D’altra banda, aniré traduint una sèrie de recomanacions des de la pàgina web del fabricant austríac de canyes per a clarinet Peter Leuther Reeds (cliqueu ací per a enllaçar amb la web de PL Reeds). Amb una periodicitat d'una setmana o dues, aniré postejant cadascuna de les 13 recomanacions que ens dona aquesta web. Espero que us siguen de profit:

Què hem de fer si...

1. La canya és massa blana: en aquest cas, podem subjectar la canya un xic més amunt en el broquet (o "boquilla"), per tal de veure si es fa més dura (presenta més resistència en l'emissió de l'aire). Si és així, cal que tallem una petita porció (menys de mig mil·límetre) de la punta de la canya amb un tallacanyes (o un paper de vidre), intentant que conserve la forma original. Repetim: només hem de tallar una part molt xicoteta de la canya; si posteriorment la canya encara és blana, repetirem l'operació. Un altre remei és llimar la superfície inferior de la canya, enfocant el punt de pressió dels dits a la base o part grossa de la canya. Açò fa augmentar l'obertura de la canya respecte del broquet i conseqüentment fa que la canya augmente la seua resistència a l'emissió de l'aire (és a dir, que es face menys blana).

Com comentàvem en el post anterior, una humitat regulada i poc variable ajudarà a que les canyes duren més temps sense malmetre's i a que siguen més estables pel que fa al seu funcionament. Una opció per a controlar aquesta humitat és tindre les canyes guardades en una bossa hermètica, amb un sobre de control d'humitat dins (com aquells que apareixen dintre de les sabates quan les acabem de comprar). L'empresa Rico ho comercialitza amb tres tipus de sobre, segons el grau d'humitat (84%, 73%, 58%). I ara, quin és el més adequat per a les nostres necessitats? Segons els comentaris que vaig llegir, el de 83% fa que les canyes estiguen massa humides, i és possible que les canyes es florisquen, per tant, no us el recomane! El de 53%, segons l'empresa, és recomanat sobretot per a emmagatzemar-les abans de tocar amb elles per primera vegada; però una vegada les utilitzem, és millor fer ús del sobre de 73% d'humitat. És aquest el que he provat jo, i la meua opinió és que les canyes no milloren (seria un miracle!) però sí que són molt més regulars: dies plujosos, dies assolellats... sempre tenen un funcionament similar. Açò és interessant sobretot per aquells que canviem de situació geogràfica constantment: el clima i la diferència d'altitud de Vilafranca i el de Castelló fa que ens tornem bojos provant canyes!

L'inconvenient d'aquest producte és el preu (fins a 6€ en alguns establiments!!!); per tant, cal trobar una solució si volem que aquest "invent" per a les canyes ens siga rentable. El trobarem en el món dels fumadors: en alguns estancs es comercialitzen uns sobrets semblants per als puros; això sí, el seu preu, segons he llegit, va dels 50 cèntims a l'euro. Malauradament, encara no he trobat estancs on en venguen.

En definitiva, us recomane el procediment sempre i quan utilitzeu els sobres per als puros (caldrà revisar els graus d'humitat que utilitzen). No val la pena pagar tants diners pel producte de Rico, la seua funcionalitat no està en relació amb el seu preu. Com sempre, els productes per a músics es troben a preus desorbitats, per tant cal trobar la solució cassolana.

La dificultat de la fabricació cassolana i l'alt preu de les canyes comercials són, en principi, els dos problemes més comuns de tots els que en fem ús. Però les dificultats no acaben ací: donarem per suposat que les canyes que adquirim són comercials, i que una vegada obrirem el paquet (amb 10 canyes, que oscila entre els 22€ i els 42€ aproximadament, en la marca Vandoren), no sabem si podrem aprofitar-les totes, si eixirà alguna amb prou qualitat per a utilitzar-la en concerts o audicions... A més, cadascuna de les canyes pot variar al llarg del temps (sobretot els primers dies) degut als canvis de temperatura, de pressió, d'humitat, d'altitud, etc.

Una vegada plantejat el problema, ens disposarem a proposar les solucions:

El primer que es recomana sempre només adquirim la canya (per exemple, a El ajuste de las cañas en el clarinete y el saxofón, Pérez Aranda y Luján Artero, Mundimúsica SL) és humir-la amb saliva durant uns minuts i posteriorment col·locar-la damunt d'un vidre pla. Repetirem l'acció dues o tres vegades al dia, durant uns 3 o 4 dies. Aquest procés de curació ajudarà a la canya a assolir un nivell d'humitat adequat que havia perdut en el procés d'assecat. A més, les canyes tindran una vida considerablement més llarga que si no les "curem".

El que no sabem ara per ara és si el nou sistema d'embalatge individual de les canyes Vandoren (que teòricament manté la humitat fins a que l'obres) millorarà o no la situació inicial d'aquestes.

Un altra recomanació per a allargar la duració de les canyes és rentar-les amb un drap humit o amb un raspall de dents cada una o dues setmanes. Tingueu compte amb no malmetre la punta de la canya!

El segon pas que podem seguir a l'hora de conservar les canyes en les millors condicions és el seu emmagatzematge en un recipient que mantinga la temperatura i, sobretot, la humitat. La llista d'invents és prou llarga, però comentaré (en escrits posteriors) els més coneguts o més populars entre els clarinetistes: els sobrets amb bossa hermètica (RICO Reed Vitalizer Pack o similars), el cofre hygromètric de Vandoren (o aparells similars que inventa la gent) i els humidificadors de puros.