autoretrat « WordPress.com Tag Feed

20080603

Sergi — Tue, 03 Jun 2008 18:53:29 +0000

El primer autoretrat del blog.

Vols veure la imatge al Flickr?

Varda

Mar — Fri, 21 Mar 2008 22:48:08 +0000

Agnes Varda: De Millet al reciclatge (2)

L’autoretrat

Agnès Varda és gran. Sabem que el gust per l’art li ha desenv

olupat un sentit pel joc extraordinari. Amb l’espontaneïtat i les ganes de fer preguntes d’una criatura, deixa anar el seu esperit de fotògraf. Té la justa mesura entre paciència i obstinació per no fer violència a res de davant de la càmera. S’acosta i c

aptura. S’acosta a allò que li interessa, tant respectuosament que l’objectiu sembla desaparèixer i els protagonistes, els espigoladors urbans i extraurbans, l’integren en les seves activitats.

Però abans de saltar al tema, hi ha el fil conductor, el que aguanta la càmera: no hi ha cap retrat, ni el del freak urbà de la caducitat, ni el de l’aristòcrata desclassat de la filosofia, ni el d

els neohippies-amb-gos-i-papes-que-els-esperen, cap, que no porti el retrat d’Agnès Varda. Mirem a través dels seus ulls, 360 graus completíssims. És a dir: ni un punt mort, ni tan sols el de la presència d'ella mateixa. Això és el que vol dir mirar a través dels seus ulls. Agnes demana ser vista. Vol que la mirem. Doncs mirem-la:

Nombrosos plànols de mans, de la seva pròpia imatge, la veu en off que no ens deixa... que entra i surt de l’espectacle de la França a la intimitat d’una francesa. La personalíssima, vol presentar la seva senectut amb placidesa i sense filtres edulcorants. Es fa gran, perquè les mans ho diuen, sense compassió. “Mireu-me: em pentino així i així davant la càmera. Tinc una cabellera escassa, d’arrel blanca, la pell solcada i tanmateix, jugo.”

La Varda juga amb el temps, recuperant rellotges sense broques, i amb l’espai, atrapant camions entre el cercle dels dits. Rescata els minuts i els camions del seu viatge. Això ho diu quasi tot d’ella, com un bon autoretrat.

Autoretrat, de Mercè Rodoreda

Finestra Exprés — Tue, 18 Mar 2008 22:51:46 +0000

L’autobiografia de Mercè Rodoreda: el testament vital i literari d’una escriptora universal.
De la seva mà podem reviure tota la seva existència, rellegir tota la seva obra. Una edició molt acurada, il·lustrada, amb textos inèdits i introbables.

Autoretrat, de Mercè Rodoreda
Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d’aplegar i d’ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l’oportunitat d’una llum nova. Acompanyats d’aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d’un món tancat, l’experiència de la guerra i de l’exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d’un estil propi, a l’extraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l’aventura difícil de l’ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l’ofici d’escriure.

Autoretrat, volum curat per Mònica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Balet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari d’una escriptora universal.

Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més llegida
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983) És l’escriptora catalana més important i llegida de la història. Amb Aloma va obtenir el premi Crexells l’any 1937. La Guerra Civil espanyola l’obligua a exiliar-se. Viu en diverses ciutats fins que s’estableix a Ginebra. A finals dels setanta torna a Catalunya. Mor el 1983. Les seves obres principals són: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980), La mort i la primavera (1986) i Agonia de llum (Angle Editorial, 2002).

AUTORETRAT
Autor: Mercè Rodoreda
PVP: 27,00 €
ISBN: 978-84-96970-33-5

Colecció: Llibres de la frontera, 7
15 x 21,5 cm.
Tapa dura NO sobrecoberta
352 pàgines

Blog sobre Autoretrat de Mercè Rodoreda

Ferran - Un que passava — Tue, 04 Mar 2008 10:32:02 +0000

El mes d'octubre passat vaig escriure una entrada al blog titulada «Quanta, quanta Rodoreda», que vaig canviar poc després per «Més Rodoreda encara» arran de la constatació que el primer títol podia ser llegit en sentit pejoratiu, constatació més o menys confirmada per un comentari de la Tina Vallès (el títol original es manté, però, a l'adreça de l'entrada, que no vaig canviar). La setmana passada, en obrir l'Avui, vaig tenir la sorpresa que havien escollit el mateix títol per al suplement Cultura, que conté un avançament editorial del llibre Autoretrat, a cura de Mònica Miró i d'Abraham Mohino, un recull de fragments de textos de Mercè Rodoreda a manera d'autobiografia. La coincidència del títol no és altra cosa que una curiositat, ja que el joc de paraules és ben fàcil. Fins i tot vaig pensar a fer-ne una entrada al blog, però al final tot va quedar amb un comentari entre la Tina i jo (suposo que no li farà res que reveli aquestes «intimitats») sobre el títol del suplement i el llibre que s'anunciava.

I si avui trec el tema al blog és perquè m'ha tornat a arribar notícia d'aquest Autoretrat rodoredià. De tant en tant trobes petites sorpreses a la safata d'entrada del correu electrònic; sorpreses pel contingut o pel destinatari: en aquest cas es tracta d'Abraham Mohino mateix ~~(si ningú no n'ha suplantat la identitat)~~ que m'envia l'adreça d'un blog dedicat, precisament, a aquest llibre, suposo que per fer-ne una mica de difusió i propaganda: Mercè Rodoreda: Autoretrat,

bloc destinat a la difusió i a la recepció de l'obra Autoretrat, de Mercè Rodoreda (Barcelona: Angle Editorial, 2008)

que es podrà trobar a les llibreries a partir de la propera setmana.

Technorati Tags: llibres — Mercè Rodoreda — Autoretrat