Els dies previs a una diada del 25 d'abril sempre estan caracteritzats per la disbauxa i un volum de feina extra al que ja tenim normalment. Aquesta diada, a més, coincidia al matí amb la celebració del Consell Nacional d'Esquerra a Amposta. Així doncs la ruta estava fixada: València-Amposta-Alacant-València, tot un repte en una setmana de confluència de feina política i acadèmica. En arribar a Amposta, al Consell Nacional va ratificar la Ponència Estratègica per al proper Congrés Nacional d'Esquerra amb un amplíssim suport. Val a dir que al darrere de la ratificació, hi havia un bri d'il.lusió de que es ratificara la primera ponència política de la qual en sóc redactora. Un nou repte al que encara li queda tot el recorregut de incloure el màxim d'aportacions del conjunt dels meus companys per tal de dotar-nos d'una eina potent per als propers quatre anys independentment de qui forme part de la propera direcció d'Esquerra.

Qualsevol que faça una ullada a la premsa li pot semblar com a mínim imprudent parlar d'il.lusió dins de tot el procés congressual d'Esquerra. Crec sincerament que s'equivoca. Estem en un punt on la vivesa d'Esquerra dóna lloc al debat entre un munt d'idees però sempre amb la voluntat d'enfortir-nos de cara al futur. A la política, diria que no hi ha res perfecte, sinó que és una lluita constant per cometre les inevitables errades noves fruit d'anar endavant i deixar al calaix les antigues. No dubte que la il·lusió encara és molt present i és motor del projecte d'Esquerra i ens serveix de benzina per cobrir les noves etapes que tenim per davant.

D'Amposta a Alacant baixant per l'AP7 és fàcil de veure les mancances d'un país, els models de construcció, de l'impacte de l'AVE que travessa una vegada i una altra en zig zag el territori i trenca la comarca de l'Horta en mil pedaços. En posar els peus en Alacant m'assabente de l'avaria del Tren Jaume I. Pel dia i l'hora pot semblar un boicot, però jo mateixa he patit la caiguda de la catenària més d'una vegada a Xàtiva i el retard insofrible que bloqueja un corredor mediterrani alimentat d'entrebancs i la poca voluntat de fer-lo crèixer.

Apunt per iniciar la marxa és el moment de retrobar-me amb els companys de les JERC que han vingut d'arreu per celebrar la diada amb nosaltres i prèviament han celebrat el seu consell Nacional a la Ciutat d'Alacant. Amb ells, i amb el lema "per la independència" baixem pels carrers d'Alacant, una ciutat que ja feia molts anys que no rebien una alenada d'aire fresc en la seua batalla per la recuperació nacional. Al davant nostre i acompanyant al bloc d'Esquerra, el secretari general, Joan Puigcercós, un dels nous diputats "valencians" del Congrés, en Joan Ridao, i l'Agustí, l'Uriel, i el Joan Carretero, acompanyats de la Rut Carandell i el Jaume Renyer. La precampanya és present també a Alacant i fa goig de veure que és parada de les rutes que els porten a tots plegats d'una punta a d'altra del país.

I gent, molta gent. Milers de persones incapaces de perdre el somriure malgrat la pressió de la ultradreta governant i la que patrulla pels carrers, malgrat la censura d'una de les nostres televisions públiques i la girada de cul davant la memòria històrica i la dignitat. València? Alacant? Tant hi fa, 301 anys són massa i contra pronòstic les forces no s'esgoten sinó que es carreguen dia a dia consolidant a poc a poc, però amb fermesa, l'independentisme al País Valencià.

Al concert, moment per a la distensió i per xarrar amb els companys de les JERC, encara que algún afirma erròniament haver-se jubilat, que any rere any, cada 25 d'abril, passe el que passe hi són. Un bon moment per entre un burret i l'altre, contagiar-nos de vivències i projectes que ens fan crèixer i també temps d'estrenar la primera samarreta que editen les JERPV. Pot semblat una fita senzilla i amb molt poca importància, però per nosaltres és un passet més cap a la normalitat. A les 6.30, tot just quan pose el peu a casa, a València de nou, sona el mòbil. M'havia descuidat de desconnectar el despertador del dia anterior.

ps: pareu compte a la foto. Mireu on queda la Plaça Espanya al senyal. Serà premonitori?

]]> http://espaiobertsocialista.wordpress.com/?p=864 Sat, 26 Apr 2008 10:28:03 +0000 espaiobertsocialista http://espaiobertsocialista.wordpress.com/?p=864

  En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (net de Luis XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, perdent així el Regne de València tots els furs concedits fins a la data i essent-los imposats els Decrets de Nova Planta.

Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament", poden estar relacionats, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa.

Antecedents

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'exté liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i per el mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exèrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al País Valencià. L’exèrcit aliat es va retirant fustigat per l'exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d'Almansa.

La batalla

Les unitats dels combatents són els batallons d'infanteria (400 homes) i els esquadrons de cavalleria (100 cavallers), que s’agrupen en regiments i en brigades. Els dos exèrcits es despleguen cara a cara al llarg de 6,5 km, on els aliats alineen 42 batallons d'infanteria i 60 esquadrons de cavalleria, enfront dels 50 batallons i 81 esquadrons de cavalleria dels franco-espanyols, ambdós en dues línies files de profunditat.

La batalla s'inicia a les 15 hores, amb el foc de l'artilleria. Les tropes aliades, cansades, en inferioritat numèrica i mal dirigides, es trenquen entre el centre i el flanc dret amb els embats de la cavalleria francesa, mentre en el flanc esquerre la superioritat numèrica de la cavalleria francesa també determina la fugida de les tropes aliades. El flanc central durant els primers moments de la batalla infligeix moltes baixes, però acaba fugint una vegada perduts els flancs esquerre i separat del flanc dret, que es va rendir a les 17 hores.

 Conseqüències

La victòria felipista a Almansa significà un gran pas en la consolidació de la dominació d'Espanya pels Borbons. Amb el principal exèrcit pro-Habsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i va conquerir el Regne de València. A partir de llavors, només Catalunya i les Illes continuarien fidels a Arxiduc Carles, doncs el propi Arxiduc i els anglesos es van desinteressar del conflicte, firmant el Tractat d'Utrecht el 1713. La guerra s'allargaria fins el 1715 amb la rendició de les Pitiüses.

Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim (o més be eliminava) la seua autonomia.

La Batalla d'Almansa va suposar un punt important a l'historia. Successos posteriors com la cremà de la ciutat de Xàtiva, van distanciar encara més al poble dels territoris de la Corona d'Aragó dels borbóns i els seus partidaris amb lluites a ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant.

 Vegeu també

• Guerra de Successió Espanyola
• Unitat militar
• Quan el mal ve d'Almansa...

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla d'Almansa

• Pàgina de commemoració dels 300 anys de la batalla a la mateixa ciutat
• Plànol de la Batalla d'Almansa a la Biblioteca Nacional portuguesa

Revolució dels clavells.

Festa de l'Alliberament italiana per commemorar la victòria dels partisans i aliats sobre el nazisme i el feixisme.

el 25 d'abril amb un nus als sentiments

l'esperança als ulls

les banderes al vent

i les ganes de viure de la meua gent

Viure-Obrint Pas (Benvinguts al Paradís, 2007)

Un nus als sentiments. És un bon resum de la diada del 5 de maig. El final de moltes setmanes de feina de tota la gent que formem part de les JERPV (pamflets pancartes, encartellades, mil trucades i algunes aventures), i un dia massa especial per als valencians. Començàvem molt fort, i per primera vegada el Consell Nacional de les JERC arribava a la Ciutat de València. L'Octubre, el centre de cultura contemporània d'ACPV ens acollia, i l'Eliseu ens va donar la benvinguda amb una salutació. Per sort, ja no som 4 i cabem en un taxi, tal i com resumia molt gràficament l'Eliseu els inicis d'ACPV en alguna trobada, i la tasca que van fer aquelles poquetes persones ara ha abocat 70.000 persones al carrer.

L'alegria de veure tants i tants companys rodant per l'OCCC, va durar poc. Abans d'iniciar la cloenda del Consell, presentant un vídeo i dirigint 4 paraules als companys, em diuen que ja hi ha hagut les primeres agressions. No és el primer cop que passa, però em sembla que mai podré païr la impotència de no poder fer-hi res i de veure els meus companys patir. Estic molt emprenyada, i supose que es va notar en la intensitat del discurs.

Després de dinar, arribar el moment de la manifestació. Els blocs d'Esquerra i les JERPV fan molt de goig. Han vingut moltíssims companys d'arreu dels Països Catalans, que han fet un gran esforç sobretot ara que estem en campanya i tothom va de bòlit. Al meu costat, El Pere, la Georgina i la Laia (entre moltíssima altra gent) que trepitgen les cambres legislatives del Parc de la Ciutadella, i de la Carrera de San Jerónimo i el carrer alhora. El bloc fa molta patxoca, i els companys despengen una pancarta des d'una bastida amb el lema "300 anys i prou". Des dels terrats de València plouen pamflets plens dels problemes que, com a joves patim, i que treballem per a resoldre. A la mani no hi ha cap incident, al contrari, és una de les manifestacions on millor m'ho he passat mai!. A tots ells, gràcies.

Quan pensava que la tranquil.litat s'apoderaria de nosaltres ens vam traslladar al Campus de Tarongers al concert. El metro? una prolongació de la manifestació, banderes, càntics, i tota la comitiva de les JERC dintre d'un vagó, amb l'estupefacció corresponent de dones majors inclosa. A l'altre costat de l'andana, en un cartell electoral, l'Agustí i el Josep Heras (candidats a les Corts i a l'ajuntament de València), somriuen.

Finalment, el concert, on la disbauxa ja s'apodera de nosaltres, fem un sopar ràpid. Cap a quarts de 5 del matí arribem a casa, dic bona nit a l'Aner i em gite, però em costa moltíssim dormir, massa emocions: impotència, ràbia, alegria, compromís, amistat, força, valentia, constància. Un 25 d'abril més, però molt diferent als altres. Més forts que mai, més a prop que mai de la independència. Potser no em vaig equivocar tant al Consell Nacional en afirmar que el futur és nostre, és clar, però el present també

 ----------------

ps: Gràcies a tots aquells companys de les JERC que ens vareu fer costat a València dissabte passat. Sense vosaltres no haguera sigut el millor 25 d'abril !.

ps2: Gràcies a l'Aner, d'Iratzarri (Aralar Gazteak), per suportar els controls de l'aeroport i vindre des de Getxo a fer-nos costat en la diada, però també pel seu suport diari a la tasca de les JERC. Gràcies també pel duel automobilístic amb la consola diumenge al matí. Catalans 1- Bascos 0, per a quan la revenja? Eskerrik asko, i un petonet !

ps3: Agrair especialment la seua fortalesa als militants de les JERC qui van patir un agressió el matí del 5 de maig i malgrat tot, van seguir endavant durant tota la diada. Una abraçada ben forta.

Anotacions relacionades:

Pol Pagès: 300 anys després: rebel.la't

Empar Crespo: el 25 d'abril amb un nus als sentiments 

Lluís Pérez: La València subterrània 

Sílvia Estany: Estada a València

Agustí Cerdà: És l'hora d'Esquerra: Perquè vols! 

11 de la nit, i és ara quan em puc posar a escriure 4 ratlles sobre el 25 d'abril. És un d'aquells dies que s'esperen de fa anys, però arriba i res no s'atura. Avui fa 300 anys que vam perdre una batalla a Almansa, que en els primers gir militars crèiem guanyada, com tantes altres coses. Quan una jutgessa, valenciana, ens donava l'alegria inesperada que el repetidor del Montdúver continuava en marxa, un altre a Alacant ens glaçava el somriure de pensar de sentir la Guàrdia Civil pujar pel port de la Carrasqueta a la cacera de la llibertat d'expressió. Tanmateix seguim treballant, avui l'Agustí Cerdà ha interpel.lat al president del govern sobre el tema (transcripció aquí) i veurem com segueixen les negociacions. Sóc optimista, i crec que veurem uns bons resultats d'esquerra i a més retrasmessos per TV3.

300 anys després, ens rebel.lem, i això no ho para ningú !

Per donar-li major difusió a la iniciativa, us animem a que feu arribar fotografies a paisvalencia@jerc.cat i les publicarem en el nostre espai web. Perquè els valencians seguim lluitant, perquè 300 anys d'ocupació són massa, el proper 25 d'abril penja't l'estelada!.
+ info www.jerc.cat/paisvalencia