La meva vida ha cambiat una mica desde que era newbie, tot i que vaig deixar aquesta etiqueta vastan rapid, he apres a construir i a programar, tot i que no soc el millor intento millorar :P, el que millor m'ha sortit es el meu collar per "nekos", ne venut 2 o 3 ^_^ i he fet alguna coseta mes, poc m'ho pensava cuan vaig comesar pro aqui he arribat i espero poder dir d'aqui un any que la cosa va millor.

El que no ha cambiat son els amics, segueixen alla al peu del cano, com jo :D, millorant la nostra illa, preparant festes, organitzant esdeveniments, el que faci falta perque entre tots ens ho poguem passar millor cada dia.

Gracies a tots els que em vareu felicitar, una abraçada ven forta a tots i petonets per totes.

Zece Mai ne-o fi de-a pururi

Sfântă zi, căci ea ne-a dat:

Ţară mândră, Domn puternic,

Libertate şi Regat!

Maică-mea, în schimb, care făcuse şcoala în plin stalinism ideologic, declara: Zece mai, zi de ruşine... Acum, la cum s-a comportat Fonfănilă care ne-a jupuit de castelele lui tac'su, înlin mai mult spre varianta maternă. "Proprietatea privată este un moft," poftim, un fason... Ar fi bună o naţionalizare, nu credeţi? Măcar în ceea ce îl priveşte pe King Michael of Romania.

Ia ascultaţi aici: Trăiască Regele!

Măcar ne-a scăpat de Antonescu, săracul, merita Ordinul Pobeda, dar nu şi castelele, să fi zis "cioc mersi" pentru zdrăngănica lui Papaşa Stalin...

Ce ţi-e şi cu nemţii ăştia! Nehaliţi! Ca Principele Radu, neamţ de la Iaşi, mărunt actoraş turnător...

Pentru ai noştri, în amintirea vremurilor bune, Trăiască Ceauşescu, Partidul să trăiască!

Din păcate provocările fasciste sunt mai actuale decât oricând. Şi nici nu e de mirare, cu un preşedinte rasist, cu devieri dictatoriale de comportament. Devine oare Europa Al Patrulea Reich, în urma victoriei forţelor de dreapta? Vom asista la o Internaţională a Urii?

Nici nu e de mirare că fascimul e în floare cu o intelectualitate română vocală de dreapta, cumpărată ieftin de Tartorul de la Cotroceni. O intelectuale cu origini mic burgheze şi cu nostalgia întreţinută a unui epoci interbelice a exploatării şi a sărăciei. În zilele noastre se face deschis apologia unor figuri triste ale istoriei, precum criminalii antisemiţi Corneliu Zelea-Codreanu sau Ion Antonescu.

Până şi în blogosferă, care a rămas unul din ultimele spaţii ale exprimării libere într-un stat în care monopolul informaţional media este deţinut de mogulii de presă ai Cotrocenilor, ne bântuie figuri de tristă amintire - apologeţi imberbi ai naţionalismului de cavernă şi de tavernă provincială, fete nemăritate cu pulsiuni legionaroide reprimate, ziarişti frustraţi de toanele patronilor etc. etc....

Aştept ce pe Răsăritul Soarelui Ziua Victoriei împotriva fascismului din media şi de pe bloguri...

]]> http://media25.wordpress.com/?p=224 Tue, 06 May 2008 07:13:30 +0000 admin® http://media25.wordpress.com/?p=224 Astăzi îşi aniversează ziua de naştere:
Dorel Dorian, dramaturg
Raluca Stoenescu, prozatoare
George Tizipoia, pictor

Mâine îşi aniversează ziua de naştere:
Florin Constantin, membru al grupului Divertis
Simion Cuţov, boxer
Ion Ghelu Destelnica, poet, dramaturg, regizor şi profesor
Ştefan Iureş, scriitor
Robert Licu, handbalist
Marian Mihali, fotbalist
G. Mosari, scriitor
Gheorghe Tohăneanu, critic

M'ha fet il·lusió. No portava un bon dia. Correctet, que diria aquell. Però aquestes coses petitetes, o potser no tant, em fan revifar.

• 2,562 visites
• 49 posts (contant aquest)
• 107 comentaris

Els darrers mesos la cosa està pujant exponencialment amb 524 visites durant el mes d'abril. Sens dubte la consolidació d'una xarxa de blocs és fonamental per a explicar-ho. Bé, moltes gràcies a tots per dedicar un ratet a aquest humil bloc. Ens llegim!

  En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (net de Luis XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, perdent així el Regne de València tots els furs concedits fins a la data i essent-los imposats els Decrets de Nova Planta.

Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament", poden estar relacionats, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa.

Antecedents

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'exté liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i per el mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exèrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al País Valencià. L’exèrcit aliat es va retirant fustigat per l'exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d'Almansa.

La batalla

Les unitats dels combatents són els batallons d'infanteria (400 homes) i els esquadrons de cavalleria (100 cavallers), que s’agrupen en regiments i en brigades. Els dos exèrcits es despleguen cara a cara al llarg de 6,5 km, on els aliats alineen 42 batallons d'infanteria i 60 esquadrons de cavalleria, enfront dels 50 batallons i 81 esquadrons de cavalleria dels franco-espanyols, ambdós en dues línies files de profunditat.

La batalla s'inicia a les 15 hores, amb el foc de l'artilleria. Les tropes aliades, cansades, en inferioritat numèrica i mal dirigides, es trenquen entre el centre i el flanc dret amb els embats de la cavalleria francesa, mentre en el flanc esquerre la superioritat numèrica de la cavalleria francesa també determina la fugida de les tropes aliades. El flanc central durant els primers moments de la batalla infligeix moltes baixes, però acaba fugint una vegada perduts els flancs esquerre i separat del flanc dret, que es va rendir a les 17 hores.

 Conseqüències

La victòria felipista a Almansa significà un gran pas en la consolidació de la dominació d'Espanya pels Borbons. Amb el principal exèrcit pro-Habsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i va conquerir el Regne de València. A partir de llavors, només Catalunya i les Illes continuarien fidels a Arxiduc Carles, doncs el propi Arxiduc i els anglesos es van desinteressar del conflicte, firmant el Tractat d'Utrecht el 1713. La guerra s'allargaria fins el 1715 amb la rendició de les Pitiüses.

Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim (o més be eliminava) la seua autonomia.

La Batalla d'Almansa va suposar un punt important a l'historia. Successos posteriors com la cremà de la ciutat de Xàtiva, van distanciar encara més al poble dels territoris de la Corona d'Aragó dels borbóns i els seus partidaris amb lluites a ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant.

 Vegeu també

• Guerra de Successió Espanyola
• Unitat militar
• Quan el mal ve d'Almansa...

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla d'Almansa

• Pàgina de commemoració dels 300 anys de la batalla a la mateixa ciutat
• Plànol de la Batalla d'Almansa a la Biblioteca Nacional portuguesa

Pels que us pregunteu "però què hi fot l'Òscar a classe de japonès 3 hores seguides dissabte al matí? Se n'ha de tenir ganes!" aquest post us donarà resposta.

Dissabte passat, per exemple, vam:

1- Aprendre a comptar en japonès. No és tan fàcil, no et pensis! No n'hi ha prou amb saber-se els números: en català la majoria dels noms són comptables tot i que n'hi ha alguns d'incomptables (p. ex. no pots dir 2 aigües, perquè l'aigua és incomptable a no ser que et refereixis a "ampolles d'aigua"). En japonès tot és incomptable. Per tant, has d'aprendre com es mesura cada cosa. Exemples:

• En comptes de dir "2 bistecs", hauràs de dir "dos peces de bistec"
• En comptes de dir "3 nens" hauràs de dir "tres persones de nen"
• En comptes de dir "l'Òscar té 2 conills" hauràs de ir "l'Òscar té 2 'wa' [paraula per indicar ocells i conills] de conill"
• ...i així. D'aquestes paraules se'n diu comptadors, i n'hi ha de bastant rebuscats: per comptar objectes plans, per comptar animals de granja, per comptar objectes cilíndrics, per comptar màquines grosses, per comptar cases, etc

2- Cantar la cançó de l'Arale en japonès.

És el capítol 1 de l'Arare en VO subtitulada en anglès. No l'havia vist mai i... quin fart de riure!

3- Celebrar l'aniversari del Jaime menjant rebosteria catalana, pastes japoneses i sake

Per ordre: a dalt, el Jaime, l'Atsushi (el sensei), el Hide i jo; a baix la Zlatka (la secre austríaca de nom croata de l'acadèmia) i la Tònia

Quan han fet deu anys dels acords de pau a Irlanda del Nord és bo tornar a mirar cap a les societats on han aconseguit superar un conflicte armat i enfocar un futur allunyat de la violència política, si ens preocupen altres processos no resolts que tenim a prop. És el que van fer el col·lectiu català "Sí al procés de pau" i la productora Batabat. Aprofitant que el divendres 11 d'abril el canal 33 estrenava el documental "Diumenge a les 5", que repassa el camí cap a la pau irlandesa de la mà de dos expresos –un republicà i un altre unionista–, van convocar-ne una projecció a Barcelona i una altra a la Universitat Autònoma, a Bellaterra, en què van participar William McQuiston, expresoner unionista, i Seamus Kelly, expresoner republicà. 

Tant la seva intervenció com les de l'advocada Gemma Calvet –bona coneixedora del País Basc i del conflicte irlandès, de qui va sorgir la idea del documental–, l'Oriol Cortacans, guionista, i Joan López, director, van posar el dit en la nafra d'un dels factors clau en la resolució de qualsevol conflicte armat: el paper dels presos. Segons van explicar, la decisió d'apropar els presos tant unionistes com republicans al seu país, i sobretot la possibiliat que debatessin lliurement les condicions per al procés de pau, van ser factors decisius per arribar als acords. Tant com la flexibilitat del Govern i la justícia britànics a l'hora de trobar sortides legals per facilitar-ne l'excarceració.

Llegeixo aquests dies un llibre molt esclaridor sobre com va encarar el PSOE el fracassat procés basc. Es tracta del dietari que va escriure durant la treva l'exministre socialista Txiki Benegas, i que ha publicat l'editorial Espejo de Tinta, amb el títol de "Diario de una tregua. Una oportunidad perdida". Deixo per una altra ocasió el comentari sobre el conjunt del llibre, que dóna moltes claus sobre el fracàs del darrer procés de pau. Només remarcaré ara una frase que, tot i els elogis que dedica Benegas a Zapatero per com va gestionar la treva, els distancia precisament en el tracte als presos. "No estic d'acord amb l'excerceració –escrivia el 4 d'agost del 2006 comentant unes propostes del vicecoordinador d'Aralar, Mikel Basabe–(...) però sí amb el trasllat dels presos al País Basc i els seus entorns. No sé per què el Govern no ho fa. Es tractaria d'un trasllat de tots els presos sense res a canvi tot advertint que, si es torna a utilitzar la violència, tornen on eren".

Res no va fer Zapatero en aquest sentit, si no és –in extremis i per evitar el trencament de la treva en aquells moments– la suavització de la situació penitenciària de De Juana Chaos, perquè aquest posés fi a la seva vaga de fam. Res més. Menys encara del que havia fet –i ben poc que va ser– José Maria Aznar en l'anterior treva. Ni tan sols aplicar mesures que estalviessin la duresa del tracte als familiars dels presos, obligats a desplaçar-se centenars de quilòmetres per poder veure'ls. 

Aquest dilluns 21d'abril comença a l'Audiència Nacional espanyola, a Madrid, el judici contra 26 persones acusades de formar part de les Gestoras pro Amnistia i Askatasuna, organitzacions dedicades a la defensa dels drets dels presos. El fiscal demana deu anys de presó per cadascuna d'elles, per unes actuacions desenvolupades a plena llum del dia i sense violència. Els dos expresoners irlandesos –enemics abans i col·laboradors ara, tot i tenir objectius polítics ben diferents– explicaven com la relació amb el seu entorn va ser un factor fonamental de cara a la pau. I com, un cop sortits de la presó, han contribuït a apaivagar les tensions entre les dues comunitats i a evitar que els més joves caiguin en el parany de la violència.

A l'altra banda del món estan passant aquests dies coses que també conviden a la reflexió. S'han celebrat al Nepal unes eleccions democràtiques i els antics guerrillers maoistes són a punt d'aconseguir la majoria en l'Assemblea Constituent, i el Govern per aquesta via. Ja no són oficialment terroristes sinó polítics reconeguts, amb dret a governar. Només ha calgut que canviessin les condicions polítiques, amb el compromís d'abolir la monarquia i substituir-la per una república federal, perquè deixessin les armes i posessin fi a deu anys de guerra que ha causat 13.000  morts. 

Ja sé que són situacions diferents. Tots els conflictes polítics, també els armats, ho són. Com ho és qualsevol conflicte entre els humans. Però, de tots ells, hi cap treure'n lliçons. Per mi, la més important és que la pau és sempre difícil però no impossible. Cal buscar-la per tots els mitjans sense defallir. I, sobretot, deixant de banda el dogma que pretén que no es pot pagar cap preu per la pau. És clar que es pot pagar. L'única condició és que sigui compatible amb la democràcia. Pel que fa al País Basc, no tinc cap dubte que el preu és el reconeixement –d'una o altra manera– del dret a l'autodeterminació, altrament dit dret a decidir. Un dret profundament democràtic que, tard o d'hora, haurà de regir les relacions entre les nacions per substituir el primigeni dret de conquesta.

Pel que fa a qui és o no terrorista, fa pocs dies hem sabut que l'expresident de Sud-Àfrica, Nelson Mandela, i l'actual partit governant al país, el Congrés Nacional Africà, encara ho són oficialment per als Estats Units d'Amèrica. 

Humbert Roma, periodista. Publicat a Tribuna Catalana el 24 d'abril del 2008

Activitatea s-a desfăşurat pe data de 27 martie 2008, pentru a marca şi împlinirea a 90 de ani de la Unirea Basarabiei cu România.

La activitate au participat elevi şi cadre didactice din oraşul Negreşti, profesori de la Universitatea de Stat “Ion Creangă”din Republica Moldova, reprezentanţi ai Inspectoratului Şcolar Judeţean Vaslui, ai Casei Corpului Didactic Vaslui, Muzeului Judeţean “Ştefan cel Mare” Vaslui, Consiliului Judeţean Vaslui, Primăriei oraşului Negreşti, ai Bibliotecii “Constantin Macarovici” Negreşti, Grupului Şcolar Industrial Negreşti, membri ai ABR filiala Vaslui etc.

Activitatea a cuprins programul artistic susţinut de elevii şcolii în cinstea oaspeţilor de peste Prut, precum şi rememorarea unor momente de istorie comună, mesaje din partea invitaţilor, iar in final realizarea unei donaţii de carte pentru două licee din Republica Moldova ( Săşeni şi Gura Galbenă).

Aşa cum sublinia şi Mihail Sadoveanu „cartea bună e solia care poartă necontenit prin veacuri flacăra civilizaţiei, (...) înălţarea spirituală spre progres”.

Ca o solie, dorim să se constituie şi acest proiect prin care cartea, „prietenul cel mai destoinic” să ne ajute să realizăm o dorinţă veche şi dragă nouă – aceea de a dǎrui din suflet cǎrţi care sǎ lumineze alte suflete, deoarece pentru om cartea este cea „care îl sprijină şi mângâie, care îmbărbătează şi ajută” (M. Sadoveanu).

Cartea poate lega (pentru a câta oară?) suflete vorbind aceeaşi limbă şi poate reface drumul pierdut dintre cele două maluri ale Prutului.

De asemenea, prin acest proiect, dorim să punem în evidenţǎ două preocupări importante ale cadrelor didactice şi elevilor şcolilor noastre: dragostea pentru cǎrţi şi lectură (din orice domeniu ar fi ea) şi dragostea pentru natură. Proiectul nostru se doreşte şi o pledoarie pentru cartea din hârtie. Credem cǎ obiectul „carte frumoasǎ” nu va dispǎrea niciodatǎ, în ciuda ofensivelor media, a lumilor virtuale sau nevirtuale.
La aceste două preocupări, s-a adăugat şi dorinţa sinceră şi necondiţionată de a oferi cărţi elevilor celor două licee din Republica Moldova – Liceul Teoretic din Săşeni şi Liceul Gura Galbenă. Aceastǎ dorinţǎ a putut fi materializatǎ prin efortul comun al elevilor şi al cadrelor didactice din şcoala noastrǎ, efort împletit şi completat cu generozitatea sponsorilor noştri.

Dorim ca acest proiect să se transforme într-o veritabilă şi durabilă prietenie, care să continue în mod simplu şi firesc şi după finalizarea lui. Aşadar, sǎ acceptǎm cu bucurie darul pe care cartea ni-l oferǎ cu generozitate: aventura spiritualǎ.

Proiectul se deruleaza până la 31 decembrie 2008, iar cei care doresc un parteneriat de colaborare pot lua legatura cu doamna prof. Valentina Lupu – preşedinte filiala ABR Vaslui şi Constantinescu Elena Iuliana – secretar filiala ABR Vaslui – coordonatoarea proiectului.

Quan enfoquem l'aniversari de la proclamació de la República, recordem que fa quinze anys de la mort de Guillem Agulló, militant valencià  de Maulets víctima d'un atac d'un grup d'extrema dreta dels que tant abunden al País Valencià. Una altra de les nombroses víctimes oblidades pels qui es proclamen defensors de la democràcia, mortes per uns atacs violents que en la majoria dels casos han quedat impunes o castigats amb penes irrellevants, i que no tots els partits condemnen sense que això els comporti la il·legalització.

Escolto aquests dies un disc que acaba de publicar el diari basc "Gara" i que es titula "Ahatzuak. Olvidad@s 1936-1977". S'hi recullen músiques i cançons revolucionàries i de denúncia, des de la resistència contra l'aixecament dels militarots el 1936 fins a les eleccions del 1977, ja mort el generalot. Una d'elles m'ha remogut els records: "Pan, trabajo y libertad", del grup andalús Gente del Pueblo. Entre d'altres víctimes de la primera transició, hi esmenten un militant de la Joven Guardia Roja –organització juvenil del Partido del Trabajo de España, el partit on llavors jo militava–, Javier Verdejo, mort per les bales de la guàrdia civil a Almeria quan feia una pintada, l'agost de 1976, mentre era governador civil de la província l'actual jutge del Tribunal Constitucional Roberto García-Calvo. Verdejo volia escriure "Pan, trabajo y libertad", però només hi va poder posar "Pan, t...".

Valgui aquest record per aquestes víctimes –i per tantes d'altres, moltes d'elles catalanes: Oriol Soler Sugranyes, Martí Marcó...–, per a les qui no hi ha honors oficials, quan celebrem que fa 77 anys Francesc Macià va proclamar l'efímera República Catalana.

Aflata inca la varsta adolescentei, Sorana a acumulat deja realizari importante in cariera, atingand o finala WTA, la Budapesta, si o semifinala, la Bali. De asemenea, in luna februarie a acestui an, a obtinut o victorie de prestigiu in compania Jelenei Jankovic, aflata in acel moment pe locul 2 mondial.
Incepand de astazi, copilul teribil al tenisului autohton paseste in lumea adultilor. Nu are timp de petreceri, fiind angrenata in turneul de 600.000 $ de la Amelia Island.
La multi ani, Sorana, si mult succes in viitor!

Tot azi isi mai sarbatoresc aniversarea si celebra inotatoare Franciszka van Almsick si fotbalistii Fernando Morientes si Simone Inzaghi.

Es xulisim, no trobeu??

Desi sunt prevazute averse sub forma de ploaie la ora disputarii meciului din aceasta seara de pe El Riazor , stadionul va fi plin , toate biletele fiind vandute in asteptarea marelui meci impotriva campionilor Spaniei . Real Madrid nu a mai castigat la Coruna de 17 ani . Cu 11 meciuri ramase din acest campionat , orice rezultat poate fi decisiv in lupta pentru castigarea titlului .

Real Madrid trebuie sa bata in aceasta seara in deplasarea de la Deportivo la Coruna pentu a ramane favoritii la titlu in Primera Division . Fiindca de 17 ani echipa din capitala Spaniei nu a mai castigat pe El Riazor , Bernd Schuster si compania doresc sa rescrie istoria .

Cu Fabio Cannavaro apt pentru meci si cu Salgado inclus in lot pentru prima data in ultimele 3 meciuri , Real Madrid are nevoie de 3 puncte pentru a pastra diferenta de minim 8 puncte intre ea si urmaritoarea sa , FC Barcelona .

Pe 2 noiembrie 1991 a fost ultima data cand Real Madrid a invins pe El Riazor , intr-un meci terminat cu scorul de 3-0 pentru Los Blancos , golurile fiind inscrise de Hiero , Michel si Butragueno .