Finalmente han terminado los premios 20 Minutos al mejor blog. Aunque me apunté con muchas dudas, he quedado en un digno 14º puesto. Muchas gracias a todos los que os habéis molestado en leerme, tanto si me habéis votado como si no. Considero que ha sido una forma muy interesante de dar a conocer mi modesto trabajo, y espero volver a ver a todos aquellos que os habéis pasado por aquí.

Y mañana, una nueva crítica.

Ordenan retirar camisetas de un mercadillo de Vélez-Málaga por lenguaje sexista
“Psicópata asesino busca chica para
relación corta”. Es el eslogan que tiene una serie de camisetas
aparecidas en un mercadillo de Vélez-Málaga (Málaga). El Ayuntamiento
(PP) ha ordenado a la Policía Local y a los inspectores del Área de
Comercio que retiren este producto por sexista.

FUENTE: 20minutos.es 17.09.2008

Y yo pienso, ya que se ponen podrían haberlos acusado de enaltecimiento de terrorismo. Seguro que hay una organización detras de esta camiseta en cuya cúspide se encuentra Iñaki de Juana Chaos. La verdad es que la camiseta es peligrosa tanto por el sexismo como por la declaración de intenciones. Estén seguros de que no recogería un autoestopista nocturno de carretera secundaria llevando esa camiseta, por si se confunde… Pero estoy seguro de que esto no debe ser tan raro, la moda es así a veces mata, unas por psicópatas y otras por bulimia. Pero seguramente esta moda será importada de determinados países de Oriente Medio, donde se podrían vender camisetas con el eslogan:”Terrorista suicida busca mujer pobre a quien dejar herencia.” Si al final Osama Bin Laden va a acabar siendo un tío solidario…

Hace poco más de un mes llegó a mis oídos que Juanjo Amorín, director gerente de 20minutos.es, dejaba el diario gratuito online. Días después leí que también abandonaba 20minutos.es Agustín D Empaire, subdirector gerente del gratuito. Poco más se supo sobre este asunto. Escribí a Juanjo a través del Facebook pero no me contestó hasta la semana pasada: “Llámame al móvil”.

Así me enteré de que Juanjo Amorín y Agustín D Empaire estaban gestando Kedin.es, una nueva red social que aspira a ser, en palabras de Amorín, “el gran Amazon o el gran Youtube de los eventos“. Me parece una idea muy buena. Sólo falta que la gente se implique.

Durante el curso 2001-2002, estuve de Erasmus en Bruselas. Volví fascinada con la cantidad de eventos culturales que se organizaban en la capital europea. Sin embargo, cuando me readapté a la vida madrileña, me di cuenta de que la capital española tampoco se quedaba corta. Llegué a la conclusión de que lo que no se hacía en España era difundir bien estos eventos. Así decidí crear genteinquieta, una lista de distribución (eran otros tiempos) que fue creciendo con los amigos de mis amigos (hoy habría sido una red social).

Fue una experiencia bonita mientras duró. Se organizó más de una quedada masiva en la que la mayoría de la gente no se conocía, favoreciendo lo que hoy llamamos “networking“. Pero con el tiempo, las tres o cuatro personas personas que proponían planes se cansaron de la pasividad del resto de la gente y abandonaron.

Me gusta soñar que si genteinquieta hubiera nacido en 2008, habría llegado a ser algo parecido a Kedin.es. Por eso, cuando Juanjo Amorín me pidió que me encargara de colgar eventos sobre publicidad e internet en Kedin.es no pude negarme. De momento he creado tres: Foro AEDEMO, Quién piensa en los jóvenes; el II Torneo GDM de pádel para publicitarios (Torneo Halcón Viajes); y las I Jornadas corresponsables sobre salud responsable.

Perdiendo el tiempo en internet -mi hobby por excelencia- me he topado con una curiosa ‘lista de los lectores’ del diario 20minutos.es: ¿Qué nación/territorio merece la independencia de inmediato? En un principio no es algo que llame mucho (o sobremanera, que diría Jorge ;)) la atención pero, como uno es curioso por naturaleza, decide olisquear. Y olisqueando, olisqueando se topa con algo llamado Tribu Tajua.

Uno piensa que será algún pueblo machacado por un dictador tirano del África Subsahariana pero, cuando llega a los comentarios, encuentra una sorpresa: “La Tribu Tajua es una micronación hermanada con la ciudad Tahoua, de Niger. Tiene bandera, himno, ha organizado 6 Olimpiadas entre 1985 y 1992 y compuesto 62 canciones acerca de su historia y folclore. Se ha registrado un libro titulado “La Tribu Tajua” en el Registro de la propiedad intelectual de la Comunidad de Madrid. [...] Reclama el reconocimiento diplomático para todas las micronaciones (ver micronación en wikipedia), no reclama territorio alguno”. 

Haciendo caso de las instrucciones -uno, que es obediente- surfeo hasta la Wikipedia y me encuentro con que: “Una micronación – también llamada cibernación, país de fantasía, o proyecto de nuevo país – es una entidad que tiene apariencia de nación o estado independiente, pero que en realidad su actividad suele ser reducida meramente a Internet, o no va más allá de las mentes de sus creadores“.

Y me voy a la cama preguntándome si realmente no habré empezado a formar parte de una micronación…

Ciudadano Fer

El dia de Sant Jordi vem fer el tafaner per la xarxa i ens vem trobar un munt de coses perquè la gent opinés, participés o en fes de la diada quelcom diferent i alhora significatiu.

Novetat a l’AVUI

Va sortir al carrer el primer exemplar d’ATerrassa+, que forma part de l’AVUI. Era un dia força significatiu com per treure un diari català al carrer, ben segur que molta gent se’n recordarà del dia en què va sortir el número 1 d’aquest diari. Per altra banda vem veure que a l’avui.cat hi havia una ‘fotogaleria’ en què hi havia diverses fotografies del dia de Sant Jordi a Barcelona: parades, una parella,…

La Vanguardia online va optar perquè els lectors escriguessin un llibre

A lavanguardia.es van fer que la gent participés durant dos dies, en quelcom força interessant, que entre tots els lectors fessin un llibre anomenat El llibre ràpid de Sant Jordi. El Quim Monzó va començar una història i els lectors la van continuar amb escrits elaborats per ells. De fet, hi havia dues històries diferents, una en català i l’altre en castellà, per tant la història variava. A l’enunciat posava que l’equip de lavanguardia.es validaria els escrits i els ordenaria perquè la història tingués sentit. A més també es podia enviar les imatges que il·lustressin el llibre. Aquest diari digital també volia que els que ho desitgessin enviessin una rosa virtual per e-mail o per telèfon mòbil, i és que cada vegada avancem més cap a la tecnologia, esperem que això no hagués provocat que a algú li fes mandra donar-la en persona… Bromes a part, el que dèiem, doncs consistia en el dibuix d’una rosa i el missatge de “Feliç Sant Jordi 2008”. També hi havia l’opció de fent un clic a la fotografia, posar la imatge de fons d’escriptori. I per últim també volia donar el seu toc de romanticisme. Es tractava d’un concurs titulat “Petons a St. Jordi”, en què la gent podia enviar fotografies de petons d’enamorats fins el 29 d’abril. El guanyador obtindrà una estància per dues persones a un hotel de València.

Fotografies, postals i certamen literari a elperiódico.cat

La versió online de El Periodico de Catalunya també mostrava una ‘fotogaleria’, composta per 23 fotografies, de la Diada de St. Jordi. Aquest diari donava l’opció d’enviar una postal en què la creava el lector: escollia una imatge d’una rosa (de 6 que et donen predeterminades), seleccionava una cita, escrivia un missatge al destinatari i tenia l’opció d’adjuntar una fotografia personal. Llavors ho previsualitzava i introduïa la direcció de e-mail del destinatari. Aquest diari també va voler que els lectors que estiguessin registrats participessin en un certamen literari (exclusiu pel dia de Sant Jordi), en què podien escriure un “microrelat” del tema que volguessin amb un màxim de 400 espais. Els cinc millors se’ls regalava un telèfon mòbil. Això es podia veure a la portada de la secció ‘Fòrums’.

Foto d’EFE

Vilaweb va gravar vídeos d’escriptors que llegien una part de la seva obra

Del 15 al 22 d’abril van elaborar set vídeos, a la secció de vilaweb.tv on diferents escriptors com Najat El Hachmi, Isabel-Clara Simó i Ferran Torrent entre d’altres, llegien un fragment de la seva obra. A més, es va organitzar un concurs en què els lectors havien de respondre 15 preguntes d’un qüestionari en què s’havia de triar una de les tres respostes possibles. Les solucions les havien de cercar dins l’especial ‘Llibres per Sant Jordi 2008” i el premi era de 10 lots de llibres pel guanyador. A part, també recomanaven 12 llibres per la diada, tots ells en català. A més, al costat d’una fotografia de la portada informaven del seu preu, autor, editorial i fent un clic a “més informació” feia de link intern amb una pàgina que explicava de què tracta aquest. Algunes de les obres eren: El fil secret de la història, Només socis, De cara al mar, Desfent el nus del mocador, El canvi climàtic a casa nostra. En una altra pàgina, també se’n recomanaven tres considerats infantils o juvenils.

Gag a público.es

S’hi podia veure en el blog ‘No veo la gracia’, com el seu autor anònim (“Anómalo Invisible”) feia broma sobre els llibres i la política, i escrivia algunes línies i hi posava una fotografia. En aquesta li inseria text com si es tractés d’una vinyeta.

L’enquesta de lamalla.net contradeia el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres

Aquest diari digital va informar del resultat del Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres sobre quina és la llengua en què es llegeix i va plantejar una enquesta al seus lectors en què preguntava en quin idioma llegien. Aquesta contradiu al baròmetre, català (65.41%, en canvi, el baròmetre informava d’un 20%), castellà (30.99%, enfront del 77,9% de l) i altres (3.6%). Està clar però, que la majoria del públic que entra a lamalla.net és gent bastant catalana en general. A més també va plantejar un fòrum en què la gent podia opinar sobre el mateix tema, la pregunta era: “Quina és la teva primera opció a l’hora de comprar llibres?”. També tenia una secció anomenada ‘Calaix de lletres’ on el públic podia escriure poesia o prosa. Els més joves podien participar a la secció ‘el petit calaix’ i els adults a el ‘calaix dels grans’.

elpais.com parlava de tots els Premis Cervantes del 1976 fins avui

A la versió digital de El País s’hi podia veure una “fotogaleria” (integrada per sis fotografies) que mostrava una petita idea del que suposava el dia de Sant Jordi a Catalunya. Algunes de les imatges ja les havíem vist en altres llocs perquè, com indicava, eren de l’agència EFE, per exemple, una d’aquestes era la que apareixia al blog ‘No veo la gracia’ de publico.es comentat anteriorment.

A la secció ‘Día del libro’, s’hi podien veure recomanacions que van concloure després de preguntar a diferents lectors; ‘tus libros favoritos’ en què van destacar quinze llibres dels més venuts a Espanya l’any passat; ‘tus autores favoritos’ en què dels que van seleccionar, segons el mitjà, els “supervendes”, el lector podia votar com “a favor” o “en contra”; ‘microrrelatos’ en què el públic podia fer un petit relat (200 caràcters) escrit per ell; ‘premios cervantes’ consistia en una biografia del guanyador del Premi Cervantes d’aquest any, però també es podien veure de tots els altres escriptors, des del 1976 fins el 2008.

Foto d’elpais.es

20minutos.es va admirar a Carlos Ruiz Zafón

Aquesta també va oferir una galeria de cinc fotografies relacionades amb el dia de Sant Jordi i que també les havien tret de l’agència EFE. A 20minutos.tv s’hi podia veure un vídeo sobre la crònica de la Diada de Sant Jordi en què deia que el líder d’aquest Sant Jordi era Carlos Ruiz Zafón amb el llibre Juego del Angel. També vem entrar al blog del publicista Eduardo Madinaveitia, ‘Más que medios’, i vem veure que recomanava, elevava (excepte algun), diferents llibres que ha llegit.

Blog polèmic a e-notícies

Alguna de les notícies de l’e-notícies era força interessant i això va fer que se’n parlés en algun blog que veurem més endavant, com és el tema de canviar l’11 de setembre per Sant Jordi (i que ho va manifestar Ciutadans). A més, aquest noticiari digital tenia una tribuna de Joan Ferran, diputat del PSC en què relacionava el dia de Sant Jordi amb un dels plens que hi va haver anteriorment de la Diputació de Barcelona. En aquest article, feia una espècie de sàtira entre aquests dos esdeveniments, fet que va provocar que els comentaris fossin força crítics cap a la seva persona. Entre ells, podem destacar el del Ramon de Barcelona que escriu : “Ni 11 de setembre, ni 23 d’abril: l’autèntica festa nacional serà el dia que desaparegui el PSC”.

Poca importància per a El Mundo

Publicava un àlbum amb les imatges de les firmes dels llibres. No feia res extra o que busqués la participació, sinó que se centrava en informar sobre l’esdeveniment a través d’articles. És un diari que passa força desapercebut amb el tema de Sant Jordi.

Foto d’elmundo.es

Diari Qué donava èmfasi al ressò internacional que genera la diada

El diari gratuït va més enllà de la festa a Catalunya i en un article parlava que a Kensington, Washington, el dia 27 d’abril celebrarien el seu Sant Jordi particular, convertint un carrer en una Rambla de Barcelona. Una noia que se’n va anar a viure-hi va implantar fa quatre anys aquesta tradició dels llibres i les roses i a més, a la llibreria que té a Kensington, donava informació sobre la llegenda de Sant Jordi, ja que segons Elisenda Sola-Sole, “ per una part es una diada nacional perquè s’homenatja al patró de Catalunya i per l’altra, és el nostre dia dels enamorats”.

ADN va preguntar a l’usuari què faria

L’altre diari gratuït també feia una enquesta, en aquest cas, sobre què pensa fer l’usuari el dia de Sant Jordi, i és que el 50% assegurava que aniria a comprar llibres i roses. També hi havia una altra fotogaleria i a més, feien un article per anomenar al gran protagonista del dia, en Carlos Ruiz Zafón. Vem Trobar uns quants articles més, entre ells, un manual per escollir el llibre perfecte i una notícia sobre els petits lectors, quins llibres es recomanaven i quines aventures s’hi podien trobar.

“Fem Sant Jordi” a 3CAT24.CAT

La plataforma catalana va fer un especial Sant Jordi que comptava amb la participació de l’usuari. Quan vem accedir a la secció Fem Sant Jordi hi vem veure set apartats. El primer de tots, “Les vostres fotos de Sant Jordi”, que consistia en totes aquelles fotografies que havien enviat els lectors i s’havia fet una recopilació de les més impactants. A més, enllaçant amb aquest apartat, també es donava la possibilitat als nens d’enviar tots els dibuixos que havien fet amb motiu de la festa. Una de les propostes més divertides és “Digues-li que l’estimes en vídeo”, on centenars de persones van deixar el missatge per a la persona que estima, un missatge breu enregistrat des de la Plaça Catalunya de Barcelona. Una altra secció que també existia en altres mitjans era la possibilitat d’enviar la rosa virtual del 3cat24.cat a la persona que es volgués. “Fes Sant Jordi amb nosaltres” animava a totes les persones a participar en les activitats que hi havien preparades per aquest dia. La part més literària venia de la mà de de J.Llavina, on ens parlava dels llibres més interessants de la jornada. Per últim, també hi havia lloc per l’entrevista amb Ferran Torrent, que parlava sobre la situació delicada del català.

A la pàgina principal del 3cat24 hi ha lloc per una enquesta sobre el nou llibre de Carlos Ruiz Zafón. Més del 60% dels participants afirmaven que no es llegiran el llibre.

Concursos a tv3.cat

A la pàgina de la televisió catalana hi havia una secció especial sobre Sant Jordi 2008. El fons es trobava ambientat amb un sofà, llibres i una televisió d’època. Hi havia uns quants concursos en què la gent podia guanyar llibres relacionats amb TV3 i també tenia la possibilitat d’enviar, en comptes d’una flor per mail, una flor al mòbil de la persona que volgués. A més, s’incloïa la programació de la Diada.

Reivindicació de més llibres en català a Catalunya Ràdio

A més de la informació continuada sobre Sant Jordi i com transcorria el dia, es va decidir crear un fòrum on es reivindicaven la producció de més llibres en català. Un dels missatges era contrari al que es proposava. L’autor, que es fa dir MAGB, deia que hi ha molts inconvenients pels quals arribi el llibre en català i que a més, “s’ha de ser molt militant per llegir en català”. És l’únic comentari que es pot llegir, ja que només se’n va fer un.

Carrer dedicat al “Capitán trueno” a comradio.com

La proposta més divertida que ens va arribar des d’aquesta cadena i juntament amb El Periódico, és la creació d’un carrer dedicat al “Capitán trueno”. La recollida de firmes es va realitzar el dia 23 però encara es pot continuar amb la participació ciutadana.

Blogs interessants

Vem escollir tres blogs que ens van cridar l’atenció per diferents aspectes. El primer és un escrit en anglès que fa una repassada al significat de Sant Jordi. A més, s’hi podia veure fotos sobre les parades i també repassava altres tradicions catalanes, com les sardanes i les portes obertes del Palau de la Generalitat durant aquell dia.

Un altre blog, en aquest cas d’un argentí, que se centrava en el dia del llibre però a més, explicava que el dia 23 d’abril és també el dia de la cervesa.

L’últim blog és una de les peticions que ja s’havien fet en molts fòrums i era la possibilitat que el dia de Sant Jordi fos el dia de la Diada de Catalunya. Una petició que va comportar crítiques en els comentaris i, fins i tot, alguna discussió entre els participants.

No es que vuelva, como dicen los chicos de 20minutos.es, pero parece dispuesto a colaborar para sacar a Izquierda Unida del fondo de los abismos. 

Julio Anguita ha remitido al Comité Federal del PCE una propuesta para la renovación de IU al considerar que su programa está “muerto” y que la coalición se ha acercado demasiado a los nacionalismos “extremos” de Cataluña y País Vasco.

Ya es hora de que alguien meta mano e intente reconducir a un partido que, de un tiempo a esta parte, ha perdido el propio criterio en cuestiones fundamentales y se ha convertido en un perrito faldero del Gobierno socialista.

He publicado en 20minutos.es una lista con series de animación para que la gente vote.

He procurado poner series actuales y clásicas para ver cuales son más populares.

De momento ganan las clásicas y por diferencia jajajaja.

Aquí os dejo el enlace.

http://listas.20minutos.es/?do=show&id=158

¡¡¡A VOTAR!!!

Cotidianamente, en todos los diarios del mundo, se escriben muchas cosas, pero cada periódico se enorgullece cuando tiene un excelente caricaturista político, un excelso dibujante que en pocos trazos sintetiza un tema político y editorializa con la contundencia de la imagen.

El poder de la imagen en la política ahorra tiempo a los lectores de la vida cotidiana de los pueblos del mundo, uno ve una caricatura política y entiende todo, lo que está pasando…

El periódico digital español, www.20minutos.es , tiene uno de los “buenos”, el venezolano Eneko (45 años) quien diariamente ofrece piezas como la que encabeza este post, las próximas elecciones en España y el rol de los obispos, junto a otras, una de llas cuando hace unos días sintetizó el conflicto en la zona de Gaza… o los contratos basura para los trabajadores…o la mano dura de la justicia…

O esta hermosa síntesis, sobre la intolerancia y el fundamentalismo de las ideologías en el mundo

En próximos posts retoramemos este apasionante tema de la contundencia política de la caricatura

Siempre es cierto y esta vez más, una imagen vale más que mil palabras, el abrazo postergado y deseado por años, explica desde el amor, la importancia de la tolerancia y la paz.

Y es tan cierto, el valor humano y político de esta imagen, que el gran caricaturista venezolano Eneko (del sitio español www.20minutos.es ) sintetiza en otra imagen el sentido y la esperanza del abrazo entre Clara y Emmanuel, madre e hijo, el deseo de la paz en Colombia 

Reviso los compadres competidores de la categoría esta en la que estamos inscritos, la de Deportes del premio Blog del año en 20minutos.es y me he pasado un buen rato. Con visión amplia, se agradece la variedad entre esos 107 presentados al concurso, hay bitácoras muy simpáticas, personalísimas, conciernen algunas a deportes muy especiales y bastantes mezclan un universo personal con un deporte que siempre se suele practicar. Poco teórico del sillonbol. Poco experto de taberna. Con visión crítica, ¿cómo puede haber tanto futbolero suelto con aspiraciones periodísticas?.

Mira que intenta uno comprender la cosa del fuboleo. No quiero ponerme en la situación ‘ellos futboleros mantas, yo deporte alternativo salvador del planeta’. Ser un descontaminado de cualquier deporte y dedicarle pensamientos y tiempo, energías y mala baba, es un caso patológico absurdo sea cual sea. Pero es infinitamente más misterioso intentar comprender qué mueve a millones de aficionados pasivos, de refilón, no practicantes, escolares de secundaria, quinileros, presidentes de empresas constructoras, taxistas.. es que es un universo que afecta transversalmente a la humanidad, sea cual sea su extraccion, renta o religión.

Joder, hay que darle mérito. Si algo ha sabido sorber el seso a la humanidad ha sido la búsqueda de mitos. Anda, a lo mejor es eso. Da igual resolver tus miserias pensando en Jesucristo, Alah o Buda, que soñando con el glamour de Ronaldinho o el mono Burgos (que siempre ha sido un mote que me ha molado).

Pues nada, felices votaciones para el dia 8-E.

Ayer en http://www.20minutos.es/
encontré ésta noticia:

FUENTE: 20minutos.es 30.10.2008

Ya estaba a punto de coger mi rayo desintegrador para expulsar a esos invasores que quieren romper España, cuando abrí la noticia y vi que era una emisión de Radio Nacional de España que recreaba la guerra de los mundos de Orson Welles para conmemorar los 70 años de esa emisión radiofónica y con la intención de instaurar el Día Mundial de la Radio.
Aqui se puede oír y descargar la emisión:

http://www.rtve.es/mediateca/audios/20081030/una-invasion-marciana-traves-radio/327131.shtml

Otra noticia no menos sorprendente:
¿Excrementos humanos en un helado?

Una pareja dice haber encontrado excrementos humanos en el helado que le sirvieron en un pub de Sidney, según recoge la publicación anglosajona ‘Metro’.Los afectados dicen que todo sucedió porque se quejaron por el ruido durante un partido de fútbol en un conocido pub australiano. Más tarde pidieron un helado y se encontraron ‘la sorpresa’

FUENTE: 20minutos.es 30.10.2008
¿Acaso es posible que la materia prima de un helado de chocolate no sea excrementos? Tiene un color y una textura reveladores…