per si de cas. Això de fer juraments de futur se't pot tornar en contra teua. Per cert, post nº 100!

 http://es.youtube.com/watch?v=tw3gDav09oY

No està perduda, no.

És la Mallorca que ens fascina.

Molta gent lluitem per que no es perda sota el pes de d'especulació i altres coses.

És la Mallorca de "dançaires" i "hondaires". De xirimiters. De tantes espècies animals i vegetals endèmiques i no sempre protegides. D'una història amagada. Del temps sense història. De tanta bellesa.

La Mallorca que sempre va amb mí. La que m'espera.

Molt més que un somni.

*

Escultura de Ripollés, junt al pont de les Gàrgoles.

Sembla una falla... m'agrada.

*

3

Ets malvada. Passió vivent.

Jugues amb el meu cos fins deixar-lo inert.

...

El dimarts, enalteixes

Les teves arts.

Els dijous, mon cor

d’alegria es jou.

...

Et vaig besar aquell dia a la boca,

diria encara més,

et vaig besar les dents.

Llavors esclatà la meva ment.

Em pregunto que es el temps

quant ets absent.

...

L’encontre bisetmanal,

un mal acceptat.

Els demés dies:

Un desert abismal.

...

Marxes i quedo mort

Te’n vas per tornar

Conto minuts, hores i segons

...

4

Els píxels de la teva mirada

deixa la gent encisada.

Tothom queda absent.

Sota el teu pas lent.

...

Quin valor sortir al carrer

deixant a la gent sense alè.

Incites al plaer.

...

Series la cura universal

Però ets el virus letal

Els homes, de les virtuts deserten

Ja ni les menten.

Retornen als valors inicials:

Les passions terrenals.

...

Notes explicatives al possible lector:

Com no, tinc que apuntar alguna dada per a que sapigueu per que faig aquests poemes d'aquesta manera:

Al 3r poema, tinc que explicar que a la xica a la qual li feia estudie anglès, igual que jo, i que anem a classe els dimarts i dijous de 8 a 10 del matí. Per això escric un vers fent referència al dimarts i el dijous. En este poema vaig voler explicar que la xica i jo només ens veiem els dimarts i els dijous, i que els altres dies de la setmana desapareix i jo quede desfet per la seua absència.

Al quart i últim poema faig dos referències informàtiques: els píxels de la mirada i virus letal, i es que la xica en qüestió, anteriorment havia estudiat una enginyeria informàtica o alguna cosa així.

I açò es tot, espere no tenir que escriure poesies d'este tipus durant un temps.

El Filing era i és un pub de Castelló al que hi anava amb Goyo i Anna quan estava per Castelló la temporada que vaig passar al Carbo. Encara hi és, però está, com tot, molt canviat... Quins records... Quina gent més autèntica...

Hi havia un disc de Bloque, " Hombre, Tierra y Alma" que m'agradava molt i em vaig anotar les lletres d'unes cançons...

i  aquesta tampoc no en té desperdici... questions de gènere a part...

UNA POSIBILIDAD

No deseo ser

el maestro que quiera enseñarte

algo en que creer y confiar

buen amigo.

Sólo por si sirve diré:

Que defiendas tu modo de vivir,

busca el amor en su forma más sincera

y crea en tí un apoyo para los demás.

Tu esencia representa eternidad

por lo mucho que llevas dentro.

Eres libre, pues sabes.

El miedo, la ignorancia y la superstición

hundieron al hombre por siglos,

sepárales de tu lado.

Eres Dios, de él vienes...

*

Avise, no son res de l'altre món, van ser escrites el dia abans de 12h a 2 h de la nit entre cigarrets i partides al solitari de l'ordinador. Hi ha que es fot monguis, MDMA o simple THC, jo, per falta de liquidesa econòmica em toca tirar de solitaris de Windows i cigarrets. Ja prou, ací van:

...

1

D’amants, tu, jo i ningú mes,

No n’hi havia que com nosaltres amés.

Virtuosos del tacte,

l’amor sorgí a l’acte.

...

El dia passava i en volia més,

Queia desfet al filtrar els teus cabells,

Per que tornaries amb l’ home pervers.

...

Escriure tant, et rebaixa

Explicar tanta passió, per mi,

impossible missió.

...

Et necessitava, et desitjava

Anhelava la teva mirada.

Ets tu de mi qui mana.

Saps que de mi, l’amor emana.

...

2

Encarnes l’ideal medieval.

Tu no ets llir entre cards.

Ets el far que il·lumina el mar.

...

Quin blau tens als ulls

que els mariners s’han quedat muts?

...

Quin or als cabells

que els miners s’han quedat quiets?

...

Qui s’haurà resignat

al no poder-te estimar?

Reis que sobre mars

hauran regnat.

...

Tot aquell ha estat derrocat

El seu temps a demorat.

Per que jo, sóc l’estimat.

...

Ara esmentaré informació addicional:

A la primera poesia representava que ella i jo som amants, que ens estimàvem a radiar però ella està casada a la poesia, i en realitat te xicot, i la relació es de ja fa temps, per això lo de l'home pervers.

A la segona poesia a dir que, la noia es rossa natural, de pell pàl·lida i te els ulls blaus i en certa manera encarne els ideals medievals. Utilitze una frase d'Ausiàs March, la mítica "llir entre cards", amb la qual es referia a una de les seues estimades. Jo encara ho exagere més, d'una manera més típica això si, per que el símil del mar i el far segurament deu estar molt resobat però be, no soc un virtuós de la paraula escrita ni parlada, així que això es que hi ha.

Finalment, com curiositat està inclòs el nom de cada una de les xiques en la poesia, podeu buscar que algun n'encontrareu. A una poesia el nom es present dins d'una paraula, a l'altra poesia, es veu gracies a la unió entre dos paraules. Artiste que soc.

I això es tot per hui, el pròxim post més, que en queden dos. Ai, poesia amateur, quants pseudopoetes en tu han confiat.

]]> http://jotambe.wordpress.com/?p=253 Tue, 22 Apr 2008 00:18:35 +0000 Marc http://jotambe.wordpress.com/?p=253 A un blog personal sempre s'acaba introduint informació del que et passa a la vida, al primer instant vols dividir la vida d'internauta i la real, però un blog també serveix per a desfogar-se, soltar coses que tens tancadetes dins teu i alegrar-te de coses que et passen, al igual d'expressar males vivències. Compartir-ho amb gent, que et diga que si tal o que si qual. La cerca de l'empatia.

Be, després d'esta xicoteta i insulsa reflexió explique que al final m'han donat l'Erasmus on jo esperava. Ja tenia pensat des de feia temps aquell lloc, des de 2n de carrera, per que es un dels centres neuràlgics del Renaixement, i com a interessat per la història, ja que vaig tenir que descartar fer la carrera d'Història per falta de sortida laboral i per que em cridava mes l'atenció Publicitat i el seu maquiavèl·lic món, ai las. El país on vaig era un lloc on sempre havia volgut anar. Ara si que hi vaig.

Quan comence? Doncs al setembre, després d'estiu, el qual tindré que ocupar treballant per guanyar diners per poder gastar-me'ls allí. Ara quan arribe a Onda tindré que començar a aprendre l'idioma, tot i que el vaig intentar aprendre este any de forma autodidacta no ha pogut ser culpa dels treballs i de no tenir un espai preestablert per a l'estudi de l'idioma. No ha sigut necessari tenir nocions d'italià per que es veu que a la UdG no hi ha un departament d'italià, a mes, amb el nivell d'angles que tenia igualment no feia falta fer les proves preliminars per veure si tenia el nivell per a parlar un altre idioma que no fos ni el valencià-català-balear-alguerès ni castellà.

Ara, hauré de comunicar a VentdCabylia que em canvie d'apartat als seus links, i que a partir de setembre em fique a Valencians a l'estranger, deixaré de ser un mes de la colònia valenciana a Catalunya.

A partir de l'any que ve corresponsal a Itàlia, concretament a Siena, al fucking centre de la Toscana. Si!

PD: I pròximament poesies. I de les bones.

Ja fa temps que el teclat no em funcione be i no se per que, i ja fa, crec, mesos. Serà un virus? Ni idea. Puc utilitzar les tecles amb lletres i números, però hi ha botons que no funcionen correctament. Un dia, després d'utilitzar el botó dret del mouse em va funcionar per uns instants i al cap dels minuts, utilitzant el botó dret una altra vegada va petar, i tornar al seu anormal estat.

I que faig per escriure correctament a internet? Doncs menys mal que tinc el corrector de català al Firefox, que fa prou de temps va recomanar Paranys en algun dels seus posts. Al Microsoft Word també em passa una situació pareguda, però tinc la sort de tenir el corrector català i castellà.

Ara ve lo bo, el signes tampoc funcionen correctament, per exemple, per apostrofar tinc que utilitzar l'accent tancat, i al signe d'apostrofar m'ix la barreta típica, aquesta: -. I a la tecla de - em fa la barreta inclinada típica, es a dir, esta: /. I el signe de dos punts? A saber! Tinc que anar-lo copiant d'altres webs i penjant-lo al text que escric. Igual em passa amb el signe de punt i coma. I amb el signe de pregunta? Tampoc l'encontre i el que faig es buscar al Google interrogacion i copie el signe que em done el link numero 7. De la ce trencada, també tenim tema, escric eficaç i després copie i pegue.

Els signes que funcionen be -menys mal!- es el botó de la coma i l'exclamació.

Això no es tot, accentuar tampoc puc i el que faig es:

Quan estic escrivint un text a un blog o ací mateix, el corrector fa molta feina, el botó dret et possibilita corregir, però quan hi ha paraules que vull accentuar, com per exemple cullerà i no m'ix la possibilitat que desitge faig el següent: Pose cinc paraules curtes al final del text, per exemple, per a l ànec, per a l'e accés, per a l'i garbí, per a l'o acció i per a l'u algú. Copie les lletres amb accents i les pegue a les paraules que vull que tinguen accent.

Algun dia d'estos portaré l'ordenador a reparar, però ara no es possible, amb tanta feina pel mig, que me traguen l'ordinador nomes faria que retardar-la i no es plan. Mentrestant, a fer meravelles amb el teclat.

Kia!

]]> http://jotambe.wordpress.com/?p=287 Mon, 14 Apr 2008 22:57:38 +0000 Marc http://jotambe.wordpress.com/?p=287 I vaig anar a l´Hospital General de Castelló per que allí em farien la ressonància magnètica mes ràpidament. Em van fer ficar a un mini vestuari per a que em tragués la roba i el pírcing de la llengua i després em posés la roba reglamentaria, una bata blava i uns peücs de plàstic. Estava cutre, però tenia cert encant.

Mes o menys, un trasto aixina, però mes gran.

I em van ficar dins d'aquell aparell de la General Electric, una mega empresa fundada per Edison i que te, entre altres negocis, la cadena de televisió NBC. Allò era una mescla entre llançadora d'un servei funerari espacial i donuts de plàstic i metall. Em vaig gitar en la llitera i m'introduiren tot el cos fins al coll. Em van ficar uns auriculars enormes de mini cadena d'antaño per a que no em molestés el soroll i vaig estar allí ficat, quiet, durant 15 minuts. Em van donar una espècie de botó per si tenia problemes durant la ressonància, pànics o dolors, però no va fer falta prémer-lo. Jo creia que em ficarien tot el cos, però no. 15 minuts de ruidets, ruidots i d'estar mirant al sostre. Tot i portar els auriculars els sorolls s'escoltàven. Aquells sorolls al final els vaig associar a les bases electròniques d'una rave. Xumba, xumba. Al final, jo li ficava altres bases sonores per a fer-ho una miqueta entretengut. Pensava quin grup d'electrònica els podria utilitzar, que si els Chemical Brothers, Prodigy, Aphex Twin, etc.

Va acabar relativament ràpid, a una de les infermeres li vaig proposar que ficaren música pels auriculars per a fer mes entretengut l'espera allà dins. a la part superior de la imatge tenia una especie de marcador que em mostrava el temps que duraven cada ruidet. Cada ruidet tenia un temps, i cada ruidet tenia la seua funció concreta alhora d'observar-me la cama.

I em vaig quedar el vestit de la prova. Vaig preguntar si podia i em van dir que si. " A que me queda bé?" li vaig dir a una infermera. Me fet una foto i tot, mireu, estic divine. No se sap mai per a que quedar-se'l, que si alguna festa de disfressa o simplement complir alguna fantasia sexual, la qüestió es que el volia.

Push me / And then just touch me / to I can get my / Satisfaction.

Ara a esperar uns dies fins a saber el diagnòstic, mentrestant puc caminar sense cap envenat ni crossa, ja que el traumatòleg me les va fer treure. Durant els pocs dies que les vaig portar, la cama ja havia perdut musculatura, ja veurem com em quede després del que tinguen que fer, que si escayolamenta o operació. Diré que, amb les crosses tenia una miqueta mes de sex-appeal de l'habitual-autoestima apart-, llàstima de traure-me-les, ara camine -un poquet per precaució i per no forçar la cama- coix. Ara done llàstima simplement. A continuació una foto del company de pis -del cos simplement, per mantenir-li l'anonimat- quan em va portar les crosses, molt simpàtic ell, li va ficar un llaç a mode de regal.

Con todo mi amor, te regalo esta flor

]]> http://fractalmar.wordpress.com/?p=50 Sun, 13 Apr 2008 20:03:45 +0000 fractalmar http://fractalmar.wordpress.com/?p=50

Un dels "àrbres de l'amor", polèmics del seu cost, de la plaça de l'Ajuntament. Plenament florits.

La vida pot ser la dura i cruda realitat que és, fins i tot per a quí hem nascut al primer món; pero a mí, afortunadamente, no em deixa de fascinar.

Aquest díes he llegit una noticía dels disturbis a Tirso de Molina el 29 d'abril passat. Hi en parlava d'un amic a qui fà molt de temps que no veig i que pot ser ara re-trobe. Em fà molta il.lusió.

És primavera al meu cor.

*

Me impresionó tanto que quise que todo el mundo lo descubriese y escribí sobre él en Nexus, la revista que intentabamos sacar adelante un grupo de personas que conocí en la universidad,  (iba de oyente a la escuela de Magisterio en aquel momento... jajajaja que tiempos).

Lo encontré esta mañana cuando iba a hacer otra cosa.  Como dice este poeta en otro de sus poemas, yo también creo que a veces el hombre propone y el viento dispone.

Descubrí muchas cosas y personas interesantes en León en aquel momento. Lástima no haber vuelto a verles en este último viaje.

Uno de los poemas que más me impresionaron y anoté en un papel que aun guardaba y he vuelto a encontrar:

Y la doctrina creció, creció, creció.

Y tuvo que meterla en un arca

Como la del viejo testamento.

Y el arca creció, creció, creció.

Y tuvo que llevarla a una casa.

Entonces nació el templo.

Y se comió al arca.

Y se comió al hombre y a la doctrina escrita

que guardaba en el bolsillo interno del chaleco.

Luego vino otro hombre que dijo:

El que tenga una doctrina que se la coma,

antes de que se la coma el templo;

y que su cuerpo sea bolsillo,

arca y templo.

Acabo de leer un artículo de opinión en el Levante que se puede ver aquí. Bueno, no va mal el domingo.

Los calamares casa Vicen, recien hechos, "de casa", de antología.

* Disculpeu el cacau dels tipus de lletra i altres cacaus implícits en l'artícle.

*

                 

                          

Platja de la Malvarrosa. El Festival Internacional de milotxes va agarrant força.

A la gent, no només la menuda, li agrada...

 i és que resulta ben bonic i tan plé de color...

*

Benvolgut amic o amiga,

Ara tens el meu pen drive a les teues mans. Que penses fer d’ell? Que t’estàs plantejar fer? Quedar-te’l o deixar-lo a algun lloc on jo puga recollir-lo? Tens dos possibilitats :

Gracies per dedicar-li uns instants a l’anterior propietari. Que et vagi be la vida.

Si, es possible que este text ni se'n entere el possible lladre, per que no crec que se fique a cotilletjar el que hi ha dins, abans ho esborrarà tot i ja esta. Però si l'obre i el llegeix jo ja estic satisfet. Nomes que li cree el dubte ja en tinc prou. Si, el mes probable es que es riga, però si hi ha algú que obri i es mitjanament conscient que això te propietari i es dels que pensa en que un altre mon millor es possible, doncs ja el tindré al pot.

Para muestra un botón

* 

*

Encara que no he sigut tan afortunada com els dos acertants dels bolets de l'euromillones (només de segona, més de 250 milions d'eurillos), un a Saragossa i un altre a Mérida... ací estem gaudint dels últims moments de les vacances de Pasqua. Unes vacances molt merescudes...

Aprofite per escriure unes notes intimistes del viatge a León al nou Moleskine.

I cinema, cinema africà al Institut Francés de València. "En attendant le bonheur" de Abderramane Sissako (Mauritania, 2003) 95 min. Impressionant.

I l'exposició sobre Tipografies que m'esperava a l'Octubre, Centre de Cultura Contemporanea de València.  Molt bona, especialment unes quantes obres aportades, que comentaré próximament.

 Sí, la sala està al soterrani de l'edifici i conté part de l'antiga muralla de la ciutat.

I reflexionar...  malgrat el soroll que hui diumenge tenim al carrer Sueca, encara desmontant els llums de la falla.

I remirar-me dins. I alegrar-me per qui en aquest "rio revuelto" del "sálvese quien pueda" tira endavant fidel a sí mateix, si més no.

           I somniant. Somniant un món millor per a molta gent.

*

• Granera: La escoba o escombra. Esta paraula mole mes.
• Escurar: Rentar els plants. Si pronunciem be seria "ascurarr"
• Bascollà: Clatellada
• Arrrmela: Atmella. Fruit sec.
• Llandero: El fontaner!
• Torna-li la trompa xic: Ja comencem una altra vegada, recollona...
• Mone, amone, monanem: Anem-se'n.
• Xap: estructura de metall que serveix per donar pas o tancar el pas a l'aigua. Lo tipic de les piscines.
• Gitar-se: Dicese d'anar-se'n a dormir i/o tombar-se.
• Fotre cullerà: Participar en alguna cosa.
• Esta nugolat: Fa núvol.
• Fer el mama: Fer el tonto
• Convinansiero: Aquell que fa el que li convé.
• Fadrí: Ma tu si ha creixcut!
• Templat o templà: Diem d'aquella persona que es simpàtic i guapo a a la vegada, no?
• Xa!: El típic mític i característic xe valencià, a la Plana es diu així. I si li adjuntem "ui" millor: "Ui xa!"
• A fer la mà!: Siee..aneu a fer punyetes!
• Aixolet: una aixà xicoteta
• Mare-meua!: Ostiiiaaa!
• Moatros, nosatros,mosatros, muatros: No-sal-tres. Per cert? Com pronuncieu vosaltres el nosaltres?

Acabarà açò convertint-se en un curset de valencià autòcton? Possiblement no. Ja hi ha prou. Avís per a navegants: No estic fent propaganda d'un valencianisme provincià i blavero que intente separar el valencià de les mes que coherents teories de la unitat de llengua. Res per l'estil. Simplement una classificació de paraules i frases valencianes que em resulten agradables a l'oïda. Ale, el pròxim post? Diferent.

Resulte que de xicotet no apreciava els llibres. Era mes fan dels Astèrix -i en menor mesura dels Tintin-que quasi els tinc tots. Però hi ha llibres que sempre te'n recordes d'ells per que tires mà de records i totes eixes coses. Jo, a casa, sempre faig referència al llibre per excel·lència de la meua infància, llavors es quan es crea un núvol de fina ironia que flote a l'ambient creat per la família. Aquell llibre era i és El llit d'en Pol de Franz Sales Sklenitzka. Un xiquet amb molta imaginació que abans de dormir s'inventa historietes, transforma la seua habitació en un escenari diferent cada nit. En eixe escenari s'implique ell, son pare, el seu llit i els seus peluxes. Un vaixell pirata, un camp de futbol, un tren, una llauna de sardines...i més escenaris que es descriuen al llibre.

Altres llibres? Si clar. Quins? un El gat Mog de Joan Aiken. Va sobre un gat que es tan gran com una balena. WTF? Doncs per que la seua propietària li donava llet amb llevat per dinar i així es va desencadenar el seu creixement desmesurat. Eixos dos llibres s'inclouen dins la col·lecció d'El vaixell de vapor, de l'editorial Cruïlla.

Més? Si un, a falta de recordar-ne mes. Com no, Les bruixes, de Roald Dahl. Este gal.lés es molt conegut dins la literatura infantil. L´home ha escrit grans títols com Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el melicotó gegant, Matilda, i relats de l'inesperat. No faig sinopsi per que ja suposeu de que va el llibre. Destaque que la majoria dels llibres publicats està unit a unes il.lustracions peculiars a càrrec de Quentin Blake.

I ara quins? Ara tinc a la tauleta de nit La casa de las bellas durmientes de Yasunari Kawabata, L'home manuscrit de Manuel Baixaulí (demanat a l'Abacus de Girona), i com no, el gat Mog i el llit d'en Pol. I vosaltres?

Buscando en el baul de los recuerdos...

Tot esta parrafada anterior per a que? Per a escriure certes paraules en valencià que me resulten agradable a l'oïda, també agregaré algunes paraules adquirides per part de la família materna, ja que tinc una iaia ( una uela ) que si l'escoltara Pompeu Fabra fliparia. Ací una mostra:

Primer les inventades i/o readaptacions per part de la iaia materna:

I hi han mes que no recorde ara mateix. Però seran incloses en posteriors posts, tranquils. I ara paraules o frases valencianes que escolte al poble, i que m'agraden:

Quan te'n vas a Catalunya, supose, que adaptes el teu valencià. Jo després ja explique quines paraules utilitze per a que mes o menys m'entenguen quan alguna vegada ( vegà diria normally ) se m'escape alguna. Supose que este canvi ens resulta fàcil gracies a que TV3, o mes concretament el Club Super 3 i especialment Bola del Drac, va estar alguna a les nostres infants vides. Ells -els catalans- no han tingut la sort de tenir ( tindre ) Canal 9. S'han perdut Monleón ( i el seu show ), La paella russa, les monleonetes, Paco Nadal, Telexut, Tela Marinera, Punt de Mira, el Babalà Club ( amb Xoni, Poti i Tiriti ) i totes eixes grans produccions valencianes.. Menudo remember when he cascat al blog.

Pròximament més. Corregido i aumentado. Açò no s'acabe ací. I vosaltres que? Quines paraules teniu per les quals arribeu al clímax sonor quan per algú son pronunciades? Va...

Com es possible que el senyor Josep Pla, mes empordanès que català, amb 21 anys, mes o menys ben portats en el seu moment, pogués arribar a escriure així de be a eixa edat? El xic utilitze paraules "concupiscència" o "ascètics". Actualment veure dir -i no diguem escriure- a un xic de la nostra edat emprar aquestes paraules seria alguna cosa tan estranya com veure una xica de 16 anys sense mòbil. I també un xic.

Concupiscència:

1 f. [LC] Apetit desordenat de plaers sensuals. Pecats de concupiscència. Concupiscència de la carn. Concupiscència dels ulls.
2 f. [LC] Cobejança . Una morbosa concupiscència d’elogis. El govern s’ensorrà per les concupiscències de tothom.

Ascètic:

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als ascetes o a l’ascesi. Vida ascètica.
2 adj. [LC] [RE] Caracteritzat per la severitat de costums. Un ideal ascètic.
3 f. [RE] Doctrina sobre la vida ascètica.

Qui serà el pròxim valencià de pro, dels qui advoquen per un valencianisme de bon cristià, acatant les paraules de la capital de nació, d'eixos que diuen que son mes valencians que la paella, la xufa i l'albufera. I mes blablablà nacionalista del qual no parlaré per a que acabeu el text. Doncs el primer que apunte alt es el senyor Esteban Gonzàlez Pons, que va eixir diputat per València( Terra i Mar ). I l'altre es el president de esta nuestra comunidad, Francisco Camps. L´home que jo no se com, va anar retallant poder als zaplanistes del PP valencià amb espàtula i decapant. En definitiva: Me cague en PSOE per que per culpa d'ell el meu malnom rugbístic es quede desfasat.

Esquerra s'ha quedat acollonada. No sap com actuar.."Home! No se pot dir una cosa i fer una d'altra", respongué amb sorna una analista polític amateur. Desgast i mes desgast. Això d'estar al govern fa malbé tota l'esperança forjada durant els anys posteriors. El vostre electorat ha descobert que sou hipòcrites. Ai, ai, ai...sort teniu que les CUP no estan ben organitzades que sinó otro independentismo cantaria..

Xufa, "Tubercle comestible de la xuflera, ovoide, de la mida d’un petit cigró, bru per fora i blanc per dins, dolç, amb el qual s’obté l’orxata". Altrament dit pene por estos lares, es una forma ben curiosa d'anomenar a l'òrgan masculí per Onda, no se si es autòctona. Peró queradilla si que ho és.

Ara ve un temps on toca rentat d'estomac dins del PP. Mariano s'ha donat compte que Aguirre només te poder a la Comunidad de Madrid, però te El Mundo i la COPE, però els altres barons provincials estan a favor de Mariano. Mitjans de comunicació vs. liders provincials amb els afiliats al seu favor. Hagan apuestas. Entre els importants l'altre guanyador popular de les eleccions: Camps. Gallardón li jurarà fidelitat eterna. Sap que es possible qui haja la desitjada renovació, la qual implique desfer-se de les restes de l'era Aznar, que d'altra banda ben arrelades. Ell pot tornar a sorgir entre les runes com a cavall ben posicionat vers les proximes eleccions. Ministre? Portaveu? Com acabara tot açò? Amb la Brunete Còsmica intentant desgastar Rajoy per a que Aguirre puga liderar el PP.

Me porte un cendrer. El tabac de liar -Golden Virginia, boquilles -OCB-, paper -Smoking, tot i que soc seguidor de OCB també. Me lie el cigarro. Aubrisc el solitari del Windows, fique un Sultans of Swing en directe dels Dire Straits trobat al YouTube a sonar per que no tinc res dels Antònia Font a l'ordinador d'Onda. Quan estiga publicat tot açò jo ja hauré començat a jugar.

         

Eh, què van quedar boniques les estreles?

Toma ya con la Falla del barri del Pilar... 

Hui de cicerone per les falles y a sentir la mascletá.

Mañana de viaje @ León, veinte años después.

  Necesito descansar y relajarme ...

*

Borrissol o pelussa,

no se com esmentar-te.

Balles al son del vent,

salsa de xaloc

o un rock ponent.

...

Univers errant

d'àtoms exiliats

per la netedat.

Necessiteu estimar.

S'uniu per matar la soledat.

...

Esfera grisa

d'espessor dubtosa,

aspires a ser massissa

...

Ets ciutadana del mon,

bany, cuina o menjador.

Quan mes, millor.

...

De vida curta

pel qui netejar

es dogma preferent

La histèria d'aquests

es un acte pervers.

...

Ets sinònim de brutedat,

jo diria de vida,

doncs qui embrute,

respira.

...

Eres l'odiat de la granera,

de guanyar no hi ha manera.

Prim dictador amb bigot

al.liat de l'aspirador.

...

Abanderes l'anarquia:

Autogestió i alegria.

Aspires a una societat

on ser brut siga digne

i no un resignat.

...

El romanticisme del perdedor

m'inclina a ser el teu seguidor.

Seguisc la teua norma

''Netejar ni en broma''.

I ja en tenim una altra intent de pseudo-poesia. Dedicada a la pols dels pisos d'estudiants, que tant lliure i feliç campe pels menjadors i llocs mes recondits, aliena a que qualsevol dia pot esdevenir en l'ultim. No es pot viure en la felicitat mes ignorant.

Agrair a tots les persones humanes que volíeu veure'm en calçotets, gracies a vostès m'he adonat que vaig ser durant bona part del dia el 2n blog escrit en català- valencià-balear-alguerès mes visitat durant el dia 12 de març. Gracies.

Pròximament mes poesies, mes roba interior i mes comentaris absurds. M'encanta fer-vos perdre el temps, i jo perdre'l amb vosaltres. I que dure.

Recomanació: El quadern gris, de Josep Pla, ara en blog.

Coent:
1 1 adj. [LC] Que produeix una sensació anàloga a la d’una cremada, que cou. Dolor coent. Plorava llàgrimes coents.
1 2 adj. [LC] Excessivament picant. Aquesta botifarra no es pot menjar de tan coent.
1 3 adj. [LC] per ext. Una paraula coent.
2 adj. [LC] Ridícul per presumpció, cursi.

La veritat es que els vaig veure i s'hem van quedar els ulls clavats en ells. Atracció fatal a la primera. Havia anat a mirar-me una jaqueta però vaig eixir amb uns calçotets a una bossa. Com podeu veure son horteres, ara mateix no recorde el tipus de tela, però amb el canvi de llums brille lleugerament. Te un tacte suau per si interesse als curiosos cibernètics o possibles compradors d'este tipus de calçotets. Ah, per cert, quan me'ls vaig provar vaig descobrir un altre punt fatídic que encara els feien mes especials. Eren una talla XL. Enormes. Em vaig donar compte tard, però el mal ja estava fet. Quan vaig en bici s'hem acaben pujant fins a dalt.

Vaig fer una enquesta a unes quantes xiques de la classe i em van donar la raó, son coents, però graciosos. Per ultim, admetre que els dies que tinc que eixir de nit o pressupose que puc eixir no me'ls fique. Per si de cas.

Cuenta las estrellas del cielo de dos en dos,

si te parecen muchas, mas te quiero yo.

PD. També he anat al diccionari de l' Acadèmia Valenciana de la Llengua, però em donava una definició molt pobre, quan la paraula es autòctona del País Valencià, deia ''coent, coenta; coents, coentes adj. [é] '' i clar jo he pensat que vos mereixíeu mes.

PD2. Que coses s'acaben contant als blogs, proximament calcetins.

PD3. Algú s'apunte a ensenyar la roba interior?