enfii que em surt sol per 60€ amb vodafone, i nurmalment men costaria 300€! xD

deixo aqui l'enllaç a la web de nokia ;) http://www.nokia.es/A4546010

adeeeeu! bon estiiu!

Abans d'entrar en matèria, només comentar que el diari Público cada dia m'agrada més. És molt respectuós amb les diferents sensibilitats que existeixen a l'Estat Espanyol, és a dir, amb els nacionalismes. Almenys, no els tracta de dimonis, cosa que fan tota la resta de diaris.

Bé, mire-m'ho així. La Constitució exigeix que tot ciutadà de l'Estat ha de conèixer llengua castellana i té el dret de poder-se comunicar amb ella per tot l'Estat. Per altra part, la Constitució també estableix que a les comunitats amb llengua autòctona establiran als seus Estatuts les polítiques relatives a les seues llengües.

Normalment, aquests Estatus ens han donat el dret de poder expressar-nos en la nostra llengua a la nostra terra i el dret de ser atesos en aquesta mateixa llengua (com a mínim a les Administracions Públiques). Això té com a conseqüència, entra d'altres coses, que els funcionaris haurien de ser competents en la llengua castellana i en la autòctona (per tal de fer efectius els articles de la Constitució i l'Estatut adient).

Si anem al camp de l'educació, les polítiques han de preservar en tot moment els articles de tots dos textos: saber castellà i la llengua autòctona. Si el sistema d'immersió llingüística a Catalunya ha permès que tots els ciutadans d'aqueixa comunitat siguen competents en totes dues llengües (ja, ja sé que això de "competent" és molt relatiu), doncs en realitat no cal fer cap canvi més enllà de millores al sistema d'ensenyament (però no canvis radicals ni dues línies ni polles).

Aquest sistema d'immersió permet crear ciutadans competents. Està provat. En canvi, el sistema que els "a dalt firmants" proposen, això de "tener el derecho de que nuestros hijos sean educados en la lengua de Cervantes" el que aconsegueix és que aquestos "hijos" (de qui sap qui) no arribaran a ser competents a la llengua autòctona del lloc on viuen. L'exemple és el País Valencià: els estudiants que només han estudiat 4 hores a la setmana, en un 80% no saben, no poden, no volen, no tenen capacitat per expressar-se en valencià.

L'altre dia vaig anar a una panaderia a comprar una napolitana de pernil i formatge. Li vaig dir a la xica: "Dona'm una napolitana de pernil i formatge" i em va dir "Què?", i jo li vaig repetir, "Una de pernil", i ella va dir una altra volta, "Què?". I jo li vaig dir: "De pernil, que en castellà és "jamón"". Llavors li vaig preguntar d'on era i em va dir: "De Alicante". Li vaig preguntar si havia estudiat valencià, em va dir que sí, a l'escola i a l'institut.

O siga, aquests tipus d'ignorants són els que els "a dalt firmants" volen crear.

Visca la llengua de Cervantes. Y la madre que lo parió.

Sens cap mena de dubte, les seleccions nacionals, quan guanyen, fomenten el sentiment nacional. A mi no m'agrada el futbol, no vaig veure la final, però el que sí he pogut veure és que totes les televisions, tota la gent que he vist pel carrer s'ha sentit orgullosa de pertànyer a un gran país anomenat Espanya.

Qui vol seleccions catalanes té una raó imporntant al darrere que ja hem dit: fomenten el sentiment nacional -necessari per a aconseguir guanyar referèndums i coses d'eixes-.

Ens hem passat una setmana sentint cada punyeter dia com de bons eren els espanyols, que si els altres eren dimonis que es menjaven xiquets i el pijtor punt ha estat el dia següent de guanyar l'Eurocopa, on les televisions han estat pitjor que quan va morir el Papa.

El que em fot, però, és que es fomenta el sentiment de "ser espanyol". El problema és que això està relacionat directament amb la negació d'altres sentiments (i ja que estem, d'altres llengües). Estic segur que fatxes i dretosos estaran contents de vore a la gent envoltada en la bandera sentint orgull d'Espanya.

I el que hem resulta estrany és que aquest sentiment "nacional" isca perquè ha guanyat una selecció de futbol. ¿Per ventura el nivell de patriotisme depèn dels èxits de les seleccions?. Sembla que sí.

Ja fa temps vaig perdre la innocència. Els sentiments nacionals són, per mi, mentides. No sé a quin llibre ho vaig llegir, però com a molt existeix allò que podem vore al nostre voltant. Alguna cosa vaig escriure ja fa un temps.

En fi. Me cague en el futbol i en totes les televisions que no fan més que parlar-ne 24h al dia.

El manifest ve a dir, en poques paraules però ben clares que el castellà és la llengua de tots i que és l'única que val la pena i que la gent té dret a parlar i a entendre. És a dir, que si nosaltres estem al País Valencià, a Ses Illes o al Principat i volem expressar-nos en valencià però el nostre interlocutor no l'entén, tindrem l'obligació de passar-nos al castellà. Això és el que demanen.

Aquesta és una situació a la qual ens sotmetem cada dia: sempre hem d'anar canviant al castellà perquè molta gent no és capaç de parlar valencià. Supose que tots "passem" una mica quan es tracta d'empreses privades o de gent que ve de fora. Però aquesta gent està demanant que ni tan sols a l'administració tinguem el dret d'expressar-nos en la nostra llengua (quan aquesta siga diferent del castellà).

Més enllà, diuen que "si jo vull que el meu fill siga educat en castellà, ho haurà d'estar". Doncs bé, aquell qui vol ser ignorant té el dret a ser-ho a la resta de l'Estat Espanyol, però a les comunitats on parlem valencià volem que la gent parle dues llengües. I gràcies a l'experiència d'immersió lingüística de Catalunya, on la gran majoria de gent és relativament competitiva en ambdues llengües, doncs sabem quin és el model que s'ha d'implantar ací: el mateix.

La creació de línies en castellà i valencià només segrega i divideix. NO ÉS SOLUCIÓ, en cap sentit.

I ara ve el punt important, pel qual ve el títol. En aquest país (Espanya), existeix gent que no vol entendre el fet que hi ha llocs on històricament s'ha parlat una altra llengua diferent al castellà. El castellà va arribar i es va carregar poc a poc les llengües autòctones de la manera més bruta possible: fent que els parlants de les llengües autòctones sentiren vergonya de la seua llengua i s'hagueren de passar i educar als seus fills en castellà.

La gent que no entén perquè no viu a comunitats on hi ha dues llengües "té perdó", perquè mai han pogut esbrinar què és això de que hi haja una altra llengua. Però aquella gent que tot vivint a les zones on hi ha una segona llengua i la rebutja i exigeix parlar només en castellà, eixos són els pitjors.

Bé, encara hi ha alguns de pitjors. Al País Valencià ens els trobem cada dia: valencians que tot i que són valencians-parlants, rebutgen la seua llengua, la menyspreen i carreguen contra aquells qui la defensem.

Si el meu fill ha d'aprendre una llengua de projecció internacional, aprendrà l'anglès o el xinés. Però el meu fill ha de parlar la llengua que el meu avi parlava i que des de l'any 1200 i abans, ací es parlava: el valencià.

Joan Fuster segueix seguent objectiu dels radicals 17 anys despres de morir. Sa casa segueix patin l'asedi del regionalisme mes intolerant. Alli es boicotegen actes culturals i es realitzen constans pintades.

Continua llegint en Levante-emv

Imatge x.bosch / Levante -EMV

398 articles publicats, 2.460 comentaris i 800 visites diaries. Aquestes son les dades del bloc desde el seu neixement l'any passat, i tot això gràcies a vosaltres que sou els que realment també feu aquest bloc amb els vostres comentaris i enviant-nos noticies.

Gràcies a vosaltres, seguim endavant!

El terratrèmol d'aquesta nit tambe ha tingut l'epicentre en Rafelguaraf i ha tingut una magnitud de 4.5.

Mes informació en la web del institut geografic nacional

El president del Congrés, José Bono, ha recriminat en el Congrés, durant un acte organitzat en homenatge als represaliats del franquisme, a un home que ha tret en l'hemicicle una bandera republicana. "No puc acceptar manifestacions que no són legals", ha proclamat l'exministre. No obstant això, existeix jurisprudència i articles de la Constitució referent a això que contradiuen la reacció de Bono.

Continueu llegint a El Plural.com

Opinio: La meua pregunta per al senyor Bono seria. Que te d'ilegal mostrar la bandera per la cual van lluitar eixes persones? Aguera estat ilegal si ells hagueren llevat la constitucional (i franquista) i hagueren posat la republicana. En aquest pais es poden defendrer totes les idees, el que no es pot es exibir son els simbols franquistes, facistes, nazis ni de cualsevol tipus que representen opcions politiques que no defenguen els drets humans ni les ideologies dels contraris. Per si de cas vos recorde que la Republica espanyola, va ser un regim politic democratic en el cual va haber pluralitat politica, del 1931 al 1933 van manar les esquerres, del 1933 al 1936 van manar les dretes, en febrer de 1936 van tornar a manar les esquerres, i en juliol de 1936 el criminal Franco va pegar un cop d'estat i va fer esclatar la guerra civil, per la cual va morir 1 milio de perones.

Salut i Republica

Això ho faig gairebé des de fa uns 9 - 10 anys. Recorde que al principi no m'atrevia a llevar-me el banyador, però amb el temps em vaig decidir i ara ja no tinc cap tipus de vergonya. Un altre problema que tenia era que, no sé per què, m'empalmava cada vegada que em quedava despullat. I clar, allà a la platja empalmat... em feia cosa.

Amb el temps, però, ja no tinc cap tipus de problema i ara gaudisc completament del nudisme quan estic allà. La veritat és que és molt agradable prendre el sol sense roba, entrar a la mar completament despullat amb certs nervis per si alguna cosa se't clava per algun lloc per on no hauria de clavar-se.

M'he trobat a molta gent que, quan els explique això, no s'ho arriben a creure o es mostren molt sorpresos. A mi em crida l'atenció que tanta gent es quede sorpresa sobre això quan diàriament veuen a gent despullada per televisió i totes aquestes coses que s'hi poden veure. En canvi, una cosa tan natural i innocent com és anar a prendre el sol a una platja de bany lliure (o siga, que un es pot despullar lliurement), la gent no acaba d'empassar-s'ho bé.

Molta gent també es queda sorpresa pel fet que algunes xiques es lleven la part de dalt del bikini a la platja. Fins i tot, un fòrum de la família a Alacant va demanar que es prohibira això. No sé si és o no impressió meua, però de vegades sembla que anem enrere (i no vull parlar-ne de les setmanes de 65 hores que estan negociant a Europa).

En fi, que és molt agradable despullar-se i això no significa res sexual. És gaudir de la natura tal i com nosaltres arribàrem a ella: sense roba. Si encara queda algú que no s'ho creu, que això és tot mentida, ací teniu una foto:

JESÚS PUIG

Rosa Díez, a qui per desgràcia seua -i sort nostra- el PSOE no va elegir secretària general, ha dit que Canal Nou discrimina el castellà. Mare de Déu santa! Si no fóra perquè estem en juny, podríem caure en l´error de creure que és 28 de desembre.

Per favor, senyoria! Que vostè creu que el Congrés és lloc adequat per fer pràctiques d´humorista? Ja sé que per guanyar quatre vots fins i tot el gat, és a dir, fins i tot vostè, s´apunta al tremendisme. Però dir, amb la convicció d´un venedor de bateries de cuina, que a Canal Nou «no hi ha ni una sola hora de castellà», més que tremendisme, és surrealista. Per cert, va dir això abans o després del vermut? No, no conteste ara, que abans vull fer-li una altra pregunta: de veres que es referia a Canal Nou? Sí: la tele que va fer de Tómbola signe d´identitat i que emet programes -no cal dir en quina llengua- amb entrevistadors com Carlos Dávila i entrevistats com Pipi Estrada? Com? Que al castellà se´l margina perquè ho diu El Mundo? Caram, sí que anem bé. Doncs, a la pròxima ja ho sap: Per a millor informació «consulte con su farmacéutico».

Podria dir que la senyora Díez no té ni punyetera idea del que parla, i que per a ella això de verificar les fonts deu ser cosa de la concessionària de l´aigua; però com que la seua mentalitat és monolingüe i la mentida tan grossa que resulta obscena, cal pensar que en la seua interpel·lació no hi ha ignorància sinó mala bava. Doncs, la mentida és tan increïble que, en qualsevol competició, quedaria fora de concurs. Per saber que la diputada d´UPD fa trampa només cal posar la tele, o llegir l´estudi que el propi Consell va encar­regar a la consultora Ernst & Young, en el qual es demostra que, d´any en any, s´emeten més hores en castellà i menys en valencià. Però, ja se sap: «Quan més gran és la mentida, més gent se la creurà». Això deia un dels principis de ­Goebbels. Rosa Díez n´ha fet una traducció ben literal. Com aquell que va traduir Canal Nou per Canal Nuez. Oi que sí, Rosa 10?

Article publicat al diari Levante-emv

A nivell lògic bàsic: els treballen per a uns senyors que els han de pagar uns diners per km. No pot ser que els transportistes només cobren per la mercancia que porten i no pel recorregut que fan. Així que ha d'haver-hi un acord sobre el preu per km que es fa.

Aquest preu hauria de ser modificat segons els diferents preus de la gasolina. Com més cara, més ha de cobrar el transportista per km recorregut. Clar, qui li paga també apujarà els preus i al final de la cadena som nosaltres.

De fet, els preus dels aliments i d'altres productes no fa més que augmentar. Ens diuen que la principal causa és el preu del petroli. Però ens trobem que un dels eslabons que més necessitat de petroli té, no cobra més, sinó que encara perd diners.

I els transportistes es queixen al Govern. Per què al Govern???. No és a la patronal a qui es deurien adreçar?, són els seus clients qui han de pagar-los més per km recorregut, no el Govern. Perquè, a més, el Govern som, en el fons, nosaltres mateixos i per eixa regla de tres jo també podria exigir que em baixaren la gasolina per als meus recorreguts en cotxe quan he de treballar.

El tema de las pesca és semblant, el que s'ha de fer és, per lògica, pujar el preu del peix capturat, no es pot pretendre que el Govern pague una cosa que "no és culpa seua", sinó de la cojuntura internacional.

No li veig ni cap ni peus a les vagues que s'estan fent ara mateix. L'actuació del Govern és molt limitada.

Bé, però, preferisc mirar la cara bona d'aquesta vaga. I és que a les benzineres ja no queda gasolina i per tant ara la gent s'ho pensa molt abans d'agafar el cotxe (jo mateix) ja que no hi ha gasolina. Menys contaminació, menys soroll, més caminar, més exercici.

Haurien d'haver vagues d'aquestes més sovint!! (já, ja sé que això que dic no té trellat, però...)

El PSPV-PSOE de Benigànim ha fet públic un escrit en què denuncia l’actitud del regidor d’Urbanisme i Hisenda, José L. Gallego, que infringiria contínuament el codi de circulació en saltar-se ‘diàriament la senyalització de determinats carrers de Benigànim, i circula en sentit prohibit’.

Els socialistes exigeixen a l’alcalde que li demane responsabilitat i respecte ‘davant la resta de veïns que complim rigurosament amb les nostres obligacions tributàries i de conducta cívica’.

El grup municipal del PSPV-PSOE també ha denunciat que les infraccions del regidor no són multades com tocaria.
En la seua defensa, segons explica el Mirador Valencià, el regidor que no ha negat els fets, va acusar un exregidor del PSOE d’aparcar en llocs prohibits.

No acabo d'entendre perquè un empresari del sector siderúrgic vol entrar en el negoci de la comunicació a través de la premsa escrita, però encara entenc menys com és que a Catalunya no hi ha hagut ningú capaç de fer una oferta més temptadora al senyor Asensio Mosbah.

La família de mon pare (i de ma mare també) ha viscut tota la vida a Gandia, que és el poble que jo considere com "el meu poble". Però allà ja no queda ningú de la família amb qui hagem tingut relació.

Per la família de mon pare tenim una tieta (tia d'ell) que durant molt de temps ha fet el paper de la nostra àvia). És una dona de 93 anys, camí dels 94 al juliol. Ella ha estat el nostre vincle amb Gandia, el nostre vincle amb mon pare, amb la meua àvia i tota eixa branca de la família.

La meua tieta, però, ja no es troba bé. Amb el temps el seu cap s'està anant lluny, cada vegada li costa més reconéixer-nos. Diuen que és Alzheimer, però també pot ser demència senil. La qüestió és que una vegada ella se'n vaja... mon pare s'allunyarà una mica més dels nostres records (dels meus i dels meus germans i de ma mare).

I ara, què passa amb el temps que resta?.

Aquest es un video fer pel colectiu "Front Faller" per a la proposta del programa de Buenafuente de fer la seva pròpia versió del Chiki Chiki

El Centre d’Estudis Modelisme Vapor, de Barcelona, celebrará los próximos días 14 y 15 de junio, su gran fiesta anual, las “24 HORES DE VAPOR”, que este año alcanzan su 24ª edición, en el circuito permanente de la parte alta del Parc de L’Oreneta.

Desde las 14 horas del sábado hasta la misma hora del domingo, a los trenes habituales del circuito se suman los llegados de otras asociaciones del país y de más allá de nuestras fronteras. Es la única ocasion al largo del año en que puede verse una gran cantidad de trenes, muchos de ellos movidos por la fuerza del vapor, recorriendo sus vias, que por su trazado y pendientes recuerdan a los antiguos ferrocarriles de líneas secundarias.  

 La circulación en horas nocturnas tiene un aliciente añadido. El resplandor del fuego de los hogares de las locomotoras de vapor en la oscuridad de la noche proporciona un efecto óptico de una belleza indescriptible.

 Aunque se trata de una fiesta de caracter interno, el público podrá acceder para viajar en los trenes que hacen el recorrido, de las 17,00 a las 20,30 horas del sábado, de las 23,00 hasta la 1,00 del domingo, y la mañana de éste dia, de las 11 a las 14 horas.

El Tren de l’Oreneta

C.E.M.V.B.

Centre d’Estudis Modelisme Vapor, Barcelona

Passatge Blada, sn.

08017 – Barcelona

----------------------------------------------------------

* Apartat 14242

08080 – Barcelona

----------------------------------------------------------

Tel.  (0034) 628 21 52 98

Fax: (0034) 93 457 17 14

www.trenparc.org

E.mail:  trenoreneta@telefonica.net

Cap on va Catalunya? Cap a la mediocritat i la paralització si no aturem aquesta espiral. I per aturar-la, només cal que assumim el nostre compromís individual, que no ha de ser amb ningú més que amb la societat, amb la suma dels interessos dels qui viuen amb nosaltres i que actuen, no només en funció dels seus objectius particulars, sinó amb un sentit de responsabilitat col·lectiva.

Mònica Terribas. Avui 27.05.2008.

He llegit aquest article a l'Avui d'avui i m'ha fet pensar en la perplexitat que em genera la immensa capacitat que tenim a Catalunya per autolesionar-nos i autodestruir-nos. N'entenc ben poc de futbol i menys encara de cuina, però dos exemples clars del que ens està passant els podem trobar en aquests dos mons: per un costat resulta que un senyor que es diu Giralt ha aconseguit reunir el nombre de signatures necessàries per promoure una moció de censura contra Laporta, un president del Barça que malgrat errors i excentricitats ha guanyat dues lligues i una copa de campions en quatre temporades; per altra banda, em deixa encara més atònit la batalla desfermada per Santi Santamaria contra Ferran Adrià, de la que han participat altres chefs locals i que no ha aconseguit res més que desprestigiar i desacreditar la gastronomia catalana. I com aquests se'm podrien acudir altres exemples, sense anar més lluny no cal ser un expert en política per veure com els nostres polítics són incapaços d'acordar uns mínims nacionals en temes com el finançament, la immigració o la política d'aigua.

Tinc la impressió que ens passem tot el dia parlant de Madrid i culpant Espanya de tots els nostres mals i no som capaços d'adonar-nos de les nostres pròpies mancances. Amb gran gesticulació ens enfilem cap a vicioses espirals autodestructives que estan a la base de la crisi que pateix el país i que ja no sé si és de creixement, de capacitats, d'identitat, de lideratge o de tot alhora. I és que si no ens espavilem i comencem a reaccionar no serà ningú altre sinó nosaltres mateixos els que a través d'una lenta i còmoda decadència menarem el país cap a la mediocritat més persistent i la paràlisi més absoluta.