La nova Executiva d’Esquerra, que s’ha reunit avui per primera vegada, ha marcat  ‘tres línies vermelles’ que considera que el Govern no ha de traspassar. El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha explicat que aquestes línies vermelles passen per ‘preservar i potenciar el model d’immersió lingüística’, pactar un ‘bon model de finançament’ i preveure un escenari davant d’una eventual sentència desfavorable del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, buscant una resposta ‘contundent i unitària’ amb la resta de forces polítiques i agents socials del país.

Ridao ha afirmat que el Congrés Nacional d’Esquerra ‘no ha estat fàcil’, però ha assegurat que ha estat ‘un procés exemplar des del punt de vista democràtic, que marcarà un abans i un després’. ‘El sistema de partits tradicional ha entrat en crisi, i la resta de formacions n’haurien de prendre nota’, ha apuntat el secretari general d’Esquerra. Ridao ha apostat per ’ser optimistes, mirar sempre endavant i superar una etapa històrica, dilatada, de dotze anys’, per començar-ne una de nova. ‘Tenim feina, però sobretot tenim un equip renovat, amb gent experimentada, que permet encara el futur amb optimisme’, ha assegurat el secretari general.

Puigcercós i Ridao també han encarregat als nous dirigents del partit que elaborin un pla de treball per ‘poder avaluar al cap d’un temps la seva feina’, i que fixin en un document els objectius de cara a la segona part de la legislatura. Ridao ha explicat que entre aquests hi ha la llei de consultes populars, la llei electoral, la llei d’educació, la de governs locals i la d’acollida, així com el desplegament del potencial de la llei de política lingüística. A més, ha citat altres actuacions com la definició d’un nou model de gestió de l’aeroport del Prat, el traspàs de Rodalies o el desplegament de la llei de serveis socials.

La nova Executiva ha fixat també tres ‘línies vermelles’ al Govern. La primera, ‘preservar i potenciar l’actual model lingüístic a l’escola catalana’, amb una ‘potent llei d’educació que blindi el sistema educatiu’ i les competències de la Generalitat en aquest àmbit. La segona línia vermella passa per aconseguir un ‘molt bon model de finançament’, per aquest motiu, Ridao ha assegurat que ‘Esquerra ha de ser exigent i mirar de ser garant que l’acord sigui positiu’. La tercera, passa per preveure un escenari davant d’una sentència adversa del TC sobre el text estatutari. En aquest sentit, Ridao ha remarcat la necessitat d’aconseguir una resposta ‘unitària’ i ‘contundent’ fent que Esquerra parli tant amb la resta de forces polítiques com també amb entitats i plataformes de la societat civil.

Documents:
Document d’estratègia politica aprovat al 25è Consell Nacional
Resultat eleccions a les Vicesecretaries Generals
Resultat eleccions a les Secretaries Nacionals
Resultat eleccions al Consell Nacional

Fins ahir cap partit català havia realitzat un procés entre tota la seva militància per les eleccions del president i secretari general. Les darreres setmanes han estat plenes d’ingerències externes, tothom, altres partits, mitjans de comunicació, blocaires, … , han opinat sobre quin resultat agradaria, si aquest o aquell altre, Esquerra és i serà el que vulgui ser, la participació del 70.92% del cens electoral dóna legitimitat als resultats.

Moltes d’aquestes ingerències han estat fetes d’una manera interessada amb la fi de desgastar Esquerra, el Govern de la Generalitat, i d’altres una fugida endavant, uns tapant debats interns entre socis de coalició i que si son sobiraniestes o no, i d’altres que si jo vull un grup parlamentari i no em deixeu.

Esquerra ha donat un exemple democràtic, de partit obert a la militància, mentre d’altres elegeixen els seus líders mitjançant uns processos que no donen cap veu a la militància, entre delegats i consellers s’ho fan tot.

El proper dissabte la militància votarà en el transcurs del 25è Congrés Nacional les línies bàsiques pel proper període, un altre exemple de democràcia.

Les properes setmanes seran molt interessants des d’un punt de vista polític, a Catalunya i a Espanya. D’aquí m’interessen especialment els congressos d’ERC i CDC, i d’allà el del PP. En clau catalanista, un resultat satisfactori de les cites congressuals republicana i convergent podria començar a treure el país de l’atzucac en què es troba. En clau espanyola, els populars decidiran si volen fer un partit de govern o consolidar una força frontista d’oposició passada de voltes. De com quedi el mapa a l’agost dependrà, en bona mesura, el nostre futur com a país. En aquest post parlaré de les forces catalanes…

1.- Esquerra Republicana de Catalunya: El seu 25è Congrés Nacional servirà per triar President i Secretari (o Secretària) General, cosa que hauria d’implicar, sigui quin sigui el resultat final, una remodelació profunda de la direcció del partit. Jo espero que en Carretero guanyi protagonisme, en detriment sobretot d’en Puigcercós. En aquest sentit penso que el sector Carod té, en part, la paella pel mànec; si decideixen assumir un paper secundari i atorgar el lideratge al doctor de Puigcerdà, salvarien la seva carrera política i, de pas, feririen greument els seus rivals més acarnissats dintre del partit. A més, el de Cambrils agafaria l’aire que ara pràcticament no té per poder optar a la Presidència de la Generalitat a les properes eleccions catalanes -recordem que en Carretero no vol, en principi, cap càrrec fora del de President d’Esquerra-. Així doncs, la candidatura al 2010 (o abans) i/o la secretaria general podrien ser moneda de canvi per a sol·lucionar el trencaclosques.

Cal vigilar amb lupa els moviments del tàndem Bertran-Renyer perquè si, com diuen alguns, és un submarí d’en Puigcercós, jugarà un paper de mosca collonera que podria acabar amb les opcions d’en Carretero. I la militància hauria d’estar ben segura que aquest home, al qual vaig tenir la sort d’entrevistar quan era Conseller de Governació i de sentir fa poc en un sopar organitzat per en Dessmond, és el polític honest i amb idees clares que necessita ERC al capdavant. Això sí: sempre que es vulgui un partit modern i que lluiti per avançar nacionalment, és clar…

2.- Convergència Democràtica de Catalunya. Aquesta és l’altra gran cita política a casa nostra. En ella considero importantíssim que les tesis sobiranistes guanyin pes, com l’Àngel Colom assegurava ahir que passaria, en una entrevista a La Vanguardia. No sé si aquí són tan importants els noms com el fons: que CDC accepti clarament el dret a decidir (que sí volem estat propi) i enforteixi des d’un punt de vista polític els fonaments de la Casa Gran del Catalanisme. Però en tot això, hi ha un nom que ha d’agafar tota la volada possible: en Mas crec que ha de jugar un paper determinant, com a líder indiscutible del partit. Aquesta necessitat pot significar jubilar definitivament el President Pujol i condicionar molt la federació amb Unió Democràtica (o trencar-la d’una vegada sense preguntar). Són decisions difícils, però el país ho reclama.

Per últim dir -com ja he dit més vegades en d’altres posts- que resulta indispensable que tant ERC -sobretot- com CDC acabin amb l’odi cainita que ha permés que arribem a la situació en què ens trobem ara, amb un Estatut menyspreat, un PSOE enfortit a Madrid que condiciona de forma determinant tot allò que s’ha de fer a Barcelona i, per sobre de tot, un país immers en un ridícul profund.

Del PP ja en parlaré aquesta tarda, però només avanço una cosa: no vaig anar desencaminat quan deia que al despatx de Rajoy “huele a muerto”, just després de les eleccions. Encara que a nosaltres potser ens interessaria que el gallec es mantingués…

Els darrers processos electorals ha significat un augment exponencial de l’ús de la xarxa. Cada partit ha evolucionat la seva pàgina web, s’han creat espais de debat potenciant els blocs, es creen xarxes socials com el facebook o el twitter, estem parlant d’una nova manera d’acostament de la poítica a la ciutadania.

Aquesta situació no és aliena a les diferents candidatures a la presidència i a la secretaria general d’Esquerra. Cada candidatura té la seva pàgina web, xarxes de blocs que hi donen suport, grups a Facebook, …., vídeo campanyes; en Xavier Peytibi en el seu bloc ha fet una encertada anàlisis de la presència de les diferents candidatures a la xarxa.

Les diverses candidatures han presentat el seu programa, pel que fa Internet 2.0, aquesta és la situació:

En el programes de les candidatures d’Esquerra Independentista i Gent2014 no hi ha cap menció a l’ús de les noves tecnologies.

Reagrupament.cat fa una única menció al món digital 1.0, en el capítol Comunicació electors - càrrecs electes, on diu que “Cada un d’aquests càrrecs haurà de tenir una pàgina web que expliqui el que fa cada setmana i on els electors es puguin adreçar per plantejar les seves necessitats.”

Gent d’Esquerra és l’única que realament parla de l’Internet 2.0, us adjunto uns fragments del seu programa on hi dediquen un capítol sencer.

UN PARTIT EN XARXA (Fragment)

(…) L’època de la informació unidireccional i tancada està en crisi, (..) el partit ha d’apostar per sistemes de comunicació bidireccional. No es tracta d’enviar més i més informació a la nostra gent, sinó que de forma col·laborativa entre la Seu Nacional i els interessos de cadascú/una, es faciliti al màxim, i de forma immediata, l’accés o enviament d’aquells continguts que realment li permetin millorar el coneixement de l’actuació i propostes d’Esquerra. En aquest sentit la selecció de la tramesa d’informació i consultes per segments d’edats, professions, interessos… és imprescindible en una comunicació de qualitat. (…). Esquerra ha de saber aprofitar el gran nombre de blocaries que hi ha entre la seva militància i electorat. (…)

Els blocs permeten un llenguatge col·loquial, i per tant més proper. Faciliten combinar informació i opinió. Permeten copsar, de forma més distesa que des del web oficial, com “respira” la ciutadania internauta. Creen xarxa amb el nostre entorn (enllaços creuats, comentaris, espais de debat…).

Esquerra ha de vetllar per la qualitat dels seus blocs. Han de ser quelcom més que simples repetidors de missatges o consignes, i han de publicar continguts on l’element del comentari, la reflexió personal i la invitació al diàleg amb el lector/a d’internet siguin prioritaris (i per tant estar disposat a respondre les opinions expressades.(..)

Jordi Sitjà i Vilarrodona

El 25è Congrés Nacional d’Esquerra comptarà oficialment amb quatre candidatures, després que la Sindicatura Electoral ha finalitzat els treballs de validació de les signatures presentades.

Ernest Benach, amb 733 signatures, Joan Carretero, amb 828, Joan Puigcercós, amb 2153, i Jaume Renyer, amb 716, han estat proclamats oficialment candidats a la presidència.

Han estat proclamats candidats a la Secretaria: Uriel Bertran, 873 avals, Rut Carandell, 761, Rafel Niubò, 727, i Joan Ridao, 2101.

La Sindicatura Electoral d’Esquerra comunicarà aquesta acta a les candidatures que disposen d’un termini de 72 hores per a interposar recurs contra la mateixa davant la pròpia Sindicatura.

La campanya electoral s’iniciarà demà i finalitzarà el 6 de juny . La jornada electoral es desenvoluparà el dia 7 de juny i la sessió plenària del Congrés Nacional es celebrarà el 14 de juny.

Us adjuntem enllaços de les candidatures.

Programa

Programa

Reagrupament.cat