He elegido un reportaje relacionado con el Ebro por varias razones, pero las más importantes es porque casi toda mi vida he vivido al lado de un río. El río Bío-Bío. Es el segundo más largo de Chile con una extensión de 380 km y el más ancho con 1200 m.

Su presencia forma parte de innumerables vivencias de mi infancia y juventud, viendo su comportamiento en las distintas estaciones del año, de las cuales ahora queda un buen recuerdo.

Ahora voy en busca de un río ubicado a 12.000 kilómetros de mi compañero, El Ebro, de quien no tengo recuerdos, pero si ganas de tenerlos y conocer su personas, entorno y geografía al pasar por 6 comunidades autónomas, siendo el más largo de España con 930 km.

Este reportaje es un paseo por su primera etapa, desde donde nace en Fontibre hasta Miranda del Ebro, pasando por los distintos pueblos que son más ricos gracias a él.

Precisament en un article d’El Punt és el curs que destaca, i també en parla al seu bloc l'Albert Ruhí que presentarà al matí, conjuntament amb en Lluís Sala, la situació del Baix Ter.

Veure programa complet de la jornada de gestió dels recursos hídrics.

Tots els de la foto seguien una classe que feia jo... increïble! Aquest any però jo només escoltaré!

Al llarg de quatre dies tindrem l'honor de comptar amb alguns dels antartadistes més reconeguts dels Països Catalans com la Josefina Castellí, la Marta Estrada, en Francesc Sabat, en Joandomènec Ros i en Damià Gomis. La representació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB -on vaig ser becari un parell d'anys- serà important amb la presència del mateix Martí Boada que parlarà sobre l'impacte del turisme a l'Antàrtida així com en Sergio Rossi i el company de fatigues Alfredo Martínez, un jove investigador dels climes passats.

Tanmateix aquest any la meva participació no s'acaba aquí. Juntament amb el rector de l'UCE, el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Joandomènec Ros, hem organitzat un seminari sobre la Gestió de l'aigua als Països Catalans el dijous 21 d'agost. Precisament en un article d'El Punt és el curs que destaca, a veure si interessa! A banda, faré cròniques per NacióDigital que suposo que penjaré al bloc i algun article per Sostenible.cat. Cal aprofitar el temps!

Més informació a l'especial UCE 2008 del bloc.

Veure el programa complet del curs de l'Antàrtida i de la jornada de gestió dels recursos hídrics.

http://www.expozaragoza2008.es/?seccion=768&idioma=es_ES&idevento=2507&fechaevento=040820080900  

Programación: http://www.expozaragoza2008.es/TribunadelAgua/Agora/seccion=96&idioma=es_ES.do  

*Viernes, 25-07-08 a las 20h*

*Tema: presentación del documento "La sostenibilidad hídrica en comunidades rurales: avances, experiencias y lecciones" *

*-Inés Restrepo, **académica, experta en medio ambiente. Miembro del CINARA (Universidad del Valle, Colombia) *

Trata sobre la sostenibilidad hídrica en comunidades rurales, haciendo referencia a avances significativos, experiencias replicables y lecciones aprendidas. Estudia casos de especial interés en Latinoamerica, con propuestas y estrategias de futuro a favor del desarrollo sostenible.

** Esta sesión forma parte de la presentación pública de la colección "Palabras del agua" impulsada por Tribuna. *

* *

*Sábado, 26-07-08 a las 20h*

*Tema: Cambio climático: Escépticos vs creyentes *

*-Luís Ángel Fernández Hermana, **consultor y periodista ambiental *

*-Manuel Toharia, **director del Museo de Ciencias del Parque de las Ciencias de Valencia *

*-Lluís Reales, **periodista científico, BTV**

* Se trata de confrontar los datos de los que se dispone, en relación al incremento de gases con efecto invernadero provocado por las actividades humanas, con sus consecuencias en el clima y en el agua disponible. Se incitará a los participantes a decidir, a la vista de los datos actuales, si es o no necesario actuar para mitigar este fenómeno. El debate reflejará las dos posiciones, con los matices que aporta cada invitado, partiendo de la base del documental de Al Gore, del informe Stern y de películas como "El día de mañana" (*The day after tomorrow*).

* ** *

*Domingo, 27-07-08 a las 20h*

*Tema: Influencia del clima en la historia *

*-José Enrique Ruiz Domènech, **catedrático de Historia Medieval en la Universidad Autónoma de Barcelona**.*

*- José Quereda Sala*, *climatólogo Universidad Jaume I Castellón*

*- Ernesto Páramo,* *Director del Parque de las Ciencias de Granada*.

Es importante explicar que no es la primera vez que cambia el clima, aunque seguimos siendo vulnerables a sus efectos. Arqueólogos e historiadores están analizando datos que nos permiten conocer como era el clima en otras épocas y que influencias tuvo en los cambios históricos, como hambrunas o migraciones. Se trata, además, de una sesión divulgativa sobre los cambios recientes: la ruta del hielo en el Pirineo, heladas del Ebro, La Armada Invencible, análisis del clima a través de la pintura, etc.

Informa:

Cristina Ribas
Consultor
Tribuna del Agua
AGORA
http://www.expozaragoza2008.es/TribunadelAgua/Agora/seccion=96&idioma=es_ES.do
www.cristinaribas.net

La portaveu del Grup Municipal EU-Bloc en Paiporta, Isabel Martín, ha denunciat el "lamentable estat de putrefacció" en que s'encontra la font del parc de Villa Amparo. Martín presentà fa un any un escrit dirigit al àrea de Salut Pública de l'ajuntament demanant que es controlara la legionela de les fonts i sistemes de regadiu del municipi.

"Després de 12 mesos aquest control segueis sense realitzar-se". Segons Martín, "està tot el dia en funcionament amb aigua desgastada i putrefacta i hem arrivat en els últims dies a temperatures de 35ºC, aquest és el hàbitat idoni per a què prolifere la bactéria de la legionela".També ha criticat la "deixadesa" del goven popular en màteria de neteja viaria i jardineria.

De moment, hem optat per una solució que no és ni carn ni peix: comprem aigua en garrafes de vidre.

L'home que ens les ven diu que el consum en garrafes de vidre és una opció molt minoritària, i que només té cinc clients (nosaltres inclosos) que li comprin aigua envasada en recipients de vidre. Ara, la diferència de gust del plàstic al vidre es nota moltíssim!

El monestir de Pedra és aigua. És el triomf de l'aigua en un entorn ben sec. A uns 25 km. al sudoest de Calatayud, a l'Aragó, el monestir de Pedra és un destí clar per a tots aquells que feu una volta amb la família per terres aragoneses. Podeu visitar el propi monestir, ara un hotel amb un restaurant prou interessant i, naturalment el parc que, al segle XIX es va construir tot domesticant els rius Pedra i Mesa. Llacunes romàntiques, cascades misterioses, coves, jardins. Podeu complementar-ho amb una visita a Calatayud, a Daroca, Molina de Aragón o Alhama. En tot cas veureu com la zona te prou atractius com per perdre-hi un cap de setmana. Web. http://www.monasteriopiedra.com/

El monasterio de Piedra es agua. Es el triunfo del agua en un entorno bien seco. A unos 25 km. al sudoeste de Calatayud, en Aragón, el monasterio de Piedra es un destino claro para todos aquellos que dais una vuelta con la familia por tierras aragonesas. Podéis visitar el propio monasterio, ahora un hotel con un restaurante muy interesante y, naturalmente el parque que, en el siglo XIX se construyó domesticando los ríos Piedra y Mesa. Lagunas románticas, cascadas misteriosas, cuevas, jardines. Podéis complementarlo con una visita a Calatayud, a Daroca, Molina de Aragón o Alhama. En todo caso veréis como la zona ofrece suficientes atractivos como por pasar un fin de semana. Web. http://www.monasteriopiedra.com

A light series: off the record, originally uploaded by fernandoprats.

Cuando parece que se apaga, a veces, no se apaga.

# # #

When it seems it's switching off, sometimes, it's not.

# # #

Dedicated to leonie polah, who wanted to fave it.

# # #

The end of A light series

]]> http://barceloning.wordpress.com/2008/06/02/a-light-series-off/ Sun, 01 Jun 2008 23:26:00 +0000 fp http://barceloning.wordpress.com/2008/06/02/a-light-series-off/

A light series: off, originally uploaded by fernandoprats.

Alguien sugiere que para encontrar palabras lo mejor es apagar la luz y estirar la mano. No estoy seguro, pero hago caso.

# # #

Someone suggest if you want to find words it'd be better to turn off the lights and to stretch hands. I'm not sure, but I do it.

# # #

The end of A light series

]]> http://barceloning.wordpress.com/2008/06/02/a-light-series-projections/ Sun, 01 Jun 2008 23:25:21 +0000 fp http://barceloning.wordpress.com/2008/06/02/a-light-series-projections/

A light series: projections, originally uploaded by fernandoprats.

Ok. ¿Y las imágenes? Cuando la proyección se detiene... ¿A quién hay que enviarle la hoja de reclamaciones?

# # #

Ok. And what about the images? When the projection stops... Who must send the claiming-sheet to? Who do we contact about the refund?

# # #

A light series

]]> http://barceloning.wordpress.com/2008/06/02/a-light-series-luminous-words/ Sun, 01 Jun 2008 23:24:43 +0000 fp http://barceloning.wordpress.com/2008/06/02/a-light-series-luminous-words/

A light series: luminous words, originally uploaded by fernandoprats.

Buscando luz... se oscurecen las palabras.

# # #

Searching for light... the words darken.

# # #

A light series

]]> http://barceloning.wordpress.com/2008/06/02/a-light-series-light/ Sun, 01 Jun 2008 23:24:03 +0000 fp http://barceloning.wordpress.com/2008/06/02/a-light-series-light/

A light series: light, originally uploaded by fernandoprats.

Una serie ligera, una serie iluminada.

# # #

A light series, an illuminated series.

# # #

A light series

]]> http://dietarihumbert.wordpress.com/?p=212 Sat, 31 May 2008 12:06:34 +0000 Humbert http://dietarihumbert.wordpress.com/?p=212

Del País Basc estant, on he anat a recollir opinions per a un llibre que intento escriure, m'arriba la decisió dels governs català i espanyol de no construir finalment la canonada que havia de portar –o no– aigua de l'Ebre a Barcelona. Decisió encertada, que –amb una altra mentalitat menys "urbana" i més coneixedora de com es comporta el temps al nostre país– probablement no hauria calgut prendre, perquè mai no s'hauria d'haver plantejat l'obra prevista. No m'agrada donar-me-les de profeta, perquè no en sóc ni comparteixo una certa visió del periodisme que sovint he titllat de "periodisme ficció": la d'aquells que sempre estan preveient el futur de forma unidireccional, com si aquest fos previsible sense dubtes raonables de cap a on aniran els esdeveniments. Però, en aquest cas, em semblava tan clar que no n'hi havia per tant que, el 8 d'abril, vaig escriure aquest article al bloc: "Tant soroll per no res". Doncs, això: si en tot aquest afer hagués imperat el seny pagès i no la por urbanita –sobretot la induïda per uns polítics que temien, no només que la població de l'àrea barcelonina es quedés sense aigua, sinó que haguessin de reduir-ne el consum els hotels i els negocis turístics en un moment de recessió en altres sectors de l'economia–, s'hauria pogut evitar tot aquest vodevil. Com deia en aquella ocasió, el problema del canvi climàtic i d'abastament d'aigua a una societat que cada vegada en consumeix més és molt més profund que no un episodi com aquest. I cal abordar-lo fent els deures de debò i no deixant-se emportar per un catastrofisme eixelebrat que només ha fet que dividir la nostra societat i augmentar la falta de confiança en els qui gestionen els interessos públics.

Veure per creure. Ahir el president i els vicepresidents del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, Pere Prat i Ponç Feliu respectivament, van comparèixer a la Comissió de Medi Ambient i Habitatge del Parlament de Catalunya. Pels responsables del Consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals riberencs- van fer una valoració de l'estat del riu Ter que van qualificar com a 'deplorable'. Fins aquí res a destacar -si ja donem per fet la situació del riu més enllà del Pasteral- però el vertader escàndol és que els diputats de la comissió de Medi Ambient es van mostrar 'sorpresos' i van afirmar 'desconèixer' que almenys un 75% del cabal del Ter s'extreu per a l'abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona (i per l'àrea de Girona i la Costa Brava). També es van preocupar per la imatge d'un riu que sovint no té prou força per desembocar al mar (veure foto), fins i tot en dies, que en el seu pas pel Ripollès supera els 150 metres cúbics per segon.

Des del Consorci es va sol·licitar al Parlament que o bé faci complir la Llei de 1959 -obliga a deixar un mínim de 3 metres cúbics per segon per sota del Pasteral- o, en tot cas que es promogui una nova Llei que reguli la disminució progressiva de l'extracció d'aigües del Ter. Des del Consorci afirmen que els diputats van prendre nota, amén.  

Més informació: especial 'I tu de què rius'.

Article publicat a ElRipollès.info [29.05.2008]

Hi ha persones que són uns artistes en fer les coses sobre la marxa, sense pensar-les. Decideixen anar a cruspir-se a Lleida uns cargols a la llauna i, tot d'una, agafen a la dona i es foten 200 kilòmetres de cotxe per fer realitat el seu desig. La improvisació té la màgia de la sorpresa, i per això és deliciosa en certes facetes de la vida. Com quan enfonses la cullera en una deconstrucció de truita de patates i, quan te la fiques a la boca, realment sembla que t'estàs menjant una truita (l'enveja és molt dolenta, Santamaria!). O com fotre's per postres una sopa de coco amb peta-zetas (grandíssim restaurant, Els Pescadors; a la Plaça Prim del Poblenou).

Improvisar, però, esdevé negatiu en segons quines circumstàncies. No val improvisar un sopar amb entrepans i Coca-Cola el dia del teu aniversari de noces. No és acceptable -ni recomanable- encomanar-se a l'atzar per superar una reunió amb el teu director general... Les genialitats neixen en un cop de sort (és una aposta "tot a imparell" a la ruleta, per entendre'ns), però l'ordre -pensar les coses abans de fer-les i calcular-ho tot- també dóna molts rèdits; d'entrada, et dóna una xarxa de seguretat que, si caus del trapezi, evita mals pitjors. Perqùè la improvisació és genial però perillosa al mateix temps: pot fer molt de mal.

La crisi de l'aigua a Catalunya està mostrant la pitjor cara de la improvisació política. Que no plou? Canonades, vaixells plens d'aigua a preu d'or, emergència nacional,... Que plou? Ja no fem la canonada, podem omplir les piscines, ja no hi ha sequera,... Declaracions i contradeclaracions de bon matí que queden obsoletes a la tarda, perquè es fan unes noves declaracions i contradeclaracions absolutament contraposades... "Que sí, que no, que caiga un chaparrón", com deia la cançó infantil. Com pot ser que un govern prengui decisions estratègiques per al país a mesos vista i en funció de la meteorologia? Com pot ser que la nostra classe política -tota, sense excepció, encara que una més que una altra- hagi preferit el discurset demagògic en comptes de plantejar solucions a llarg termini per a un problema que ja es preveu fa anys? Això hagués estat treballar. Això hagués estat ser metòdic. Això hagués estat ser un patriota.

De lo millor que he vist ultimament per la tele. No us ho perdeu.

De sobte, ella el va abraça per darrera. Va apretar amb força rodejant-li els braços amb la cintura.

"Què bé s'està a casa teva", va exclamar ella. "I què bé que estic amb tú", va afegir.

Ell va quedar mut i continuava mirant l'horitzó. Aquelles paraules li portaven ben lluny d'aquell mantell d'aigua i se sentia per uns segons la persona més feliç del món. No hauria estat així si haguès sapigut què passaria una setmana després, quan ella trencaria la relació amb tant poc tacte. Per sort el que li va quedar és aquell record de la puja caient sobre la ciutat.

Poques paraules per il·lustrar aquest vídeo, aquestes imatges no han sortit pels TN.

La notícia que en donava l'Avui era aquesta:

Nou ferits en un aldarull durant la visita de Montilla a Torroella de Montgrí

La trobada amb els regants "ha acabat sense cap acord" tal com ha explicat el portaveu d'UP, Narcís Illa. Per la seva banda, Montilla ha agrait a les comarques de Girona la generositat dels últims anys amb el transvasament d'aigua del Ter, però ha reconegut que "a curt termini no es pot fer res per a augmentar el cabal del riu Ter".

Ult. Act. 23.05.2008 - 16:09 hs

Me’n vaig al medi que opinió que encara gaudeix de certa llibertat, és a dir internet i em trobo més negativitat encara.

Suposo que la negativitat deu ser una bona eina comercial i de control (pensant a lo George Orwell en 1984), d’altre banda no m’explico aquesta unidireccionalitat informativa. No obstant l’absència de pluja als cels Catalans té una sèrie de punts positius que val la pena destacar i com que és hora que algú ho faci prendré la iniciativa ;-):

Per exemple, gràcies a que no plou s’han pogut netejar els rius d’andròmines que alguns decerebrats hi han llançat, com cotxes, motos, bicicletes, neveres, microones i una llarga llista d’aquest tipus de coses que la gent no sabem què fer-ne al cap d’un temps d’haver-les comprat. Us imagineu quina mal al medi ambient si tot això continués allà dins els rius!

També és positiu que els polítics hagin quedat ben retratats, una vegada més. Encara que faci temps que escolti als experts comentar que l’aigua no es recull únicament en pantans, sinó que hi ha molt a fer a petita escala, una mica com lo dels panells solars, tal i com ja es fa en d’altres països, sempre va bé una sequera per deixar les evidències ben evidents: que no tot és fer-se fotos tallant cintes i els projectes poden durar més de quatres anys! Ara ja no tenen més remei que, després d’arreglar els trens, anar per l’aigua.

Us heu adonat que avui en dia plou a gust de tothom? És un fet que no recordo amb tota la meva existència. Avui plou i la gent que tenia alguna cosa a fer diu resignada: em foto, però millor, ja que feia falta. Si això és una ganga! Mai s’havia vist una acord tan unànim. Segur que no està en cap manual polític això de la sequera? Resulta millor que pujar els preus de les hipoteques…

Si és que la sequera ha deixat un munt de punts positius al nostre entorn. Cal adonar-se’n per aprofitar l’ocasió, que d’aquí 4 dies tornarà a ploure i tot això s’haurà acabat.

És ben bé que ens queixem per gust!

Consulteu l'estat de tots els envalsos catalans a aquesta pàgina web:

http://www.embalses.net/comunidad-10-cataluna.html

L'Aigua i els primers humans al Pla de Salt
[Salt : Museu de l'Aigua de Salt : Ajuntament de Salt], 2005

Fa molts mil·lenis, en el Paleolític inferior final, un grup d'homínids va establir el seu campament de temporada al Pla de Salt (...) Sortosament nosaltres hem pogut recollir les evidències de l'estada dels primers pobladors a Salt, àmpliament documentada a l'entorn més proper, com és Sant Roc (Vilablareix), Can Rigau (Montfullà, Pla de la Jueria (Sant Gregori), Domeny, Puig d'en roca, Palau (Girona) i altres jaciments. (...)

[més informació]