La Penya portava temps amb la idea de canviar la samarreta suplent. La blanca anava bé perquè era prou diferent per no tenir maldecaps i a sobre coincidia amb els colors del patrocinador. Però es va iniciar el procés de canvi. La primera aposta va ser un blau "estil Noth Carolina" en paraules del cap de marqueting del club. El problema és que el gran rival vesteix de blau i grana, així que es van generar alguns dubtes a l'entitat, tot i que les tonalitats no tenen res a veure. El pla B va ser un gris llampant. Tothom d'acord... fins que la proposta va arribar a l'ACB. La normativa diu que es podria confondre amb els àrbitres. Surrealista perquè fa anys que els àrbitres vesteixen de negre i taronja. Però com que la norma no s'ha canviat, res a fer. Així que la tercera via és un gris clar, l'aposta final.

PD: un dubte, de què va servir l'enquesta de la web del club sobre quin color preferien els aficionats i en què va vèncer el negre?

L'adéu d'Aíto no sorprèn ningú perquè ja havia avisat. Explicarem una confidència. El tècnic madrileny va sopar amb un grup de periodistes explicant l'adéu a la Penya i el futur a Unicaja, que havia presentat "una oferta irrebutjable" en paraules del ja exseleccionador. La sorpresa va ser quan l'endemà del sopar va tenir una reunió amb el president de la FEB i a la tarda se l'anunciava com a entrenador d'Espanya als Jocs amb una altra proposta irrebutjable, cobrant un sou altíssim per dos mesos de feina. Contracte per diversos anys amb clàusules d'escampaments i la voluntat d'estar molt de temps junts en paraules d'un Sáez a qui li creixia el nas a mida que anava parlant. Tot plegat, una pantomima que ningú s'ha esforçat a dissimular gens ni mica. A Màlaga seguien sense entrenador mentre anaven fitxant els jugadors de la llista que Aíto havia presentat a la Penya abans de decidir el canvi d'aires. Ara ja es podrà fer oficial, desprenent un tuf de mentides encadenades que no fan més que alimentar la mala fama d'un president a qui els èxits de la selecció li permeten dissimular la nefasta gestió de les LEB i el bàsquet femení, les fugues de tots els tècnic que treballen amb ell, així com l'alta generositat a l'hora de pagar viatges a jugadors i familiars. De la seva generositat en pot donar fe el buffet de celebració del títol de Japó per a membres de la FEB i periodistes. Ni convidant el país sencer s'hauria acabat tant i tants bons aliments.

PD: cal dir que si Aïto tenia algun mínim dubte, la falta de feeling amb diversos jugadors no hi haurà ajudat. Com a mostra, l'absència del tècnic en el sopar de celebració a Pequín.

divendres, 8 d'agost de 2008
CCOO acusa Joventut d'atorgar subvencions de manera arbitrària
Reclama més transparència i la regulació de l'assignació de fons públics

S. PÉREZ. Barcelona
Acció Jove-Joves de CCOO de Catalunya va denunciar ahir que la secretaria de Joventut de la Generalitat concedeix les subvencions a les organitzacions sindicals de manera «arbitrària i clientelista». Basant-se en les dades de juliol del 2008, assegura que «no hi ha correspondència entre les subvencions i el grau de representativitat dels sindicats». Manel Garcia Biel, portaveu de la comissió executiva de CCOO, va demanar més transparència i la regulació del repartiment de fons públics.

Pel portaveu de la comissió executiva de CCOO, l'arbitrarietat en la concessió de subvencions no és exclusiva de la secretaria de Joventut del govern català, perquè «es dóna en altres àrees de la Generalitat i administracions», però sí que és un bon exemple, explica Garcia Biel. En l'informe que van fer públic ahir, Acció Jove mostra com els sindicats reben tractes diferenciats. Així, CCOO rep 2,08 euros per delegat –en té 25.6244–, 2,78 euros en el cas de la UGT i 135,40 pel que fa a la Intersindical-CSC, amb 233 delegats.
El coordinador d'Acció Jove d'aquest sindicat, Andrés Querol, afirmava que només «les afinitats ideològiques» poden explicar aquestes diferències i que, per exemple, «la Intersindical-CSC obtingui un 20% de les subvencions malgrat tenir una representativitat d'un 0,4%».

En l'informe, que ja s'ha enviat a la secretaria de Joventut, els diferents grups parlamentaris i el Consell Nacional de la Joventut (CNJC), també es fa una anàlisi de les subvencions que s'han concedit des de la secretaria de Joventut entre els anys 2006 i el 2007. «La situació discriminatòria tendeix a agreujar-se amb el temps», assegurava el coordinador d'Acció Jove. Querol afegia també que amb l'estudi també es posa de manifest que «no hi ha cap correspondència entre les bases reguladores de les convocatòries i la quantitat econòmica aprovada per a cada projecte».                                                                                                

Acció Jove-Joves de CCOO espera a partir d'ara poder començar a treballar amb el Consell Nacional de la Joventut per «buscar complicitats i fer un front comú». Reclama «una revisió del finançament que permeti corregir el comportament discriminatori» i recupera la proposta que el 2005 ja va presentar per a la regulació de les relacions entre les entitats i les administracions i que ha d'estar basada, diuen, en la transparència. Aquesta proposta fins ara no ha tingut una resposta política. 

Ahir, la secretaria de Joventut de la Generalitat, el responsable de la qual és Eugeni Villalbí, no va fer declaracions sobre l'informe presentat pel sindicat. 

Aquest nom, el d'Eugeni Villalbí, m'ha permès evocar bones èpoques, quan jo era responsable a la Intersindical-CSC. I quan dirigia la Secretaria d'Eleccions Sindicals i Negociació Col·lectiva, aquest company, l'apreciat Eugeni Villalbí, era afiliat a l'Espai Jove. M'agradaria saber si en el moment en que va ser nomenat Responsable de la Secretaria de Joventut, i fins avui, aquest vailet encara és afiliat al genuí "sindicat nacional i de classe", perquè si així fos es confirmaria allò que el company Ferran Casas sempre s'havia proposat: que des de l'Espai Jove s'aconseguissin subvencions a dojo. En qualsevol cas, felicitats a l'amic Ferran, i al nou Secretariat -per extensió- per haver aconseguit tres objectius en un: dependre econòmicament de l'Administració Pública, alhora ser independent, i a més presentar-se com a sindicat "alternatiu". Crec que ningú, abans que vosaltres, havia aconseguit la quadratura del cercle. Sou uns cracks!

Per als qui us quedi un bri de dignitat, o sia, per als que ja no sou afiliats a la Interindical-CSC, us poso aquest enllaç amb l'informe d'Acció Jove (les joventuts de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya), perquè pugeu delectar-vos amb la seva lectura. Fa caure la cara de vergonya... als qui encara els en quedi una mica, és clar!!

del combinat espanyol. I darrera d'ell, el seguiran molt probablement Carlos Jiménez, Jorge Garbajosa i Juan Carlos Navarro. És a dir, 4 dels 5 titulars de l'equip campió del món a Japó.

Tampoc seguirà Aíto Garcia Reneses a la banqueta. Com és box populi, Aíto entrenarà a l'Unicaja de Màlaga a partir del setembre. I si renega de la banqueta "rojigualda" és, precisament, perquè sap de primera mà que la generació daurada abandona.

El relleu per la selecció espanyola és de garanties. I de fet, durant aquests Jocs Olímpics a Xina ja estan carregant amb molta més responsabilitat (i minuts): Rudy, Marc i Ricky lideraran l'equip a partir d'ara. A l'aficionat al bàsquet li val la pena gaudir dels dos darrers partits d'un conjunt brillant. Indepedentment d'identificacions nacionals, és un gran equip de bàsquet. I ja veurem quan es tarda a construir-ne un de nivell similar.

ACTUALITZACIÓ: el ressò de la notícia avançada per "Blog i continuació" arriba a Beijing, on l'agència EFE ha preguntat sobre la qüestió de la retirada de la selecció espanyola al mateix Pau Gasol. El jugador de Sant Boi ha confirmat que s'ho planteja, per aquells descreguts ;)

http://jjoo.marca.com/2008/2008/08/23/baloncesto/1219491238.html

El resum d'avui de la lliga d'estiu NBA de Las Vegas permet veure la potència de Mensah-Bonsu. No jugava ni un minut a Dallas i ara té més protagonisme als Wolves per a desgràcia del DKV, que ja el veia de verd-i-negre i ara haurà de patir uns dies més. L'alta del britànic aniria acompanyada de Wright, un escorta nord-americà que vindrà de la mà de l'expivot de Bennetton... o no vindrà. Si tot segueix el camí previst, quedarà un perímetre fregant l'overbooking: Ricky Rubio, Mallet, Ribas, Marcelinho, Wright, Laviña, Jasaitis i Bogdanovic. El cas Mallet és una barreja d'interès per tenir un augment de sou i d'un representant yankee amb ganes de protagonisme, provocant un maldecap enorme al representant europeu. Si no hi ha sorpresa majúscula, continuarà, així que no és estrany que Marcelinho ja hagi fet saber al club que hi veu massa jugadors i poc protagonisme després de triomfar a Bilbao. Els dos equips de Bolonya el volen, així com Virtus Roma en un salt a Itàlia que impediria a la Penya veure un euro per l'operació i que no entusiasma al base. El brasiler preferiria el Tau o seguir a Bilbao. Els vitorians estan a punt de quedar-se sense base suplent i ja han contactat per negociar, si bé hi ha la negativa de l'ACB a un traspàs i l'amenaça de posar traves a una cessió generosa. Queda una alta via, el Iurbentia. Les relacions entre entitats no és bona després dels intents bascos de retenir el jugador amb recursos poc ètic i demostrablement il·legals, però ja han començat les gestions per cicatritzar les ferides i acordar un traspàs que generi satisfacció a les tres parts.

Wright va lligat a Mensah-Bonsu, Marcelinho a Wright i Flis/Norel a Marcelinho. Peces encadenades. Si Wright i Marcelinho es queden, la cessió de Flis s'aturarà per qüestió de cupos i l'holandès seguirà un any més formant-se lluny de Badalona.

Curiosament, tant Mensah Bonsu com Southall estan disputant la lliga d'estiu: el primer a les files dels Mavericks i el segon a les dels Lakers. Per tant, com a mínim fins al dia 20 no hi haurà novetats sobre la qüestió.

El pla de Lubos Barton no va sortir com volia. El txec va rebutjar al llarg de les dues últimes temporades les ofertes de la Penya per seguir tres anys més. Barton no tenia pressa. El Barça ja s'havia mogut l'estiu anterior per fitxar-lo amb una infructuosa trucada de Zoran Savic a Villacampa i li constava l'interès d'altres grans d'Europa. No comptava amb l'esclat de Rudy i amb una crisi de confiança en el tirm que va destinar-lo més a feines d'intendència, excel·lents com sempre, a una brillantor més gran. Acaba la temporada i el Joventut li proposa un acord per dos anys, conscient que l'aler no té les propostes que calculava un any abans i el preu és menor. Des del primer moment queda clar que la predisposició a seguir és bona, però sempre que sigui per només un any amb l'esperança de mostrar el nivell de les dues primeres temporades i poder emigrar al 2009. El DKV és plenament conscient del pla de Barton, però accepta tenir-lo només un any.

Passem a la segona part, en què les propostes es van concretant. Des de Màlaga, Welsch li ven les excel·lències d'un club que paga de meravella i amb pressió mínima en quant a resultats. I a sobre el pas de les setmanes deixa clar que Aíto hi arriba al setembre. Barton se sent temptat, però no el convenç perquè des de l'estiu anterior sent interès per l'amor del Barça. El txec es reuneix amb la Penya, que li comunica que accepta un any. "Si feu un esforç, us garanteixo que em quedo perquè aquí hi estic molt bé". Unes quantes reunions per quadrar números i se li fa una proposta amb sou d'estrella de l'equip, dins del pressupost verd-i-negre. L'endemà, el representant comunica al Joventut que informat del moviment del dia anterior, Joan Creus havia pujat l'oferta i el jugador vestiria de blaugrana.

Passem al tercer capítol. La Penya vol retenir a Barton, però tal com arriba als despatxos el contracte dipositat a l'ACB es veu que no és viable. L'acord signat és per tres temporades amb 1,1 milions d'euros bruts al primer any que creixen fins a l'1,7. El Barça es guarda una opció de rescindir-lo després del segon any, però els 200.000 euros fixats com a indemnització és massa alt per als badalonins. Tot i això, s'aposta pel silenci amb l'esperança que tal i com s'acostuma a fer en temes de tempteig, des del club blaugrana es mogui fitxa abonant una indemnització o oferint un acord perquè en el cas que en un futur recent el DKV vulgui un jugador blaugrana, no es posin pegues a nivell de dret de tempteig. El Barça també es mou i demana al jugador que faci un comunicat o faci públic que vol creuar el Besòs per pressionar la Penya, però l'aler s'hi nega deixant clar que en cas que s'iguali l'oferta, estarà encantat de tornar al Palau Olímpic. El pas dels dies fins esgotar el termini provoca pocs nervis als despatxos barcelonistas, convençuts via representant que el DKV no pot assumir un contracte així. No li falta raó com s'ha demostrat. Barton ha aconseguit el contracte que pensava que no aconseguiria per culpa d'un any inferior al que ens tenia acostumats (3 temporades i sou per sobre del milió) amb el mal menor de deixar malestar en un club que aprecïa de debò. Les gestions del representant i el pas del temps ho suavitzaran tot perquè són coses del món professional.

La Penya va sorprendre ahir igualant l'oferta rebuda per Marcelinho Huertas. Avui, ha fet oficial al seu lloc web que també iguala la que va signar Sonseca. L'únic jugador sotmès al dret de tempteig que no serà igualat és Lubos Barton, que jugarà al Barça els propers 3 anys.

La decisió de no quedar-se l'aler txec està justificada: ja té substitut. Com vam avançar fa setmanes a "Blog i continuació", ocuparà el lloc de Barton el lituà Simas Jasaitis.

Dos eurodiputadas, la sueca Maj Britt Theorin y la belga Magda Haalvoet, armaron una comisión parlamentaria para estudiar los efectos del HAARP.

Maj Britt Theorin lideró en la UE un sector que consiguió que en 1998 la Comunidad estudiase el programa. El resultado se publicó al año siguiente y afirmaba que “pese a los convenios existentes, la investigación militar sigue basándose en la manipulación medioambiental como arma“.

El Parlamento Europeo admite los impactos del HAARP

En febrero de 1998, respondiendo a un informe de la Sra. Maj Britt Theorin miembro del Parlamento Europeo por Suecia, el Comité del Parlamento Europeo de Política de Relaciones Exteriores, Seguridad y Defensa, mantuvo audiencias públicas en Bruselas sobre el programa HAARP.

“Moción para Resolución” sometida por el Comité al Parlamento Europeo: “Considera al HAARP… en virtud de su profundo impacto sobre el medio ambiente como una inquietud global y apela a que un cuerpo internacional independiente examine sus implicaciones legales, ecológicas y éticas…   El Comité lamenta la repetida negativa de la Administración de los Estados Unidos… a prestar evidencia a la audiencia pública sobre los riesgos medioambientales y públicos del programa HAARP.” 

La solicitud del Comité de que se redactara un “Libro Verde” sobre “los impactos medioambientales de las actividades militares“, sin embargo, fue rechazada con toda tranquilidad sobre la base de que la Comisión Europea carece de la jurisdicción requerida para ahondar en “los lazos entre el medio ambiente y la defensa“.

De nuevo, el Parlamento Europeo discutiendo temas de interés general, dado el altísimo riesgo que para todo el planeta supone este proyecto, a espaldas de sus ciudadanos y sin la mínima cobertura de los medios de comunicación.

De la misma manera que se hizo en la UE, un grupo de físicos rusos elaboró un detallado informe a petición de Putin, que andaba bastante sensibilizado por el escudo antimisiles norteamericano.Estas circunstancias han llevado a recordar las advertencias sobre nuevas tecnologías hechas ya en 1970. Pero aun antes, J. F. MacDonald, un geofísico que asesoraba a Johnson, había reconocido que desde los años 50 el Pentágono estaba estudiando tecnologías destinadas a la “guerra geofísica“.

Se ha conocido incluso un informe de la Cruz Roja Internacional que alertaba sobre los posibles efectos que las intromisiones en el magnetismo terrestre podían tener sobre el psiquismo, provocando trastornos mentales y hasta “el desarrollo de facultades paranormales“.En la web oficial del Departamento de Estado estadounidense, podemos encontrar los acuerdos alcanzados en la  “Convención sobre la Prohibición para usos militares y otros fines hostiles de Técnicas de Modificación Medioambiental”.Dichos acuerdos fueron  firmados en Ginebra, 18 de mayo de 1977  y entraron en vigor el 5 de octubre de 1978 .

Parece obvio que no se prohibe algo que es mera ficción. Lo cual hace creer que dicha tecnología estaba ya preparada en esas fechas y, muy probablemente, ha ido siendo perfeccionada en las décadas siguientes.

Según el artículo II de esta convención, “el término “técnicas de modificación ambiental” se refiere a cualquier técnica para cambiar - a través de la manipulación deliberada de los procesos naturales - la dinámica, composición o estructura de la Tierra, incluyendo su biota, litosfera, hidrosfera y atmósfera, o del espacio ultraterrestre“; en la aclaración a este artículo, se dice que ejemplos ilustrativos de los fenómenos que podrían ser causados por estas técnicas de modificación ambiental son:  ”los terremotos, los tsunamis; malestar en el equilibrio ecológico de una región; cambios en las pautas meteorológicas (nubes, precipitaciones, los ciclones de diversos tipos, tormentas y tornados), cambios en los patrones climáticos, cambios en las corrientes oceánicas, cambios en el estado de la capa de ozono y los cambios en el estado de la ionosfera”.  

Y apunta también: “Se reconoce, además, que la lista de ejemplos que figuran más arriba no es exhaustiva.  Podrían incluirse otros fenómenos derivados de la utilización de técnicas de modificación ambiental, tal como se define en el artículo II.  La ausencia de estos fenómenos de la lista no implicará en modo alguno que la empresa que figura en el artículo I no fuese aplicable a esos fenómenos, siempre que los criterios establecidos en dicho artículo se cumplieran“.

Es decir, que la lista arriba especificada es susceptible de ser ampliada.

Recordemos la fecha de celebración de esta Convención: mayo de 1977.  Ha pasado la friolera de 31 años.Cuánto ha evolucionado desde entonces la tecnología manipuladora que Zbigniew Brzezinski (asesor de seguridad nacional durante el gobierno de Jimmy Carter, es decir, durante la legislatura en la que se realizó el llamado INFORME GLOBAL 2000 PARA EL PRESIDENTE) había previsto en su libro “Between Two Ages”, en los años 70:

“La tecnología pondrá a disposición, de los líderes de las principales naciones, técnicas para llevar a cabo una guerra secreta, de la cual sólo habrá que evaluar a un mínimo número de las fuerzas de seguridad. Las técnicas de modificación pudieran emplearse para provocar largos periodos de sequía o de tormenta.”El proyecto HAARP, se circunscribe perfectamente en el entorno descrito en el Informe Iron Mountain sobre la Conveniencia y Posibilidad de la Paz Duradera. Cumpliría una serie de objetivos económicos, militares, sociales, ecológicos, científicos, de control de la población,…  Y destaca como posible herramienta de ejecución de los planes de reducción y control de población, previstos en los Informes Global 2000 para el Presidente Carter, Informe Kissinger o NSSM 200 y el Informe Rockefeller sobre Población. Informes que ya analizamos en su día.

“Los sistemas agrícolas de los países tanto desarrollados como en desarrollo ya atraviesan por una crisis como resultado de las políticas del Nuevo Orden Mundial, incluidos la liberalización del mercado, el vertido de productos en el mercado, y otros.
La “medicina económica” del FMI y el Banco Mundial impuesta al Tercer Mundo y a los países del antiguo bloque soviético ha contribuido en gran medida a la desestabilización de la agricultura nacional. A su vez, las disposiciones de la Organización Mundial del Comercio (OMC) han apoyado los intereses de un puñado de conglomerados occidentales en la esfera de la agricultura y la biotecnología en pos de imponer semillas genéticamente modificadas a los agricultores de todo el mundo”.

“Es importante comprender la conexión entre los procesos económicos, estratégicos y militares del Nuevo Orden Mundial. En este contexto, las manipulaciones climáticas que tienen lugar bajo el programa HAARP (ya sea de forma accidental o deliberada) exacerbarían inevitablemente estos cambios debilitando las economías nacionales, destruyendo las infraestructuras y provocando potencialmente la quiebra de los agricultores en vastas zonas. Desde luego, los gobiernos nacionales y las Naciones Unidas deben abordar las posibles consecuencias de HAARP y de otras “armas no letales” para los cambios del clima”.

¿Tienen algo que ver con este oscuro programa el Mitch, el Katrina, los últimos terremotos en China y Japón, o el de Perú (de niveles asombrosos en la escala de Richter, hasta 7,9 en Perú), las sequías que caracterizan el patrón climático de Corea del Norte desde mediados de los 90, o las de Cuba,  o las devastadoras sequías de Iraq, Irán, Siria, Aganistán o Africa,  el ciclón de Birmania, las inundaciones de centro Europa, fenómenos como el que en Melilla provocó que la temperatura se elevara de 24 a 41 grados en 5 minutos, el terremoto en Irán el 26 de diciembre de 2003 o el tsunami del Indico el 26 de diciembre de 2004 - a un año y 58 minutos de diferencia exactamente, en pleno periodo navideño-?

¿Qué son las extrañas luces iridiscentes que se han notificado justo antes del terremoto ocurrido en China este mismo año?

Ya el 5 de junio de 1977, el New York Times describía un devastador terremoto en Tangshan, China, que mató a más de 650.000 personas, de la siguiente manera:

“Justo antes del primer terremoto a las 3:42 de la madrugada, el cielo se iluminó como si fuera de día. Esta luz, mayoritariamente blanca y roja, era visible a una distancia de hasta 200 millas. Las hojas de muchos árboles se chamuscaron como patatas fritas y los vegetales de los cultivos se quemaron por un lado, como si hubiera pasado una bola de fuego”. (Prof. Michel Chossudovsky in Transnational.org, New York Times 5, 6, 1977, and HAARP’s Demonic Powers: Youth Action News July 1996.)

tomado de elproyectomatriz.wordpress.com

Sociedades secretas. Conspiraciones. Para el Nuevo Orden Mundial, un gobierno mundial es solo el principio. Una vez conseguido, podrán desplegar su plan para exterminar el 80% de la población mundial, mientras permiten a la “élite” vivir con la ayuda de la tecnología avanzada. Por primera vez, el cruzado Alex Jones revela su plan secreto para el exterminio de la humanidad: Operación ENDGAME (FIN DEL JUEGO).

Jones da cuenta histórica del ascenso al poder de esta sangrienta élite global y revela cómo han fundado el ascenso de dictadores y financiado las guerras más sangrientas, creando orden contra el caos, para facilitar el camino al primer y verdadero imperio mundial.Observarás como Alex Jones y su equipo persiguen al esquivo Grupo Bilderberg hasta Otawa (Canadá) y Estambul (Turquía), para documentar sus conferencias secretas, permitiéndote ser testigo de su agenda y sus planes para orquestar e instigar la Tercera Guerra Mundial. Aprende sobre la formación de la “North American Transportation Control Grid”, la cual pondrá fin a la soberanía de los EEUU para siempre.

Descubre como los practicantes de la pseudo-ciencia “eugenesia” han tomado control de los gobiernos por todo el mundo para llevar a cabo la despoblación mundial.

Observa el progreso del próximo colapso de los EEUU y la formación de la “North American Union”.

Si quieres más información, vé a elproyectomatriz.wordpress.com

Pertinente (Útil):

La información pertinente es útil y contribuye a las necesidades y circunstancias peculiares del administrador. La información no pertinente es inútil y hasta puede estorbar el desempeño de un administrador ocupado que tiene que dedicar tiempo valioso a determinar si la información es pertinente. Dados los gigantes volúmenes de información a los que están expuestos los administradores de nuestros días, y dadas las limitaciones de las facultades humanas para procesar información, quienes diseñan los sistemas de información deben cerciorarse de que los administradores reciben sólo información pertinente.

Oportuna (Tiempo Justo):

Lo que debemos garantizar es que llegue en el momento oportuno. Para que una información se pueda utilizar, deberá estar disponible

• Se utilice cuando sea necesario (Antes de tomar decisiones).
• Que esté al alcance de sus usuarios y destinatarios
• Se pueda accederla en el momento en que necesitan utilizarla.

Este principio está asociado a la adecuada estructuración de un ambiente tecnológico y humano que permita la continuidad de los negocios de la empresa o de las personas, sin impactos negativos para la utilización de las informaciones. No basta estar disponible: la información deberá estar accesible en forma segura y oportuna para que se pueda usar en el momento en que se solicita y que se garantice su integridad y confidencialidad.
Así, el ambiente tecnológico y los soportes de la información deberán estar funcionando correctamente y en forma segura para que la información almacenada en los mismos y que transita por ellos pueda ser utilizada por sus usuarios.
Garantía de la disponibilidad de la información para que se pueda garantizar la disponibilidad de la información, es necesario conocer cuáles son sus usuarios, con base en el principio de la confidencialidad, para que se puedan organizar y definir las formas de colocación en disponibilidad, garantizando, conforme el caso, su acceso y uso cuando sea necesario.
La disponibilidad de la información se deberá considerar con base en el valor que tiene la información y en el impacto resultante de su falta de disponibilidad.
Para aumentar aún más la disponibilidad de la información deberán: Definirse estrategias para situaciones de contingencia. Establecerse rutas alternativas para el tránsito de la información, para garantizar su acceso y la continuidad de los negocios incluso cuando algunos de los recursos tecnológicos, o humanos, no estén en perfectas condiciones de operación.
En el mundo actual de cambios rápidos, la necesidad de información oportuna significa a menudo que esté disponible en tiempo real correspondiente a las condiciones del momento. La información completa brinda a los administradores lo que necesitan para ejercer el proceso de control, coordinar o tomar una decisión eficaz. Ahora bien, los administradores rara vez tienen la información completa; más bien, por obra de la incertidumbre, la ambigüedad y la racionalidad acotada, tienen que conformarse con información incompleta. Una de las funciones de los sistemas de información es completar la información que se pone a disposición de los administradores.

Integra (Información Correcta):

Una información íntegra es una información que no ha sido alterada de forma indebida o no autorizada.
Para que la información se pueda utilizar, deberá estar íntegra. Cuando ocurre una alteración no autorizada de la información en un documento, quiere decir que el documento ha perdido su integridad.
La integridad de la información es fundamental para el éxito de la comunicación. El receptor deberá tener la seguridad de que la información obtenida, leída u oída es exactamente la misma que fue colocada a su disposición para una debida finalidad. Si una información sufre alteraciones en su versión original, entonces la misma pierde su integridad, ocasionando errores y fraudes y perjudicando la comunicación y la toma de decisiones.
La quiebra de integridad ocurre cuando la información se corrompe, falsifica o burla.
Una información se podrá alterar de varias formas, tanto su contenido como el ambiente que la soporta. Por lo tanto, la quiebra de la integridad de una información se podrá considerar bajo dos aspectos:

1. Alteraciones del contenido de los documentos donde se realizan inserciones, sustituciones o remociones de partes de su contenido;
2. Alteraciones en los elementos que soportan la información donde se realizan alteraciones en la estructura física y lógica donde una información está almacenada. Citemos unos ejemplos:

Cuando se alteran las configuraciones de un sistema para tener acceso a informaciones restrictas, cuando se superan las barreras de seguridad de una red de computadoras. Por lo tanto, la práctica de la seguridad de la información tiene como objeto impedir que ocurran eventos de quiebra de integridad, causando daños a las personas y empresas.
Garantía de la integridad de la información es asegurarnos que sólo las personas autorizadas puedan hacer alteraciones en la forma y contenido  de una información, así como en el ambiente en el cual la misma es almacenada y por el cual transita, es decir, en todos los activos. Por lo tanto, para garantizar la integridad, es necesario que todos los elementos que componen la base de gestión de la información se mantengan en sus condiciones originales definidas por sus responsables y propietarios.
La exactitud y el grado de confiabilidad son factores críticos que determinan la calidad de la información. Cuanto más precisa y confiable sea la información, mayor es su calidad. Para que La TIC funcione bien, la información que provee debe ser de calidad. Si los administradores concluyen que la información que les provee La TIC que usan es de mala calidad, le perderán la confianza y dejarán de usarla. Igualmente, si los administradores basan sus decisiones en información de baja calidad, tomarán malas decisiones, e incluso desastrosas.

Confidencial (Usuario Autorizado)

Tiene como propósito el asegurar que sólo la persona correcta acceda a la información que queremos distribuir. La información que se intercambian entre individuos y empresas no siempre deberá ser conocida por todo el mundo. Mucha de la información generada por las personas se destina a un grupo específico de individuos, y muchas veces a una única persona. Eso significa que estos datos deberán ser  conocidos sólo por un grupo controlado  de personas, definido por el responsable de la información. Por ese motivo, se dice que la información posee un grado de confidencialidad que se deberá preservar para que personas sin autorización no la conozcan.
Pérdida de confidencialidad significa pérdida de secreto. Si una información es confidencial, es secreta, se deberá guardar con seguridad y no ser divulgada para personas no autorizadas.
Garantía de la confidencialidad de la información: involucra a todos los elementos que forman parte de la comunicación de la información, desde su emisor y los dispositivos de entrada, el camino que ella recorre y los dispositivos de comunicación, hasta su receptor dispositivos de salida o almacenamiento. Y también, cuanto más valiosa es una información, mayor debe ser su grado de confidencialidad. Y cuanto mayor sea el grado de confidencialidad, mayor será el nivel de seguridad necesario de la estructura tecnológica y humana que participa de este proceso: del uso, acceso, tránsito y almacenamiento de las informaciones.
Se deberá considerar a la confidencialidad con base en el valor que la información tiene para la empresa o la persona y los impactos que podría causar su divulgación indebida. Siendo así, debe ser accedida, leída y alterada sólo por aquellos individuos que poseen permisos para tal. El acceso debe ser considerado con base en el grado de sigilo de las informaciones, pues no todas las informaciones sensibles de la empresa son confidenciales
La forma de instrumentar la confidencialidad de la información es a través del establecimiento del grado de sigilo, veamos enseguida este concepto fundamental:
Grado de sigilo: que es una graduación atribuida a cada tipo de información dependiendo del tipo de información y del público para el cual se desea colocar a disposición los grados de sigilo podrán ser: Confidencial, Restricto, Sigiloso, Público

No Repudio (Aceptación de Creación o Recibo)

Este término se ha introducido en los últimos años como una característica más de los elementos que conforman la seguridad en un sistema informático. Está asociado a la aceptación de un protocolo de comunicación entre emisor y receptor (cliente y servidor) normalmente a través del intercambio de sendos certificados digitales. Se habla entonces de:

• No Repudio de Origen: el emisor no puede asumir que él ha sido quien envió la información
• No Repudio de Destino: el destinatario no puede asumir que no ha recibido la información

El problema és que el mercat de jugadors amb passaport espanyol i uns mínims per disputar l'Eurolliga és reduidíssim. I si parlem de pivots, un drama. Així, la Penya ha començat a negociar amb Lamont Barnes, de 2,08, opció que d'entrada es va descatar i ara revifa. El nord-americà està nacionalitzat per la via del casament, si bé el Joventut està estudiant el contracte del pivot amb el Lleó i les vies per desvincular-se'n, ja que va signar més d'un any. Sonseca o Barnes deixaran el capítol de reforços per al joc interior pendents d'un nom ja que Norel, Jagla i Bogdanovic -alternant com a aler- completarien el quadre dins d'una plantilla amb 11 noms, ja que la falta de cupos facilitarà reduir-ne el nombre amb els joves del planter fent de 12è home. L'últim fitxatge que es durà a terme si es compleixen els terminis serà un aler-pivot comunitari, amb qui ja s'ha començat a negociar. No hi ha pressa perquè s'espera que el pas dels dies rebaixi el preu. La segona plaça d'extracomunitari serà destinada a un escorta nord-americà en una llista que té tres noms, dos dels quals són Bracey Wright (Aris) i Carl English (Gran Canària). S'ha contactat amb els tres, però de moment no hi ha cap oferta concreta.

És de sobres conegut que els representants truquen als diaris avisant de l'interès d'un equip pel seu representat. L'interès pot ser real o no ser-ho i simplement servir per cridar l'atenció d'altres possibles interessats o pressionar el club amb qui s'està negociant per advertir del risc que un altre equip se'ls avanci. La premsa hauria de filtrar quines informacions són certes i quines no (la mítica tasca de "contrastar") però la necessitat d'omplir pàgines de diaris o hores de tele o ràdio sobre esports porten, moltes vegades, a esbombar el que els arriba.

Hi ajuda que el públic ha perdut sentit crític i no castiga les informacions que després es demostren falses. Però els periodistes també es cobreixen les espatlles amb fòrmules en l'expressió que disculpin una cagada potencial: "Tot indica que...", "Fonts properes a...", "Molt probablement en...".

Però no només la necessitat d'informació dels periodistes o de divulgació dels representants afecta al que es publica. També hi ha amistats entre jugadors i redactors, que es fan favors mútuament. O sol·licitud d'un cop de mà per part d'un club a un redactor afí. I avui mateix ens llevàvem amb un clàssic: l'esbombar amb alarmisme una negociació que es trenca... per aconseguir així que qualli del tot.

El Periódico de Catalunya i el diari Sport (ambdós diaris del mateix Grupo Zeta) han estat els escollits per l'entorn de Ricky Rubio per fer tremolar la parròquia verd-i-negra. La negociació per una millora de contracte de la jove estrella catalana va per bon camí. La Penya ha fet una oferta generosa. Òbviament lluny de les xifres que poden prometre clubs de futbol, però generosa. El jugador (i els seus) saben que no els interessa marxar de Badalona perquè el club de destí exigiria una clàusula alta per fer el salt a l'NBA. Però volen aprofitar la situació del Joventut, que acaba de perdre el seu màxim referent, per apretar al màxim i treure'n no només un bon sou sinó, sobretot, una escapatòria gairebé gratuïta cap als Estats Units.

Per això els assessors del Ricky truquen a la redacció d'El Periódico i els xiven que la negociació s'ha trencat. A Badalona comencen les pors. I la Penya ha de decidir com reacciona: o cedint a les pressions o mantenint la calma.

El destí del Ricky és l'NBA. En un any o en dos, com a màxim. I la Penya el té lligat per tres amb una clàusula alta (6 milions d'euros) que li garanteix retenir el jugador i obtenir un important benefici quan marxi. Però conscient que el sou és desproporcionat amb el que ofereix sobre la pista, el Joventut accedirà a apujar-li notablement. Però és clar, en una negociació les dues parts han de quedar contentes. I la Penya podria acceptar perdre calers pagant més de fitxa, però no oferir aquests diners i, alhora, regalar la seva marxa a la lliga americana.

El desacord és en aquest punt, i no pas en el sou a percebre com interessadament s'ha publicat. Perquè el sou del proper any no és important per un jugador que sap que, la pela llarga, la farà en dòlars. L'objectiu és abaratir al màxim el salt a l'NBA, no pas un sou de milió i mig aquesta propera temporada. I la Penya vol oferir facilitats, però no regalar un dels seus actius sense guanyar-hi res.

El primer i principal motiu, discursos a part, és econòmic. Com ahir comentava un company "pagar per jugar és un pal". Tota la raó. Ni dins del club es posen d'acord si ha de pagar o no la clàusula de 10 milions que a l'estiu de 2007 es va activar. Per això ballen tant les xifres. Dels 15-16 milions per cinc anys que es van filtrar en la nit que es va oficialitzar el retorn a l'1,6 milions que confessa Joan Creus, això sí, sense incloure la part que correspon als diners que Navarro deu al Barça i que, segons el nou director esportiu, ha d'abonar. El terme mig el trobem en les paraules del representant del jugador, que xifrava la fitxa "en uns 2,1 o 2,2 milions" per temporada. Sou elevadíssim que, per molt que s'intenti fer creure ara des de la directiva, mai se li va oferir quan amenaçava d'emprendre les Amèriques. La falta d'ofertes de la NBA completa l'explicació del pes dels diners. Sí, hi havia interès de diversos equips, tot i que sigui il·legal negociar abans d'avui, però el representant nord-americà de La bomba li havia explicat que les propostes no anirien gaire més enllà de la mid-level exception, és a dir, sobre els 2,5 milions de dolars. Tenint en compte l'actual canvi de divisa i que havia d'abonar 1,3 milions d'euros al Barça, de nou li hauria tocat jugar gairebé gratis. I cal recordar que en la temporada anterior el saldo entre el sou a Memphis i el pagament al Barça ja era negatiu, així que l'oferta blaugrana per dir adéu a Estats Units era del tot irrebutjable.

El segon motiu principal és la família. Ni Navarro ni la seva dona tenien ni idea d'anglès. Això va complicar molt les coses des de l'inici, així que ella ni s'atrevia a sortir de casa. Tampoc Memphis ofereix gaire coses a fer. Mentre Pau Gasol estava als Grizzlies, la situació era portable , però quan el de Sant Boi va anar als Lakers, la família Navarro encara ho va passar pitjor. Sense el seu traductor i tot i haver assolit uns mínims en l'idioma, el santfeliuenc gairebé no tenia relació amb els companys i es passava els viatges enganxat al portàtil xatejant amb els amics de la infància. No va ser estrany que ja a l'abril es posés en contacte amb el seu club d'origen per tamptejar un possible retorn. La família Navarro no s'ho ha passat gens bé a Memphis i s'enyorava sobremanera de Barcelona. Una de les enrevistes més colpidores de la temporada va tenir el pare del jugador de protagonista. Amb la premsa esperant una resposta positiva i alegre sobre l'elecció de l'escorta per al Rookie Challenge 2007, Navarro sénior va haver de controlar les llàgrimes confessant que, tot i alegrar-se per l'èxit esportiu, ho estaven passant malament amb el fill a l'altre punta de món i sense poder veure les dues precioses nétes. Esperaven que La bomba es pogués escapar uns dies amb l'aturada de l'All Stars, però no, li tocava anar a l'espectacle de New Orleans. Una família que té molt de contacte i que ara es retroba, segurament aprenent que no van calcular bé l'impacte de la distància i l'adaptació a un altre país i cultura.

*Incís. Fa uns mesos, Informe Robinson va fer al Plus un magnífic reportatge que dóna força pistes sobre els punts que es comenten. Podeu trobar la primera part aquí i la segona, aquí.

El tercer motiu és el caliu del Palau. Quan només treure el cap pel túnel de vestidors al play-off la gent es va posar de peu per ovacionar-lo, Navarro va veure encara més clar quina era la seva llar. A la NBA i a Memphis és un jugador més, passa desapercebut. Aquí és el rei. Se l'estima, se l'idolatra i se'l tracta molt millor.

El quart motiu és el relleu a la banqueta. Per molt que ho negui, Navarro no suportava Dusko Ivanovic, l'home que el va deixar sense vacances després de l'or de Japó. Una oportuna lesió va permetre-li un descans, però va tibar encara més la relació entre els dos. Ara no hi és i Joan Creus després del no de Messina va veure clar que tenir un entrenador que no sigui un sargent, que tingui mà esquerra i deixi fer a les estrelles ajudaria a convèncer tant a La bomba com a altres jugadors que porten anys aguantant esbroncades i un altíssim nivell d'exigència. Navarro sap que amb Xavi Pascual viurà tranquil. Tot plegat, motius d'un retorn que ha entusiasmat la parròquia blaugrana i espantat els rivals que saben que els tornaran a bombardejar.

Se usan firmas digitales para verificar que un mensaje realmente viene del remitente exigido (asumiendo a sólo el remitente sabe la llave confidencial que corresponde al su llave pública). Ellos también pueden ser usados por tiempo-estampar los documentos: persona de confianza firma el documento y tiempo-estampar con su llave confidencial, así testificando que el documento existió en el momento declarado.

También pueden usarse firmas digitales para testificar (o certifica) que una llave pública pertenece a una persona particular. Esto es hecho firmando la combinación de la llave y la información sobre su dueño por una llave confidencial. La firma digital por una tercera persona (dueño de la llave confidencial), se llaman a menudo la llave pública y información sobre el dueño de la llave pública los certificados.

La razón por confiar en la llave de tercera persona puede ser que de nuevo fue firmada por una llave confidencial. Eventualmente alguna llave debe ser una raíz de la jerarquía de confianza (es decir, en él no se confía porque fue firmada por alguien, pero porque usted cree a prior que en esta llave puede confiarse). En una infraestructura de llave centralizada hay menos raíces en la red de confianza (ej. en agencias gubernamentales se llaman tales raíces las autoridades de la certificación). En una infraestructura distribuida allí no se necesita universalmente aceptados raíces, y cada persona puede tener diferentes raíces de confianza (tal la propia llave de la persona y cualquier llave firmada por él). Éste es el tejido de concepto de confianza usado en PGP.

Una firma digital de un documento arbitrario es creada típicamente computando un compendio del mensaje del documento, y encadenándolo con información sobre el firmante, una tiempo-estampa, etc. El hilo resultante es entonces encriptado usando la llave privada del firmante que usa un algoritmo conveniente. El resultante encriptado bloque de bits es la firma. Es a menudo distribuido junto con la información sobre la llave pública que fue usada para firmarlo. Para verificar una firma, el destinatario determina primero si confía que la llave pertenece a la persona que él se supone que pertenece a (usando la red de confianza o el previo conocimiento), y entonces el decripta la firma usando la llave pública de la persona. Si la firma decripta propiamente y la información empareja el mensaje (compendio del mensaje apropiado etc.), la firma se acepta como válido.

Varios métodos por hacer y verificar firmas digitales están libremente disponible. El algoritmo ampliamente conocido es RSA.

 Sigui per la pressió popular, perquè els dirigents s'han posat les piles o perquè hi ha un grup de gent que no vol viure la vergonya de veure com una capital catalana es queda sense bàsquet d'elit. Que cadascú escombri cap on més li vingui de gust, però la realitat és que el malson sembla esvair-se i Girona està cada cop més a prop de seguir sent ACB. Els dirigents de l'encara Akasvayu Girona van fixar el 30 de juny com a data límit per tenir els números ressolts i l'ACB va posar el 14 de juliol com a màxim per solucionar com no contradir la norma que impedeix als equips està dos anys amb més deute que actiu. És una cursa contra el temps en què el primer objectiu és mantenir l'equip a ACB i el deute queda en segon terme. El principi d'acord amb l'Ajuntament de Palafolls per rebre terrenys a canvi de reforçar l'estructura esportiva de la població ha tingut continuïtat amb més viles de la zona per crear-hi una xarxa de relacions fructíferes. Es reforça l'esport local amb el CB Girona de referent. És un dels camins a seguir. Un altre? Tornar a l'antiga estructura de patrocinador amb Andorrra entrant-hi amb força. Alhora s'ha acostat posicions amb les institucions. Ja no hi ha tanta tibantor i augmentaran l'aportació, dins d'uns límits raonables.

El treball inclou la parcel·la esportiva. S'han abonat part de les nòmines endarrerides i és tal l'optimisme que en els dos últimes dies s'ha comunicat als jugadors en contracte que no han de buscar equip perquè la pròxima temporada estaran amb el Girona a l'ACB. Fins i tot s'ha avisat al Barça que la negociació amb Víctor Sada té data de caducitat. No serà un culebró: o s'acosten als números del traspàs de San Emeterio al Tau (500.000 euros) o ja poden buscar un altre base al mercat. Alhora Antonio Maceiras ha fet saber als col·laboradors habituals que es posin les piles per configurar un equip en condicions. El pressupost estarà entre 6 i 7 milions si tot segueix el curs anhelat.

I què passa amb el deute acumulat? Això és una altra història. La cursa contra el temps és ara per mantenir l'equip a l'ACB. Paral·lelament es miren de fixar les bases per crear una estructura competitiva, uns fonaments de club que evitin el mal tràngol de l'últim mes. Cal resoldre la sortida d'Akasvayu, que no només és patrocinador sinó el màxim accionista. Cal buscar un sistema de finançament que no depengui tant dels ingressos via patrocinador, estudiant alternatives com la construcció d'un nou pavelló vinculat a una zona comercial. L'entrada espectacular d'Akasvayu havia acabat d'allunyar el CB Girona de l'empresariat local, relació que s'està refent mica en mica. Són camins en marxa, uns acabaran bé, d'altres, no, però hi ha motius per a l'optimisme i l'esperança. Girona ha de ser ACB!

Simas Jasaitis i la Penya han arribat a un acord que durà l'aler lituà a Badalona les dues properes temporades. El TAU té una opció per renovar el jugador i mirar de fer-hi negoci. La mateixa que té la Penya sobre Marcelinho amb la mateixa finalitat. El cas del brasiler podria entrar en joc si els vitorians volen comptar realment amb Huertas per la propera temporada. En aquest supòsit, el TAU renunciaria a exercir el seu dret sobre Jasaitis a canvi de que la Penya renunciés al tempteig amb Marcelinho.

No obstant, des de Bilbao es diu que Huertas s'ha compromès amb el Iurbentia. Però el traspàs de Planinic al CSKA Moscou torna a sembrar el dubte. Querejeta va preguntar per Marcelinho, però per ara no s'ha concretat cap oferta. Potser arribarà després de parlar amb la Penya.

El de Jasaitis podria ser el primer fitxatge en fer-se oficial, si bé hi ha un altre aler emparaulat des de fa dies: Luka Bogdanovic, una jove promesa bàltica que no ha acabat d'explotar i que veu en la Penya una oportunitat per fer-ho definitivament.

Els moviments de l'equip de Sito Alonso delaten que al club es dóna per perdut Lubos Barton, amb qui no han arribat a un acord de renovació.

la plaza a la hora del derribe de la estatua

operaciones psicológicas preferidas por el gobierno norteamericano. Semiológicamente, la ocupación de los símbolos de cada nación implica la absorción de la cultura estadounidense por los nativos. Este efecto psicológico implica una terrible desazón moral, que conlleva a la pérdida de valor y de fé ante las brutales agresiones del imperio.Pronto un análisis de estos casos.

Todo el mundo ha visto, el 9 de abril de 2003, el «derribo» de una estatua de Saddam Hussein en la plaza Fedaous, de Bagdad. Este acontecimiento ha sido descrito unánimemente por la prensa como el símbolo de la caída de la capital iraquí. Sin embargo, conviene colocar esta escena de regocijo popular en su contexto para comprender su desarrollo exacto y su verdadera naturaleza.Un primer despacho de la agencia AFP [France Presse] señala que a las 12h40 GMT se ha registrado un reagrupamiento de vehículos militares de los EE.U. (una docena, precisa Reuters) en la plaza Fedaous, cerca del hotel Palestina, donde se albergan la mayoría de los periodistas occidentales. Una hora después, Reuters señala la presencia de una «multitud entusiasta de varias decenas de personas» (transformada en varios «centenares de manifestantes» por la Associated Press).

Desde el comienzo de la reunión, Associated Press Television Network (APTN), la agencia de prensa-vídeo estadounidense, filma en plano cerrado la plaza Fedaous y retransmite las imágenes en directo a través de su red, como si supiera que algo va a ocurrir. El hecho de que la manifestación se desarrolle en las proximidades del hotel Palestina es una verdadera ganga para los 200 periodistas mencionados por la Associated Press, quienes no tardan en hacerse presentes en la plaza. Los manifestantes, entre los cuales Indymedia ha identificado a un miembro de la milicia de Ahmed Chalabi (las «Free Iraqi Forces»), pueden empezar la puesta en escena.

Acto 1: El pueblo, impotente, pero motivado

Un manifestante se acerca al pedestal e intenta atacarlo con una masa. La empresa está condenada al fracaso y presenta incluso un carácter irrisorio, dado el volumen de la peana de la estatua. Poco importante, esta imagen evoca otra a los espectadores: la de la caída del Muro de Berlín, en 1989, en la que cada uno aportaba su martillo y su buril para destruir simbólicamente el muro. A partir de los primeros despachos, Reuters llama la atención de los periodistas, quienes habrían malinterpretado la alusión de la escena, que «recuerda la caída del Muro de Berlín».

Acto 2 : El recurso al poderío norteamericano

Después de intentar, sin éxito, tirar la estaua de Hussein con la ayuda de una cuerda, «los iraquíes solicitan el concurso de un tanque norteamericano, un símbolo dentro del símbolo», según informa TF1 [Televisión Francesa]. El valor simbólico del acontecimiento no ha escapado a nadie, ni siquiera a France 2: «Al no haber venido solos, y habiendo allí todo un símbolo, los iraquíes llamarán a un tanque americano». Por casualidad, un blindado estadounidense, equipado para la circunstancia con un dispositivo que lo transforma en una grúa, estaba estacionado al lado. Se acerca a la estatua.

Acto 3 : EEUU se aparta y cede lugar a los Iraquís

El marine Edward Chin, del 3er. batallón de Marines, trepa a la estatua para engancharle el cable. Aprovecha para cubrir la cabeza de la estatua con una bandera norteamericana, rápidamente reemplazada por una bandera iraquí, para de demostrar que los Estados Unidos refrenan su omnipotencia y ceden su lugar a los iraquíes.

Acto 4 : La caída

La estatua es arrancada de su pedestal. Es la caída de Saddam Hussein y su linchamiento simbólico por los manifestantes.

Muy rápidamente, los principales funcionarios estadounidenses se aferran al acontecimiento y subrayan su importancia ante los periodistas, quienes lo habrían subestimado al no ver en él más que la destrucción de una estatua y, además, por el ejército norteamericano. Es mucho más que eso, explica Donald Rumsfeld: «No se puede dejar de pensar en la caída del Muro de Berlín y en el desmoronamiento de la cortina de hierro». Menos de una hora más tarde, el portavoz de la Casa Blanca, Ari Fleicher, destaca la importancia de lo que acaba de producirse.

La reacción de los «medias» está a la altura de la puesta en escena. Todas las redes noticiosas de los Estados Unidos difunden la información. En la LCI, aunque su enviado especial no se encuentra en el lugar, se comenta en directo las imágenes de la APTN: «El pueblo se precipita para linchar la estatua». Más tarde, en el telediario de las 20 horas de France 2, se anuncia igualmente que es el «pueblo» el que «se precipita para linchar otro símbolo, la cabeza» de bronce. Sin embargo, la cadena de servicio público dispone de un distanciamiento más importante y forzosamente ha leído el despacho de Reuters que precisa que «el pueblo» en cuestión se limita a algunas decenas de personas. Al día siguiente, ningún cotidiano escapó a la imagen «shock», como lo atestigua esta impresionante colección de portadas de periódicos de todo el mundo, del 10 de abril. El mensaje se ha transmitido: junto a la estatua, es el propio régimen de Saddam Hussein el que ha caído. La guerra ha durado 21 días, ha terminado, los Estados Unidos han ganado, han liberado a los iraquíes.

Cómo la coalición anglonorteamericana orquestó la puesta en escena

A fines de marzo, la Oficina para las Comunicaciones Globales (Office of Global Communicationes, OGC) solicitó un estudio sobre la manera de realzar la imagen de la Coalición en los «medias» internacionales. La OGC reunió todos los días en la Casa Blanca a los responsables estadounidenses de la propaganda y, por vídeo-conferencia, a los del 10 de Downing Street. El informe remitido a la OGC ha sido elaborado por el Grupo Táctico de Operaciones Psicológicas (Psychological Operations Tactical Group, PsyOpsTG), del Comando de las fuerzas especiales de infantería con sede en Kuwait (ARCENT-Kuwait). Fue interceptado por el FSB ruso y transmitido a los oficiales que realizan «a título privado» el sitio iraqwar.ru.

En este informe, el PsyOpsTG recomendaba reunir ante la prensa a los prisioneros de guerra iraquíes de tal forma que la vista de un grupo numeroso hiciera creer que las rendiciones eran masivas. Sobre todo, el PsyOpsTG propuso poner en escena la «liberación de Bagdad» y las «manifestaciones de alborozo popular», con el fin de corregir la imagen colonial de la Coalición. A esto corresponde el episodio de la plaza Fedaous.

Si una guerra ha terminado el 9 de abril, no es la de la información.

Traducción del francés para Pimienta negra: Round Desk 

Tomado de Rebelión.org
El Pentágono reconoce por primera vez un plan para destruir los sitios de internet que le molesten

Marc Gasol ha anunciat en roda de premsa que jugarà l'any vinent a l'NBA. Però possiblement no ho farà als Grizzlies, ja que té molts números per entrar en un traspàs el mateix dia del draft.

Segons ha pogut saber "Blog i continuació", un dels possibles destins de Marc és Minneapolis, on formaria parella als Timberwolves amb l'elegant Al Jefferson.

El moviment suposaria que els Wolves donarien l'elecció número 3 del draft a Memphis a canvi de l'elecció número 5 i els drets de Marc.

És només una de les opcions del fins ara pivot del Girona, i haurem d'esperar pocs dies per saber-ne el seu destí final. Avui l'MVP de la darrera lliga ACB s'ha acomiadat amb agraïment dels que ha estat la seva gent durant les dues darreres temporades, donant un darrer cop de mà al club que l'ha vist i fet créixer.

ACTUALITZACIÓ: el traspàs avançat pel blog s'ha consumat... però sense incloure, finalment, a Marc Gasol. Els Wolves han preferit endosar als de Memphis algun dels seus contractes més pesats.

Penya: desbandada, després d'Aíto i Rudy, marxen també Moiso (Kihmki rus) i possiblement Sonseca (Pamesa València) i Barton (a Itàlia). Stojic no ha acceptat l'oferta verdinegra i seguirà a Menorca.

Girona: traspassat San Emeterio al Tau i, ben aviat, també Sada. Situació cada cop més complicada de l'entitat.

Manresa: renovat Asselin (i buscant passaport comunitari!), segueixen buscant la fòrmula per incorporar Ibaka. San Miguel reforça la posició de base, Montañez és a punt, i Guillem Rubio apunta a que seguirà. Rafa Martínez jugarà a València SEGUR.