Font: SEGRE, dijous 26 de juny del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

Sort va celebrar ahir la dinovena edició de la Xollada d'Ovelles, una activitat, que pretén rescatar de l'oblit la tècnica que s'utilitzava antigament per esquilar ovelles. En aquesta ocasió, cinc professionals es van encarregar d'esquilar, amb tisores, set ovelles xisquetes. L'acte, que se celebra al costat de la fira d'artesania de Sant Joan, va comptar amb la participació del president del patronat d'Aigüestortes, Joaquim Llach, que va recordar que l'ampliació del Parc es farà seguint el model del projecte del 2004, és a dir, pactant amb els alcaldes, informa Mariona Canals.

Font: SEGRE, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 24 de juny del 2008 (enllaç)

El presidente del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Vicenç Mitjana, y el Alcalde de Sort, Agustí López, han hecho llegar una carta al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, en la que le reclaman que la sede de los Servicios territoriales del Departament de Medi Ambient en la zona de l'Alt Pirineu i Aran se ubique en la comarca del Pallars Sobirà. Concretamente en la capital de la comarca, Sort.
El presidente comarcal y el Alcalde de Sort argumentan que debe ser el Pallars Sobirà la comarca que acoja estas dependencias por la estrecha vinculación con los temas relacionados con el medio ambiente.
En la carta que han remitido al conseller destacan 2 temas por encima del resto; el proyecto de biomasa del Consell Comarcal y el espacio protegido de la comarca.
Referente al proyecto de la biomasa argumentan que se trata de una iniciativa en materia de aprovechamiento de la madera de los bosques para convertir en energía que será pionero en toda Catalunya.
Un segundo argumento que según el presidente del Consell Comarcal, Vicenç Mitjana (PSC), y el Alcalde de Sort, Agustí López (CiU), es muy importante es que el Sobirà es la comarca de toda Catalunya con una mayor superficie protegida por diferentes figuras de protección medioambiental. La superficie total de la comarca es de 137.800 hectáreas de las que el 55,22% están incluidas en el Parc Natural de l'Alt Pirineu, un total de 61.540 hectáreas, y otro 10,46%, un total de 14.411 hectáreas en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A estos dos espacios con extensas superficies protegidas se deben sumar otras medidas como la red Natura 2000, el PEIN y los ZEPA. Sumada toda la superficie protegida de la comarca supera el 70%, posiblemente el más elevado de Catalunya.
La petición de ubicar la sede de los servicios territoriales del Departament de Medi Ambient en Sort la han hecho el presidente del Consell y el Alcalde de Sort al publicar el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la designación del director de los servicios territoriales para la zona de l'Alt Pirineu i Aran.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 24 de juny del 2008 (enllaç)

L'ampliació d'Aigüestortes no es portarà a terme als municipis contraris a incorporar-se al Parc Nacional o augmentar la seua superfície en aquest espai protegit. Així ho va comunicar la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, als assistents a la junta de govern celebrada a finals del passat mes d'abril. El president del Patronat d'Aigüestortes, Joaquim Llach, que va ser present en la reunió de la junta, va confirmar que «no hi haurà ampliació allà on no hi hagi consens». La proposta de la Generalitat, que preveu duplicar l'extensió de la zona de màxima protecció, havia xocat amb l'oposició d'alguns territoris afectats i acumula dos anys en suspens.
Llach va explicar que el departament de Medi Ambient iniciarà contactes en els pròxims mesos amb els municipis afectats pel projecte d'ampliació. La proposta actual de la Generalitat, presentada al juliol del 2006, preveu sumar unes 12.000 hectàrees a les 14.199 que actualment ocupa el Parc Nacional. Així mateix, proposa que l'àrea perifèrica de protecció passi de les 26.733 hectàrees actuals a unes 41.000.
«Es tractava d'un projecte de màxims, que en alguns casos va despertar oposició», va reconèixer el president del patronat. El Conselh Generau d'Aran i ajuntaments com el d'Alt Àneu havien expressat dos anys abans la seua oposició a una proposta elaborada sense comptar amb els municipis afectats, mentre que el consistori de la Vall de Boí havia condicionat el seu suport al fet que s'establissin compensacions.
El diputat per CiU i Alcalde de Sort, Agustí López, va recordar que la proposta d'ampliació va substituir un projecte anterior, presentat el 2004 i que comptava amb l'acord dels territoris inclosos. López va presentar davant de la comissió de Medi Ambient del Parlament una moció que insta la Generalitat a «buscar el consens amb els ajuntaments» per ampliar Aigüestortes. La proposta es va aprovar per unaminitat.

Crònica de R. Ramírez des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 25 de maig del 2008 (enllaç)

Ruta que hicimos

Excursión al Estany de Monestero

Alquilamos las raquetas de nieve por unos 7€, no es más que un trozo de plástico grande que hace que no te hundas en la nieve y que te sea más fácil caminar. Subimos hasta el parking del parque en coche y desde allí volvimos a subir dirección Estany de St. Maurici. Allí nos reencontramos con el resto del grupo que había subido en taxi. Bajamos de nuevo hasta el cruce de caminos que nos llevaría hacia el refugio de Ernest Mallafré.

Refugio de Ernest Mallafré con Els Encantats de fondo

Hasta el refugio se llegaba por una pista forestal en buen estado, a excepción del tramo final que había nieve acumulada. Una vez pasado el refugio empezamos a ascender por un sendero que discurría por a derecha del río Monestero. Bueno al principio íbamos a voleo ya que debido a la cantidad de nieve no encontramos el camino.

Río Monestero

Más tarde conseguimos ver el sendero y empezamos a andar por él hasta llegar a un claro donde paramos a comer. A partir de aquí ya se hacía necesario ir con raquetas de nieve y empezamos a ascender de nuevo. Nos encontramos con un esquiador de montaña que bajaba del lago, que si no fuera por él se nos habría hecho mucho más difícil el llegar al lago, ya que seguimos su rastro. Caminamos por diferentes cuellos y pasamos por el Pletiu dels Cantals, els Fangassals y el Prado de Monestero. Un cuello final y ya encontramos el lago a 2172m, también helado.

Llegando al claro

Caminando con raquetas

El camino que llevaba al lago

Restos de aludes

Al fondo el Coll de Peguera

Al fin, el Estany de Monestero

Descansamos un rato y nos dispusimos a bajar de nuevo con los pies ya encharcados por la nieve (mis zapatillas no son GoreTex). De vuelta ya al bungalow, una buena comida y su consiguiente siesta.

El miércoles por la tarde, después de trabajar, pusimos rumbo hacia el Pirineo. Llegamos bien entrada la noche, descargamos los víveres y los enseres y nos familiarizamos con lo que iba a ser nuestra residencia durante esos días: un bungalow de madera con buhardilla, 1 cama de matrimonio, 1 sofá-cama y 3 camas individuales, cocina, microondas, baño y estufa de virutas de biomasa.

Excursión al Estany de St. Maurici, Estany de la Ratera y Mirador de l'Estany

Ruta que hicimos

Al día siguiente ya nos pusimos en marcha hacia el parque. Para ello había que subir hacia Espot y seguir en dirección al Parque Nacional hasta llegar al párquing, lugar de donde no puedes pasar si no es con taxi-4x4 (pagando).

A partir de aquí empezamos a andar entre medio del bosque por un camino hecho de tablones de madera, estilo los northshore de las MTB (momento friki!), hasta llegar al puente que cruza el río Escrita, donde dejamos el bosque y empezamos a andar por prados. Seguimos andando dejando el río a la izquierda hasta llegar al cruce con la carretera que sube al Estany de St. Maurici, cerca de el Pont dels Pallers. Todo ello siguiendo el GR-11.

Caminando por el "tablao"

Por los prados, de camino al lago de St. Maurici

De nuevo nos adentramos por el bosque siguiendo un sendero sombrío con varias placas de hielo, que daban algún que otro susto (en un futuro mi culo lo comprobaría). En este punto empezábamos a ganar altura hasta enlazar con una pista que venía de la carretera. En un repecho final nos encontramos una ermita embutida en la pared de roca y la presencia de nieve en el camino. Pasamos el desvío que lleva al refugio de Ernest Mallafré y en un tramo de zigzags final llegamos a la presa del Estany de St. Maurici, a unos 1900m.

Sendero, con hielo

Ermita, cerca del lago

Mi sorpresa fue cuando vi el lago completamente helado, la verdad es que había mucha nieve para ser la época que era. El paisaje era casi artístico con Els Encantats de fondo, vigilando que los de Barcelona no se lleven el agua del lago, presidiendo desde su trono el bonito valle.

Estany de Sant Maurici, helado

Els Encantats

Una vez descansamos decidimos ir al Mirador de l'Estany, justo al otro lado del lago y en una posición elevada. Desde este lugar se vería todo el lago junto al macizo de Els Encantats. Cogimos el sendero que bordea la derecha del lago, en la zona de l'Ordigal, hasta llegar a la Cascada de la Ratera, alimentada por el Río de la Ratera. Seguimos subiendo por el sendero hasta dar de nuevo con el GR-11, ahora en pista forestal. Adquirimos altura hasta llegar a l'Estany de la Ratera, a unos 2130m. Aquí ya con mucha nieve, se hacía casi imposible andar sin raquetas de nieve. Todo y con eso decidimos seguir hasta el mirador.

Cascada de la Ratera

Estany de Ratera

Dejamos la pista (o lo que imaginábamos de ella, debido a la nieve) que llevaba al refugio de Amitges para coger un sendero que nos llevaría hacia el mirador con mucha dificultad, debido a la cantidad de nieve. Perfectamente podía haber un metro o más. Finalmente llegamos al mirador y pudimos contemplar lo espectacular del paraje en estas fechas, cuando se entremezcla el verde con el blanco.

En el desvío para ir al refugio de Amitges

Sendero hacia el mirador, con mucha nieve

Llegando al mirador, sí es el cartel!!

Estany de Sant Maurici y Els Encantats

Nuestra idea de bajar era por el lado izquierdo del lago de St. Maurici, por la zona de las Marrades del Port y el Pletiu de Subenuix, pero debido a la cantidad de nieve y que esta no estaba pisada por nadie, y por tanto no existía sendero, decidimos no arriesgar y bajar por donde vinimos, eso sí muertos de hambre.

Al llegar al bungalow nos comimos un buen plato de macarrones para olvidar el hambre y el frío en los pies.

La fenologia és l'estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l'estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d'extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D'una banda, no hi ha relleu generacional, i de l'altra, cada any en queda algun menys, vençut per l'edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d'una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d'ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s'inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l'Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s'adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d'un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L'empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d'un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l'ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l'agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d'un dia cap a les pastures d'estiu. La ruta es complementa amb l'elaboració d'un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l'estiu, encara que l'opció és vàlida per a tot l'any, s'ofereix l'opció de visitar l'Ecomuseu del Pastor de la Vall d'Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l'ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d'abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d'atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d'Espais d'Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l'edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l'explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l'estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d'una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l'activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l'Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d'una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s'obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d'Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s'esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se'n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m'ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l'estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S'adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d'aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d'omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s'hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L'apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s'han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dimarts 29 d'abril del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dimecres 16 d'abril del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, divendres 29 de febrer del 2008 (enllaç)

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha aprobado un total de 1.327.000 euros en ayudas para la zona de influencia este año. De esta cifra, los ayuntamientos y consells comarcals se llevarán 971.900 euros; las empresas, 229.000 euros; los particulares, 85.000 euros y las entidades sin ánimo de lucro, 40.000 euros. Entre los proyectos municipales y comarcales que pellizcarán subvención del Parc destacan la habilitación de un nuevo paseo arbolado en Barruera (en la travesía urbana) y la accessibilidad para discapacitados a la oficina del Patronat de la Vall de Boí.
También logran subvención la Fira del Bosc i la Fusta del Alt Àneu, la adecuación de la antigua escuela de Jou como centro de divulgación del patrimonio natural, la recuperación del espacio fluvial del río Garona en Arties y Tredós, la mejora del entorno de la oficina del Parc en Llessui, la reforma de las Cabanes de Sasplans de Vielha, la renovación de aceras de Espot, la construcción de un recinto ferial ganadero polivalente en Esterri d'Àneu, la instalación de calefacción en la deixalleria de Sort con una caldera de biomasa, la instalación de una depuradora en el refugio de la Restanca, la gestión de escombros en l'Alta Ribagorça, la consolidación de Casa Carma de les Valls d'Àneu como espacio de promoción de la artesanía local, la intervención arqueológica en la necrópolis paleocristiana de Garós, y nuevas instalaciones ganaderas en Espui, entre otros.
Estos datos fueron facilitados ayer por el presidente del Patronato del Parc, Joaquim Llach, tras la celebración en Boí de la comisión permanente del Parc. Llach informó asimismo de la aprobación del incremento de tarifas de los taxis del Parc, en Espot y Boí, que consiguen un aumento del 10 por ciento para este año y anunció que en 2009 estarán acabadas las tres fases del proyecto Camins Vius con consorcio incluido.

Ampliación, centros y censos de fauna

Por otra parte, Llach dijo que las negociaciones para la ampliación del Parc se hallan encalladas por las compensaciones económicas que algunos municipios piden a cambio de ceder territorio como parque y preparque y que tras el 9-M se reiniciará el diálogo. «Donde no haya consenso no habrá ampliación», resumió. Llach habló de la próxima inauguración del centro de Senet y de la agilización de los de Arties, Espot y Boí. Sobre los censos de fauna, Llach lamentó el fracaso de los intentos de reproducción de quebrantahuesos dentro del Parc y el aumento de la procesionaria en 2007, pero destacó la estabilidad en la población de urogallo, perdiz blanca y mussol pirinenc.

Crònica de Núria Castells des de Boí
Font: LA MAÑANA, dimecres 27 de febrer del 2008 (enllaç)

En este municipio de Naut Aran se localizan varias iglesias menos conocidas que las del valle próximo de Boí - Taüll pero que guardan una riqueza artística de primer orden dentro del Románico Catalán.

Salardú es la capital del municipio situándose en la margen derecha del río Garona. La iglesia de Sant Andreu preside la parte alta del pueblo siendo del S. XII-XIII, siendo un claro ejemplo de románico catalán.

El pequeño pueblo de Tredòs posee tres iglesias romámicas, la Capella de la Verge del Roser, la iglesia de Sant Esteve, iniciada en el S. XI, y la iglesia de la Mare de Déu de Cap d'Aran.

Tredòs

Cerca de Tredós en el Pla de Beret se encuentra el Santuario de Montgarri a 1.645 m. de altitud, en un paraje bucólico, junto al río Noguera Pallaresa.

En la ribera de Valarties, en la falda del Montarto (2.830 m.), se encuentra el precioso pueblo de Arties. La iglesia parroquial de Santa María de Arties es una joya del románico del S. XI - XII.

La iglesia tiene tres naves separadas por pilares cilíndricos coronados por un ábaco cuadrado del que arracan los arcos de medio punto. El esbelto campanario es de sillería románico.

La Capella de Sant Pelegrí posee un ábside semicircular y un campanario en espadaña situandose al sur de la localidad. Destacan dos edificios civiles del S. XVI, la Casa Çò de Paulet y la Casa Portolá con una enorme torre cuadrada.

Arties

En Arties se encuentra Casa Irene, un santuario del buen yantar, destacando entre sus platos la ensalada de pies de cerdo con ceps y foie al aceite de nueces, los fideos tostados con langosta y crema de ajos confitados, el lomo de buey charolais "bordalesa" con cebollas caramelizadas o el pato caramelizado al sésamo con endivias y salsa de higos. La elección del postre resulta muy difícil con la tarta Tatin, el hojaldre de peras caramelizadas, el terciopelo de avellanas con crema de yogourth, el marjolaine de pistachos o la marquesa de chocolate con crema de vainilla al bourbon.

Ni que decir que el restaurante es frecuentado por la familia real en sus estancias invernales en Baqueira - Beret.

Una visita obligada es el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, muy cerca de Naut Aran, con numerosas rutas de senderismo a través del G. R. del Pirineo y múltitud de sendas de P. R.