El 1996 l’anomenat Quart Cinturó, avui rebatejat com a Autovia Orbital B-40, no es va fer i aquest retard en aquests moments ja significa un cost de 1.000 milions d’euros a l’economia catalana, segons un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta és la quantitat afegida que hauria generat l'economia catalana si ara fa dotze anys s'hagués construït aquesta nova autovia tal com s'havia compromès el Ministeri de Foment al seu moment.

Tenint en compte aquesta dada, en un comunicat la Cambra de Comerç de Barcelona exigeix "al Ministeri de Foment que acceleri la tramitació i execució d'aquesta vital infraestructura". No obstant això, el comunicat no esmenta que bona part dels retards en la construcció d'aquesta via es deuen a l'oposició de partits catalans o municipis afectats i no poden ser directament imputats al Ministeri de Foment.

De fet, formacions com ERC o ICV -integrants del tripartit que governa la Generalitat- s'han oposat a aquesta obra escudats en "l'oposició del territori" i aquesta ha patit diversos retards a causa de l'actitud de l'administració catalana. Finalment s'ha optat per construir-la per trams i canviar-li el nom, de manera que ara es denomina al Quart Cinturó Autovia Orbital B-40.

Demanen acceleració
En la nota que ha fet pública avui la Cambra de Comerç de Barcelona s'assenyala: "considerem absolutament necessari accelerar l'execució del tram entre Terrassa i Granollers, d'una vegada per sempre". "En les circumstàncies actuals de crisi econòmica i restricció pressupostària per part de les administracions públiques, la inversió en una infraestructura tan rendible està més que justificada", conclou la nota de l'entitat que presideix Miquel Valls.

Segons l'estudi de la Cambra, aquesta via implicaria una producció econòmica addicional d'entre 1.000 i 3.600 milions d'euros dels que entre un 60% i un 70% es quedaria a Catalunya i la resta repercutiria en el conjunt d'Espanya.La taxa interna de retorn se situaria "entre el 17% i el 38%" molt per sobre del mínim requerit per justificar un projecte d'inversió d'aquest tipus.

Aquesta infraestructura viària relaxaria la pressió del trànsit sobre la B-30 i donaria servei a una àrea de 200.000 habitants i un parc empresarial de més de 20.000 empreses i 90.000 treballadors. La construcció de l'autovia orbital de Barcelona servirà per unir la localitat d'Abrera amb Mataró a través de Terrassa i Granollers, connectant les comarques del Vallès Occidental i Oriental amb les del Baix Llobregat i el Maresme.

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Enguany s'ha remarcat que la quantitat de carrers guarnits a les festes de Gràcia cada cop és més baixa. Des dels organitzadors es replica que, a canvi, la qualitat dels guarniments ha pujat. Molt bé, vegem-hi el costat positiu. Però no amaguem el cap sota l'ala. Amb les dades a la mà, la tendència és imparable. Els mateixos organitzadors parlen de la poca implicació de la gent jove en les feines d'elaboració de l'esdeveniment. Curiosament, a Gràcia n'hi ha molt, de jovent. Només cal passejar-hi un dissabte a les quatre de la matinada. Són tots al carrer. No me'ls imagino guardant sacs plens de les llaunes de cervesa buides que han begut per tal que, a hores mortes, al local associatiu, es dediquin a foradar-les i a enfilar-les per tal de construir, per exemple, una serp de l'Amazones destinada al guarniment del carrer que ha triat com a tema la desforestació al Brasil.

Falta gent i tot s'encareix molt. I guarnir carrers, encara que sigui utilitzant ampolles d'aigua mineral buides o capses de cartró reciclat, cada cop estarà menys a l'abast dels veïns implicats (entre els quals, molts pensionistes).

La solució? Amics i amigues organitzadors, feu un paquet amb la festa major com més aviat millor i veneu-lo a l'Ajuntament. Deixeu-vos absorbir. Així podreu organitzar les festes dels propers anys sense neguits. Per què anar de mica en mica? Enguany, sense anar més lluny, l'Ajuntament de Barcelona ja ha deixat de franc un parell d'espais a les comissions dels carrers perquè poguessin fer els seus treballs manuals. Graciencs, feu el paquet i veneu-lo: el resultat seria la presència cada cop més important de l'Ajuntament de Barcelona. Es notaria en l'augment dels calerons de les subvencions i en la intervenció directa (i gratuïta) dels funcionaris de la Casa Gran. Això fins que el nou projecte de festa quedés fixat. Prou preocupacions de si enguany s'han guarnit 15 carrers i l'any passat 25. S'estableix que sempre en seran dotze. I punt. Serà menys espontani, menys naïf, més institucional, però més segur. I més exportable.

Per més que molts graciencs independentistes (de Gràcia) se'n facin creus, la seva festa major pertany a tots els barcelonins i, per extensió, a tots els visitants que hi ha a la ciutat (que són moltíssims), que la consideren la gran atracció indígena naïf del ferragosto. A l'Ajuntament de Can Fanga no li interessa gens que la festa major de Gràcia es desestabilitzi (sigui per agressivitat okupa o per davallada d'energia guarnidora). Decidiu-vos, graciencs, i així, quan arribi el dia (per raons biològiques) que ja no existeixin veïns "de tota la vida" per organitzar l'esdeveniment, ja hauran estat substituïts per funcionaris de l'Ajuntament adscrits a l'àrea corresponent. I a viure!

Eva fernández
Presidenta de la favb

Quan l’Ajuntament va anunciar a bombo i plateret la nova divisió dels barris de Barcelona la Favb ja va manifestar les seves reticències. Ens plantejàvem quin era el sentit d’una divisió que ningú creia necessària, tret de l’Ajuntament, i que no responia a una demanda ciutadana. Ens semblava excessiu haver d’aplicar la màxima del “pensa malament i encertaràs”. No obstant, tot ens duia a creure que l’única raó que donava sentit a la divisió era procurar en ella mateixa aquesta mateixa divisió. La divisió i la neutralització de la participació veïnal organitzada als barris.

La nova proposta municipal que es resumeix en un text d’un sol foli, tramès a la Favb, pretén tancar el procés encetat ajuntant la proposta d’un “pack de barri” d’una banda amb la dels mecanismes de participació “de barri” per l’altra. Pel que fa al “pack de barri”, la sola proposta ja contradiu l’esperit dels dos documents que s’han treballat fins ara amb l’Ajuntament per donar cos al Pla d’Equipaments. Tant al primer document com al segon, s’establien uns criteris generals per passar de la necessitat sentida o detectada en un barri a un servei i/o a un equipament. S’insistia en la necessitat de no tenir una visió estreta dels equipaments com a pertanyents a un sol barri ni d’agafar-se de forma exclusiva a les ràtios. En un barri d’orografia complicada o amb poc servei de transport públic, com alguns que tenim a la ciutat, l’accessibilitat a un equipament determinat ha de comptar més que el nombre d’habitants. Pel contrari, en altres barris, haurem de pensar que l’àrea d’influència d’un determinat equipament, o com es relacionen i potencien diversos equipaments entre si, té un abast que depassa el d’un sol barri, i aquesta dimensió també pot ser positiva i ajudar a racionalitzar recursos per tal que es distribueixin de forma equitativa i cobrint les necessitats reals de la població. Tornar d’aquest model complex, que requereix avaluar les característiques de la població, les projeccions futures de població, els nous usos del temps, el planejament urbanístic, per posar alguns exemples, a un model basat en el “pack de barri” (no obstant amb una anotació de gran discrecionalitat, perquè que estigui en el quadre no significa que tot es faci a tots els barris) obre les portes a la cultura del Nimby i de la competència i rivalitat entre barris que volem combatre des del moviment veïnal.

Pel que fa als “mecanismes de participació” de barri hem de dir que confirma les nostres pitjors sospites. L’apartat de “participació” preveu la celebració d’audiències de barri, la creació de plans comunitaris de barri, de la figura del tècnic o tècnica de participació de barri i de consellers o conselleres de barri designats i remunerats. Com ja hem manifestat, això, lluny d’apropar la participació als barris pot tenir conseqüències molt negatives per a la mateixa.

La proposta de fer un Pla Comunitari a cada barri, a més a més de ser inviable econòmicament pel cost que suposaria, té sentit únicament en aquells barris on el teixit social està afeblit i es donen problemes de cohesió social o bé allà on es plantegen reformes urbanístiques de gran abast. A no ser, és clar que del que estiguem parlant sigui de fer succedanis de plans comunitaris que mantinguin entretinguda la població més crítica.

Les figures de la o el tècnic en participació o la consellera o conseller semblen concebudes com a pantalles per tal d’evitar que la queixa i la demanda arribin als regidors i regidores. Nosaltres hem demanat sempre la creació de la figura dels consellers i conselleres vinculats als barris, però escollits democràticament, no designats des dels partits polítics. Plantejar la discussió des del barri el que farà serà treure el debat polític de l’àmbit dels districtes, on ha estat fins ara. Promoure la participació prenent com a referència el barri representa diluir les demandes de les entitats veïnals en un seguit de demandes de tipus parcial i immediat (les de la categoria de la “caca del gos” o del “fanal trencat”, per entendre’ns) que ara ja ocupen els primers temps de les audiències dels districtes, on primer s’escolten les queixes veïnals i després es dóna la paraula a les entitats. Representa també trencar les coordinacions transversals de les entitats veïnals i ciutadanes que són de dimensió de districte i sovint de diversos districtes a partir d’eixos urbanístics. Representa, en definitiva, dividir el moviment veïnal. No estem en contra de la participació, però la volem de qualitat. Fa 40 anys que venim participant activament a la vida de la ciutat i no ens fan falta classes de participació impartides per tècnics o tècniques voluntariosos. La nostra experiència mostra també com sota el pretext de fer processos participatius “amplis”, el que es duen a terme són maniobres per neutralitzar les veus dissidents embolcallant-les en gomets i cartulines de colors. La participació en la presa de decisions inclou diversos estadis en un procés creixent de protagonisme ciutadà: informació, consulta, negociació (deliberació), possibilitat de participar en la presa de decisions i el dret de vet o de proposta legislativa. En els processos participatius als quals assistim rarament passem dels dos primers nivells. Tenim un teixit social prou madur com per avançar en la democràcia sense simulacres, de forma clara i decidida. La resta de maniobres només serviran a la desafecció i al populisme.

Quadern de ciutat, Lluís-Anton Baulenas (Avui)

És Superman? És l'helicòpter turístic contaminador acústic? Molt més que això. Barcelonins i barcelonines, és l'avió de can Nexus Geogràfics, una empresa gironina que es dedica a fotografiar la nostra vida amb un precisió miraculosa. Amb les fotos elaboren el Pictometry, una creació noruega, que és el programa que el nostre Ajuntament ha comprat per 30.000 mòdics euros. Permet obtenir imatges d'alta precisió de quadrats de 10x15 centímetres. O sigui, que ja ens podem anar calçant. El Gran Germà (el Gran Hereu) ja és aquí.

Si fins ara, en una nit boja, havia gosat vomitar aquella lasanya fastigosa al test de la terrassa d'un amic, compte perquè el Pictometry és a l'aguait. En Ferran Seijas, cap del pla de ciutat de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) ens diu que el Pictometry "és molt més potent que el Google Earth, perquè ofereix bona resolució dels detalls. Permet identificar la forma d'una rajola de Gaudí del terra del passeig de Gràcia, però no permet veure'n el dibuix, ni reconèixer la cara d'una persona". Moltes gràcies, ens quedem més tranquils. Però per si de cas, s'han acabat les efusions amoroses al balcó. El Pictometry no et retrata la cara, però et pot retratar les parts pudendes, cosa que avui en dia, amb el desenvolupament artístic del retallat dels pubis, dels pírcings a la punta de la fava i dels tatuatges a la galta esquerra del cul ve a ser el mateix: són com el DNI del segle XXI.

L'Ajuntament jura i perjura que l'ús de les imatges és intern, que mai de la vida no sortiran de la Casa Gran. ¿Però algú pot jurar que un funcionari fosc no s'endurà a casa un pdf amb un detall esgarrifador del mugró de la seva dona per tal d'imprimir-lo, fer-se'n un pòster i penjar-se'l darrere la porta del lavabo?

¿Algú li ha demanat permís per fotografiar-lo? No, oi? Doncs s'aguanta en benefici del bé comú. L'Ajuntament, amb el Supernoi Net, la Noia Meravella, el Salvador de la Platja i la Protectora de la Sorra s'han llençat a detectar amb precisió centimètrica si ha gosat edificar a la terrassa sense permís. Ni que sigui una caseta per al gos. Ara per ara tenen les fotos del 2007. A finals d'any tindran les del 2008. I la idea és fer una passada d'avió anual. A fer bondat, doncs. A la terrassa no es col•loca ni un mal maó de base per al test dels geranis.

Un suggeriment: l'Ajuntament, que tan avesat hi està, podria usar el Pictometry com a font complementària de recaptació. Només hauria d'elaborar un nou article de l'ordenança establint que, amb efectes retroactius, et podran multar si el Pictometry t'ha retratat pixant contra una porteria a les quatre de la matinada. És com el fabulós nou món feliç dels radars caçant ciutadans com conills si en comptes de circular a 80 per hora ho fan -Déu meu!- a 91.

Rosa Mari sanz (El Periódico)

Els problemes relacionats amb la immigració tornen a encapçalar les principals preocupacions dels barcelonins, cosa que no passava des de feia aproximadament dos anys. Així ho han respost el 15,1% dels barcelonins en una enquesta municipal per conèixer la gestió i la percepció ciutadana, que també indica que la inseguretat s'ha convertit en el segon assumpte considerat com el més greu d'una ciutat que, a nivell eco- nòmic, sis de cada 10 entrevistats consideren que va malament.

I l'actual marc econòmic sembla que és un condicionant per a les respostes dels 800 barcelonins que van ser entrevistats el mes de juny passat, segons explica el tercer tinent d'alcalde, Jordi William Carnes, per qui en situacions de crisi "la immigració és un element que fàcilment pot estar sobre la taula perquè és un col.lectiu amb més dificultats, igual que la inseguretat i altres valors conservadors".
I encara que, lògicament, la conjuntura afecti --l'anterior enquesta de referència es va fer el setembre del 2007, coincidint amb el caos ferroviari i la gran apagada, i el problema més greu citat van ser les infraestructures--, ens hem de remuntar fins al juny del 2004 per trobar un nivell de preocupació tan alt respecte a la immigració, quan el 15,9% dels barcelonins van considerar que era el més greu de la ciutat. Carnes va insistir a treure importància a aquest assumpte, encara que va sub- ratllar que l'ajuntament hi dedicarà una especial atenció i "estarà vigilant per evitar que aquestes preocupacions puguin derivar en situacions de xenofòbia".

HEREU PERD NOTA
També associades a la crisi, aquesta vegada de manera més objectiva, hi ha dues inquietuds més manifestades pels ciutadans: l'accés a la vivenda (en tercer lloc, tot i que més de cinc punts per sota de l'anterior informe) i l'atur (que triplica la preocupació respecte al 2007). I, subjectivament, la valoració dels principals polítics i també la intenció de vot.

Perquè el tinent d'alcalde va emmarcar en "una crítica lògica al Govern municipal pel context econò- mic" el fet que el 20% dels barcelonins votarien CiU avui, segons el baròmetre municipal, que mostra que els nacionalistes, amb un 20%, es queden a 2,4 punts del PSC (22,4%), enfront dels 9,4 punts que els distanciaven fa un any (14% i 23,4%, respectivament). Aquest "desgast polític dels partits que governen en l'actual conjuntura" també és, en la seva opinió, la raó per la qual el líder de CiU, Xavier Trias, treu més bona nota, un 5,5 (enfront d'un 5,1 anterior), que l'alcalde Jordi Hereu, amb un 5,1 (tenia un 5,4).

Entre les dades positives per a l'equip de govern hi ha el fet que el 64,2% valora positivament la gestió municipal de Barcelona, malgrat que per al 63% la capital catalana viu una mala situació econòmica que ha afectat prop de la meitat de les famílies (47,8%).

(El Periódico)

El 30,4% dels barcelonins enquestats entre el 16 i el 20 de juny van assegurar que no tenien previst sortir fora de la ciutat durant les vacances d'estiu. El mes escollit per al 64,2% que sí que ho farà o ja ho ha fet és l'agost, i d'aquests, tres de cada 10 viatjaran a l'estranger. Així mateix, i segons les dades del baròmetre municipal, entre les activitats més populars a la ciutat, més de la meitat dels barcelonins van assegurar que anirien a les platges urbanes, i un 44,4%, que assistiria a alguna de les festes que se celebren durant aquests mesos, la més citada, la del barri Gràcia (40,3%), que comença la setmana que ve.

ALTA VELOCITAT
Respecte a l'AVE, el 88,8% dels barcelonins encara no l'havien utilitzat al mes de juny des de la seva posada en funcionament, el 20 de febrer passat, malgrat que el 62% afirmava que ho faria "pròximament". El 82,1% dels enquestats consideren que l'arribada de l'alta velocitat és bona o molt bona perquè millora les connexions (28,6%) i per la velocitat (24,8%). Per la seva part, el 10,5% dels que suspenen l'AVE ho fan perquè estan en desacord amb la gestió (36,9%) i el recorregut (23,8%).

LA CESSIÓ DEL CASTELL
La consulta municipal, feta pocs dies abans de la festa popular al castell de Montjuïc, també va preguntar sobre el recinte. D'aquesta manera, al 85,4% dels enquestats els sembla bé la cessió del castell de Montjuïc a la ciutat, un recinte en què el 38,4% dels barcelonins vol que s'hi instal.li un centre per a la pau, mentre que un 36,4% aposta per un centre de recuperació històrica i un 17% desitja que es mantingui el museu militar.

(El Periódico)

El 20% dels barcelonins votarien avui CiU, segons les dades de l’últim baròmetre municipal, que mostra que els nacionalistes queden a només 2,4 punts del PSC (22,4%), davant dels 9,4 punts de fa un any (14 per 23,45).

De la mateixa enquesta es desprèn que ICV-EUiA aconseguiria el 7% dels sufragis; ERC, el 5,3%; el PP català, el 3,2%; Ciutadans, el 0,7%; votarien en blanc el 5,5% dels electors i el 13,2% s’abstindria.

Hereu aprova justet
El president del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, supera l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), en la valoració feta per mitjà de 800 entrevistes telefòniques del 16 al 20 de juny.

El baròmetre municipal reflecteix que Trias puja una dècima i es queda amb un 5,5 de nota, seguit per l’alcalde, Jordi Hereu, que perd tres dècimes i aprova justet amb un 5,1, la mateixa nota que treu el republicà Jordi Portabella. Per la seva banda, Alberto Fernández Díaz rep un 3,7, tres dècimes més que en l’última enquesta.

Menció a part mereix el president del grup ICV-EUiA, Ricard Gomà --que va substituir fa uns mesos Imma Mayol com a líder dels ecosocialistes--, a qui el 80% dels enquestats diuen no conèixer, de manera que la seva nota es queda en un 4,4.

Valoració de William Carnes
El tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes (PSC), ha relativitzat el descens de la valoració d’Hereu i de les expectatives electorals del PSC i els ha emmarcat en "una crítica lògica al Govern municipal pel context econòmic".

William Carnes ha explicat que es tracta d’una tendència generalitzada en totes les institucions de l’estat a causa de la recessió. En aquest sentit, l’administració pitjor valorada en el baròmetre ha estat el Govern central, amb un 41,8% de ciutadans que qualifiquen la seva gestió de “dolenta o molt dolenta”, mentre que l’Ajuntament i la Generalitat hi han estat referits negativament en un 31,8% i un 33% dels casos, respectivament.

Economia i immigració, principals preocupacions
L’informe també reflecteix un repunt de les preocupacions relacionades amb la crisi econòmica. Així, un 63% dels ciutadans qualifiquen de “dolenta o molt dolenta” la situació actual de l’economia.

Les mateixes xifres es moderen respecte a l’empitjorament de l’economia familiar, i se situen en un 47%, i amb un 36% de persones que tenen perspectives de millora en el futur.

Les principals preocupacions per als barcelonins són la --15,1%--, la inseguretat --13,6%--, l’accés a la vivienda --9%-- i l’atur, amb un 7,9%.

Segons el tercer tinent d’alcalde, "en situacions de crisi econòmica, la immigració és un element que fàcilment pot estar sobre la taula, igual que la inseguretat" i altres valors conservadors. Per això, William Carnes ha afirmat que el consistori dedicarà una especial atenció a evitar que aquestes preocupacions puguin derivar en situacions de xenofòbia, augmentant el desplegament d’agents de la Guàrdia Urbana.

(La Vanguardia)

El Ayuntamiento de Barcelona quintuplicará en este mandato las denominadas zonas 30 de velocidad controlada, que pasarán de los actuales 24 kilómetros a 127,9 kilómetros, principalmente en los entramados históricos, de calles estrechas, de distritos como Les Corts o Ciutat Vella.

Según ha adelantado el concejal de Movilidad, Francesc Narváez, las zonas por las que se expandirá este sistema de tráfico apaciguado son áreas ligadas al distrito de Ciutat Vella, más en concreto a los barrios del Raval y la Ribera, así como al Clot, Trinitat Nova, el entorno del mercado de Horta y la plaza Ibiza, los cascos históricos de Sarrià y Les Corts y algunos puntos también del distrito tecnológico del 22@.

"Es una apuesta del ayuntamiento que se extenderá por toda la ciudad, siempre a petición de los distritos, que es la administración que mejor conoce el territorio", ha asegurado Narváez.

Las Zonas 30, delimitadas por una señalización horizontal pintada en el suelo, comenzaron a instaurarse de forma piloto en el barrio de Sant Andreu, y posteriormente se pusieron en marcha también en el barrio del Poble Sec, Font de la Guatlla y Prosperitat.

La mayor parte de la ciudad donde se quiere extender este control de velocidad lo conforman calles estrechas, con un "continuo comercial interesante" y la anchura de las aceras es reducida.

"La idea es reducir el tráfico no deseado, que no tiene como destino el interior del barrio en el que se crean las Zonas 30, lo que además conllevará la reducción de la contaminación", ha añadido el edil responsable del área de Movilidad.

Jordi Subirana (El Periódico)

Pot semblar una broma però no ho és. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha iniciat una campanya en què regala un tríptic amb passatemps perquè els usuaris s'entretinguin davant la menor freqüència d'autobusos a l'agost.

Des de fa anys, amb l'arribada del mes de vacances per excel.lència la companyia redueix la quantitat de busos en moltes línies perquè n'hi ha menys demanda. Aquest any, el descens es produeix en una cinquantena, prop de la meitat del total. TMB adverteix que l'interval de pas pot ser superior a 15 minuts.

"BURLA"
Per intentar fer més amena l'espera dels viatgers, al departament de màrqueting de TMB no se li ha acudit res millor que regalar uns passatemps. La iniciativa no ha caigut gens bé en alguns usuaris, que la consideren "inadequada" i que creuen que el servei hauria de ser millor, mentre que altres l'han qualificat de "burla".

Fonts de l'empresa de transports, que no va facilitar el cost de la campanya, van explicar que pretén ser una proposta "simpàtica", però reconeixen que hi pugui haver persones a qui els hagi pogut desagradar. Ahir, a TMB no havien rebut cap queixa.

La iniciativa es va posar en marxa a finals de juliol i estarà vigent unes quatre setmanes. Els passatemps es troben a l'interior dels autobusos i als punts d'atenció al client de TMB de Sants, Sagrada Família i Universitat. Ofereixen al viatger fer una sopa de lletres, pintar un dibuix o trobar un camí en un laberint. Per poder utilitzar-los, el viatger haurà d'anar obligatòriament armat amb boli o llapis perquè no estan inclosos en el regal.

115.000 EXEMPLARS
El tríptic, del qual s'han editat 115.000 exemplars, també informa de les línies que patiran retard i on es poden consultar els horaris: les parades, la web de TMB o al telèfon 93 318 70 74. En dues frases diferents i de manera textual el fullet diu: "Durant el mes d'agost, l'interval de pas de les línies següents serà superior a 15 minuts (...), i perquè l'espera sigui més entretinguda t'oferim aquests passatemps".

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

Ha agradat a la majoria dels barcelonins, gairebé tots la coneixen i s'ha entès. La campanya institucional Visc(a) Barcelona, promoguda per l'ajuntament, ha complert, doncs, els seus objectius, segons els artífexs, fet que valida encara més la idea amb què es va concebre: convertir l'eslògan (que utilitza el doble joc de paraules visc a i visca) en un recurs publicitari de llarg recorregut que es traslladi a promocions concretes de serveis municipals. Per això, tot i la polseguera aixecada tant per CiU com pel PP, que van arribar a demanar la retirada de la campanya i la van titllar de frívola i de ser un anunci d'autobombo del consistori, aquesta promoció tornarà amb força a l'octubre centrada a revaloritzar la formació professional i potenciar l'agència del desenvolupament BCN Activa. Abans, no obstant, es podrà veure un Visc(a) la Mercè.

Com és habitual després del llançament d'una nova campanya, l'ajuntament va portar a terme, tan bon punt es va acabar, una enquesta per conèixer els resultats d'aquesta promoció publicitada entre el 26 de maig i el 29 de juny. Els espots, que es van idear després que el consistori hagués observat en estudis municipals la satisfacció de la ciutadania de residir a la capital catalana i que han pretès, segons el seu responsable de comunicació, Enric Casas, "promocionar Barcelona i divulgar-ne les qualitats amb una sensació d'alegria, dinamisme i orgull de pertinença", han tret bona nota.

AL 73,3% LI HA AGRADAT
A gairebé tres quartes parts dels entrevistats (486 barcelonins més grans de 18 anys residents a 16 zones de la ciutat) els ha agradat molt o bastant (al 73,3%). Un nivell global de satisfacció, no obstant, que queda lluny dels anuncis de civisme a les platges del 2005, aquells on un jove era engolit per la sorra després d'apagar una burilla, que van agradar al 96,5 % dels ciutadans i que encara lidera el rànquing dels que van tenir un més bon resultat.

També valoren positivament set de cada 10 enquestats la realització d'aquesta campanya, un fet que va criticar especialment CiU al considerar-la un "escàndol" després de l'evident empipament dels barcelonins pels problemes d'infraestructures dels mesos anteriors. "La campanya va coincidir amb un desencant de la gent en la seva vida quotidiana, però això no és incompatible amb l'orgull de ser barceloní, que és l'únic missatge --diu Casas--. La política tendeix a oblidar que els ciutadans tenen l'habilitat de desxifrar els continguts i saben perfectament qui ha fet i qui paga l'anunci".

POC IDENTIFICADA
Tot i que no sempre. Perquè malgrat que Visc(a) Barcelona és la campanya institucional que ha tingut una notorietat més gran al llarg dels últims anys (el 89,8% dels entrevistats va dir que la coneixia), un fet que potser va tenir a favor seu la polèmica política generada, una mica més del 60% la van identificar com a pròpia de l'ajuntament. "S'ha de reconèixer que és una xifra baixa i un dels punts febles, i més tenint en compte l'alt nivell de notorietat", reconeix el director d'estudis d'avaluació del consistori, Màrius Boada, que assenyala com a curiositat que el 12% va associar els anuncis a la Generalitat.

El repte publicitari, apunta Casas, és convertir ara l'eslògan Visc(a) en un referent, un paraigua traslladable a serveis concrets o a promoure valors com la solidaritat i la cultura de la pau, missatges que ERC va demanar que s'incorporessin en futurs espots el 18 de juny passat, quan va salvar la campanya a la comissió de presidència de l'ajuntament durant la qual CiU i el PP van exigir-ne la retirada. I un altre repte de l'eslògan és, al marge d'aconseguir que sigui comparable en popularitat als anteriors Barcelona batega i Barcelona més que mai, no cremar-lo.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), a petició del president de CiU al consistori, Xavier Trias, va analitzar d'ofici a finals del juny passat la campanya Visc(a) Barcelona i va resoldre que no hi havia trobat "elements que poguessin ser considerats susceptibles de destacar la gestió del Govern municipal", la principal crítica que va rebre, juntament amb la del cost (1,7 milions d'euros, una mica més d'un euro per barceloní). No obstant, aquest organisme va considerar que es trobava "al límit del que preveu la normativa vigent".

"Tot és molt opinable", assegura Casas respecte a aquesta crítica del CAC, un ens que des de l'entrada en vigor de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el mes novembre passat, ha perdut la potestat d'autoritzar prèviament qualsevol publicitat institucional i només pot actuar en cas que sigui il.legal, sancionant quan ja s'han començat a difondre els anuncis. Un organisme, subratlla, Enric Casas, "que se sent inquiet si no hi ha un producte concret", tot i que afegeix que sempre hi ha hagut molt bona relació.

La ciutat no està en crisi. El turisme a Barcelona ha baixat un 4% durant el primers sis mesos del 2008 pel que fa a nombre de visitants, però han gastat més. Amb la idea de mantenir la ciutat entre les cinc primeres urbs turístiques europees, ahir es va presentar un pla estratègic que durant els propers dos anys estudiarà quin és el model turístic idoni per a la ciutat de cara al 2010-2015.

Durant la presentació del pla, el president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, va assenyalar que la ciutat no està en crisi, encara que ha de solucionar els problemes que té qualsevol ciutat turística, i va qualificar d'èxit els resultats del primer semestre. Fins al 30 de juny 3,4 milions de turistes es van allotjar als hotels de la ciutat, un 4% menys que en el primer semestre del 2007, i es van registrar 6,3 milions de pernoctacions, amb una ocupació hotelera del 74,8%, nivell similar al del 2007. La despesa dels visitants estrangers va augmentar un 15%.

El director general de Turisme de Barcelona, Pere Duran, va afirmar que els nivells de creixement es mantindran entre un 3% i un 5%, però no assoliran els creixements anuals dels últims quinze anys, que han posicionat Barcelona com la cinquena ciutat turística d'Europa, amb 58,1 milions de visitants entre 1993 i 2007.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va assenyalar que la ciutat aposta per un turisme de qualitat, tot i que la "quantitat no ha d'anar en contra de la qualitat". Ho demostren esdeveniments grans, com la fira GSM, que atreu molts visitants de qualitat, va dir l'alcalde. Gaspart va destacar que dels 33 hotels que es construeixen a Barcelona, 11 són de cinc estrelles, i que un 20% de l'oferta de places hoteleres a la ciutat és de categoria màxima.

Els jocs de la diversitat
Avui comença la dotzena edició dels EuroGames 08, que per primera vegada se celebren a Barcelona. El campionat d'Europa per a esportistes gais, lesbianes i transsexuals es farà del 24 al 27 de juliol i ha omplert un 87% els apartaments turístics de la ciutat.

Vicenç Planella (El Punt)

La Barcelona «mediàtica», que es mostra al món en forma de grans festivals de música, dansa o videoart, sembla que disposa de preferència per part del govern de Jordi Hereu a l'hora de rebre les subvencions que cada any concedeix l'Ajuntament de Barcelona a les entitats i a les empreses que promouen activitats i serveis a la ciutat. En la convocatòria corresponent al 2008 s'ha concedit el 53% dels ajuts, amb un pressupost total de 8,356 milions d'euros, a les propostes de caire cultural, mentre que onze àmbits més amb un component més social s'han hagut de repartir el 47% restant. El Primavera Sound, el Sonar i la fira Loop acumulen una subvenció major que les desenes de propostes aprovades en els capítols de salut pública, acció social, dones, joventut i civisme.

Tan sols els organitzadors de la festa major de Gràcia, que enguany rebran 153.000 dels pressupostos de la ciutat, poden presumir de rebre un millor tracte per part del bipartit governamental que integren el PSC i ICV-EUiA que el que aquest atorga a les empreses i associacions organitzadores dels festivals de referència a la ciutat. Les grans partides de les subvencions destinades a promoure activitats i serveis a Barcelona estan reservades a esdeveniments culturals com ara el Primavera Sound, la música avançada del Sonar, el videoart del Loop, el Dies de Dansa, el classicisme d'Ibercamera, el festival internacional de jazz i l'espai escènic Brossa. Tots ells es mouen en un volum d'ajuts que oscil•len entre els 71.000 i els 125.000 euros, segons es recull en la llista de projectes aprovats per un import més gran de 3.000 euros que ha estat publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB)

De fet, l'executiu de Jordi Hereu mostra una clara preferència per les activitats culturals a l'hora de repartir subvencions. La convocatòria d'abast per a tota la ciutat d'enguany, dotada amb 8.356894,5 euros, ha tingut una distribució molt desigual entre els dotze àmbits que s'hi poden acollir. Les 290 iniciatives culturals que han tingut el suport del consistori obtenen 4,435 milions d'euros –174.000 més dels previstos inicialment–, seguides a llarga distància per les 111 actuacions esportives, bonificades amb 1,272 milions d'euros, sempre segons les dades del BOPB.

El contrast més clamorós, però, es produeix amb els altres deu àmbits que tenen l'accent propi de les polítiques progressistes. Així, les iniciatives d'enti tats i fundacions, públiques o privades, a favor dels immigrats es queden en 437.500 euros, les relacionades amb els drets civils només obtenen uns ajuts totals de 398.440 i les d'acció social s'han de conformar amb 302.634 euros. Les subvencions en els capítols de participació ciutadana, salut pública, associacionisme, medi ambient, dones o joventut ja són vint vegades inferiors al volum que rep el títol de cultura.

Aquesta desigualtat també es repeteix en termes de ràtio per activitat o servei aprovats. Una proposta de caire cultural obté de mitjana un ajut de l'administració municipal de 15.294,26 euros; una d'esportiva baixa fins als 11.464,43 euros de mitjana, i les restants es mouen entre els 7.766,66 de les iniciatives relacionades amb les dones i els 4.166,66 de les que tenen a veure amb el civisme i la convivència.

El gerent de l'àrea d'Educació, Cultura i Benestar, Marc Murtra, va admetre ahir que l'àmbit cultural «és una antiga aposta de ciutat» i que les propostes que s'hi presenten s'adiuen millor amb el caràcter de les subvencions que altres àmbits en què l'Ajuntament actua mitjançant convenis o externalitzant serveis. Murtra també va justificar l'interès del consistori en la promoció de festivals mediàtics: «Si volem que l'ajut públic tingui impacte davant d'unes eines internacionals potents, això ens costa més recursos.»

Departament de Caos Total de l'Ajuntament de BCN. És una tarda d'avorriment total i el cap (o la cap) té una idea: "Com que aquest any encara no han arribat les meduses, hem d'entretenir la ciutadania amb alguna cosa. S'accepten propostes". Una veu al fons de la sala diu: "A mi se me n'ha acudit una de molt bona. Intentarem amagar una notícia en principi intranscendent amb l'objectiu d'aconseguir una crisi política de mil parells de coll... (ui, perdó, no recordava que estem en horari infantil)... de nassos". El cap (o la cap), escolta el seu subordinat (o subordinada) amb interès: "I què se t'ha acudit?".

"La premsa ha de descobrir que el cap de la Guàrdia Urbana està ingressat molt greu en un hospital des de fa cinc dies perquè van ferir-lo durant una càrrega dels Mossos a les celebracions de l'Eurocopa, lloc on no constaven incidents greus. I nosaltres direm que no en sabem res. I a mesura que la premsa vagi descobrint cosetes, nosaltres anirem donant informació amb comptagotes. D'aquesta manera crearem una sensació que amb aquest secretisme volem amagar alguna cosa. Això provocarà tota mena de rumors i especulacions que acabaran desembocant en la creació i posterior circulació de les més variades llegendes urbanes. Evidentment aquest despropòsit l'amanirem amb compareixences a corre-cuita per desmentir informacions publicades instants abans. Sobretot, això últim és molt important, eh. El secret de l'èxit del nostre fracàs és anar sempre a remolc del que la premsa descobreixi. Hem de fer sempre la impressió que improvisem i que la situació ens supera. L'objectiu és 1) quedar totalment en ridícul i 2) que al final ens demanin la dimissió no pels fets, sinó per una gestió tan lamentable".

El cap (o la cap) es mira el subordinat (o subordinada) i afirma: "M'agrada. Té un nivell d'incompetència que està al nostre abast. I mentre no arribin les meduses...".

Com a ciclista, vianant i conductora, tot en una, exerceixo diàriament de testimoni obligat del desgavell de trànsit de l'Eixample (extrapolable a tants districtes). És a dir, que aplaudeixo totes les observacions llançades ahir a EL PERIÓDICO pel radar implacable del company Edwin Winkels sobre els perills que amenacen qualsevol d'aquestes tres versions d'usuari del carrer del Consell de Cent, com a mostra del caos. Venint cap a aquest diari, cada dia, s'exemplifiquen tots els excessos dels uns i dels altres, que acaben convertint en un eslàlom avançar per un carrer recte, a priori quinta essència de la simplicitat funcional dissenyada per Cerdà.

Però ni per vorera, calçada o carril bici recordo haver topat mai amb un agent de la Guàrdia Urbana aclarint la jungla urbana a cop de multes. I no és qüestió de responsabilitzar-ne els urbans, que possiblement estiguin desbordats entre coordinar-se amb els Mossos per a operatius de seguretat com el de l'Eurocopa i exercir de braç executor de la polièdrica ordenança cívica.

Per això, una bona solució seria crear un nou batalló de vigilants, ensinistrats en la mateixa unitat que els de les àrees blava i verda. La capacitat recaptadora de les arques municipals es multiplicaria per moltíssims milers. ¿Potser han vist una eficàcia sancionadora més gran que la desplegada en els aparcaments de pagament del carrer? Pobre de qui estacioni uns minutets --perfectament alineat i sense alterar el trànsit-- sense deixar anar unes monedes a la màquina (gairebé escurabutxaques). De ben segur que es trobarà una multa.

I és que aquests diners són molt més fàcils i regulars que els que proporcionen els excessos de motos mal aparcades a les voreres, de cotxes que paren "un momentet" al carril bici --multiplicant el risc del ciclista--, de transportistes que descarreguen on els ve de gust o de ciclistes que avancen barroerament per les voreres. Amb tots ells s'hauria de discutir (segur que tornen en plena multa), s'hauria d'estar atent a tota mena d'abusos (amb estones de baixa productivitat) i s'hauria de ser ràpid. Una missió pesada i menys rendible.

El regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha qualificat d'"absolutament desproporcionat i vergonyós" que el consistori destini 262.000 euros a l'any al manteniment del blog oficial de l'alcalde Jordi Hereu. Segons Ciurana, la "maquinària publicitària" del govern municipal ha arribat a un punt que no fa altra cosa que "alimentar la percepció ciutadana de malbaratament dels recursos".

L.N. (Avui)

Una investigació privada encarregada pel grup municipal del PP assegura que l'origen de la lesió del cap de la Guàrdia Urbana no és l'impacte d'una pilota de goma dels Mossos d'Esquadra. L'informe de l'agència de detectius també detalla que la lesió no es va produir ni a la plaça d'Espanya ni a l'hora de la càrrega policial, sinó molt abans.

Davant d'aquesta informació que contradiu la versió oficial sobre la lesió de l'intendent major Xavier Vilaró, ingressat des del 30 de juny a l'Hospital del Mar, l'Ajuntament va negar rotundament que el cap de la Guàrdia Urbana mentís. La regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, també va anunciar que el consistori i el mateix Vilaró es querellaran contra els mitjans de comunicació i les fonts que acusen el cap de la Guàrdia Urbana de no dir la veritat.

Ahir a la tarda, Vilaró va decidir declarar davant els Mossos i va sostenir que l'origen de la lesió va ser l'impacte d'una pilota de goma. Malgrat la declaració del cap de la Guàrdia Urbana, fonts extraoficials dels Mossos van ratificar els dubtes que genera la versió de Vilaró per "la gran quantitat de punts foscos que hi ha". No obstant això, van confirmar que Vilaró va estar en contacte telefònic amb els comandaments del cos i que se'l va veure a la plaça d'Espanya cap a les dues de la matinada.

Contradiccions
Per la seva part, fonts del PP van explicar que van decidir encarregar la investigació privada davant els punts foscos, les contradiccions i la falta d'informació sobre el cas. Oficialment, no es va informar de l'hospitalització de l'intendent major fins al cap de cinc dies. Però no va ser fins dimecres que es va ratificar la versió de la bala de goma.

Les reaccions polítiques i ciutadanes a la investigació privada no es van fer esperar. Els grups de l'oposició van anunciar que exigiran responsabilitats si es confirma que es va mentir sobre l'origen de la lesió. La Federació d'Associacions de Veïns va reclamar la compareixença de l'alcalde per aclarir el cas.

El regidor d'ERC de Barcelona, Ricard Martínez, ha llançat dures crítiques a la regidora ecosocialista, Elsa Blasco, responsable com a edil del districte d'Horta-Guinardó del projecte de reforma del Carmel, que s'aprovarà la setmana vinent en la Comissió d'Urbanisme. En el seu bloc personal, el regidor republicà titlla la regidora d'«incompetent» per com ha gestionat la negociació d'aquest pla, que finalment ha prosperat precisament gràcies al suport d'ERC. De fet, Ricard Martínez ha estat l'interlocutor del seu partit en les converses sobre el pla del Carmel. Segons Martínez, Blasco és relegada a mitja negociació i «és només al final, un cop acceptades totes les tesis d'ERC, que la regidora apareix acceptant el consens». Sense anomenar-la, Martínez acusa la regidora Blasco d'haver-se entestat a fer «vinculacions temporals de caràcter electoral» al rebuig inicial del pla per tots els grups de l'oposició i, entre aquests, ERC. «Primera negació de l'error», diu. Precisament, en el moment en què els republicans estan parlant de rubricar un pacte d'estabilitat amb el govern en minoria del PSC i ICV-EUiA a Barcelona, Martínez desitja, en el mateix escrit, que el pla del Carmel no depengui d'aquesta regidora. «Amb el nivell demostrat d'incompetència, no crec que sortís reeixit», diu.

RICARD MARTÍNEZ, Regidor d'ERC de Barcelona
«Espero que l'execució d'aquest projecte no depengui políticament de la regidora en qüestió. Amb el nivell demostrat d'incompetència no crec que sortís reeixit»

El 62, 76% de les famílies que van sol•licitar una plaça en una guarderia pública de Barcelona per al proper curs s'han quedat sense, un percentatge cinc punts superior al del curs passat, malgrat que el setembre que ve entraran en funcionament quatre noves escoles bressol.

Segons dades facilitades pel Consorci d'Educació de Barcelona, que ahir va fer públics els resultats de la preinscripció per al curs 2008-09, de les 7.236 famílies que van sol•licitar inscriure els seus fills en algunes de les escoles bressol de Barcelona, sols el 37,24% han aconseguit plaça, enfront del 42,53% del curs anterior, tot i l'increment de 224 places respecte al 2007-08.

El Consorci, integrat per la Generalitat i l'ajuntament barceloní, va indicar en un comunicat que "conscients d'aquesta situació, en aquest mandat 2008-2011 l'ajuntament augmentarà les escoles bressol per aconseguir doblar el nombre de places".

Admesos a P-3
D'altra banda, el 89,4% dels 13.144 nens que optaven a una plaça de P-3 a Barcelona per al curs que ve han sigut admesos al centre escollit en primera opció, i un 96% de l'alumnat ha obtingut plaça en algun dels centres sol•licitats. L'administració ha hagut d'assignar una plaça d'ofici a 513 infants (el 4%), que no han pogut entrar en cap centre sol•licitat.

En districtes com Sant Andreu i Sant Martí, associacions de veïns i de pares i mares d'alumnes han denunciat la política del Consorci a l'hora de resoldre els casos de les famílies que s'havien quedat sense plaça als centres sol•licitats, en considerar que s'ha optat per crear "escoles a la carta" responent a pressions dels pares.

Un 73% de sol•licituds de P-3 s'han presentat en un centre de l'àrea de proximitat al domicili, un percentatge dos punts per sobre del de l'any passat.

(e-notícies)

La campanya Visc a Barcelona, que ha impulsat l'Ajuntament després d'un any de govern en minoria, ha rebut crítiques de l'oposició, pero també de destacats articulistes de premsa. L'escriptor Manuel Trallero la comparava el passat 27 de juny a La Vanguardia amb una "parida mental" i afirmava que l'Ajuntament "se ha pasado de la raya y ha cruzado un límite para el cual no hay camino de regreso: el del respeto. No todo vale en publicidad, ni siquiera todo lo abalado por los creativos".

Artur San Agustín, a El Periódico, afirmava el passat 5 de juny que "la publicitat no ho pot tot. No n'hi ha prou, doncs, amb les patates braves perquè ens poguem oblidar dels nostres poblemes". Manuel Cuyàs, a El Punt, opinava el mateix dia que "ara que els ànims estan més per terra que mai perquè fa la sensació que res no acaba de funcionar i anem a la cua de tot, Barcelona s'inventa eslògans". El conegut periodista insistia que és "un desastre d'eslògan perquè és fa palpable la demostració que anem pitjor que mai".

Enric Sierra, a La Vanguardia, recordava el dia 2 l'aeroport, l'apagada, l'AVE, rodalies i la sequera alhora que considerava que la idea de la campanya "no está mal, pero me temo que tendrá el mismo efeto que un mosquito en un elefante". Leonor Mayo a El Mundo, recordava el dia 9 que "Barcelona empieza a ir cuesta abajo por el sendero de la decadencia". Vicent Sanchis, sota el pseudònim Descot, es confessva a l'Avui "estupefacte" per "missatges tranquil·litzadors de pa sucat amb oli de colza".

L'article 34 de l'Ordenança Cívica estableix, sobre la mendicitat, "el dret que tenen ciutadans i ciutadanes a transitar per la ciutat de Barcelona, sense ser molestats o pertorbats en la seva voluntat, la lliure circulació de les persones, la protecció de menors, així com l'ús correcte de les vies i espais públics". L'ordenança penalitza "la mendicitat insistent, intrusiva o agressiva, així com organitzada, sigui aquesta directa o encoberta" a més de "la mendicitat que, de manera directa o indirecta, utilitzi menors com a reclam o els menors acompanyin la persona que exerceixi aquesta activitat".

Albert Ollés (El Periódico)

Després de més de dues dècades de guerra oberta, a la plaça de Sant Jaume es viuen ara temps de consorcis. La reconciliació política entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, units per un mateix (o gairebé) govern tricolor, es comença a plasmar en resultats concrets.

El més visible, l'augment de capacitat gestora dels quatre consorcis creats entre les dues administracions, un dels quals, el d'Educació, triplicarà aquest any el seu pressupost. Es tracta d'una mostra del pes específic creixent d'aquests òrgans (els altres tres són els de Vivenda, Salut i Serveis Socials) que, segons va explicar el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, han passat de ser "acords tous a instruments potents".

Saura va revisar ahir juntament amb l'alcalde, Jordi Hereu, el funcionament dels consorcis i la resta de punts previstos en el desenvolupament del tram autonòmic de la Carta Municipal de Barcelona, que atorga a la ciutat un règim especial per la seva condició de capital de Catalunya. Per si tornen temps passats, i també davant el perill que comporta sempre el foc amic, tots dos van pactar la creació d'un reglament que regularitzi les relacions entre les dues institucions.

"Estem davant una situació històrica i inèdita en què la Generalitat presta serveis als barcelonins, que influeixen en la gestió de la seva vida quotidiana, a través de consorcis firmats amb l'ajuntament", va dir Hereu. "En els últims mesos hem avançat molt i ja estem en la fase de transferència de personal i altres recursos", va afegir.

FIDELITAT
A canvi, l'alcalde va oferir fidelitat institucional (i de partit), fins al punt de supeditar la negociació entre el Govern central i la Generalitat sobre el finançament autonòmic a la de Barcelona. "No interferirem en aquestes negociacions, ja que debilitaríem la posició de la Generalitat, a la qual donem el nostre suport absolut. Posteriorment, serà el moment de parlar de la millora concreta del finançament dels ajuntaments", va afirmar Hereu.

Albert Ollés / Mayka Navarro (El Periódico)

La decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'ocultar primer i no aclarir després l'accident que manté a l'uci el cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, amenaça de convertir-se en una bola de neu de conseqüències imprevisibles. Vilaró va patir el 30 de juny a la matinada l'impacte d'una pilota de goma llançada pels Mossos d'Esquadra, tal com va avançar EL PERIÓDICO dissabte passat, durant els altercats que van protagonitzar un grup de vàndals després de la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa. Com a conseqüència d'això, dimecres li van haver d'extirpar la melsa, encara que a hores d'ara --una setmana després de l'accident-- l'ajuntament segueix sense oferir una versió oficial dels fets.

El mateix alcalde, Jordi Hereu, es va negar ahir a informar sobre les causes de l'incident, al.legant que Vilaró, que en el moment del succés estava de servei i anava de paisà, ha demanat que es preservi la seva intimitat. Hereu va respondre amb evasives a les preguntes dels periodistes, com la que va utilitzar quan se'l va qüestionar sobre l'origen de l'impacte que va rebre l'intendent major a l'abdomen. "Ni nego ni confirmo que fos una pilota de goma", va dir. Una actitud que obre la porta a l'especulació i que va atiar el foc de les crítiques expressades ja diumenge passat pels grups de l'oposició i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

CONVOCATÒRIA URGENT
CiU va reclamar la convocatòria urgent d'una sessió extraordinària de la comissió municipal de Seguretat i Mobilitat perquè s'informi de l'incident. Alberto Fernández Díaz (PP) va qualificar la situació d'"inadmissible" i va demanar que no es converteixi "l'hermetisme en sospita", en referència a la hipòtesi que l'ajuntament estigui defensant amb el seu silenci els Mossos.

El conseller d'Interior, Joan Saura, va aclarir que sobre aquest cas no s'ha obert ni s'obrirà una investigació interna perquè no hi ha hagut "cap irregularitat". Unes declaracions que va fer al costat de Jordi Hereu al sortir de la reunió que van celebrar ahir la Generalitat i l'ajuntament per revisar el desenvolupament del tram autonòmic de la Carta Municipal.

L'alcalde va demanar més temps perquè sigui l'afectat el que ofereixi la seva versió personal dels fets. Vilaró està ingressat a l'uci de l'Hospital del Mar, on, segons Hereu, evoluciona "favorablement, de manera lenta". "Segueix estable hemodinàmicament i està conscient". Tot i això, en les últimes hores se li han prohibit les visites", va assegurar.

Hereu va defensar la presència de Vilaró enmig dels disturbis de la final de l'Eurocopa a l'assegurar que estava "al peu del canó", com fa en altres ocasions, supervisant les actuacions dels agents en els operatius planificats entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana.

Maria Favà (Avui)

El líder de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, va exigir ahir un canvi "de model de ciutat i de formes" que doni prioritat a les persones, argumentant que la crisi ho fa ara més urgent que mai.

Trias va recordar alguns dels seus objectius, com ara l'atenció domiciliària de les persones dependents, la creació de la figura del guàrdia de barri, la cobertura de les rondes, un tercer carril per a la ronda Litoral, impulsar un Bicing de qualitat, més neteja i seguretat. Les seves peticions es resumeixen en una ciutat que funcioni, que sigui líder a Europa i on es respecti la qualitat democràtica. Sobre aquest últim aspecte, va criticar l'actitud de l'alcalde Jordi Hereu en els consells plenaris i va assegurar que quan ell sigui alcalde no els presidirà.

El líder convergent vol que Barcelona sigui una ciutat on els veïns no hagin de marxar i demana que l'Ajuntament promogui la rehabilitació d'habitatges i acabi amb l'especulació dels terrenys públics. Per aquest motiu va convocar la conferència de premsa al pis 23 de l'edifici Colom, des d'on es veia el Morrot i els cinquanta primers metres guanyats al mar per l'Autoritat Portuària. Trias va recordar que ell havia proposat fer pisos socials al moll durant la passada campanya electoral de les municipals i el van titllar de boig. Ara el projecte el tira endavant el port però per fer-hi instal·lacions portuàries.

Trias va revelar ahir que el seu grup renuncia a discutir el traçat del túnel del TGV al seu pas per Barcelona a canvi d'arribar a una entesa amb l'equip de govern municipal sobre les infraestructures que són prioritàries.

Ivan Vila (El Periódico)

Si ara hi hagués eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, les guanyaria Xavier Trias. Això almenys és el que es desprèn d'una enquesta feta per encàrrec de CiU, una dada que faria arronsar el nas davant dels resultats, si no fos que aquest és el primer cop, des de l'any 1999, que els convergents guanyen en estimació de vot a Barcelona en una enquesta pròpia. L'estudi atorga a la federació nacionalista entre un 28,2 i un 29,2% dels vots, i al PSC entre un 26,5 i un 27,5%. En regidors, això es traduiria en el fet que CiU, que en té 12, n'obtindria entre 13 i 14, i els socialistes, que ara en tenen 14, en perdrien un o dos.

En els comicis del maig del 2007, el PSC va obtenir una ajustada victòria, amb un 29,9% dels vots i 14 regidors, sobre una Convergència a l'alça però que es va quedar a les portes del sorpasso electoral: els de Trias van pujar, però es van quedar quatre punts i mig per sota dels de Jordi Hereu (25,4%). Els resultats de l'enquesta, feta per l'empresa Gaps a 804 entrevistats entre el 21 i el 30 de maig, indiquen que Trias continua a l'alça i Hereu, a la baixa, fins al punt que canviaria el primer grup del ple. Una altra cosa serien les combinacions possibles, perquè l'enquesta no acaba d'aclarir el panorama: no només perquè la forquilla de regidors de CiU oscil•la entre 13 i 14 i la del PSC, entre 12 i 13, sinó perquè el PP, que en té 7, podria quedar-se igual o perdre'n dos; ICV-EUiA, que ara en té quatre, també podria quedar-se igual o guanyar-ne un, i ERC ballaria entre els quatre que també té ara i els sis regidors.

Hi ha més respostes que afavoreixen la tesi de la truita girada, i no només perquè Trias també avança per primer cop l'alcalde Hereu com a polític més valorat (el convergent obté un 5,5, i l'alcalde, un 5,2). Un 79,10% dels enquestats (gairebé set punts més que en l'enquesta feta per CiU el maig de l'any passat) es mostren d'acord amb la frase «A Barcelona cal un canvi», i el percentatge d'entrevistats que consideren que Barcelona ha millorat, un 34,9%, gairebé s'ha reduït a la meitat respecte de l'enquesta de fa un any, mentre que l'índex dels que creuen que la ciutat ha empitjorat ha passat del 22,3% registrat el maig del 2007 a un 36,4%.

Pel que fa al conflicte sobre les decisions del ple preses en contra del govern en minoria, i concretament en l'afer de la tala d'alzines per fer una nova muntanya russa al Tibidado, el 65% dels enquestats consideren que l'alcalde «ha d'obeir la majoria», i només un 28% opinen que ha de fer «el que consideri convenient». De fet, el 75,2% es defineixen en contra de la polèmica tala i un 73% estan a favor del recurs judicial de CiU contra la construcció de la nova atracció. Finalment, el 75,9% també es mostren a favor de la proposta de CiU de crear una T-Infant.
Potser esperonat pels resultats de l'enquesta, Trias ha convocat per avui una roda de premsa per presentar els eixos del que ell creu que ha de ser el canvi a Barcelona. Les dues accions, la difusió d'una enquesta de resultats triomfalistes i la convocatòria d'un acte per continuar alimentant la imatge de Trias de treballador incansable i alcalde vocacional, coincideixen amb l'embranzida que el bipartit municipal i els seus exsocis d'ERC han donat aquestes setmanes al procés per tancar un pacte que doni estabilitat al govern.

R. C. (El Periódico)

La novetat és ara la crisi, perquè els problemes de fons de Barcelona són els mateixos dels últims anys de bonança econòmica: els dèficits de l'educació, la falta de més innovació econòmica i les carències de les infraestructures. El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) alerta en el seu últim informe del 2007, presentat ahir, sobre aquestes assignatures pendents, les mateixes que també destacava en els seus treballs del 2005 o del 2006. Davant un futur incert, l'ens assessor municipal que presideix Rosa Virós adverteix que un objectiu bàsic ha de ser "la cohesió social per evitar qualsevol risc de segregació".

La capital catalana, segons aquest estudi, compta amb "elements sòlids" per afrontar una reducció del creixement, perquè té una estructura productiva diversificada en què la construcció suposa únicament el 6% de l'ocupació. No obstant, els agents socials que formen el CESB (sindicats, patronals i altres organismes socioeconòmics) reclamen una atenció especial per al 17% de la població que ja és d'origen estranger, per reduir el fracàs escolar de forma eficaç i a llarg termini i per combatre la molt elevada temporalitat existent en l'ocupació, és a dir, el 83% dels contractes formalitzats l'any passat a Barcelona.

EMANCIPACIÓ DIFÍCIL
Altres aspectes preocupants que destaca l'informe són la persistència de l'envelliment de la població, el 20% del total malgrat l'aportació que suposen els immigrants, i les dificultats per a l'emancipació dels joves a causa del desorbitat cost de la vivenda i de la inestabilitat laboral.

Virós va advertir que els nous problemes no es poden compensar tan sols amb polítiques de demanda o d'estímul de l'activitat econòmica, sinó que és imprescindible "mirar més enllà dels pocs anys que pugui durar una crisi cíclica" i adoptar amb decisió mesures per augmentar la productivitat i la competitivitat de la ciutat i del país. El CESB valora iniciatives com el 22@, però demana que no s'oblidi tampoc la indústria que hi ha a la ciutat.