Esta moción surge a raíz del asesinato en marzo de Isaías Carrasco, ex-concejal de Mondragón (Arrasate) por el PSE.

Anteriormente, en los ayuntamientos de Mondragón y Hernani, los ediles de EB y/o asociados, se habían abstenido o votado en contra junto con otros partidos como (lógicamente) ANV o el PP.

En esos casos, los representantes municipales de EB orientaron su voto según el mandato de sus asambleas locales. En el caso de Mondragón se partía de un acuerdo de gobierno entre ANV y EB.

Personalmente me ha alegrado mucho esta noticia, ni compartía ni comprendía la postura de EB de Mondragón y Hernani, ni mucho menos el pacto de gobierno con ANV de Mondragón: A pesar de que me leí la larga intervención del concejal de EB de Mondragón no saqué gran cosa en claro

¿La moción de PSE-PNV no era perfecta? Hombre, eso se supone, se entiende que algún sapo estaría en el menú, viniendo el tema de de donde viene.

Pero, (sin conocer el texto y la práctica) tampoco creo que el acuerdo municipal con ANV, que mantenía (y mantiene) su apoyo más o menos abierto a ETA tampoco creo que fuera miel sobre hojuelas.

Es cuestión de ética: por acción u omisión nadie debería permitir que gobernara esa calaña.

Y que conste que tampoco comparto reacciones apresuradas, casi histéricas, ajenas a la realidad estatutaria y organizativa y claramente espoleadas por la presión mediática coyuntural.

Como suelo peco de gran ignorancia política, y no se si este hecho es un acto aislado, representa un cambio de postura, tiene que ver con que el tripartito vasco parece que puede tener fecha de caducidad o cualquier otra razón; pero sea por lo que sea bienvenidos los pasos en la dirección correcta.

Soy de los que esta bastante harto de comulgar con ruedas de molino con los ¿compañeros? de EB, y también tiene cefaleas y jaquecas con todo lo que hacen o dejan de hacer.

Supongo que es política ficción, pero me encantaría poder saber cuanto del apoyo que ha perdido IU viene de las hipotecas que tenemos que pagar por seguir ¿asociados? a EB... no se los demás, pero en los dias previos a las elecciones del 9 de marzo recibí una avalancha de preguntas sobre el pacto municipal ANV-EB en Mondragón, y ya de paso la política de EB en general, por parte de simpatizantes de IU.

Viene una buena noticia del País Vasco, esto merece una entrada en el blog, o un monumento... hoy es un gran día, ya verás como viene Madrazo y lo jode.

• Partido Nacionalista Vasco: se ausentaron dos concejales del pleno de Bergara
• Partido Popular: se abstuvo la única concejal de Arrasate-Mondragón
• Aralar: los tres concejales de Bergara votaron en contra, al igual que en Arrasate
  
• Eusko Alkartasuna: el único concejal de Bergara se abstuvo, igual que los dos de Arrasate-Mondragón
• Ezker Batua: se abstuvieron los dos concejales en Arrasate-Mondragón y el la concejala de Hernani
• Zutik: votó en contra la única concejal en Arrasate-Mondragón

Vamos, que los únicos que lo tienen cien por cien claro son los concejales del PSE. Que digo yo que si el PSE hubiera buscado más consenso entre el resto de partidos (incluido el PNV) antes de presentar esa moción, ahora estaríamos hablando de otros resultados. ¿O es que era esto lo que buscaba el PSE?

(nota: el texto en cursiva es una actualización del 29/04/08)

"¿No creerán que ETA se va a quedar de brazos cruzados mientras ve cómo se tortura, se detiene, se condena de por vida o se ilegalizan partidos con total impunidad?". Esta es una de las frases del comunicado que la banda terrorista ETA enviaba ayer al diario Gara y que ha sido publicado hoy en su edición impresa.

Además de amenazar en el comunicado a los militantes socialistas y recordar que "solo la autodeterminación podría poner fin al conflicto", también asumió en el mismo la autoría de los últimos atentados cometidos durante el presente año, incluido el asesinato del ex-concejal de Arrasate - Mondragón, Isaías Carrasco.

Pero la mala noticia del comunicado, en el que ETA da a entender que no se va a estar quieta y que continuará matando, ha venido acompañada por otra de índole bien distinta y que asesta otro duro golpe a la banda. 3 millones de euros supuestamente pertenecientes a ETA han sido bloqueados en cuentas suizas. 

No obstante, que ETA quiera seguir matando sigue siendo una mala noticia. Nuestros políticos siguen desunidos en torno al terrorismo y los ciudadanos se cansan de ver cómo no se unen frente a algo que los ciudadanos sí quieren derrotar. Ahora mismo debiera ser tiempo de preguntar la opinión a los vascos, sobre todo a aquellos que inocentemente sufren la muerte de un ser querido. De preguntar por ejemplo a Sandra Carrasco , la valiente hija del ex-concejal socialista. Seguro que prefieren a los terroristas de brazos cruzados que con la pistola en mano. Quizás más bien con los puños esposados.

Francisco García Raya, portavoz del Partido Socialista de Euskadi en Arrasate-Mondragón.

Ciudadano Jorge.

De esto último no voy a comentar nada, no porque no tenga opinión, ni porque crea que no se debe opinar, ni porque ya se haya opinado demasiado, sino porque no voy a aportar nada. Tengo la opinión "normal", la de cualquier ser racional y cuerdo.

Las "otras" opiniones no son ni racionales, ni humanas, "ni ná".

Desde esta humilde tribuna mando un fraternal abrazo para su familia, compañeros, vecinos, amigos...

De las elecciones, o mejor dicho, de nuestros resultados, hablaré, supongo, mucho en los próximos tiempos. Cuando lo digiera un poco me lo acabe de creer.

De lo que voy a hablar hoy es de Unión Progreso y Democracia el partido de Rosa Diez (notese que digo que es suyo con toda la intención, como los verdes de Mendiluce o el CDS de Mario Conde o el G.I.L. de Jesús Gil o el como se llamase de Ruiz Mateos)

El caso es que me aposté una entrada en el Blog con mi buen amigo Rafa a que UPyD no llevaba ningún interventor a nuestro colegio... y perdí. Si tenemos que decirlo todo, Rafa dijo que llevaría más apoderados que nosotros, y ganamos tres a uno, pero al Cesar lo que es del Cesar, la apuesta fue a que traía alguno, Rafa tenía razón y yo estaba equivocado.

Aprovechando que el Carrión pasa por Palencia, quiero felicitar al nuevo partido por su destacable movilización e indudable éxito.

Hablamos bastante sobre ellos en la noche electoral. Antes de abrir las urnas y después. En mi colegio nos doblaron en votos, casi nada.

No me he distinguido como atinado analista político pero sinceramente creo que no hay futuro para UPyD, más allá de que su jefa pueda negociar ventajosamente su incorporación al PP, al estilo de Nueva Izquierda.

No hay sitio para más partidos nacionales.

IU se mantiene a duras penas y eso que no le disputa el espacio al PP y sólo un poco al PSOE. En estos momentos intentar abrir brecha entre o a las dos olas del tsunami bipartidista es poco menos que utópico.

Mi predicción es que dentro de cuatro años sacará la mitad de votos y no sacará diputados; y que dentro de ocho no se presentará. Todo eso, como digo, si su lideresa no pacta un sillón de por vida en el PP, que no lo descarto en absoluto. Porque todo esto que lo sabe perfectamente Rosa Diez, no creo que sea una Isaura Navarro de la vida.

Por mucho que la intenten aupar determinada gente como el periódico(sic) El Mundo, no hay espacio para ellos, a no ser que sean capaces de comerse al PP o al PSOE y convertir a alguno de ellos en residuales, cosa que creo que esta lejos de sus posibilidades.

Esto no es un juicio moral o de esperanzas. Personalmente me alegraría que hubiese otro partido en el parlamento para dividir el voto de derechas, y para que haya menos bipartidismo, pero por fuerte que empiecen, el sistema electoral español (o mejor dicho, los sistemas electorales españoles, los 52) y sobretodo, como ha moldeado el voto de la gente la percepción del sistema, hace casi casi imposible que alguien meta la cabeza.

Los mismos resultado de UPyD son la prueba: la mayoría de los votos los concentra en Madrid, donde tenía alguna posibilidad. La senda esta trazada, lo hizo el CDS... El caso de Unidad Alavesa, que llegó a ser (si no recuerdo mal) el primer partido de Álava también es un buen ejemplo.

Pero bueno, no soy precisamente un profeta. supongo, que como todos, dependen de ellos mismos. Les desearía suerte, pero la necesito toda yo.

Quiero comenzar este espacio el dia después de las eleccciones y hacer de él un lugar para recoger reflexiones políticas.

Hoy he estado en Arrasate y he vuelto esperanzada la actitud de la ciudadania, sería , valiente y solidaria me da esperanzas.Pensaba estando allí, cómo han cambiado las cosas!!el apoyo popular a los violentos es mucho menor y no tan envalentonado como en otros tiempos.

Sandra Carrasco un ejemplo de coraje y valentía.

Les reflexions a què en principi em referia, van adreçades a la gent d’ETA i de l’entorn que li dóna suport, explícitament o implícita:

Primera.- Tindria interès en saber des de quina lògica se’ls va ocórrer dispara cinc trets a boca de canó a un exregidor del PSOE a l’ajuntament d’Arrassate. Una persona que, tot i haver-se presentat de nou a les eleccions, no havia sortit escollit, atès que anava sisè en una llista que va treure tant sols quatre regidors.

Segona.- Quin era l’objectiu d’aquesta acció, i quins rèdits esperaven obtenir de l’assassinat? Si l’objectiu era deixar clara que continuen tenint capacitat per actuar allò on vulguin i quan vulguin, em sembla evident que l’únic que han aconseguit és demostrar que cada cop més tenen menys capacitat operativa, i que els seus comandos i efectius tenen una preparació molt deficient. Necessitar cinc trets a boca de canó per deixar mig morta una persona, demostra una manca d’aptitud i de capacitat que demostra que l’organització cada cop menys està preparada. Segur que “assassins” professionals de l’organització deuen sentir “vergonya” per la manifesta ineptitud dels seus “hereus”.

Tercera.- Una organització com ETA, farcida de “criatures” sense cap capacitat d’anàlisi ni de perspectiva històrica, és absolutament incapaç d’entendre, a hores d’ara, que el seu cicle s’ha acabat. No han estat capaços d’interpretar cap dels processos d’alliberament nacional que s’han produït arreu del món, i especialment a Europa, aquests darrers anys.

Quarta.- En la lògica de la denúncia de falta de democràcia de l’Estat Espanyol, no se’ls ocorre res més que afermar el sentiment “democràtic” dels espanyols que, enfrontats a la barbàrie del divendres, se senten legitimats per creure’s el seu deficient “estat de dret”. Coincideixo plenament amb aquells que, des de l’esquerra abertzale, denuncien la falta de democràcia que hi ha a l’Estat Espanyol. La diferència entre els “imbècils” d’ETA, i l’abertzalisme que no sap plantar-los cara, i els nacionalismes o independentismes democràtics, entre els quals m’hi incloc, és que les contradiccions espanyoles només es poden posar al descobert des d’opcions democràtiques, per molt migrades que aquestes siguin. L’existència d’opcions violentes de confrontació amb l’Estat -a part de ser absurda perquè està condemnada al fracàs-, és inútil perquè només enforteix l’Estat que es pretén combatre, i el legitima davant de la majoria de gent (nacionalistes inclosos). L’existència i aparició esporàdica d’ETA, condemna el nacionalisme i l’independentisme pacífic a viure entre l’espasa i la paret, deixant-la sense poder desemmascarar un Estat Espanyol falsament democràtic.

Cinquena.- Sense voler obviar que segurament ETA està més infiltrada que un formatge de Gruyere, és evident que aquesta organització apareix com un complement perfecte del manteniment d’una Espanya uniforme i uniformitzadora. Qui no s’atreviria, en l’actualitat, a sospitar que darrera les actuacions d’ETA no hi ha -de forma directa o indirecta (via infiltracions) una coincidència d’interessos amb aquells a qui es diu combatre?

Sisena.- Una frase recurrent de l’esquerra abertzale és aquella que proclama: “Amb ETA l’alliberament nacional d’Euskalherria és difícil, amb el PNB és impossible”. Atesa aquesta premissa, en quina clau interpreten aquests subjectes la manifesta voluntat del Lehendakari Ibarretxe de convocar un referèndum per a finals d’any, per tal de preguntar als ciutadans bascos sobre l’estatus polític que desitgen, en relació a l’Estat Espanyol.

Setena.- Al marge que Euzkadi i Irlanda del Nord tenen pocs punts en comú, l’evolució intel·lectual dels dirigents del Sin Fein i de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), no té ni punt de comparació amb els de l’esquerra abertzale. No estaria de més que determinats dirigents abertzales aprenguessin alguna cosa del cas irlandès, si encara els queden quatre neurones. Tenint en compte la capacitat demostrada per l’esquerra abertzale d’articular mecanismes de participació democràtica popular realment sorprenents en el conjunt de l’Estat i fins i tot d’Europa, el que sorprèn és la incapacitat que tenen d’influir sobre una minsa estructura “militar” que languideix patèticament. Són conscients que fins i tot LAB podria ser objecte de les estructures repressives i arbitràries de l’Estat? I aleshores que els quedaria?

Vuitena.- La pregunta final que jo em faig des de fa temps, i que no crec que tingui una resposta clara i contundent, és la següent: “El patiment, les tortures, la persecució, els assassinats del GAL (i d’altres sigles històriques dels cossos paramilitars), les il·legalitzacions de partits, els tancaments d’Herriko tabernes i de mitjans de comunicació, la dispersió dels presos (i les morts causades pels desplaçaments dels seus familiars…), s’alleugeriran amb l’assassinat d’un exregidor socialista guipuscoà?Per acabar l’article, i tot i que sembli un clam al desert, voldria demanar a ETA que abandoni les armes i renunciï a la lluita armada; que l’esquerra abertzale negociï una sortida digna pels presos, i que siguem capaços de demostrar, tots els nacionalistes i independentistes que vivim sota el jou espanyol, que l’únic que España no pot suportar és un autèntic desafiament democràtic a les seves arrels totalitàries: en resum, imposar-los la democràcia, que inclou el dret d’autodeterminació.

Un enfrontament radicalment democràtica a l’Estat Espanyol, el guanyaríem segur, més tard o més d’hora. ETA i España es retroalimenten i es necessiten recíprocament. Aconseguim que ETA desaparegui definitivament del mapa, i España no aguantarà massa temps més sense l’excusa etarra. Amb ETA i les seves cada cop més esporàdiques salvatjades, no tenim res a fer, ni catalans, ni gallecs, ni, per desgràcia, els propis bascos.

Que la mort inútil del divendres sigui l’ultima. Si així fos, no tingueu dubtes que les properes morts les causaria España quan s’adonés que no podria aturar democràticament la voluntat d’alliberament dels pobles què té sotmesos. No permetem que ETA segueixi emmascarant l’autentica cara violenta i assassina amb què s’ha forjat España històricament, i que és l’únic sistema que coneix i és capaç d’aplicar per tal de mantenir-se “unida”. Fem-ho possible, doncs. ETA, desapareix d’una punyetera vegada, perquè fas més nosa que servei!! 

Dedicat als "imbècils" d'ETA: no mereixen altre qualificatiu

Atzo ETAk Espainiako hauteskundeetan bere azken agerpena egin zuen. Kasu honetan langile bat hil du, Arrasateko PSEko zinegotzi ohi bat: Isaias Carrasco. Honek ez du azalpen gehiegirik behar. Hitzak soberan daude, nahiz eta hainbat etortzen zaizkiten burura bidegabekeria hau definitzeko.

Eskerrak eman nahi dizkiot ETAri. Duda asko nituen biharko hauteskundeen inguruan eta argitu dizkidazute: NIK BIHAR BOZKATU EGINGO DET.

Agur Isaias eta nire elkartasun osoa bere familiarekin.

Espainiar komisaldegietako tortura beti egon da hor (Amnistia Internazionalak eta ONU bezalako erakundeek salatzen duten bezala), periodikoki entzuten dira gure hartean tratu txarrei buruzko historiak, Euskal Herritik kanpo ohiartzun gutxi edukitzen duten arren. Oraingoan gauza desmadratu egin zaie ordea. Batetik Igor Portu eta Mattin Sarasola egurtu dituzten Guardia Zibilak ez dira batere "profesionalak" izan eta markarik ez uzteko urrezko erregela hautsirik, hospitalera bidali dute bata eta hubelduz beteta utzi bestea. Eta bestetik, euskal komunikabideei esker lehenaren mediku txostena zabaldu da, tratu txarrak egon direla froga sahiestezin bilakatu dena. Azken honen faltan, ez litzateke aurreneko aldia izango ebidentzia fisikoei eta begi bistan ikusten diren zauriei entzungogor egin eta inolako indarkeriarik egon dela gezurtatzen ausartuko zirena. Honi esker kasu honek espainiar gizartean eta komunikabideetan entzutea eduki du (ze erremedio) eta besteetan ez bezala ordezkari politikoen erreakzioak sortu. Hipokrita batzuek tortillari buelta eman nahi izan diote gainera, eta kasu honek eduki duen ohiartzuna zurigarri bezela erabili "ikusten, benetan zerbait gertatzen denean jakin egiten da, sistemak funtzionatzen du eta justua da". Kale indarkeriaren aurrean hain irmo eta asaldaturik agertzen diren beste batzu ixilik, adierazpen moderatuekin eta "errugabetasun printzipioa" errespetatzu agertu dira.

Gobernuaren erreakzioa aurrikusteko modukoa izan da, GALeko garai zaharretan bezala eskuak garbitu ditu, begibistakoa dena ukatuz eta inor (ezta bere aldeko komunikabide eta sasikazetari ugari ere) konbentzitzen ez duten azalpenak emanez. Guardia Zibilak kontatzen duena bi hankako mahaia baino ahulagoa da, hainbat aldiz aldatu dute bere bertsioa (aurrena atxiloketa "garbi" bat izan omen zen, gero atxilotu bat autoaren kontra jo eta zauritu zela kontatu digute, ondoren ihes egiten saiatu zirela...), denborek eta gertaerek ez dute bat egiten... ez dira aitzaki sinesgarri bat asmatzeko ere gai. Zertarako? Estatuak beti du arrazoia. Rubalcaba telebistan atera zenean argi utzi zuen bere asmoa: ez tortura zurrumurruak aztertu eta erantzunkizunak eskatzea, baizik eta denaren gainetik Guardia Zibilaren izen ona babestu eta bertsio ofizialean sinisten ez dugunoi erasotzea.

Gaur ostiralak 11, atxiloketetaik 4 egunetara, gauzek norabide interesgarri bat darabilte. Lekukoek Guardia Zibilak esana gezurra dela esan eta epailearen aurrean idatzita utzi dute. Gobernuak eta espainiar komunikabidek muzin egiten diote informazio berri hauei inguruan ezer esateari eta bertsio zaharrari eusten diote. Ea nola amaitzen den hau. Ea ohikoa den bezela ez den amaitzen behintzat. Nire zorionik beroenak aste guzti honetan zear hain gogor lan egin duten euskal komunikabideei, ateratzen joan diren informazioei esker egiaren alde "Zuzenbide Estatu" ustela hormaren aurka jartzea lortu dutelako. Nire eskerrona Gobernuaren amenazuen gainetik ikusitakoa kontatu eta Guardia Zibilaren bertsioa desegin duten lekukoei. Baita torturaren aurka aste honetan mobilizatu diren guztiei ere. Denon hartean lortuko al dugu noizbait terrorista berdeen inpunitatearen amaitzea.

Esan bezala, eztabaida isilarazten saiatzen ari diren arren, gizartean nabaria da eta aldeko eta kontrako iritzi eta pertsona ugari aurki ditzakegu. Beste arloetan bezala, batzuek ekarpen interesgarriak egiten dituzte eta besteek esandako topikoak errepikatzen (bai aldekoak bai kontrakoak, azken hauen artean gehiago ematen den arren), eta nahiko ika-mika erakargarri eta aberasleak sor daitezke. Eztabaida hauek aurrera doan heinean ia beti ateratzen den auzi jakin batean zentratu nahi nuke nik oraingoan: AHTak gure errepideetan izango duen intzidentzia errealean hain zuzen ere.

Ateratzen dudan lehen ondorioa AHT Euskal Herritik pasatzen den tren bat dela da, ez Euskal Herriarentzat den tren bat. Soberan esan den bezala, proiektu hau hiriburuak soilik lotzen dituen (Euskal Herrikoak lehenik, Europakoak gero) garraio garestia bat da. Kontutan hartuta gure errepideetan inzidentzia gehien duten desplazamenduak probintzia barnekoak direla (%95), AHTak autoen %1 bakarrik erretiratu lituzkeela diote adituek, hiriburuen arteko desplazamenduei dagokiena hain zuzen ere. Portzentaiak hain biribilak ez izanda ere, tendentzia nahiko garbi ikusten dela uste dut. Ez da euskaldunok erabiliko dugun tren bat, Euskal Herritik pasatuko den arren.

Honen aurrean, proiektuaren aldekoek beraien argudio-komodina ateratzen dute: euskal herritarrok tren hau erabiliko ez dugun arren, honek merkantzia izugarri aterako du errepideetatik, kamioen trafikoa ezabatuz denon mesedetarako. Hau arrazoi sendoa iruditu zitzaidan, kontutan hartu beharrekoa, sareko eztabaida batean planteatu eta behar bezala azaldu zidaten eta gero nire kasa informazioa bilatzen jardun nuen arte: Abiadura Handiko Trenek ez dute merkantziarik garraiatzen (http://en.wikipedia.org/wiki/High_speed_train). Ez da inon egin (Frantzian posta garraitzen da soilik, ez dago munduan beste adibiderik), ez daude horretarako diseinatuak. Informazioa bilatzen (eta geure kontura pentsatzen) saiatu ezgero, ondorioa nahiko nabarmena da. Non kargatu behar dute merkantzia, Donostiako Egia auzoan (non egongo den AHTaren geltokia)? Nola lotu nahi da sare hau Frantziarekin, honen TGV sarea ez badago merkantzia garraiatzeko pentsatua?

AHTa europan zehar bidaiariak eramateko garraiobide garesti bat izango denaren gero eta antza geiago dauka, gure errepideetan eragin txikia edukiko duena. Dena den, erakutsi ditudan arrazoien kontra-argudioen zain geratzen naiz, auzi honetan buru irekia eta gehiago jakiteko gogoa edukitzea komeni bait da. Ezin dezatela esan gu garela hemen arrazonatu nahi ez dutenak. Hala ere, orokorrean proiektua zalantzan jartzen duten arrazoiak gehiago eta zentzudunagoak direnaren antza hartzen diot nik eta gero eta beharrezkoagoa egitasmoaren birplanteaketa bat. Bitartean, manipulazioaren gainetik euskal gizartearen erantzun zabalarekin geratzen nahiz ni, eta horren erakusgarri Arrasaten larunbatean eman zen manifestazioaren argazkia:

Arrasateko taldeak partidu eskaxa egin du Bilbokoen zelaian. Aurrelariak alboko sakeak eta meleak dominatzen hasi arren defentzan egin dituzten hutsegiteak direla medio bilbotarrak partiduaren jabe egin dira. Beste alde batetik, azkenengo norgehiagoketan oso ondo aritu den hiru-laurdenenak eskuzko hutsegite nabarmenak egin ditu, batez ere, Markel Elorza min harturik erretiratu geroztik.
Horrela bada, arrasatearrek emaitzak dioen legez, merezita galdu du norgehiagoka.

Arrasaterren aldetik, puntuak sartu dituztenak:

• Zunbeltz Aranak entseiua (5 puntu)
• Unai Lazkanok entseiuaren transformazioa.( 2puntu)

Arkaitz Ibarguen entrenatzailea, partidu amaieran nahiko triste zegoen galdu den aukera dela eta . "Azkenengo norgehiagoketan ondo egin denak ere, gaur ez du funtzionatu eta horrela ez dago ezer irabazterik". Edonola ere aurrera egin beharko dela dio arrasatekoen gidariak.

[slideshare id=189258&doc=beautiful-pictures-1196629349981982-4&w=425]