M'ha arrencat un somriure llegir El ratolí del tren, d'en Jürgen Banscherus, il·lustrat per l'Àngels Comella (Cruïlla, Vaixell de Vapor, sèrie blava 23, traducció de l'Anna Hortal). És un llibre relativament inusual, pel fet que el protagonitzen un adult i una nena, que es troben a dalt d'un tren; i qui narra és l'adult. Ben cert que no és l'adult ni més destre ni més calculador que puguem imaginar; vull dir que no és l'adult perfecte ni, sobre tot, el tutor que vol donar imatge de perfecció o ser model de vida. L'argument és senzill: després de la defunció d'en Miquelet (no patim: el cotxe vell), un home ha de fer el viatge en tren. Quan apareix un ratolí al vagó restaurant, tot són corredisses i caceres. Però amb ajuda de l'Elena (sense hac!), el ratolí salvarà la pell. El llibre és narrat amb humor, certa exageració i un punt de sàtira i encara d'enigma (el llibre no ho explica tot sobre els personatges).

«El revisor va agafar aire i... De cop es va sentir una gran cridòria al compartiment del costat del nostre. Vam anar-hi corrents. Un home i una dona estaven enfilats dalt del portaequipatge i demanaven ajuda a crits. La dona havia perdut una sabata. L'home duia els pantalons arremangats fins als genolls. Al seient del davant hi havia dues dones grans que, agafant-se a les parets, també cridaven perquè algú les ajudés. Un noi s'estava sobre la calefacció del costat de la finestra.
Al mig del compartiment hi havia el ratolí assegut tranquil·lament menjant-se un tros de pa amb mantega i formatge. Els seus ulls negres brillaven i bellugava graciosament la cua.»