Si teniu ganes de fer coses però no teniu clar el què, comenceu per consultar els cursos oferts per Casa Elizalde i la Casa Golferichs. Es tracta de dos centres cívics de l'Eixample que ofereixen un ventall de cursos aclaparador: des de ioga a tai-txi a enquadernació de llibres i creació de joies de paper, passant per classes de filosofia, història i fins i tot alguns idiomes. El preu dels cursos, dels 50 a 80 euros, fa difícil d'escollir-ne només un.

Si sou manetes i teniu ganes d'ampliar les vostres habilitats o adquirir-ne de noves, us recomano que visiteu la o l'Escola de la Dona. Aquesta escola, que també rep el nom d'Institut Francesca Bonnemaison, es va crear durant la Segona República per a formar professionalment les dones a fi que s'introduïssin al món laboral, i, malgrat el nom, els homenets també hi sereu ben rebuts. L'oferta és aclaparadora: dibuix, pintura, cuina, patronatge, labors, il·lustració, escultura,... Cadascun dels àmbits té un bon grapat de cursos de temàtiques i nivells diferents, segur que algun us fa el pes. Això sí, cal apressar-se a apuntar-s'hi perquè les places volen. Si en trobeu, podeu consultar també la Llotja d'Arts i Oficis, tot i que en aquest cas la formació és més professionalitzadora. Si teniu clar que la vostra passió és la fotografia, no deixeu de visitar l'Espai Català-Roca, on a part de cursos i seminaris podeu tenir accés a laboratoris de revelat en blanc i negre i color. Tot això a uns preus a anys llum de les escoles de fotografia privades.

Una molt bona opció per encarar la tornada de les vacances des d'una nova perspectiva és apuntar-se a alguna activitat de voluntariat. Per desgràcia, d'ofertes no en falten, i la llista de llocs on acudir és inacabable. Busquen voluntaris la Creu Roja, Intermón-Oxfam, la Fundació Arrels. Si voleu mirar més opcions, a la Federació Catalana de Voluntariat hi trobareu informació sobre el tema a casa nostra i un cercador d'entitats. Si voleu implicar-vos en alguna associació juvenil, RAI (Recursos d'Animació Intercultural), Nexes o el Servei Civil Internacional són bones opcions.

Els esperits més alternatius també podeu realitzar activitats del vostre gust durant l'any sense haver de gastar ni un cèntim d'euro. Per a fer-ho, retornarem a les bones costums dels nostres rebesavis de l'edat de pedra; en comptes d'intercanviar pells de llúdriga per destrals, però, intercanviarem el nostre temps. Com fer-ho? Només us heu d'inscriure al Banc de Temps i oferir alguna de les vostres habilitats. Quan impartiu classes a algú altre, el temps que hi heu invertir us serà comptabilitzat i el podreu emprar, al seu torn, per realitzar activitats del vostre interès. Més enllà d'activitats també s'intercanvien serveis: una sessió de perruqueria, menjar preparat per emportar... Potser a alguns alternatius de socarrel us tira enrera el fet que estigui recolzat per l'Ajuntament de Barcelona. Tot i això, ara que sembla que tenim una crisi a sobre, fer una mica de cas als nostres avantpassats per deixar de dependre una mica del paper i el metall sembla ser una opció excel·lent. Si els vostres pares o avis són atrevits i estan jubilats, podeu recomanar-los aquesta activitat; amb el temps lliure que tenen segur que ben aviat estan realitzant noves activitats.

N'hi ha per triar i remenar! I vosaltres, teniu per costum de començar coses noves el setembre? Què heu escollit per a aquest curs que comencem?

Fotografia de Gary Turner sota llicència de Creative Commons.

Cati nu am facut compromisuri pentru a pastra o relatie, o slujba sau chiar pentru a avea ce manca? Cred ca nu exista om pe acest pamant sa nu fi facut aceasta, dar mai greu avem curajul si siguranta de sine pentru a recunoaste.

Eu nu sunt nici curajoasa si nici extrem de sigura pe mine, dar ma deranjeaza faptul ca a trebuit sa accept unele lucruri  si sa tac in multe privinte pentru a obtine un anume lucru, fie chiar si siguranta ca, maine, cineva nu va urla la mine.

Din nou, nu ma refer la clasicele si atat de facilele compromisuri sexuale pentru obtinerea de bani sau posturi superioare, ci la acele compromisuri minore ce le facem zi de zi, lasand putin mai mult de fiecare data din demnitatea si senitatea noastra undeva pe drum.

In America, taci si inghiti pana ori fraieresti si iei banii cuiva ori  iti iei o pusca si omori totul in zare, dar aici n-ai incotro - fiindca te duce capul. Aici trebuie sa taci si sa suporti faptul ca vecinii tai sunt cretini, ca prietenii te enerveaza, trebuie sa suporti fitele colegilor - mai rau e cand ne raportam la cei de servici, unde trebuie sa bagi si un zambet gretos, nefiind de ajuns ca le suporti prezenta fizica. Iar astea sunt doar compromisuri de obicei, pe care trebuie sa le faci pentru a trai, vezi Doamne, intr-o societate civilizata. Unde o fi aia, habar nu am.

Mai rau ma deranjeaza cand trebuie sa accept situatii si intamplari si nu pot spune nimic pentru a indrepta ceea ce se intampla gresit pentru simplul motiv ca nu pot, nu am dreptul, pentru ca exista marea posibilitate sa fac mai mult rau decat bine. Sau poate pentru ca uneori am de castigat din compromisul altora si prefer supravietuirea decat adevarul si demnitatea.

Singurul gand care imi trece prin cap este urmatoarea zicala "capul plecat, sabia nu-l taie", dar cu siguranta te tarasti prin noroi dupa aia. Oricum pentru a putea trece mai departe trebuie sa taci si sa suporti, dar adevarul este ca niciodata nu se sfarseste lungul sir al compromisurilor pe care cineva trebuie sa le faca pentru a supravietui in lumea aceasta. Iar de fiecare data cand te gandesti ca ai scapat apare un nou rahat pe care trebuie sa-l inghiti pentru ca altii sa rada sau sa fie satisfacuti, iar tu sa treci mai departe si peste asta.

Din cate stiu eu din Biserica Ortodoxa nu s-a desprins nici o secta, pe cand din cea Catolica... Nu mai zic din celelalte religii. Cele orientale stiu ca 'au facut pui' despre islamism niu stiu.

Està pensat com a resposta a una altra campanya de la UE, també molt ingeniosa ;)

En fi, tot plegat molt adaptat a aquesta època estiuenca en què ens trobem!

]]> http://olympischespelen2008.wordpress.com/?p=229 Thu, 31 Jul 2008 20:10:55 +0000 olympischespelen2008 http://olympischespelen2008.wordpress.com/?p=229 Irak zal dan toch met sporters vertegenwoordigd zijn op de Olympische Spelen. Enkele dagen geleden maakte het IOC nog bekend dat het land niet mocht deelnemen aan de Spelen in China, vanwege het feit dat de regering zich te veel zou bemoeien met het sportbeleid. Na overleg met een Chinese vertegenwoordiging werd een compromis gesloten dat alsnog 2 Iraakse atleten van de partij mochten zijn. Niet veel later werd dat aantal verdubbeld, aangezien ook de Iraakse dubbeltwee (roeien) door de IOC is toegelaten.

Fortunately you have got
Someone who relies on you
We started out as friends
But the thought of you just caves me in
The symptoms are so deep
It is so much too late to turn away
We started out as friends

Sign your name
Across my heart
I want you to be my baby
Sign your name
Across my heart
I want you to be my lady

Time I'm sure will bring
Disappointments in so many things
It seems to be the way
When your gambling cards on love you play
I'd rather be in Hell with you baby
Than in cool Heaven
It seems to be the way

Sign your name
Across my heart
I want you to be my baby
Sign your name
Across my heart
I want you to be my lady

Birds never look into the sun
Before the day is gone
But oh the light shines brighter
On a peaceful day
Stranger blue leave us alone
We don't want to deal with you
We'll shed our stains showering
In the room that makes the rain

All alone with you
Makes the butterflies in me arise
Slowly we make love...
And the Earth rotates
To our dictates
Slowly we make love...

Sign your name
Across my heart
I want you to be my baby
Sign your name
Across my heart
I want you to be my lady

it's givin' me goose bumps...atata delicatete intr-o singura melodie...cine mai apreciaza delicatetea in ziua de azi?...nici nu mai e un cuvant folosit prea des...si daca e folosit, e cumva la caterinca utilizat...pot sa pun pariu ca multi nici nu stiu ce inseamna sa fii delicat...ce e delicatetea...poate pentru ca nu e cool in viziunea lor...in ziua de azi nu cu delicatetea se face treaba..da... poate nu e un cuvant demn de romani..de Romania din ziua de azi cand daca te droghezi esti supertare, daca ai 15 ani si te imbeti esti cel mai smeker din gashka, daca te uiti la Mircea Badea si a doua zi reproduci ce auzi la el te simti parca mai destept kiar si in ochii tai...asa e cand singur nu poti sa iti formezi o parere..cand consideri ca e bine ceva doar pentru ca ceilalti cred asta...cand faci ceva doar sa fii acceptat si placut..compromisuri intr-un cuvant...lucruri pe care in mod normal nu le-ai face si iti incalci princiipile pentru a fi placut si acceptat...si da..cine nu face compromisuri in ziua de azi? e la ordinea zilei...in lumea in care traim...o lume in care delicatetea nu are un rol prea important....in care versuri ca

A delicate advance
A delicate retreat
Delicately planned
Delicate like peace
Delicate like a touch
That's delicately brief
Delicate like you and me

Delicate like trinkets on her bracelet
(Like trinkets on her bracelet)
Delicate like a bracelet on your arm
(Like a bracelet on your arm)
Delicate like sweet arms around me
(Your sweet arms around me)
Delicate like me on top of you

pe care le ador :X nu-si au rostul si suna aiurea pentru unii care se cred,se vor a fi sau sunt EMO :-j, se cred,se vor a fi sau sunt duri, cool, "smekeri", "talentati", "fitzosi" ...etc...etc...don't care :D

"Delicateţea este calitatea supremă şi cea mai rară a sufletului omenesc. Ea le presupune pe toate celelalte; inteligenţa, bunatatea, altruismul, generozitatea, discreţia, marinimia... un om lipsit de o singură calitate a sufletului nu are delicateţea completă. Atunci ea este cu lacune şi eclipse." (Garabet Ibraileanu)

Fets
Què és Fets?
FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que va néixer l'estiu de 1999 i agrupa a nombroses entitats (associacions, fundacions, cooperatives..) que volen promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.

Quins són els seus objectius?

La sensibilització i difusió de l'ús ètic dels diners.

La promoció de les entitats que ja ofereixen instruments de finançament ètic a Catalunya.

La interlocució amb les administracions públiques i altres actors socials.

La prestació de serveis per a obrir noves vies d'acció i presència social.

L'impuls d'una entitat financera alternativa a Catalunya que respongui als principis bàsics d'una banca ètica.

Quines activitats du a terme Fets?
Al llarg d'aquests més de vuit anys FETS ha realitzat activitats diverses i ha intentat concretar els seus objectius en base a:

La participació en més de 200 conferències, col·loquis, debats, seminaris,...

L'organització de cursos a la universitat i en centres d'ensenyament secundari.

La presència en els mitjans de comunicació amb més de 500 impactes tant en premsa escrita com audiovisual.

L'organització del I Congrés Internacional de banca ètica.

L'edició del llibre "La banca ètica. Molt més que diners" del qual se n'han fet dues edicions en català i una en castellà.

La producció de dues exposicions que han visitat més de 30 poblacions catalanes.

El taller de teatre participatiu "Diners per a tothom".

El Joc dinàmica"I tu què saps? Diners a qualsevol preu".

L'organització de les Jornades "Banca Ètica i Microcrèdit", "El Comerç Just i les finances ètiques" i "El paper de les administracions públiques en l'impuls de la banca ètica".

L'elaboració d'un Pla de viabilitat per a la implementació de la banca ètica a Catalunya.

Actualment les activitats de FETS es centren en:

La difusió del projecte entre les organitzacions de l'economia social i del tercer sector.

La interlocució amb les administracions públiques per crear sinèrgies a l'entorn del projecte.

La coordinació amb d'altres plataformes que, en diferents territoris de l'Estat, estan implementant processos que podrien convergir.

Impulsar la creació d'un Observatori de Finances Ètiques.

És un tema encara poc introduït al nostre país però que, com sempre, compta amb una llarga trajectòria en d'altres països europeus més espavilats que nosaltres. Si us interessa on van a parar els vostres estalvis - per minsos que siguin - podeu consultar la seva pàgina web.

La portaveu del Grup Municipal EU-Bloc en Paiporta, Isabel Martín, ha denunciat el "lamentable estat de putrefacció" en que s'encontra la font del parc de Villa Amparo. Martín presentà fa un any un escrit dirigit al àrea de Salut Pública de l'ajuntament demanant que es controlara la legionela de les fonts i sistemes de regadiu del municipi.

"Després de 12 mesos aquest control segueis sense realitzar-se". Segons Martín, "està tot el dia en funcionament amb aigua desgastada i putrefacta i hem arrivat en els últims dies a temperatures de 35ºC, aquest és el hàbitat idoni per a què prolifere la bactéria de la legionela".També ha criticat la "deixadesa" del goven popular en màteria de neteja viaria i jardineria.

L'Hort Escola es presenta en societat!

L'Hort Escola som un col·lectiu de persones amb una sensibilitat social i ecològica, i amb la voluntat de contribuir, des de l'entorn més immediat, per construir una societat més justa i sostenible. Des d'aquesta perspectiva pretenem treballar en horts en l'àmbit urbà a partir dels principis de l'agricultura ecològica. Alhora, pretenem donar un contingut educatiu a la nostra tasca, i és per això que pensem que l'àmbit d'un centre educatiu (escola o institut) és ideal per tal de transmetre tots els valors que ens mouen. Hem començat la nostra experiència amb un petit hort a l'IES Montserrat de Barcelona (C/ Copèrnic, 84), i volem explicar-vos-ho tot plegat. Us convidem a la presentació del projecte, aquest proper dijous, 17 de juliol del 2008, a les 20h, a la Casa Sagnier (C/ Brusi, 51-61), acte que aprofitarem per tractar altres temes relacionats amb l'agricultura ecològica i l'economia social. Us hi esperem!

- Presentació de L'Hort Escola
- Presentació del llibre 'Supermercados, no gracias' (a càrrec d'Esther Vivas)
- L'experiència de la cooperativa Germinal
- Projecció del documental 'Llavors per una altra economia' (Xarxa d'Economia Solidària)

Dijous, 17 de juliol del 2008, a les 20h

Casa Sagnier
C/ Brusi, 51-61
(FGC Pl. Molina i Sant Gervasi - Metro Lesseps)

Trobareu informació més detallada del projecte al seu bloc, i per suposat, en aquesta presentació de dijous.

Coneixmón: la webràdio del turisme responsable

Arran d’haver participat en un viatge de turisme responsable l’agost del 2005 amb la voluntat de conèixer el moviment més important del continent americà, el Moviment dels Sense Terra (MST) del Brasil, l’estiu del 2006 estrenem a Ràdio L’Hospitalet (96.3 FM) l’emissió del primer

programa de ràdio del turisme just, el 'MÓN OBERT edició ESTIU'.

El programa setmanal, d’una hora de durada, s’estructura amb uns espais ben definits:

a) Introducció
b) Radiografia del destí
c) Presentació de l’entitat que proposa el viatge
d) Conversa amb els turistes responsables
e) Reportatge relacionat amb el poble visitat

Sempre amenitzats amb la música i amb els ritmes originals de cada població, cada programa és un viatge diferent, és un apropament humà als pobles de la terra a través de les organitzacions i persones animades i amb ganes d’encoratjar als oients a apuntar-se a una altra forma de conèixer món.

Què és el turisme responsable?

L'nomenat "turisme responsable" no apareix com un tipus o model específic de turisme, sinó com un moviment a favor de la sostenibilitat de l’acció turística que s’articula a través d’una àmplia gamma d’accions que podem sintetitzar en tres eixos:

a) establir models de desenvolupament turístic sostenibles i específics per a cada zona de destí, respectant les variables socials, culturals, econòmiques i mediambientals autòctones;
b) denunciar els impactes negatius que el turisme comporta o pot suposar en les societats locals i en el seu entorn, i a la vegada implicar-se i recolzar als col·lectius afectats;
c) valorar i reclamar la responsabilitat de turistes, tour-operadors, amfitrions i institucions públiques per tal d’afavorir models turístics sostenibles [J.Gascón & E.Cañada, "Viajar a todo tren: Turismo, Desarrollo y Sostenibilidad", Barcelona, 2005].

No es tracta per tant, de promocionar només models turístics alternatius respectuosos amb les societats, el medi ambient i les economies locals, sinó d’incidir sobre la totalitat del sector en la defensa dels drets civils i polítics (drets de primera generació), econòmics, socials i culturals (de segona generació) i dels pobles (de tercera generació).

Aquí queda la recomanació. Personalment, opino que tal i com estan les coses aquest tipus de turisme no és una opció, si no una responsabilitat moral. Si intentem aplicar aquests criteris quan viatgem potser canviarem una mica les coses.

Editat: un dels responsables del programa m'ha demanat de canviar la imatge que anteriorment havia posat per il·lustrar l'entrada pel seu bànner, del qual just ara en comencen a fer difusió. Canvi fet, doncs!

McNulty, James per Marcelo Bernárdez: “Un estudi científic avala les relacions entre guapes i lletjos”.

A Manolo Safont, una ànima lliure.

Quan Manolo s’en va enmig del fred de novembre, constatem la pèrdua de l’artista, de l’home sempre compromés, de l’amic. I sentim que augmenta la sol·litud.

Manolo Safont ha estat l’intérpret de la terra i els colors, dels fangs i el forn, de la vida viscuda. Manolo no ha passat per aquest mòn com un fet biológic ordenat. Ha buscat i ha trobat, Ha preguntat, s’ha preguntat i ha continuat dubtant perquè no ha entés l’univers inmens com un habitacle de respostes tancades. De la història ha aprés el respecte pel treball dels vells ceramistes que obriren el camí d’un art amb arrels sense especulacions ni banalitats. Anys de treball per guardar en improvisats magatzems la memòria quan la creuada per acabar amb allò antic semblava una bogeria sense fi. La combinació entre innovació creativa i aprenentage del passat no han estat dos branques en l’activitat de Safont, ans al contrari, es tractava d’un mateix discurs que partia de l’admiració i coneiximent de totes les técniques per contribuir humilment – com sempre Manolo- a noves fites.

Ha estat la seua manera d’estimar el país, de reivindicar la nostra cultura, de situar on li pertoca el valencià, de no perdre la identitat en temps de foscor i silenci. I això convé recordar-ho en aquests dies d’aniversari del final de la dictadura que Manolo va combatre amb la força de la cultura.

Quan sonen intenses les campanades de la equidistància i molts proclamen l’aura d’una postmodernitat que aïlla l’artista del seu mòn i les seues misèries, que no entèn de desigualtats, que no comprèn injustícies, emergeix la personalitat de Manolo que mai no assenyalà cap frontera alhora de separar l’art del compromís.

La consistència del seu treball creatiu será valorat en el pas dels dies com sol passar quan l’autor no s’adorna de l’esclat comercial del moment ni vol fugir cap altres escenaris menys periférics. És ben cert que Manolo és Onda i per això, ara ompli de satisfacció la decissió del govern local posant el nom de Manolo Safont a un museu extraordinari.

El seu paissatge humà fou fruit d’una el·lecció de vida on els diners i la glòria mai no formaren part de l’agenda. Observava atent l’espectacle des d’una casa epicentre de nous horitzons, entre el caliu i l’estima, mentre cercava noves fórmules i ingeniosos jocs de colors renyint amb el forn i les seues circumstàncies. Allí a casa - emboscat en el jersei roig i la pedra penjada – i amb Anna ha modelat el seu univers roig d’ingenuitat i complicitat.

Els que avui ens sentim un poc més sols, un poc més trists que sempre, tenim la sort de la permanència de l’artista en la seua obra i en el mural de records que ens acompanyará en el nostre viatge.

Rouvoet maakt dat woensdag duidelijk in een interview met het Reformatorisch Dagblad. „De ChristenUnie zou geen knip voor de neus waard zijn als we niet open zouden staan voor een oplossing. De manier waarop we daarover nu met elkaar in gesprek zijn, voedt het vertrouwen dat we eruit kunnen komen”, aldus Rouvoet.

Zijn partij is tegen de uitbreiding van de selectie van embryo's op ernstige erfelijke ziektes als borst- en darmkanker bij kunstmatige bevruchting. Coalitiepartner CDA en PvdA zijn daar echter wel voor. Het kabinet werkt momenteel aan een compromis.

bron: Telegraaf.nl

Hoewel de publieke verklaringen anders doen vermoeden, blijkt het akkoord rond BHV zo goed als rond te zijn. Dat konden we vernemen van rechtstreeks betrokkenen en werd ons door twee onafhankelijke bronnen bevestigd. Het akkoord is een typisch Belgisch compromis: een cocktail van ieders wensen en verzuchtingen.

Wat houdt het akkoord precies in?

BHV wordt gesplitst. Voor de federale verkiezingen zal dus gewerkt worden met volgende kieskringen: Antwerpen, Brussel, Henegouwen, Limburg, Luik , Luxemburg, Namen, Oost-Vlaanderen, Vlaams-Brabant, Waals-Brabant en West-Vlaanderen.

Daarnaast worden een reeks maatregelen genomen die door de ene als “compensatie” zullen worden uitgelegd en door de andere als “versterking van onze democratie wat bijdraagt tot goed bestuur”…

• Kiesgerechtigden kunnen zich bij iedere federale verkiezing in om het even welke kieskring registreren om aan de federale verkiezingen deel te nemen. (Dat zorgt er concreet voor dat de Franstalige stemmen in Halle-Vilvoorde niet verloren gaan doordat deze kiezers zich kunnen registreren in Brussel of een Waalse provincie, maar zou er ook kunnen voor zorgen dat ook Nederlandstaligen hun inbreng in Brussel vergroten.)
• De kiesplicht wordt een kiesrecht  die vorm krijgt in de vrijheid om zich al dan niet te registreren voor de kiesverrichtingen. 
• Kandidaten kunnen kandideren in meerdere kieskringen, maar kunnen uiteraard slechts voor één kieskring zetelen. (dit is een creatieve vondst die aanhangers en tegenstanders van een nationale kieskring met mekaar verzoenen)

 Waarom wordt dit akkoord niet gecommuniceerd? Waarover is er nog onenigheid?

Hoe surrealistisch het ook mag lijken, de onenigheid gaat niet meer over de inhoud, wel over de timing waarop men met dit akkoord naar buiten komt.

Bij de Waalse publieke opinie blijkt de non-houding zeer goed te scoren. Dat blijkt ook uit de opiniepeilingen. Het CDH-kiezerspotentieel groeit elke dag. Deze partij heeft er dus alle belang bij om dat groeiproces zo lang mogelijk te rekken. Van die CDH-winst profiteert ook de PS, want dit garandeert hen de macht samen met de CDH na de regionale verkiezingen in 2009. MR speelt zijn leiderspositie kwijt in de peilingen en probeert via een verstrakking van haar houding een deel non-sympathisanten terug te winnen.

Leterme zou erg graag met het BHV-akkoord uitpakken. Het zou zijn imago weer oppoetsen en ineens het beeld creëren van de zakelijke onderhandelaar die in de schaduw van de grote emoties aan inhoudelijke akkoorden werkt. Laat zoiets nu net het beeld creëren van “goed bestuur”. Maar … bij VLD zitten ze natuurlijk niet echt te wachten op een Leterme-revival. Dus daar wordt nog gezocht naar een timing zonder te grote Leterme-bonus …

Dr. Kruger mentioned a few dangers that can come with apologetics. Sometimes it can cause us to be contentious or prideful (I think these seem somewhat obvious) and interestingly, apologetics can also tempt us to compromise. This struck me because at first glance, it seems so backwards. How will I be tempted to compromise if I am focusing on defending the Christian faith? But I think there is some truth here.

When engaging in apologetics we are in some ways seeking the intellectual respect of those with whom we are interacting, and there's nothing wrong with that, to a point. Obviously, part of Christian apologetics is to demonstrate that Christianity is a rational and coherent alternative to the "philosophies" of the world. We are seeking to prove that Christians are not just brainless fools who can't think. The Bible is not like a children's fantasy book, it can be embraced by intelligent people. Hopefully, we will gently and respectfully demonstrate this (1 Peter 3:15).

And yet, sometimes, our desire to appear intelligent and gain the intellectual respect of those we encounter can go too far. It can be the case that we are so concerned with appearing intelligent we begin to abandon certain doctrines or beliefs that are foolishness to the intellectual crowd. Some examples of the "foolish" beliefs would be: the exclusivity of the Christian gospel, belief in the Resurrection, denial of evolution, belief in Creation, belief in inherency and authority of Scripture, and so on.

I can easily see how this temptation can overtake us, especially in academic settings. As a philosophy major in college, I can remember sometimes being one of the few Christians (if not the only one) in the class. It can be tempting to agree with all of the smart people around you. This can happen in one-on-one encounters as easily as in a philosophy classroom at a university. We must flee from this temptation.

As Christians, we must remember that we (along with our beliefs) will be ridiculed and considered foolish by the wisdom of the world. The Bible tells us that this is part of it the Christian life. Our beliefs will often look silly and foolish to those around us and we must be willing to live with that. (See the Apostle Paul's own words from 1 Corinthians below.)

However, we should be comforted knowing that when we stand up for the truth of God's Word, he is honored and glorified. May we all be apologists and evangelists and never abandon the truths of the Christian faith in order to impress the intelligence of the world!

1 Corinthians 1:18 For the word of the cross is folly to those who are perishing, but to us who are being saved it is the power of God. 19 For it is written,“I will destroy the wisdom of the wise,and the discernment of the discerning I will thwart.”20 Where is the one who is wise? Where is the scribe? Where is the debater of this age? Has not God made foolish the wisdom of the world? 21 For since, in the wisdom of God, the world did not know God through wisdom, it pleased God through the folly of what we preach to save those who believe. 22 For Jews demand signs and Greeks seek wisdom, 23 but we preach Christ crucified, a stumbling block to Jews and folly to Gentiles, 24 but to those who are called, both Jews and Greeks, Christ the power of God and the wisdom of God. 25 For the foolishness of God is wiser than men, and the weakness of God is stronger than men. 26 For consider your calling, brothers: not many of you were wise according to worldly standards, not many were powerful, not many were of noble birth. 27 But God chose what is foolish in the world to shame the wise; God chose what is weak in the world to shame the strong; 28 God chose what is low and despised in the world, even things that are not, to bring to nothing things that are, 29 so that no human being might boast in the presence of God. 30 And because of him you are in Christ Jesus, who became to us wisdom from God, righteousness and sanctification and redemption, 31 so that, as it is written, “Let the one who boasts, boast in the Lord.” (English Standard Version)

 

Un astfel de sistem antihristic a fost si comunismul. Telul final era satanizarea omului. Au incercat prin diverse metode. Prima a fost prigonirea celor ce se impotriveau sistemului, adica a celor care vedeau in ei insisi sau in aproapele chipul lui Hristos, multiplicat. S-au indarjit asa de tare incat pana si a gandi altfel era interzis. O mare parte din popor a fost incarcerat. Oameni simpli, preoti, intelectuali. Despre ce au indurat dincolo de gratii s-au scris carti intregi, nu intru in acest subiect. Insa pentru cealalta parte a societatii, viata decurgea linistit. Ba multi spun ca a fost mai bine inainte: avea omul un loc de munca, avea un ban care-i ajungea cat de cat, s.am.d.. Insa din punct de vedere spiritual, duhovnicesc, era cenzura. Cei ce au marturisit pe Hristos nu L-au marturisit doar pe Dumnezeu ci si-au asumat pe de-a intregul aceasta marturisire. Nu poti fi credincios daca nu-ti iubesti neamul, nu te poti numi crestin daca nu-ti pasa de aproapele tau, nu poti spune ca tu crezi in Dumnezeu dar in viata de zi cu zi traiesti in desfrauri de tot felul, in viclenii si furtisaguri. Marturisitorii au inteles acest lucru, iar Petre Tutea a zis la un moment dat ca poporul roman i-a acordat cinstea de a patimi pentru el. Detinutii politici, n-au fost inchisi pentru ca erau rai, criminali, hoti, au fost torturati pentru ca erau iubitori de neam si de Hristos. Patimirea lor a fost pe nedrept - pedeapsa se cuvine celor ce gresesc. Pentru restul romanilor marturisitorii din temnitele comuniste au fost (iar pentru unii inca sunt) niste naivi care si-au facut familiile sa sufere si care s-au privat pe sine de la "bucuriile" vietii. Au mancat fecale cand altii mancau carnuri, dormeau pe priciuri cand altii descopereau (mai ales in vest) confortul, erau imbracati cu zdrente si pantofi dezlipiti cand altii purtau stofe, au fost injurati si scuipati cand altii petreceau. SI toate acestea pentru o idee: ca Dumnezeu exista iar demnitatea si curajul sunt virtuti divine.

Sistemul comunist nu pretuia omul. Nici macar pe cei de care se foloseau, chiar si de acestia s-au descotorosit. La fel ca dracii, nu iubeau nici pe cei care le fagaduiau ascultare.

Astazi este... democratie. Pastrand ideea de la inceputul articolului, s-au mai schimbat oamenii dar scoala a ramas cam aceiasi. Cenzura a ramas, numai ca nu e fatisa. Dar va fi si pe fata, nu va amagiti. Dispretul pentru om a ramas si el, desi acum poarta masti "democratice", "civilizate" conform cu drepturile omului, drepturi cam... nedrepte pentru unii care vor sa duca o viata morala. Totul este relativizat. Ai dreptul sa gandesti liber, sa te asociezi liber... TEORETIC! Minoritatile nationale/sexuale, au mai multe drepturi ca majoritatea, iar unii de prea bine ce-o duc s-au cam ametit. Acum ai "libertatea" de a te pronunta si asupra politicii si asupra societatii, dar nu prea iti mai vine: imediat vei fi etichetat: fanatic, extremist, bigot, necivilizat, obraznic, etc.. De cine? De urmasii celor care pe vremurile de trista ocupatie rosie se mirau de "prostia" celor din inchisori. Dar nu numai de ei ci si de comunistii care au infestat si pe altii cu modul lor de gandire bolnav - nu ca vesticii "democrati" ar judeca mai sanatos.

Intrebarea e: cum ii deosebesti pe unii de ceilalti? Cum stii care-i naiv si care-i viclean si te ispiteste? Simplu: cel naiv te vede, face misto de tine apoi pleaca afisand un ranjet tamp. Cel viclean, sta langa tine, te studiaza. Cum zicea si Parintele Cleopa, de drac mai scapi ca-ti faci cruce si fuge, dar de omul viclean nu. Apoi, comunistii (ma refer la mentalitatea comunista, nu neaparat la membrii simpli de partid, sper ca ati priceput) te eticheteaza acum, la cateva decenii dupa disparitie, precum o faceau si odinioara: esti extremist, esti ANTI-SISTEM, esti fanatic, gandesti dezechilibrat - ESTI UN PERICOL !! ESTI UN BANDIT!! Dac-ar fi dupa ei, te-ar lega fedeles, ti-ar inscena un proces, cum faceau si pe vremuri si pac! te trezeai subit cu zeci de ani munca silnica. Da, mai exista astfel de reminescente in societatea noastra si mai ales in Biserica. Pentru ca si-au dat seama de potentialul de manipulare prin Biserica, acestia s-au infiltrat pana la varf. Inainte, cand sistemul era inca in viata, actionau dupa cum li se ordona.

Si-acuma asculta ordinele, dar in lipsa lor mai pun si de la ei, facand astfel rau Bisericii. Oamenii simpli se smintesc si incep sa se indeparteze de la Biserica. Cei care ii dau in vileag sunt imediat luati in vizor, iar pana se decide soarta lor, intra automat in "programul de deningrare": sunt etichetati fiecare, specific, pentru ca la vremea cuvenita, sa li se pregateasca o lovitura si mai zdravana prin care isi vor pierde "adeptii". Ceea ce ignora asemenea oameni care inteleg sau nu ce fac, este ca vietile tuturor sunt in mana Domnului: el da rasplata si a lui e razbunarea. Aproape toti cei care au trecut prin temnitele comuniste au ajuns suta de ani si au murit in pace, impacati cu Dumnezeu si cu ei insisi. Restul... vor chema preotii dupa 7 ani sa le citeasca rugaciuni si dezlegari pentru neputrezire.

Si vis-a-vis de cazul Mitropolitului Corneanu identificam asemenea nesimtiti, unii chiar in haine negre, care hulesc necontenit pe cei ce, ca si marturisitorii dinaintea noastra, dorim crearea unui mediu propice mantuirii. Unii, mai destepti, cu studii in afara (desi nu musai, dar oricum cu studii) ne intreaba sarcastic: "dar voi cine sunteti, urmasii lu' Fotie?". Altii, mai saraci in istorie ti-arunca-n fata simplu si nonsalant: "extremistule", "fanaticule". Nu conteaza daca vorbesc cu un Batran vazator cu duhul, ori un taumaturg, sau exorcist. Nu merge pe linia partidului, afara cu el. Banditul! Cum isi permite? Pe langa acestia, se aduna ciorchine si blegomanii care nu stiu pe ce lume traiesc si spun si ei in ton cu orchestra: "Ai mai vazut, monser, atata mojicie?" Hm! Si, dandu-si ochii peste cap, isi continua mersul.

Fratilor, inarmati-va cu rabdare si multa rugaciune, ca astfel de personaje au sa se inmulteasca exponential in vremurile ce vor veni. Se va implini intocmai vorba Sfantului Antonie cum ca nebunii vor fi socotiti normali iar cei normali vor fi socotiti nebuni.

Adevarat e: portile iadului nu vor birui Biserica si tot la fel de adevarat e ca Hristos este capul Bisericii si Dumnezeu insusi apara Biserica si curata ograda ei. Dar vai, conform pasajului de la Matei, vai de cei care cred ca sunt in Biserica lui Hristos, in timp ce se afla in cea a Satanei! Vai de cel prin care vine sminteala, pentru ca sminteala trebuie sa vina, dar vai de cel prin care vine. Iar pe langa acela, mai sunt si complicii, autorii morali. Vai si de ei, pentru ca si ei sunt inclusi in Vai-ul cel mare! Pentru ca nu toti din cei ce zic "Doamne, Doamne...".

Cercetati duhurile si vedeti ce va invata, pentru ca vor veni vremuri grele, incat si cei alesi se vor pierde. Cavalcada continua. Neam peste neam si frate peste frate!

leer más

La tension au Liban s’est résorbée grâce au compromis auquel sont arrivées les forces politiques libanaises, à Doha le 25 mai. Bien que certains évoquaient le spectre d’une guerre civile, les signes du changement ne trompent pas : l’opposition, menée par le Hezbollah (chiite), a levé le sit-in du centre-ville qui dure depuis décembre 2006. Les tentes, symbole politique plus que blocage réel, ont disparu.

Le compromis porte sur les points suivants : la composition du gouvernement, la loi électorale et l’élection d’un nouveau président.

Le compromis sur la composition du gouvernement a permis à l’opposition d’obtenir le tiers plus un des sièges du Conseil des ministres, ce qui lui permet de bloquer certaines décisions importantes qui nécessitent une majorité des 2/3 des ministres. L’importance de ce compromis vient du fait que la Constitution libanaise reconnaît dans son préambule la nécessité d’une gestion par consensus entre les grandes communautés et non par majorité simple, et précise même que toutes les communautés doivent être représentées tant au Parlement qu’au Conseil des ministres. Or, depuis la défection de trois ministres, qui ont quitté l’opposition et rejoint la majorité gouvernementale, l’opposition, avec 45 % des députés, n’avait plus le pouvoir de se faire entendre sur les grands enjeux nationaux.

Ces enjeux comprennent trois points majeurs : a) les relations tendues avec la Syrie, exacerbées notamment par le déploiement d’observateurs internationaux sur la frontière entre le Liban et la Syrie ; b) la loi électorale ; c) la question de l’armement de la résistance au Sud-Liban. L’opposition demandait donc d’avoir le tiers plus un des positions ministérielles, de façon à ce que les décisions d’importance stratégique majeure ne soient pas prises à l’encontre des intérêts et de l’opinion d’une partie importante de la société libanaise. Un des arguments majeurs (outre son triomphe par les armes sur le terrain) était que la majorité actuelle pourrait elle-même se retrouver dans l’opposition lors des prochaines élections, et qu’elle aurait donc intérêt à être protégée par cette même disposition.

Le compromis adopté sur la loi électorale stipule un retour à la loi de 1960, avec des amendements mineurs. Cette loi réduit la taille des circonscriptions électorales actuelles. De grandes circonscriptions selon un système majoritaire à un seul tour, fondé sur des quotas par groupe confessionnel, avaient pour effet qu’une majorité confessionnelle dans une circonscription donnée pouvait déterminer le résultat des élections, y compris concernant les députés des autres groupes confessionnels. De cette façon, des minorités électorales importantes n’étaient aucunement représentées au Parlement. Le nouveau système permettrait une adéquation plus grande entre la volonté des électeurs et les résultats électoraux. Ce sont les grandes circonscriptions qui ont entraîné une polarisation confessionnelle extrême, car ils rendaient presque obligatoire l’homogénéité dans chaque groupe, renforçant ainsi le pouvoir des chefs confessionnels et rendant la dissidence à l’intérieur du groupe confessionnel plus difficile et plus coûteuse pour les contestataires.

L’élection d’un nouveau président était dans une impasse depuis novembre, parce que l’opposition exigeait un règlement global sur les deux autres points en litige expliqués précédemment pour donner son accord, tandis que la coalition gouvernementale souhaitait l’élection du président sans condition. Le compromis ayant réglé les deux premiers points, le général Michel Sleimane a finalement été élu le 25 mai.

Pourquoi a-t-il été difficile d’en arriver à ce compromis ?

La configuration des forces sur le terrain libanais est la suivante. Le Hezbollah a acquis une légitimité nationale du fait de sa résistance à l’occupation israélienne qui s’est terminée en 2000, de sa résistance durant la guerre de l’été 2006 et enfin, de ses prises de position plus nationales qu’islamistes, qui lui ont permis de faire des alliances : avec le mouvement du général Michel Aoun, représentant une majorité des forces chrétiennes, avec Suleiman Frangié, un des chefs importants parmi les chrétiens libanais, avec Omar Karamé, ex-premier ministre, avec les chefs druzes Talal Arslan et Wi’am Wahhab, avec des dissidents de la branche locale des Frères musulmans (sunnites) et avec le député nassérien Oussama Saad. Ces alliances étaient donc larges et rejoignaient tous les groupes confessionnels libanais, mettant le Hezbollah au cœur d’un front pan-libanais et réduisant du même coup l’aspect confessionnel de la confrontation avec la coalition gouvernementale.

Le rôle du Hezbollah dans la résistance à Israël a suffi à la Maison-Blanche pour le classer comme « groupe terroriste » et pour que d’autres pays lui emboîtent le pas. La plupart des pays européens ne le classifie pas comme groupe terroriste. La Grande-Bretagne considère que sa branche armée est terroriste, mais que sa branche politique ne l’est pas, et que le Hezbollah est donc un interlocuteur légitime. Le Parlement canadien a classé en 2002 le Hezbollah parmi les groupes terroristes après que de fausses informations eurent été reprises par plusieurs organes de presse du groupe Canwest. Le Parlement canadien n’a pas révisé sa position quand il est apparu que ces informations étaient erronées.

Ces considérations indiquent l’importance du désarmement du Hezbollah pour Israël et pour les États-Unis. La résolution 1559 du Conseil de Sécurité en 2004 est le reflet de cet objectif stratégique. Elle vise à priver le Hezbollah de ses moyens d’action et à priver du même coup le Liban de tous ses moyens de défense face à Israël. Les pressions des États-Unis sur le gouvernement de Fouad Siniora ont fini par porter fruit. Le 6 mai dernier, Siniora décide de démanteler le réseau de communication du Hezbollah, de poursuivre les responsables de son installation et de destituer le chef de la sécurité de l’aéroport de Beyrouth, le brigadier Wafiq Choucair. Ce réseau de communication fermé était un élément stratégique de la résistance du Hezbollah, car Israël n’avait pu le pénétrer durant la guerre de l’été 2006. Son démantèlement annoncé répondait à une commande américano-israélienne et constituait un danger majeur pour la résistance. Quant à la destitution de Choucair, elle avait deux conséquences. Au plan politique, elle signalait que tout officier proche de l’opposition était désormais vulnérable. Sur le plan militaire, la proximité de l’aéroport avec la banlieue Sud signifiait que la sécurité de l’opposition, et en particulier celle du Hezbollah, était désormais menacée, du fait que des forces qui lui sont hostiles auraient un accès immédiat à sa base dans la banlieue Sud de Beyrouth.

Pourtant, le gouvernement libanais actuel avait formellement reconnu, lors de sa Déclaration ministérielle, que le Hezbollah était une résistance légitime et non pas une milice, et avait conclu que la résolution 1559 ne s’appliquait pas. Les décrets gouvernementaux du 6?mai étaient donc le signal que la chasse au Hezbollah était sur le point de commencer, ce qui risquait de provoquer une guerre civile. Cette confrontation avec le Hezbollah se situait aussi dans une stratégie d’exacerbation des clivages sunnites-chiites, mise en œuvre en Irak, avec l’appui saoudien, jordanien et égyptien. Or les milices progouvernementales (celle du Mustakbal de Hariri et du PSP de Walid Jumblat), entraînées en Jordanie et en Égypte avec un financement saoudien et un appui américain, n’ont pas tenu longtemps devant les milices de l’opposition (celles du Hezbollah, du mouvement Amal de Nabih Berri, celles du Parti national social syrien, des milices druzes de Talal Arslan et de Wi’am Wahhab).

En d’autres termes, le gouvernement Siniora, plus faible que jamais, illégitime aux yeux d’au moins la moitié des Libanais, mais poussé par les Américains, prétendait imposer sa volonté à des forces plus légitimes politiquement et plus fortes sur le terrain, en espérant recevoir un appui matériel de ses alliés arabes et occidentaux, appui qui ne s’est pas concrétisé. Car en l’espace de quelques heures, les forces de l’opposition ont réussi à contrôler la capitale, Beyrouth, ainsi que de grands secteurs du pays, forçant les milices progouvernementales à remettre leurs armes et leurs sièges locaux à l’armée libanaise, qui a été responsable de la sécurité dans tout le pays. Cette stratégie de retenue sur le terrain, qui a été suivie par un retrait de Beyrouth au bout de trois jours par les milices de l’opposition, pourtant victorieuses, a été accompagnée par une stratégie de retenue politique. Alors qu’elle contrôlait le terrain, l’opposition n’a pas essayé de prendre le pouvoir ni d’exiger la démission du gouvernement. Elle a plutôt insisté sur le règlement politique des deux premiers points qui ont fait l’objet du compromis. C’est ainsi qu’on peut comprendre le dénouement politique et pacifique à Doha d’une crise qui dure depuis trois ans.

Les forces qui ont négocié le compromis à Doha

Pour le gouvernement : le mouvement Al Mustakbal (le Futur) à majorité sunnite, et représenté par le premier ministre Fouad Siniora ; Saad Hariri, fils du défunt premier ministre Rafik Hariri, et d’autres députés et ministres ; le bloc de Tripoli, représenté par le ministre Mohamed Al Safadi (sunnite) ; le Parti progressiste socialiste de Walid Jumblat, qui représente les Druzes, le parti phalangiste de Amin Gemayel, qui représente une faction chrétienne minoritaire, et Samir Geagea chef des Forces libanaises, une autre faction minoritaire chrétienne.

Pour l’opposition : le président du Parlement et chef du Mouvement Amal, M. Nabih Berri, qui représente une tendance minoritaire parmi les chiites ; le député Mohamed Raad, chef du bloc parlementaire du Hezbollah, parti qui représente la majorité des chiites ; le général Michel Aoun, chef du Courant patriotique libre, qui représente une majorité des chrétiens libanais ; le parti Tashnag, représenté par Hagop Pakradounian (Arméniens du Liban). Dans cette deuxième partie du dialogue national, il y avait des absents (Suleiman Frangié, Omar Karamé et Talal Arslan) car la règle adoptée pour le dialogue durant la première partie excluait les forces non représentées au Parlement.

Opcions

Opcions s'edita en català i en castellà. Té diferents seccions (no totes apareixen a tots els números), pensades per oferir tres tipus d'articles:

- Pràctics (Opcions, Idees, Eines): informacions que es poden fer servir en el consum quotidià.
- Formatius (Perquès, Arguments, Opcions, Trampes, Lligams): per entendre millor com funciona el món en què vivim i la raó de ser del consum conscient (consum responsable).
- De reflexió i debat (Possibilitats, Mirades, Viatges): opinions, realitats poc conegudes que ens ajuden a enriquir la reflexió sobre el nostre aquí i ara.

Es pot adquirir per subscripció o a punts de venda concrets (trobareu més informació a la seva web). Miraré a veure si la trobo en algun establiment per veure què tal és, però la veritat és que sembla interessant tant per la temàtica com per l'enfocament.

leer más

asta seara in timp ce ma plimbam pe posturile tv, ajung eu pe prima tv, la emisiunea lui teo "momentul adevarului" ...si cum am o placere sadica (sau masochista, depinde din ce unghi privesc problema) sa ma uit la acest tip de emisiuni desi as avea o gramada de lucruri mult mai bune de facut, ma opresc din zappat.

In caz ca nu stiti "momentul adevarului" este o emisiune gen concurs in care ti se pun intrebari din ce in ce mai delicate, menite sa scormoneasca tot noroiul din viata ta la care tu trebuie sa raspunzi cu "da" sau "nu", iar pe baza unui detector de minciuni (cica), se stabileste daca raspunsul a fost adevar sau minciuna.

la emisiunea din seara asta respondentul era o incantatoare domnisoara care a ajuns la performanta de a ajunge la ultima intrebarea, al carei raspuns corect o fericea cu un miliard de lei.

Intrebarea " esti dispusa sa faci compromisuri?"

Raspuns "da"

Voce masculina neidentificata " raspuns....pam pam pam.....GRESIT"

Incantatoarea domnisoara " eu credeam ca se refera cedari reciproce, la concesii" (sau ceva de genul asta)

Teo "nuuu, se refera la lucrul acela murdar....dar fi fericita, macar ai aflat ca nu esti capabila sa faci acel lucru urat"

SERIOS?????

conform dex online:

COMPROMÍS¹, compromisuri, s.n. Înţelegere, acord bazat pe cedări reciproce; concesie. ♦ Înţelegere între două sau mai multe persoane sau state de a supune unui arbitru rezolvarea litigiului dintre ele. – Din fr. compromis.

avem si sensul 2:

COMPROMÍS², -Ă, compromişi, -se, adj. 1. (Despre oameni) Cu reputaţia pătată; discreditat. 2. Primejduit, stricat. – V. compromite.
Sursa: DEX '98 | Trimisă de dante, 28 Jul 2004 | Greşeală de tipar

dar cand faci un compromis nu inseamna ca te compromiti, cred ca e clar pentru toata lumea, nu???

...si asa incantatoarea domnisoara nu a mai castigat nimic, a avut grija prima tv sa puna intrebarea in asa fel incat raspunsul ei sa nu fie corect, no matter what!

Ce oameni, ce caractere!