Cateva idei din cele abordate de mine in speech ar fi:

-Oamenii, membrii simplii cu adevarat au muncit in campanii si pentru asta merita toata lauda.

-Orice armata, oricat de mare, bine pregatita si dotata ar fi, tot prezinta riscul de infrangere daca este comandata prost de catre statul sau major; problema nu este capitolul la executie ci la management.

-Nu este firesc ca 99% dintre cei ce au vorbit sa laude ca extraordinare rezultatele obtinute de PSD Cluj; Este de fapt o situatie catastrofala.

-Catastrofa se va prelungi si la "parlamentarele din septembrie" daca nu se schimba fundamental optica echipei si echipa.

-Este ilogic si imoral ca "tu" in calitate de lider ce ai dus organizatia la sapa de lemn, sa iti pui in scena prin intermediul unor interpusi obedienti (asa zisi delegati) repunerea pe functia din care ai demisionat; Asta inseamna ca de fapt ai demisionat fortat, nu ai crezut in asumarea greselii tale, nu-ti pasa de colectiv ci numai de banii investiti in aceasta "afacere"...nu ai mama, nu ai tata, fiind un jenant banal si rapace parvenit.

-Trebuie sa ne coboram din mercedesuri si domuri de cristal la nivelul oamenilor; oamenii simpli nu au cum sa voteze concepte; ei voteaza self-ul, orice este si se aseamana cu dansii, iar restul sunt indexati peiorativ.

-Reprezint pentru unii "unul dintre egali" iar pentru altii sunt o "oaie neagra"...si asta pentru ca am refuzat colaborationismul abject in dauna "shoshonarilor". Sunt asociat termenului de tradator pentru ca impreuna cu colegii de comitet de initiativa am considerat necesar in interesul partidului, strangerea legaturilor cu centrul si nu insularizarea.

-Am oferit conducerii interimare oportunitatea consensului si medierii intre reformatii "pe stil vechi" si cei "pe stil nou", pentru a strange randurile in virtutea uriaselor provocari ce astepta partidul in viitorul apropiat, mediu si lung.

-La vremuri noi, trebuie oameni noi, dar asta nu inseamna ca "ceilalti" sunt "etichete de produse expirate" ci doar repozitionari in schema astfel incat sa se dea ocazia celor mai eficace sa imprime un ritm mai favorabil proceselor evolutive. "Impreuna pe mai multe viteze" este mai preferabil decat "noi stim tot si de fapt nimic".

-Fosta actuala conducere municipala PSD Cluj s-a reconfirmat prin frauda. Daca vom considera intrunite argumentele-faptele vom combate fenomenul la comisia de arbitraj. Oferta noastra de a spala rufele in familie a fost persiflata. Consecintele va apartin in totalitate.

-Concluzionez ca de fapt si "Grupul de la Cluj" va incerca prin manipulare si frauda sa-si forteze o reconfirmare in functiile pierdute cu ocazia Conferintei judetene PSD Cluj, proiectul cu Partidul Ardelenilor fiind mort, de fapt tot o forma fara fond ca multe alte "sociologisme da' Cluj".

Cititi si rubrica "CONTESTAREA GRUPULUI DE LA CLUJ"

1=

sau

SorinPLATON

Datorita programului incarcat ofer "audiente" in picioare, la botu' calului sau din mers [ :) ] ... ca joi trebuie sa fiu inapoi la programul de amendat evazionisti (ai sigurantei alimentare) ... stiti dvs faza aia cu tzara care te cheama la datorie, mort-copt...

1=

Stim deja ca diferentele de gandire sunt ceva obisnuit in orice relatie, dar inca nu ne putem hotari daca acestea sunt sau nu benefice. Unele persoane sustin ca, intr-o relatie, cel mai bine este ca persoanele sa aiba multe pareri comune, sa fie compatibile, sa le placa lucruri asemanatoare. Alte persoane, din contra, cred ca numai o relatie in care persoanele au pareri diferite are sanse de reusita. Ambele opinii sunt adevarate, dar depinde din ce perspectiva le privim.  Sa incercam o scurta analiza.

1. Persoanele implicate in relatie trebuie sa aiba cat mai multe puncte comune in ordine ca relatia sa decurga cat mai bine.  Ce ar insemna asta? Atata timp cat ambele persoane impartasesc pareri comune, sunt interesate de aceleasi subiecte, asculta aceiasi muzica, au aceleasi pasiuni, vad lumea in culori asemanatoare, atunci au o sansa mai mare de a se intelege. Nu sustin ca ei ar trebui sa fie ca doua copii fidele, nu se poate intalni o relatie in care partenerii sa semene 100 %. Aici sustin ca partenerii au o sansa mai mare de a se intelege  proportional cu gradul lor de asemanare.

Ar fi usor sa intelegem punctul acesta de vedere. Sa ne gandim la doua persoane care sunt pasionate da sah, de psihologie, filme de actiune, ambii urasc filmele horror, nu suporta orasele aglomerate, pisicile si tot asa. E usor de inteles ca vor putea sa joace sah impreuna, sa evite certurile legate de filmul la care se vor duce la cinema. Avand multe puncte in comun au mult mai multe ocazii de a se intelege. de a discuta in liniste, de a-si impartasii parerile. Daca asculta acelasi gen de muzica atunci nu se vor certa ca unul a dat muzica prea tare si celuilalt nu-i place. Dar, unii spun ca o astfel de relatie este monotona, lipsita de farmec, cred ca persoanele se vor plictisi una de cealalata si edificiul se va spulbera. Dar nu este oare adevarat ca atunci cand construiesti un edificiu folosind aceleasi caramizi, de aceleasi dimensiuni , acesta va fi mai trainic fata de unul construit din caramizi de forme si marimi diferite, care se va darama la prima furtuna, asta daca va putea fi cladit vreodata?

2. In cazul unei relatii in care persoanele implicate au pareri diferite despre lume, relatia lor va fi mai plina de viata, mai piperata si mai incantatoare. Doua persoane care vad lumea altfel ar putea mentine tot timpul o atmosfera placuta tocmai pentru ca nu s-ar plictisi unul de altul. Tot timpul ar avea ceva de discutat in contradictoriu, ar avea mereu de descoperit cate ceva despre partener. Dar se pot suporta doua persoane care discuta mereu in contradictoriu fara a ajunge la o parere comuna, la un consens? Nu se vor satura pana la urma de aceste discutii interminabile? Nu se va stinge totul asemeni unui foc care abia s-a aprins si care nu are cum sa mai fie intretinut din cauza lipsei unui echilibru?

Sa ne imaginem din nou o situatie. Sa ne gandim la doua persoane. Una e inebunita dupa citit iar alta vrea sa se distreze in cluburi, uneia ii place la nebunie zgomotul, agitatia iar alta prefera linistea, pacea. Nu este greu de imaginat ca aceste persoane nu se vor intelege mult timp.

In ambele cazuri prezentate mai sus e simplu de inteles ca se poate ajunge la un consens, dar nu am ales sa prezint situatia asta. Ajungerea la un consens implica o decizie pe care unii o iau, altii nu. Nu este o regula pe care toti o aplica in mod automat.

Observam totusi ca nici una din situatii nu reprezinta cazul perfect. Cazul perfect ar reprezenta pastrarea unui  echilibru, gasirea unei persoane cu care sa ai atat puncte comune cat si puncte de vedere diferite. Eu am prezentat doar extremele.

El dret de decidir “s’ha d’aplicar sobre aquelles qüestions que permetin un gran consens intern”. Aquesta afirmació la feia Artur Mas en una entrevista a El Temps de la setmana passada (Núm. 1.225, de 4 de desembre del 2007).

Enric Rimbau, l’entrevistador, segueix amb el tema, i li diu que “quan l’estat espanyol ha exercit el dret de decidir, amb consultes populars com les de l’OTAN o el tractat per una constitució europea, no ha partit d’un consens previ”. “Cal posar-hi aquest límit?”, li acaba preguntant.

En Mas creu que si:

“No m’interessa aconseguir les coses pel 51%. Crec que no n’hi ha prou. Cal que escollim els àmbits de consens i cal que aconseguim aquests consensos per majories reforçades. Imaginem-nos, a l’extrem final, un exercici d’autodeterminació. Això ha de requerir una majoria molt reforçada perquè un país vagi bé. Jo hi poso aquesta condició. Sé que vol dir que ens compliquem les coses internament, però penso que és l’única manera que aquest país avanci democràticament. No intentem vèncer una part dels catalans, convencem-los”.

Ho ha reiterat a l’especial de “Propostes després de l’1D” que està fent Vilaweb.

Ja sé que a molta gent no li agraden aquestes comparacions -o, simplement, no els interessa parlar-ne-, però, abans que res, vull deixar constància que Montenegro ha esdevingut un estat de ple dret a través d’un referèndum [Especial Referèndum Montenegro a Vilaweb]. I, quins eren els requisits proposats per la Unió Europea i acceptats pel Parlament montenegrí? Que votés la meitat del cens electoral i el SI arribés al 55% dels vots emesos.

Em sembla força raonable, no? Parlar de majories reforçades em sembla una excusa de mal perdedor. És més, em sembla discriminatori pels favorables a la independència. En una democràcia avançada, un 50+1 ha de ser suficient per prendre una decisió, si no estàs discriminant una de les dues opcions. Ni més ni menys. Les dues opcions són legítimes: Independentisme vs Unionisme. Per què calen majories reforçades? Per poder tombar més fàcilment una opció? Per por?

Posem per cas que es demana un 75% de vots afirmatius. Tindríem un país on la decisió d’un 25% prevaldria sobre la d’un 75%. On és la igualtat i la democràcia?

Cal començar a deixar les coses clares, si no, arribats el moment -que arribarà- la mentalitat col·lectiva estarà viciada per idees sense fonament, sense justificació. No vull començar la casa per la teulada, ja sé que hi ha molta feina a fer abans d’entrar en aquests detalls, però la intoxicació informativa pot jugar una mala passada si no ho preveiem a temps. Només demano una cosa: Democràcia i debat!

I, quan recuperem l’estatus d’estat propi -que el recuperarem- o el què sigui que ens iguali a la resta de nacions, ho hem de poder fer amb un 50+1. I, si després hom vol tornar a formar part de l’estat espanyol i/o del francès o, posem per cas que per raons que ara se’ns escapen, volem formar part d’un estat japonès, doncs caldrà acceptar-ho amb les mateixes condicions: 50+1. Ni més ni menys.

Marcús

a. Acţiunea comunicativă rezolvă conflictul dintre lumea sistemului şi lumea vieţii (aducând umanizarea) sau creează o falsă constiinţă (aducând alienarea) ?

Tehnologia este o formă de dominaţie, adica de suprimare a individualitaţii, de invadare a sinelui şi a lumii interioare, spune Habermas. Toate acestea au condus spre artificializarea şi dezumanizarea lumii. Exista doua lumi: lumea vietii si lumea sistemului. Sistemul economic si sistemul puterii sunt din ce in ce mai diferentiate si inlocuiesc limbajul cotidian. Problema este ca lumea sistemului a colonizat lumea vietii. Comunicarea a devenit din ce in ce mai rigidizata si fragmentata, din ce in ce mai putin capabila de a produce consensul. Solutia: recuplarea sistemului cu lumea vietii. Fiecare traieste in lumea sa, dar elementul de leagatura este limbajul. Soluţia armonizarii lumii vieţii cu lumea sistemului rămâne asadar acţiunea comunicativă autentică. Ea are drept scop realizarea intelegerii si este totodata o sursa de eliberare. Rationalizarea actiunii comunicative elibereaza comunicarea de dominatie, permite eiberarea restrictiilor din sfera legitimitatilor si ideologiilor. Actiunea comunicativa este de fapt o vorbire ideala. Exista 4 cerinte de validitate ale unei actiuni comunicative: vorbitorul sa se exprime in asa fel incat sa fie inteles, propozitiile vorbitorului sa fie sincere, vorbitorul sa fie o persoana demna de incredere, vorbitorul sa aiba dreptul de a se exprima.

b. Mai real decat realul (hiperrealitatea) înseamnă mai rău decât răul ?

Excesul de real, accelerarea ritmului de rotaţie a evenimentelor, transparenţa exacerbata, cautarea extrema a sensurilor s-au transformat în insusi opusul lor - pierderea sensului, considera Baudrillard. Universul este predestinat extremelor si nu echilibrului. Iata cateva dintre aceste extreme: cautand mai frumos decat frumosul s-a ajuns la moda, cautand mai adevarat decat adevaratul s-a ajuns la simulare, cautanad mai vizibil decat vizibilul s-a ajuns la obscenitate, cautand mai violent decat volentul s-a ajuns la terorism, cautand mai real decat realul s-a ajuns la hiperrealitate. Este de fapt riscul la care se expune lumea virtuală, riscul alienarii de realitate, al transformarii ei intr-un simulacru. Universul virtual devine astfel surogatul unei lumi care ar putea esua prin exces.

In incercarea de a da raspuns la aceste intrebari s-a nascut o a treia intrebare:

c. Universul virtual are caracteristici şi funcţii asemănatoare cu cele ale universului religios primitiv ? (care a devenit ipoteza de baza a cercetarii).

Va urma....

Govern il.legitim? on?, s'ha format a partir del nombre de diputats que lliurement i sense coacció han escollit els ciutadans. Si la suma de  68 necessàriament per governar, no l'han sabut gestionar altres formacions per aconseguir-ho, doncs caldrà un exercici d'autocrítica.

Els que som, i formem part amb orgull d'Esquerra, fem pinya. Per a mostra un botó: el Consell Nacional va donar el vist i plau amb 162 vots afirmatius 10 en blanc i 2 en contra a l'Entesa Nacional de Progrés. De pacte amb convergència (pacte nacional com s'ha dit, és massa agosarat per a un partit que obertament s'ha declarat no independentista, i ha expressat durant les negociacions que el seu sostre de reivindicació nacional era l'estatut retallat), ni parlar-ne.

Mentrestant l'oposició "constructiva", distribueix imatges amb crespons, i ens acusen de lladres (curiós quan ells tenen companys encausats judicialment per temes escabrosos), d'okupes, i d'haver violat la generalitat (sic). Aquesta mostra de manca de respecte amb les decisions, acaba per soterrar allò que algun dia es va dir "oasi català", un indret on els DVD eren de Walt Disney, i el respecte restava a primer ordre

Durant aquests últims dies, ens hem hagut de sentir, que hem deixat de ser independentistes, que som uns botiflers i no sé quantes bestieses més. L'únic canvi, ens que ens hem fet grans. Els militants i Esquerra. Els militants, lluny del catastrofisme segons el qual esquerra s'havia de partit pel mig i dues vegades, segueixen al peu del canó (cert que hi ha baixes, com sempre en un partit assembleari que tothom estiga content es imposssible), i quan arriba el repte de tornar a governar, enlloc de plegar i prendre el camí fàcil, s'han arremangat i a fer feina fent confiança al nou pacte. Exactament el mateix que Esquerra. Davant la possibilitat d'anar a la  tranquil.la oposició i deixar que l'establishment abandonara el País a la primera cantonada, han optat per l'opció dificil, la que potser no té tant rèdit electoral, però la del compromís d'un partit que vol canviar les coses.

Als intoxicadors, doncs res, calma i serenitat, que seguim essent independentistes (i els nostres companys, com la Laia Cañigueral, segueixen prometent els càrrecs davant la Constitució per imperatiu legal), seguim als carrers dels Països Catalans (veieu exemples aquí i aquí), i que seguirem compromesos per sempre amb la nostra terra, i per tant mai tolerarem que la nostra existència siga qüestionada.