Cristiano Ronaldo i Anelka van fallar dos penals i les similituds entre aquests dos personatges és gran. Ronaldo és bó, però es pensa que és molt bó i es pensa que l'equip és una peça més del seu lideratge i èxit. Ahir l'equip el va salvar. El seu equip li va donar la seva primera Copa d'Europa. Sí, tots sabem que un penal el pot fallar qualsevol. Belleti però, pel Chelsea, no va fallar. Però Ronaldo no va encertar; va fer una semiparadinha-cagarret-al-cul i el grandiós Van der Sar va aturar el xut. No podríem fer el símil amb aquell Michael Jordan que demanava la pilota els últims segons per saltar, quedar-se suspès, llençar i encistellar. No. Ronaldo és el que va ser Anelka i aquest també va fallar. A casa veiem que Anelka anava a llençar i diem no la fot a dins, ni en broma; aquest tio no hi és en el partit. I què fa? l'erra.

Moralletja 1: Si et penses que l'equip ets tu, vas errat. L'equip som tots i tu n'ets una part i sense tu l'equip pot guanyar o perdre. I com ahir, et pot arribar a salvar el culet.

Moralletja 2: Si continues pensant que tu ets l'equip i no has après la lliçó, et pots trobar algun dia llençant el penal decisiu i sabent que no el marcaràs.

Ja fa temps que entitats, com el mateix FCB, pengen els seus vídeos a la plataforma You Tube i d'uns mesos cap aquí, a casa nostra, els vídeos en els blocs i pàgines corporatives són eines força habituals. Esquerra Republicana de Catalunya i concretament les quatre candidatures que opten a la direcció del partit estan abarcant totes les eines disponibles a la xarxa; facebooks, twitters, flickrs, blocs, vimeos... Bé, en el post anterior ja confessava la meva predilecció per aquestes eines i encara més quan cauen en segons quines mans.

Fem una prova, a veure si endevines qui escriu això?: "m'indigna que a Múrcia xiulin l,Oleguer" o això, "fa molts dies que no veig cap pel.licula. Massa feina! Acabo d'arribar de Vic. hi ha gent magnífica a ERC", o això "Els sopars a Europa es fan a hores molt més raonables. Hem parlat de tot i en totes les llengües em sembla. Hem continuat treballant".

Tens tres opcions com a resposta:

1. El Chikilicuatre.

2. El President del Parlament de Catalunya.

3. La portera del bloc de pisos del Sr. Nuñez.

Clica aquí per veure la resposta correcta.

Ep! que parlàvem de CON-FI-DEN-CIALS!. L'última perla d'aquest format. El temps s'ha reduït, és una mena de publireportatge, molt ben amanit i compte perquè hi ha algun company blocaire que no aguanta tot el minutatge, 4 minuts 39 segons. Diu que és massa per ell. Jo te'l recomano. Aquests formats que des de fa uns cinc anys ençà marquen tendències i que per bé o per mal han decantat certes decisions. Aquests videos que insisteixen, remarquen el perfil del candidat s'haurien de mesurar amb comptagotes i en tot cas deixar-ho per després de la victòria, com molt bé va fer Laporta. Jo de moment, m'ho passo rebé. Perrea, perrea...

La intensitat del joc és altíssima, malajegut al sofà, amb el llibre davant i pensant amb els pesats del Matías-Cuenta Naranja i companyia. Deixo el llibre, de fet no l'arribo a obrir. Baixo el volum de l'aparell, avui encara es poden aguantar: no juga el Barça, i m'activo cerebralment, més aviat emocionalment. Prenc partit: vaig amb el Liverpool!. Per què?. Per simpatia, per història, per en Mourinho, perquè corren que se les pelen, perquè la toquen i la toquen, perquè creen ocasions, perquè se'ls veu concentrats, que dic! estàn concentradíssims!!!, perquè el Benítez em cau molt bé, perquè es veu que penquen en el dia a dia, si no fós així en el minut 71 no estarien lluitant com ho estant fent.

El desenllaç és fatídic. Temps de descompte, minut 94, atac del Chelsea, centra Kalou i colpeja Riis (liverpoolià) amb el cap, marcant en pròpia porta. En el minut 43 de la primera part havia marcat Kuyt pel Liverpool. Jugaven a casa, a Anfield, era el partit d'anada i l'empat els hi pot ben valer la classificació per la final de Moscou. Sí, el futbol és així que diria l'intelectualitat contertuliana-carajillera d'aquest país, peró no és just. Benvinguts al món real que diria el Sandruscu, sempre guanyen els dolents. Doncs no!, el Liverpool es mereix passar, perquè un equip que demostra posició en el camp, ritme de joc alt i concentració al llarg de 93 minuts mereix estar a la final. Tot i l'errada puntual d'un dels seus jugadors, el global, la valoració com a equip és un 10.

Per això aquesta nit al Camp Nou pot passar de tot: que empatin (visca!), que guanyi el Barça (bingo!) o que ens en fotin 4 (ai!). El Barça està a semis i s'ho mereix, és clar que sí, però davant seu tindrà un equip seriós, fisícament potentíssim i el pitjor és que la tornada és a Old Trafford (em suen les mans). Com a culé vull que guanyi el meu equip, però tot i això no m'agrada recolzar a 11 vagos que amb un cop de sort en una nit gloriosa puguin treure's les castanyes del foc. Aquí volem la feina ben feta, que ho facin maco però sobretot que no es vegi que no penquen gens.  Vull pensar que comencen a guanyar els bons i no els oportunistes. Per això m'agradaria que un dels finalistes d'aquesta Champions fós el Liverpool FC.