Cada cop que penso, cada cop que parlo,
cada cop que escric ho faig en català.
Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.

S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

Cada puny alçat dibuixa en l'aire un camí de llibertat,
i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.
Cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.

S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

"I quin mal faig si dic que sóc independentista,
si jo de mal no en sé fer...
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el da que toquem amb les nostres mans
la nostra absoluta llibertat, i més...
I quin mal faig si dic que vull la independència?"

Avui simlplement, vull fer un nou post amb la lletra de la cançó de Cesk Freixas, no amaguis la llengua, fa molt poc que en se res de la seva música. A veure que n'opineu!!

        foto del concert (disculpeu la qualitat és pressa amb el mòbil)

                                     Saps bé que el teu somni ho és perquè sempre ho serà i viure amb ell és tant sincer com la tendresa de lluitar

La vida fugint (Cesk Freixas)

Divendres arribava la flama del correllengua a la Ciutat de València. Parada i fonda al casal del Russafa, fins al proper dia 8, quan farà una nova etapa amb els actes que es faran a Ca Revolta, al centre de València, amb l'actuació de Lilit i Dionís. Era un dia de retrobar-nos una vegada més al casal, després de l'estiu per iniciar un nou curs d'activitats.

El convidat aquest any al concert del Correllengua va ser el Cesk Freixas. De fet, curiosament el primer concert que hi vaig anar va ser al mateix casal, en una diada organitzada per Racó Català, i que va acabar amb l'enfrontament entre membres de la policia nacional i individus (persones seria massa generós) d'España 2000 pels carrers del barri. Divendres però, tranquil.litat absoluta a l'ambient però no a les inquietes i combatives lletres de les cançons.

El camí cap a nosaltres (autoeditat 2007) que podreu escoltar aquí, és el nou treball discogràfic del cantautor penedesenc. Una molt bona proposta musical i un cantautor a tenir en compte, en una nova generació de cantautors com el Feliu Ventura, Pau Alabajos, Sergi Contrí o el mateix Cesk freixas que s'entesten a trencar l'odiosa definició de "tipus agafat a una guitarra disposat a adormir el personal" que alguns tenen aferrada al cap.

Al Cesk, desitjar-li tota la sort en el seu camí musical, que de ben segur ens farà coindidir en algun altre lloc. El camí, no serà fàcil, però a la llibertat arribarem de ben segur.